Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 de desembre del 2018 ha aprovat la següent:

llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció.

En virtut de l’Acord monetari, Andorra s’ha compromès a aplicar, entre d’altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva 2002/87/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre del 2002, relativa a la supervisió addicional de les entitats de crèdit, empreses d’assegurances i empreses d’inversió d’un conglomerat financer, per la qual es modifica les Directives 73/239/CEE, 79/267/CEE, 92/49/CEE, 92/96/CEE, 93/6/CEE i 93/22/CEE del Consell i les Directives 98/78/CE i 2000/12/CE del Parlament Europeu i del Consell.

La present Llei té per finalitat transposar a la legislació andorrana l’esmentada Directiva 2002/87/UE per equiparar les exigències en matèria de solvència i supervisió prudencial de les entitats regulades andorranes a les de les seves homònimes europees, millorant la transparència i reduint el risc del sistema financer.

L’actual legislació andorrana compta amb un conjunt complet de normes sobre la supervisió prudencial de les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió, considerades individualment, i de les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió que formin part, respectivament, d’un grup bancari o d’empreses d’inversió, o d’assegurances; és a dir, de grups amb activitats financeres homogènies.

L’evolució recent dels mercats financers ha donat lloc a la creació de grups financers que ofereixen serveis i productes en diversos sectors dels mercats financers, els anomenats conglomerats financers. Fins ara, en el marc jurídic andorrà no ha existit cap norma específica de supervisió prudencial, a escala de grup entès com a conglomerat financer. Si aquests conglomerats, i en especial les entitats bancàries, les empreses asseguradores i les empreses d’inversió que en formen part patissin dificultats financeres, aquestes podrien desestabilitzar seriosament el sistema financer andorrà i afectar els dipositants particulars, els prenedors d’assegurances i els inversors.

Per ser eficaç, la supervisió addicional de les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió d’un conglomerat financer s’ha d’aplicar, independentment de la seva estructura, a tots aquells conglomerats dels quals les activitats financeres i d’assegurances intersectorials siguin significatives, com succeeix quan s’assoleixen determinats llindars. La supervisió addicional ha d’abastar totes les activitats financeres i d’assegurances contemplades per la legislació financera sectorial i totes les entitats dedicades principalment a aquestes activitats s’han d’incloure en l’àmbit de la supervisió addicional, incloent-hi les empreses de gestió d’actius.
En molts casos, els conglomerats financers es gestionen sobre la base dels sectors en què operen, cosa que no coincideix totalment amb les seves estructures jurídiques. Per tenir en compte aquesta tendència, cal ampliar els requisits de gestió, en particular pel que fa a la direcció de la societat financera mixta de cartera. Les autoritats competents han de disposar dels mitjans necessaris per obtenir de les entitats que formen part d’un conglomerat financer la informació necessària per dur a terme la seva supervisió addicional. Les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió que tenen el seu domicili social al Principat d’Andorra poden formar part d’un conglomerat financer encapçalat per una entitat que tingui la seva seu fora del Principat d’Andorra.

Aquestes entitats regulades també han d’estar subjectes a un règim de supervisió addicional, apropiat i equivalent, que aconsegueixi objectius i resultats similars als contemplats en les disposicions de la present Llei. Amb aquesta finalitat, revesteix gran importància la transparència de les normes, així com l’intercanvi d’informació amb autoritats de tercers països sempre que sigui procedent.

Capítol primer. Objectiu i definicions

Article 1. Objectiu

La present Llei estableix normes de supervisió addicional aplicables a les entitats regulades que estiguin supervisades per l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), i que formin part d’un conglomerat financer.

Complementa així mateix les corresponents normes sectorials aplicables a les entitats regulades per les esmentades normes.

