Decret d’aprovació del Reglament relatiu als criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu

Exposició de motius

La normativa que regula en l’actualitat les condicions sanitàries i de seguretat per a les piscines d’ús col·lectiu data de l’any 1996. Va ser modificada l’any 2009 per incloure aspectes com ara una millor definició de a qui correspon la responsabilitat del manteniment, la seguretat i el control de les instal·lacions, a més de nous requeriments tècnics de renovació i recirculació de l’aigua dels vasos de bany, dirigits a millorar la gestió del consum d’aigua en aquests tipus d’equipaments i promoure’n l’estalvi.

Des de l’aparició del primer reglament, s’ha incrementat la demanda d’activitats que es desenvolupen en instal·lacions d’aigües de lleure. Com a conseqüència, ha augmentat de forma notable del seu nombre, així com el d’altres serveis complementaris relacionats, especialment els equipaments d’hidromassatge, els quals no disposen de cap norma que reguli les condicions de manteniment, d’higiene i de control que han de respectar.

Les instal·lacions objecte del reglament, i les activitats que s’hi desenvolupen, comporten un risc intrínsec i poden afectar la salut dels usuaris. Per aquesta raó, el ministeri encarregat de la salut té la responsabilitat de regular-ne els aspectes referents a la seguretat d’ús i de protecció sanitària, adaptant-se alhora a les necessitats reals i actuals dels sectors involucrats, ja siguin públics (centres esportius comunals, centres educatius), o privats (hotels, centres termals, càmpings, etc).

Altres aspectes tractats són els derivats del progrés tècnic i científic ocorregut des de l’aparició del reglament. Per aquest motiu, s’adopten nous conceptes que si bé no tenien tanta rellevància fa uns anys, ara han esdevingut fonamentals, com la necessitat de portar un autocontrol de les instal·lacions basat en l’anàlisi de perills i punts de control crítics, definir els aspectes que afecten la qualitat de l’aire interior o la de l’aigua dels vasos. Tanmateix, s’estableixen mecanismes més oberts a nivell del procés d’autorització dels sistemes de tractament de l’aigua de manera que la norma no sigui un impediment a l’evolució tecnològica, i que en el cas de voler renovar o instal·lar nous sistemes de tractament aquests només hagin de ser sotmesos a un procés informatiu i de validació entre els serveis tècnics corresponents.

Es considera doncs necessari redactar una modificació completa i actualitzada de la norma vigent que esdevingui una eina unificada i eminentment pràctica que faciliti la seva aplicació, amb l’objectiu protegir la salut de les persones, minimitzar el risc de les piscines d’ús col·lectiu i optimitzar els serveis i la seguretat de les activitats que s’hi desenvolupen.

Atesa la Llei del 31 de juliol de 1985, sobre el règim jurídic de policia i protecció de les aigües;

Atès el Decret legislatiu, del 26 d’agost del 2009, de publicació del text refós de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener;

Atesa la Llei d’accessibilitat, del 6 d’abril de 1995;

Atès el que disposa la Llei d’organització de l’Administració general:

A proposta del Ministeri de Salut i Benestar, el Govern, en la sessió del 22 d’agost del 2012,

Decreta: