Reglament d’aplicació de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana - Disposicions aplicables a les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra fins que hagin rebut una destinació duanera (Text refós per LesLleis.com)

Títol I. Camp d’aplicació

Article 1. Definició

1. Aquest Reglament preveu els tràmits d’introducció, els procediments de la declaració a la Duana al Principat d’Andorra i els procediments a seguir per a la posada sota qualsevol règim duaner de les mercaderies de tots els països dels capítols 1 a 97 del Sistema Harmonitzat, sense perjudici de les disposicions en vigor en tot moment en l’àmbit de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea, del 28 de juny de 1990.

2. S’entén per Codi, la Llei del Codi de Duana del 14 abril de 2004.

Títol II. Introducció de mercaderies en el territori duaner

Capítol 1. Examen de les mercaderies i sostracció de mostres per l’interessat

Article 2. Demanda

1. Es concedeix l’examen de les mercaderies previst a l’article 52 del Codi, a demanda verbal, a la persona habilitada per donar una destinació duanera a les mercaderies, llevat que les autoritats duaneres, tenint en compte les circumstàncies, considerin necessari presentar una demanda escrita.

Només es pot autoritzar la sostracció de mostres si l’interessat ho demana per escrit.

2. Les peticions escrites esmentades a l’apartat 1 han de ser signades per l’interessat i presentades a les autoritats duaneres. Han de portar les indicacions següents:



En el cas d’avís favorable, les autoritats duaneres han d’autoritzar la demanda presentada per l’interessat. Quan aquesta demanda fa referència a una sostracció de mostres, aquestes autoritats indiquen les quantitats de mercaderies a sostreure.

3. L’examen previ de les mercaderies i la sostracció de mostres es fan sota el control de les autoritats duaneres, que en determinen les modalitats, cas per cas.

El desembalatge, la pesada, el reembalatge i tota altra manipulació de les mercaderies es fan per compte i risc de l’interessat. Les despeses d’anàlisis eventuals també van a càrrec d’aquest últim.

4. Les mostres sostretes han de seguir les formalitats amb vista a donar a aquestes mostres una destinació duanera. Quan l’examen de les mostres porta a la destrucció o a la pèrdua irremeiable, no es considera que en neixi cap deute duaner. L’article 178, apartat 5, del Codi s’aplica a les deixalles.

Capítol 2. Declaració sumària

Article 3. Procediment

1. La declaració sumària ha d’estar signada per la persona que l’omple.

2. Les autoritats duaneres segellen la declaració sumària i la conserven per tal de controlar que les mercaderies a què es refereix rebin una destinació duanera en els terminis previstos a l’article 59 del Codi.

3. Les autoritats duaneres poden permetre que la declaració sumària es faci mitjançant procediments informàtics. En aquest cas, les regles establertes als apartats 1 i 2 s’adapten en conseqüència a aquesta circumstància.

Article 4. Obligacions

1. Fins al moment que les mercaderies reben una destinació duanera, la persona esmentada a l’article 3, apartat 1, està obligada a tornar a presentar, íntegrament, a primera requisició de les autoritats duaneres, les mercaderies objecte de la declaració sumària que no s’han descarregat del mitjà de transport en què es troben.

2. Cada persona que, després de la descàrrega, deté successivament les mercaderies per tal de garantir-ne el trasllat o l’emmagatzematge, esdevé responsable de l’execució de l’obligació de tornar a presentar les mercaderies íntegrament a primera demanda de les autoritats duaneres.