Decret 224/2021, del 7 de juliol del 2021

Decret 224/2021, del 7-7-2021, de modificació del Reglament de les prestacions d’incapacitat temporal de la seguretat social, del 27 de maig del 2015.

La Llei 6/2019, del 31 de gener, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, en l’establiment de les prestacions econòmiques del règim de seguretat social defineix les prestacions d’incapacitat temporal com les destinades a compensar la pèrdua d’ingressos consecutiva a la interrupció temporal de l’activitat professional per motiu de malaltia o d’accident o en cas de donació d’òrgans o teixits en viu per ser trasplantats.

La Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 va introduir, entre un ampli ventall de mesures, el dret que totes les persones assegurades que hagin estat diagnosticades del SARS-CoV-2, i també les que hagin estat afectades per una mesura d’aïllament per evitar la propagació del virus esmentat i que no puguin treballar, percebin les prestacions econòmiques per incapacitat temporal en les condicions que la Llei de la seguretat social estableix per al supòsit d’accident laboral o malaltia professional.

Tot i el caràcter provisional d’aquesta mesura legislativa, represa en lleis posteriors, que s’extingeix el 30 de juny del 2021 amb la vigència de la Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, la situació viscuda ha deixat palesa la necessitat de garantir tots els mecanismes per evitar la propagació d’aquest virus.

L’aïllament de les persones que han estat contacte d’un cas sense haver desenvolupat la malaltia s’ha revelat una mesura cabdal en el control de la propagació del virus, i les persones que no poden exercir la seva activitat laboral o professional han de poder percebre una prestació d’incapacitat temporal en la mateixa mesura que les persones afectades per la malaltia.

De forma paral·lela és necessari introduir aquesta prestació d’incapacitat temporal per a totes les situacions d’aïllament forçós que pugui establir el Ministeri de Salut en aplicació del procediment d’actuació per evitar la propagació de qualsevol malaltia infectocontagiosa.

El règim relatiu a les prestacions d’incapacitat temporal, previstes al capítol tercer del títol II del llibre tercer de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, queda regulat en el Reglament de les prestacions d’incapacitat temporal de la seguretat social, aprovat pel Decret del 27 de maig del 2015.

Escau, doncs, modificar aquest Reglament ampliant els motius pels quals es pot atorgar una prestació econòmica per incapacitat temporal.

En aquesta modificació s’actualitza la taula de malalties, amb la durada de la incapacitat temporal per a cada malaltia, i s’hi inclou la durada de les incapacitats temporals per la infecció pel coronavirus SARS-CoV-2.

A proposta del ministre de Salut, el Govern, en la sessió del 7 de juliol del 2021, aprova aquest Decret.

Decret

Article 1

Es modifica l’apartat 1 de l’article 2, intitulat Definicions, del Reglament de les prestacions d’incapacitat temporal de la seguretat social, aprovat pel Decret del 27 de maig del 2015, que queda redactat com segueix:

“1. Incapacitat temporal: és la situació reconeguda com a tal pel metge tractant o un odontòleg tractant o per un facultatiu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per un període de temps definit, en què una persona assegurada directa està impedida per exercir la seva activitat laboral o professional a conseqüència de:



En cas d’un aïllament forçós, la situació ha de ser reconeguda mitjançant l’emissió del certificat corresponent pel metge tractant que dicti l’aïllament o pel Ministeri de Salut, d’acord amb el procediment d’actuació corresponent.”