Decret

Decret del 21-10-2020 pel qual s’aprova el Reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball i de les autoritzacions de treball fronterer.

Decret pel qual s’aprova el Reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball i de les autoritzacions de treball fronterer, per a totes les ocupacions professionals a excepció de les ocupacions dels subgrups principals 40, 41, 42, 43, 44 i 98, dels grups primaris 3532, 5143 i 8610, i del subgrup primari 3320021 de la Classificació nacional d’ocupacions (CNO).

En aplicació de l’article 32 de la Constitució, l’Estat pot intervenir en l’ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer per fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general. D’acord amb aquest precepte i a l’empara dels articles 5 i 23 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el Govern determina la política general en matèria d’immigració en funció de les necessitats socials i econòmiques del país; en aquest sentit, analitza les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i de la societat andorranes en matèria d’immigració, així com la situació nacional del treball, i, a partir d’aquesta anàlisi i d’acord amb les prioritats establertes en la norma immigratòria, fixa periòdicament per la via reglamentària les quotes d’autoritzacions d’immigració i prioritza l’accés als llocs de treball dels andorrans i dels estrangers residents legalment, amb l’objectiu d’afavorir la cohesió social.

Així doncs, a partir de l’observació de la situació socioeconòmica actual i després d’haver consultat i analitzat les necessitats dels agents productius del país, el Govern aprova mitjançant aquest Reglament un contingent de fins a 450 autoritzacions de residència i treball i de treball fronterer per a un període determinat, és a dir, fins al dia 30 d’abril del 2021.

El contingent d’aquest Reglament de quota és el mateix que el de la quota aprovada al mes d’abril del 2020, però continua sent molt inferior al de les quotes dels anys anteriors, atès que la crisi sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, també anomenada malaltia de la COVID-19, ha afectat de manera molt important l’economia del país i s’ha traduït en un augment considerable de les persones inscrites al Servei d’Ocupació en situació de recerca de feina.

Atesa aquesta situació i la prioritat d’afavorir la contractació de les persones nacionals i residents, el Govern, conscient que no es pot tancar el proveïment de mà d’obra en sectors que poden ser de primera necessitat o que poden contribuir a rellançar l’economia del país, ha decidit acordar una nova quota. Aquest Reglament de quota, d’una banda, manté la limitació de l’atorgament d’autoritzacions d’immigració a les empreses que apliquen expedients de regulació temporal d’ocupació i, de l’altra, limita la contractació de persones per a certes ocupacions per a les quals hi ha molts demandants inscrits al Servei d’Ocupació. Així doncs, a banda de les ocupacions professionals dels subgrups principals 40, 41, 42, 43 i 44, i del grup primari 8610 de la CNO que ja constaven en les quotes anteriors, s’ha tancat també la quota per a les ocupacions del subgrup principal 98, peons del transport i descarregadors; dels grups primaris 3532, monitor d’educació i temps lliure, i 5143, guia de turisme, i del subgrup primari 3320021, agent comercial. Finalment, tenint en compte la situació del país en l’àmbit sanitari, el Govern ha inclòs en el Reglament una prova de detecció de la malaltia causada pel virus SARS-CoV-2 per garantir de manera més eficaç la lluita contra la propagació del virus.

