Decret
Índex
[Mostra/Amaga]Decret del 29-7-2020 d’aprovació del Reglament relatiu al repartiment dels costos en instal·lacions tèrmiques centralitzades que donen servei a més d’un usuari.
Exposició de motius
Més del 25% del consum energètic d’Andorra es destina a usos tèrmics de calefacció i producció d’aigua calenta sanitària (ACS) en edificis. A més, l’elevat pes dels combustibles fòssils converteix el sector de l’edificació en un dels principals focus d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle d’Andorra, amb prop d’un terç del total de les emissions de CO2 equivalent.Per això, la presa d’accions per a l’estalvi i la millora de l’eficiència energètica del parc immobiliari nacional ha estat, en els últims anys, un dels pilars en la política energètica.
En relació amb la mesura dels consums, la disposició transitòria segona del Reglament energètic en l’edificació, de l’1 d’octubre del 2010, establia que els titulars de les instal·lacions en edificis plurifamiliars que mesuren el consum mitjançant comptadors horaris disposaven d’un termini fins a l’1 abril del 2015 per substituir-los per comptadors calorimètrics de precisió. En aquest sentit, una part important del parc immobiliari disposa d’aparells de mesura d’energia tèrmica.
En aquest context, l’article 32 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) estableix que tota instal·lació tèrmica que doni servei a més d’un usuari ha de disposar d’un sistema que permeti el repartiment de les despeses corresponents a cada servei (calor, aigua calenta sanitària i refrigeració, si escau) entre els diversos usuaris de la instal·lació.
La mateixa Llei promou, en el marc del foment de l’estalvi energètic i de l’eficiència energètica, la presa d’accions per a la gestió òptima de la demanda energètica mitjançant la implantació de sistemes intel·ligents de monitoratge i control de consums.
L’acord de reconeixement de la crisi climàtica i de declaració de l’estat d’emergència climàtica i ecològica encomana al Govern, entre altres coses, l’elaboració de l’estratègia nacional d’acord amb la jerarquia establerta per la Llei per tal de garantir els objectius definits per la Litecc.
Compte tingut que el nou marc legal en matèria energètica prioritza l’estalvi i l’eficiència energètica, esdevé imprescindible el registre dels consums energètics dels edificis amb els objectius següents: (I) optimitzar les accions de reducció dels consums energètics, (II) que els usuaris disposin d’informació objectiva i quantitativa relativa al consum energètic per emprendre accions de millora en la gestió de la demanda energètica i de les instal·lacions de l’edifici, i (III) distribuir, de manera justa i transparent, les despeses entre els usuaris dels edificis.
Per tant, el registre de consums en instal·lacions tèrmiques centralitzades, tant a escala col·lectiva com d’usuari, ha de ser la base per implantar mètodes de distribució de les despeses energètiques entre els usuaris.
Així mateix, l’article 13.1 de la Llei de la propietat horitzontal estableix que cada propietari ha de contribuir a les despeses generals per al sosteniment adequat de l’immoble, els seus serveis, les càrregues i les responsabilitats que no siguin susceptibles d’individualització, d’acord amb la quota de participació fixada en el títol constitutiu o amb el que s’hagi determinat especialment.
L’article 23 de la Llei d’arrendaments de les finques urbanes estableix que, a més a més de la renda, l’arrendatari està obligat a pagar, a l’arrendador o bé directament al subministrador que correspongui, les despeses que originen els serveis i els subministraments dels quals gaudeixi, sempre que es corresponguin amb consums de caràcter individual que puguin ser clarament identificables, i concretament els subministraments d’aigua, electricitat, gas, calefacció, aire condicionat i altres d’anàlegs. Per efectuar-ne el cobrament, l’arrendador ha de justificar a l’arrendatari la quantitat que li correspon pagar per aquests serveis i subministraments. Per determinar el cost individual de cada servei, si les finques que en tenen són més d’una i no hi ha comptadors individuals, el cost total es distribueix entre les finques en funció de la superfície de cada una.
En el marc d’un nou model energètic, aquest Reglament té per objecte establir els sistemes de repartiment de costos en instal·lacions tèrmiques centralitzades que donin servei a més d’un usuari, així com la seva aplicació.
El Reglament que recull aquest document pren en consideració les previsions sobre el comptatge dels consums d’energia i informació a l’usuari de la Directiva europea 2012/27/UE, relativa a l’eficiència energètica, modificada per la Directiva 2018/2002. En el marc del Reglament, es considera que és econòmicament viable instal·lar repartidors de costos per a consums superiors a 80 kWh per metre quadrat de superfície de calefacció.
Amb l’objectiu de facilitar l’aplicació del marc normatiu, el Reglament inclou el recull d’annexos següent: l’annex I estableix de manera clara i gràfica l’estructura de les despeses d’una instal·lació tèrmica centralitzada (ITC); l’annex II fixa la base comuna dels factors de conversió aplicables a les instal·lacions en funció de l’agent energètic que utilitzin; l’annex III identifica esquemàticament les tipologies d’instal·lacions que poden configurar una instal·lació tèrmica centralitzada, i l’annex IV conté les expressions bàsiques per aplicar el repartiment de costos regulat pel Reglament.
Per tot el que s’ha exposat, el Govern, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, en la sessió del 29 de juliol del 2020, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament relatiu al repartiment dels costos en instal·lacions tèrmiques centralitzades que donen servei a més d’un usuari, que entrarà en vigor el dia següent de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament relatiu al repartiment dels costos en instal·lacions tèrmiques centralitzades que donen servei a més d’un usuari
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte establir les condicions administratives, tècniques, econòmiques i d’informació del sistema de repartiment de costos en instal·lacions tèrmiques centralitzades que donen servei a més d’un usuari, per a la distribució justa i transparent de les corresponents despeses de calefacció, aigua calenta sanitària i refrigeració, si escau, d’acord amb les previsions de l’article 32 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc).
El Reglament també pretén crear una metodologia homogeneïtzada que doni garanties als diferents actors i els atorgui la seguretat jurídica necessària en els casos de discrepància o desacord.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Sense perjudici de la disposició final, les exigències establertes per aquest Reglament s’apliquen a totes les instal·lacions tèrmiques centralitzades que donen servei a més d’un usuari.
Queden exemptes de l’aplicació d’aquest Reglament les instal·lacions operades per empreses de serveis energètics i les instal·lacions de cogeneració i trigeneració en els límits que preveu la Llei 21/2018.
Article 3. Definicions
Als efectes d’aquest Reglament, s’apliquen les definicions previstes en la Llei 21/2018 i les següents:
LesLleis.com
a) Instal·lació tèrmica centralitzada (ITC): instal·lació tèrmica sotmesa al Reglament energètic en l’edificació vigent per a la generació i distribució de calor i, si escau, refrigeració i aigua calenta sanitària (ACS) per a usos domèstics, industrials o de serveis que dona servei a més d’un usuari. Les tipologies d’ITC s’indiquen a l’annex III.
b) Sistema de comptabilització de consums: és un sistema de comptatge d’energia final tèrmica, integrat per dispositius amb marcatge CE que mesuren els consums de calefacció, aigua calenta sanitària o, si escau, refrigeració en instal·lacions tèrmiques. En el cas de l’aigua calenta sanitària el comptatge d’energia tèrmica es duu a terme de manera indirecta, per mitjà d’un comptatge volumètric.
c) Coeficient: la part corresponent de participació en l’edifici que constitueix la seva propietat, basada en el que estableix la divisió horitzontal de la finca vigent o, si no n’hi ha, basada en el coeficient de participació que el conjunt de propietaris acordin per a cada unitat immobiliària. En tot cas, les superfícies considerades únicament inclouen les zones calefactades.
