Llei 36/2022, del 24 de novembre, de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 24 de novembre del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 36/2022, del 24 de novembre, de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat

Exposició de motius

Després de menys d’un any per completar el procés d’adhesió, el 16 d’octubre del 2020 Andorra esdevenia el 190è membre del Fons Monetari Internacional (FMI) i s’assolia un repte que consolidava el seu procés d’homologació internacional. Un dels beneficis que Andorra busca amb aquesta adhesió és aprofitar les recomanacions d’aquest organisme, el més rellevant a escala internacional en la matèria, per continuar fent avançar el país en temàtiques financeres, pressupostàries, fiscals i estadístiques.

En aquest marc, en el seu primer informe de supervisió, el que es coneix com a Informe de l’article 4, el juny del 2021 l’FMI recomanava, a fi d’incrementar la resiliència financera d’Andorra, de constituir reserves internacionals que haurien d’assolir un nivell del 12% del Producte Interior Brut (PIB). El Govern ha valorat positivament aquesta recomanació i ha iniciat aquest procés establint a principi del 2022, i a través de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), unes reserves inicials de 100 milions d’euros al Banc d’Espanya, i mantenint converses avançades tant amb el Banc de França com el Banc Central dels Països Baixos perquè també esdevinguin dipositaris de les reserves internacionals d’Andorra.

Aquesta Llei té per objectiu desenvolupar un instrument que doti de més resiliència el Principat en cas d’un xoc de liquiditat del sector financer. Històricament, tant el sector financer com les agències de qualificació i altres organismes internacionals han identificat de manera recurrent la necessitat de desenvolupar el mecanisme d’un prestador d’última instància que pugui atorgar ajuts en forma de provisió urgent de liquiditat per a les entitats bancàries que, tot i ser solvents i viables, puguin necessitar de manera excepcional aquests ajuts temporals de liquiditat, tot tenint present que l’objectiu d’aquest ajut és preservar i garantir l’estabilitat del sistema financer andorrà i protegir els ciutadans i les empreses de les conseqüències que comporta una eventual tensió de liquiditat d’una entitat bancària.

Aquesta Llei estructura un mecanisme de prestador d’última instància basat en les reserves internacionals i que és plenament homologable internacionalment. De fet, en aquest mecanisme pren un rol essencial l’AFA, que ha de valorar la situació de les entitats bancàries i és la responsable, en la majoria de casos, de l’atorgament o no dels ajuts en forma de provisió urgent de liquiditat. Com ja s’ha dit, el mecanisme desenvolupat per aquesta Llei és plenament homologable amb el que podem trobar en el context internacional, en concret replica el model d’assistència de liquiditat d’emergència (ELA en les sigles en anglès) del Banc Central Europeu i, en el cas d’Andorra, ha comptat per al seu desenvolupament amb l’assessorament tècnic de l’FMI.

Aquesta Llei s’estructura en tres capítols i sis disposicions finals.

El capítol primer amb un sol article defineix l’objecte de la Llei.

El capítol segon, estructurat en quatre articles, defineix, crea i explicita el funcionament de les reserves internacionals.

El capítol tercer, compost de quatre articles, defineix els ajuts en forma de provisió urgent de liquiditat. Determina els recursos que poden ser utilitzats per aquest mecanisme i com s’instrumentalitzen. També estableix les garanties necessàries per fer que aquests ajuts siguin temporals, d’última instància i no tinguin un impacte en les arques de l’Estat.

Finalment, hi ha sis disposicions finals, que marquen l’entrada en vigor de la Llei, el seu desenvolupament normatiu, i harmonitzen el que s’hi estableix amb altres normes com la mateixa Llei general de les finances públiques del 19 de desembre de 1996; la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal; la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances; i el Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides del 4 d’octubre de 1969.

En la disposició final segona, disposició que modifica l’article 14 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, llei que estableix les competències de l’AFA, també s’han inclòs canvis en l’apartat 15 amb l’objectiu d’alinear els requisits establerts en aquesta norma amb els presents a la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, i així evitar confusions.

Capítol primer. Disposició general

Article 1. Objecte

Aquesta Llei té per objecte la creació de les reserves internacionals del Principat d’Andorra i la constitució d’un mecanisme d’assistència en forma de provisió urgent de liquiditat per part de les entitats bancàries operatives al Principat que ho sol·licitin i que compleixin amb els requisits establerts legalment.

Capítol segon. Reserves internacionals

Article 2. Creació de les reserves internacionals del Principat d’Andorra

Les reserves internacionals formen part de la tresoreria de l’Estat i tenen la finalitat estratègica de preservar l’estabilitat econòmica i financera del Principat d’Andorra. En aquest sentit, han de permetre millorar el seu posicionament en els mercats de capitals i facilitar les vies de finançament exterior en proporcionar un nivell de confiança addicional als mercats sobre la capacitat de l’Estat per fer front als seus compromisos financers.

Les reserves internacionals han d’estar constituïdes per actius líquids o negociables fàcilment realitzables, han d’estar sota el control efectiu del gestor de les reserves i conservades a l’exterior del país. La tresoreria gestionada com a reserva internacional no té la consideració d’afectada segons l’article 48 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996.

Article 3. Gestió dels actius de les reserves internacionals

1. En virtut del que estableix la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, s’acorda dipositar les reserves internacionals a través de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA).

2. L’AFA, al seu torn, ha de custodiar els fons destinats a reserves internacionals a l’exterior i, en particular, en bancs centrals.

3. L’AFA exerceix les funcions d’administració i custòdia de les reserves internacionals.

4. Es crea un òrgan denominat Comissió Gestora de les Reserves Internacionals, que ha d’estar format, com a mínim, per quatre membres, i és el ministre encarregat de les finances qui n’ostenta la presidència i el director general de l’AFA qui n’exerceix la vicepresidència. En el cas que el nombre de membres sigui parell, el vot del president és diriment. Aquest òrgan és l’encarregat de gestionar adequadament les reserves internacionals de conformitat amb els principis de prudència i diligència degudes. La seva composició i el seu funcionament es desenvolupen via reglamentària.

Article 4. Actius elegibles per a les reserves internacionals

Es consideren actius elegibles per constituir les reserves internacionals: