Decret d’aprovació del Reglament pel qual es regula la gestió dels residus sanitaris
Derogat en tot el que s’oposi al Reglament, del 20 de febrer del 2019, pel qual es regula la gestió dels residus de medicaments.
Segueix regulant els residus de medicaments citotòxics, els residus sanitaris del grup IV i els residus de medicaments de rebuig, residus sanitaris del grup V, generats en centres sanitaris juntament amb altres tipologies de residus sanitaris.
Segueix regulant els residus de medicaments citotòxics, els residus sanitaris del grup IV i els residus de medicaments de rebuig, residus sanitaris del grup V, generats en centres sanitaris juntament amb altres tipologies de residus sanitaris.
Índex
[Mostra/Amaga]Exposició de motius
Les activitats sanitàries generen tota una sèrie de residus específics que han de ser gestionats de forma eficaç, integrant tots els agents implicats i les operacions efectuades des dels centres productors fins als centres de tractament i/o eliminació, a fi d’evitar que es generin riscos per la salut de les persones i riscos de contaminació mediambiental.Existeixen altres activitats, realitzades en negocis destinats a prestar serveis especials per tenir cura del cos i la imatge personal que sense tenir la consideració de sanitàries són generadores de residus que sovint es poden catalogar de forma més o menys específica com a residus sanitaris.
La Llei 25/2004 de residus de 14 de desembre del 2004, fa èmfasi en la necessitat d’adequar progressivament les polítiques de gestió de residus a les normatives europees en concordància amb el que estableixen les convencions internacionals en la matèria, promovent les accions encaminades a prevenir i minimitzar la generació de residus i fomentant la recollida selectiva, la reutilització i el reciclatge com a elements claus de les polítiques de gestió dels residus, elements que queden àmpliament plasmats en el Pla nacional de residus, pla que ha esdevingut l’eina de referència per a la gestió dels residus al Principat d’Andorra.
Cal doncs adequar la normativa de residus sanitaris als principis establerts en la Llei de residus en concret la necessitat de desenvolupar sistemes de gestió global dels residus des dels centres generadors, l’emmagatzematge i el transport fins als centres de tractament i/o eliminació.
En la gestió d’aquests residus intervenen diferents agents cada un dels quals ha de responsabilitzar-se d’activitats concretes amb l’objectiu de protegir el medi ambient i alhora evitar riscos per a la salut tant de les persones que desenvolupen activitats professionals en l’àmbit sanitari, com de les empreses que han de manipular aquests residus i de la població en general.
Aquest reglament desenvolupa els articles 1, 13, 15, 16 i 17 punt 1 de la Llei 25/2004 de residus, de 14 de desembre del 2004 en concordança i complementàriament amb els articles 16, 17, 18, 19 i 20 apartat d) de la Llei general de sanitat de 20 de març de 1989, que respectivament fixen entre altres les obligacions dels productors i posseïdors dels residus sanitaris com a residus específics i la necessitat de regular-los convenientment com a factor determinant de la protecció mediambiental i conseqüentment de la protecció de la salut i millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
Considerant la disposició transitòria tercera de la Llei 25/2004 de residus, de 14 de desembre del 2004, a proposta del Ministeri de Salut, Benestar Social i Família i del Ministeri de Turisme i Medi Ambient, el Govern, en la sessió del 17 de gener del 2007 acorda:
Article únic
S’aprova el Reglament pel qual es regula la gestió dels residus sanitaris, que entra en vigor al cap de quinze dies de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament pel qual es regula la gestió dels residus sanitaris
Capítol primer. Objecte, definicions, classificació i àmbit d’aplicació
Article 1
Objecte
L’objectiu del present reglament és el de regular la gestió dels residus sanitaris produïts en els centres i els serveis sanitaris nacionals, amb la finalitat de garantir la protecció tant de les persones directament exposades com de la salut pública, la defensa del medi ambient i la preservació dels recursos naturals.Article 2
Definicions
A l’efecte d’aquest Reglament s’entén per:1. Activitat sanitària: la desenvolupada en hospitals, clíniques, consultes mèdiques, centres sociosanitaris, laboratoris d’anàlisis clíniques, laboratoris de salut pública, oficines de farmàcia, centres d’atenció primària, centres d’investigació biomèdica i en general la desenvolupada en qualsevol centre o establiment en el qual es duguin a terme activitats relacionades amb la salut humana. A efectes d’aquest Reglament, són també considerades activitats sanitàries les prestacions assistencials veterinàries que es duguin a terme als hospitals,a les clíniques i en general a qualsevol centre o establiment de consulta veterinària, així com als centres en els quals es duguin a terme activitats relacionades amb la investigació en salut animal.
2. Centre sanitari: establiment, de titularitat pública o privada, on es realitzen activitats sanitàries.
3. Gestió de residus sanitaris: conjunt d’activitats encaminades a donar als residus sanitaris el destí final més adequat d’acord amb les seves característiques. Comprèn les operacions de classificació, recollida, envasat, emmagatzematge, transport, tractament, eliminació i la vigilància d’aquestes operacions.
