Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió (Text refós per LesLleis.com)

Índex

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar certes disposicions de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió en relació amb els requisits de solvència i el règim de supervisió de les entitats.

Aquest Reglament no regula els requisits de publicitat que siguin aplicables a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) en l’àmbit de la regulació i la supervisió prudencial d’entitats establerts en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquest Reglament és aplicable a les entitats bancàries i les empreses d’inversió establertes al Principat d’Andorra i als grups o subgrups consolidables d’entitats bancàries i empreses d’inversió amb matriu al Principat d’Andorra. Així mateix, resulta aplicable, d’acord amb els termes previstos a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a les societats financeres de cartera, a les societats financeres mixtes de cartera i als grups de les societats que siguin entitat matriu.

Article 3. Competències de supervisió

A l’efecte de garantir el compliment d’aquest Reglament, l’AFA compta amb les facultats i segueix els procediments que s’estableixen en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 4. Definicions

1. A efectes d’aquest Reglament, s’ha d’entendre per:



2. Les accions que constitueixin una tinença indirecta d’una propietat immobiliària poden ser tractades com una tinença directa d’una propietat immobiliària, sempre que aquesta tinença indirecta estigui regulada específicament en la legislació nacional del país tercer de què es tracti i, quan s’utilitzi com a garantia real, brindi una protecció equivalent als creditors.

3. El finançament comercial a què fa referència el punt 63 de l’apartat 1 no està compromès amb caràcter general, i exigeix justificants suficients de l’operació per cada sol·licitud de disposició de fons, de forma que l’operació pot ser rebutjada en cas de dubtes respecte a la solvència o la documentació aportada. Generalment, el reemborsament relatiu a les exposicions de finançament comercial té lloc independentment del prestatari, mentre que els fons provenen del producte de les operacions d’importació o vendes de béns subjacents.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar les circumstàncies en què es compleixen les condicions establertes en el punt 70 de l’apartat 1.

5. Als efectes del que disposa la lletra b del punt 111 de l’apartat 1, és aplicable el següent:



6. Als efectes del que disposa la lletra a del punt 111 de l’apartat 1, entre els fets que s’han de considerar indicadors d’un probable impagament s’hi han d’incloure els següents:



7. Les entitats que utilitzin dades externes que no siguin coherents amb la definició de situació d’impagament del punt 111 de l’apartat 1 han de fer els ajustos oportuns per obtenir una equivalència substancial amb la definició de situació d’impagament.

8. Quan l’entitat consideri que una exposició que estava prèviament en situació d’impagament ha deixat d’estar-ho, ha de qualificar el deutor o la línia de crèdit de la mateixa manera que qualificaria una exposició que no hagi estat en situació d’impagament. En cas que la definició de situació d’impagament s’activi amb posterioritat, es considera que s’ha produït un impagament nou.

9. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar les condicions d’acord amb les quals l’AFA ha d’establir l’import mínim a què fa referència la lletra d de l’apartat 5.

Article 5. Definicions de caràcter específic dels requisits de capital en relació amb els riscos de crèdit

A efectes del capítol tercer, són aplicables les definicions següents:

1. Exposició: és una partida d’actiu o de fora de balanç;

2. Pèrdua: és la pèrdua econòmica, inclosos els efectes significatius del descompte, així com els costos significatius directes i indirectes associats al cobrament de l’instrument;

3. Pèrdua esperada (o EL per les seves sigles en anglès): és el quocient entre l’import que s’espera perdre en una exposició degut a l’impagament potencial de la contrapart o a la dilució al llarg d’un any, i l’import pendent en el moment de l’impagament.

Capítol segon. Excepcions a l’aplicació dels requisits prudencials en base individual, subconsolidada i consolidada

Secció primera. Excepcions a l’aplicació a escala individual dels requisits prudencials

Article 6. Excepció a l’aplicació dels requisits sobre participacions qualificades fora del sector financer

Cap entitat que sigui filial al Principat d’Andorra i es trobi sotmesa a supervisió per l’AFA o empresa matriu al Principat d’Andorra, i cap entitat inclosa en la consolidació prevista en l’article 10 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no està sotmesa de forma individual a les obligacions que estableixen els articles 56, 57 i 58 d’aquest Reglament.

Article 7. Excepció a l’aplicació dels requisits de liquiditat de forma individual

1. D’acord amb el que s’estableix a l’article 7 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot eximir, amb una sol·licitud prèvia, plenament o parcialment de l’aplicació del títol VI a una entitat, i a totes o diverses de les seves filials ubicades al Principat d’Andorra, i supervisar-les com un subgrup únic de liquiditat, sempre que es compleixin les condicions següents:



2. L’AFA també pot aplicar l’apartat 1 a les entitats que s’hagin adherit al mateix sistema institucional de protecció a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79, sempre que reuneixin totes les condicions establertes en aquest mateix apartat i article, i a altres entitats vinculades per una relació com la que es preveu en l’apartat 6 de l’article 79, sempre que compleixin totes les condicions que es fixen en aquest mateix apartat i article. En aquest cas, l’AFA ha de designar una de les entitats exemptes del compliment del títol VI sobre la base de la situació consolidada de totes les entitats del subgrup únic de liquiditat.

3. Quan s’hagi concedit una exempció en virtut de l’apartat 1, l’AFA pot aplicar l’article 25 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o parts del mateix article, en l’àmbit del subgrup únic de liquiditat, i eximir de l’aplicació de l’article 25 de la mateixa Llei o de parts d’aquest article, de forma individual.

Secció segona. Excepcions a l’aplicació a escala consolidada dels requisits prudencials

Article 8. Excepcions a l’aplicació dels requisits sobre una base consolidada

A més del que disposa l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan a l’efecte de supervisió estigui justificat per les característiques específiques del risc o de l’estructura de capital d’una entitat o quan la normativa exigeixi la separació estructural de les activitats dins d’un grup bancari, l’AFA pot requerir que les entitats estructuralment separades acompleixin les obligacions establertes al títol II i el títol VIII d’aquest Reglament i el que disposen les seccions quarta i cinquena del capítol primer, secció segona del capítol tercer i capítol vuitè del títol III i el títol IV de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els articles 6 a 6 terdecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, sobre la base de la seva situació subconsolidada.

L’aplicació d’aquest enfocament s’ha de dur a terme sense perjudici de la supervisió efectiva en base consolidada i no pot suposar perjudicis desproporcionats per al conjunt o parts del sistema financer, ni pot crear obstacles al funcionament del mercat interior.

Article 9

Article 10. Aplicació dels requisits del títol V en base consolidada

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra c de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les empreses matrius i les seves filials subjectes a la referida Llei i a aquest Reglament han de complir les obligacions establertes en l’article 271 en base consolidada o subconsolidada, i han de vetllar per la coherència i l’adequada integració dels sistemes, procediments i mecanismes amb què hagin de comptar, per tal de poder facilitar qualsevol tipus de dades i informació pertinents a l’efecte de supervisió. En particular, han de vetllar perquè les filials que no estiguin subjectes a aquest Reglament disposin de sistemes, procediments i mecanismes que garanteixen el compliment d’aquestes disposicions.

2. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc addicional, en virtut del que disposa l’article 272, a l’hora d’aplicar l’article 59 en base consolidada o subconsolidada, si un ens establert en un país tercer i inclòs en la consolidació d’acord amb l’article 10 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió vulnera el que estableix l’article 271, sempre que aquesta infracció sigui significativa per al perfil de risc global del grup.

3. Les obligacions que resultin del títol V relatives a empreses filials que no es trobin per si mateixes subjectes al que disposa aquest Reglament no són aplicables si l’entitat matriu o les entitats controlades per una societat financera de cartera matriu o una societat financera mixta de cartera matriu poden demostrar a l’AFA que l’aplicació del títol V és il·lícit conforme a l’ordenament jurídic del país tercer on estigui establerta la filial.

Article 11. Excepció a l’aplicació dels requisits de fons propis en base consolidada als grups d’empreses d’inversió

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA, com a supervisor en base consolidada, té la capacitat d’eximir, cas per cas, de l’aplicació, en base consolidada, del títol III d’aquest Reglament i de la secció segona, del capítol tercer, i del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com dels corresponents requisits d’informació establerts en el capítol setè bis de la mateixa Llei, llevat de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 85 bis de la mateixa Llei 35/2018, sempre que:



Quan es compleixin els criteris establerts en el primer paràgraf, cada empresa d’inversió establerta al Principat d’Andorra ha de comptar amb sistemes que permetin fer el seguiment i el control de les fonts de capital i finançament de totes les societats financeres de cartera, empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars del grup.

2. L’AFA també pot aplicar l’exempció si les societats financeres de cartera posseeixen un import de fons propis inferior al calculat en virtut de lletra d de l’apartat 1, però no inferior a la suma dels requisits de fons propis que es requereixen amb caràcter individual a les empreses d’inversió, les entitats financeres, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació, i l’import total de tot possible passiu contingent a favor de les empreses d’inversió, les entitats financeres, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació. A efectes d’aquest apartat, els requisits de fons propis per a les empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars són requisits de fons propis nocionals.

Article 12. Excepció a l’aplicació dels requisits de ràtio de palanquejament en base consolidada als grups d’empreses d’inversió

D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan totes les entitats d’un grup d’empreses d’inversió, inclosa l’empresa matriu, siguin empreses d’inversió que estiguin exemptes de l’aplicació dels requisits establerts al títol VII de forma individual de conformitat amb el que disposa l’apartat 4 de l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’empresa d’inversió matriu pot optar per no aplicar en base consolidada els requisits establerts en el títol VII d’aquest Reglament i els corresponents requisits d’informació de la ràtio de palanquejament establerts en el capítol setè bis de la mateixa Llei i el títol setè bis d’aquest Reglament.

Article 13. Supervisió de les empreses d’inversió exemptes d’aplicar els requisits de fons propis en base consolidada

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les empreses d’inversió d’un grup al qual s’hagi concedit l’exempció prevista en l’article 11 han de notificar a l’AFA els riscos que puguin debilitar la seva situació financera, inclosos els derivats de la composició i l’origen dels seus fons propis, el seu capital intern i el seu finançament.

2. Quan l’AFA, com a autoritat encarregada de la supervisió prudencial de l’empresa d’inversió, renunciï a imposar l’obligació de supervisió en base consolidada segons el que preveu l’article 11, ha d’adoptar altres mesures adequades per vigilar els riscos, en particular els grans riscos, en el conjunt del grup, inclosa qualsevol empresa que no estigui establerta al Principat d’Andorra.

3. Quan l’AFA, com a autoritat encarregada de la supervisió prudencial de l’empresa d’inversió, renunciï a aplicar els requisits de fons propis en base consolidada, de conformitat amb l’article 11, els requisits que s’estableixen en el títol VIII s’han d’aplicar de forma individual.

Títol II. Fons propis

Capítol primer. Elements dels fons propis

Secció primera. Capital de nivell 1 ordinari

Article 14. Elements de capital de nivell 1 ordinari

1. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’entitat pot incloure en el capital de nivell 1 ordinari els beneficis interins o de tancament d’exercici abans que aquesta entitat hagi adoptat un acord formal que confirmi els resultats finals de l’exercici, només amb l’autorització prèvia de l’AFA. L’AFA ha de concedir l’autorització quan es compleixin les condicions següents:



La verificació dels beneficis provisionals o de tancament d’exercici ha d’oferir garanties suficients de que els beneficis esmentats s’han avaluat d’acord amb els principis establerts en el marc comptable aplicable.

2. L’AFA ha d’avaluar si les emissions dels instruments de capital compleixen els criteris establerts a l’article 15. Les entitats han de classificar les emissions dels instruments de capital com a instruments de capital de nivell 1 ordinari únicament després de la concessió de l’autorització de l’AFA.

Com a excepció al que disposa el paràgraf primer d’aquest apartat, les entitats poden classificar com a instruments de capital de nivell 1 ordinari les emissions posteriors d’un tipus d’instrument de capital de nivell 1 ordinari per al qual ja hagin rebut l’autorització corresponent, sempre que es compleixin les condicions següents:



3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el significat del terme previsible, a l’efecte de determinar si s’ha deduït tota despesa possible o dividend previsible, de conformitat amb la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article.

Article 15. Instruments de capital de nivell 1 ordinari

1. Tal com disposa la lletra b de l’apartat 3 de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments constitutius del capital de nivell 1 ordinari només quan concorren totes les condicions següents:



Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra j del paràgraf primer tot i que s’incloguin els instruments en el capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 en virtut de l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, sempre que tinguin la mateixa prioritat en l’ordre de prelació de pagaments.

Als efectes del que disposa la lletra b del paràgraf primer de l’apartat 1, únicament la part d’un instrument de capital que està completament desemborsada es pot classificar com a instrument de capital de nivell 1 ordinari.

2. Es considera que es compleixen les condicions establertes en la lletra i de l’apartat 1 tot i que l’import del principal dels instruments de capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 s’amortitzi de forma permanent.

Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra f de l’apartat 1 tot i la reducció de l’import principal de l’instrument de capital en un procés de resolució o com a conseqüència d’una amortització dels instruments de capital exigits per l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB).

Es considera que es compleix la condició establerta a la lletra g de l’apartat 1 tot i que les disposicions que regulen l’instrument de capital indiquin de forma expressa o implícita que l’import del principal de l’instrument ha de o pot reduir en procés de resolució o com a conseqüència d’una amortització dels instruments de capital exigits per l’AREB.

3. Es considera que es compleix la condició establerta en l’incís iii de la lletra h de l’apartat 1 encara que l’instrument pagui un dividend múltiple, sempre que aquest dividend no doni lloc a una distribució que representi una càrrega desproporcionada per als fons propis.

La condició prevista a l’incís v de la lletra h del paràgraf primer de l’apartat 1 es considera satisfeta encara que la filial estigui subjecta a un acord de transferència de pèrdues i guanys amb l’empresa matriu que l’obligui a transferir-li el resultat anual després de la formulació dels estats financers anuals, sempre que hi concorrin totes les condicions següents:



Quan una entitat hagi celebrat un acord de transferència de pèrdues i guanys, ho ha de notificar a l’AFA sense demora i li ha de proporcionar una còpia de l’acord. L’entitat també ha de notificar a l’AFA, sense demora, qualsevol modificació de l’acord i la seva resolució. Cap entitat no pot subscriure més d’un acord de transferència de pèrdues i guanys.

4. A efectes de l’incís i de la lletra h de l’apartat 1, la distribució diferenciada ha de reflectir únicament els drets de vot diferenciats. Referent a això, només s’ha d’aplicar una distribució més alta als instruments del capital de nivell 1 ordinari amb menys drets de vot o sense dret de vot.

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el següent:

Article 16. Conseqüències si els instruments de capital de nivell 1 ordinari deixen de reunir les condicions previstes

D’acord amb el que s’estableix a la lletra c de l’apartat 3 de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 1 ordinari deixa de reunir les condicions que preveu l’article 15 d’aquest Reglament, és aplicable el següent:

Article 17. Instruments de capital subscrits per les autoritats públiques en situacions d’urgència

En situacions d’urgència, l’AFA pot autoritzar les entitats a incloure en el capital de nivell 1 ordinari els instruments de capital que compleixin almenys les condicions establertes en les lletres b a e de l’apartat 1 de l’article 15, sempre que:

Article 18. Cobertures de fluxos d’efectiu i canvis en el valor dels passius propis

1. D’acord amb el que estableix la lletra b de l’apartat 5 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i sense perjudici del que disposa la lletra b de l’apartat 2 d’aquest mateix article, una entitat pot incloure en els seus fons propis l’import de les pèrdues o els guanys dels seus passius sempre que es compleixin les condicions següents:



2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar què constitueix l’estreta correspondència entre el valor dels bons i el valor dels actius, segons es menciona a la lletra c de l’apartat 1.

Article 19. Ajustaments per risc de crèdit

Tal com disposa l’apartat 3 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han d’aplicar el que disposa l’article 65 d’aquest Reglament a tots els seus actius valorats al valor raonable quan calculin l’import dels seus fons propis i, a més, han de deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de tot ajust de valor addicional que sigui necessari.

Article 20. Deducció de determinats elements com a alternativa a la seva ponderació al 1.250%

D’acord amb el que s’estableix a la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de l’exposició de determinats elements que reben una ponderació de risc del 1.250%, com a alternativa a l’aplicació d’aquesta ponderació del 1.250%. Els elements subjectes a aquesta deducció són els següents:

Article 21. Deducció d’actius intangibles

1. Als efectes del que disposa la lletra b de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels actius intangibles que s’han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, de la manera següent:



5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar l’aplicació de les deduccions previstes en la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, de 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en particular pel que fa a la importància dels efectes negatius en el valor que no resultin problemàtics des del punt de vista dels requisits prudencials.

Article 22. Deducció d’actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs

1. Als efectes del que disposa la lletra c de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs que han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, d’acord amb aquest article.

2. Excepte quan es compleixi el que disposa l’apartat 3, l’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs s’ha de calcular sense detreure d’aquest import l’import dels passius per impostos diferits connexos de l’entitat.

3. L’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs pot reduir-se per l’import dels passius per impostos diferits connexos de l’entitat, sempre que es compleixen les condicions següents:



4. Els passius per impostos diferits connexos de l’entitat utilitzats a efectes del que estableix l’apartat 3 no poden incloure els passius per impostos diferits que redueixen l’import d’actius intangibles o d’actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides que hagin de ser deduïts.

5. L’import dels passius per impostos diferits connexos a què es refereix l’apartat 4 s’ha de distribuir entre els elements següents:



Les entitats han de distribuir els passius per impostos diferits connexos d’acord amb la part d’actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs que representin els elements indicats a les lletres a i b.

Article 23. Impostos abonats per excés, pèrdues fiscals retrotretes i actius per impostos diferits que no depenen de rendiments futurs

1. No s’han de deduir dels fons propis i estan subjectes a ponderació de risc, de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III, els conceptes següents:



2. Els actius per impostos diferits que no depenen de rendiments futurs es limiten als actius per impostos diferits que es van originar amb anterioritat al 17 d’agost del 2022 i que es deriven de diferències temporànies, quan es compleixen totes les condicions següents:



Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 100% als actius per impostos diferits quan es compleixin les condicions establertes en les lletres a, b i c.

Article 24. Deducció dels actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides

1. Als efectes del que disposa la lletra d de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de l’import dels actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides que s’ha de deduir s’han de detreure els imports següents:



Els actius utilitzats per reduir l’import a deduir han de rebre una ponderació de risc d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III.

2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els criteris que ha d’aplicar l’AFA per permetre que una entitat redueixi l’import dels actius del fons de pensió de jubilació de prestacions definides, de conformitat amb la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article.

