Reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball i de les autoritzacions de treball fronterer, per a totes les ocupacions professionals a excepció de les ocupacions dels subgrups principals 40, 41, 42, 43 i 44 de la Classificació nacional d’ocupacions (CNO) (Text refós per LesLleis.com)

Article 1. Objecte

D’acord amb el que preveuen l’apartat 6 de l’article 23 i l’article 38 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el Govern fixa en aquest Reglament la quota general de les autoritzacions de residència i treball, i de treball fronterer, per a totes les ocupacions professionals a excepció de les ocupacions dels subgrups principals 40, 41, 42, 43 i 44 de la Classificació nacional d’ocupacions (CNO).

Article 2. Nombre d’autoritzacions

El nombre total d’autoritzacions de residència i treball que es poden lliurar és de 2.080, i el nombre d’autoritzacions de treball fronterer que es poden lliurar és de 220, la qual cosa representa un nombre global de 2.300 autoritzacions. Tanmateix, es pot concedir a la persona o l’empresa sol·licitant l’autorització d’immigració que demana, malgrat que el nombre total del tipus d’autorització de què es tracti s’hagi exhaurit, si encara no s’ha esgotat el nombre global d’autoritzacions fixat en aquest apartat.

Article 3. Nombre d’autoritzacions per a cada empresa i condicions de concessió

1. El nombre d’autoritzacions de residència i treball, i de treball fronterer, que es poden lliurar a cada empresa en el marc de la quota establerta a l’article 2 pot representar com a màxim el 10% de la mitjana d’assalariats que registri aquesta empresa a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el període comprès entre l’1 de novembre del 2022 i el 30 d’abril del 2023. L’efectiu que resulta dels càlculs previstos en aquest apartat s’ha d’ajustar a la unitat superior.

2. Per acreditar aquestes dades, la persona responsable de l’empresa sol·licitant ha de signar una autorització al Servei d’Immigració, sempre que no ho hagi autoritzat amb anterioritat o no hagi revocat aquesta autorització, perquè el Servei d’Immigració pugui demanar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les dades corresponents.

3. En qualsevol cas, l’empresa o la persona sol·licitant, després d’haver fet ús prèviament del Servei d’Ocupació i d’haver complert efectivament totes les obligacions que li exigeix aquest Servei d’acord amb la normativa aplicable, ha d’acreditar justificadament que la demanda no ha estat satisfeta pel mercat de treball interior. A més, la demanda s’ha de correspondre amb l’oferta de treball que consta registrada al Servei d’Ocupació, tant pel que fa a l’ocupació requerida com al salari estipulat. Les condicions laborals i els requisits exigits també han de ser els mateixos que consten en l’oferta de treball inscrita al Servei d’Ocupació, i l’empresa o la persona sol·licitant ha d’entrevistar, de manera efectiva i presencial, els candidats mediats, i, en cas de refús, fonamentar-ne els motius. No obstant això, no cal complir aquest requisit quan es contracti un nacional d’un estat membre amb el qual el Principat d’Andorra hagi signat i ratificat un conveni en matèria d’immigració.

4. L’ocupació sol·licitada s’ha de correspondre directament amb alguna de les activitats detallades al Registre de Comerç i que l’empresa sol·licitant desenvolupi efectivament. En aquest sentit, el Servei d’Immigració pot comprovar quina serà l’ocupació concreta del treballador i quina és l’activitat real de l’empresa sol·licitant, amb independència de les dades que s’hagin fet constar a la demanda o que constin als registres escaients.

5. Sense perjudici del que s’estableix als apartats anteriors, les empreses de nova creació han de presentar una còpia de l’autorització d’obertura corresponent al Registre de Comerç, i les empreses que facin una ampliació de les activitats han de justificar aquesta ampliació i presentar els documents acreditatius corresponents. En ambdós casos, les empreses han de justificar el nombre de llocs de treball que s’han de cobrir, les ocupacions i les qualificacions requerides.

6. La quota s’ha d’actualitzar periòdicament per tenir en compte les baixes eventuals. D’aquesta manera, el Servei d’Immigració reintegra en la quota de la mateixa ocupació el nombre de persones que hi estaven inscrites i que han estat baixa voluntària definitiva del país al Registre d’Immigració.

Article 4. Requisit salarial

1. El treballador que sol·licita una autorització d’immigració a l’empara d’aquest Reglament ha de percebre com a mínim el salari establert a la Classificació salarial d’immigració (CSI) que figura a la taula I de l’annex d’aquest Reglament. Aquest salari equival al salari fix corresponent a la jornada legal ordinària de treball de 40 hores setmanals. En el mateix sentit, en concepte de pensió alimentària i d’allotjament no es pot superar la quantitat fixada a la taula II de l’annex d’aquest Reglament.

2. En cas que l’exercici d’una activitat professional justifiqui de manera suficient una jornada reduïda per contracte del treballador, s’ha de garantir a l’assalariat el salari per hora resultant del salari mensual previst en la CSI. L’import mensual de la jornada reduïda no pot ser mai inferior a l’import del salari mínim mensual interprofessional vigent.