Article 2. Definicions

A l’efecte de la present Llei, s’entén per:

1) “entitat bancària” és una persona jurídica, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, el propòsit del qual és rebre del públic dipòsits o altres fons reemborsables, i concedir préstecs, de qualsevol naturalesa, per compte propi;

2) “entitat asseguradora” és l’empresa d’assegurances tal com es defineix en l’apartat 19 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

3) “empresa d’inversió” és aquella societat financera d’inversió, agència financera d’inversió, societat gestora de patrimoni en modalitat directa, en la mesura que està autoritzada a prestar serveis d’administració i custodia d’instruments financers per compte de clients, incloent la custodia i serveis connexes, com la gestió de tresoreria i de garanties, així com estiguin autoritzades per tenir en dipòsit diners o valors dels seus clients;

4) “entitat regulada” és una entitat bancària, una entitat asseguradora, una entitat reasseguradora, una empresa d’inversió o una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva;

5) “societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva” són les persones jurídiques, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

6) “entitat reasseguradora” és una entitat reasseguradora, tal com es defineix en l’apartat 27 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

7) “empresa de serveis auxiliars” és una empresa l’activitat principal de la qual és la tinença o gestió d’immobles, la gestió dels serveis de processament de dades, o qualsevol altra activitat accessòria a l’activitat principal d’una o més entitats regulades;

8) “normes sectorials” són aquelles que inclouen la normativa andorrana vigent relativa a la supervisió prudencial de les entitats regulades, establerta en particular, en la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

9) “sector financer” és el sector compost per una o més de les entitats següents:



10) “empresa matriu” és l’entitat que pot exercir, directament o indirectament, el control d’una o més entitats, tal com es defineix en el punt 14 d’aquest article;

11) “filials” són les entitats en les quals concorren algun dels requisits de l’apartat 7 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera. Addicionalment, qualsevol filial d’una filial es considerarà també filial de l’última empresa matriu;

12) “participació” s’ha d’entendre com els drets en el capital d’altres empreses, materialitzats o no mitjançant títols que, creant un vincle durador amb aquestes, es destinen a contribuir a l’activitat de l’entitat del sector financer, o la tinença directa o indirecta del 20 % o més dels drets de vot o del capital d’una empresa;

13) “grup” és un conjunt d’empreses compost per una empresa matriu, les seves filials i les entitats en les quals l’empresa matriu o les seves filials tinguin una participació, així com les empreses vinculades entre si per una direcció única, en virtut d’un contracte celebrat amb aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses o en què els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones;

14) “control” és la relació existent entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions següents en què l’entitat matriu:



Pel que fa als drets de vot de l’entitat dominant, s’hi han d’afegir els drets que posseeixi per mitjà d’altres societats dependents o per mitjà de persones que actuïn en nom propi però per compte de l’entitat dominant o d’altres que en depenguin, així com els drets dels quals disposi de forma concertada amb qualsevol altra persona;

15) “vincles estrets” és una situació en la qual dues o més persones físiques o jurídiques estan vinculades mitjançant qualsevol de les formes següents:



16) “conglomerat financer” és un grup o un subgrup d’entitats, en el qual una entitat regulada encapçala el grup o subgrup, o en què almenys una de les filials de l’esmentat grup o subgrup, és una entitat regulada, que compleix les condicions següents:



17) “societat financera mixta de cartera” és una empresa matriu, diferent d’una entitat regulada, que juntament amb les seves filials, de les quals almenys una és una entitat regulada que té el seu domicili social al Principat d’Andorra, i altres entitats, constitueix un conglomerat financer;

18) “operacions intragrup” són totes les operacions que relacionen, directament o indirectament, les entitats regulades d’un conglomerat financer amb altres empreses del mateix grup o amb qualsevol persona física o jurídica, estretament vinculada a les empreses d’aquest grup, per al compliment d’una obligació, sigui o no contractual, i tingui o no per objecte un pagament;

19) “risc de concentració” és qualsevol exposició que pugui donar lloc a pèrdues suportades per les entitats d’un conglomerat financer, que tingui importància suficient per comprometre la solvència o la situació financera en general de les entitats regulades del conglomerat financer. Les esmentades exposicions poden derivar de riscos de contrapartida o de crèdit, riscos d’inversió, riscos d’assegurança, riscos de mercat o altres riscos, o d’una combinació o interacció d’aquests.

20) “autoritats competents” són les autoritats responsables de la supervisió addicional prevista en l’article 7 d’aquesta Llei.