Article 25. Deducció dels instruments propis de capital de nivell 1 ordinari

Als efectes del que disposa la lletra e de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els instruments propis del capital de nivell 1 ordinari basant-se en les posicions llargues brutes, amb les excepcions següents:

Article 26. Inversions significatives en un ens del sector financer

Als efectes de la deducció esmentada en la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’entén que l’entitat té una inversió significativa en un ens del sector financer quan es doni qualsevol de les circumstàncies següents:

Article 27. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer i quan l’entitat té una tinença recíproca destinada a incrementar artificialment els seus fons propis

Les entitats han d’efectuar les deduccions a què es refereixen les lletres f, g i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

Article 28. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions a què es refereixen les lletres g i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

Article 29. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari quan l’entitat no tingui una inversió significativa en un ens del sector financer

1. Als efectes del que disposa la lletra g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:



2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.

3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 1 ordinari que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 ordinari a deduir d’acord amb l’apartat 1, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per la proporció que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:



4. L’import de la tinença a què es refereix la lletra g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, un cop aplicades les disposicions dels incisos i a iii de la lletra a de l’apartat 1, no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III, i al que estableix al capítol cinquè del títol III, segons escaigui.

5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 ordinari que es pondera per risc d’acord amb l’apartat 4, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

Article 30. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari quan l’entitat tingui una inversió significativa en un ens del sector financer

Als efectes del que disposa la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import pertinent a deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari ha d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes cinc o menys dies hàbils i s’ha de determinar d’acord amb els articles 27 i 28, així com els articles 31 i 32.

Article 30 bis. Exposicions dubtoses

1. Als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el concepte d’exposició comprèn qualsevol dels elements següents, sempre que no estiguin inclosos en la cartera de negociació de l’entitat:



2. Als efectes del que disposa la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor d’exposició d’un instrument de deute és el seu valor comptable determinat sense tenir en compte els ajustos per risc de crèdit específic, els ajustos de valoració addicionals d’acord amb els articles 19 i 65, els imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, altres reduccions de fons propis relacionades amb l’exposició ni les baixes parcials per traspàs a fallits efectuades per l’entitat des de l’última vegada que l’exposició es va classificar com a dubtosa.

Als efectes del que disposa la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor d’exposició d’un instrument de deute adquirit a un preu inferior a l’import que deu el deutor ha d’incloure la diferència entre el preu de compra i l’import que deu el deutor.

Als efectes del que disposa la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor d’exposició dels compromisos de préstec concedits, les garanties financeres concedides o qualsevol altre compromís concedit de conformitat amb el que es disposa en la lletra b de l’apartat 1 és el seu valor nominal, que representa l’exposició màxima de l’entitat al risc de crèdit sense tenir en compte les cobertures del risc de crèdit amb garanties reals o personals. El valor nominal del compromís de préstec concedit és l’import no utilitzat que l’entitat s’hagi compromès a prestar i el valor nominal d’una garantia financera concedida és l’import màxim que l’entitat podria haver de pagar si s’executés la garantia.

El valor nominal a què es fa referència en el paràgraf tercer d’aquest apartat no ha de tenir en compte els ajustos per risc de crèdit específic, els ajustos de valoració addicionals d’acord amb els articles 19 i 65, els imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ni altres reduccions de fons propis relacionades amb l’exposició.

3. Als efectes del que disposa la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les exposicions següents es classifiquen com a dubtoses:



Als efectes de la lletra a, quan una entitat tingui enfront d’un deutor exposicions en balanç que estiguin vençudes des de fa més de 90 dies i que representin més del 20% del total de les exposicions en balanç enfront d’aquest deutor, totes les exposicions, tant en balanç com fora de balanç, enfront d’aquest deutor es consideren dubtoses.

4. Les exposicions que no hagin estat objecte de mesures de reestructuració o refinançament han de deixar d’estar classificades com a dubtoses als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan es compleixin totes les condicions següents:



5. La classificació d’una exposició dubtosa com a actiu no corrent mantingut per a la venda de conformitat amb el marc comptable aplicable no pot implicar que deixi de classificar-se com a exposició dubtosa als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

6. Les exposicions dubtoses que hagin estat objecte de mesures de reestructuració o refinançament han de deixar d’estar classificades com a dubtoses als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan es compleixin totes les condicions següents:



El reemborsament íntegre i a temps no ha de considerar-se probable tret que el deutor hagi efectuat pagaments regulars i oportuns d’algun dels imports següents:



7. Quan una exposició dubtosa hagi deixat d’estar classificada com a dubtosa en virtut de l’apartat 6, aquesta exposició ha de romandre en període de prova fins que es compleixin totes les condicions següents:

Article 30 ter. Mesures de reestructuració o refinançament

1. El concepte de mesura de reestructuració o refinançament inclou les concessions efectuades per una entitat a un deutor que tingui, o que sigui probable que tindrà, dificultats per complir els seus compromisos financers. Les concessions poden comportar pèrdues per al prestador i es refereixen a qualsevol de les accions següents:



2. Es consideren mesures de reestructuració o refinançament almenys les situacions en què:



3. Les circumstàncies següents són indicadors que podrien haver-se adoptat mesures de reestructuració o refinançament:



4. Als efectes d’aquest article, les dificultats trobades per un deutor per complir els seus compromisos financers s’han d’avaluar a escala del deutor, tenint en compte totes les persones jurídiques del grup del deutor incloses en la consolidació comptable del grup i les persones físiques que controlin aquest grup.

Article 30 quater. Deducció per exposicions dubtoses

1. Als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar, per separat per a cadascuna de les exposicions dubtoses, l’import aplicable corresponent a la insuficiència de la cobertura que s’ha de deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari, restant l’import determinat en la lletra b de l’import determinat en la lletra a, si l’import al qual es fa referència en la lletra a és superior a l’import al qual es fa referència en la lletra b:



La part garantida d’una exposició dubtosa és la part d’aquesta exposició que, a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis de conformitat amb el capítol tercer del títol III, es consideri coberta per cobertures del risc de crèdit amb garanties reals o personals, o totalment i completament garantides per hipoteques.

La part no garantida d’una exposició dubtosa ha de correspondre a la diferència, si n’hi hagués, entre el valor de l’exposició a què es refereix l’apartat 1 de l’article 30 bis i la part garantida de l’exposició, si n’hi hagués.

2. Als efectes de l’incís i de la lletra a de l’apartat 1, s’han d’aplicar els factors següents:



3. Als efectes de l’incís ii de la lletra a de l’apartat 1, s’han d’aplicar els factors següents:



4. Com a excepció al que disposa l’apartat 3, s’han d’aplicar els factors següents a la part de l’exposició dubtosa garantida o assegurada per un organisme oficial de crèdit a l’exportació, o garantida o contragarantida per un proveïdor de cobertura admissible recollit en les lletres a a e de l’apartat 1 de l’article 116, exposicions no garantides a les quals s’assignaria una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III:



5. L’AFA pot elaborar un comunicat tècnic amb directrius per especificar una metodologia comuna, en particular possibles requisits mínims per a una nova valoració pel que fa al calendari i mètodes ad hoc, per a la valoració prudencial de les formes admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals i personals, especialment pel que fa als supòsits relatius a la seva recuperabilitat i força executiva. Aquestes directrius poden incloure també una metodologia comuna per determinar la part garantida d’una exposició dubtosa, tal com es recull en l’apartat 1.

6. No obstant el que es disposa en l’apartat 2, en cas que, durant el període comprès entre el primer i el segon any des de la classificació com a dubtosa, s’hagi atorgat per a una exposició una mesura de reestructuració o refinançament, el factor aplicable, de conformitat amb l’apartat 2, en la data en la qual es concedeix la mesura de reestructuració o refinançament, és aplicable durant un període addicional d’un any.

No obstant el que es disposa en l’apartat 3, en cas que, durant el període comprès entre el segon i el sisè any des de la classificació com a dubtosa, s’hagi atorgat per a una exposició una mesura de reestructuració o refinançament, el factor aplicable, de conformitat amb l’apartat 3, en la data en la qual es concedeix la mesura de reestructuració o refinançament, és aplicable durant un període addicional d’un any.

Aquest apartat només és aplicable en relació amb la primera mesura de reestructuració o refinançament que s’hagi concedit des de la classificació de l’exposició com a exposició dubtosa.

Article 31. Exempció de la deducció a efectuar en els elements del capital de nivell 1 ordinari

1. A l’hora d’efectuar les deduccions que s’estableixen en les lletres c i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats no tenen l’obligació de deduir els imports dels elements que s’especifiquen en les lletres a i b d’aquest apartat que en termes agregats siguin iguals o inferiors a l’import llindar indicat a l’apartat 2:



2. Als efectes de l’apartat 1, l’import llindar ha de ser igual a l’import que figura a la lletra a d’aquest apartat multiplicat pel percentatge que figura a la lletra b d’aquest apartat:



3. Als efectes de l’apartat 1, les entitats han de determinar la part dels actius per impostos diferits en l’import total dels elements del capital de nivell 1 ordinari que no han de deduir-se dividint l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:



La proporció d’inversions significatives en l’import total de les partides que no han de deduir-se és igual a un, menys la proporció esmentada en el paràgraf primer.

4. Els imports dels elements que no es dedueixen d’acord amb l’apartat 1 tenen una ponderació de risc del 250%.

Article 32. Requisits de la deducció en cas de consolidació, de supervisió addicional o de sistemes institucionals de protecció

1. Als efectes del càlcul dels fons propis en base individual, consolidada o subconsolidada, quan l’AFA requereixi o permeti a les entitats l’aplicació del mètode 1, el 2 o el 3 de l’annex I de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, l’AFA pot permetre que les entitats no dedueixin la tinença d’instruments de fons propis d’un ens del sector financer en el qual l’entitat matriu, la societat financera de cartera matriu, la societat financera mixta de cartera matriu o l’entitat tinguin una inversió significativa, sempre que es compleixin les condicions establertes en les lletres a a e d’aquest apartat:



El mètode escollit s’ha d’aplicar posteriorment de forma constant.

2. Per tal de calcular els fons propis en base individual o subconsolidada, les entitats subjectes a supervisió amb base consolidada d’acord amb la secció segona i la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, com també amb la secció segona del capítol segon del títol I d’aquest Reglament, no han de deduir la tinença d’instruments de fons propis emesos per ens del sector financer inclosos en l’àmbit d’aplicació de la supervisió consolidada, llevat que l’AFA determini que aquestes deduccions són necessàries amb fins específics, en particular la separació estructural de les activitats bancàries i la planificació de la resolució.

L’aplicació del plantejament indicat en el paràgraf primer no pot suposar perjudicis desproporcionats per al conjunt o parts del sistema financer de països tercers, de manera que es creï o formi un obstacle al funcionament dels respectius mercats interiors.

3. Per calcular els fons propis en base individual o subconsolidada, l’AFA pot permetre a les entitats que no dedueixin la tinença d’instruments de fons propis en els casos següents:



4. Les tinences en relació amb les quals no s’apliqui la deducció d’acord amb els apartats 1, 2 o 3 es consideren exposicions i es ponderen per risc d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, com també amb la secció segona del capítol tercer del títol III d’aquest Reglament.

5. Quan l’entitat apliqui el mètode 1, el 2 o el 3 de l’annex I de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, ha de publicar els seus requisits de fons propis addicionals i la ràtio d’adequació del capital del conglomerat financer, calculats de conformitat amb l’article 7 i l’annex I d’aquesta mateixa Llei.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar les condicions d’aplicació dels mètodes de càlcul indicats en l’annex I, part II de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers a efectes de les opcions de deducció a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.

Secció segona. Capital de nivell 1 addicional

Article 33. Instruments de capital de nivell 1 addicional

1. D’acord amb el que estableix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments de capital de nivell 1 addicional només si concorren les condicions següents:



Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra d del paràgraf primer, malgrat que s’incloguin els instruments en el capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 en virtut de l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, sempre que tinguin la mateixa prioritat en l’ordre de prelació de pagaments.

Als efectes de la lletra a del paràgraf 1, únicament la part d’un instrument de capital que estigui completament desemborsada pot ser considerada com un instrument de capital de nivell 1 addicional.

2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els conceptes següents:

Article 34. Restriccions a la cancel·lació de distribucions per instruments de capital de nivell 1 addicional, i condicions que podrien impedir la recapitalització de l’entitat

Als efectes del que disposen l’incís v de la lletra l i la lletra o de l’apartat 1 de l’article 33, les disposicions que regulen els instruments de capital de nivell 1 addicional no poden incloure, en particular, el següent:

Article 35. Amortització o conversió d’instruments de capital de nivell 1 addicional

1. Als efectes del que disposa la lletra n de l’apartat 1 de l’article 33, als instruments de capital de nivell 1 addicional els són aplicables les disposicions següents:



2. L’amortització o la conversió d’instruments de capital de nivell 1 addicional han de generar, en virtut del marc comptable aplicable, elements que puguin considerar-se elements de capital de nivell 1 ordinari.

3. L’import dels instruments de capital de nivell 1 addicional reconegut en elements de capital de nivell 1 addicional es limita a l’import mínim d’elements de capital de nivell 1 ordinari que es generaria si l’import del principal dels instruments de capital de nivell 1 addicional s’amortitzés totalment o es convertís en instruments de capital de nivell 1 ordinari.

4. L’import agregat d’instruments de capital de nivell 1 addicional que s’ha d’amortitzar o convertir-se en el moment en què es produeixi la circumstància desencadenant no ha de ser inferior al més baix dels imports següents:



5. Quan es produeixi una circumstància desencadenant, les entitats han de procedir de la manera següent:



6. Una entitat que emet instruments de capital de nivell 1 addicional que es converteixen en capital de nivell 1 ordinari en el moment de produir-se una circumstància desencadenant ha de garantir que el seu capital social autoritzat sigui suficient en tot moment per poder convertir tots els esmentats instruments de capital de nivell 1 addicional en accions en cas que es produeixi l’esmentada circumstància desencadenant. Totes les autoritzacions necessàries s’han d’obtenir en la data d’emissió dels instruments convertibles de capital de nivell 1 addicional. L’entitat ha de mantenir en tot moment l’autorització prèvia necessària per emetre instruments de capital de nivell 1 ordinari en què es convertirien els instruments de capital de nivell 1 addicional en cas de produir-se una circumstància desencadenant.

7. Una entitat que emet instruments de capital de nivell 1 addicional que es converteixen en capital de nivell 1 ordinari en el moment de produir-se una circumstància desencadenant ha de vetllar perquè no hi hagi obstacles de procediment per a aquesta conversió, de conformitat amb la seva escriptura de constitució, els seus estatuts o estipulacions contractuals.

Article 36. Conseqüències en el cas que els instruments del capital de nivell 1 addicional deixin de reunir les condicions previstes

D’acord amb el que estableix la lletra c de l’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 1 addicional deixa de reunir les condicions que preveu l’apartat 1 de l’article 33, és aplicable el següent:

Article 37. Deducció de la tinença d’instruments propis de capital de nivell 1 addicional

Als efectes del que disposa la lletra a de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular la tinença dels instruments propis del capital de nivell 1 addicional basant-se en les posicions llargues brutes, tenint en compte les excepcions següents:

Article 38. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional d’ens del sector financer quan l’entitat tingui una tinença recíproca destinada a incrementar artificialment els fons propis

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres b, c i d de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

Article 39. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres c i d de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

Article 40. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional quan l’entitat no tingui una inversió significativa en un ens del sector financer

1. Als efectes del que disposa la lletra c de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:



2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.

3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 1 addicional que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 addicional que s’ha de deduir d’acord amb l’apartat 1 multiplicant l’import especificat en la lletra a d’aquest apartat per la proporció especificada en la lletra b d’aquest apartat:



4. L’import de les tinences a què es refereix la lletra c de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat un cop aplicades les disposicions dels incisos i, ii i iii de la lletra a de l’apartat 1 no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i la secció segona del capítol tercer del títol III, i amb el que estableix al capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament.

5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 addicional que es pondera per risc conforme a l’apartat 4 multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

Secció tercera. Capital de nivell 2

Article 41. Instruments de capital de nivell 2

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments de capital de nivell 2 si compleixen els requisits següents:



Als efectes de la lletra a del primer paràgraf primer, únicament la part de l’instrument de capital que està completament desemborsada pot ser considerada com a instrument de capital de nivell 2.

Article 42. Amortització dels instruments de capital de nivell 2

1. L’import total dels instruments de capital de nivell 2 amb un venciment residual de més de cinc anys es considera element del capital de nivell 2.

2. Tal com disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, la mesura en què els instruments de capital de nivell 2 es consideren elements del capital de nivell 2 en els cinc anys anteriors al seu venciment s’ha de calcular multiplicant el resultat obtingut en el càlcul a què es refereix la lletra a següent per l’import a què es refereix la lletra b següent:

Article 43. Conseqüències en cas que els instruments de capital de nivell 2 deixin de reunir les condicions previstes

Tal com disposa la lletra d de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 2 deixa de reunir les condicions que preveu l’article 41, s’ha d’aplicar el següent:

Article 44. Deducció de la tinença d’instruments propis de capital de nivell 2

Als efectes de la lletra a de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els instruments propis basant-se en les posicions llargues brutes, amb les excepcions següents:

Article 45. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 2 d’ens del sector financer quan l’entitat tingui una tinença recíproca destinada a incrementar artificialment els fons propis

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres b, c i d de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió d’acord amb el següent:

Article 46. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 2 d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres c i d de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió d’acord amb el següent:

Article 47. Deducció dels instruments de nivell 2 quan l’entitat no tingui una inversió significativa en un ens pertinent

1. Als efectes de la lletra c de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:



2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.

3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 2 que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 2 que s’hagi de deduir d’acord amb l’apartat 1, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per la proporció que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:



4. L’import de la tinença a què es refereix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, un cop aplicades les disposicions dels incisos i a iii de la lletra a de l’apartat 1, no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió o amb la secció cinquena del capítol tercer del títol III d’aquesta Llei, segons correspongui, i amb la secció segona del capítol tercer del títol III i el capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament, segons correspongui.

5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 2 que es pondera per risc conforme a l’apartat 4 multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

Secció quarta. Requisits generals dels fons propis

Article 48. Distribucions basades en instruments

1. D’acord amb el que disposa la lletra a de l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA ha de concedir l’autorització prèvia perquè els instruments de capital dels quals una entitat té discreció per decidir pagar distribucions en una forma diferent de l’efectiu o un instrument de fons propis, es qualifiquin com a instruments de capital de nivell 1 ordinari, instruments de capital de nivell 1 addicional o instruments de capital de nivell 2, únicament quan consideri que es compleixen totes les condicions següents:



Abans de concedir l’autorització prèvia a què es refereix l’apartat 1, l’AFA ha de consultar l’AREB en relació amb el compliment d’aquestes condicions per part de l’entitat.

2. D’acord amb el que disposa la lletra b de l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden utilitzar un índex general de mercat com una de les bases per determinar el nivell de distribucions dels instruments de capital de nivell 1 addicional i els de nivell 2, i de passius elegibles.

