Sentència 9-2025 del TSJA. Deduccions IRPF per fills. Només les previstes al conveni regulador

Objecte: Deduccions IRPF per fills. Només les previstes al conveni regulador

Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000055/2024
ORIGEN.- 2000019/2024 - 0
NIG: 5300545320240000017

SENTÈNCIA 009-2025

PARTS :

Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA

Apel·lant: Sr. JSM

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Andorra la Vella, el 19 de març de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions núm. TSJA 0000055/2024.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària (en endavant CTT) de data 5 de desembre del 2023 i referenciada amb número XXXXXX/2023 (f. 377-381 de l’expedient administratiu, en endavant EA), per la qual s’acordà desestimar el recurs administratiu interposat pel subjecte passiu contra la resolució del 28 de setembre del 2023 emesa per part de la Direcció Adjunta d’Inspecció Tributària (f. 237-241 EA). Mitjançant aquesta darrera resolució, dictada en el marc d’un expedient de comprovació de l’impost sobre la renda de les persones físiques (en endavant IRPF) dels exercicis 2019 a 2021, s’acordà rectificar l’import consignat per part del Sr. S. en l’epígraf relatiu a les pensions compensatòries i/o anualitats per aliments de les autoliquidacions dels exercicis referits, derivant-se’n un deute tributari de 2.734,53€ en relació a l’exercici 2019, 2.707,90€ en quant a l’exercici 2020 i de 1.758,07€ pel que fa a l’exercici 2021.

2.- En la sentència núm. 40/2024, de data 23 de setembre de 2024 el Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, ha estimat parcialment la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Govern estima, en substància, que la sentència d’aquesta Sala Administrativa número 51-2024 va resoldre una qüestió similar a la que es discuteix en aquest procediment, concretament si es poden deduir de la base de l’IRPF els imports lliurats als fills que no estiguin recollits en el conveni regulador del règim de separació o divorci, i que, aplicant aquella mateixa doctrina, les resolucions impugnades en la instància s’ajusten a dret.

4.- En la seva contesta al recurs d’apel·lació del Govern, la part agent al·lega que el supòsit de fet analitzat per la STJA 51-2024 es referia al pagament d’un pare a un fill major d’edat que estava treballant però que els seus ingressos eren inferiors al salari mínim, mentre que en el cas que ens ocupa els seus fills continuen estudiant amb aprofitament, i que el conveni regulador no preveu una pensió d’aliments satisfets d’acord amb la legislació civil aplicable, per la qual cosa escau aplicar l’article 39.2 de la LIRPF.

5.- També la representació del Sr. S. va interposar recurs d’apel·lació, recurs que va circumscriure a la decisió continguda en el fonament de dret sisè de la sentència, de no admetre com a prova els documents adjuntats a la demanda i a l’escrit complementari del mes de març de 2024. En aquest sentit, al·lega que la sentència aplica un criteri formal que resulta injust, i que ha de prevaldre el fet que finalment sí que es va aportar la documentació que acreditava que havia fet els pagaments als seus fills. Afegeix que l’argument de que no es podien aportar nous documents més enllà del termini d’al·legacions en fase administrativa, es va introduir per primera vegada en seu judicial, i el Tribunal d’instància, en tant que ha acceptat aquest argument, vulnera el principi d’igualtat d’armes en el procés.

També al·lega que l’article 40 del Reglament d’aplicació dels tributs (en endavant RAP) no es pot interpretar en el sentit que pretén la sentència, compte tingut que si es fes, això comportaria la conculcació al procediment degut i del dret de defensa, i que l’article 136 i següents de la Llei de Bases de l’Ordenament Tributari (en endavant LBOT) no impedeix l’aportació de nous documents amb la interposició d’un recurs, i que l’article 40 del RAT suposa una vulneració del principi de jerarquia i dels principis establerts en la disposició addicional segona de la LBOT. A l’últim, la part agent al·lega que en cap de les dues resolucions –de dates 21 de març de 2023 i 30 de juny de 2023- es va informar de la impossibilitat d’aportar documents més enllà de la fase d’al·legacions.

6.- El Govern es va oposar al recurs d’apel·lació de la part agent, tot al·legant que feia expressa remissió al contingut dels seus escrits de contestació a la demanda i de conclusions formulats en primera instància, i afegeix que la CTT sí que va tenir en compte la documentació aportada (extracte parcial d’un compte de la societat K. SL, participada i administrada de manera única per l’agent), tot i que no va acceptar que acredités qui era el beneficiari de les despeses ni el destí de les quantitats objecte de deducció, i, pel que fa els documents 38, 39 i 40 aportats amb l’escrit addicional presentat per la part agent en data 8 de març de 2024 davant el tribunal a quo, no van ser facilitats a l’òrgan d’inspecció durant la comprovació, i resulta coherent que s’al·legui i justifiqui amb l’escrit de contestació presentat que no s’havien aportat en via administrativa.

7.- En el tràmit de conclusions ambdues parts van confirmar les al·legacions formulades en els seus escrits.

8.-S’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.