Carregant...
 

Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió


Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 de desembre del 2018 ha aprovat la següent:

llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Índex
Exposició de motius
Títol I. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions
Títol II. Autoritat competent
Títol III. Requisits prudencials per a bancs i empreses d’inversió
Capítol primer. Nivell d’aplicació dels requisits prudencials
Secció primera. Aplicació individual dels requisits
Secció segona. Consolidació prudencial
Secció tercera. Mètodes de consolidació prudencial
Secció quarta. Processos d’autoavaluació del capital intern
Secció cinquena. Sistemes, procediments i mecanismes de les entitats per a la gestió dels riscos
Capítol segon. Fons propis
Secció primera. Elements de fons propis
Secció segona. Interessos minoritaris i instruments de capital de nivell 1 i nivell 2 emesos per filials
Capítol tercer. Requisits de Capital
Secció primera. Requisits generals, valoració i presentació d’informes
Secció segona. Coixins de capital
Secció tercera. Requisits de capital per risc de crèdit
Secció quarta. Requisits de fons propis en relació al risc operacional
Secció cinquena. Requisits de fons propis per al risc de mercat
Secció sisena. Requisits de fons propis per al risc de liquidació
Secció setena. Requisits de fons propis per al risc d’ajust de valoració del crèdit
Capítol quart. Grans exposicions
Capítol cinquè. Les exposicions al risc de crèdit transferit
Capítol sisè. Liquiditat
Capítol setè. El palanquejament
Capítol vuitè. Divulgació per part d’entitats
Secció primera. Principis generals
Secció segona. Informació a revelar per les entitats
Títol IV. Supervisió prudencial
Capítol primer. Procés de revisió
Secció primera. Procés de revisió i avaluació supervisores
Secció segona. Mesures i facultats de supervisió
Secció tercera. Àmbit de la funció supervisora
Capítol segon. Supervisió en base consolidada
Secció primera. Principis per a la realització de la supervisió sobre una base consolidada
Secció segona. Societats financeres de cartera, societats financeres mixtes de cartera i societats mixtes de cartera
Títol V. Obligacions de publicació d’informació per part de l’Autoritat Competent
Disposició addicional única
Disposicions transitòries
Disposició derogatòria única
Disposicións finals
Disposició final primera. Modificació de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra
Disposició final segona. Modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera
Disposició final tercera. Modificació de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà
Disposició final quarta. Modificació de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer
Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, l’Institut Nacional Andorrà de Finances
Disposició final sisena. Text refós
Disposició final setena. Desenvolupament reglamentari
Disposició final vuitena. Entrada en vigor

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex (la darrera versió actualitzada va ser publicada al Diari Oficial de la Unió Europea el 23 de març del 2018) que relaciona les disposicions jurídiques europees que el Principat d’Andorra haurà d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea relatives, entre d’altres, a la legislació en matèria bancària i financera.

En virtut de l’Acord monetari, Andorra s’ha compromès a aplicar en el seu ordenament jurídic, entre d’altres, la Directiva 2013/36/UE del Parlament Europeu i del Consell del 26 de juny de 2013 relatiu a l’accés a l’activitat de les entitats bancàries i a la supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, per la qual es modifica la Directiva 2002/87/CE i es deroguen les Directives 2006/48/CE i 2006/49/CE, així com també el Reglament (UE) 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell del 26 de juny de 2013 sobre els requisits prudencials de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, i pel qual es modifica el Reglament (UE) 648/2012, així com diversos actes delegats i d’execució que desenvolupen en més profunditat determinats aspectes de l’esmentada directiva i reglament. L’objectiu d’aquestes normes és enfortir la capacitat de recuperació del sector bancari de la UE, de manera que estigui en millors condicions per absorbir els xocs econòmics, tot assegurant que els bancs continuïn finançant l’activitat i el creixement econòmic.

En aquest sentit, l’esmentada directiva i reglament no es limiten a la vigilància continuada de la solvència i gestió de riscos de les entitats sinó que van més enllà pel que fa a altres elements de la regulació, com ara el règim de supervisió, l’accés a l’activitat per part de les entitats bancàries, els requisits d’idoneïtat de l’alta direcció i dels accionistes amb participació qualificada, així com el requisits d’un govern corporatiu reforçat.

