Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 de desembre del 2018 ha aprovat la següent:

llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Índex

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex (la darrera versió actualitzada va ser publicada al Diari Oficial de la Unió Europea el 23 de març del 2018) que relaciona les disposicions jurídiques europees que el Principat d’Andorra haurà d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea relatives, entre d’altres, a la legislació en matèria bancària i financera.

En virtut de l’Acord monetari, Andorra s’ha compromès a aplicar en el seu ordenament jurídic, entre d’altres, la Directiva 2013/36/UE del Parlament Europeu i del Consell del 26 de juny de 2013 relatiu a l’accés a l’activitat de les entitats bancàries i a la supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, per la qual es modifica la Directiva 2002/87/CE i es deroguen les Directives 2006/48/CE i 2006/49/CE, així com també el Reglament (UE) 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell del 26 de juny de 2013 sobre els requisits prudencials de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, i pel qual es modifica el Reglament (UE) 648/2012, així com diversos actes delegats i d’execució que desenvolupen en més profunditat determinats aspectes de l’esmentada directiva i reglament. L’objectiu d’aquestes normes és enfortir la capacitat de recuperació del sector bancari de la UE, de manera que estigui en millors condicions per absorbir els xocs econòmics, tot assegurant que els bancs continuïn finançant l’activitat i el creixement econòmic.

En aquest sentit, l’esmentada directiva i reglament no es limiten a la vigilància continuada de la solvència i gestió de riscos de les entitats sinó que van més enllà pel que fa a altres elements de la regulació, com ara el règim de supervisió, l’accés a l’activitat per part de les entitats bancàries, els requisits d’idoneïtat de l’alta direcció i dels accionistes amb participació qualificada, així com el requisits d’un govern corporatiu reforçat.

Conseqüentment, per tal d’adaptar el nostre ordenament jurídic als canvis normatius que s’imposen en l’àmbit de la Unió Europea, es requereix una modificació substancial de la normativa vigent atès que aspectes com ara el règim de supervisió, els requisits de capital inicial, l’accés a l’activitat, els requisits de govern corporatiu i el règim sancionador s’han modificat significativament en els darrers anys.

En primer lloc, s’ha considerat oportú aprovar una nova llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial que implementi de manera coherent i clara tots els canvis normatius que cal dur a terme per incorporar aquesta directiva i reglament a l’ordenament jurídic andorrà, la qual cosa posarà al dia la normativa del Principat d’Andorra en aquesta matèria. La present llei suposa un salt significatiu respecte de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres de 29 de febrer de 1996. Entre les principals diferències des del punt de vista de la solvència podem destacar una diferenciació dels diferents elements de capital en funció de la seva capacitat d’absorbir pèrdues; uns requisits més exigents a l’hora de considerar els instruments de capital com elements de fons propis; l’increment significatiu de l’import total de l’exposició als diferents riscos a què es troben exposades les entitats (risc de crèdit i contrapart, risc de mercat, risc operacional, risc de liquidació i risc d’ajust de valoració del crèdit resultant dels instruments derivats extraborsaris); un règim de coixins de capital; l’autoavaluació del risc per cada entitat amb diàleg amb l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), així com la necessitat de dotar-se de capital addicional per cobrir riscos no capturats en l’import total a l’exposició al risc identificat en els processos de revisió i avaluació supervisora; la transparència al mercat sobre el compliments dels requisits de solvència i liquiditat per part de les entitats i, finalment, les obligacions de publicació d’informació per part de l’AFA en relació a la regulació i la supervisió financera.

En relació al càlcul de l’import total de l’exposició al risc que, en part, ja era present en l’anterior Llei de criteris de solvència i liquiditat, així com en diversos comunicats tècnics de l’AFA, cal destacar, d’una banda, la major sofisticació de la normativa, que millora els mecanismes d’estimació del risc de crèdit i de contrapart de la cartera de negociació, així com del risc de posició de la cartera de negociació, risc de tipus d’interès, risc de liquidació i risc de matèries primeres, tot i que, a excepció del risc de crèdit i de contrapart de la cartera de negociació, aquests darrers no s’incorporaven en el càlcul del rati de solvència del 10% a mantenir per les entitats bancàries. D’una altra banda, aquesta Llei introdueix, com a novetat, l’exigència de calcular requisits addicionals de capital per risc operacional i del risc d’ajust de valoració del crèdit resultant dels instruments derivats extraborsaris. Addicionalment s’introdueix un nou règim de coixins de capital tendent a enfortir la solvència de les entitats per sobre dels requisits de capital derivats dels anteriors elements de risc. Aquest règim de coixins de capital té com a finalitat que les entitats bancàries i les societats financeres d’inversió significatives, en funció de la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats, disposin d’un coixí de conservació de capital i d’un coixí de capital anticíclic a fi d’acumular, durant períodes de creixement econòmic, una base de capital suficient per absorbir les pèrdues que puguin produir-se en períodes de dificultat. També és important assenyalar que en aquesta Llei s’introdueix l’obligació de calcular una ràtio de palanquejament, entesa com el quocient entre el capital de més alta qualitat (capital de nivell 1 ordinari) dividit per l’import de l’exposició total de l’entitat, com a mesura complementària a la ràtio de solvència basada en risc, amb l’objectiu de contenir el palanquejament excessiu en el sistema financer.