3. L’apartat 2 no s’aplica quan l’entitat sigui una societat de referència en l’índex general de mercat esmentat, llevat que es compleixin les dos condicions següents:



4. Les entitats han de publicar i revelar els índexs generals de mercat en què es basin els seus instruments de capital i els seus passius admissibles.

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar les condicions d’acord amb les quals els índexs poden considerar-se índexs generals, a efectes de l’apartat 2 d’aquest article.

Article 49. Requisits de les deduccions i el venciment de les posicions curtes

Els requisits de venciment per a les posicions curtes a què fan referència la lletra a de l’article 28, la lletra a de l’article 39 i la lletra a de l’article 46 es consideren aplicables respecte a les posicions que es posseeixin quan es compleixin les condicions següents:

Article 50. Tinences d’instruments de capital a través d’índexs

1. Als efectes del que es disposa en la lletra a de l’article 25, la lletra a de l’article 28, la lletra a de l’article 37, la lletra a de l’article 39, la lletra a de l’article 44 i la lletra a de l’article 46, les entitats poden reduir el volum de la seva posició llarga en un instrument de capital en la porció d’un índex que s’elabori de la mateixa exposició subjacent que s’està cobrint, sempre que:



2. Quan l’AFA hagi donat la seva autorització prèvia, l’entitat pot utilitzar una estimació conservadora de l’exposició subjacent de l’entitat als instruments de capital inclosos en índexs, com a alternativa al càlcul per part de l’entitat de la seva exposició als elements previstos en les lletres a i/o b:



3. L’AFA ha de concedir l’autorització a què es refereix l’apartat 2 només si l’entitat demostra, a criteri de l’AFA, que tindria dificultats pràctiques per fer el seguiment de la seva exposició subjacent als elements referits en l’apartat 2, lletres a i/o b, segons sigui procedent.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació específic per precisar el següent:

Capítol segon. Interessos minoritaris i instruments de capital de nivell 1 addicional i del capital de nivell 2 emesos per filials

Article 51. Interessos minoritaris inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat

1. D’acord amb el que disposa la lletra a de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels interessos minoritaris d’una filial inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat deduint dels mateixos interessos el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:



2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, els interessos minoritaris d’aquesta filial no poden ser inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat.

3. Quan l’AFA eximeixi dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els interessos minoritaris de les filials a què s’aplica l’exempció no s’han de tenir en compte en els fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.

4. L’AFA pot decidir no aplicar aquest article a una societat financera de cartera matriu que satisfaci la totalitat de les condicions següents:



Si després del 24 de gener del 2019, una societat financera de cartera matriu que compleixi les condicions establertes en el paràgraf primer passa a ser una societat financera mixta de cartera matriu, l’AFA pot concedir l’excepció a què es refereix el paràgraf primer sempre que compleixi les condicions establertes en el paràgraf esmentat.

5. Quan les entitats establertes en un sistema de protecció institucional subjecte a les condicions establertes en l’apartat 7 de l’article 79 hagin establert un sistema de garantia recíproca que disposi que no hi ha cap obstacle material, pràctic o jurídic, actual o futur, per transferir l’import dels fons propis que superi els requisits regulatoris de la contrapart a l’entitat bancària, aquestes entitats estan exemptes de les disposicions d’aquest article relatives a les deduccions i poden reconèixer qualsevol interès minoritari derivat del sistema de garantia recíproca en la seva totalitat.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el càlcul de la subconsolidació requerit, de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article i amb els articles 52 i 53 d’aquest Reglament.

Article 52. Instruments de capital de nivell 1 admissibles inclosos en el capital de nivell 1 consolidat

1. D’acord amb el que disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import del capital de nivell 1 admissible d’una filial que està inclòs en els fons propis consolidats, detraient del capital de nivell 1 admissible d’aquesta empresa el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:



2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, el capital de nivell 1 admissible d’aquesta filial no pot ser inclòs en el capital de nivell 1 consolidat.

3. Quan l’AFA eximeixi de l’aplicació dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital de nivell 1 de les filials a què s’aplica l’exempció no poden ser reconeguts com a fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.

Article 53. Capital de nivell 1 admissible inclòs en el capital de nivell 1 addicional consolidat

D’acord amb el que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sense perjudici del que disposen els apartats 4 i 5 de l’article 51 d’aquest Reglament, les entitats han de determinar l’import del capital de nivell 1 admissible d’una filial inclòs en el capital de nivell 1 addicional consolidat detraient del capital de nivell 1 admissible d’aquesta filial inclòs en el capital de nivell 1 consolidat els interessos minoritaris de la mateixa filial inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat.

Article 54. Fons propis admissibles inclosos en els fons propis consolidats

1. D’acord amb el que disposa la lletra d de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels fons propis admissibles d’una filial inclosos en els fons propis consolidats detraient dels fons propis admissibles d’aquesta filial el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:



2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, els fons propis admissibles d’aquesta filial no poden ser inclosos en els fons propis consolidats.

3. Quan l’AFA eximeixi de l’aplicació dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments dels fons propis de les filials a què s’aplica l’exempció han de ser reconeguts com a fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.

Article 55. Instruments de fons propis admissibles inclosos en el capital de nivell 2 consolidat

D’acord amb el que disposa la lletra e de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, malgrat el que disposen els apartats 4 i 5 de l’article 51 d’aquest Reglament, les entitats han de determinar l’import dels fons propis admissibles d’una filial inclosos en el capital de nivell 2 consolidat, detraient dels fons propis admissibles d’aquesta empresa que estan inclosos en els fons propis consolidats, el capital de nivell 1 admissible de la mateixa empresa que està inclòs en el capital de nivell 1 consolidat.

Capítol tercer. Participacions qualificades fora del sector financer

Article 56. Ponderació del risc i prohibició de les participacions qualificades fora del sector financer

1. Tota participació qualificada superior al 15% del capital admissible de l’entitat en una empresa diferent de les que s’indiquen a continuació es troba subjecta al que disposa l’apartat 3:



2.

3. En relació amb les participacions qualificades de les entitats a què es refereix l’apartat 1 anterior, les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 1.250% a l’import de les participacions qualificades a què es refereix l’apartat 1 que excedeixi el 15% del capital admissible a l’efecte del càlcul dels requisits mínims de capital d’acord amb el títol III d’aquest Reglament.

Article 57. Opció enfront de la ponderació del risc del 1.250%

Com a opció enfront de l’aplicació d’una ponderació de risc del 1.250% als imports que excedeixin els límits especificats en els apartats 1 i 2 de l’article 56, les entitats poden deduir aquests imports dels elements del capital de nivell 1 ordinari d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 58. Excepcions

1. Les accions d’empreses diferents d’aquelles a què fan referència les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 56 no s’han d’incloure en el càlcul dels límits de capital admissible que s’especifiquen en l’article esmentat si es dona alguna de les circumstàncies següents:



2. Les accions que no tinguin el caràcter d’immobilitzacions financeres, d’acord amb el marc comptable aplicable, no s’han d’incloure en el càlcul previst en l’article 56.

Títol III. Requisits de capital

Capítol primer. Requisits generals, valoració i comunicació

Secció primera. Nivell de fons propis necessaris

Article 59. Requisits de fons propis

1. L’import total de l’exposició al risc s’ha de calcular com la suma de les lletres a a f d’aquest apartat, tenint en compte les disposicions establertes en l’apartat 2:



2. En el càlcul de l’import total de l’exposició en risc a què es refereix l’apartat 1, s’han d’aplicar les disposicions següents:

Article 60. Requisits de capital inicial en condicions normals de funcionament

Els fons propis d’una entitat no poden arribar a ser inferiors a l’import de capital inicial requerit per la legislació vigent en cada moment per a l’autorització d’una entitat de nova creació.

Article 61. Excepció per a carteres de negociació de petit volum

1. Quan es compleixin les condicions establertes en les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden calcular el requisit de fons propis de la seva cartera de negociació de la manera següent:



2. D’acord amb el que s’estableix en la lletra a de l’apartat 2 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan les entitats calculin el volum de les operacions de balanç i de fora de balanç per aplicar l’exempció per a carteres de negociació de petit volum, les entitats ho han de fer basant-se en les dades del darrer dia de cada mes, d’acord amb els requisits següents:



3. Quan es compleixin les condicions establertes en les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, independentment de les obligacions establertes a l’article 6 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, i a l’article 22 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no són aplicables els apartats 3 i 4 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ni els articles 63 i 64 ter d’aquest Reglament.

4. Quan calculin, o deixin de calcular, els requisits de fons propis de la seva cartera de negociació d’acord amb el que disposa l’apartat 1, les entitats ho han de notificar a l’AFA.

5. Una entitat que hagi deixat de complir una o diverses de las condicions previstes en l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ho ha de notificar immediatament a l’AFA.

6. L’entitat ha de deixar de calcular els requisits de fons propis de la cartera de negociació d’acord amb l’apartat 1 en un termini de tres mesos des que s’esdevingui alguna de les situacions següents:



7. Quan una entitat hagi deixat de calcular els requisits de fons propis de la seva cartera de negociació de conformitat amb aquest article, només se li permet tornar a calcular els requisits de fons propis de la seva cartera de negociació de conformitat amb aquest article quan demostri a l’AFA que totes les condicions que preveu l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió s’han complert durant un període ininterromput d’un any complet.

8. Les entitats no han de prendre, adquirir ni vendre cap posició de la cartera de negociació amb l’únic objecte de complir qualsevol de les condicions establertes a l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió en el moment de l’avaluació mensual.

Secció segona

Article 62

Secció tercera. Requisits específics aplicables a la cartera de negociació, a la seva gestió, a la seva valoració prudent i a les cobertures internes

Article 63. Gestió de la cartera de negociació

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’entitat ha de disposar de polítiques i procediments clarament definits per a la gestió global de la cartera de negociació. Aquests procediments i polítiques han d’especificar el següent:



2. L’entitat ha de gestionar les seves posicions o conjunts de posicions de la cartera de negociació d’acord amb el següent:

Article 64. Inclusió a la cartera de negociació

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de disposar de polítiques i procediments clarament definits per determinar les posicions que s’han d’incloure a la cartera de negociació per a finalitats de càlcul dels requisits de capital, de manera coherent amb els criteris que estableix l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i la definició de cartera de negociació establerta al punt 23 de l’apartat 1 de l’article 4 d’aquest Reglament, tenint en compte les capacitats i les pràctiques de l’entitat en matèria de gestió de risc. L’entitat ha de documentar íntegrament el compliment d’aquests procediments i polítiques i els ha de sotmetre a auditoria interna periòdicament.

Article 64 bis. Reclassificació d’una posició

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 2 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de disposar de polítiques clarament definides per decidir quines circumstàncies excepcionals justifiquen la reclassificació d’una posició de la cartera de negociació com a posició de la cartera d’inversió o, viceversa, la reclassificació d’una posició de la cartera d’inversió com a posició de la cartera de negociació, a l’efecte de determinar els requisits de fons propis, a satisfacció de l’AFA. Les entitats han de revisar aquestes polítiques com a mínim una vegada a l’any.

2. L’AFA pot autoritzar la reclassificació d’una posició de la cartera de negociació com a posició de la cartera d’inversió o, viceversa, d’una posició de la cartera d’inversió com a posició de la cartera de negociació, a l’efecte de determinar els requisits de fons propis, només quan l’entitat hagi proporcionat a l’AFA proves documentals que la decisió de reclassificar aquesta posició és el resultat d’una circumstància excepcional que és coherent amb les polítiques establertes per l’entitat de conformitat amb l’apartat 1. A aquest efecte, l’entitat ha d’aportar proves suficients que la posició ja no compleix les condicions per classificar-se com a posició de la cartera de negociació o de la cartera d’inversió en virtut del que disposa l’article 64.

La decisió a què fa referència el paràgraf primer l’ha d’aprovar l’òrgan d’administració.

3. En cas que l’AFA hagi concedit el permís per a la reclassificació d’una posició de conformitat amb l’apartat 2, l’entitat que hagi rebut aquesta autorització:



4. L’entitat ha de calcular la variació neta de l’import dels requisits dels seus fons propis derivats de la reclassificació de la posició com la diferència entre els requisits de fons propis immediatament després de la reclassificació i els requisits de fons propis immediatament abans d’aquesta reclassificació, calculats tots dos de conformitat amb l’article 59. El càlcul només ha de tenir en compte els efectes de la reclassificació, amb exclusió de qualsevol altre factor.

5. La reclassificació d’una posició de conformitat amb aquest article és irrevocable.

Article 64 ter. Requisits aplicables a la taula de negociació

1. Les entitats han d’establir taules de negociació i atribuir cadascuna de les seves posicions de la cartera de negociació a una d’aquestes taules. Les posicions de la cartera de negociació s’han d’atribuir a la mateixa taula de negociació únicament quan s’ajustin a l’estratègia empresarial acordada per aquesta i siguin gestionades i vigilades de conformitat amb l’apartat 2.

2. Les taules de negociació de les entitats han de complir en tot moment la totalitat dels requisits següents:



3. Com a excepció del que disposa la lletra b de l’apartat 2, una entitat pot assignar a un operador més d’una taula de negociació sempre que l’entitat demostri a satisfacció de l’AFA que l’assignació s’ha degut a consideracions de naturalesa comercial o relacionades amb els seus recursos i que l’assignació respecti els altres requisits qualitatius d’aquest article aplicables a operadors i taules de negociació.

4. Les entitats han de notificar a l’AFA la manera com compleixen el que disposa l’apartat 2. L’AFA pot exigir a una entitat que modifiqui l’estructura o l’organització de les seves taules de negociació amb vista al compliment d’aquest article.

Article 65. Requisits de valoració prudents

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 5 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió valorades a valor raonable han d’estar subjectes a les normes de valoració prudent que s’especifiquen en aquest article. Les entitats han de garantir, en particular, que la valoració prudent de les posicions de la cartera de negociació generi un grau de certesa adequat, tenint en compte la naturalesa dinàmica d’aquestes posicions i les posicions de la cartera d’inversió valorades a valor raonable, les exigències de solidesa prudencial i la manera de funcionament i l’objectiu dels requisits de capital pel que fa a les posicions de la cartera de negociació i de la cartera d’inversió valorades a valor raonable.

2. Les entitats han d’establir i mantenir sistemes i controls suficients per facilitar estimacions de valor prudents i fiables. Els sistemes i controls han d’incloure almenys els elements següents:



3. Les entitats han de valorar les posicions de la seva cartera de negociació a valor raonable almenys diàriament. Els canvis en el valor d’aquestes posicions s’han de consignar en el compte de pèrdues i guanys de l’entitat.

4. Sempre que sigui possible, han de valorar les seves posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió mesurats a valor raonable a preus de mercat, fins i tot quan apliquin el tractament de capital corresponent a aquestes posicions.

5. En valorar a preus de mercat, s’ha d’utilitzar l’extrem més prudent de l’interval preu de compra/ preu de venda, llevat que l’entitat pugui liquidar a preus mitjans de mercat. Quan les entitats apliquin aquesta excepció, han d’informar cada sis mesos l’AFA sobre les posicions de què es tracti i han de presentar proves que poden liquidar a preus mitjans de mercat.

6. Quan no sigui possible la valoració a preus de mercat, les entitats han de valorar de forma prudent les seves posicions i carteres mitjançant un model, fins i tot quan calculin els requisits de fons propis relatius a les posicions de la cartera de negociació i posicions mesurades a valor raonable en la cartera d’inversió.

7. A l’hora de valorar segons un model, les entitats han de complir els requisits següents:



A efectes de la lletra d, el model s’ha de desenvolupar o aprovar-se independentment del departament de negociació i ha de ser provat de forma independent. També han de validar-se les fórmules matemàtiques, les hipòtesis utilitzades i els programes informàtics.

8. A més de la valoració diària a preus de mercat o segons un model, les entitats han de realitzar una verificació de preus independent. La verificació dels preus de mercat i de les dades del model ha de dur-la a terme una persona o departament independent de les persones o els departaments que es beneficien de la cartera de negociació, amb una periodicitat, com a mínim, mensual (o més freqüentment, en funció de la naturalesa del mercat o de l’activitat de negociació). Quan no es disposi de fonts independents per determinar preus o les fonts per determinar preus siguin més subjectives, resulta adequat adoptar mesures prudents, tals com ajustos de valoració.

9. Les entitats han d’establir i mantenir procediments per prendre en consideració els ajustos de valoració.

10. Les entitats han de prendre formalment en consideració els ajustos de valoració següents: diferencials de crèdit no meritats, costos de tancament, riscos operatius, incertesa dels preus de mercat, cancel·lació anticipada, costos d’inversió i de finançament, costos administratius futurs i, quan sigui procedent, el risc associat a la utilització d’un model.

11. Les entitats han d’establir i mantenir procediments per calcular un ajust de la valoració corrent de les posicions menys líquides, que poden sorgir, en particular, com a conseqüència de fets relacionats amb el mercat o situacions que afectin l’entitat; per exemple, posicions concentrades o posicions en què el període inicialment previst de manteniment s’hagi sobrepassat. Les entitats han d’efectuar aquests ajustos, si escau, de forma addicional a qualsevol modificació del valor de la posició que resultin necessaris, a l’efecte d’informació financera, i han de reflectir en aquests ajustos la liquiditat de la posició. En el marc d’aquests procediments, les entitats han de tenir en compte diversos factors per determinar si és necessari un ajust de valoració de les posicions menys líquides. Entre aquests factors figuren els següents:



12. En la utilització de valoracions de tercers o segons un model, les entitats han de considerar la conveniència d’efectuar un ajust de valoració. Així mateix, les entitats han de considerar la necessitat de preveure ajustos per a les posicions menys líquides i revisar de forma contínua la seva adequació. Les entitats han de valorar explícitament la necessitat d’avaluació dels ajustos relatius a la incertesa dels valors dels paràmetres usats en els models.

13. Respecte de productes complexos, com ara exposicions de titulització i derivats de crèdit d’enèsim impagament, les entitats han d’avaluar explícitament la necessitat de realitzar ajustos de valoració per reflectir el risc de model associat a la utilització d’un mètode de valoració potencialment incorrecte i el risc de model associat a la utilització de paràmetres de calibratge inobservables (i potencialment incorrectes) en el model de valoració.

14. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar la valoració prudent de les posicions de la cartera de negociació tal com es requereix en l’apartat 1.

Article 66. Cobertures internes

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 5 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les cobertures internes han de tenir, en particular, les característiques següents:



2. L’apartat 1 s’aplica sense perjudici dels requisits aplicables a la posició coberta de la cartera d’inversió o de la cartera de negociació, quan correspongui.