La gestió dels residus sanitaris s’estableix en els àmbits següents:
a) Gestió intracentre: comprèn les operacions de gestió que es porten a terme a l’interior dels centres i dels establiments sanitaris; i
b) Gestió extracentre: comprèn les operacions de gestió que es porten a terme a l’exterior dels centres sanitaris.
b) Gestió extracentre: comprèn les operacions de gestió que es porten a terme a l’exterior dels centres sanitaris.
4. Gestor: persona física o jurídica pública o privada autoritzada a realitzar operacions de gestió de residus sanitaris, tant si n’és productora com si no.
5. Residu sanitari: qualsevol substància, producte o objecte generat per l’activitat sanitària del qual el seu productor o posseïdor se’n desprengui o tingui la intenció o obligació de desprendre-se’n, en virtut de les disposicions legals vigents en matèria de residus.
6. Productor: persona física o jurídica, pública o privada que posseeixi la titularitat administrativa d’un centre o d’un establiment que genera, per les activitats que s’hi desenvolupen, residus sanitaris.
Article 3
Classificació dels residus sanitaris
Els residus sanitaris es classifiquen en els següents grups:1. Residus sense risc o inespecífics:
a) Grup I: residus assimilables a residus sòlids urbans
En aquest grup s’inclouen tots els residus i les deixalles que es generen en als centres o establiments sanitaris i que són assimilables als residus sòlids urbans, com són els envasos, el paper, el cartró, el material d’oficina i despatx, les deixalles de cuines, bars i menjadors, les deixalles de jardineria i, en general, els residus que no deriven directament d’una activitat sanitària. Per la seva naturalesa i composició són no perillosos i no requereixen exigències específiques de gestió ni dins ni fora del centre generador diferents de les adoptades pels residus sòlids urbans. Aquests residus han de tractar-se de la mateixa forma que la resta de residus urbans.
b) Grup II: residus sanitaris no específics
Són residus que procedeixen directament de l’activitat sanitària i que estan subjectes a requeriments addicionals de manipulació únicament en l’àmbit del centre sanitari. Aquestes deixalles inclouen material de cures, guixos, robes i materials d’un sol ús bruts o tacats amb sang, secrecions i/o excrecions, així com altres residus que no estiguin inclosos dins els residus sanitaris específics o de risc. Són residus no perillosos que no plantegen exigències específiques en la seva gestió fora del centre generador, i es consideren residus sòlids urbans no valoritzables. Aquests residus han d’anar directament a disposició final, i en cap cas poden entrar en una planta de triatge.
En aquest grup s’inclouen tots els residus i les deixalles que es generen en als centres o establiments sanitaris i que són assimilables als residus sòlids urbans, com són els envasos, el paper, el cartró, el material d’oficina i despatx, les deixalles de cuines, bars i menjadors, les deixalles de jardineria i, en general, els residus que no deriven directament d’una activitat sanitària. Per la seva naturalesa i composició són no perillosos i no requereixen exigències específiques de gestió ni dins ni fora del centre generador diferents de les adoptades pels residus sòlids urbans. Aquests residus han de tractar-se de la mateixa forma que la resta de residus urbans.
b) Grup II: residus sanitaris no específics
Són residus que procedeixen directament de l’activitat sanitària i que estan subjectes a requeriments addicionals de manipulació únicament en l’àmbit del centre sanitari. Aquestes deixalles inclouen material de cures, guixos, robes i materials d’un sol ús bruts o tacats amb sang, secrecions i/o excrecions, així com altres residus que no estiguin inclosos dins els residus sanitaris específics o de risc. Són residus no perillosos que no plantegen exigències específiques en la seva gestió fora del centre generador, i es consideren residus sòlids urbans no valoritzables. Aquests residus han d’anar directament a disposició final, i en cap cas poden entrar en una planta de triatge.
2. Residus sanitaris de risc o específics:
a) Grup III: residus sanitaris específics En aquest grup s’inclouen els residus especials amb els quals s’han d’observar mesures de prevenció en la recollida, l’emmagatzematge, el transport i la disposició de rebuig, tant dins com fora del centre generador, atès que poden comportar un risc biològic per a la salut laboral i pública.
Aquests residus són:
la sang i hemoderivats en forma líquida, continguda en recipients o bosses, quan els volums són d’almenys 100 mil·lilitres;
les agulles i material punyent o tallant; els equips de filtració utilitzats en la circulació extracorpòrea procedents de pacients que presenten malalties infectocontagioses;
les vacunes vives i atenuades;
els residus anatòmics, excepte cadàvers humans i restes humanes amb entitat suficient procedents d’avortaments, mutilacions i operacions quirúrgiques;
els cultius i reserves d’agents infecciosos;
els residus d’animals d’experimentació inoculats biològicament amb els agents causants d’alguna de les patologies llistades a l’annex I d’aquest Reglament; i
la resta de residus sanitaris infecciosos, que per aquest efecte són aquells residus capaços de transmetre alguna de les malalties infeccioses que figuren en l’annex I d’aquest reglament i tots aquells residus procedents de malalts amb necessitats d’aïllament, i que a criteri del centre generador, siguin considerats perillosos i capaços de causar infeccions.
b) Grup IV: citotòxics
En general, inclou les restes de medicaments citotòxics i tot el material sanitari d’un sòl us que hi està en contacte i que presenta propietats cancerígenes, mutagèniques i teratogèniques. També les restes de productes químics citotòxics utilitzats en els laboratoris d’investigació
c) Grup V: medicaments de rebuig Aquest grup inclou les restes de medicaments que no són aptes per la seva comercialització, administració o consum per motius diversos. En general fa referència als medicaments caducats, als alterats i als que no presentin les especificacions adequades.
d) Grup VI: residus de naturalesa diversa i altres residus tipificats en normatives singulars.