Des del punt de vista de la liquiditat, la present Llei representa una millora notable en quant al refinament del càlcul de la ràtio de liquiditat a curt termini, per tal de garantir que es mantenen suficients actius líquids, o coixí de liquiditat, per cobrir la totalitat de les sortides de liquiditat menys les entrades de liquiditat, en situacions de tensió, durant un període de 30 dies. L’anterior règim de liquiditat de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, de 29 de febrer de 1996, només preveia que les entitats bancàries havien de cobrir amb actius suficientment líquids el 40 % dels seus compromisos a curt termini. El nou règim de liquiditat també preveu que les entitats hagin de calcular i informar l’AFA sobre la ràtio de liquiditat estructural a llarg termini o de finançament estable, entès com la ràtio entre els passius que proporcionen finançament estable, com els fons propis i dipòsit a llarg termini, i els actius a llarg termini que requereixen de finançament estable. Fins que no avanci la regulació europea en matèria de finançament estable, no es preveu la incorporació a l’ordenament jurídic andorrà del compliment d’un límit de finançament estable.

L’objectiu d’aquesta Llei és enfortir la resiliència del sector bancari i financer andorrà perquè estigui en una millor posició davant les crisis econòmiques així com garantir que les entitats bancàries segueixin finançant l’activitat econòmica i el creixement econòmic amb uns recursos propis adequats. Des del punt de vista de la liquiditat i el finançament estable, l’objectiu de la Llei és assegurar que les entitats tinguin coixins de liquiditat suficients per fer front a possibles tensions en els mercats així com disposar d’una estructura de balanç que no descansi excessivament en el finançament a curt termini.

Les exigències d’una disciplina tan complexa i ambiciosa requereixen un esforç important tant pels operadors empresarials privats com per les autoritats públiques. En aquest sentit, la Llei preveu l’aplicació de criteris de proporcionalitat en l’àmbit del govern corporatiu, del requisits de fons propis i de liquiditat, així com dels requisits de manteniment de coixins de capital, per tal que les exigències de la Llei siguin assumibles pels operadors de menor dimensió, introduint una sèrie de canvis imprescindibles amb la finalitat de garantir la transparència i la solvència del sector.

Aquesta Llei ha hagut d’adoptar una sèrie de mesures ineludibles a l’hora d’establir aquest nou marc jurídic. La millor manera d’abordar aquestes mesures és examinant els continguts més significatius i prestant una consideració especial a les més innovadores en relació amb la legislació preexistent.

Aquesta Llei s’estructura en cinc títols que contenen 106 articles, una disposició addicional, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i vuit disposicions finals.

El títol I conté diverses disposicions generals. S’hi regula l’objecte d’aquesta Llei, així com l’àmbit d’aplicació, amb la finalitat de proporcionar la màxima seguretat jurídica en una qüestió tan crucial. El títol s’acaba amb un precepte en què es defineixen els principals termes propis.

El títol II estableix la funció supervisora de l’AFA en matèria de solvència, liquiditat, així com també la supervisió de les activitats de les entitats i, si escau, de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera.

El títol III, estructurat en vuit capítols, s’ocupa dels requisits prudencials de les entitats bancàries i les empreses d’inversió. El capítol primer tracta del nivell d’aplicació dels requisits prudencials, és a dir, de l’aplicació individual dels requisits i de la consolidació prudencial, dels mètodes de consolidació prudencial, dels processos d’autoavaluació del capital intern i dels sistemes, procediments i mecanismes de les entitats per a la gestió dels riscos.

El capítol segon regula els fons propis. En aquest sentit, s’enumeren els elements de fons propis, els filtres prudencials i les deduccions on destaquen les participacions significatives en ens del sector financer, les participacions qualificades en ens fora del sector financer, els actius intangibles i actius per impostos diferits.