Aquest Reglament es desglossa en onze articles, que en defineixen l’objecte; fixen el nombre d’autoritzacions que són objecte de la quota general aprovada, des d’una perspectiva global i des d’una perspectiva empresarial desglossada, així com les condicions per concedir-les; incideixen en els requisits salarials, de titulació i d’experiència i sanitaris, i també en els visats; estableixen els requisits per renovar les autoritzacions; determinen la possibilitat excepcional d’ampliar el nombre d’autoritzacions i de tancar i reobrir la quota, i regulen la vigència de les autoritzacions concedides. Finalment, el Reglament consta d’un annex amb dos taules que estableixen la classificació salarial de les ocupacions que s’encabeixen en la quota general que s’aprova, i l’import de la pensió alimentària i l’allotjament.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 21 d’octubre del 2020, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball i de les autoritzacions de treball fronterer, per a totes les ocupacions professionals a excepció de les ocupacions dels subgrups principals 40, 41, 42, 43, 44 i 98, dels grups primaris 3532, 5143 i 8610, i del subgrup primari 3320021 de la Classificació nacional d’ocupacions (CNO), que entrarà en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball i de les autoritzacions de treball fronterer, per a totes les ocupacions professionals a excepció de les ocupacions dels subgrups principals 40, 41, 42, 43, 44 i 98, dels grups primaris 3532, 5143 i 8610, i del subgrup primari 3320021 de la Classificació nacional d’ocupacions (CNO)

Article 1. Objecte

D’acord amb el que preveuen l’apartat 6 de l’article 23 i l’article 38 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el Govern fixa en aquest Reglament la quota general de les autoritzacions de residència i treball, i de treball fronterer, per a totes les ocupacions professionals a excepció de les ocupacions dels subgrups principals 40, 41, 42, 43, 44 i 98, dels grups primaris 3532, 5143 i 8610, i del subgrup primari 3320021 de la Classificació nacional d’ocupacions (CNO).

Article 2. Nombre d’autoritzacions

El nombre total d’autoritzacions de residència i treball que es poden lliurar és de 351, i el nombre d’autoritzacions de treball fronterer que es poden lliurar és de 99, la qual cosa representa un nombre global de 450 autoritzacions. Tanmateix, es pot concedir a la persona o l’empresa sol·licitant l’autorització d’immigració que demana, malgrat que el nombre total del tipus d’autorització de què es tracti s’hagi exhaurit, si encara no s’ha esgotat el nombre global d’autoritzacions fixat en aquest apartat.

Article 3. Nombre d’autoritzacions per a cada empresa i condicions de concessió

1. El nombre d’autoritzacions de residència i treball, i de treball fronterer, que es poden lliurar a cada empresa en el marc de la quota establerta a l’article 2 pot representar com a màxim el 10% de la mitjana d’assalariats que registri aquesta empresa a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el període comprès entre l’1 de novembre del 2019 i el 30 d’abril del 2020. L’efectiu que resulta dels càlculs previstos en aquest apartat s’ha d’ajustar a la unitat superior.

2. Per acreditar aquestes dades, la persona responsable de l’empresa sol·licitant ha de signar una autorització al Servei d’Immigració, sempre que no ho hagi autoritzat amb anterioritat o no hagi revocat aquesta autorització, perquè el Servei d’Immigració pugui demanar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les dades corresponents.

3. En qualsevol cas, l’empresa o la persona sol·licitant, després d’haver fet ús prèviament del Servei d’Ocupació i d’haver complert efectivament totes les obligacions que li exigeix aquest Servei d’acord amb la normativa aplicable, ha d’acreditar justificadament que la demanda no ha estat satisfeta pel mercat de treball interior. A més, la demanda s’ha de correspondre amb l’oferta de treball que consta registrada al Servei d’Ocupació, tant pel que fa a l’ocupació requerida com al salari estipulat. Les condicions laborals i els requisits exigits també han de ser els mateixos que consten en l’oferta de treball inscrita al Servei d’Ocupació, i l’empresa o la persona sol·licitant ha d’entrevistar, de manera efectiva i presencial, els candidats mediats, i, en cas de refús, fonamentar-ne els motius. No obstant això, no cal complir aquest requisit quan es contracti un nacional d’un estat membre amb el qual el Principat d’Andorra hagi signat i ratificat un conveni en matèria d’immigració.

4. L’ocupació sol·licitada s’ha de correspondre directament amb alguna de les activitats detallades al Registre de Comerç i que l’empresa sol·licitant desenvolupi efectivament. En aquest sentit, el Servei d’Immigració pot comprovar quina serà l’ocupació concreta del treballador i quina és l’activitat real de l’empresa sol·licitant, amb independència de les dades que s’hagin fet constar a la demanda o que constin als registres escaients.

