Llei 37/2022, del 24 de novembre, de mesures per respondre a les situacions de crisi energètica

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 24 de novembre del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 37/2022, del 24 de novembre, de mesures per respondre a les situacions de crisi energètica

Exposició de motius

El context energètic internacional d’aquests darrers temps fa imprescindible impulsar, amb caràcter d’urgència, mesures que permetin afrontar amb la millor garantia possible tensions en els mercats i situacions de dificultat en el proveïment de l’energia, i augmentar la nostra resiliència davant d’aquestes situacions. La Unió Europea va aprovar el passat mes d’agost una reducció voluntària del 15% del consum de gas fins a la primavera i també una clàusula que permet activar l’obligatorietat d’aquesta reducció en cas d’alerta sobre la seguretat en el subministrament. En aquest context, i atenent que el 80% de l’energia elèctrica que es consumeix prové de França i d’Espanya, el Govern també ha marcat un objectiu de reducció del consum elèctric del 15%, amb la finalitat d’evitar al màxim les restriccions de subministrament i minimitzar l’impacte econòmic dels preus del mercat de l’electricitat. En aquest sentit, la Llei vol dotar el Govern, i els altres actors implicats, de les eines necessàries per aplicar mesures d’estalvi que ajudin a establir unes bases sòlides per a un model energètic sobri, i que permetin fer front, si es donés el cas, a situacions energètiques excepcionals, com ara restriccions o talls en el subministrament, de forma que es garanteixi el subministrament, en les millors condicions possibles en cada moment, i que els eventuals sacrificis que calgui efectuar siguin suportats de forma equitable pel conjunt dels ciutadans i de les empreses del Principat.

Aquesta Llei té per objecte establir els instruments esmentats, i ho fa a través de tres nivells diferents de mesures, totes elles de caràcter limitat en el temps, que permeten graduar la intensitat de la resposta en funció de les circumstàncies i les necessitats de cada moment.

El primer nivell, que es desenvolupa en el capítol primer, consisteix a habilitar el Govern per adoptar, per decret, mesures d’obligat compliment adreçades a reduir el consum i a incrementar l’estalvi energètic. Són mesures variades i de molt diversa naturalesa, com ara restriccions en l’ús de la calefacció, la climatització i l’enllumenat, en edificis públics i privats; restriccions o prohibicions de la il·luminació exterior dels edificis, de vitrines i aparadors, de rètols, cartells i anuncis lluminosos i de les il·luminacions ornamentals; restriccions o prohibicions de l’ús de màquines, aparells i dispositius que consumeixen energia per fer activitats industrials, comercials o de serveis, i altres restriccions o prohibicions amb capacitat de reduir o moderar l’ús de l’energia. Es tracta, en tots els casos, de restriccions adoptades per una durada limitada en el temps, però que poden ser prorrogades, si resulta necessari, mentre subsisteixin les circumstàncies que les justifiquen.

El segon nivell, previst en el capítol segon, es refereix a un supòsit concret molt específic. A diferència de l’anterior, la raó de ser de la norma no és aquí pròpiament obtenir reduccions del consum energètic, sinó la previsió que, que en moments puntuals o en franges horàries determinades, l’energia elèctrica disponible en els mercats internacionals als quals té accés el Principat d’Andorra no sigui suficient per atendre la demanda prevista. En aquests supòsits, i atès que l’operador del sistema elèctric andorrà gaudeix de molt poc marge de maniobra per intervenir sobre la producció local, ha de poder actuar sobre la demanda, per mitjà d’interrupcions temporals selectives del subministrament; és a dir, si es produeix aquesta circumstància, l’operador del sistema elèctric ha d’interrompre el subministrament a algunes parts de la xarxa per garantir l’equilibri al seu conjunt i evitar que caigui íntegrament. Aquí, els objectius de la norma són facilitar que totes les entitats distribuïdores estiguin preparades per afrontar aquesta circumstància, i establir els criteris que s’han d’aplicar per garantir la continuïtat del servei als serveis públics essencials i, al mateix temps, per obtenir que la molèstia, inevitable, ocasionada per les interrupcions provisionals del subministrament afecti de la forma més lleu i equitable possible el conjunt d’abonats del Principat, amb independència de quina sigui l’entitat distribuïdora que els subministra.