Article 5. Formació i experiència

1. D’acord amb l’article 40 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu que no hagi signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra en matèria d’immigració, el treballador ha d’acreditar una titulació de caràcter estatal relacionada amb l’ocupació que pretén desenvolupar al Principat d’Andorra, o una experiència mínima de 365 dies treballats i cotitzats efectivament i relacionats amb l’ocupació que pretén desenvolupar al país, que s’ha de corroborar amb el certificat laboral corresponent i el document de vida laboral oficial oportú. En cas que el treballador no pugui acreditar en tot o en part un dels dos requisits alternatius esmentats al paràgraf anterior, o no aporti la documentació que permet corroborar aquests requisits d’acord amb el que s’hi estableix, haurà de ser objecte d’una valoració per part del Servei d’Ocupació. Per a les empreses contractants que hagin tingut menys de vint treballadors de mitjana durant el darrer any, el Servei d’Ocupació farà una entrevista d’idoneïtat al treballador sol·licitant per valorar el seu perfil amb relació al lloc per al qual es postula. Per a les empreses que hagin tingut contractats vint o més treballadors de mitjana durant el darrer any, cal incloure a la sol·licitud d’autorització un informe elaborat per un professional de l’àmbit dels recursos humans que certifiqui la idoneïtat del treballador per al lloc que vol ocupar.

El Servei d’Immigració tramet, en el termini màxim de dos dies hàbils, la sol·licitud d’autorització de residència i treball o de treball fronterer, juntament amb la documentació que s’hi acompanya, al Servei d’Ocupació, a l’efecte de verificar l’adequació del perfil professional del treballador en relació amb el lloc de treball que pretén ocupar. El Servei d’Ocupació emet un informe motivat sobre la idoneïtat o no del treballador per a l’ocupació professional que vol desenvolupar, i en el termini màxim de cinc dies hàbils. Aquest informe té caràcter vinculant per al Servei d’Immigració.

El Servei d’Immigració pot demanar, en tots els casos, al sol·licitant o a l’empresari qualsevol documentació complementària que consideri necessària, i també pot fer totes les verificacions escaients per completar i contrastar les dades de la sol·licitud i dels documents que l’acompanyen.

2. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un altre estat es considera que té una alta especialització si ha obtingut un títol d’ensenyament superior de cicle curt d’una durada mínima de dos anys o de 120 crèdits (ECTS), o un títol d’ensenyament superior de cicle llarg d’almenys tres anys o de 180 crèdits (ECTS), o equivalent, degudament legalitzat o postil·lat quan el país emissor formi part del Conveni de la Haia, del 5 d’octubre de 1961. Si les titulacions aportades presenten un dubte raonable sobre la seva validesa o autenticitat, el Servei d’Immigració pot sol·licitar-ne la validació al Departament d’Ensenyament Superior i Recerca. Aquesta titulació ha de ser de caràcter estatal i ha d’estar estrictament relacionada amb l’ocupació laboral que pretén desenvolupar el treballador al Principat d’Andorra.

3. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un altre estat, es considera que disposa d’experiència professional per al lloc de treball que vol ocupar quan té una experiència professional mínima de quatre anys en la mateixa activitat laboral que pretén desenvolupar al Principat d’Andorra, sempre que no hagi treballat amb anterioritat al Principat d’Andorra.

A l’efecte d’acreditar l’experiència professional, es considera que l’empleat compleix aquest requisit si ha treballat en la mateixa ocupació que pretén desenvolupar durant una temporada, si acredita una experiència professional mínima de tres anys en la mateixa activitat laboral, o durant dos temporades, si acredita una experiència professional mínima de dos anys en la mateixa activitat laboral, o durant tres temporades, si acredita una experiència professional mínima d’un any en la mateixa activitat laboral. La persona que ha treballat en la mateixa ocupació que pretén desenvolupar durant quatre temporades o més no ha d’acreditar cap experiència suplementària. Per comptabilitzar una temporada, cal que l’empleat hagi treballat al Principat d’Andorra com a mínim durant quatre mesos complets en la mateixa ocupació per a la qual sol·licita l’autorització d’immigració si es tracta de les temporades d’hivern, o durant tres mesos en cas d’haver treballat durant les temporades d’estiu.

Excepcionalment, es considera que l’empleat compleix el requisit d’experiència professional necessària si, durant la temporada d’hivern 2023/2024, ha treballat durant almenys quatre mesos en la mateixa ocupació per la qual sol·licita l’autorització i per la mateixa empresa que li tramita aquesta autorització de residència i treball. En el cas que el treballador no hagi assolit els quatres mesos de treball durant la temporada 2023/2024 per l’empresa que li tramita l’autorització, es considera que compleix amb el requisit d’experiència si acredita una experiència professional mínima de dos anys en la mateixa activitat laboral per la qual sol·licita l’autorització d’immigració de conformitat amb les disposicions enunciades al paràgraf següent. Aquesta disposició excepcional queda limitada a l’atorgament d’un contingent de 300 autoritzacions. En cas que l’abast de les sol·licituds ho justifiqui, es pot ampliar aquest nombre fins al límit màxim del 30%.

Sense perjudici del que estableixen els paràgrafs anteriors, l’experiència professional s’acredita mitjançant el certificat laboral corresponent, que ha de contenir dades verificables relatives a la persona emissora del document, com ara el nom, els cognoms, l’adreça, el número de telèfon i altres dades que puguin ser d’interès, i les tasques que desenvolupa si no es dedueixen de la naturalesa del document. La informació continguda en aquest text ha de ser corroborada amb el document de vida laboral oficial oportú i qualsevol altra documentació equivalent que escaigui, llevat que, per motius justificats, s’acceptin altres documents acreditatius de l’experiència professional requerida. Amb relació a aquesta excepció, si la contractació és per a un assistent domiciliari, degut a les circumstàncies personals del contractant, cal acreditar fefaentment aquest aspecte amb la documentació mèdica corresponent. No obstant l’excepció esmentada, tots els documents han de ser degudament legalitzats o postil·lats quan el país emissor formi part del Conveni de la Haia, del 5 d’octubre de 1961.