Llei del joc del bingo (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 28 de novembre de 1996 ha aprovat la següent:

Llei del joc del bingo

Exposició de motius

El joc ha estat i és una activitat constant en el comportament social de les comunitats humanes al llarg de les èpoques i en tots els llocs. La seva incidència actual en el sector turístic, de lleure i industrial ha estat repetidament destacada en tots els estudis de desenvolupament del model d’oferta turística complementària.

Cal constatar, d’altra banda, l’evidència que malgrat la prohibició s’han anat desenvolupant i estenent tot un seguit de formes de joc més o menys tolerades que no aporten res als pressupostos de l’Estat i que, a manca de regulació i de control, constitueixen una font de possibles problemes socials.

Una d’aquestes modalitats és la del bingo, que sota la forma dels dits “quintos tradicionals” va començar a estendre’s com una pràctica del joc idèntica a la dels estats veïns, amb la peculiaritat que, coneguda, tolerada i autoritzada com era abans i després de la nova estructura institucional de l’Estat, només aportava un suplement d’ingressos a determinades entitats esportives i empreses privades, i no a les finances públiques en general.

Tenint en compte la necessitat de regular l’activitat del joc del bingo, tot donant un marc legal a la protecció dels usuaris, de manera totalment independent a la regulació d’altres jocs que resten, ara per ara, prohibits al Principat, és desitjable que el joc del bingo quedi regulat per una llei específica.

La present Llei crea, així mateix, la taxa sobre el joc del bingo, considerant necessari que dita taxa es pugui adaptar periòdicament a les circumstàncies específiques de l’activitat de l’esmentat joc, amb la finalitat doble d’evitar inestabilitat al sector i de recaptar la taxa de manera proporcional al seu rendiment real.

La present Llei representa, certament, una innovació en l’àmbit del dret mercantil d’Andorra pel que fa a les exigències imposades a les societats explotadores d’una sala de bingo, en especial respecte al seu capital mínim i al control de permanència d’aquest capital al llarg de la seva existència.

Efectivament, la possibilitat establerta per la present Llei que el Govern pugui conèixer, d’una forma efectiva, la situació econòmica i patrimonial de les societats explotadores de les activitats, mitjançant estats comptables auditats, i també la possibilitat de declarar la caducitat de les autoritzacions concedides a aquelles empreses que deixin de reunir tots els requisits legals necessaris per desenvolupar llurs activitats, són unes mesures excepcionals de control i de garantia de les activitats del joc del bingo a Andorra, com també de la qualitat que aquestes han de tenir permanentment.
Altres mesures, com l’especialitat i la dedicació exclusiva de les sales al joc del bingo i el dipòsit a efectuar a l’INAF que han de constituir des de l’inici les empreses titulars de l’autorització, complementen el conjunt de garanties establertes per tal que la pràctica del joc del bingo sigui una activitat digna i allunyada de qualsevol conflicte o demèrit social.

En definitiva, la present Llei recull i adapta a l’especificitat d’Andorra els elements, les limitacions i les mesures que altres legislacions sobre el joc han establert recentment per assegurar la qualitat del sector.

Tot i la necessitat expressada en la present exposició de motius de procedir a la regularització d’una activitat que es desenvolupa al Principat d’Andorra sense una normativa específica, cal tenir present la necessitat d’aprovar en els millors terminis una llei marc que reguli tota l’activitat del joc i que creï els òrgans de caràcter tècnic competents per al control i desenvolupament en les millors condicions d’aquesta activitat, que aporti seguretat i eficàcia pels agents implicats i que cobreixi les llacunes que l’actual Llei del bingo pugui presentar.

S’aprova, doncs, aquesta Llei del joc del bingo: