Llei 13/2022, del 12 de maig, del Pla d’estadística 2022-2025

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de maig del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 13/2022, del 12 de maig, del Pla d’estadística 2022-2025

Exposició de motius

La Llei 2/2013, del 18 d’abril, de la funció de l’estadística pública, estableix que s’ha de planificar i ordenar l’activitat estadística a l’entorn del Pla d’estadística que s’ha d’aprovar per llei. En aquest sentit, la Llei 28/2017, del 30 de novembre, del Pla d’estadística 2018-2021 ha estat el primer pla estadístic d’Andorra, i s’ha configurat com una eina fonamental per ordenar, regular i sistematitzar l’activitat del Sistema estadístic d’Andorra, conformat per totes les institucions i els òrgans que duen a terme activitats estadístiques públiques, així com les persones físiques o jurídiques que, amb finalitats estrictament estadístiques, hagin subscrit un acord amb algun dels organismes.

El desenvolupament del Pla d’estadística 2018-2021 s’ha inscrit en un context on l’estadística pública, tant a escala internacional com nacional, ha fet front a tres desafiaments importants: la necessitat creixent d’estadístiques oficials, l’exigència d’estadístiques de qualitat i actualitat, i la sostenibilitat dels recursos i mitjans que cal destinar-hi, cercant reduir la càrrega informativa als administrats. El Pla 2018-2021 ha incorporat un elevat nombre de noves activitats, 147 activitats, representant un esforç important en la identificació de les fonts necessàries, disseny dels tractaments i edició del resultants. No obstant el creixent volum d’informació i de fonts diverses sobre un mateix àmbit temàtic requereix disposar de procediments i eines d’integració altament consolidades. En aquest context la principal estratègia ha de consistir en implementar nous mètodes de producció que permetin guanys, tant en la qualitat de les estadístiques, com en l’eficiència, integrant i harmonitzant les diferents estadístiques, limitant, tant la càrrega als informant com els costos d’elaboració, dins el respecte a l’equilibri entre les diferents temàtiques.

El Pla d’estadística 2022-2025 vol consolidar els treballs desenvolupats pel primer Pla i completar-los, posant l’accent en quatre pilars. Un primer pilar se centra en el desenvolupament de les estadístiques macroeconòmiques i empresarials. En efecte, aquesta àrea temàtica és el principal focus de les demandes d’informació, alhora que cal adequar el marc simplificat al sistema de comptes, en especial pel que fa referència a la seqüència de comptes dels sectors institucionals. Aquest fet ha de permetre l’estimació del producte interior brut per cadascuna de les tres vies, oferta, rendes i demanda, com també millorar i desenvolupar tot el seguit d’estadístiques empresarials que se’n deriven. L’objectiu és facilitar més informació i més integrada, i completar els requeriments internacionals com una oportunitat i una finestra al món que representen.

Un segon pilar del Pla 2022-2025 se centra en la creació del Registre de fitxers administratius, amb l’objectiu d’inventariar, catalogar i definir tota la informació disponible en l’Administració andorrana. Els registres d’empresa i territori desenvolupats pel Pla 2018-2021 han de resultar complementats pel Registre de població, un conjunt de registres estadístics que han de permetre integrar, normalitzar i harmonitzar la informació provinent dels registres administratius, amb la finalitat d’obtenir més estadístiques, amb més detall i de més qualitat.

El pilar anterior ha d’anar acompanyat d’una revisió profunda de procediments i metodologies, que s’ha d’efectuar en el marc de les recomanacions internacionals, com pot ser el Model genèric del procés estadístic (GSBPM), així com una mesura i un seguiment dels indicadors de qualitat. Aquest tercer pilar no té com a objectiu invalidar els tractaments i la informació actuals, sinó ordenar, organitzar i harmonitzar els procediments vigents amb l’objectiu de facilitar la interpretació dels resultats als usuaris, efectuar una explotació més intensiva de la informació disponible en els registres administratius i millorar l’eficiència del model de producció, reduint la càrrega als administrats, així com els costos de producció, i comprometre’s amb els principis d’oportunitat i puntualitat que requereix la col·laboració amb organismes internacionals.

Finalment, el quart pilar ha de potenciar la coordinació entre els òrgans del sistema estadístic amb la finalitat d’implementar els dos pilars anteriors, però amb la mirada posada en la millora dels principis de metodologia sòlida, procediments adequats, precisió, oportunitat puntualitat i comparabilitat. En aquest marc cal potenciar la interoperabilitat de les dades administratives, sempre en el marc del respecte del secret estadístic i la confidencialitat de les dades personals.

El Pla 2022-2025 és una aposta per la qualitat. En aquest sentit, la revisió dels procediments comportarà l’anàlisi, la normalització, la millora i el desenvolupament de les 210 activitats ja presents en el Pla 2018-2021. No obstant això, s’incorporen en aquest Pla un nombre prudent de noves activitats amb l’objectiu de fer compatibles ambdós accions. Cal destacar la voluntat d’intensificar la utilització del Registre estadístic del territori com a eina transversal per geolocalitzar els resultats de les diferents estadístiques, en especial les referents al mercat immobiliari. També cal tenir present, però, el procés actual d’Acord d’associació amb la Unió Europea, i anticipar per tant els requeriments d’informació futurs en els àmbits de la formació dins l’empresa, les estadístiques sobre filials estrangeres, l’índex de costos laborals, les estadístiques sobre ciència i tecnologia, i la despesa sanitària. També s’ha cercat la introducció d’iniciatives recents, que permeten entreveure un potencial de creixement elevat i que actualment ja són fruit d’un nombre elevat de consultes, com són els indicadors de la digitalització de la societat, el balanç energètic o els indicadors relatius al jovent. Paral·lelament a les accions, l’increment d’activitats, registres i procediments, la difusió de la informació ha de permetre harmonitzar les diferents fonts d’informació, o si no exposar les explicacions de les seves divergències, amb l’objectiu de permetre una millor comprensió dels indicadors. Per aquest motiu, s’ha cercat la incorporació d’activitats estadístiques multiàmbit que integrin i difonguin la informació temàtica, i s’ha posat l’accent en les estadístiques sobre la igualtat i els diferents grups socials, com els padrins o la joventut, o les estadístiques de gènere. Finalment, s’han emfatitzat totes les activitats que per la seva transversalitat requeriran un gran esforç, com són l’inventari de registres administratius, la normalització de procediments i la integració informàtica, eines estructurants que suposaran una profunda revisió de totes les activitats del Pla.

També es crea una estadística de la construcció que té per objectiu aportar informació sobre aquest sector i els costos relacionats amb la construcció.

Finalment, pel que fa a les estadístiques ja presents en el Pla 2018-2021, se n’ha ampliat l’abast i les més representatives són les estadístiques macroeconòmiques, però també les relatives a la salut, com és el cas de la inclusió del mòdul sobre salut mental en l’Enquesta nacional de salut o el desenvolupament del qüestionari de l’Enquesta de forces del treball per copsar el fenomen del teletreball.

Nogensmenys, la Llei del Pla d’estadística preveu els mecanismes per aprovar les activitats estadístiques que cal incloure en el Pla, la concreció en els successius programes estadístics anuals i la incorporació de noves activitats estadístiques en el decurs de la vigència del Pla. En aquest sentit, els criteris de decisió han de basar-se en la diversificació de les estadístiques disponibles sobre Andorra, l’atenció a les prioritats dels usuaris nacionals i internacionals, la proporció adequada en la ràtio cost/benefici o l’oportú desplegament temporal de les estadístiques consolidades, en desenvolupament o noves.

L’aprovació de la Llei 2/2013, del 18 d’abril, de la funció de l’estadística pública, del Decret d’estructuració i funcionament del Departament d’Estadística el juliol del 2015 i de la Llei 28/2017, del 30 de novembre, del Pla d’estadística 2018-2021 ha permès un desenvolupament operatiu i institucional. L’aprovació del Pla d’estadística 2022-2025 ha de representar una insistència en els objectius estratègics i una aposta clara i decidida per la qualitat de les estadístiques, així com una millor integració dels membres del Sistema estadístic d’Andorra que permeti una millora de la integració de la informació i de la seva difusió de resultats seguint les recomanacions europees en aquest àmbit, emfatitzant en la disseminació de dades per Internet i la sistematizació de resultats del Sistema estadístic mitjançant enllaços entre els productors.

La Llei inclou 21 articles, dos disposicions addicionals, la primera per remarcar els controls que pot practicar l’Agència Andorrana de Protecció de Dades sobre els tractaments de dades personals, amb finalitats exclusivament estadístiques, a càrrec del Departament d’Estadística i de la resta d‘organismes del Sistema estadístic participants en el Pla d’estadística. La segona disposició se centra la incorporació de dos nous membres al Consell Andorrà d’Estadística, amb l’objectiu d’ampliar les competències en l’àmbit tecnològic i de l’anàlisi de la informació.

La llei es tanca amb dues disposicions finals. A través de la primera disposició final s’introdueix una modificació a la Llei 2/2013, del 18 d’abril, de la Funció de l’estadística pública. A través de la segona disposició final s’estableix l’entrada en vigor de la Llei.

Per acabar, la Llei conté quatre annexos on s’integra en detall el Pla d’estadística. L’annex I inclou l’inventari de les activitats estadístiques ordenades pels cinc àmbits temàtics. L’annex II incorpora la descripció detallada de cadascuna de les activitats estadístiques, ordenades pel seu codi identificador dins del Pla d’estadística. L’annex III.1 presenta l’inventari d’activitats estadístiques agrupades pels organismes del Sistema estadístic que són responsables de la seva execució i l’annex III.2 inclou aquestes mateixes activitats estadístiques agrupades pels organismes del Sistema estadístic que col·laboren en alguna fase de la seva elaboració.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Definició i àmbit d’aplicació del Pla

1. El Pla d’estadística és el principal instrument d’ordenació i desenvolupament de l’activitat estadística del Sistema estadístic d’Andorra.