Conseqüentment, per tal d’adaptar el nostre ordenament jurídic als canvis normatius que s’imposen en l’àmbit de la Unió Europea, es requereix una modificació substancial de la normativa vigent atès que aspectes com ara el règim de supervisió, els requisits de capital inicial, l’accés a l’activitat, els requisits de govern corporatiu i el règim sancionador s’han modificat significativament en els darrers anys.

En primer lloc, s’ha considerat oportú aprovar una nova llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial que implementi de manera coherent i clara tots els canvis normatius que cal dur a terme per incorporar aquesta directiva i reglament a l’ordenament jurídic andorrà, la qual cosa posarà al dia la normativa del Principat d’Andorra en aquesta matèria. La present llei suposa un salt significatiu respecte de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres de 29 de febrer de 1996. Entre les principals diferències des del punt de vista de la solvència podem destacar una diferenciació dels diferents elements de capital en funció de la seva capacitat d’absorbir pèrdues; uns requisits més exigents a l’hora de considerar els instruments de capital com elements de fons propis; l’increment significatiu de l’import total de l’exposició als diferents riscos a què es troben exposades les entitats (risc de crèdit i contrapart, risc de mercat, risc operacional, risc de liquidació i risc d’ajust de valoració del crèdit resultant dels instruments derivats extraborsaris); un règim de coixins de capital; l’autoavaluació del risc per cada entitat amb diàleg amb l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), així com la necessitat de dotar-se de capital addicional per cobrir riscos no capturats en l’import total a l’exposició al risc identificat en els processos de revisió i avaluació supervisora; la transparència al mercat sobre el compliments dels requisits de solvència i liquiditat per part de les entitats i, finalment, les obligacions de publicació d’informació per part de l’AFA en relació a la regulació i la supervisió financera.

En relació al càlcul de l’import total de l’exposició al risc que, en part, ja era present en l’anterior Llei de criteris de solvència i liquiditat, així com en diversos comunicats tècnics de l’AFA, cal destacar, d’una banda, la major sofisticació de la normativa, que millora els mecanismes d’estimació del risc de crèdit i de contrapart de la cartera de negociació, així com del risc de posició de la cartera de negociació, risc de tipus d’interès, risc de liquidació i risc de matèries primeres, tot i que, a excepció del risc de crèdit i de contrapart de la cartera de negociació, aquests darrers no s’incorporaven en el càlcul del rati de solvència del 10% a mantenir per les entitats bancàries. D’una altra banda, aquesta Llei introdueix, com a novetat, l’exigència de calcular requisits addicionals de capital per risc operacional i del risc d’ajust de valoració del crèdit resultant dels instruments derivats extraborsaris. Addicionalment s’introdueix un nou règim de coixins de capital tendent a enfortir la solvència de les entitats per sobre dels requisits de capital derivats dels anteriors elements de risc. Aquest règim de coixins de capital té com a finalitat que les entitats bancàries i les societats financeres d’inversió significatives, en funció de la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats, disposin d’un coixí de conservació de capital i d’un coixí de capital anticíclic a fi d’acumular, durant períodes de creixement econòmic, una base de capital suficient per absorbir les pèrdues que puguin produir-se en períodes de dificultat. També és important assenyalar que en aquesta Llei s’introdueix l’obligació de calcular una ràtio de palanquejament, entesa com el quocient entre el capital de més alta qualitat (capital de nivell 1 ordinari) dividit per l’import de l’exposició total de l’entitat, com a mesura complementària a la ràtio de solvència basada en risc, amb l’objectiu de contenir el palanquejament excessiu en el sistema financer.

Des del punt de vista de la liquiditat, la present Llei representa una millora notable en quant al refinament del càlcul de la ràtio de liquiditat a curt termini, per tal de garantir que es mantenen suficients actius líquids, o coixí de liquiditat, per cobrir la totalitat de les sortides de liquiditat menys les entrades de liquiditat, en situacions de tensió, durant un període de 30 dies. L’anterior règim de liquiditat de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, de 29 de febrer de 1996, només preveia que les entitats bancàries havien de cobrir amb actius suficientment líquids el 40 % dels seus compromisos a curt termini. El nou règim de liquiditat també preveu que les entitats hagin de calcular i informar l’AFA sobre la ràtio de liquiditat estructural a llarg termini o de finançament estable, entès com la ràtio entre els passius que proporcionen finançament estable, com els fons propis i dipòsit a llarg termini, i els actius a llarg termini que requereixen de finançament estable. Fins que no avanci la regulació europea en matèria de finançament estable, no es preveu la incorporació a l’ordenament jurídic andorrà del compliment d’un límit de finançament estable.

