Reglament de les prestacions d’incapacitat temporal de la Seguretat Social (Text refós per LesLleis.com)

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte regular el règim relatiu a les prestacions d’incapacitat temporal, previstes al capítol tercer, del títol II, del llibre tercer de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.

Article 2. Definicions

D’acord amb la Llei de la seguretat social i a l’efecte d’aquest Reglament es considera que:

1. Incapacitat temporal: és la situació reconeguda com a tal pel metge tractant o un odontòleg tractant o per un facultatiu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per un període de temps definit, en què una persona assegurada directa està impedida per exercir la seva activitat laboral o professional a conseqüència de:



En cas d’un aïllament forçós, la situació ha de ser reconeguda mitjançant l’emissió del certificat corresponent pel metge tractant que dicti l’aïllament o pel Ministeri de Salut, d’acord amb el procediment d’actuació corresponent.

2. Metge o odontòleg tractant: és el metge o odontòleg convencionat legalment habilitat per exercir la seva professió, que diagnostica la patologia originant de la situació d’incapacitat temporal, expedeix el certificat mèdic inicial i fa el seguiment de l’estat de salut de la persona assegurada.

3. Certificat mèdic inicial: és el document emès pel metge o odontòleg tractant, o per un facultatiu de l’Àrea de Control Sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que atesta que la persona assegurada està temporalment impedida per exercir la seva activitat professional, el motiu de l’impediment, i el nombre de dies previsiblement necessaris per al procés curatiu. En el certificat es precisa i codifica, d’acord amb claus preestablertes, el diagnòstic de la limitació funcional que motiva la situació d’incapacitat temporal, es fa constar la contingència que origina l’impediment (accident de treball, malaltia professional, accident no laboral, malaltia comuna, risc per a l’embaràs)

4. Prestadors de serveis de salut convencionats: són els prestadors de salut que han signat un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social o s’hi han adherit.

5. Declaració d’activitat del treballador per compte propi: és el document oficial que ha de presentar la persona que fa una activitat per compte propi d’acord amb el model establert per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, mitjançant el qual identifica el treball que du a terme habitualment, així com la persona o persones que gestionaran personalment l’establiment o el negoci durant la seva situació d’incapacitat temporal, o certifica que l’establiment o el negoci romandran sense activitat durant el dit període.

6. Declaració de l’activitat de la persona assalariada o assimilada: és el document oficial que, a requeriment de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ha de presentar la persona assalariada o assimilada d’acord amb el model establert per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, mitjançant el qual exposa el treball que du a terme.

7. Prolongacions: són les resolucions expresses de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que permeten allargar la situació d’incapacitat temporal d’acord amb el que preveu l’article 149 de la Llei de la seguretat social.

8. Alta mèdica: és la situació que resulta de la finalització del període d’incapacitat temporal, en la qual s’entén que s’ha produït la millora, l’estabilització o la consolidació de l’estat de salut que va provocar la incapacitat temporal.

9. Alta administrativa: és la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que decideix la suspensió de les prestacions econòmiques de la incapacitat temporal de la persona assegurada per motiu d’incompareixença no justificada a les convocatòries de control efectuades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per no trobar-se al domicili en la franja horària establerta, per la realització de qualsevol conducta contrària al procés curatiu en el període d’incapacitat temporal o per la constatació de demora no justificada en els tractaments.

S’entén que una conducta és contrària al procés curatiu quan el perjudica o el dificulta sense cap raó objectiva i suficient que la justifiqui.

Article 3. Naixement de la situació d’incapacitat temporal

1. El certificat mèdic inicial és el document que origina les actuacions destinades al reconeixement o la denegació de la situació d’incapacitat temporal i del dret a la prestació econòmica consegüent per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

2. Poden certificar la incapacitat temporal, i prescriure les pròrrogues admeses en la Llei de la seguretat social, els metges i odontòlegs tractants i, en situacions en què no sigui possible la intervenció d’un metge o odontòleg convencionat, un metge o odontòleg de l’Àrea de Control Sanitari.

3. L’emissió del certificat mèdic inicial ha d’anar precedida necessàriament d’un reconeixement mèdic de la persona assegurada que conclogui que concorren els requisits pel reconeixement d’una situació d’incapacitat temporal per al treball habitual, segons es defineix en aquest Reglament.