3. Quan una entitat cobreixi una exposició al risc de crèdit o una exposició al risc de contrapart de la cartera d’inversió mitjançant un derivat de crèdit inclòs en la seva cartera de negociació, aquesta posició en el derivat de crèdit s’ha de reconèixer com a cobertura interna de l’exposició al risc de crèdit o de l’exposició al risc de contrapart de la cartera d’inversió a l’efecte del càlcul de l’exposició ponderada per risc a què fa referència la lletra a de l’apartat 1 de l’article 59, quan l’entitat faci una altra operació de derivat de crèdit amb un tercer, proveïdor admissible de cobertura, que reuneixi els requisits aplicables a la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals en la cartera d’inversió i compensi perfectament el risc de mercat de la cobertura interna.

Tant la cobertura interna reconeguda de conformitat amb el paràgraf primer com el derivat de crèdit subscrit amb un tercer proveïdor admissible de cobertura s’han d’incloure en la cartera de negociació a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per riscos de mercat.

4. Quan una entitat cobreixi una exposició al risc de renda variable de la cartera d’inversió mitjançant un derivat sobre renda variable inclòs en la seva cartera de negociació, aquesta posició en el derivat de renda variable s’ha de reconèixer com a cobertura interna de l’exposició al risc de renda variable de la cartera d’inversió a l’efecte del càlcul de l’exposició ponderada per risc a què fa referència la lletra a de l’apartat 1 de l’article 59, quan l’entitat efectuï una altra operació de derivat sobre renda variable amb un tercer, proveïdor admissible de cobertura, que reuneixi els requisits aplicables a la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals en la cartera d’inversió i compensi perfectament el risc de mercat de la cobertura interna.

Tant la cobertura interna reconeguda de conformitat amb el paràgraf primer com el derivat sobre renda variable subscrit amb un tercer proveïdor admissible de cobertura s’han d’incloure en la cartera de negociació a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per riscos de mercat.

5. Quan una entitat cobreixi exposicions al risc de tipus d’interès de la cartera d’inversió utilitzant una posició de risc de tipus d’interès inclosa a la seva cartera de negociació, aquesta posició de risc de tipus d’interès s’ha de considerar una cobertura interna a l’efecte d’avaluar els riscos de tipus d’interès derivats de les posicions de la cartera d’inversió, de conformitat amb els articles 23 i 92 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan es compleixin les condicions següents:



6. Els requisits de fons propis pel risc de mercat de totes les posicions assignades a la cartera separada a la qual es fa referència a la lletra a de l’apartat 5 s’han de calcular de forma autònoma i s’han d’afegir als requisits de fons propis aplicables a les altres posicions de la cartera de negociació.

7. A l’efecte dels requisits de presentació d’informació establerts a l’article 297 ter, el càlcul dels requisits de fons propis per riscos de mercat de totes les posicions assignades a la cartera separada a la qual es fa referència a la lletra a de l’apartat 5, o a la taula de negociació o preses per la taula de negociació a la qual es fa referència a la lletra b de l’apartat 5, quan sigui procedent, s’ha d’efectuar de forma autònoma com a cartera separada i s’ha d’afegir al càlcul de requisits de fons propis aplicables a les altres posicions de la cartera de negociació.

Capítol segon. Coixins de capital

Article 67. Càlcul dels percentatges de coixí de capital anticíclic específic de cada entitat

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 1 l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de mantenir un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat equivalent a l’import de la seva exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, multiplicat per la mitjana ponderada de les taxes de coixins de capital anticíclics publicades per l’AFA.

2. El percentatge de coixí de capital anticíclic específic en funció de l’entitat consisteix en la mitjana ponderada dels percentatges de coixins anticíclics que siguin aplicables als territoris en què estiguin ubicades les exposicions creditícies pertinents de l’entitat, o que s’apliqui a efectes d’aquest article en virtut del que preveuen els apartats 1 o 3 de l’article 69.

Les entitats, a fi de calcular la mitjana ponderada a què es refereix el paràgraf anterior, han d’aplicar a cada percentatge de coixí anticíclic aplicable l’import total dels seus requisits de recursos propis per risc de crèdit, determinat de conformitat amb el capítol tercer i el capítol cinquè del títol III, i corresponent a les exposicions creditícies pertinents al territori en qüestió, dividit per l’import total dels seus requisits de recursos propis per risc de crèdit corresponent a la totalitat de les seves exposicions creditícies pertinents.

3. Les exposicions creditícies pertinents han d’incloure totes les categories d’exposicions, diferents d’aquelles a què es refereixen les lletres a a f de l’article 78, que estiguin subjectes al següent:



4. Per determinar el percentatge de coixí anticíclic aplicable a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra, s’ha d’atendre al que disposa l’article 68; i pel que fa a les ubicades en països tercers, a l’article 69.

5. Els percentatges de coixí anticíclic aplicables a exposicions ubicades als estats membres de la Unió Europea han de seguir els criteris següents:



6. El percentatge de coixí anticíclic aplicable a exposicions ubicades en països tercers resulta del següent:



7. Les entitats han d’identificar la ubicació geogràfica d’una exposició creditícia pertinent de conformitat amb les normes tècniques de regulació.

8. A efectes del càlcul previst en l’apartat 2, les decisions de l’AFA de fixar un determinat percentatge de coixí s’han d’adoptar de la manera següent:



Als efectes del que preveu la lletra b, es considera que tota modificació del percentatge del coixí anticíclic relatiu a un Estat no membre de la UE ha estat anunciada en la data en què l’autoritat pertinent del país tercer la publiqui de conformitat amb les normes nacionals aplicables a aquest efecte.

9. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el mètode mitjançant el qual es determina la ubicació geogràfica de les exposicions creditícies pertinents per calcular el percentatge de coixí de capital anticíclic específic de cada entitat indicat en l’apartat 7.

Article 68. Fixació dels percentatges dels coixins anticíclics per a exposicions ubicades al Principat d’Andorra

1. L’AFA ha de calcular cada trimestre una pauta de coixí que ha de prendre com a referència per fixar el percentatge del coixí anticíclic relatiu a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra.

Aquesta pauta de coixí ha de ser un paràmetre de referència consistent en un percentatge de coixí anticíclic i s’ha de calcular i publicar d’acord amb els criteris i el procediment que determini l’AFA. En tot cas, ha de reflectir de manera transparent el cicle creditici i els riscos derivats de tot creixement excessiu del crèdit al Principat d’Andorra, i ha de tenir degudament en compte les particularitats de l’economia andorrana. Així mateix, s’ha de basar en la desviació de la ràtio de crèdit respecte del producte interior brut de la seva tendència de llarg termini, tenint en compte, entre d’altres:



2. L’AFA ha d’avaluar i fixar el percentatge adequat del coixí anticíclic per a les exposicions creditícies al Principat d’Andorra amb caràcter trimestral i, en fer-ho, ha de tenir en compte els elements següents:



3. Quan l’AFA fixi per primera vegada un percentatge de coixí anticíclic superior a zero, o quan, posteriorment, incrementi el percentatge de coixí anticíclic vigent, ha de decidir així mateix la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest coixí incrementat a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic. Aquesta data no pot ser posterior en més de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat de conformitat amb l’apartat 5. Si la data és posterior en menys de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat, aquest termini abreujat d’aplicació ha de justificar-se sobre la base de circumstàncies excepcionals.

4. Si l’AFA redueix el percentatge del coixí anticíclic vigent, amb independència que passi o no a ser nul, ha de determinar així mateix un període indicatiu durant el qual no es preveu cap augment del coixí anticíclic. No obstant això, aquest període indicatiu no és vinculant per a la fixació d’un nou coixí anticíclic per part de l’AFA.

5. L’AFA ha d’anunciar la fixació trimestral del percentatge del coixí anticíclic publicant-ho a la seva pàgina web, acompanyada de la informació següent:

Article 69. Reconeixement del percentatges de coixins anticíclics de països tercers

1. Quan l’autoritat competent d’un país tercer no hagi establert ni publicat un percentatge de coixí anticíclic que les entitats autoritzades en aquell país hagin d’aplicar a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic, en cas que una o més entitats andorranes tinguin exposicions creditícies significatives, l’AFA pot fixar el percentatge del coixí anticíclic que les entitats autoritzades al Principat d’Andorra han d’aplicar a efectes del càlcul dels seus respectius coixins de capital anticíclic específic.

2. D’acord amb l’apartat 4 de l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una autoritat designada o l’autoritat pertinent d’un país tercer hagi fixat un percentatge del coixí anticíclic superior al 2,5% de l’import total d’exposició al risc calculat d’acord amb l’apartat 1 de l’article 59, l’AFA pot reconèixer aquest percentatge a efectes del càlcul, per part de les entitats autoritzades al Principat d’Andorra, del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic.

3. Quan l’autoritat pertinent d’un país tercer hagi fixat i publicat un percentatge de coixí anticíclic aplicable a aquest país tercer, l’AFA pot fixar, pel que fa a aquest país, un percentatge de coixí diferent a efectes del càlcul, per part de les entitats autoritzades al Principat d’Andorra, del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic, si raonablement considera que el percentatge fixat per l’autoritat pertinent del país tercer no és suficient per protegir degudament les entitats i els seus grups consolidables davant els riscos de creixement creditici excessiu en aquest país tercer.

En fer ús de la facultat que confereix el paràgraf primer, l’AFA no pot fixar un percentatge de coixí anticíclic inferior al nivell establert per l’autoritat pertinent del país tercer, llevat que aquest percentatge superi el 2,5% de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, corresponent a les entitats amb exposició creditícia en aquest país tercer.

4. Quan l’AFA fixi un percentatge de coixí anticíclic aplicable a un país tercer, d’acord amb el que s’estableix als apartats 1 i 3, que incrementi el percentatge de coixí anticíclic vigent, ha de decidir així mateix la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest coixí a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic. Aquesta data no pot ser posterior en més de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat de conformitat amb l’apartat 5. Si la data és posterior en menys de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí, aquest termini abreujat d’aplicació ha de justificar-se sobre la base de circumstàncies excepcionals

5. L’AFA ha de publicar al seu lloc web la fixació d’un percentatge de coixí anticíclic aplicable a un país tercer, d’acord amb els apartats 1 i 3, i s’hi ha d’incloure la informació següent:



6. En cas que, de conformitat amb l’apartat 2, l’AFA reconegui el percentatge del coixí, ho ha d’anunciar publicant-ho al seu lloc web. L’anunci ha d’incloure, com a mínim, la informació següent:

Article 70. Fixació del coixí de capital per a entitats d’importància sistèmica

1. Quan l’AFA exigeixi el manteniment d’un coixí de capital per a EIS en virtut de l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA l’ha revisar almenys un cop l’any.

2. Abans de fixar un coixí de capital per a EIS o de modificar-lo, l’AFA ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació de la decisió a què es refereix l’apartat 2 l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. En la notificació l’AFA ha de descriure detalladament els elements següents:



3. Sense perjudici del que disposen l’apartat 4 de l’article 60 i l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat d’importància sistèmica sigui una filial d’una entitat d’importància sistèmica que o bé sigui una entitat o bé sigui un grup encapçalat per una entitat matriu al Principat d’Andorra i estigui obligada a mantenir un coixí de capital per a EIS en base consolidada, el coixí aplicable en base individual o subconsolidada per a l’entitat d’importància sistèmica al Principat d’Andorra no ha de sobrepassar el més baix dels percentatges següents:



4. L’AFA ha de notificar al ministeri encarregat de les finances el nom de les entitats d’importància sistèmica i n’ha de fer públic el nom.

Article 71. Requeriment per mantenir un coixí contra riscos sistèmics

1. Les entitats han de calcular el coixí de risc sistèmic de la manera següent:


En què:



2. Es pot aplicar un coixí contra riscos sistèmics a:



3. Quan la definició o redefinició d’un percentatge o percentatges de coixí contra riscos sistèmics en qualsevol conjunt o subconjunt d’exposicions a què fa referència l’apartat 2, sotmesos a un o diversos coixins contra riscos sistèmics, no doni lloc a un percentatge combinat de coixí contra riscos sistèmics superior al 3% per a qualsevol de les exposicions, l’AFA ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació de la decisió a què fa referència l’apartat 6.

A efectes d’aquest apartat, el reconeixement del percentatge de coixí contra riscos sistèmics fixat per una autoritat competent d’un tercer país d’acord amb l’article 61 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió no s’ha de comptabilitzar a l’efecte del límit del 3%.

4. Quan la definició o redefinició d’un percentatge o percentatges de coixí contra riscos sistèmics en qualsevol conjunt o subconjunt d’exposicions a què fa referència l’apartat 2 sotmesos a un o diversos coixins contra riscos sistèmics doni lloc a un percentatge combinat de coixí contra riscos sistèmics superior al 3% i fins al 5% per a qualsevol d’aquestes exposicions, l’AFA ha de presentar al ministeri encarregat de les finances un informe justificatiu de la raonabilitat del coixí.

5. Quan la definició o redefinició d’un percentatge o percentatges de coixí contra riscos sistèmics en qualsevol conjunt o subconjunt d’exposicions a què fa referència l’apartat 2 sotmesos a un o diversos coixins contra riscos sistèmics doni lloc a un percentatge combinat de coixí contra riscos sistèmics superior al 5% per a qualsevol d’aquestes exposicions, l’AFA ha de sol·licitar una autorització prèvia degudament motivada al ministeri encarregat de les finances.

6. L’AFA ha d’anunciar la definició o redefinició d’un o més percentatges de coixí contra riscos sistèmics mitjançant la publicació en un lloc web adequat. Aquesta publicació ha d’incloure, com a mínim, la informació següent:



Quan la publicació de la informació a què es refereix la lletra d del paràgraf primer pogués fer perillar l’estabilitat del sistema financer, aquesta informació no s’ha d’incloure a la publicació.

Article 72. Reconeixement del percentatge de coixí contra riscos sistèmics

D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan l’AFA reconegui un percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics establert per l’autoritat competent d’un país tercer, per aplicar-lo per les entitats autoritzades al Principat d’Andorra per a les exposicions ubicades en aquest país tercer, ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació.

Article 72 bis. Restriccions aplicables a les distribucions

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 7 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import màxim distribuïble (IMD) multiplicant la suma obtinguda segons el que preveu l’apartat 2 pel factor determinat de conformitat amb l’apartat 3. L’IMD s’ha de reduir com a conseqüència de qualsevol de les actuacions previstes en les lletres a, b o c del paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2. La suma que s’ha de multiplicar de conformitat amb l’apartat 1 consisteix en:



3. El factor es determina de la manera següent:



Els límits inferior i superior de cada quartil dels requisits combinats de coixins de capital s’han de calcular de la manera següent:


Q_n: indica el nombre ordinal del quartil corresponent.

4. Les restriccions imposades per aquest article s’han d’aplicar únicament als pagaments que donin lloc a una reducció de capital de nivell 1 ordinari o a una reducció dels beneficis, i sempre que la suspensió del pagament o la manca de pagament no constitueixin un esdeveniment d’impagament o una circumstància que condueixi a la posada en marxa del procediment oportú en virtut del règim d’insolvència aplicable a l’entitat.

5. Quan una entitat no compleixi els requisits combinats de coixins de capital i es proposi distribuir la totalitat o part dels seus beneficis distribuïbles o emprendre alguna de les actuacions previstes en les lletres a, b o c del paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ho ha de notificar a l’AFA i proporcionar la informació següent:

Capítol tercer. Requisits de capital per risc de crèdit

Secció primera. Principis generals

Article 73. Mètodes relatius al risc de crèdit

1. En seguiment del que estableix la lletra b de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per a les exposicions de negociació i per a les contribucions al fons de garantia per a impagaments de les entitats de contrapartida central, les entitats han d’aplicar el tractament específic inclòs en la secció cinquena d’aquest capítol a l’hora de calcular les seves exposicions ponderades per risc a efectes de les lletres a i f de l’apartat 1 de l’article 59. Per a tots els altres tipus d’exposicions a una entitat de contrapartida central o ECC, les entitats han de tractar aquestes exposicions de la manera següent:



2. Als efectes de l’apartat 2 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica requisits de supervisió i regulació prudencials almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra. A falta d’aquesta decisió, les institucions han de seguir tractant les exposicions a les entitats a què es refereix l’apartat 2 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió com a exposicions enfront d’entitats.

3. Als efectes de l’apartat 2, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials a equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 107 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 2 de l’article 73.

Article 74. Ús de tècniques de mitigació del risc de crèdit segons el mètode estàndard

En seguiment del que estableix la lletra c de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per a les exposicions en què les entitats apliquen el mètode estàndard de la secció segona, l’entitat pot recórrer a la reducció del risc de crèdit de conformitat amb la secció tercera en calcular les exposicions ponderades pel risc a efectes de les lletres a i f de l’apartat 1 de l’article 59, o quan escaigui, les pèrdues esperades a efectes del càlcul previst en la lletra c de l’apartat 1 de l’article 35 d’aquest mateix Reglament.

Article 75. Tractament de les exposicions titulitzades

En seguiment del que estableix la lletra d de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import de l’exposició ponderada per risc d’una posició que mantinguin en una titulització conforme al que es disposa en la secció quarta del capítol tercer del títol III.

Article 76. Tractament dels ajustaments per risc de crèdit

1. En seguiment del que estableix la lletra e de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que utilitzen el mètode estàndard han d’aplicar els ajustaments per risc de crèdit general d’acord amb la lletra c de l’apartat 1 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2. Als efectes d’aquest article i de la secció segona, els ajustaments per risc de crèdit general i específic han d’excloure els fons per a riscos bancaris generals.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el càlcul dels ajustaments per risc de crèdit general i específic d’acord amb el marc comptable aplicable en relació amb el següent:

Secció segona. Mètode estàndard

Article 77. Valor d’exposició

1. En seguiment del que estableix l’apartat 2 de l’article 65 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor de l’exposició d’una partida de l’actiu és el valor comptable restant després de l’aplicació dels ajustaments per risc de crèdit específic de conformitat amb l’article 76, els ajustaments de valoració addicionals d’acord amb els articles 19 i 65 d’aquest Reglament, els imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i altres reduccions de fons propis relacionades amb aquesta partida de l’actiu. El valor de l’exposició d’una partida fora del balanç enumerada en l’annex I ha de ser el següent percentatge del seu valor nominal, reduït pels ajustaments del risc de crèdit específic:



Les partides fora del balanç incloses al primer paràgraf s’han d’assignar a les categories del risc indicades a l’annex I.

Quan una entitat utilitza el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera d’acord amb l’article 134, el valor d’exposició dels valors o matèries primeres venuts, entregats o prestats a través d’una operació de recompra o a través d’una operació de préstec o transaccions en préstecs de valors o matèries primeres, o d’una operació del préstec amb reposició del marge, s’ha d’incrementar amb l’ajustament de la volatilitat apropiada per a aquests valors o matèries primeres segons el que es preveu en els articles 134 a 136.

2. El valor d’exposició d’un instrument derivat enumerat en l’annex II s’ha de determinar d’acord amb la secció cinquena, tenint en compte les repercussions dels contractes de novació i altres acords de compensació a efectes d’aquests mètodes de conformitat amb la secció cinquena. El valor d’exposició de les operacions de recompra, de les operacions de préstec de valors o matèries primeres, o de les operacions a crèdit de valors o de matèries primeres, de les operacions amb liquidació diferida i de les operacions de préstec amb reposició del marge, es pot determinar d’acord amb la secció cinquena o amb la secció tercera.

3. Quan una exposició està subjecta a cobertures de risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars, el valor d’exposició aplicable a aquesta partida es pot modificar d’acord amb la secció tercera.

Article 78. Categories d’exposició

En seguiment del que estableix l’apartat 2 de l’article 66 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cada exposició s’ha de classificar en una de les categories següents:

Article 79. Càlcul de les exposicions ponderades per risc

1. Tal com estableix l’article 1 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a l’hora de calcular les exposicions ponderades per risc, a totes les exposicions s’hi ha d’aplicar ponderacions de risc, a menys que es dedueixin dels fons propis d’acord amb el que disposen els articles 80 a 100. L’aplicació de les ponderacions de risc es basa en la categoria d’exposició en la qual es classifica l’exposició i, en la mesura especificada en els articles 80 a 100, en la seva qualitat creditícia. La qualitat creditícia es pot determinar per referència a les avaluacions de crèdit de les ECAI o a les avaluacions de crèdit de les agències de crèdit a l’exportació d’acord amb el que disposa l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2. A efectes de l’aplicació de les ponderacions de risc incloses a l’apartat 1, el valor d’exposició s’ha de multiplicar per la ponderació de risc especificada o determinada d’acord amb el que disposen els articles 80 a 100.

3. En seguiment del que estableix la lletra b de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una exposició està subjecta a cobertures de risc de crèdit, la ponderació de risc aplicable a aquesta partida es pot modificar d’acord amb la secció tercera.

4. En seguiment del que estableix la lletra c de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import ponderat per risc de les exposicions titulitzades es calcula d’acord amb la secció quarta.

5. A les exposicions per a les quals no s’estableix cap càlcul en els articles 80 a 100 se’ls ha d’assignar una ponderació de risc del 100%.

6. En seguiment del que estableix la lletra d de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a excepció de les exposicions que donen lloc a elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, les entitats poden, amb l’autorització prèvia de l’AFA, optar per no aplicar els requisits de l’apartat 1 d’aquest article a les seves exposicions enfront d’una contrapart que és la seva empresa matriu, la seva filial, una filial de la seva empresa matriu, o bé una societat que està vinculada d’acord amb una relació de control. L’AFA pot autoritzar a les entitats que ho sol·licitin, si es compleixen les condicions següents:



Quan l’entitat, d’acord amb aquest apartat, està autoritzada a no aplicar els requisits de l’apartat 1, pot assignar una ponderació de risc del 0%.

7. En seguiment del que estableix la lletra e de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, amb l’excepció de les exposicions que donen lloc a elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2, les entitats poden, amb l’autorització prèvia de l’AFA, no aplicar els requisits de l’apartat 1 d’aquest article a les exposicions enfront de contraparts amb les quals l’entitat hagi subscrit un acord de responsabilitat contractual o legal, en el marc d’un sistema institucional de protecció, que protegeixi les entitats i, en particular, en garanteixi la liquiditat i solvència, a fi d’evitar la fallida, quan resulti necessari. L’AFA està facultada per concedir l’autorització quan concorrin les condicions següents:



Quan l’entitat, d’acord amb aquest apartat, decideixi no aplicar el que disposa l’apartat 1, ha d’assignar una ponderació de risc del 0%.

Article 80. Exposicions a administracions centrals o bancs centrals

1. A les exposicions enfront d’administracions centrals i de bancs centrals se’ls ha d’aplicar una ponderació al risc del 100%, tret que siguin aplicables els tractaments establerts en els apartats 2 a 6.

2. Les exposicions enfront d’administracions centrals i de bancs centrals per a les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que s’estableix al quadre 1 que es correspongui amb l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb l’article 102 i l’article 101.


3. A les exposicions enfront del BCE se’ls assigna una ponderació de risc del 0%.

4. A les exposicions enfront de l’Administració central del Principat d’Andorra, i de les administracions centrals i dels bancs centrals dels estats membres de la UE denominats i finançats en la moneda nacional de l’administració central corresponent i el banc central corresponent, se’ls assigna una ponderació de risc del 0%.

5. Per a les exposicions incloses en la disposició transitòria vint-i-vuitena:



6. Quan les autoritats competents d’un país tercer que apliqui disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra assignin una ponderació de risc inferior a la indicada als apartats 1 i 2 a les exposicions enfront de la seva administració central i del seu banc central denominades i finançades en la moneda nacional, les entitats poden ponderar de la mateixa manera aquestes exposicions.

Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica requisits de supervisió i regulació prudencial almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra.

7. Als efectes de l’apartat 6, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 7 de l’article 114 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 6 de l’article 80.

Article 81. Exposicions a administracions regionals o autoritats locals

1. Les exposicions enfront de les administracions comunals i de les administracions regionals o autoritats locals de països tercers han de tenir la mateixa ponderació de risc que les exposicions enfront d’entitats, tret que es tractin com a exposicions enfront d’administracions centrals segons el que es disposa en els apartats 2 o 4 o rebin una ponderació al risc com s’especifica a l’apartat 6. No resulta aplicable el tractament preferencial de les exposicions a curt termini que s’indica en l’apartat 2 de l’article 85, ni en l’apartat 2 de l’article 86.

2. A Les exposicions enfront de les administracions comunals del Principat d’Andorra se’ls ha d’aplicar una ponderació de risc del 0%. Les exposicions enfront d’administracions regionals o de les autoritats locals de països de la UE han de rebre el mateix tractament que les exposicions enfront de l’administració central de la jurisdicció en què estan establertes, quan no hi hagi cap diferència de risc entre aquestes exposicions a causa dels poders específics de recaptació dels primers i de l’existència d’acords institucionals específics, l’efecte dels quals és reduir el seu risc d’impagament.

3. Les exposicions enfront d’esglésies o a comunitats religioses constituïdes com a persones jurídiques de dret públic, en la mesura que recaptin impostos d’acord amb la legislació que els confereix el dret a fer-ho, es tracten com a exposicions enfront d’administracions regionals i d’autoritats locals. En aquest cas, l’apartat 2 no resulta aplicable.

4. Quan les autoritats competents d’un país tercer que apliqui disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra atorguin a les exposicions enfront de les administracions regionals i de les autoritats locals el mateix tractament que a les exposicions enfront de la seva administració central, i quan no hi hagi cap diferència de risc entre aquestes exposicions per la capacitat de recaptació específica de les administracions regionals i de les autoritats locals i l’existència de mecanismes institucionals concrets per reduir el risc d’impagament, les entitats poden ponderar de la mateixa manera les exposicions enfront d’aquestes administracions regionals i autoritats locals.

Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica disposicions de supervisió i regulació com a mínim equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra.

5. Als efectes de l’apartat 4, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 115 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 4 de l’article 81.

6. Les exposicions enfront d’administracions regionals i d’autoritats locals de països membres de la UE no incloses als apartats 2 i 4 i que estiguin denominades i finançades en la moneda nacional de l’administració regional o autoritat local pertinent reben una ponderació al risc del 20%.

Article 82. Exposicions a ens del sector públic

1. Les exposicions enfront d’ens del sector públic per als quals no es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, han de rebre una ponderació de risc en funció del nivell de qualitat creditícia assignat a les exposicions enfront de l’administració central del país en que està constituït l’ens del sector públic, d’acord amb el quadre 2 següent.


Pel que fa a exposicions enfront d’ens del sector públic constituïts en països en què l’administració central no tingui qualificació creditícia, la ponderació de risc a aplicar per les entitats ha de ser del 100%.

2. Les exposicions enfront d’ens del sector públic per als quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de tractar d’acord amb el que estableix l’article 86. No resulta aplicable a aquest ens el tracte preferent de les exposicions a curt termini indicat en l’apartat 2 de l’article 85 ni tampoc en l’apartat 2 de l’article 86.

3. Per a les exposicions enfront d’ens del sector públic amb un venciment original de tres mesos o inferior, la ponderació de risc a aplicar és del 20%.

4. En circumstàncies excepcionals, les exposicions enfront d’ens del sector públic poden rebre el mateix tractament que les exposicions enfront de l’administració central, de l’administració regional o de l’autoritat local de la jurisdicció en què es trobin establertes, quan en l’opinió de les autoritats competents d’aquesta jurisdicció, no hi ha diferència de riscos entre aquestes exposicions a causa de l’existència d’una garantia adequada per part de l’administració central, l’administració regional o l’autoritat local.

5. Quan les autoritats competents de la jurisdicció d’un país tercer que aplica disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra atorguin a les exposicions enfront d’ens del sector públic el tracte previst en els apartats 1 o 2, les entitats poden ponderar de la mateixa manera les exposicions al risc enfront d’aquests ens del sector públic. En cas contrari, les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 100%.

Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar una decisió, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, sobre si un tercer país aplica requisits de supervisió i regulació prudencial almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra.

6. Als efectes de l’apartat 5, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 115 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 5 de l’article 82.

Article 83. Exposicions a bancs multilaterals de desenvolupament

1. Les exposicions enfront de bancs multilaterals de desenvolupament no incloses en l’apartat 2 es tracten de la mateixa manera que les exposicions enfront d’entitats. No resulta aplicable el tractament preferencial de les exposicions a curt termini que s’indica en l’apartat 2 de l’article 85, l’apartat 2 de l’article 86 i l’apartat 3 de l’article 87.

La Corporació Interamericana d’Inversions, el Banc de Desenvolupament i Comerç del Mar Negre, el Banc Centreamericà d’Integració Econòmica i la CAF - Banc de Desenvolupament d’Amèrica Llatina es consideren bancs multilaterals de desenvolupament.

2. A les exposicions enfront dels bancs multilaterals de desenvolupament següents se’ls assigna una ponderació de risc del 0%:



3. S’ha d’assignar una ponderació de risc del 30% a la fracció no desemborsada de capital subscrit en el Fons Europeu d’Inversions.

Article 84. Exposicions enfront d’organitzacions internacionals

A les exposicions enfront de les següents organitzacions internacionals se’ls assigna una ponderació de risc del 0%:

Article 85. Exposicions enfront d’entitats

1. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de ponderar per risc d’acord amb el que estableix l’article 86. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals no es disposi d’una avaluació creditícia per una ECAI designada s’han de ponderar per risc d’acord amb el que estableix l’article 87.

2. A les exposicions enfront d’entitats amb un venciment residual de tres mesos o un termini inferior, denominades i finançades en la moneda nacional del prestatari, se’ls assigna una ponderació de risc que estigui en una categoria per sota de la ponderació de risc preferent, segons el que preveuen els apartats 4 a 6 de l’article 80, assignat a les exposicions enfront de l’administració central en què estigui constituïda la entitat.

3. Les exposicions amb venciment residual de tres mesos o un termini inferior, denominades i finançades en la moneda nacional del prestatari, no poden rebre una ponderació de risc inferior al 20%.

4. Les exposicions enfront d’una entitat en forma de reserves mínimes el manteniment de les quals exigeixi el BCE o els bancs centrals dels estats membres de la UE reben la mateixa ponderació que les exposicions enfront de bancs centrals de països membres de la UE, sempre que:



5. Les exposicions enfront d’una entitat bancària andorrana o d’un país membre de la UE corresponents a les inversions en què es materialitza la reserva en garantia de dipòsits o la reserva en garantia d’inversions previstes en la disposició addicional primera de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, reben la mateixa ponderació que les exposicions enfront de l’Administració central del Principat d’Andorra.

6. Les exposicions enfront d’entitats financeres autoritzades i supervisades per les autoritats competents i subjectes a requisits prudencials comparables als aplicats a les entitats en termes de solidesa es tracten de la mateixa manera que les exposicions davant d’entitats.

Article 86. Exposicions enfront d’entitats qualificades

1. A les exposicions enfront d’entitats amb un venciment residual de més de tres mesos per a les quals es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, se’ls assigna una ponderació de risc d’acord amb el que estableix el quadre 3, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.


2. A les exposicions enfront d’una entitat amb venciment residual inferior o igual a tres mesos per a les quals es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, se’ls assigna una ponderació de risc segons el quadre 4, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.


3. La interacció entre el tractament de l’avaluació creditícia a curt termini d’acord amb el que estableix l’article 97 i el tracte preferent general de les exposicions a curt termini que s’estableix en l’apartat 2 ha de ser la següent:

Article 87. Exposicions enfront d’entitats no qualificades

1. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals no es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc en funció de la qualitat creditícia assignada a les exposicions enfront d’administració central del país en què estigui constituïda l’entitat, d’acord amb el que estableix el quadre 5.


2. Per a les exposicions enfront d’entitats no qualificades constituïdes en països tercers on l’administració central no tingui qualificació creditícia, la ponderació de risc a aplicar ha de ser del 100%.

3. Per a exposicions enfront d’entitats no qualificades amb un venciment efectiu original de tres mesos o un termini inferior, la ponderació de risc a aplicar és del 20%.

4. No obstant els apartats 2 i 3, per a les exposicions enfront d’entitats no qualificades relatives a transaccions de finançament comercial que siguin transaccions autoliquidables a curt termini, vinculades al comerç de béns i serveis, amb un venciment residual de fins a un any al qual es refereix el punt 63 de l’apartat 1 de l’article 4, la ponderació de risc a aplicar ha de ser del 50% i quan el venciment residual d’aquestes exposicions sigui de 30 dies com a màxim, la ponderació de risc és del 20%.

Article 88. Exposicions a empreses

1. Les exposicions en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc d’acord amb el quadre 6, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.


2. Les exposicions per a les quals no es disposi d’aquesta avaluació de crèdit han de rebre una ponderació de risc del 100% o l’assignada a les exposicions enfront de l’administració central de la jurisdicció en què estigui constituïda l’empresa, si aquesta última fos superior, excepte les empreses de titularitat pública de dret andorrà que compleixin els criteris que defineixi l’AFA mitjançant un comunicat tècnic per equiparar-les a exposicions enfront de l’administració central de l’Estat. Aquest comunicat s’ha d’emetre tan bon punt sigui aplicable aquest Reglament.

Article 89. Exposicions minoristes

Les exposicions que compleixen els criteris següents tenen una ponderació de risc del 75%:



Per a les exposicions en països tercers enfront de petites i mitjanes empreses s’han de seguir els criteris definits en aquesta matèria per l’autoritat competent del país tercer en qüestió. En absència d’una definició de petita i mitjana empresa en un país tercer en el qual l’entitat tingui una exposició en aquest tipus d’empresa, s’han d’aplicar els criteris definits per a petita i mitjana empresa al Principat d’Andorra.

Les entitats disposen d’un període d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament per obtenir la informació econòmica financera de les empreses que es puguin qualificar com a petites i mitjanes empreses per tal d’acollir-se al tracte favorable que preveu la lletra a d’aquest article.

Els valors no poden pertànyer a la categoria d’exposicions minoristes.

Les exposicions que no compleixin els requisits de les lletres a a c del paràgraf primer d’aquest article no poden classificar-se en la categoria d’exposicions minoristes.

El valor actual dels pagaments mínims minoristes per l’arrendament poden classificar-se en la categoria d’exposicions minoristes.

Les exposicions derivades de préstecs concedits per una entitat bancària a jubilats o a empleats amb un contracte indefinit a canvi de la transferència incondicional d’una part de la pensió o del salari del prestatari a aquesta entitat bancària han de rebre una ponderació de risc del 35%, sempre que es compleixin totes les condicions següents:

Article 90. Exposicions garantides amb hipoteques sobre béns immobles

1. Les exposicions, o qualsevol part d’aquestes exposicions, íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles han de rebre una ponderació per risc del 100% quan no es compleixen les condicions establertes als articles 91 i 92, llevat de qualsevol part de l’exposició que es classifiqui en una altra categoria d’exposició. A la part de l’exposició que excedeix el valor de la hipoteca del bé immoble s’hi ha d’assignar la ponderació de risc aplicable a les exposicions no garantides de la contrapart implicada.

La part d’una exposició que es consideri plenament garantida per béns immobles no pot ser superior a l’import pignorat del valor de mercat o el valor hipotecari del bé immoble en qüestió.

2. Basant-se en les dades recollides en virtut de l’article 85 ter de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i mitjançant qualssevol altres indicadors pertinents, l’AFA ha d’avaluar periòdicament, i almenys anualment, si la ponderació de risc del 35% a la qual fa referència l’article 91, assignada a les exposicions a un o diversos segments immobiliaris garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, així com la ponderació de risc del 50%, a la qual es refereix l’article 92, assignada a les exposicions garantides per béns immobles comercials ubicats al Principat d’Andorra, està degudament fonamentada en els aspectes següents:



L’AFA pot establir, quan escaigui, una ponderació de risc més elevada o criteris més estrictes que els continguts a l’apartat 2 de l’article 91 i a l’apartat 2 de l’article 92, sobre la base de consideracions d’estabilitat financera present o futura al Principat d’Andorra.

L’AFA ha de notificar al ministeri encarregat de les finances qualsevol ajust de les ponderacions de risc i els criteris aplicats d’acord amb aquest apartat. En el termini d’un mes des de la recepció de l’esmentada notificació, el ministeri encarregat de les finances ha de remetre el seu dictamen.

Als efectes del paràgraf segon d’aquest apartat, l’AFA pot establir les ponderacions de risc dins dels intervals següents:



3. Quan l’AFA estableixi una ponderació de risc més elevada o uns criteris més estrictes, les entitats han de disposar d’un període transitori de sis mesos per aplicar la nova ponderació de risc.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar els criteris rigorosos d’avaluació del valor hipotecari a què es refereix l’apartat 1 i els tipus de factors que s’han de tenir en compte per avaluar l’adequació de les ponderacions de risc a què fa referència el paràgraf primer de l’apartat 2.

5. Les entitats han d’aplicar les ponderacions de risc i els criteris que hagin definit les autoritats d’un altre estat membre de la UE de conformitat amb l’apartat 2 a totes les seves exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials o comercials situats en una o diverses parts d’aquest estat membre que resultin pertinents.

Article 91. Exposicions garantides plenament i íntegrament per hipoteques sobre béns immobles residencials

1. Tret que l’AFA disposi el contrari en virtut de l’apartat 2 de l’article 90, les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials es tracten de la manera següent:



2. Les entitats només han de considerar que una exposició, o una part d’aquesta exposició, està plenament i íntegrament garantida als efectes de l’apartat 1 quan es compleixen les condicions següents:



3. Les entitats poden no aplicar el que disposa la lletra b de l’apartat 2, respecte de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials situats en el territori d’un país tercer, quan l’autoritat competent d’aquest país hagi publicat dades que demostrin la presència en aquest territori d’un mercat de béns immobles residencials ben desenvolupat i amb una llarga trajectòria, amb taxes de pèrdua que no superen els límits següents:



4. Si no es compleix un dels límits a què fa referència l’apartat 3 en un any determinat, deixa de ser possible utilitzar l’apartat 3, i la condició prevista en el punt b de l’apartat 2 s’ha d’aplicar fins que es tornin a satisfer les condicions de l’apartat 3 en un any posterior.

Article 92. Exposicions garantides plenament i íntegrament per hipoteques sobre béns immobles comercials

1. Tret que l’AFA disposi el contrari en virtut de l’apartat 2 de l’article 90, les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques en immobles comercial es tracten de la manera següent:



2. Les entitats només han de considerar que una exposició, o una part de l’exposició, està plenament i exposició garantida a efectes de l’apartat 1 quan es compleixen les condicions següents:



3. Les entitats poden no aplicar el que estableix la lletra b de l’apartat 2, respecte de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials situats en el territori d’un país tercer, quan l’autoritat competent d’aquest país hagi publicat dades que demostrin la presència en aquest territori d’un mercat de béns immobles comercials ben desenvolupat i amb una llarga trajectòria, amb taxes de pèrdua que no superen els límits següents:



4. Si algun dels límits a què es refereix l’apartat 3 no es compleix en un any determinat, deixa de ser possible utilitzar l’apartat 3, i la condició de la lletra b de l’apartat 2 s’ha d’aplicar fins que es compleixen les condicions de l’apartat 3 en un any posterior.

Article 93. Exposicions en situació d’impagament

1. La part no garantida de qualsevol element en relació amb el qual el deutor estigui en situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4, o, en el cas de les exposicions minoristes, la part no garantida de qualsevol línia de crèdit en situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4 ha de rebre una ponderació de risc del:



2. Per determinar la part garantida d’un element en situació de mora, es consideren admissibles les mateixes garanties que a efectes de mitigació del risc de crèdit d’acord amb la secció tercera.

3. El valor de l’exposició restant, un cop efectuats els ajustaments per risc de crèdit específic de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, de conformitat amb l’article 91, ha de rebre una ponderació de risc del 100%, si s’ha produït una situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4.

4. El valor de l’exposició restant, un cop efectuats els ajustaments per risc de crèdit específic de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials, de conformitat amb l’article 92, ha de rebre una ponderació de risc del 100%, si s’ha produït una situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4.

Article 94. Elements associats a riscos especialment elevats

1. Les entitats han d’assignar, quan sigui procedent, una ponderació de risc del 150% a les exposicions que comportin riscos especialment elevats.

2. Entre les exposicions amb riscos especialment elevats ha de figurar qualsevol de les exposicions següents:



3. En avaluar si una exposició diferent de les exposicions a què es refereix l’apartat 2 porta aparellada riscos especialment elevats, les entitats han de tenir en compte les característiques de risc següents:



4. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment per especificar quins tipus d’exposicions porten aparellats riscos especialment elevats i en quines circumstàncies.

Article 95. Exposicions en forma de bons garantits

1. Per poder acollir-se al tractament preferent establert als apartats 4 i 5, els bons als quals es refereix l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà (d’ara en endavant, “bons garantits”) han de complir els requisits establerts en l’apartat 7 i han d’estar garantits per algun dels actius admissibles següents:



Als efectes de la lletra c, l’incís ii de la lletra d i l’incís ii de la lletra e de l’apartat 1, els límits als quals es refereixen aquests punts no s’han d’aplicar a exposicions originades per la transmissió i gestió de pagament de deutors, o ingressos per liquidació, de préstecs garantits per béns immobles constituïts en garantia de participacions no subordinades o títols de deute.

L’AFA pot no aplicar en part el que preveu la lletra c de l’apartat 1 i autoritzar el nivell 2 de qualitat creditícia en relació amb una exposició total de fins a un 10% de l’import nominal dels bons garantits pendents de l’entitat emissora, sempre que es pugui demostrar que l’aplicació del requisit del nivell 1 de qualitat creditícia previst en aquesta lletra suposa importants problemes potencials de concentració tant en l’àmbit domèstic com en països tercers.

2. Les situacions esmentades en les lletres a a e de l’apartat 1 també han d’incloure garanties reals que estiguin exclusivament destinades, en virtut de la legislació, a la protecció dels titulars dels bons davant les possibles pèrdues.

3. Les entitats han de complir, respecte dels béns immobles que cobreixen els bons garantits, els requisits establerts a l’article 122.

4. Els bons garantits per als quals està disponible una avaluació de crèdit per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc segons el quadre 6 bis, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.


5. Els bons garantits per als quals no es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de ponderar sobre la base de ponderació de risc assignada a les exposicions preferents no garantides enfront de l’entitat emissora. S’han d’aplicar les correspondències de ponderació de risc següents:



6. Els bons garantits emesos abans del 31 de desembre del 2012 no estan subjectes als requisits dels apartats 1 i 3. Poden acollir-se al tracte preferent a què es refereixen els apartats 4 i 5 fins al venciment.

7. Les exposicions en forma de bons garantits poden acollir-se al tractament preferent, sempre que l’entitat que inverteixi en els bons garantits pugui demostrar a l’AFA el següent:

Article 96. Elements corresponents a posicions de titulització

Les exposicions ponderades per risc corresponents a posicions de titulització s’han de calcular d’acord amb la secció quarta.

Article 97. Exposicions enfront d’entitats i d’empreses amb avaluació creditícia a curt termini

Les exposicions a entitats i empreses en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia a curt termini efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que estableixi el quadre 7, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI.

Article 98. Requisits de fons propis per exposicions en forma de participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva (OIC)

1. Les entitats han de calcular l’import de l’exposició ponderada pel risc de les seves exposicions en forma de participacions o accions en OIC, multiplicant l’import ponderat per risc de les exposicions de l’OIC, calculat d’acord amb els enfocaments als quals es fa referència al primer paràgraf de l’apartat 2, pel percentatge de participacions o accions en poder d’aquestes entitats.

2. Quan es compleixin les condicions establertes a l’apartat 3, les entitats poden aplicar l’enfocament de transparència de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 98 bis, o l’enfocament basat en el mandat de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 98 bis.

A reserva del que disposa l’apartat 2 de l’article 98 ter, les entitats que no apliquin l’enfocament de transparència o l’enfocament basat en el mandat han d’assignar una ponderació pel risc del 1.250% (d’ara endavant, “enfocament alternatiu”) a les seves exposicions en forma de participacions o accions en un OIC.

Les entitats poden calcular l’import ponderat per risc de les seves exposicions en forma de participacions o accions en un OIC utilitzant una combinació dels enfocaments previstos en aquest apartat, sempre que es compleixin les condicions d’utilització d’aquests enfocaments.

3. Les entitats han de poder determinar la ponderació de risc d’un OIC de conformitat amb els enfocaments establerts a l’article 98 bis, sempre que es compleixin totes les condicions següents:



Com a excepció al que disposa la lletra a del paràgraf primer d’aquest apartat, les entitats que inverteixen en un OIC conjuntament amb bancs multilaterals o bilaterals de desenvolupament poden determinar l’import ponderat per risc d’aquestes exposicions en OIC d’acord amb els enfocaments establerts a l’article 98 bis, sempre que es compleixin les condicions previstes a les lletres b i c del primer paràgraf d’aquest apartat i que el mandat d’inversió de l’OIC limiti els tipus d’actius en els quals l’OIC pot invertir a aquells que fomentin el desenvolupament sostenible en països en desenvolupament.

Les entitats han de notificar a l’AFA els OIC als quals apliquen el tractament a què es refereix el segon paràgraf.

Com a excepció al que disposa l’incís i de la lletra c del paràgraf primer d’aquest apartat, quan l’entitat determini l’import de l’exposició ponderada pel risc d’un OIC de conformitat amb l’enfocament basat en el mandat, la presentació d’informació per part de l’OIC o de la societat gestora de l’OIC a l’entitat pot limitar-se al mandat d’inversió de l’OIC i a qualsevol canvi que es produeixi en relació amb aquest mandat, i pot tenir lloc únicament quan l’entitat incorri en l’exposició a l’OIC per primera vegada i quan es produeixi un canvi en el mandat d’inversió de l’OIC.

4. Les entitats que no disposin d’informació o dades adequades per calcular l’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC de conformitat amb els enfocaments establerts a l’article 98 bis poden basar-se en els càlculs d’un tercer, sempre que es compleixin totes les condicions següents:



Les entitats que es basen en càlculs d’un tercer han de multiplicar l’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC resultant d’aquests càlculs per un factor d’1,2.

Com a excepció al que disposa el paràgraf segon, quan l’entitat tingui accés sense restriccions als càlculs detallats efectuats pel tercer, no s’aplica el factor d’1,2. L’entitat ha de facilitar aquests càlculs a l’AFA amb sol·licitud prèvia.

5. Quan una entitat apliqui els enfocaments esmentats a l’article 98 bis per al càlcul de l’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC (d’ara endavant, “OIC de nivell 1”) i alguna de les exposicions subjacents de l’OIC de nivell 1 sigui una exposició en forma de participacions o accions en un altre OIC (d’ara endavant, “OIC de nivell 2”), l’import ponderat per risc de les exposicions de l’OIC de nivell 2 es pot calcular utilitzant qualsevol dels tres enfocaments exposats a l’apartat 2. L’entitat pot utilitzar l’enfocament de transparència per calcular l’import ponderat per risc de les exposicions d’OIC en el nivell 3 i qualsevol altre nivell subsegüent únicament quan hagi utilitzat aquest enfocament per al càlcul al nivell anterior. En qualsevol altre cas, ha de fer servir l’enfocament alternatiu.

6. L’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC, calculat de conformitat amb l’enfocament de transparència i l’enfocament basat en el mandat que figuren als apartats 1 i 2 de l’article 98 bis, ha de tenir com a límit màxim l’import ponderat per risc de les exposicions d’aquest OIC calculat de conformitat amb l’enfocament alternatiu.

7. Com a excepció al que es disposa a l’apartat 1, les entitats que apliquen l’enfocament de transparència de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 98 bis poden calcular l’import ponderat per risc de les seves exposicions sota la forma de participacions o accions en un OIC multiplicant els valors d’exposició d’aquestes exposicions, calculats conforme a l’article 77, per la ponderació per risc calculada de conformitat amb la fórmula que figura a l’article 98 quater, sempre que es compleixin les condicions següents:

Article 98 bis. Enfocaments per al càlcul dels imports ponderats pel risc de les exposicions d’OIC

1. Quan es compleixin les condicions establertes a l’apartat 3 de l’article 98, les entitats que disposin d’informació suficient sobre cadascuna de les exposicions subjacents d’un OIC han de tenir en compte aquestes exposicions per calcular l’import ponderat per risc de les exposicions de l’OIC, aplicant una ponderació pel risc a totes les exposicions subjacents de l’OIC com si les exposicions fossin mantingudes directament per aquelles entitats.

2. Quan es compleixin les condicions establertes a l’apartat 3 de l’article 98, les entitats que no disposin d’informació suficient sobre cadascuna de les exposicions subjacents d’un OIC per utilitzar l’enfocament de transparència poden calcular l’import ponderat per risc d’aquestes exposicions d’acord amb els límits establerts en el mandat de l’OIC i la legislació pertinent.

Les entitats han d’efectuar els càlculs a què es refereix el paràgraf primer partint del supòsit que l’OIC assumeix primer, fins al màxim permès d’acord amb el seu mandat o la normativa aplicable, les exposicions que impliquen el requisit de fons propis més elevat i després continua assumint exposicions en ordre descendent fins a assolir el límit total màxim d’exposició, i que l’OIC aplica el palanquejament fins al màxim permès pel seu mandat o la normativa aplicable, quan escaigui.

Les entitats han d’efectuar els càlculs a què es refereix el paràgraf primer de conformitat amb els mètodes establerts a la secció segona, a la secció quarta i als articles 172 a 178 sexies, 179 o 180.

3. Com a excepció al que disposa la lletra d de l’apartat 1 de l’article 59, les entitats que calculin l’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC de conformitat amb els apartats 1 o 2 poden calcular el requisit de fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit de les exposicions a derivats d’aquest OIC com un import equivalent al 50% del requisit de fons propis d’aquestes exposicions a derivats, calculat de conformitat amb els articles 172 a 178 sexies, 179 o 180, segons correspongui.

Com a excepció al que disposa el paràgraf primer d’aquest apartat, les entitats poden excloure del càlcul del requisit de fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit les exposicions a derivats que no estarien subjectes a aquest requisit si fossin assumides directament per l’entitat.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar la manera en què les entitats han de calcular l’import ponderat per risc de l’exposició a què es refereix l’apartat 2 quan no estigui disponible una o més de les dades necessàries per a aquest càlcul.

Article 98 ter. Exclusions dels enfocaments per al càlcul dels imports ponderats pel risc de les exposicions d’OIC

1. Les entitats poden excloure dels càlculs a què fa referència l’article 98 els instruments de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional, de capital de nivell 2 i els instruments de passius admissibles en possessió d’un OIC que les entitats dedueixin de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 30 i els articles 33 i 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, respectivament.

2. Les entitats poden excloure dels càlculs a què es refereix l’article 98 i aplicar en el seu lloc el tractament exposat a l’article 99 a les exposicions en forma de participacions o accions en OIC les exposicions subjacents de les quals corresponguin als tipus d’exposició següents:

Article 98 quater. Tractament de les exposicions fora de balanç als OIC

1. Les entitats han de calcular l’import ponderat per risc de les exposicions dels seus elements fora de balanç que poden convertir-se en exposicions en forma de participacions o accions en un OIC multiplicant els valors d’exposició d’aquestes exposicions, calculats de conformitat amb l’article 77, amb la ponderació pel risc següent:




En què:






2. Les entitats han de calcular el valor d’exposició d’un compromís de valor mínim que compleixi les condicions establertes en l’apartat 3 com el valor actual descomptat de l’import garantit utilitzant un factor de descompte lliure de risc d’impagament. Les entitats poden reduir el valor d’exposició del compromís de valor mínim per qualsevol pèrdua reconeguda respecte del compromís de valor mínim atribuït en el marc comptable aplicable.

Les entitats han de calcular l’import ponderat per risc de les exposicions corresponent a les exposicions fora de balanç derivades dels compromisos de valor mínim que compleixin totes les condicions establertes en l’apartat 3 multiplicant el valor d’exposició d’aquestes exposicions per un factor de conversió del 20% i la ponderació pel risc derivada d’acord amb l’article 98.

3. Les entitats han de determinar l’import ponderat per risc de les exposicions corresponent a les exposicions fora de balanç derivades dels compromisos de valor mínim de conformitat amb l’apartat 2 quan es compleixin totes les condicions següents:

Article 99. Exposicions de renda variable

1. Les exposicions següents es consideren exposicions de renda variable:



2. Les exposicions de renda variable reben una ponderació de risc del 100%, llevat que s’exigeixi la seva deducció d’acord amb el títol II, que se’ls assigni una ponderació de risc del 250% d’acord amb l’apartat 4 de l’article 31, o del 1.250% d’acord amb l’apartat 3 de l’article 56, o que es considerin elements d’alt risc de conformitat amb l’article 94.

3. Les inversions en renda variable o en instruments de capital reglamentaris emesos per les entitats s’han de classificar com a valors de renda variable, llevat que es dedueixin dels fons propis, rebin una ponderació de risc del 250% d’acord amb l’apartat 4 de l’article 31, o es considerin elements d’alt risc de conformitat amb l’article 94.

Article 100. Altres elements

1. Els actius materials, d’acord amb el marc comptable, han de rebre una ponderació de risc del 100%.

2. Els comptes de periodificació pels quals una entitat no pot determinar la contrapart d’acord amb el marc comptable han de rebre una ponderació de risc del 100%.

3. Els actius líquids pendents de cobrament han de rebre una ponderació de risc del 20%. L’efectiu en caixa i els actius líquids equivalents han de rebre una ponderació de risc del 0%.

4. L’or en lingots mantingut en caixes fortes pròpies o dipositat en custòdia, en la mesura que estigui recolzat per passius en forma de lingots d’or, ha de rebre una ponderació de risc del 0%.

5. Pel que fa a la venda d’actius amb compromís de recompra, així com als compromisos de compra a termini, les ponderacions de risc han de ser les corresponents als actius mateixos i no a les contraparts de les transaccions.

6. Quan una entitat proporcioni cobertura del risc de crèdit per a una sèrie d’exposicions amb la condició que l’n-èsim impagament entre aquestes exposicions activi el pagament i que aquest esdeveniment de crèdit extingeixi el contracte, per obtenir l’import de les exposicions ponderades per risc s’han de sumar les ponderacions de risc de les exposicions incloses en la cistella, excepte n-1 exposicions, fins a un màxim del 1.250%, i s’ha de multiplicar per l’import nominal de la cobertura proporcionada pel derivat de crèdit. Per determinar les n-1 exposicions excloses de l’agregació, s’ha de tenir en compte que ha d’incloure les que individualment produeixin una exposició ponderada per risc d’import inferior al del qualsevol de les exposicions incloses en l’agregació.

7. En el cas dels arrendaments, el valor de l’exposició ha de ser els pagaments mínims per l’arrendament que s’han descomptat. Els pagaments mínims per l’arrendament han de ser els pagaments que, durant el període d’arrendament, ha de fer o pot ser obligat a fer l’arrendatari, així com qualsevol opció de compra que té una probabilitat raonable de ser exercida. En cas que es pugui obligar una part diferent de l’arrendatari a fer un pagament en relació amb el valor residual d’un actiu arrendat i que aquesta obligació de pagament compleixi els requisits que estableix l’article 116, relatius a l’admissibilitat dels proveïdors de cobertura, així com els requisits per reconèixer altres tipus de garanties recollits en els articles 126 a 128, l’obligació de pagament es pot prendre en consideració com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals, de conformitat amb la secció tercera. Aquestes exposicions s’han d’assignar a la categoria d’exposició pertinent d’acord amb l’article 78. Quan l’exposició és el valor residual d’actius arrendats, l’exposició ponderada per risc es calcula de la manera següent: 1 / t × 100% × valor residual, sent “t” igual a 1 o al nombre més proper d’anys sencers restants de l’arrendament, si aquest arrendament fos més gran.

Article 101. Utilització de les avaluacions creditícies realitzades per ECAI

1. D’acord amb el que s’estableix en la lletra a de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden utilitzar, per determinar la ponderació de risc d’una exposició de conformitat amb aquesta secció, una avaluació creditícia externa que hagi estat emesa per una ECAI o confirmada per una ECAI establerta a la UE i registrada de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1060/2009 del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de setembre del 2009, sobre les agències de qualificació creditícia, o una norma posterior que el substitueixi.