L’objectiu d’aquesta Llei és enfortir la resiliència del sector bancari i financer andorrà perquè estigui en una millor posició davant les crisis econòmiques així com garantir que les entitats bancàries segueixin finançant l’activitat econòmica i el creixement econòmic amb uns recursos propis adequats. Des del punt de vista de la liquiditat i el finançament estable, l’objectiu de la Llei és assegurar que les entitats tinguin coixins de liquiditat suficients per fer front a possibles tensions en els mercats així com disposar d’una estructura de balanç que no descansi excessivament en el finançament a curt termini.

Les exigències d’una disciplina tan complexa i ambiciosa requereixen un esforç important tant pels operadors empresarials privats com per les autoritats públiques. En aquest sentit, la Llei preveu l’aplicació de criteris de proporcionalitat en l’àmbit del govern corporatiu, del requisits de fons propis i de liquiditat, així com dels requisits de manteniment de coixins de capital, per tal que les exigències de la Llei siguin assumibles pels operadors de menor dimensió, introduint una sèrie de canvis imprescindibles amb la finalitat de garantir la transparència i la solvència del sector.

Aquesta Llei ha hagut d’adoptar una sèrie de mesures ineludibles a l’hora d’establir aquest nou marc jurídic. La millor manera d’abordar aquestes mesures és examinant els continguts més significatius i prestant una consideració especial a les més innovadores en relació amb la legislació preexistent.

Aquesta Llei s’estructura en cinc títols que contenen 106 articles, una disposició addicional, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i vuit disposicions finals.

El títol I conté diverses disposicions generals. S’hi regula l’objecte d’aquesta Llei, així com l’àmbit d’aplicació, amb la finalitat de proporcionar la màxima seguretat jurídica en una qüestió tan crucial. El títol s’acaba amb un precepte en què es defineixen els principals termes propis.

El títol II estableix la funció supervisora de l’AFA en matèria de solvència, liquiditat, així com també la supervisió de les activitats de les entitats i, si escau, de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera.

El títol III, estructurat en vuit capítols, s’ocupa dels requisits prudencials de les entitats bancàries i les empreses d’inversió. El capítol primer tracta del nivell d’aplicació dels requisits prudencials, és a dir, de l’aplicació individual dels requisits i de la consolidació prudencial, dels mètodes de consolidació prudencial, dels processos d’autoavaluació del capital intern i dels sistemes, procediments i mecanismes de les entitats per a la gestió dels riscos.

El capítol segon regula els fons propis. En aquest sentit, s’enumeren els elements de fons propis, els filtres prudencials i les deduccions on destaquen les participacions significatives en ens del sector financer, les participacions qualificades en ens fora del sector financer, els actius intangibles i actius per impostos diferits.

El capítol tercer estableix els requisits de capital i enumera les ràtios mínimes. També regula els coixins de capital, és a dir, el requisit que requereix mantenir coixins de capital de nivell 1 ordinari, addicionals als requisits de capital en base a l’exposició als riscos i addicionals als que requereixi l’AFA en base a la revisió i avaluació supervisora.

En el capítol quart s’estableixen el requisits en relació a les grans exposicions, enteses com tota exposició contreta per una entitat amb un client o grup de clients vinculats entre si, el valor de la qual sigui igual o superior al 10% del capital admissible. S’obliga a les entitats a comunicar a l’AFA informació sobre les grans exposicions (identitat del client o grup de clients, valor de l’exposició, garanties reals o personals que actuen de cobertura, etc.). Es prohibeix assumir exposicions enfront d’un client o grup de clients vinculats entre si, després d’aplicar tècniques de mitigació de risc, que siguin superiors al 25 % del capital admissible. Quan l’exposició sigui amb una entitat, o en cas que entre els clients vinculats entre si hi hagi una o més entitats, el límit serà igual al més elevat entre el 25 % del capital admissible i 150 milions d’euros, sempre que la suma dels valors de les exposicions davant tots els clients vinculats entre si, que no siguin entitats, sigui inferior al 25 % del capital admissible.

