Reglament d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs (Text refós per LesLleis.com)

Capítol primer. Generalitats

Article 1. Objecte i camp d’aplicació

Aquest Reglament té per objecte establir les prescripcions tècniques i administratives que han de complir les instal·lacions per a l’emmagatzematge de carburants i combustibles líquids, ja sigui per consumir-lo a la instal·lació mateixa, o per subministrar-lo als vehicles de motor.

Aquest Reglament és d’aplicació a les noves instal·lacions, i a les reformes, ampliacions o modificacions de les instal·lacions existents, llevat de les prescripcions incloses a l’article 10 i als capítols vuitè, novè, desè i onzè d’aquest text normatiu, que també són d’aplicació a les instal·lacions existents.

Article 2. Classificació dels productes

Els productes derivats del petroli, d’acord amb aquest Reglament, es classifiquen en:

Article 3. Definicions

Ampliació: s’entén per ampliació d’una instal·lació compresa en aquest Reglament l’augment de la superfície de les instal·lacions originals, de la capacitat d’emmagatzematge d’un o més dipòsits, o l’augment de la quantitat de dipòsits de la instal·lació.

Reforma o modificació: qualsevol actuació en una instal·lació sotmesa a aquest Reglament que no sigui ni una ampliació ni una reparació.

Aigües contaminades: s’entenen per aigües contaminades les aigües alterades que impliquin un perjudici de la seva qualitat en relació amb l’ús que se’n fa o amb la funció ecològica que té.

Emmagatzematge: és el conjunt de recipients de tot tipus que continguin o puguin contenir líquids, combustibles o carburants, ubicats en una àrea que inclou els tancs, les cubetes de retenció, els carrers entremitjos de circulació i de separació, les canonades de connexió i les zones i les instal·lacions de càrrega, de descàrrega i de transvasaments annexes.

Àrea de les instal·lacions: superfície delimitada per la projecció normal sobre un plànol horitzontal de la instal·lació prevista.

Cubeta de retenció: recipient estanc que conté a l’interior algun dels elements de l’emmagatzematge la funció del qual és retenir els productes continguts en aquest element en cas que es trenquin o que el sistema de transvasament funcioni incorrectament.

Estació de bombeig: és l’estació que té una capacitat de transvasament de producte superior a 3,5 m3/h per als de la classe B i 15 m3/h per als de la classe C i D.

Inspecció periòdica: qualsevol examen que es dugui a terme més tard de la posada en servei de les instal·lacions, dels aparells o dels equips per comprovar el compliment de les disposicions previstes en aquest Reglament, efectuada per l’Administració competent o per un organisme de control autoritzat.

Líquid: tot producte que en el moment de l’emmagatzematge té aquest estat físic, inclosos els que tenen una fluïdesa superior a 300 quan es prova d’acord amb la norma UNE 104 281, part 4-2 o una altra norma equivalent.

Líquid combustible: és un líquid amb punt d’inflamació igual o superior a 38 ºC.

Líquid inflamable: és un líquid amb un punt d’inflamació inferior a 38 ºC.

Excentricitat: és la diferència entre el diàmetre nominal i el diàmetre real una vegada enterrat el dipòsit (quan està buit) dividit pel diàmetre nominal.

Pila: conjunt de recipients mòbils que no estan separats per passadissos o per productes no inflamables o amb una combustió endotèrmica en condicions de foc.

Recipient: tota cavitat amb capacitat d’emmagatzematge o de retenció de fluids. Les canonades, les bombes d’impulsió o de transvasament, els vasos d’expansió o les vàlvules, no es consideren recipients.

Reparació: qualsevol operació amb la finalitat de restaurar les condicions i les característiques originals de qualsevol part de la instal·lació deteriorada per l’ús que se n’ha fet, les accions externes de qualsevol altra mena o pel simple transcurs del temps. La substitució d’elements o d’equipaments per altres de les mateixes característiques es considera una reparació, però per contra, si se substitueixen elements o equipaments que comporten una variació de les característiques originals de la instal·lació, de les seves parts o dels seus equipaments, es considera una reforma o una ampliació.