5. Sense perjudici del que s’estableix als apartats anteriors, les empreses de nova creació han de presentar una còpia de l’autorització d’obertura corresponent al Registre de Comerç, i les empreses que facin una ampliació de les activitats han de justificar aquesta ampliació i presentar els documents acreditatius corresponents. En ambdós casos, les empreses han de justificar el nombre de llocs de treball que s’han de cobrir, les ocupacions i les qualificacions requerides.

6. La quota s’ha d’actualitzar periòdicament per tenir en compte les baixes eventuals. D’aquesta manera, el Servei d’Immigració reintegra en la quota de la mateixa ocupació el nombre de persones que hi estaven inscrites i que han estat baixa voluntària definitiva del país al Registre d’Immigració.

7. Les empreses que apliquen una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral dels seus assalariats, de conformitat amb la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, no poden sol·licitar cap autorització d’immigració en el marc d’aquest Reglament de quota si aquesta autorització d’immigració és per a la mateixa ocupació que la d’un assalariat de l’empresa afectat per alguna d’aquestes mesures. El Servei d’Immigració efectua les verificacions corresponents prop del ministeri competent en matèria de treball abans d’atorgar-ne cap.

En cas que el ministeri competent en matèria d’immigració constati que l’empresa ha actuat amb frau, aplicant una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral a un treballador amb la mateixa ocupació per a la qual s’ha obtingut una autorització d’immigració en el marc d’aquest Reglament de quota, posteriorment a l’obtenció, pot incoar un expedient d’anul·lació de l’autorització d’immigració i comunicar aquesta situació al ministeri encarregat de treball als efectes escaients.

Article 4. Requisit salarial

1. El treballador que sol·licita una autorització d’immigració a l’empara d’aquest Reglament ha de percebre com a mínim el salari establert a la Classificació salarial d’immigració (CSI) que figura a la taula I de l’annex d’aquest Reglament. Aquest salari equival al salari fix corresponent a la jornada legal ordinària de treball de 40 hores setmanals. En el mateix sentit, en concepte de pensió alimentària i d’allotjament no es pot superar la quantitat fixada a la taula II de l’annex d’aquest Reglament.

2. En cas que l’exercici d’una activitat professional justifiqui de manera suficient una jornada reduïda per contracte del treballador, s’ha de garantir a l’assalariat el salari per hora resultant del salari mensual previst en la CSI. L’import mensual de la jornada reduïda no pot ser mai inferior a l’import del salari mínim mensual interprofessional vigent.

Article 5. Formació i experiència

1. D’acord amb l’article 40 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu que no hagi signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra en matèria d’immigració, el treballador ha d’acreditar una titulació de caràcter estatal relacionada amb l’ocupació que pretén ocupar al Principat d’Andorra, o una experiència mínima de 365 dies treballats i cotitzats efectivament i relacionats amb l’ocupació que pretén desenvolupar al país, que s’ha de corroborar amb el certificat laboral corresponent i el document de vida laboral oficial oportú.

En cas que el treballador no pugui acreditar en tot o en part un dels dos requisits alternatius esmentats al paràgraf anterior, o no aporti la documentació que permet corroborar aquests requisits d’acord amb el que s’hi estableix, cal adjuntar a la sol·licitud un pla de formació del treballador signat per l’empresari i una declaració jurada signada pel treballador en què es compromet a acomplir aquest pla, i, si l’empresari ha tingut contractats vint o més treballadors de mitjana durant el darrer any, també cal incloure-hi un informe elaborat per un professional de l’àmbit dels recursos humans que certifiqui la idoneïtat del treballador per al lloc de treball que vol ocupar i l’adequació del pla de formació proposat per l’empresari en relació amb el treballador.

