Decret 430/2022, del 26 d’octubre del 2022

Decret 430/2022, del 26-10-2022, pel qual s’aprova el Reglament que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.

Exposició de motius

El 29 de juny del 2011 es va signar l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que va entrar en vigor l’1 d’abril del 2012. Aquest Acord dona el dret a Andorra d’utilitzar l’euro com a moneda oficial i d’encunyar una certa quantitat d’euros andorrans a partir del 2014. Mitjançant l’Acord monetari, Andorra es va comprometre a reprendre el cabal de la UE relatiu a la prevenció del blanqueig de capitals, la prevenció del frau i de la falsificació, les normes sobre els bitllets i les monedes d’euro, la legislació en matèria bancària i financera i la legislació sobre recopilació d’informació estadística. La normativa en qüestió s’implementa a Andorra d’acord amb els terminis acordats entre Andorra i la UE en el marc del Comitè Mixt existent a aquest efecte. Així, amb caràcter anual se celebra una reunió entre membres de la delegació andorrana i l’europea, el Comitè Mixt, la finalitat de la qual és supervisar l’estat de transposició dels diferents actes normatius que configuren l’annex de l’Acord monetari, així com aprovar els terminis de transposició i l’adequació dels nous actes que s’hi van integrant.

En aquest sentit, Andorra es va comprometre a incorporar en el seu ordenament jurídic, entre d’altres, la Decisió del Banc Central Europeu BCE/2013/10, del 19 d’abril del 2013, sobre les denominacions, especificacions, reproducció, bescanvi i retirada dels bitllets d’euro. A l’efecte de complir els compromisos esmentats, el Consell General va aprovar la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que tenia per objecte establir les mesures necessàries relatives a l’emissió de monedes d’euro, l’autenticació de monedes i bitllets i la prevenció del frau i de la falsificació.

Posteriorment, mitjançant la Decisió (UE) 2020/36 de la Comissió, del 15 de gener del 2020, per la qual es modifica l’annex de l’Acord monetari entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, s’ha inclòs en l’annex mencionat la Decisió (UE) 2019/669 del Banc Central Europeu, del 4 d’abril del 2019, per la qual es modifica la Decisió BCE/2013/10 sobre les denominacions, especificacions, reproducció, bescanvi i retirada dels bitllets d’euro.

Igualment, en la reunió del Comitè Mixt del 16 d’octubre del 2020, es va acordar incorporar a l’annex de l’Acord monetari la Decisió 2019/2195 del Banc Central Europeu, del 5 de desembre del 2019, per la qual es modifica la Decisió ECB/2010/14 sobre la comprovació de l’autenticitat i aptitud dels bitllets denominats en euros i sobre la seva recirculació.

Consegüentment, aquesta Llei de modificació de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, té com a finalitat adaptar l’ordenament jurídic andorrà als canvis normatius que s’imposen en l’àmbit de la Unió Europea.

Aquests compromisos es reflecteixen en l’aprovació de la Llei 26/2022, del 14 de juliol, de modificació de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.

El Govern, fent ús de l’habilitació prevista a la disposició final primera de la Llei 26/2022, del 14 de juliol, de modificació de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, desenvolupa amb aquest Reglament la incorporació en aquesta norma del conjunt de modificacions que no han estat incorporades a rang de llei, i que es deriven de la transposició de la Decisió (UE) 2019/669 del Banc Central Europeu, del 4 d’abril del 2019, de modificació de la Decisió ECB/2013/10 sobre les denominacions, especificacions, reproducció, bescanvi i retirada dels bitllets denominats en euros; de la Decisió 2019/2195 del Banc Central Europeu, del 5 de desembre del 2019, per la qual es modifica la Decisió ECB/2010/14 sobre la comprovació de l’autenticitat i aptitud dels bitllets denominats en euros i sobre la seva recirculació, i de la Decisió (UE) 2020/2090 del Banc Central Europeu, del 4 de desembre del 2020, per la qual es modifica la Decisió ECB/2013/10 sobre les denominacions, especificacions, reproducció, bescanvi i retirada dels bitllets denominat en euros.

Més concretament, a partir de la transposició d’aquestes decisions s’introdueix una modificació al contingut de l’article 5 del Reglament vigent, que afecta l’import mínim a partir del qual les entitats que manegen efectiu han de facilitar l’origen dels bitllets i la identificació del client o, quan correspongui, del beneficiari efectiu.

Altrament, s’introdueixen en el text modificacions tècniques i altres aclariments que afecten els annexos III, IV, VII i VIII del Reglament.

En concret, respecte al Reglament vigent es fan canvis menors en l’annex III i es duu a terme la modificació de l’apartat B i la introducció d’un apartat C a la taula 1 de l’annex mencionat.

En l’actualitat, els bitllets de la categoria 3 s’han de lliurar al CNA o a l’OCN immediatament o, a tot tardar, dins dels vint dies hàbils següents a ser dipositats en una màquina de tractament de bitllets. Atès que els bitllets de la categoria 3 s’integren de vegades en la categoria mixta de bitllets 4a i 4b, un nombre més gran de bitllets autèntics s’envia innecessàriament per fer-ne una anàlisi posterior. Per tant, cal preveure que es puguin reprocessar els bitllets de la categoria 3 perquè puguin separar-se dels bitllets de les categories 4a i 4b. Consegüentment, s’afegeixen normes específiques aplicables a les taules 1 i 2 de l’annex IV del Reglament vigent, i es crea la taula 3 en aquest mateix annex, relativa a la classificació i el tractament de bitllets d’euro per màquines distribuïdores de monedes.