d) Despeses generals de la ITC: totalitat dels costos econòmics d’una instal·lació tèrmica centralitzada, segons el que s’indica a l’annex I, en instal·lacions centralitzades de producció de calor i d’aigua calenta sanitària, associats al període de l’exercici comptable. Les despeses generals estan integrades per les despeses de consum d’energia de la ITC i les despeses associades al funcionament de la ITC.
e) Despeses associades al funcionament de la ITC: tots els costos econòmics associats al funcionament de la ITC, com ara el manteniment, les reparacions, els controls, la substitució de la instal·lació, l’energia elèctrica necessària per al funcionament del sistema i la part proporcional de les retribucions de l’encarregat o del conserge per a la neteja de la sala de producció de la ITC.
f) Despeses de consum d’energia de la ITC: tots els costos econòmics relatius a l’energia necessària per a la producció d’energia tèrmica de la ITC, excloent-ne l’energia elèctrica per al funcionament del sistema. Aquestes despeses es divideixen en les despeses individuals del consum d’energia, atribuïbles a cada unitat immobiliària, i les despeses comunes del consum d’energia.
g) Despeses comunes del consum d’energia: la diferència entre la despesa real de consum d’energia final, entès com el consum d’energia entrat o generat per la unitat de producció, i la suma del conjunt de la despesa individual de consum d’energia per part de l’usuari final.
h) Despeses individuals del consum d’energia: la despesa individual del consum d’energia final per part de l’usuari final, de manera que se n’exclouen les despeses associades al consum d’energia final produït per les pèrdues del sistema de producció i del sistema de distribució de les ITC, entre d’altres.
b) Sistema de comptabilització de consums: és un sistema de comptatge d’energia final tèrmica, integrat per dispositius amb marcatge CE que mesuren els consums de calefacció, aigua calenta sanitària o, si escau, refrigeració en instal·lacions tèrmiques. En el cas de l’aigua calenta sanitària el comptatge d’energia tèrmica es duu a terme de manera indirecta, per mitjà d’un comptatge volumètric.
c) Coeficient: la part corresponent de participació en l’edifici que constitueix la seva propietat, basada en el que estableix la divisió horitzontal de la finca vigent o, si no n’hi ha, basada en el coeficient de participació que el conjunt de propietaris acordin per a cada unitat immobiliària. En tot cas, les superfícies considerades únicament inclouen les zones calefactades.
d) Despeses generals de la ITC: totalitat dels costos econòmics d’una instal·lació tèrmica centralitzada, segons el que s’indica a l’annex I, en instal·lacions centralitzades de producció de calor i d’aigua calenta sanitària, associats al període de l’exercici comptable. Les despeses generals estan integrades per les despeses de consum d’energia de la ITC i les despeses associades al funcionament de la ITC.
e) Despeses associades al funcionament de la ITC: tots els costos econòmics associats al funcionament de la ITC, com ara el manteniment, les reparacions, els controls, la substitució de la instal·lació, l’energia elèctrica necessària per al funcionament del sistema i la part proporcional de les retribucions de l’encarregat o del conserge per a la neteja de la sala de producció de la ITC.
f) Despeses de consum d’energia de la ITC: tots els costos econòmics relatius a l’energia necessària per a la producció d’energia tèrmica de la ITC, excloent-ne l’energia elèctrica per al funcionament del sistema. Aquestes despeses es divideixen en les despeses individuals del consum d’energia, atribuïbles a cada unitat immobiliària, i les despeses comunes del consum d’energia.
g) Despeses comunes del consum d’energia: la diferència entre la despesa real de consum d’energia final, entès com el consum d’energia entrat o generat per la unitat de producció, i la suma del conjunt de la despesa individual de consum d’energia per part de l’usuari final.
h) Despeses individuals del consum d’energia: la despesa individual del consum d’energia final per part de l’usuari final, de manera que se n’exclouen les despeses associades al consum d’energia final produït per les pèrdues del sistema de producció i del sistema de distribució de les ITC, entre d’altres.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.