El capítol tercer estableix els requisits de capital i enumera les ràtios mínimes. També regula els coixins de capital, és a dir, el requisit que requereix mantenir coixins de capital de nivell 1 ordinari, addicionals als requisits de capital en base a l’exposició als riscos i addicionals als que requereixi l’AFA en base a la revisió i avaluació supervisora.

En el capítol quart s’estableixen el requisits en relació a les grans exposicions, enteses com tota exposició contreta per una entitat amb un client o grup de clients vinculats entre si, el valor de la qual sigui igual o superior al 10% del capital admissible. S’obliga a les entitats a comunicar a l’AFA informació sobre les grans exposicions (identitat del client o grup de clients, valor de l’exposició, garanties reals o personals que actuen de cobertura, etc.). Es prohibeix assumir exposicions enfront d’un client o grup de clients vinculats entre si, després d’aplicar tècniques de mitigació de risc, que siguin superiors al 25 % del capital admissible. Quan l’exposició sigui amb una entitat, o en cas que entre els clients vinculats entre si hi hagi una o més entitats, el límit serà igual al més elevat entre el 25 % del capital admissible i 150 milions d’euros, sempre que la suma dels valors de les exposicions davant tots els clients vinculats entre si, que no siguin entitats, sigui inferior al 25 % del capital admissible.

El capítol cinquè, d’exposicions al risc de crèdit transferit, defineix els requisits aplicables a les entitats inversores i a les entitats originadores, patrocinadores i creditores de titulitzacions.

El capítol sisè estableix l’obligació de cobrir el 100% de les sortides de liquiditat netes d’entrades de liquiditat amb actius d’elevada liquiditat, en un termini de 30 dies i en un escenari de tensió, com per exemple, de retirada significativa de dipòsits. Suposa una millora notable respecte del requeriment anterior de mantenir una relació apropiada entre els actius líquids i els compromisos a curt termini, mantenint actius líquids superiors al 40% del passiu exigible a curt termini.

El capítol setè, de palanquejament, obliga a que les entitats calculin la seva ràtio de palanquejament com el quocient entre l’import del capital de nivell 1 dividit pel valor comptable agregat de les exposicions, net de provisions i altres ajustaments, corresponents tant a partides de balanç com de fora de balanç, sense tenir en compte l’efecte de les garanties reals o financeres. La metodologia del càlcul de la ràtio de palanquejament serà objecte de desenvolupament reglamentari. Finalment, les entitats hauran de remetre a l’AFA la informació sobre la ràtio de palanquejament, i aquesta haurà de monitoritzar els nivells de palanquejament.

En l’últim capítol del títol III, s’estableixen els requisits de divulgació al mercat. Els grups consolidables i les entitats que no formin part d’un grup han de divulgar, almenys anualment, la informació específica sobre la solvència del grup o l’entitat i la gestió duta a terme en relació als principals riscos.

El títol IV estableix la supervisió prudencial i es divideix en dos capítols. El primer capítol s’ocupa del procés de revisió, de l’avaluació supervisora i de les mesures i facultats de supervisió en matèria de solvència i liquiditat. El segon capítol determina la supervisió en base consolidada, és a dir, els principis per a la realització de la supervisió sobre una base consolidada, com també la inclusió i supervisió de les societats financeres de cartera, de les societats financeres mixtes de cartera i de les societats mixtes de cartera.

Finalment, el títol V concreta les obligacions de publicació de l’autoritat competent, és a dir, de l’AFA. S’especifica la informació que l’AFA ha de publicar en relació als criteris i mètodes generals emprats per a la revisió i avaluació supervisora, així com la informació agregada sobre els aspectes fonamentals de l’aplicació del marc prudencial i les sancions aplicades.

La Llei conté una única disposició addicional, la qual estableix el règim sancionador aplicable a la present Llei, que és l’establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, amb les modificacions que s’introdueixen en la disposició final quarta.

Les disposicions transitòries estableixen períodes transitoris en relació al manteniment per part de les entitats del coixí de conservació de capital i del coixí de capital anticíclic específic de cada entitat; al compliment per part de les entitats del requisit de cobertura de liquiditat; a la publicació per part de l’AFA dels criteris generals i mètodes adoptats en la revisió i avaluació supervisora, a les dades estadístiques agregades i al resultat de la revisió supervisora i de les mesures imposades en els casos d’incompliment; a la devolució per part de l’AFA dels dipòsits en qualitat de reserves mínimes que mantenen actualment les entitats financeres d’inversió; i per últim als requeriments de divulgació per part de les entitats.

