Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera

Exposició de motius

El sector financer constitueix un pilar fonamental en l’economia del Principat d’Andorra i el seu objectiu principal és la canalització de l’estalvi a la inversió. Es troba profundament interconnectat amb el sector financer internacional i desenvolupa la seva activitat en mercats i territoris diferents del Principat, i no solament a la Unió Europea. Per això, redunda en el seu propi interès que l’ordenament jurídic d’Andorra compleixi els estàndards internacionals més elevats en matèria de regulació financera.

En aquest sentit, el 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda de curs legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex que assenyala les disposicions jurídiques europees que el Principat d’Andorra ha d’implementar, seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea; entre d’altres, el cabal comunitari en matèria bancària i financera.

En virtut de l’Acord monetari, Andorra s’ha compromès a aplicar en el seu ordenament jurídic, entre d’altres, la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, relativa als mercats d’instruments financers; la Directiva 2006/73/CE de la Comissió, del 10 d’agost del 2006, sobre les mesures d’execució de la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les exigències organitzatives i les condicions d’exercici aplicables a les entitats d’inversió i la definició de certs termes a efectes d’aquesta Directiva, i el Reglament (CE) 2006/1287 de la Comissió sobre les mesures d’execució de la Directiva 2004/39/CE, del 10 d’agost del 2006, del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les obligacions de tenir registres per a les societats d’inversió, la declaració de transaccions, la transparència dels mercats, l’admissió dels instruments financers al comerç i els termes definits a aquest efecte en aquesta Directiva; totes formen part del paquet normatiu conegut com a MiFID I.

La Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera té una importància significativa al Principat d’Andorra i ha estat recentment modificada a través de de la Llei 17/2019, de 15 de febrer, de modificació de la Llei 8/2013, que ha permès traslladar el marc regulador introduït per la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, relativa als mercats d’instruments financers a l’ordenament jurídic andorrà.

No obstant això, és necessari aprovar un reglament de desenvolupament que implementi les obligacions previstes en la Directiva 2006/73/CE de la Comissió, del 10 d’agost del 2006 sobre les mesures d’execució de la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les exigències organitzatives i les condicions d’exercici aplicables a les entitats d’inversió, i en el Capítol II del Reglament (CE) 2006/1287 de la Comissió sobre les mesures d’execució de la Directiva 2004/39/CE, del 10 d’agost del 2006, del Parlament Europeu i del Consell i permeti desenvolupar algunes de les obligacions introduïdes en la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera i incorporar noves obligacions encaminades a reforçar les normes de conducta i els requisits organitzatius exigibles a les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió.

La transposició de la Directiva 2006/73/CE de la Comissió i del Reglament (CE) 2006/1287 de la Comissió culmina la transposició del paquet normatiu MiFID I completant la transposició de la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell que s’ha dut a terme mitjançant la modificació de la Llei 8/2013, i posa les bases per a la futura transposició de la Directiva 2014/65/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de maig del 2014, relativa als mercats d’instruments financers.

Aquest Reglament suposa un avenç en l’homogeneïtzació de les normes exigibles a les entitats financeres andorranes en la mesura que aclareix com han d’implementar les entitats operatives del sistema financer certes obligacions. Així mateix, aquest Reglament constitueix una millora en la protecció dels clients de serveis d’inversió. En particular, introdueix millores en els blocs de requisits organitzatius, protecció dels actius dels clients, conflictes d’interès, informació a clients i possibles clients, obligacions d’execució òptima i de tramitació d’ordres de clients, registres, classificació de clients i criteris per considerar instruments financers complexos i no complexos.

El capítol primer, relatiu a l’àmbit d’aplicació i definicions, aclareix que les obligacions recollides són aplicables a les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió i incorpora per a més claredat les definicions contingudes en la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera que s’utilitzen en el Reglament.

El capítol segon desenvolupa els requisits organitzatius en relació amb les obligacions en matèria d’externalització, protecció d’actius dels clients i conflictes d’interès. La secció primera recull les mesures addicionals que les entitats operatives del sistema financer han de tenir en compte per externalitzar funcions operatives rellevants i importants o serveis d’inversió, especialment en el cas de l’externalització del servei de gestió discrecional i individualitzada de carteres quan el prestador de serveis estigui situat en un país tercer. La secció segona incorpora els requisits que les entitats operatives del sistema financer han de complir per dipositar instruments financers o fons dels clients en altres entitats. La secció tercera estableix les condicions que han de complir els informes sobre inversions per ser considerats com a tals, així com les mesures que les entitats operatives del sistema financer han d’implementar per prevenir i mitigar els conflictes d’interès quan elaborin i divulguin informes sobre inversions.

El capítol tercer desenvolupa les condicions de funcionament aplicables a les entitats operatives del sistema financer. La secció primera estableix les obligacions relacionades amb la informació que cal proporcionar als clients i possibles clients. En concret, les condicions que ha de complir la informació per ser imparcial, clara i no enganyosa, els requisits generals d’informació a clients i els tipus d’informació que s’ha de facilitar als clients, en què destaca la informació sobre l’entitat operativa de sistema financer, informació sobre la salvaguarda dels instruments financers o fons dels clients, informació sobre l’execució d’ordres no relacionades amb la gestió de carteres, o la informació periòdica que s’ha de facilitar als clients de gestió discrecional i individualitzada de carteres o de dipòsit d’instruments financers i fons dels clients. La secció segona desenvolupa les obligacions que han de complir les entitats operatives del sistema financer per garantir l’execució òptima, en què destaquen els criteris que han de tenir en compte per valorar la millor execució o les condicions que han de complir relacionades amb l’aprovació de la política d’execució òptima i el seu contingut. La secció tercera estableix les obligacions per tramitar ordres dels clients, en concret els criteris que les entitats operatives del sistema financer han de complir per acumular i atribuir ordres de clients. Finalment, la secció quarta determina el contingut mínim del registre d’ordres i d’operacions.

El capítol quart recull el procediment que han de seguir les entitats operatives del sistema financer pel que fa als clients que sol·licitin el seu tractament com a client professional.

Finalment, el capítol cinquè desenvolupa els criteris que cal tenir en compte per considerar els instruments financers com a complexos i no complexos, i introdueix com a annex una llista no exhaustiva d’instruments financers complexos i no complexos que pot ser modificada o completada per l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) mitjançant un comunicat tècnic.

A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 3 d’abril del 2019,

Decreta:

Article únic

S’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

Reglament de desenvolupament de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera

Capítol primer. Àmbit d’aplicació i definicions

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar certes disposicions de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, d’ara en endavant la Llei 8/2013, que les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis d’inversió o serveis auxiliars han de complir en relació amb els requisits organitzatius i les condicions de funcionament.

Totes les referències fetes a la Llei 8/2013 s’entenen efectuades a la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera en la data d’aprovació d’aquest Reglament.

Article 2. Definicions

1. Alta direcció: es consideren alta direcció els administradors i la direcció general de l’entitat.

2. Analista financer: és la persona competent per dur a terme la part fonamental dels informes d’inversions.

3. Canals de distribució: qualsevol canal a través del qual la informació es divulga o pot divulgar-se públicament a una o diverses persones.

4. Externalització: qualsevol tipus d’acord entre una entitat operativa del sistema financer i un prestador de serveis en virtut del qual aquest últim realitza un procés, un servei o una activitat que en altres circumstàncies portaria a terme la mateixa entitat.

5. Grup: és un conjunt d’empreses del qual forma part una empresa matriu, les seves filials i les entitats en les quals l’empresa matriu o les seves filials tinguin una participació, així com les empreses vinculades entre si per una direcció única, en virtut d’un contracte subscrit amb aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses o en què els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones.

6. Operació de finançament de valors: fa referència:



7. Persona amb la qual una persona competent, tal com es defineix en l’apartat següent, té una relació de parentiu considerada qualsevol de les següents:



8. Persona competent: en relació amb una entitat operativa del sistema financer, qualsevol de les següents:



9. Sistema de negociació: un internalitzador automàtic quan actua com a tal i, quan escaigui, un sistema fora de la Unió Europea amb funcions similars a un mercat regulat o SMN.

10. Sistema multilateral de negociació o SMN: sistema multilateral, operat per una entitat operativa del sistema financer que presta serveis d’inversió o per un gestor del mercat, que permet reunir dins el sistema i segons normes no discrecionals els diversos interessos de compra i de venda sobre instruments financers de múltiples tercers per donar lloc a contractes de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries que regulen l’autorització i el funcionament d’aquest tipus de sistemes de negociació.

11. Suport durador: tot instrument que permeti al client emmagatzemar la informació dirigida a ell personalment, de manera que pugui recuperar-la fàcilment durant un període de temps adequat, per a la finalitat que pugui tenir la informació, i que permeti la reproducció sense canvis de la informació emmagatzemada.