2. El Pla d’estadística conté les activitats estadístiques públiques d’interès per a Andorra que han de portar a terme els organismes del Sistema estadístic d’Andorra en el quadrienni 2022-2025. La regulació continguda en aquesta Llei és aplicable a la programació de l’activitat estadística pública d’interès per a Andorra durant el període 2022-2025, d’acord amb el capítol tercer de la Llei 2/2013, de 18 d’abril, de la funció de l’estadística pública.

3. Les estadístiques d’interès públic recollides en les activitats incloses en el Pla d’estadística han de complir els requisits d’objectivitat i correcció tècnica establerts en l’article 4 de la Llei 2/2013, de la funció de l’estadística pública, i el Codi de bones pràctiques europeu.

Article 2. Aprovació del Pla d’estadística d’Andorra 2022-2025

S’aprova el Pla d’estadística d’Andorra per al període 2022-2025, que s’integra a continuació, incloent-hi els annexos corresponents.

Article 3. Obligatorietat de la resposta

1. De conformitat amb el que estableixen els articles 14 i 15 de la Llei 2/2013, del 18 d’abril, de la funció de l’estadística pública, cadascuna de les activitats estadístiques incloses en el Pla d’estadística és d’acompliment obligatori. Les dades susceptibles de revelar l’origen ètnic, les opinions polítiques i les conviccions religioses o ideològiques són d’aportació estrictament voluntària i, en conseqüència, només es poden recollir amb el consentiment exprés previs dels interessats.

2. Les estadístiques de resposta obligatòria han d’establir-se respectant el principi de càrrega no excessiva dels enquestats, segons previst al Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees, de manera que la càrrega de resposta ha de ser proporcionada i ha de limitar-se a l’estrictament necessari i, en la mesura que sigui possible, s’ha de repartir entre les poblacions objecte d’enquesta.

Capítol segon. Principis i objectius estratègics

Article 4. Principis bàsics

1. Els principis bàsics del Pla d’estadística s’inspiren en els que estableix el Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees actualment vigent, el qual comprèn accions de millora en l’entorn institucional, els processos estadístics i la producció estadística, amb la perspectiva que el Sistema estadístic d’Andorra esdevingui el principal proveïdor d’estadístiques públiques de qualitat sobre Andorra.

2. El Pla d’estadística ha de proporcionar informació estadística en el temps oportú per donar suport al desenvolupament, el seguiment i l’avaluació de les polítiques del país, i mantenir un equilibri entre els àmbits econòmic, social i mediambiental, atenent especialment les necessitats dels usuaris nacionals de les estadístiques públiques i els compromisos informatius en estadística oficial derivats dels acords internacionals que subscrigui el Principat d’Andorra.

3. El desplegament del Pla d’estadística ha d’aplicar els mètodes i les recomanacions tècniques internacionals en l’elaboració d’estadístiques, i portar a terme prioritàriament un plantejament europeu de les estadístiques públiques que augmenti la seva eficiència, comparabilitat i qualitat.

4. L’execució del Pla d’estadística, d’acord amb l’article 19 de la Llei 2/2013, de la funció de l’estadística pública, ha de basar-se en la cooperació obligatòria entre els organismes del Sistema estadístic d’Andorra -en especial els públics i els parapúblics-, per evitar la duplicitat innecessària de les activitats estadístiques, procurar la càrrega no excessiva dels enquestats, implementar les millores en procediments i metodologies i facilitar-ne la difusió.

5. S’ha de prioritzar l’accés regulat i la utilització de les dades procedents dels arxius i registres administratius, així com de les estadístiques disponibles, com a font prioritària per elaborar les estadístiques públiques.

6. D’acord amb les tendències majoritàries en els processos de la producció estadística europea i internacional, l’aprofitament de les dades administratives i estadístiques existents s’ha de basar en la seva integració i actualització contínua, als efectes exclusivament estadístics, i s’ha de reservar el recurs de la recollida directa d’informació mitjançant enquesta, només amb caràcter puntual i complementari respecte a la informació potencialment disponible.

7. Cal promoure l’ús intensiu de la informació generada pel Sistema estadístic d’Andorra, fent que abasti especialment els usos amb finalitats d’investigació científica i el disseny o l’avaluació de polítiques públiques.

8. S’incorpora la perspectiva de gènere, edat i discapacitat de manera sistemàtica i transversal a totes les àrees possibles per així assegurar que les estadístiques referides a individus es recullin, processin, analitzin i presentin desagregades per sexe, edat i situació, alhora que reflecteixin els problemes, els assumptes i les matèries relacionats amb les dones i els homes en la societat, i avançar al mateix temps en la incorporació de noves estratègies que permetin millorar-ne la mesura.