El capítol cinquè, d’exposicions al risc de crèdit transferit, defineix els requisits aplicables a les entitats inversores i a les entitats originadores, patrocinadores i creditores de titulitzacions.

El capítol sisè estableix l’obligació de cobrir el 100% de les sortides de liquiditat netes d’entrades de liquiditat amb actius d’elevada liquiditat, en un termini de 30 dies i en un escenari de tensió, com per exemple, de retirada significativa de dipòsits. Suposa una millora notable respecte del requeriment anterior de mantenir una relació apropiada entre els actius líquids i els compromisos a curt termini, mantenint actius líquids superiors al 40% del passiu exigible a curt termini.

El capítol setè, de palanquejament, obliga a que les entitats calculin la seva ràtio de palanquejament com el quocient entre l’import del capital de nivell 1 dividit pel valor comptable agregat de les exposicions, net de provisions i altres ajustaments, corresponents tant a partides de balanç com de fora de balanç, sense tenir en compte l’efecte de les garanties reals o financeres. La metodologia del càlcul de la ràtio de palanquejament serà objecte de desenvolupament reglamentari. Finalment, les entitats hauran de remetre a l’AFA la informació sobre la ràtio de palanquejament, i aquesta haurà de monitoritzar els nivells de palanquejament.

En l’últim capítol del títol III, s’estableixen els requisits de divulgació al mercat. Els grups consolidables i les entitats que no formin part d’un grup han de divulgar, almenys anualment, la informació específica sobre la solvència del grup o l’entitat i la gestió duta a terme en relació als principals riscos.

El títol IV estableix la supervisió prudencial i es divideix en dos capítols. El primer capítol s’ocupa del procés de revisió, de l’avaluació supervisora i de les mesures i facultats de supervisió en matèria de solvència i liquiditat. El segon capítol determina la supervisió en base consolidada, és a dir, els principis per a la realització de la supervisió sobre una base consolidada, com també la inclusió i supervisió de les societats financeres de cartera, de les societats financeres mixtes de cartera i de les societats mixtes de cartera.

Finalment, el títol V concreta les obligacions de publicació de l’autoritat competent, és a dir, de l’AFA. S’especifica la informació que l’AFA ha de publicar en relació als criteris i mètodes generals emprats per a la revisió i avaluació supervisora, així com la informació agregada sobre els aspectes fonamentals de l’aplicació del marc prudencial i les sancions aplicades.

La Llei conté una única disposició addicional, la qual estableix el règim sancionador aplicable a la present Llei, que és l’establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, amb les modificacions que s’introdueixen en la disposició final quarta.

Les disposicions transitòries estableixen períodes transitoris en relació al manteniment per part de les entitats del coixí de conservació de capital i del coixí de capital anticíclic específic de cada entitat; al compliment per part de les entitats del requisit de cobertura de liquiditat; a la publicació per part de l’AFA dels criteris generals i mètodes adoptats en la revisió i avaluació supervisora, a les dades estadístiques agregades i al resultat de la revisió supervisora i de les mesures imposades en els casos d’incompliment; a la devolució per part de l’AFA dels dipòsits en qualitat de reserves mínimes que mantenen actualment les entitats financeres d’inversió; i per últim als requeriments de divulgació per part de les entitats.

La disposició derogatòria anul·la la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer de 1996; la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer, de l’11 de maig de 1995, i l’article 4 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997.

La disposició final primera modifica la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. Aquestes modificacions resulten fonamentals per a l’adequació de la Llei 7/2013 i, en particular, pel règim jurídic aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà d’acord amb els canvis introduïts en aquesta Llei.

La disposició final segona modifica la Llei 8/2013, de 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera. Mitjançant aquestes modificacions s’adapta l’ordenament jurídic andorrà a les disposicions contingudes en la Directiva 2013/36/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, relatius a l’accés a l’activitat de les entitats de crèdit i la supervisió prudencial de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, per la qual es modifica la Directiva 2002/87/CE i es deroguen les Directives 2006/48/CE i 2006/49/CE. Aquestes modifiquen aspectes molt rellevants de l’organització i activitat de les entitats operatives del sistema financer en àrees com ara el govern corporatiu, amb obligacions específiques per a l’alta direcció, la creació de comissions delegades del consell d’administració amb presència i dedicació de consellers independents, avaluació dels requisits d’idoneïtat del consell d’administració, un règim específic d’incompatibilitats per a aquests i el desenvolupament de polítiques retributives més alineades amb els riscos de les entitats, entre d’altres.