La disposició derogatòria anul·la la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer de 1996; la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer, de l’11 de maig de 1995, i l’article 4 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997.

La disposició final primera modifica la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. Aquestes modificacions resulten fonamentals per a l’adequació de la Llei 7/2013 i, en particular, pel règim jurídic aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà d’acord amb els canvis introduïts en aquesta Llei.

La disposició final segona modifica la Llei 8/2013, de 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera. Mitjançant aquestes modificacions s’adapta l’ordenament jurídic andorrà a les disposicions contingudes en la Directiva 2013/36/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, relatius a l’accés a l’activitat de les entitats de crèdit i la supervisió prudencial de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, per la qual es modifica la Directiva 2002/87/CE i es deroguen les Directives 2006/48/CE i 2006/49/CE. Aquestes modifiquen aspectes molt rellevants de l’organització i activitat de les entitats operatives del sistema financer en àrees com ara el govern corporatiu, amb obligacions específiques per a l’alta direcció, la creació de comissions delegades del consell d’administració amb presència i dedicació de consellers independents, avaluació dels requisits d’idoneïtat del consell d’administració, un règim específic d’incompatibilitats per a aquests i el desenvolupament de polítiques retributives més alineades amb els riscos de les entitats, entre d’altres.

En aquest sentit, es fa una avenç important en matèria de govern corporatiu promovent les pràctiques de gestió més eficients i òptimes per al desenvolupament d’activitats financeres.

La disposició final segona incorpora també els canvis en matèria de requisits organitzatius i les condicions de funcionament derivats de la Directiva 2004/39, de 21 d’abril de 2004, sobre mercats d’instruments financers i les seves disposicions de desenvolupament, més coneguda com a “Directiva MIFID I”, i alguns aspectes puntuals de la Directiva que l’ha succeït, la Directiva 2014/65/EU, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, relativa als mercats d’instruments financers i, per la qual es modifiquen la Directiva 2002/92/CE i la Directiva 2011/61/UE, coneguda com a “Directiva MiFID II”. En aquest últim cas, la incorporació del contingut d’aquesta norma es limita a aquells aspectes necessaris perquè la transposició de la Directiva MIFID I sigui realment efectiva i no obligui les entitats a un exercici d’adaptació que hauria de ser corregit posteriorment amb la incorporació definitiva de la Directiva MIFID II.

Addicionalment, aquesta disposició final segona també modifica el règim actual de participacions qualificades fent modificacions tècniques al procediment d’autorització i als criteris d’avaluació de les mateixes.

D’altra banda, la disposició final tercera modifica la Llei 35/2010, de 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà. En aquest cas, es tracta d’un conjunt de modificacions puntuals de la Llei per adaptar el procediment d’autorització actual als imperatius de la Directiva 2013/36/UE.

La disposició final quarta inclou una adaptació significativa del text refós de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, per adaptar el règim sancionador de les entitats operatives del sistema financer a les noves obligacions derivades de la incorporació de la normativa esmentada en els paràgrafs anteriors. D’aquesta manera, s’introdueixen les infraccions necessàries per dotar d’efectivitat aquestes noves obligacions legals, i s’actualitza el règim sancionador en aquest sentit, garantint que les sancions, pecuniàries i no pecuniàries, siguin adequades i dissuasives per a les entitats i per a l’alta direcció.

Un dels efectes derivats d’aquesta Llei suposa reforçar les funcions encomanades a l’AFA com a supervisor financer prudencial al Principat d’Andorra. Amb la finalitat d’adaptar-se a aquestes noves funcions, la disposició final cinquena modifica la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances per reforçar les funcions i competències en matèria de supervisió prudencial i cooperació amb altres autoritats competents nacionals i de països tercers.

Aquesta modificació inclou, entre d’altres, el desenvolupament per part de l’AFA, d’un procediment per persuadir la comunicació de possibles infraccions que garanteixi la confidencialitat i protecció adequada dels empleats d’entitats sotmeses a la normativa disciplinària del sector financer i que informin d’aquestes potencials infraccions; així mateix, estableix facultats a l’AFA per tal d’establir col·legis de supervisors per contribuir i fomentar la coordinació i cooperació adequada amb autoritats de supervisió de països tercers.

La disposició final sisena faculta al Govern per l’elaboració del text refós de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

La disposició final setena habilita el Govern del Principat d’Andorra per a la redacció, adaptació o actualització, segons escaigui, del desenvolupament reglamentari escaient per aplicar la Llei.