Revisió periòdica: tota revisió o prova posterior a la posada en servei dels aparells o equips efectuada per una empresa o un organisme de control autoritzats.

Titular de la instal·lació: la persona física o jurídica, o la comunitat de propietaris o una unió temporal d’empreses que figura com a responsable de les obligacions que prescriu la legislació vigent davant de l’Administració.

Dipòsit: recipient dissenyat per suportar una pressió interna manomètrica entre 0 i 98 kPa (1kg/cm2).

Unitat de procés: és el conjunt d’elements i instal·lacions de producció.

Unions desmuntables: són les unions que per disseny estan concebudes per poder executar les operacions de connexió i de desconnexió de manera fàcil, mantenint intacta la qualitat d’unions estanques.

Unions fixes: són les unions estanques en què les operacions de desconnexió només es poden efectuar perquè es destrueixen i perden la qualitat d’unió estanca, llevat que s’efectuïn de nou com si es tractés de la seva primera execució, reposant els materials de la unió.

Vehicle: artefacte o aparell així definit per la Llei del Codi de la circulació.

Tub de ventilació: sistema dissenyat per prevenir els efectes de les alteracions brusques de pressió interna d’un dipòsit d’emmagatzematge com a conseqüència de les operacions de transvasament o de les variacions de la temperatura ambient.

Vies de comunicació pública: són les carreteres, els carrers o els camins d’ús públic i de lliure circulació.

Vies de comunicació de servei: són les carreteres, els carrers o els camins de circulació restringida o reglamentada.

Zones classificades: són els emplaçaments en què hi ha o hi pot haver gasos o vapors inflamables en quantitat suficient per produir mescles explosives o inflamables tal com es preveu a la norma EN 60079-10

Zona de càrrega i descàrrega. Són els llocs on se situen les unitats de transport o els recipients mòbils per dur a terme les operacions de transvasament de líquids entre les unitats o els recipients esmentats i els emmagatzematges o entre les unitats de transport.

Zona de foc obert: es consideren zones de foc obert aquelles zones en què, de manera esporàdica o continuada, es produeixin flames o guspires a l’aire lliure, així com en les que hi hagi superfícies que poden esclafar-se fins a temperatures suficients per produir una ignició.

Article 4. Formes d’emmagatzematge

L’emmagatzematge es pot efectuar en recipients fixes o mòbils.

Amb les limitacions que presentin en cada cas o segons el producte que emmagatzemin, els recipients fixes es poden instal·lar:



Els recipients mòbils es poden apilar en funció de la forma, el material i les dimensions que tenen, en les condicions a) i b) d’aquest article.

Capítol segon. Dipòsits d’emmagatzematge i equips auxiliars

Article 5. Dipòsits

Els dipòsits han de ser de doble paret, del mateix material o d’un de diferent, d’acord amb les normes EN 12285-1, EN 12285-2, EN 13341 o normes equivalents, d’acord amb la relació establerta en la disposició addicional de la Llei de seguretat i qualitat industrial. Es poden construir de xapa d’acer, polietilè d’alta densitat, plàstic reforçat amb fibra de vidre o altres materials, sempre que en resti garantida l’estanquitat. Han de disposar d’un sistema de detecció de fuites que sigui conforme amb la norma EN 13160 o una norma equivalent, i el detector i els seus accessoris han de ser accessibles a fi de facilitar-ne el control.

La capacitat d’emmagatzematge de la instal·lació no pot ser inferior a l’equivalent a quaranta-cinc dies de la despesa nominal normal total dels aparells de consum als quals alimenta. El projectista pot repartir aquesta quantitat en més d’un dipòsit, sempre que quedi assegurada la disponibilitat del producte, sigui mitjançant vasos comunicants o amb un sistema seqüencial automàtic.

Tot dipòsit ha de disposar d’un sistema o un element, contrastat pel seu fabricant, que permeti mesurar la quantitat real d’hidrocarbur que s’emmagatzema en un moment determinat sense perjudici que es pugui disposar d’altres sistemes que permetin la mesura a distància o en temps real.