La gestió d’aquests residus està subjecta a requisits especials des del punt de vista sanitari i mediambiental, tan dins com fora del centre que els genera.
Aquest grup inclou:
Els residus generats en les unitats de radiologia, laboratoris i altres activitats sanitàries diferents dels residus sanitaris inclosos als grups III, IV i V; Els residus radioactius; i
Altres residus tòxics i perillosos que tot i que es generen en activitats sanitàries no són però, específics de les activitats sanitàries. En general inclou substàncies com els olis minerals, els dissolvents i altres residus similars.
Aquests residus són:
la sang i hemoderivats en forma líquida, continguda en recipients o bosses, quan els volums són d’almenys 100 mil·lilitres;
les agulles i material punyent o tallant; els equips de filtració utilitzats en la circulació extracorpòrea procedents de pacients que presenten malalties infectocontagioses;
les vacunes vives i atenuades;
els residus anatòmics, excepte cadàvers humans i restes humanes amb entitat suficient procedents d’avortaments, mutilacions i operacions quirúrgiques;
els cultius i reserves d’agents infecciosos;
els residus d’animals d’experimentació inoculats biològicament amb els agents causants d’alguna de les patologies llistades a l’annex I d’aquest Reglament; i
la resta de residus sanitaris infecciosos, que per aquest efecte són aquells residus capaços de transmetre alguna de les malalties infeccioses que figuren en l’annex I d’aquest reglament i tots aquells residus procedents de malalts amb necessitats d’aïllament, i que a criteri del centre generador, siguin considerats perillosos i capaços de causar infeccions.
b) Grup IV: citotòxics
En general, inclou les restes de medicaments citotòxics i tot el material sanitari d’un sòl us que hi està en contacte i que presenta propietats cancerígenes, mutagèniques i teratogèniques. També les restes de productes químics citotòxics utilitzats en els laboratoris d’investigació
c) Grup V: medicaments de rebuig Aquest grup inclou les restes de medicaments que no són aptes per la seva comercialització, administració o consum per motius diversos. En general fa referència als medicaments caducats, als alterats i als que no presentin les especificacions adequades.
d) Grup VI: residus de naturalesa diversa i altres residus tipificats en normatives singulars.
La gestió d’aquests residus està subjecta a requisits especials des del punt de vista sanitari i mediambiental, tan dins com fora del centre que els genera.
Aquest grup inclou:
Els residus generats en les unitats de radiologia, laboratoris i altres activitats sanitàries diferents dels residus sanitaris inclosos als grups III, IV i V; Els residus radioactius; i
Altres residus tòxics i perillosos que tot i que es generen en activitats sanitàries no són però, específics de les activitats sanitàries. En general inclou substàncies com els olis minerals, els dissolvents i altres residus similars.
La gestió d’aquests residus, pel seu perill potencial, pot ser objecte de regulació mitjançant normes específiques.
Els residus radioactius de període de semidesintegració curt, que s’emmagatzemen en el centre sanitari mateix, un cop desclassificats com a radioactius, han de ser gestionats atenent a la seva respectiva tipologia.
Article 4
Àmbit d’aplicació
1. Aquest Reglament és d’aplicació a:a) tots aquells centres o establiments, públics o privats, que desenvolupin activitats sanitàries que generin residus sanitaris dels grups II, III, IV i V; i
b) tots aquells establiments, centres o empreses que desenvolupin activitats a partir de les quals es puguin generar residus que per la seva tipologia, la seva gestió a l’exterior del centre productor és assimilable als residus sanitaris del grup III.
b) tots aquells establiments, centres o empreses que desenvolupin activitats a partir de les quals es puguin generar residus que per la seva tipologia, la seva gestió a l’exterior del centre productor és assimilable als residus sanitaris del grup III.
2. Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació del present Reglament:
a) la gestió externa dels residus dels grups I i II, que tot i produir-se en un centre sanitari, es regeix per la normativa que regula la gestió dels residus sòlids urbans; i
b) els residus compresos al grup VI, que tot i poder-se generar en un centre sanitari, la seva gestió s’ha de regir per la normativa específica que en cada cas els hi sigui d’aplicació.
b) els residus compresos al grup VI, que tot i poder-se generar en un centre sanitari, la seva gestió s’ha de regir per la normativa específica que en cada cas els hi sigui d’aplicació.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.