Títol I. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions

Article 1. Objecte

Aquesta Llei estableix normes en matèria de:

Article 2. Àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei s’aplica a les entitats establertes al Principat d’Andorra, tal com es defineixen en el punt 23, apartat 1 de l’article 3, i als grups consolidables d’aquestes.

2. El capítol segon del títol IV s’aplica a les societats financeres de cartera, les societats financeres mixtes de cartera i les societats mixtes de cartera que tenen les seves seus centrals al Principat d’Andorra.

3. Aquesta Llei no s’aplica a les entitats de gir postal que estiguin establertes al Principat d’Andorra.

Article 3. Definicions

1. Als efectes d’aquesta Llei, s’apliquen les definicions següents:

1) “Actius de fons de pensió de jubilació de prestació definida” són els actius d’un fons o pla de pensions de prestació definida, segons correspongui, calculats després de descomptar l’import de les obligacions que es deriven d’aquest mateix fons o pla;

2) “Actius intangibles” té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

3) “Actius per impostos diferits” té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

4) “Agència externa de qualificació creditícia” o “ECAI” (per les seves sigles en anglès) és una persona jurídica l’ocupació de la qual inclogui l’emissió de qualificacions creditícies amb caràcter professional reconeguda per l’AFA, d’acord a amb la lletra a), de l’apartat 3 de l’article 68;

5) “Ajustament per risc de crèdit” és l’import de provisió específica o genèrica per a la cobertura de pèrdues per risc de crèdit que ha estat reconegut als estats financers de l’entitat, d’acord amb el marc comptable aplicable;

6) “Autoritat competent” és una autoritat pública o un organisme oficialment reconegut en el dret nacional d’un país tercer, amb facultats d’acord amb el dret nacional aplicable per supervisar entitats com a part del sistema de supervisió vigent en el país de què es tracti;

7) “Base consolidada” significa sobre la base de la situació consolidada;

8) “Base subconsolidada” significa sobre la base de la situació consolidada d’una entitat matriu, la societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu, excloent un subgrup d’entitats, o sobre la base de la situació consolidada d’una entitat matriu, la societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu que no és l’última entitat matriu, l’ultima societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu;

9) “Benefici no distribuït” són els resultats transferits a exercicis posteriors com a conseqüència de l’aplicació final de les pèrdues o guanys d’acord amb el marc comptable aplicable;

10) “Benefici” té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

11) “Beneficis discrecionals de pensió de jubilació“ són la millora de les prestacions de pensió de jubilació atorgades de forma discrecional per una entitat a un empleat com a part de la retribució variable d’aquest empleat, i que no inclouen els beneficis meritats concedits a un empleat d’acord amb el pla de pensions de l’empresa;

12) “Capital admissible“ a efectes de l’article 50 així com el capítol quart del títol III, és la suma del següent:

a) capital de nivell 1 a què es refereix l’article 27;

b) capital de nivell 2 a què es refereix l’article 37, inferior a un terç del capital de nivell 1;

13) “Cartera de negociació” són totes les posicions en instruments financers i matèries primeres mantingudes per una entitat amb finalitats de negociació, o amb el propòsit de cobrir les posicions mantingudes amb finalitats de negociació;

14) “Control” és la relació existent entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions de control que es relacionen en el punt 7 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;

15) “Direcció general” són els membres, persona física, que exerceixen funcions executives en l’entitat i que són responsables de la gestió diària de l’entitat i han de retre comptes d’això davant l’òrgan d’administració;

16) “Distribucions” són el pagament de dividends o interessos, en qualsevol forma possible;

17) “Empresa de serveis auxiliars” és una empresa que té com a activitat principal la tinença o gestió d’immobles, la gestió dels serveis informàtics, o qualsevol altra activitat similar que és accessòria a l’activitat principal d’una o més entitats;

18) “Empresa d’inversió” són les societats financeres d’inversió, les agències financeres d’inversió, societats gestores de patrimoni en modalitat directa, en la mesura que estan autoritzades a prestar serveis d’administració i custodia d’instruments financers per compte de clients, incloent la custodia i serveis connexes, com la gestió de tresoreria i de garanties, tal com es defineixen en els articles 23 a 25 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

19) “Empresa matriu” és l’empresa que pot exercir, directament o indirecta, el control d’una o més empreses, tal com es defineix en el punt 14 d’aquest apartat;

20) “Ens del sector financer” és qualsevol de les següents:



