Sentència 47/2023 del TSJA. Funcions de gestió i inspecció. Requisit formal de sol·licitud per aplicar règim transitori. Retroactivitat normes tributàries.

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000051/2022
Núm. Rotlle: TSJA-0000026/2023

SENTÈNCIA 47-2023

PARTS :

Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA

Apel·lat: I. SLU

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Andorra la Vella, el 26 de setembre de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000051/2022.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat I. SLU va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària (CTT) núm. XXXXXX/2022, de data 06/09/2022, per la qual es va desestimar el recurs administratiu interposat contra la resolució de data 25/05/2022, dictada pel Director adjunt d’Inspecció Tributària del Departament de Tributs i Fronteres i que va posar fi al procediment de comprovació de gestió núm. 2000XX, que analitzava l’aplicació per part de la societat agent del primer punt de la disposició transitòria primera de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats.

2.- En la sentència núm. 14/2023, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda i ha anul·lat els actes recorreguts.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el GOVERN estima, en substància, que:

- La disposició transitòria primera de la Llei 6/2018, i la disposició transitòria primera del Reglament, del 14/05/2019, de l’impost de societats, obliguen al subjecte passiu que es vulgui continuar acollint al règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional, a que presenti una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals opti per aplicar el règim transitori, i, compte tingut que la part agent no ho va fer, no pot seguir acollint-se a aquell règim.

- La retroactivitat de la Llei 6/2018 és impròpia, ja que l’impost de societats es merita l’últim dia del període impositiu, que, per l’exercici del 2018, era el 31/12/2018, i la llei va entrar en vigor el 17/05/2018.

- La pròpia agent va aplicar una reducció del 60% sobre el total de les rendes obtingudes en l’exercici de 2018, per la qual cosa va entendre que les rendes es van generar amb posterioritat de l’entrada en vigor de la Llei 6/2018.

- A manca de jurisprudència dels tribunals andorrans sobre aquesta qüestió, cal invocar la del Tribunal Constitucional espanyol (sentències 126/1987; 197/1992; 182/1997; 89/2009 i 116/2006), que distingeixen entre les normes que pretenen ressorgir efectes sobre situacions de fet produïdes amb anterioritat a la pròpia Llei, o aquelles que pretenen incidir sobre situacions o relacions jurídiques actuals encara no concloses.

- La interessada estava obligada a presentar una comunicació al ministeri i no ho va fer, com ella mateixa reconeix, i aquesta comunicació és un acte formal que s’ha de considerar com una nova altra censal per aquest règim transitori, i l’incompliment d’aquest requisit comportava de facto l’exclusió d’aquest règim.

- El règim especial del comerç internacional va quedar derogat a comptar del 17/05/2018 -tot i que es va establir període transitori-, règim que comportava determinats riscos.

- La sentència és incongruent compte tingut que va estimar la demanda, quan l’estimació hauria d’haver estat parcial, ja que es desestima el primer motiu de recurs plantejat per la part agent.

4.- En la seva contesta, I. SLU, estima, en substància, que:

- El procediment de comprovació de gestió és nul de ple dret, compte tingut que la competència per a la comprovació dels requisits exigits per a l’obtenció de beneficis fiscals i devolucions tributàries és de la inspecció, i no es pot fer en un procediment de comprovació de gestió.

- A la sentència de data 23/03/2021, del Tribunal Suprem espanyol es manté que, seguir un procediment de comprovació limitada quan s’havia d’haver seguit un procediment d’inspecció, comporta la nul·litat de ple dret del procediment.

- El procediment seguit en el cas en espècie és nul de ple dret, d’acord amb l’art. 48.c) del Codi de l’Administració.

- L’art. 9 de la Llei de Bases de l’Ordenament Tributari (LBOT) disposa que les normes tributàries no tenen efectes retroactius.

- La disposició transitòria primera de la Llei 6/2018, és contrària a allò establert a l’art. 9 de la LBOT pel que fa al període transitori pel període impositiu 2018.

- No resulta aplicable al Principat d’Andorra la teoria de la “retroactivitat impròpia” del Tribunal Constitucional espanyol, que s’emmarca en processos de constitucionalitat relacionats amb l’art. 9.3 de la Constitució Espanyola, compte tingut que en aquest cas no s’està discutint la constitucionalitat de la repetida disposició transitòria sinó la seva no adequació a la LBOT.

- La legislació andorrana no disposa d’habilitació legal per a que una norma pugui establir una retroactivitat diferent a la recollida a l’art. 9 de la LBOT.

- La disposició transitòria de la Llei 6/2018 no establia el temps per presentar la comunicació, ni el contingut d’aquesta, ni incorporava un model/formulari de presentació, i el Decret del 14/05/2019, que va entrar en vigor el 23/05/2019, establia per fer-ho el termini de set mesos posteriors a la conclusió del primer període impositiu en que s’aplicà el període transitori, i en el moment de la seva entrada en vigor únicament restaven dos mesos per la conclusió del període de set mesos.

- L’art. 3.2 de la Constitució del Principat reconeix el principi de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables. I l’aplicació conjunta d’aquest article i de l’art. 9 de la LBOT impedeixen que sigui necessària la comunicació per l’exercici de 2018.

5.- Ambdues parts han confirmat els seus arguments en els seus respectius escrits de conclusions.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.