En aquest sentit, es fa una avenç important en matèria de govern corporatiu promovent les pràctiques de gestió més eficients i òptimes per al desenvolupament d’activitats financeres.

La disposició final segona incorpora també els canvis en matèria de requisits organitzatius i les condicions de funcionament derivats de la Directiva 2004/39, de 21 d’abril de 2004, sobre mercats d’instruments financers i les seves disposicions de desenvolupament, més coneguda com a “Directiva MIFID I”, i alguns aspectes puntuals de la Directiva que l’ha succeït, la Directiva 2014/65/EU, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, relativa als mercats d’instruments financers i, per la qual es modifiquen la Directiva 2002/92/CE i la Directiva 2011/61/UE, coneguda com a “Directiva MiFID II”. En aquest últim cas, la incorporació del contingut d’aquesta norma es limita a aquells aspectes necessaris perquè la transposició de la Directiva MIFID I sigui realment efectiva i no obligui les entitats a un exercici d’adaptació que hauria de ser corregit posteriorment amb la incorporació definitiva de la Directiva MIFID II.

Addicionalment, aquesta disposició final segona també modifica el règim actual de participacions qualificades fent modificacions tècniques al procediment d’autorització i als criteris d’avaluació de les mateixes.

D’altra banda, la disposició final tercera modifica la Llei 35/2010, de 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà. En aquest cas, es tracta d’un conjunt de modificacions puntuals de la Llei per adaptar el procediment d’autorització actual als imperatius de la Directiva 2013/36/UE.

La disposició final quarta inclou una adaptació significativa del text refós de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, per adaptar el règim sancionador de les entitats operatives del sistema financer a les noves obligacions derivades de la incorporació de la normativa esmentada en els paràgrafs anteriors. D’aquesta manera, s’introdueixen les infraccions necessàries per dotar d’efectivitat aquestes noves obligacions legals, i s’actualitza el règim sancionador en aquest sentit, garantint que les sancions, pecuniàries i no pecuniàries, siguin adequades i dissuasives per a les entitats i per a l’alta direcció.

Un dels efectes derivats d’aquesta Llei suposa reforçar les funcions encomanades a l’AFA com a supervisor financer prudencial al Principat d’Andorra. Amb la finalitat d’adaptar-se a aquestes noves funcions, la disposició final cinquena modifica la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances per reforçar les funcions i competències en matèria de supervisió prudencial i cooperació amb altres autoritats competents nacionals i de països tercers.

Aquesta modificació inclou, entre d’altres, el desenvolupament per part de l’AFA, d’un procediment per persuadir la comunicació de possibles infraccions que garanteixi la confidencialitat i protecció adequada dels empleats d’entitats sotmeses a la normativa disciplinària del sector financer i que informin d’aquestes potencials infraccions; així mateix, estableix facultats a l’AFA per tal d’establir col·legis de supervisors per contribuir i fomentar la coordinació i cooperació adequada amb autoritats de supervisió de països tercers.

La disposició final sisena faculta al Govern per l’elaboració del text refós de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

La disposició final setena habilita el Govern del Principat d’Andorra per a la redacció, adaptació o actualització, segons escaigui, del desenvolupament reglamentari escaient per aplicar la Llei.

Títol I. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions

Article 1. Objecte

Aquesta Llei estableix normes en matèria de:
LesLleis.com

a) els requisits prudencials generals que les entitats bancàries i les empreses d’inversió han de complir en relació amb:
i) els requisits de fons propis relatius a elements plenament quantificables, uniformes i normalitzats del risc de crèdit, del risc de mercat, del risc operatiu i del risc de liquidació;
ii) els requisits destinats a limitar les grans exposicions;
iii) els requisits de liquiditat relatius a elements del risc de liquiditat plenament quantificables, uniformes i normalitzats;
iv) els requisits d’informació relatius als incisos i), ii), i iii), i en matèria de palanquejament;
v) els requisits de divulgació pública.

b) la supervisió prudencial d’entitats per part de l’AFA de manera que sigui compatible amb les normes reglamentàries aplicables;
c) els requisits de publicació de l’AFA en l’àmbit de la regulació i la supervisió prudencial de les entitats.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.