21) “Ens del sector públic” és un organisme administratiu sense ànim de lucre responsable davant les administracions públiques centrals o regionals o les autoritats locals, o autoritats que exerceixin les mateixes funcions que les administracions públiques regionals i les autoritats locals; o una empresa sense ànim de lucre que pertany a les administracions públiques centrals o regionals, o a les autoritats locals, o creades i patrocinades per aquestes administracions o autoritats, que disposin de condicions expresses de garantia, entre les quals poden figurar organismes autònoms regulats per llei i subjectes a supervisió pública;

22) “Entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra” és una entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra, tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

23) “Entitat” és una entitat bancària o una empresa d’inversió;

24) “Entitat asseguradora” és una entitat asseguradora tal com es defineix en el punt 19 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

25) “Entitat bancària“ és una persona jurídica, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, el propòsit de la qual és rebre del públic dipòsits o altres fons reemborsables, i concedir préstecs, de qualsevol naturalesa, per compte propi;

26) “Entitat d’importància sistèmica” o “EIS” (per les seves sigles en anglès): és una entitat matriu, una societat financera de cartera matriu, una societat financera mixta de cartera matriu o una entitat autoritzada al Principat d’Andorra, la fallida o el mal funcionament de les quals pot generar un risc sistèmic;

27) “Entitat de contrapartida central” o “ECC” (per les seves sigles en anglès): és una persona jurídica que fa d’intermediari entre les contraparts dels contractes negociats en un o diversos mercats financers, actuant com a comprador davant de tot venedor i com a venedor davant de a tot comprador;

28) “Entitat financera” és una empresa, diferent d’una entitat, l’activitat principal de la qual consisteix a adquirir participacions o exercir una o diverses activitats de les que es recullen en lletres a) a l), i lletra n) de l’apartat 2 de l’article 8, de Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. S’inclouen les societats financeres de cartera, les societats financeres mixtes de cartera, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les entitats de pagament, tal com es defineixen a l’apartat 1 dels articles 38 i 61, respectivament, de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

29) “Entitat matriu al Principat d’Andorra” és una entitat amb domicili social al Principat d’Andorra que té com a filial una entitat o una entitat financera, o que té una participació en aquesta entitat o entitat financera, i que per si mateixa no és una filial d’una altra entitat autoritzada al Principat d’Andorra, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra;

30) “Entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra” és una entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra, tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

31) “Entitat reasseguradora” és una entitat reasseguradora, tal com es defineix en el punt 27 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

32) “Entitat regulada” és una entitat bancària, una entitat asseguradora, una entitat reasseguradora, una empresa d’inversió o una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva;

33) “Filials” són les entitats en les quals concorren algun dels requisits del punt 7 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;

Addicionalment, qualsevol filial d’una filial es considera també filial de l’última empresa matriu;

34) “Fons propis” és la suma de capital de nivell 1 i capital de nivell 2, de conformitat amb els articles 27 i 37;

35) “Grup de clients vinculats entre sí” són els següents:



No obstant el que disposen les lletres a) i b), quan una administració pública central tingui un control directe sobre més d’una persona física o jurídica o tingui vincles directes amb les mateixes, es pot considerar que el conjunt format per l’administració pública central i totes les persones físiques o jurídiques directament o indirecta controlades per aquella d’acord amb la lletra a), o vinculades amb aquella d’acord amb la lletra b), no constitueixen un grup de clients vinculats entre si. Per contra, l’existència d’un grup de clients vinculats entre si format per l’administració pública central i les altres persones físiques o jurídiques pot avaluar-se per separat respecte de cadascuna de les persones directament controlades per l’administració pública central d’acord amb la lletra a), o indirectament vinculades amb l’administració pública central d’acord amb la lletra b) i totes les altres persones físiques i jurídiques controlades per aquesta persona d’acord amb la lletra a) o vinculades amb aquesta persona d’acord amb la lletra b), inclosa l’administració pública central. Això mateix s’aplica en el cas de les administracions regionals o les autoritats locals;

36) “Instrument financer”, ha de ser entès en el sentit més ampli del terme, i especialment els que s’enumeren a continuació:



Els instruments contemplats als punts 1) i 2) anteriors es consideren instruments financers únicament quan el seu valor es deriva del preu d’un instrument financer subjacent, d’un altre element subjacent, d’un tipus (d’interès o de canvi) o d’un índex;

37) “Interès minoritari” és l’import de capital de nivell 1 ordinari d’una filial d’una entitat que és atribuïble a les persones físiques o jurídiques diferents de les incloses en l’àmbit d’aplicació de la consolidació prudencial de l’entitat;