El tercer i darrer nivell del sistema que preveu la Llei està regulat al capítol tercer i té la finalitat de dotar el Govern d’un mitjà extraordinari per respondre a situacions excepcionalment greus, que no es puguin gestionar únicament amb les mesures contingudes en els capítols primer i segon. Consisteix en la declaració de la situació de crisi energètica. Aquesta declaració té una durada temporal limitada a un màxim de quinze dies, i habilita el Govern per adoptar, durant aquest període, mesures de més contundència i eficàcia, com, en cas de situació de crisi energètica en l’àmbit de l’electricitat, ordenar el tancament total o parcial del subministrament a empreses, indústries, fàbriques, tallers, instal·lacions i serveis de qualsevol naturalesa que consumeixin energia elèctrica, i en cas de situació de crisi energètica en l’àmbit dels hidrocarburs, ordenar el tancament total o parcial del subministrament a empreses, indústries, fàbriques, tallers, instal·lacions i serveis de qualsevol naturalesa que consumeixin hidrocarburs, establir restriccions i prohibicions en l’ús de vehicles de motor, i fixar restriccions i prohibicions en la venda de combustibles. En aquests casos, i atesa la naturalesa de les mesures que pot adoptar el Govern en situació de crisi energètica, es determina que la seva pròrroga ha de ser expressament autoritzada pel Consell General.

Com a complement indispensable dels instruments de referència, i per tal de garantir-ne l’eficàcia, la Llei tipifica les infraccions i estableix un correlatiu règim de sancions. D’aquest règim convé destacar-ne la possibilitat d’adoptar mesures cautelars específiques durant la instrucció dels expedients sancionadors, i també la previsió que la sanció no s’imposi únicament a l’empresa o societat que realitza l’acció o missió infractora, sinó que s’estengui també a la persona o les persones que, pel fet d’exercir càrrecs d’administració o de direcció general a l’empresa o entitat infractora, siguin directament responsables de la infracció, quan els sigui imputable personalment.

La disposició final primera modifica dos disposicions puntuals de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), en concret l’article 20.3.b) ii. i l’article 22.3, per tal de desvincular la retribució de l’electricitat injectada a la xarxa de la tarifa majorista a la qual les entitats distribuïdores adquireixen l’electricitat a FEDA, i facultar el Govern per establir les condicions de retribució, mitjançant decret, que permetin una amortització raonable dels costos d’inversió i d’explotació, i limitar així l’efecte negatiu sobre el cost de l’energia del sistema.

Finalment, la disposició final segona preveu una ampliació de capital de FEDA per compensar els resultats negatius d’aquest exercici i així permetre a l’entitat continuar desenvolupant el seu servei i no hipotecar el seu pla d’inversions. Aquesta ampliació de capital és finançada mitjançant més ingressos de l’Administració general.

Capítol primer. Mesures provisionals de reducció del consum energètic i d’estalvi energètic

Article 1. Adopció de les mesures

1. Quan circumstàncies greus ho justifiquin, el Govern pot establir mitjançant decret les mesures provisionals de reducció del consum energètic i d’estalvi energètic de compliment obligat que consideri necessàries d’entre les que esmenta l’article 2. El decret ha d’expressar les circumstàncies que justifiquen l’adopció de les mesures.

2. Les mesures provisionals de reducció del consum energètic i d’estalvi energètic han de tenir una vigència temporal determinada, que no pot ser superior a dos mesos. Aquestes mesures poden ser prorrogades per decret, per períodes màxims de dos mesos, si, al final dels terminis respectius, subsisteixen les circumstàncies que les justifiquen.