Altrament, es modifica l’annex VII del Reglament vigent, ja que cal comptar amb instruccions més clares respecte a les dades que s’han de proporcionar sobre el nombre de bitllets d’euro processats, els classificats com a no aptes i els que s’han tornat a posar en circulació. A més, l’annex mencionat estableix els detalls de les dades que s’han de recopilar de les entitats que manegen efectiu. Per proporcionar més claredat al respecte, es fa necessari especificar amb més detall les dades que s’han de comunicar per garantir que l’annex sigui tan complet i precís com sigui possible.

A l’últim, s’introdueixen en el text modificacions en el marc de les normes reguladores de les denominacions, especificacions i normes de reproducció dels bitllets d’euro, contingudes a l’annex VIII del Reglament de desenvolupament, consistent en la distinció entre els bitllets de la segona sèrie de cinc (5), deu (10) i vint (20) euros per una banda, i de cinquanta (50), cent (100) i dos-cents (200) euros per l’altra, en relació amb les variants lingüístiques que afecten les inicials del Banc Central Europeu que han de constar en aquests bitllets d’euro. Així mateix, s’afegeixen especificacions en els requisits que han de complir les reproduccions per ser considerades lícites.

A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 26 d’octubre del 2022,

Decreta

Article únic

S’aprova el Reglament que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Índex

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.

La terminologia utilitzada en aquest Reglament és la definida a l’article 2 de la Llei.

Títol I. Normes sobre monedes i bitllets d’euro

Capítol primer. Monedes d’euro

Article 2. Ajust de les màquines de tractament de monedes

Amb l’objecte de facilitar als fabricants de màquines de tractament de monedes l’obtenció de les especificacions necessàries per ajustar les seves màquines amb la finalitat de detectar les monedes d’euro falsificades, les proves que es considerin necessàries d’acord amb l’article 19 de la Llei poden efectuar-se a les instal·lacions del Centre Nacional d’Anàlisi de Monedes (CNAM), del Centre Tècnic i Científic Europeu (CTCE) o, per acord bilateral, a les instal·lacions del fabricant. Una vegada la màquina de tractament de monedes hagi superat les proves, es redacta un breu informe sobre la prova de detecció destinat al fabricant de la màquina, amb còpia al CTCE.

Article 3. Mesures de control de les màquines de tractament de monedes

1. D’acord amb l’article 23 de la Llei, el CNAM o l’organisme delegat efectua anualment controls in situ a les entitats que manegen efectiu descrites a l’article 11 de la Llei, amb la finalitat de verificar, a través de les proves de detecció, el funcionament correcte d’un nombre representatiu de màquines de tractament de monedes en funcionament. En el cas que el personal de les entitats controlades comprovi manualment l’autenticitat de les monedes d’euro que es tornin a posar en circulació, el CNAM ha d’obtenir d’aquestes entitats garanties que el seu personal ha rebut la formació adequada a aquest efecte.

2. El nombre de màquines de tractament de monedes que han de ser verificades anualment ha de ser tal que el volum de monedes d’euro tractat per aquestes màquines durant l’any representi, com a mínim, el 25% del volum net acumulat total de monedes emeses per Andorra des de la introducció de l’euro fins al final de l’any anterior. El nombre de màquines de tractament de monedes que han de verificar-se es calcula sobre la base del volum de les tres denominacions més grans de les monedes d’euro destinades a la circulació. Les màquines de tractament de monedes s’han de verificar de forma rotatòria.

3. En el cas que el nombre de màquines de tractament de monedes que han de ser verificades anualment de conformitat amb el punt 2 sigui superior al nombre de màquines utilitzades, totes les màquines de tractament de monedes han de ser verificades anualment.

4. Durant un període transitori fins al 31 de desembre del 2017, el CNAM pot decidir, amb la notificació prèvia de l’AFA a la Comissió Europea, que el nombre de màquines de tractament de monedes que hagi de verificar-se anualment sigui tal que el volum de monedes d’euro tractat per aquestes màquines durant l’any representi, com a mínim, el 10% del volum net acumulat total de monedes emeses per Andorra des de la introducció de l’euro fins al final de l’any anterior.
5. Com a part d’aquests controls anuals, el CNAM supervisa la capacitat que tenen les entitats que manegen efectiu per autenticar les monedes d’euro basant-se en:

Article 4. Informes, comunicació i avaluació

Tal com estableix la secció 3 de l’article 24 de la Llei, la informació referent a les autoritats designades per reemborsar o substituir monedes d’euro i a les modalitats específiques, com per exemple els requisits d’empaquetat i les taxes de tractament, està disponible a la pàgina web de l’AFA (www.afa.ad).

Capítol segon. Bitllets d’euro

Article 5. Bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats

1. Addicionalment a les condicions establertes a l’article 30 de la Llei, s’apliquen les condicions següents al bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats:



2. L’AFA, al seu lliure criteri, entrega a un banc central integrant de l’Eurosistema tots els bitllets d’euro autèntics deteriorats que li han estat entregats d’acord amb l’establert a la Llei i en aquest Reglament per tal que aquest banc central analitzi els bitllets i verifiqui que concorren les condicions establertes per l’article 30 de la Llei i per aquest article i, consegüentment, conclogui si aquests bitllets d’euro autèntics deteriorats són bescanviables o no. L’AFA només bescanvia els bitllets d’euro autèntics deteriorats que li han estat presentats quan el banc central integrant de l’Eurosistema que s’hagi encarregat d’analitzar-los conclogui que són bescanviables. 3. Addicionalment al que s’ha mencionat prèviament:



4. El banc central integrant de l’Eurosistema que s’hagi encarregat de l’anàlisi dels bitllets d’euro autèntics deteriorats pot destruir qualsevol bitllet d’euro danyat o parts d’aquest bitllet, a menys que hi hagi una base legal per preservar-los o retornar-los a la persona sol·licitant.