El Servei d’Immigració tramet, en el termini màxim de dos dies hàbils, la sol·licitud d’autorització de residència i treball o de treball fronterer, juntament amb la documentació que s’hi acompanya, al Servei d’Ocupació, a l’efecte de verificar l’adequació del perfil professional del treballador en relació amb el lloc de treball que pretén ocupar. El Servei d’Ocupació emet un informe motivat sobre la idoneïtat o no del treballador per a l’ocupació professional que vol ocupar, i sobre l’adequació o no del pla de formació proposat per l’empresari en relació amb el treballador, en el termini màxim de cinc dies hàbils. Aquest informe té caràcter vinculant per al Servei d’Immigració.

El Servei d’Immigració pot demanar, en tots els casos, al sol·licitant o a l’empresari qualsevol documentació complementària que consideri necessària, i també pot fer totes les verificacions escaients per completar i contrastar les dades de la sol·licitud i dels documents que l’acompanyen.

2. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un altre estat es considera que té una alta especialització si ha obtingut un títol d’ensenyament superior de cicle curt d’una durada mínima de dos anys o de 120 crèdits (ECTS), o un títol d’ensenyament superior de cicle llarg d’almenys tres anys o de 180 crèdits (ECTS), o equivalent, degudament legalitzat o postil·lat quan el país emissor formi part del Conveni de la Haia, del 5 d’octubre de 1961. Si les titulacions aportades presenten un dubte raonable sobre la seva validesa o autenticitat, el Servei d’Immigració pot sol·licitar-ne la validació al Departament d’Ensenyament Superior i Recerca. Aquesta titulació ha de ser de caràcter estatal i ha d’estar estrictament relacionada amb l’ocupació laboral que pretén desenvolupar el treballador al Principat d’Andorra.

3. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un altre estat es considera que disposa d’experiència professional per al lloc de treball que vol ocupar quan té una experiència professional mínima de quatre anys en la mateixa activitat laboral que pretén desenvolupar al Principat d’Andorra, sempre que no hagi treballat amb anterioritat al Principat d’Andorra.

A l’efecte d’acreditar l’experiència professional, es considera que el treballador compleix aquest requisit si ha treballat en la mateixa ocupació que pretén desenvolupar durant dos temporades, si acredita una experiència professional mínima de tres anys en la mateixa activitat laboral, o durant tres temporades, si acredita una experiència professional mínima de dos anys i sis mesos en la mateixa activitat laboral, o durant quatre temporades, si acredita una experiència professional mínima de dos anys en la mateixa activitat laboral, o durant cinc temporades, si acredita una experiència professional mínima d’un any en la mateixa activitat laboral. El treballador que ha treballat en la mateixa ocupació que pretén desenvolupar durant sis temporades o més no ha d’acreditar cap experiència suplementària. Per comptabilitzar una temporada, cal que el treballador hagi treballat al Principat d’Andorra com a mínim durant quatre mesos complerts en la mateixa ocupació per a la qual sol·licita l’autorització d’immigració.

Sense perjudici del que estableix el paràgraf anterior, l’experiència professional s’acredita mitjançant el certificat laboral corresponent, que ha de contenir dades verificables relatives a la persona emissora del document, com ara el nom, els cognoms, l’adreça, el número de telèfon i altres dades que puguin ser d’interès, i les tasques que desenvolupa si no es dedueixen de la naturalesa del document. La informació continguda en aquest document ha de ser corroborada amb el document de vida laboral oficial oportú i qualsevol altra documentació equivalent que escaigui, llevat que, per motius justificats, s’acceptin altres documents acreditatius de l’experiència professional requerida. Amb relació a aquesta excepció, si la contractació és per a un assistent domiciliari, degut a les circumstàncies personals del contractant, caldrà acreditar fefaentment aquest aspecte amb la documentació mèdica corresponent. No obstant l’excepció esmentada, tots els documents han de ser degudament legalitzats o postil·lats quan el país emissor formi part del Conveni de la Haia, del 5 d’octubre de 1961.