38) “Marc comptable aplicable” són les normes comptables a les quals està subjecta l’entitat, establertes en el Decret de 28 de desembre de 2016 pel qual es va aprovar el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, de conformitat amb les normes internacionals d’informació financera adoptades a la Unió Europea (NIIF-UE) que han estat alhora adoptades per Andorra (NIIF-Andorra);

39) “Mercat regulat” és un sistema multilateral, operat o gestionat per un gestor del mercat, que reuneix o permet la possibilitat de reunir –dins del sistema i segons les seves normes no discrecionals– els diversos interessos de compra i de venda sobre instruments financers de múltiples tercers per donar lloc a contractes pel que fa als instruments financers admesos a negociació d’acord amb les seves normes o sistemes, i que està autoritzat i funciona de manera regular;

40) “Mitigació del risc de crèdit” és una tècnica utilitzada per una entitat per a reduir el risc de crèdit associat a una o diverses exposicions que aquesta entitat segueix mantenint;

41) “Òrgan d’administració” és l’òrgan o òrgans d’una entitat, que són nomenats de conformitat amb la legislació aplicable, que estan facultats per establir l’estratègia, objectius i orientació general de l’entitat, i que supervisen i controlen el procés de la presa de decisions de gestió;

42) “Originadora” és una entitat que:



43) “Pacte de recompra” i “pacte de recompra inversa” és qualsevol acord en el qual una entitat o la seva contrapart, cedeix valors o matèries primeres o drets garantits relatius a la titularitat dels valors o matèries primeres, quan aquesta garantia és emesa per un mercat organitzat que té els drets sobre els valors o les matèries primeres i que l’acord no permet a l’entitat realitzar cessions o penyores d’un determinat valor o matèria primera a més d’una contrapart alhora, amb el compromís de recomprar aquests valors o matèries primeres –o valors o matèries primeres que presenten les mateixes característiques–, a un preu determinat i en una data futura establerta, o a ser establerta, pel cedent.

Aquesta cessió constitueix un pacte de recompra per a l’entitat que ven els valors o matèries primeres i un pacte de recompra inversa per a l’entitat que els adquireix;

44) “Palanquejament” és la quantia relativa dels actius, de les obligacions de fora de balanç i de les obligacions contingents de pagar, lliurar o aportar garanties, incloses les obligacions derivades de finançament rebut, dels compromisos adquirits, dels contractes de derivats o dels pactes de recompra d’una entitat, però excloent les obligacions que només poden executar-se durant la liquidació d’una entitat, en comparació amb els fons propis d’aquesta entitat;

45) “Participació” són els drets en el capital d’altres empreses, materialitzats o no mitjançant títols que, creant un vincle durador amb aquestes, es destinen a contribuir a l’activitat de l’empresa, o bé la tinença directa o indirecta del 20 % o més dels drets de vot o del capital d’una empresa;

46) “Participació qualificada” és aquella participació que es defineix en el punt 14 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;

47) “Patrocinadora” és una entitat bancària o una entitat financera d’inversió, ubicada o no al Principat d’Andorra, diferent d’una entitat originadora, que:



48) “Posició de titulització” és l’exposició davant d’una titulització;

49) “Risc de dilució” és el risc que l’import dels drets de cobrament es redueixi degut a drets en efectiu o en espècie a favor del deutor;

50) “Risc de model” és la pèrdua potencial que pot incórrer una entitat com a conseqüència de les decisions basades principalment en els resultats de models interns, a causa d’errors en l’elaboració, aplicació o utilització d’aquests models;

51) “Risc d’un excessiu palanquejament” és el risc resultant de la vulnerabilitat d’una entitat a causa d’un palanquejament o palanquejament contingent que pot requerir mesures correctives no previstes en el seu pla de negoci, incloent la venda urgent d’actius que podrien resultar en pèrdues o en ajustaments en la valoració dels actius restants;

52) “Risc operacional” és el risc de pèrdua a causa de la inadequació o de la fallada dels procediments, les persones i els sistemes interns o d’esdeveniments externs, inclòs el risc legal;

53) “Risc sistèmic” és el risc de pertorbació del sistema financer que pot comportar perjudicis greus per al sistema financer i l’economia real;

54) “Situació consolidada” és la situació que resulta de l’aplicació a una entitat dels requisits previstos en la secció segona del capítol primer del títol III, com si aquesta entitat formés, juntament amb una o més entitats, una sola entitat;

55) “Societat financera de cartera” és una entitat financera, les filials de les quals són exclusivament o principal entitats o entitats financeres, almenys una d’aquestes filials ha de ser una entitat, i que no és una societat financera mixta de cartera;

56) “Societat financera de cartera matriu al Principat d’Andorra” és una societat financera de cartera amb domicili social al Principat d’Andorra que no és una filial d’una entitat autoritzada al Principat d’Andorra, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra.

