Reglament regulador del procediment d’obtenció de la cèdula d’habitabilitat i del certificat d’habitabilitat en habitatges

Preàmbul

La Llei d’arrendaments de finques urbanes, aprovada pel Consell General el dia 30 de juny de 1999, estableix en la disposició transitòria tercera que el Govern ha de determinar reglamentàriament les normes substantives i de procediment que regiran per a l’obtenció del certificat d’habitabilitat a què es refereix l’esmentada Llei d’arrendaments de finques urbanes.

Amb anterioritat, l’Ordinació general I. Serveis públics - Cèdula d’habitabilitat, aprovada pel Consell General el dia 31 de juliol de 1981, estableix que l’ocupació i utilització de qualsevol dependència de nova planta d’una edificació queda supeditada a l’obtenció de la preceptiva cèdula d’habitabilitat.

Discriminant els habitatges en funció de la data de construcció dels immobles, i tenint en compte la normativa vigent en matèria d’edificació relacionada amb l’habitabilitat, es consideren tres nivells d’habitabilitat exigibles als habitatges, i també la necessitat de disposar de cèdula d’habitabilitat per als habitatges construïts a partir de l’aplicació del present Reglament, i de certificat d’habitabilitat per als habitatges construïts amb anterioritat a la seva aplicació.

L’obtenció del certificat d’habitabilitat o de la cèdula d’habitabilitat ha de permetre acreditar que un habitatge compleix els requisits mínims d’habitabilitat fixats i l’aptitud per ser destinat a residència de persones físiques.

Article 1

Als efectes del present Reglament s’entén per habitatge tota construcció fixa destinada a ser residència de persones físiques, o utilitzada com a tal, amb independència que s’hi desenvolupin altres usos que siguin lícits. Els elements complementaris de la construcció formen part de l’habitatge.

Article 2

Els habitatges, a efectes dels nivells d’habitabilitat exigibles, es classifiquen segons la data de construcció en:

Article 3

3.1. Els promotors i/o els propietaris d’habitatges nous, després d’acabades les obres de nova construcció, han d’obtenir la cèdula d’habitabilitat corresponent segellada pel ministeri responsable d’edificació i urbanisme.

3.2. Els promotors i/o els propietaris de la resta d’habitatges han d’obtenir el certificat d’habitabilitat corresponent segellat pel ministeri responsable d’edificació i urbanisme.

Article 4

No pot atorgar-se cap certificat d’habitabilitat o cèdula d’habitabilitat als habitatges que no compleixin els nivells d’habitabilitat establerts en l’annex 1: Requisits d’habitabilitat. El tècnic que subscriu el certificat d’habitabilitat pot efectuar les observacions i les recomanacions que consideri oportunes en relació amb possibles mancances d’habitabilitat no requerides en l’annex esmentat. Les responsabilitats derivades de l’incompliment de les observacions i les recomanacions realitzades pel tècnic són responsabilitat exclusiva del/s propietari/s de l’edifici i/o de l’habitatge, segons correspongui.

Article 5

La cèdula d’habitabilitat i el certificat d’habitabilitat tenen una vigència d’acord amb els terminis establerts en l’Ordinació general I. Serveis públics - Cèdula d’habitabilitat, aprovada pel Consell General el dia 31 de juliol de 1981 i en la Llei d’arrendaments de finques urbanes, aprovada pel Consell General el dia 30 de juny de 1999.