Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 de desembre de 1998 ha aprovat la següent:
Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal

Exposició de motius
Títol preliminar. l’Administració de la justícia penal
Capítol I. Disposicions preliminars
Capítol II. Del Ministeri Fiscal
Capítol III. De les recusacions i excuses
Capítol IV. Dels advocats
Títol primer. L’Acció Penal i l’Acció Civil
Capítol únic
Títol segon. La fase preparatòria al judici penal
Capítol I. Enquesta preliminar
Secció primera. Normes comunes
Secció segona. Normes especials en cas d’accident de circulació
Capítol II. De la denúncia i de la querella
Secció primera. De la denúncia
Secció segona. De la querella
Capítol III. De les diligències prèvies
Capítol IV. La instrucció del sumari
Secció primera. Disposicions generals
Secció segona. Constatacions materials
Secció tercera. Identitat de l’encausat
Secció quarta. Personalitat de l’encausat
1. Antecedents judicials
2. Enquesta de la personalitat
3. Examen mèdic i psiquiàtric
Secció cinquena. Declaració de l’encausat
Secció sisena. Declaracions dels testimonis
Secció setena. Acarament dels testimonis i encausats
Secció vuitena. Perquisicions i segrestos
Secció novena. L’informe pericial
Secció desena. La recerca de les proves
1. Cops i ferides
2. Infanticidi
3. Robatoris
4. Incendi i explosió
Secció onzena. Del processament
Secció dotzena. Ordre de compareixença, presó provisional i llibertat provisional.
1. Ordre de compareixença
2. Presó provisional
3. Llibertat provisional
Secció tretzena. Fiances, embargaments i provisions als perjudicats
Secció catorzena. Responsabilitat de terceres persones
Secció quinzena. Conclusió del sumari
Títol tercer. Del Tribunal de Corts i del Tribunal dels batlles
Capítol I. Actuacions prèvies del tribunal
Capítol II. Del sobreseïment
Capítol III. Del judici oral
Secció primera. Disposicions generals
Secció segona. De la confessió
Secció tercera. Dels testimonis
Secció quarta. Informe pericial, prova documental i inspecció ocular
Secció cinquena. Dels informes de l’acusació i la defensa
Secció sisena. Del bon ordre de les sessions
Secció setena. De la discussió i de la sentencia
Secció vuitena. Suspensió del judici oral
Títol quart. La jurisdicció del batlle
Capítol I. De l’ordenança penal
Capítol II. Del Tribunal Unipersonal del batlle
Títol cinquè. De les despeses processals i del destí dels objectes intervinguts
Capítol únic
Títol sisè. De les resolucions judicials i altres actuacions
Capítol I. De les providències, autes i sentències
Capítol II. De les notificacions i citacions
Títol setè. Dels recursos
Capítol I. Recursos contra les resolucions dels batlles
Capítol II. Recurs d’apel.lació contra les resolucions dels tribunals
Títol vuitè. Execució de sentències
Capítol I. Disposicions generals
Capítol II. Execució de les penes privatives i restrictives de llibertat
Capítol III. De la condemna condicional simple
Capítol IV. De la condemna condicional qualificada
Capítol V. De la semillibertat i de la llibertat condicional
Capítol VI. Permís de sortida
Capítol VII. Execució de les multes i despeses judicials
Capítol VIII. Fixació de la responsabilitat civil
Títol novè. De l’indult
Capítol únic. Disposició general
Títol desè. Procediments especials
Capítol I. Del procediment per delictes d’imprudència en accidents de circulació
Capítol II. De la rebel.lia o contumàcia del processat
Capítol III. De l’extradició
Capítol IV. Recurs d’audiència del condemnat en rebel.lia
Capítol V. Del judici de revisió
Títol onzè. Del registre d’antecedents penals
Capítol I. Objecte del registre
Capítol II. Llibres del registre
Capítol III. Cancel.lació d’antecedents
Capítol IV. Publicitat del registre
Capítol V. Rectificació del registre
Títol dotzè. De la jurisdicció de menors
Capítol únic
Disposició transitòria primera
Disposició transitòria Segona
Disposició final

Exposició de motius

La promulgació de la Constitució andorrana com a norma suprema de l’ordenament jurídic era motiu suficient per empènyer el poder legislatiu a realitzar, entre altres textos normatius, la reforma del Codi de procediment penal.

