Reglament dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a persones majors de 65 anys en situació de dependència
Índex
[Mostra/Amaga]Article 1. Conceptes bàsics
a) Preu públic dels serveis socials i sociosanitaris: contraprestació exigida per l’entitat pública o, si escau, per l’entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta.
b) Cost de referència: cost real del servei reconegut pel Govern.
b) Cost de referència: cost real del servei reconegut pel Govern.
Article 2. Cofinançament
D’acord amb el principi de corresponsabilitat, el finançament de les prestacions del sistema de serveis socials i sociosanitaris correspon a les administracions públiques i parapúbliques competents i a les persones beneficiàries i, si escau, als familiars i a altres persones obligades sense perjudici que, si no disposen de recursos econòmics suficients, tinguin accés als ajuts econòmics ocasionals regulats al Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris en els termes establerts legalment.
Article 3. Preus públics i cost de referència
1. S’estableixen com a preus públics i com a cost de referència dels serveis de socials i sociosanitaris per a les persones grans en situació de dependència majors de 65 anys els indicats a l’annex. Aquests preus són aplicables a les places públiques o concertades amb una entitat col·laboradora del sistema de serveis socials i sociosanitaris.
2. Els preus públics dels serveis, així com els costos de referència poden variar en funció el grau de dependència (en endavant, GDA) reconegut per la Comissió de Valoració Sociosanitària (Covass).
LesLleis.com
3. Aquests imports són objecte d’actualització de conformitat amb l’índex de preus de consum.
Article 4. Aportació del Govern
El Govern assumeix el cost de les prestacions tècniques de la seva competència quan siguin gratuïtes i per l’import no cobert pel preu públic quan siguin de copagament.
Article 5. Aportació de la persona beneficiària
1. D’acord amb l’article 61, apartat 1 de la Llei 6/2014 la persona beneficiària, els familiars obligats i les altres persones obligades han de contribuir al finançament de les prestacions tècniques mitjançant el copagament.
2. En la determinació del preu públic s’han distingit les despeses següents:
a) Despeses sanitàries de les prestacions sociosanitàries. Aquesta despesa és a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant, “CASS”) i de la persona beneficiària si aquesta persona està inclosa en alguns dels seus règims, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social aplicable.
Si la persona beneficiària està protegida pel sistema de Seguretat Social ha d’abonar la part que li correspongui, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social vigent. Si no està protegida pel sistema, la totalitat de les despeses sanitàries és a càrrec seu.
b) Despeses d’atenció personal a l’autonomia (en endavant, APA). La persona beneficiària d’un servei social o sociosanitari inclòs a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris (en endavant, “Cartera de serveis”) que no sigui gratuït ha de satisfer les despeses d’atenció personal a l’autonomia en funció dels seus ingressos i patrimoni.
c) Despeses de manutenció i hostaleria (en endavant, MH). Aquestes despeses són a càrrec de la persona beneficiària i, si escau, dels familiars obligats i les persones obligades.
Si la persona beneficiària està protegida pel sistema de Seguretat Social ha d’abonar la part que li correspongui, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social vigent. Si no està protegida pel sistema, la totalitat de les despeses sanitàries és a càrrec seu.
b) Despeses d’atenció personal a l’autonomia (en endavant, APA). La persona beneficiària d’un servei social o sociosanitari inclòs a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris (en endavant, “Cartera de serveis”) que no sigui gratuït ha de satisfer les despeses d’atenció personal a l’autonomia en funció dels seus ingressos i patrimoni.
c) Despeses de manutenció i hostaleria (en endavant, MH). Aquestes despeses són a càrrec de la persona beneficiària i, si escau, dels familiars obligats i les persones obligades.
3. En qualsevol cas les despeses de dipòsit i d’instal·lació del producte de suport del servei de teleatenció domiciliària van a càrrec de la persona usuària.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.