57) “Societat financera mixta de cartera” és una empresa matriu, diferent d’una entitat regulada, que juntament amb les seves filials, de les quals almenys una és una entitat regulada que té el seu domicili social al Principat d’Andorra, i altres entitats, constitueix un conglomerat financer;

58) “Societat financera mixta de cartera matriu al Principat d’Andorra” és una societat financera mixta de cartera amb domicili social al Principat d’Andorra que no és una filial d’una entitat autoritzada al Principat d’Andorra, o d’una societat financera de cartera o societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra;

59) “Societat mixta de cartera” és una empresa matriu, diferent d’una societat financera de cartera, d’una entitat o d’una societat financera mixta de cartera, que compti, com a mínim, amb una entitat entre les seves filials;

60) “Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva” són les persones jurídiques, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

61) “Sucursal” és una seu d’explotació que constitueixi una part, desproveïda de personalitat jurídica, d’una entitat, i que efectuï directament, de manera total o parcial, les operacions inherents a l’activitat d’una entitat;

62) “Tinença recíproca” és la tinença, per una entitat, d’instruments de fons propis o d’altres instruments de capital emesos per ens del sector financer, quan aquests últims també mantenen instruments de fons propis emesos per aquesta entitat;

63) “Tinença sintètica” és una inversió per part d’una entitat en un instrument financer, el valor del qual està directament relacionat amb el valor dels instruments de capital emesos per un ens del sector financer;

64) “Titulització” és una transacció o un mecanisme mitjançant el qual el risc de crèdit associat a una exposició o a un conjunt d’exposicions es divideix per trams, i que reuneix les dues característiques següents:

a) els pagaments efectuats en el marc de la transacció o del mecanisme depenen del comportament de l’exposició o del conjunt d’exposicions;

b) la subordinació dels trams determina la distribució de les pèrdues durant el període de vigència de la transacció o del mecanisme;

65) “Titulització sintètica” és una titulització en la qual la transferència del risc s’aconsegueix mitjançant l’ús de derivats de crèdit o garanties, i les exposicions titulitzades continuen sent exposicions de l’entitat originadora;

66) “Titulització tradicional” és una titulització que implica la transferència econòmica de les exposicions titulitzades. Aquesta ha de realitzar-se mitjançant la transferència de la propietat de les exposicions titulitzades de l’entitat originadora a un vehicle especialitzat en titulització o “SSPE” (per les seves sigles en anglès) o a través de la subparticipació per un “SSPE”. Els valors emesos no representen obligacions de pagament de l’entitat originadora;

67) “Valor de mercat” és, a efectes de béns immobles, l’import estimat pel qual el bé es pot intercanviar a la data de la taxació, entre un comprador i un venedor independents, en el marc d’una transacció efectuada en condicions de mútua independència, en la qual les parts actuen amb coneixement de causa, de manera prudent i sense coacció, després d’un procés de comercialització adequat;

68) “Vehicle especialitzat en titulització” o “SSPE” (per les sigles en anglès) és una societat, un fideïcomís o una altra entitat, diferent d’una originadora o una patrocinadora, organitzat per dur a terme una o més titulitzacions, les activitats del qual es limiten a la consecució d’aquest objectiu, i l’estructura del qual pretén aïllar les seves obligacions de les de l’entitat originadora;

69) “Vincles estrets” és una situació en la qual dues o més persones físiques o jurídiques estan vinculades mitjançant qualsevol de les formes següents:

Títol II. Autoritat competent

Article 4. Funció supervisora de l’AFA en matèria prudencial

1. L’AFA exerceix les funcions i competències previstes a l’article 4 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, en matèria de supervisió prudencial de les entitats, així com la facultat sancionadora relacionada amb els incompliments dels requisits establerts en aquesta Llei i el reglament d’aplicació.

2. L’AFA supervisa les activitats de les entitats i, si escau, de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera, a l’efecte de comprovar el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació.

3. L’AFA ha de poder obtenir la informació necessària per comprovar el compliment per part de les entitats i, si escau, de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera, dels requisits esmentats en l’apartat 2 i per investigar possibles infraccions d’aquests requisits.

4. Les entitats han de facilitar a l’AFA tota la informació necessària perquè pugui comprovar si les entitats donen compliment a les disposicions establertes en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació. Els mecanismes de control intern i els procediments administratius i comptables de les entitats han de permetre comprovar en tot moment el compliment d’aquestes disposicions.