4. Per poder expedir el document, el metge o odontòleg tractant requereix a la persona assegurada les dades necessàries que contribueixin a precisar la patologia objecte del diagnòstic.

En el certificat mèdic inicial han de constar necessàriament els elements indicats a l’article 2.3 d’aquest Reglament.

El metge o l’odontòleg tractant ha d’expedir el certificat mèdic d’acord amb el sistema electrònic establert per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ha de fer la tramesa electrònica a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i ha de lliurar-ne dos còpies en paper, una per a l’assegurat i l’altra per a l’empresa. El sistema proporciona al metge un document digital de la tramitació. En cap cas, el diagnòstic no pot constar en l’exemplar destinat a l’empresari.

5. No s’admeten sol·licituds d’aquestes prestacions econòmiques que es presentin dins del termini del qual disposa l’empresa per comunicar la baixa de la persona treballadora d’acord amb l’article 35 de la Llei de la seguretat social, llevat que derivin d’un accident degudament acreditat i esdevingut durant la relació laboral.

La càrrega de la prova incumbeix a la persona treballadora, que no té dret a percebre prestacions econòmiques d’incapacitat temporal mentre es tramita la sol·licitud, sense perjudici de rebre-les retroactivament si la sol·licitud es resol favorablement.

Article 4. Durada de la situació d’incapacitat temporal. Pròrrogues

1. La durada de la incapacitat temporal que s’indiqui en els certificats mèdics inicials emesos pels metges o odontòlegs convencionats ha de tenir en compte la que s’estableix a la taula de patologies que figura a l’annex d’aquest Reglament, sent d’aplicació, en el seu cas, el previst a l’apartat 3 d’aquest article. En cas que el metge o l’odontòleg tractant indiqui al certificat mèdic inicial una durada de la incapacitat temporal superior a la que resulta de la taula de patologies, per al reconeixement de la situació d’incapacitat temporal caldrà presentar l’informe mèdic complementari detallat i la confirmació expressa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

La durada de la incapacitat temporal com a conseqüència d’un aïllament forçós serà la que es faci constar en el certificat seguint el que estableix el procediment d’actuació corresponent.

2. La CASS du a terme el seguiment i el control de les incapacitats temporals basant-se en la taula de patologies i l’estat de salut específic de cada beneficiari.

3. L’alta mèdica es produeix en finalitzar el període d’incapacitat temporal. No requereix emetre ni notificar cap document especial, llevat que sigui concedida per la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l’àmbit de les seves funcions de control, o pel metge o l’odontòleg tractant abans de finalitzar el període d’incapacitat temporal establert al certificat mèdic inicial o a la seva prolongació. En aquest darrer cas, l’alta mèdica s’expedeix d’acord amb el sistema electrònic establert per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el metge o odontòleg n’emet una còpia per a l’empresa i una altra per a l’assegurat.

4. Finalitzat el període establert en la taula de patologies, si el metge o odontòleg entén que és necessari que la persona assegurada continuï en situació d’incapacitat temporal, pot prescriure una pròrroga, i ha de presentar, a requeriment de l’Àrea de Control Sanitari, un informe mèdic complementari detallat segons el model establert per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

L’informe mèdic complementari detallat ha de recollir la patologia de la persona assegurada, el tractament mèdic prescrit, l’evolució de la patologia, la seva incidència sobre la capacitat funcional de la persona assegurada i la durada de la pròrroga, segons el coneixement que tingui el metge o l’odontòleg tractant de la situació de salut del pacient.

La pròrroga prescrita que superi la durada màxima fixada per a la patologia incapacitant en la taula de l’annex només podrà tenir efectes si és confirmada per l’Àrea de Control Sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en relació a les indicacions del metge o l’odontòleg tractant que ha emès la baixa o la pròrroga.

5. La durada màxima de la prestació econòmica d’incapacitat temporal, des del certificat mèdic inicial i incloses les seves pròrrogues, és de 12 mesos. S’han de tenir en compte les recaigudes que es regulen a l’article 5 d’aquest Reglament a l’hora de comptabilitzar el termini màxim de 12 mesos.

Si després del termini màxim de 12 mesos continua la necessitat de romandre en situació d’incapacitat temporal, la prolongació de la prestació econòmica requereix la decisió expressa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de conformitat amb l’article 6 d’aquest Reglament.