Article 2. Abast de les mesures

Les mesures provisionals de reducció del consum i d’estalvi energètic que pot adoptar el Govern poden consistir a imposar:

Capítol segon. Interrupcions temporals selectives del subministrament elèctric

Article 3. Procediment

1. Quan l’operador del sistema elèctric tingui coneixement que l’energia elèctrica disponible no serà suficient per atendre la totalitat de la demanda prevista en unes dates determinades o en unes franges horàries determinades, pot ordenar a les entitats distribuïdores, prèvia comunicació escrita al Consell General, que intervinguin en la demanda per mitjà d’interrupcions temporals selectives del subministrament elèctric en alguns sectors de la xarxa, amb la finalitat de mantenir l’estabilitat de la xarxa, comunicant aquestes instruccions amb l’antelació màxima possible.

2. L’operador del sistema elèctric determina l’objectiu de reducció de consum que ha d’obtenir cada entitat distribuïdora aplicant criteris d’equidistribució entre elles, en base mensual. Amb aquesta finalitat determina, hora per hora, quines entitats distribuïdores participen en la consecució de l’objectiu global i l’aportació concreta de cada una d’elles, en funció de les dades corresponents al consum mensual i a la distribució diària de la corba de consum de cada entitat distribuïdora. Alhora, n’informa el ministeri competent en matèria d’energia.

3. L’ordre que l’operador del sistema elèctric adreça a l’entitat distribuïdora indica el temps durant el qual està vigent la mesura i l’objectiu de reducció de consum que ha d’assolir. Per donar-hi compliment, l’entitat distribuïdora ha d’aplicar les mesures previstes al pla de contingència a què es refereix l’article 4, amb la intensitat adequada per obtenir-ho. L’entitat distribuïdora és responsable d’assolir l’objectiu de reducció de consum assenyalat, i ha de destinar-hi tots els mitjans que siguin necessaris.

4. Les entitats distribuïdores han d’anunciar les interrupcions temporals del subministrament que es proposen dur a terme amb una antelació que ha de ser, com a mínim, de 24 hores, salvat que raons alienes a l’entitat distribuïdora ho facin impossible. L’anunci es fa arribar als clients a través dels respectius llocs web, i es pot distribuir a través de tot altre mitjà de comunicació a disposició, com ara premsa escrita o digital, xarxes socials, SMS, correu electrònic o altres.

Article 4. Plans de contingència i criteris d’equidistribució

1. Les entitats distribuïdores d’energia elèctrica han de disposar d’un pla de contingència per respondre a les ordres d’interrupció temporal selectiva del subministrament elèctric a les quals es refereix aquest capítol i, més precisament, per determinar els sectors que poden ser objecte d’interrupció, i qualsevol altra dada rellevant per establir la contribució de cada mesura a l’objectiu de reducció del consum.

2. Les entitats distribuïdores d’energia elèctrica elaboren el seu pla de contingència en aplicació de criteris d’equidistribució, i segons les regles següents:



3. El pla de contingència ha de contenir, com a mínim:



4. Cada entitat distribuïdora d’energia elèctrica ha de preparar el seu propi pla de contingència. L’operador del sistema elèctric i el ministeri competent en matèria d’energia donen suport tècnic a les entitats distribuïdores en la preparació dels seus plans de contingència, sempre que aquestes el sol·licitin.

5. Cada entitat distribuïdora d’energia elèctrica ha de trametre el seu pla de contingència a l’operador del sistema elèctric i al ministeri competent en matèria d’energia en el termini d’un mes a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Cada entitat distribuïdora d’energia elèctrica ha de revisar el seu pla de contingència de forma dinàmica, com a mínim cada quinze dies, si escau, en funció de l’experiència adquirida en l’aplicació de les mesures i de les ampliacions i modificacions de la xarxa que es produeixin, i també, de forma sistemàtica, una vegada cada any. Les revisions i adaptacions són trameses també a l’operador del sistema elèctric i al ministeri competent en matèria d’energia.

6. L’operador del sistema elèctric avalua la viabilitat tècnica dels plans de contingència elaborats per les entitats distribuïdores, i el ministeri competent en matèria d’energia n’avalua l’equidistribució. Aquestes avaluacions es concreten en un informe que es tramet a les entitats distribuïdores. Sobre la base d’aquest informe, el ministeri pot requerir a les entitats que hi introdueixin modificacions.