No tan sols era necessària la ratificació per part dels representants del poble andorrà d’un text preconstitucional que, per tenir aquest caràcter, no provenia de la sobirania popular, sinó que també calia sotmetre, de manera clara i expressa, la llei processal penal als límits derivats del reconeixement constitucional dels drets i les llibertats inviolables dels ciutadans.
S’afegia a aquestes raons fonamentals la necessitat peremptòria de modificar alguns aspectes de l’actual text procedimental per tal d’adequar-lo als recents tractats internacionals, i de millorar certs articles, que s’havia fet palesa al llarg de l’aplicació del Codi de 1989.

Així, són objecte de la present modificació, en allò que afecta el dret de defensa, la regulació de la intervenció lletrada i d’assistència al detingut i la regulació dels terminis pel secret sumarial; en allò que afecta els drets a la llibertat i la intimitat, la regulació dels motius i els terminis de privació de llibertat, dels registres domiciliaris, de la intervenció de la correspondència i de les comunicacions. Es recullen, també, el reconeixement del dret a la presumpció d’innocència, el principi de judici formal i de jutge competent, el principi de la bona fe i d’interdicció de l’abús de dret, el principi de contradicció, especialment per a la validesa de les proves, el d’interdicció del bis in idem i l’obligació dels jutges de dictar sempre resolució sobre les qüestions que es plantegin, que, a més a més, ha de ser motivada i, especialment en la fase instructora, ha de cercar la veritat dels fets i no solament els elements inculpatoris.

La posició del jutge instructor s’allunya, doncs, parcialment del caràcter acusatori, que correspon per natura al Ministeri Fiscal, i adquireix funcions garantistes del procediment i dels drets fonamentals, i en aquest sentit es disposa que, almenys les decisions que afecten certs drets fonamentals, siguin preses després de consulta prèvia de les parts acusadora i defensora. Es regula, igualment, l’exercici de l’acció penal per part dels particulars, i s’aclareixen la forma i el moment d’intervenció i de l’acció popular.

A banda d’assentar en tot l’articulat un major respecte als drets constitucionals, s’ha volgut també incidir en una unificació de tràmits i terminis, cercant per aquesta via més seguretat jurídica contra la qual s’oposaven la varietat i, a vegades la indeterminació de terminis i procediments. La supressió del procediment del recurs de suplicació i la unificació del mateix procediment d’apel.lació davant tots els tribunals, que ha comportat igualment, la supressió del recurs de súplica, són un exemple evident de la voluntat de garantir els principis de legalitat, seguretat jurídica i dret al recurs entès en la seva més àmplia extensió.

Ensems, s’ha intentat dotar l’Administració de justícia de mecanismes per agilitar i donar rapidesa a l’impartiment de justícia, i per això s’ha posat al dia el procediment d’ordenança penal, que permetrà jutjar certs delictes menors i la major part de contravencions penals, i economitzarà així, les energies de l’aparell judicial, que podran destinar-se a aquells fets que mereixen una sanció punitiva més important.

Finalment, i malgrat entendre que la regulació de l’aplicació de la pena i les seves formes d’execució té el seu lloc natural al Codi penal, també ha estat modificada i, en certs casos, s’hi han incorporat els mitjans de control més moderns, sempre amb el consentiment de la persona interessada, tendents a assegurar la reinserció social com a característica més important de la pena; tot això sense perjudici que el nou Codi penal que es redacti en el futur estableixi en el seu articulat les institucions de la suspensió i la substitució de la pena.