2. Les entitats han d’utilitzar la correspondència entre el nivell de qualitat creditícia dels que s’estableixen en aquesta secció i les pertinents avaluacions creditícies de les ECAI establertes a la UE i registrades de conformitat amb el Reglament (CE) nº 1060/2009 que designin, tal com estableixi l’Autoritat Bancària Europea en virtut dels apartats 1 i 3 de l’article 136 del Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de juny del 2013, sobre els requisits prudencials de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, o una norma posterior que el substitueixi.

3. Malgrat el que es disposa en els apartats 1 i 2, l’AFA pot emetre, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, un comunicat tècnic què estableixi la relació d’ECAI reconegudes a la UE les avaluacions creditícies de les quals no poden ser utilitzades per les entitats per determinar la ponderació de risc d’una exposició de conformitat amb aquesta secció.

Article 102. Correspondència de les avaluacions creditícies de les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra

1. D’acord amb el que s’estableix en la lletra b de l’apartat 3 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA ha d’establir mitjançant un comunicat tècnic, en relació amb totes les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra, la correspondència entre el nivell de qualitat creditícia dels que s’estableixen en aquesta secció i les pertinents avaluacions creditícies de les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra. Aquestes determinacions han de ser objectives i coherents.

2. En determinar la correspondència, l’AFA ha d’atendre els requisits següents:

Article 103. Utilització de les avaluacions creditícies realitzades per les agències de crèdit a l’exportació

1. Tal com disposa la lletra a de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i a l’efecte de l’article 80, les entitats poden utilitzar les avaluacions creditícies efectuades per una agència de crèdit a l’exportació que l’entitat hagi nomenat, si compleix alguna de les condicions següents:



2. Les exposicions objecte d’una avaluació creditícia realitzada per una agència de crèdit a l’exportació i reconeguda a efectes de ponderació de risc han de rebre una ponderació de risc d’acord amb el quadre 9.

Article 104. Requisits generals de l’ús de les avaluacions creditícies de les ECAI per determinar les ponderacions de risc

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cada entitat pot designar una o diverses ECAI per determinar les ponderacions de risc assignades als actius i els elements fora del balanç. L’entitat pot revocar el seu nomenament d’una ECAI. L’entitat ha de justificar la revocació si hi ha indicis concrets que la intenció subjacent a la revocació és reduir l’exigència dels requisits de capital. Les avaluacions creditícies no s’han d’utilitzar de manera selectiva. L’entitat ha d’utilitzar les qualificacions creditícies que ha sol·licitat. No obstant, pot utilitzar avaluacions creditícies no sol·licitades si l’AFA confirma que aquestes avaluacions de crèdit no sol·licitades d’una ECAI no difereixen en qualitat de les qualificacions creditícies d’aquesta ECAI. L’AFA ha de denegar o revocar aquesta confirmació, en particular si l’ECAI ha utilitzat una avaluació creditícia no sol·licitada per pressionar l’entitat qualificada per requerir una avaluació creditícia o altres serveis. En utilitzar les avaluacions creditícies, les entitats han de complir els requisits següents:

Article 105. Avaluació creditícia d’emissors i emissions

1. Quan hi hagi una avaluació creditícia per a un determinat programa o una determinada línia d’emissió a la qual pertany l’element constitutiu de l’exposició, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació per determinar la ponderació de risc assignada a aquest element.

2. Quan no hi hagi una avaluació creditícia directament aplicable a un element concret, però sí una avaluació creditícia referida a un programa o una línia determinada d’emissió a la qual no pertanyi l’element constitutiu de l’exposició o una avaluació creditícia general de l’emissor, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació en els dos casos següents:



En tots els altres casos, l’exposició s’ha de considerar com a no qualificada.

3. Els apartats 1 i 2 s’han d’entendre sense perjudici de l’article 95.

4. Les avaluacions creditícies corresponents a emissors d’un grup d’empreses no poden servir d’avaluació creditícia d’altres emissors del mateix grup.

Article 106. Avaluacions creditícies a curt i llarg termini

1. Les avaluacions creditícies a curt termini només s’han d’utilitzar per als elements de l’actiu i de fora de balanç a curt termini que representin exposicions enfront d’entitats i d’empreses.

2. Les avaluacions creditícies a curt termini s’han d’aplicar únicament a l’element al qual es refereixin i no s’han d’utilitzar per determinar ponderacions de risc d’altres elements, tret dels casos següents:

Article 107. Elements en moneda nacional i en divises

Quan una avaluació creditícia es refereixi a un element denominat en la moneda nacional del deutor, no s’ha d’utilitzar per determinar la ponderació de risc d’una altra exposició enfront del mateix deutor denominada en moneda estrangera.

En el supòsit que una exposició sorgeixi de la participació d’una entitat en un préstec atorgat per un banc multilateral de desenvolupament que tingui la condició de creditor preferent reconeguda en el mercat, l’avaluació creditícia relativa a l’element denominat en la moneda nacional del deutor pot utilitzar-se a l’efecte de ponderació de risc.

Secció tercera. Reducció del risc de crèdit

Article 108. Definicions

A efectes d’aquesta secció, s’apliquen les definicions següents:

1. Entitat creditora: és l’entitat que té l’exposició en qüestió.

2. Operació de préstec garantida: és tota operació que dona lloc a una exposició garantida mitjançant garanties reals que no inclogui una disposició que confereixi a l’entitat el dret a rebre marges com a mínim diàriament.

3. Operació vinculada al mercat de capitals: és tota operació que dona lloc a una exposició garantida mitjançant garanties reals que incloguin una disposició que confereixi a l’entitat el dret a rebre marges com a mínim diàriament.

4. Organisme d’inversió col·lectiva subjacent: és un organisme d’inversió col·lectiva en què han invertit altres organismes d’inversió col·lectiva.

Article 109. Principis per al reconeixement dels efectes de les tècniques de mitigació de risc de crèdit

1. Quan es compleix el que es disposa en els articles 111 a 129, les entitats poden modificar el càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb el que es preveu en els articles 130 a 148.

2. Les entitats han de donar a l’efectiu, els valors o les matèries primeres comprades, preses en préstec o rebuts en una operació de recompra o en una operació de préstec de valors o de primeres matèries o operativa a crèdit de valors o primeres matèries, la consideració de garanties reals.

3. En el cas que una entitat disposi de més d’una forma de mitigació del risc de crèdit per cobrir una única exposició, ha de procedir de la manera següent:



4. En el cas que una entitat cobreixi una única exposició mitjançant una cobertura del risc de crèdit proporcionada per un únic proveïdor i aquesta cobertura tingui terminis de venciment diferents, ha de procedir de la manera següent:

Article 110. Principis que regeixen l’admissibilitat de les tècniques de mitigació del risc de crèdit

1. En seguiment del que està establert a la lletra a de l’apartat 3 de l’article 69 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, la tècnica que s’utilitza per proporcionar cobertura del risc de crèdit juntament amb les mesures i disposicions adoptades i els procediments i les polítiques aplicats per l’entitat creditora, han de ser tals que constitueixin disposicions de cobertura del risc de crèdit jurídicament eficaces i executables en totes les jurisdiccions pertinents.

L’entitat creditora ha de proporcionar, prèvia sol·licitud per part de l’AFA, la versió més recent del dictamen o dictàmens jurídics independents, fonamentats i per escrit que ha utilitzat, per determinar si la seva disposició o disposicions de cobertura del risc reuneixen les condicions establertes en el paràgraf primer.

2. L’entitat creditora ha d’adoptar totes les mesures adequades per tal de garantir l’eficàcia del sistema de cobertura del risc de crèdit i fer front als riscos associats a aquest sistema.

3. Les entitats poden reconèixer la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars en el càlcul de l’efecte de la reducció del risc de crèdit només quan els actius en què es basa la cobertura reuneixin les dos condicions següents:



4. Les entitats poden reconèixer les cobertures del risc mitjançant garanties reals o instruments similars en el càlcul de l’efecte de la mitigació del risc de crèdit només en les que l’entitat creditora té dret a liquidar o retenir oportunament els actius en què es basi la cobertura en cas d’impagament, insolvència o fallida –o altres esdeveniments de crèdit previstos en la documentació de l’operació– del deutor i, si escau, del dipositari de la garantia real. El grau de correlació entre el valor dels actius en què es basa la cobertura i la qualitat creditícia del deutor no ha de ser excessivament elevat.

5. En el cas de les cobertures del risc de crèdit mitjançant garanties personals, el proveïdor de cobertura només és admissible quan està inclòs en la llista de proveïdors de cobertura de risc que figura en l’article 116.

6. En el cas de les cobertures del risc de crèdit amb garanties personals, l’acord de cobertura només pot ser admissible quan satisfà les dos condicions següents:



7. La cobertura del risc de crèdit ha de satisfer les condicions establertes en els articles 119 a 129, segons correspongui.

8. L’entitat ha de poder demostrar a l’AFA que disposa de procediments adequats de gestió del risc per controlar els riscos als quals pot trobar-se exposada pel fet d’aplicar tècniques de mitigació del risc de crèdit.

9. La presa en consideració de qualsevol reducció del risc de crèdit a l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc no eximeix les entitats de seguir portant a terme una avaluació exhaustiva del risc de crèdit de l’exposició subjacent, ni de demostrar, si és el cas, el compliment d’aquest requisit a l’AFA. En el cas de les operacions de recompra, les operacions de préstec de valors o de matèries primeres o l’operativa a crèdit de matèries primeres o valors, s’ha de considerar, únicament a efectes d’aquest apartat, que l’exposició subjacent constitueix l’import net de l’exposició.

10. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar en què consisteixen els actius suficientment líquids i quan els valors dels actius poden considerar-se suficientment estables a l’efecte de l’apartat 3.

Article 111. Compensació d’operacions de balanç

Les entitats poden recórrer, com a forma admissible de mitigació del risc de crèdit, a la compensació d’operacions de balanç que representen crèdits recíprocs entre la mateixa entitat i la seva contrapart.

Sense perjudici del que disposa l’article 112, l’admissibilitat s’ha de limitar als saldos recíprocs d’efectiu entre l’entitat i la contrapart. Les entitats només poden modificar les exposicions ponderades per risc respecte dels préstecs i dipòsits que han rebut elles mateixes i que són objecte d’un acord de compensació contractual d’operacions de balanç.

Article 112. Acords marc de compensació contractual relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operativa a crèdit de valors o de primeres matèries o altres operacions vinculades al mercat de capitals

Les entitats que adopten el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera que preveu l’article 134 poden prendre en consideració els efectes dels contractes bilaterals de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operativa a crèdit de valors o de primeres matèries, o altres operacions vinculades al mercat de capitals, subscrits amb una contrapart. Sense perjudici del que disposa l’article 185, la garantia acceptada i els valors o les matèries primeres presos en préstec d’acord amb aquests acords o operacions han de complir els requisits d’admissibilitat de garanties que estableixen els articles 113 i 114.

Article 113. Garanties reals admissibles

1. Les entitats poden utilitzar els elements següents com a garantia real admissible:



2. En relació amb la lletra b de l’apartat 1, es considera que els títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals inclouen:



3. En relació amb la lletra c de l’apartat 1, es considera que els títols de deute emesos per entitats inclouen:



4. Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible títols de deute emesos per altres entitats sense avaluació creditícia efectuada per una ECAI, sempre que els títols de deute compleixen totes les condicions següents:



5. Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible accions o participacions d’organismes d’inversió col·lectiva quan es compleixen totes les condicions següents:



En el cas d’organismes d’inversió col·lectiva que inverteixen en accions o participacions d’un altre organisme d’inversió col·lectiva, les condicions establertes en el paràgraf primer, lletres a a c, han de ser així mateix aplicables a l’organisme d’inversió col·lectiva subjacent.

La utilització d’instruments derivats per un organisme d’inversió col·lectiva per cobrir inversions permeses no ha d’impedir que les accions o participacions en aquest organisme siguin admissibles com a garantia real.

6. Als efectes del que disposa l’apartat 5, si un organisme d’inversió col·lectiva (“l’OIC original”) o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents no es limiten a invertir en instruments admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en aquest OIC com a garanties reals per un import igual al valor dels actius admissibles en poder de l’OIC, assumint que aquest últim o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents han invertit en actius no admissibles fins al límit màxim autoritzat en virtut dels seus mandats respectius.

Quan un organisme d’inversió col·lectiva subjacent posseeix organismes d’inversió col·lectiva subjacents propis, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en l’OIC original com a garantia real admissible sempre que apliquin la metodologia indicada en el paràgraf primer.

En aquells casos en què els actius no admissibles poden tenir un valor negatiu degut a passius o passius contingents derivats de la seva propietat, l’entitat ha de procedir de la manera següent:



7. En relació amb les lletres b a e de l’apartat 1, quan un valor té assignades dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI, les entitats han d’aplicar l’avaluació menys favorable. En els casos en què un valor té assignades més de dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI, les entitats han d’aplicar les dos avaluacions més favorables. Quan les dos avaluacions creditícies més favorables són diferents, les entitats han d’aplicar la menys favorable de totes dos.

Article 114. Altres garanties reals admissibles d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. A més de les garanties previstes en l’article 113, quan una entitat utilitza el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera que estableix l’article 134, l’entitat pot utilitzar com a garanties reals admissibles els elements següents:



En el cas que un OIC inverteixi en accions o participacions d’un altre OIC, les condicions de les lletres a i b d’aquest apartat s’han d’aplicar així mateix a l’OIC subjacent.

L’ús d’instruments derivats per un organisme d’inversió col·lectiva per tal de cobrir inversions en actius admissibles no ha d’impedir que les accions o participacions en aquest organisme siguin admissibles com a garantia real.

2. Si l’organisme d’inversió col·lectiva o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents no estan limitats a invertir en instruments reconeguts com a admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4 de l’article 113 i en els elements previstos en la lletra a de l’apartat 1, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en aquest OIC com a garanties reals per un import igual al valor dels actius admissibles en poder de l’OIC, assumint que aquest últim o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents han invertit en actius no admissibles fins al límit màxim autoritzat en virtut dels seus respectius mandats.

En aquells casos en què els actius no admissibles poden tenir un valor negatiu degut a passius o passius contingents derivats de la seva propietat, l’entitat ha de procedir de la manera següent:

Article 115. Altres béns i drets utilitzats com a garantia real

Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible els altres béns i drets següents:

Article 116. Proveïdors de cobertura admissibles segons tots els mètodes

1. Les entitats poden recórrer als següents proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals:



2. L’AFA ha de mantenir i publicar la llista de les entitats financeres que es consideren proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals conforme al que disposa la lletra f de l’apartat 1, o els criteris que guien la determinació d’aquests proveïdors admissibles de cobertura, juntament amb una descripció dels requisits prudencials aplicables.

Article 117. Admissibilitat de les garanties com a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals

Les entitats poden utilitzar garanties com a cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties personals.

Article 118. Tipus admissibles de derivats de crèdit

1. Les entitats poden utilitzar com a cobertura del risc de crèdit admissible els tipus de derivats de crèdit següents, així com els instruments que poden estar compostos per aquests derivats de crèdit o ser similars a la pràctica des del punt de vista econòmic:



Quan una entitat compra cobertura del risc de crèdit a través d’una permuta de rendiment total i comptabilitza com a renda neta els pagaments nets rebuts en concepte de l’operació de permuta, però no comptabilitza el corresponent deteriorament del valor de l’actiu cobert, ja sigui mitjançant reduccions del valor raonable o mitjançant un augment de les reserves, aquesta cobertura del risc de crèdit no es considera admissible.

2. Quan una entitat du a terme una cobertura interna mitjançant un derivat de crèdit, perquè la cobertura es consideri admissible a efectes del que disposa aquesta secció el risc de crèdit transferit a la cartera de negociació s’ha de transferir a la vegada a un tercer o a tercers.

Quan s’hagi dut a terme una cobertura interna d’acord amb el paràgraf primer, i sempre que s’hagin complert els requisits d’aquesta secció, les entitats han d’aplicar les normes que s’estableixen en els articles 130 a 148 per al càlcul de les exposicions ponderades per risc quan adquireixin cobertures del risc de crèdit amb garanties personals.

Article 118 bis. Tipus admissibles de derivats sobre renda variable

1. Les entitats poden utilitzar com a cobertura del risc de crèdit admissible derivats sobre renda variable que siguin permutes de rendiment total, o similars en la pràctica des del punt de vista econòmic, únicament amb la finalitat de dur a terme cobertures internes.

Quan una entitat compri cobertura del risc de crèdit a través d’una permuta de rendiment total i comptabilitzi com a ingressos nets els pagaments nets rebuts per la permuta, però no comptabilitzi el corresponent deteriorament del valor de l’actiu cobert, ja sigui mitjançant reduccions del valor raonable o un augment de les reserves, aquesta cobertura del risc de crèdit no es considera admissible.

2. Quan una entitat dugui a terme una cobertura interna mitjançant un derivat sobre renda variable, perquè la cobertura interna es consideri cobertura del risc de crèdit admissible a efectes del que disposa aquest capítol, el risc de crèdit transferit a la cartera de negociació ha de transferir-se al seu torn a un tercer o tercers.

Quan s’hagi dut a terme una cobertura interna segons el paràgraf primer i s’hagin complert els requisits d’aquesta secció, les entitats han d’aplicar les normes establertes als articles 130 a 148 per al càlcul dels imports ponderats pel risc de les exposicions i les pèrdues esperades quan adquireixin cobertures del risc de crèdit amb garanties personals.

Article 119. Requisits aplicables als acords de compensació d’operacions de balanç (diferents dels acords marc de compensació a què es refereix l’article 120)

Els acords de compensació d’operacions de balanç, diferents dels acords marc de compensació a què es refereix l’article 120, són admissibles com a tècniques de mitigació del risc de crèdit si es compleixen els requisits següents:

Article 120. Requisits aplicables als acords marc de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operacions a crèdit de valors o de primeres matèries o altres operacions vinculades al mercat de capitals

Els acords marc de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operacions a crèdit de valors o de primeres matèries o altres operacions vinculades al mercat de capitals, són admissibles com a tècniques de mitigació del risc de crèdit si les garanties reals aportades en virtut dels acords satisfan tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4 de l’article 121 i es compleixen, a més, els requisits següents:

Article 121. Requisits aplicables a les garanties reals de naturalesa financera

1. Les garanties reals de naturalesa financera i l’or es consideren garanties reals admissibles d’acord amb tots els mètodes, sempre que es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4.

2. No hi ha d’haver una correlació positiva elevada entre la qualitat creditícia del deutor i el valor de la garantia real. En cas que el valor de la garantia real es redueixi significativament, això no implica per si sol un deteriorament important de la qualitat creditícia del deutor. En el cas que la qualitat creditícia del deutor arribés a ser crítica, aquest fet no implica per si sol una reducció significativa del valor de la garantia real.

No es consideren garanties reals admissibles els valors emesos pel deutor ni per qualsevol entitat vinculada del grup. No obstant això, les emissions de bons garantits del mateix deutor que s’ajustin als termes de l’article 95 es consideren garanties reals admissibles quan s’han constituït com a garantia per a una operació de recompra i sempre que es compleixi el que disposa el paràgraf primer.

3. Les entitats han de complir tots els requisits contractuals i normatius relatius a l’exigibilitat dels acords sobre garantia real d’acord amb la legislació aplicable als seus drets sobre la garantia real i han de prendre totes les mesures necessàries per garantir aquesta exigibilitat.

Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient que confirmi l’exigibilitat dels acords sobre garantia real en tots els territoris pertinents. Les entitats bancàries han de dur a terme aquest estudi de nou quan és necessari per garantir-ne la contínua aplicabilitat.

4. Les entitats han de satisfer els requisits operatius següents:



5. A més de complir tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4, perquè les garanties reals de naturalesa financera siguin admissibles d’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, el venciment residual de la cobertura ha de ser almenys equivalent al venciment residual de l’exposició.

Article 122. Requisits aplicables a les garanties reals sobre béns immobles

1. Els béns immobles només es consideren garanties reals admissibles quan es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 6.

2. Pel que fa a la certesa jurídica, han de complir-se les condicions següents:



3. En relació amb el seguiment del valor dels béns immobles, han de complir-se les condicions següents:



S’estableix un període transitori de 24 mesos des de l’entrada en vigor del comunicat tècnic a què fa referència l’apartat 4 per poder portar a terme les taxacions dels immobles elegibles en garantia dels préstecs atorgats abans de l’entrada en vigor del Reglament.

Les entitats poden utilitzar mètodes estadístics per verificar el valor del bé i determinar els béns que necessitin una nova valoració.

4. Pel que fa a la valoració de béns immobles prevista en la segona frase de la lletra b de l’apartat 3, aquesta valoració ha de ser realitzada per un taxador independent en un valor igual al valor de mercat o a l’hipotecari. L’entitat ha d’exigir al taxador independent que documenti el valor de mercat o el valor hipotecari d’una manera clara i transparent, així com que no tingui en compte elements especulatius en la taxació del valor hipotecari. L’AFA ha d’emetre un comunicat tècnic on s’especifiqui els criteris metodològics que han de seguir els taxadors homologats al Principat d’Andorra en la realització de les taxacions indicades en la lletra b de l’apartat 3, així com concretar els requisits d’independència que han de complir els taxadors homologats al Principat d’Andorra.

5. Les entitats han de documentar amb claredat els tipus de béns immobles residencials i comercials que accepten i les seves polítiques de préstec al respecte.

6. Les entitats han de disposar de procediments per verificar que el bé immoble pres com a cobertura del risc de crèdit està adequadament assegurat contra el risc de danys.

Article 123. Requisits aplicables als drets de cobrament

1. Els drets de cobrament es consideren garanties reals admissibles sempre que es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 i 3.

2. Pel que fa a la certesa jurídica, han de satisfer les condicions següents:



3. Pel que fa a la gestió del risc, han de complir-se les condicions següents:

Article 124. Requisits per tractar les exposicions derivades d’operacions d’arrendament financer com a exposicions cobertes per garantia real

Les entitats han de tractar les exposicions derivades de les operacions d’arrendament com a exposicions garantides pel tipus de bé arrendat, sempre que es compleixen els requisits següents:

Article 125. Requisits aplicables a altres béns i drets utilitzats com a garantia real

1. Els dipòsits d’efectiu en una entitat tercera o els instruments assimilats a l’efectiu mantinguts per una entitat tercera poden optar al tractament que s’estableix a l’apartat 1 l’article 140, si es compleixen totes les condicions següents:



2. Les pòlisses d’assegurança de vida pignorades en favor de l’entitat bancària creditora han de ser admissibles com a garantia real quan es reuneixen totes les condicions següents:

Article 126. Requisits comuns a les garanties personals i als derivats de crèdit

1. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1 de l’article 127, la cobertura del risc de crèdit basada en garanties personals i derivats de crèdit es considera cobertura del risc de crèdit admissible sempre que es compleixen les condicions següents:



2. L’entitat ha de demostrar a l’AFA que posseeix sistemes per gestionar possibles concentracions de riscs degudes a la seva utilització de garanties personals o derivats de crèdit. L’entitat ha de poder demostrar, a criteri de l’AFA, que la seva estratègia en matèria d’utilització de derivats de crèdit i garanties personals resulta adequada amb la gestió del seu perfil general de risc.

3. L’entitat ha de complir tots els requisits contractuals i normatius relatius a l’exigibilitat de la seva cobertura del risc de crèdit amb garanties personals d’acord amb la legislació aplicable als seus drets sobre la cobertura del risc de crèdit i ha de prendre totes les mesures necessàries per garantir aquesta exigibilitat.

Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient que confirmi l’exigibilitat de la cobertura del risc de crèdit en totes les jurisdiccions pertinents. Han de repetir aquesta anàlisi quan sigui necessari per garantir-ne la contínua exigibilitat.

Article 127. Contragaranties d’emissors sobirans i d’altres ens del sector públic

1. Les entitats poden considerar que les exposicions a què es refereix l’apartat 2 estan protegides per una garantia proporcionada per les entitats enumerades en aquest mateix apartat, sempre que es compleixin les condicions següents:



2. El tractament que preveu l’apartat 1 s’ha d’aplicar a les exposicions cobertes per una garantia que estigui contragarantida per una de les entitats següents:



3. Les entitats han d’aplicar també el tractament que preveu l’apartat 1 a les exposicions contragarantides per entitats diferents de les enumerades en l’apartat 2, si la contragarantia de l’exposició està, per la seva banda, garantida directament per una de les entitats enumerades i es compleixen les condicions previstes en l’apartat 1.

Article 128. Requisits addicionals aplicables a les garanties personals

1. Les garanties personals han de ser admissibles com a cobertura del risc de crèdit quan, a més dels requisits que estableixi l’article 126, es compleixin totes les condicions següents:



2. En el cas de les garanties proporcionades en el context de sistemes de garantia recíproca o proporcionades o contragarantides per les entitats enumerades en l’apartat 2 de l’article 127, es considera que es compleixen els requisits de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article quan es compleixi qualsevol de les dos condicions següents:

Article 129. Requisits addicionals per a derivats de crèdit

1. Els derivats de crèdit han de ser admissibles com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals quan, a més dels requisits que estableix l’article 126, es compleixin totes les condicions següents:



Quan els esdeveniments de crèdit no incloguin la reestructuració de l’obligació subjacent descrita a l’incís iii de la lletra a, la cobertura del risc de crèdit pot, no obstant això, considerar-se admissible sempre que s’efectuï una reducció del seu valor d’acord amb el que especifica l’apartat 2 de l’article 141.

2. Els desfasaments entre l’obligació subjacent i l’obligació de referència del derivat de crèdit o entre l’obligació subjacent i l’obligació utilitzada a l’efecte de determinar si ha tingut lloc un esdeveniment de crèdit, únicament es permeten quan es compleixin les condicions següents:

Article 130. Bons vinculats a crèdits

Les inversions en bons vinculats a crèdit emesos per l’entitat creditora es poden considerar garanties reals en efectiu a l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars de conformitat amb els articles 130 a 140, sempre que la permuta de cobertura per impagament incorporada en el bo vinculat a crèdit sigui admissible com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals. A l’efecte de determinar si la permuta de cobertura per impagament incorporada en un bo vinculat a crèdit és admissible com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals, l’entitat pot considerar que es compleix la condició especificada en la lletra c de l’apartat 6 de l’article 110.

Article 131. Compensació d’operacions de balanç

Els préstecs i dipòsits en l’entitat creditora subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç han de ser considerats per aquesta entitat com a garanties reals en efectiu a l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars respecte d’aquells préstecs i dipòsits de l’entitat creditora subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç que estiguin denominats en la mateixa divisa.

Article 132. Utilització d’ajustos de volatilitat segons el mètode supervisor o el mètode d’estimacions pròpies en els acords marc de compensació

1. Quan les entitats calculen el “valor d’exposició plenament ajustat” (E*) corresponent a les exposicions subjectes a un acord marc de compensació admissible relatiu a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o operacions a crèdit de valors o de matèries primeres en préstec o altres operacions vinculades al mercat de capitals, han de calcular els ajustos de volatilitat que han d’aplicar, ja sigui emprant el mètode supervisor o el mètode d’estimacions pròpies, segons s’exposa en els articles 134 a 137 en relació amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.

L’ús del mètode d’estimacions pròpies està subjecte a les mateixes condicions i requisits aplicables al mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.

2. A l’efecte del càlcul d’E*, les entitats:



3. Les entitats han de calcular E* d’acord amb la fórmula següent:
 


4. A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc respecte d’operacions de recompra o operacions de préstec de valors o de primeres matèries o operacions a crèdit de valors o de primeres matèries en préstec, o altres operacions vinculades al mercat de capitals, cobertes per acords marc de compensació, l’entitat ha d’utilitzar E*, calculada d’acord amb l’apartat 3, com el valor de l’exposició davant la contrapart resultant de les operacions subjectes a l’acord marc de compensació a efectes de l’article 79 i l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de conformitat amb el mètode estàndard.

5. Als efectes dels apartats 2 i 3, per “grup de valors” s’entén els valors emesos per una mateixa entitat, amb la mateixa data d’emissió i el mateix venciment i subjectes a les mateixes condicions i els mateixos períodes de liquidació que els indicats en els articles 135 i 136, segons escaigui.

Article 133. Mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera

1. Les entitats únicament poden utilitzar el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera quan calculin les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode estàndard. No s’han d’utilitzar alhora el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera i el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.

2. D’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, les entitats han d’assignar a les garanties reals de naturalesa financera admissibles un valor igual al seu valor de mercat determinat d’acord amb la lletra d de l’apartat 4, de l’article 121.

3. Les entitats han d’aplicar a les fraccions dels valors d’exposició que estan cobertes pel valor de mercat d’una garantia real admissible, la ponderació de risc que s’assignin d’acord amb la secció segona si l’entitat creditora tingués una exposició directa enfront de l’instrument que serveix de garantia. A aquests efectes, el valor d’exposició de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I ha de ser igual al 100% del seu valor, i no al valor d’exposició que s’indica a l’apartat 1 de l’article 77.

La ponderació de risc de la part garantida ha de ser com a mínim del 20%, excepte en les condicions previstes en els apartats 4 a 6. Les entitats han d’aplicar a la resta de l’exposició la ponderació de risc que assignen a una exposició no garantida davant de la contrapart, d’acord amb la secció segona.

4. Les entitats han d’assignar una ponderació de risc del 0% a la part garantida de l’exposició derivada d’operacions de recompra i operacions de préstec de valors o d’operacions de crèdit de valors que compleixin els criteris de l’article 138. Si la contrapart de l’operació no és un participant essencial en el mercat, s’ha d’assignar una ponderació de risc del 10%.

5. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 0%, fins al límit cobert per la garantia, als valors d’exposició determinats d’acord amb la secció cinquena corresponents als instruments derivats enumerats en l’annex II i subjectes a la valoració diària a preus de mercat que es garanteixin mitjançant efectiu o instruments assimilats a l’efectiu quan no hi ha desfasaments de divises.

S’ha d’aplicar una ponderació de risc del 10%, fins al límit cobert per la garantia, als valors d’exposició de les operacions que es garanteixin mitjançant títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals, als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona.

6. Pel que fa a operacions diferents de les previstes en els apartats 4 i 5, les entitats es poden assignar una ponderació de risc del 0% quan l’exposició i la garantia real estiguin denominades en la mateixa divisa i concorri una de les dos circumstàncies següents:



7. Als efectes dels apartats 5 i 6 es considera que els títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals inclouen:

Article 134. Mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. A fi d’atendre la volatilitat dels preus, a l’hora de valorar les garanties a efectes del mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera les entitats han d’aplicar els ajustos de volatilitat que preveuen els articles 135 a 138.

Quan la garantia real estigui denominada en una divisa diferent d’aquella en què estigui denominada l’exposició subjacent, les entitats han d’afegir a l’ajust de volatilitat que correspon a la garantia real un altre ajust que reflecteixi la volatilitat de la divisa d’acord amb el que disposen els articles 135 a 138.

En el cas de les operacions amb derivats OTC cobertes per acords de compensació reconeguts per les autoritats competents d’acord amb la secció cinquena, les entitats han d’aplicar un ajust de volatilitat que reflecteixi la volatilitat de la divisa quan hi ha desfasaments entre la moneda de la garantia real i la divisa de liquidació. Fins i tot en cas que intervinguin divises múltiples en les operacions cobertes per l’acord de compensació, les entitats han d’aplicar un únic ajust de volatilitat.

2. Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (CVA) de la manera següent:



En què:



Les entitats han d’utilitzar la fórmula prevista en aquest apartat a l’hora de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat per a totes les operacions, a excepció de les que estiguin subjectes a acords marc de compensació reconeguts, a les quals s’ha d’aplicar el que disposa l’article 132.

3. Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (EVA) de la manera següent:



En què:



Pel que fa a les operacions amb instruments derivats OTC, les entitats han de calcular l’EVA de la manera següent:



4. A l’efecte del càlcul d’E en l’apartat 3, el valor d’exposició de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I ha de ser igual al 100% del valor de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I, i no al valor d’exposició que indica l’apartat 1 de l’article 77;

5. Les entitats han de calcular el valor plenament ajustat de l’exposició (E*) prenent en consideració tant la volatilitat com els efectes de reducció del risc de la garantia real, de la manera següent:


En què:



En el cas de les operacions amb derivats OTC, les entitats que utilitzin els mètodes establerts en els articles 172 a 180 han de tenir en compte els efectes de reducció del risc de la garantia real d’acord amb el que disposen els articles 172 a 180, segons correspongui.

6. Les entitats poden calcular els ajustos de volatilitat que han d’aplicar, ja sigui emprant el mètode supervisor que preveu l’article 135 o el mètode d’estimacions pròpies que preveu l’article 136.

No obstant això, quan una entitat utilitza el mètode d’estimacions pròpies d’ajust de la volatilitat, ha d’aplicar-lo a tota la gamma d’instruments, a excepció de les carteres poc significatives, en les quals pot utilitzar el mètode supervisor.

7. Quan la garantia real consisteixi en una sèrie d’elements admissibles, les entitats han de calcular l’ajust de volatilitat (H) de la manera següent:



En què:

Article 135. Ajustaments supervisors de volatilitat d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. Els ajustaments de volatilitat que les entitats han d’aplicar d’acord amb el mètode supervisor, suposant que s’efectua una revaluació diària, estan recollits en els quadres 1 a 4.





2. El càlcul dels ajustaments de volatilitat d’acord amb l’apartat 1 ha d’estar subjecte a les condicions següents:



3. En els quadres 1 a 4 de l’apartat 1 i en els apartats 4 a 6, el nivell de qualitat creditícia corresponent a l’avaluació creditícia del títol de deute ha de ser el nivell de qualitat creditícia que l’AFA determini que correspon a l’avaluació creditícia d’acord amb la secció segona.

A l’efecte de determinar el nivell de qualitat creditícia corresponent a l’avaluació creditícia del títol de deute a què es refereix l’apartat 1, ha de ser així mateix aplicable el que disposa a l’apartat 7 de l’article 113.

4. En el cas dels valors o primeres matèries no admissibles prestats o venuts d’acord amb operacions amb compromís de recompra o operacions de préstec de valors o primeres matèries o operacions a crèdit de valors o primeres matèries, l’ajust de volatilitat ha de ser igual al corresponent a les accions no incloses en un índex borsari principal però cotitzades en borses reconegudes.

5. En el cas de les accions o participacions admissibles en organismes d’inversió col·lectiva, l’ajust de volatilitat ha de ser la mitjana ponderada dels ajustos de volatilitat aplicables que corresponguin als actius en què ha invertit el fons, tenint en compte el període de liquidació de l’operació especificat en l’apartat 2.

Si l’entitat no coneix els actius en què ha invertit el fons, l’ajust de volatilitat ha de ser l’ajust més alt aplicable a qualsevol dels actius en els quals el fons tingui dret a invertir.

6. En el cas dels títols de deute sense qualificació emesos per entitats i que compleixin els criteris d’admissibilitat que preveu l’apartat 4 de l’article 113, els ajustos de volatilitat han de ser iguals als corresponents als valors emesos per entitats o empreses amb una qualificació de crèdit externa corresponent als nivells de qualitat creditícia 2 o 3.

Article 136. Estimacions pròpies dels ajustaments de volatilitat d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. L’AFA ha de permetre que les entitats facin servir les seves estimacions pròpies de volatilitat a l’hora de calcular els ajustaments de volatilitat que s’han d’aplicar a la garantia real i a les exposicions, sempre que satisfacin els requisits que estableixen els apartats 2 i 3. Les entitats que han estat autoritzades a utilitzar les seves estimacions pròpies de la volatilitat no han de revertir a l’ús d’altres mètodes, excepte per motius justificats i amb l’autorització de l’AFA.

Quan els títols de deute tenen una avaluació creditícia d’una ECAI equivalent com a mínim al grau d’inversió, l’entitat pot calcular una estimació de la volatilitat per a cada categoria de títol.

Pel que fa als títols de deute que tenen una avaluació creditícia d’una ECAI equivalent a un grau inferior al d’inversió, i en el d’altres garanties reals admissibles, l’entitat ha de calcular els ajustos de volatilitat per a cada element.

Les entitats que utilitzen el mètode d’estimacions pròpies han d’estimar la volatilitat de la garantia real o els desfasaments de divises sense tenir en compte les possibles correlacions entre l’exposició no garantida, la garantia real o els tipus de canvi.

A l’hora de determinar les categories pertinents, les entitats han de prendre en consideració el tipus d’emissor del valor, l’avaluació creditícia externa dels valors, el seu venciment residual i la seva durada modificada. Les estimacions de la volatilitat han de ser representatives dels valors inclosos per l’entitat en la categoria.

2. El càlcul dels ajustos de volatilitat ha de satisfer els requisits següents:


En què:



3. L’estimació dels ajustos de volatilitat ha de satisfer tots els criteris qualitatius següents:

Article 137. Increment dels ajustaments de volatilitat d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

Els ajustaments de volatilitat que preveu l’article 135 han de ser els ajustos que l’entitat ha d’aplicar en cas de revaluació diària. De la mateixa manera, quan una entitat utilitza les seves estimacions pròpies dels ajustos de volatilitat, de conformitat amb l’article 136, ha de calcular aquests ajustos, en primer lloc, a partir d’una revaluació diària. En cas que la freqüència de revaluació sigui inferior a la diària, l’entitat ha d’aplicar ajustos de volatilitat més elevats. Aquests ajustos es calculen incrementant els ajustos de volatilitat calculats sobre la base d’una revaluació diària, mitjançant la fórmula de l’“arrel quadrada del temps”:


En què:

Article 138. Condicions per a l’aplicació d’un ajustament de volatilitat del 0% d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. En relació amb les operacions de recompra i les operacions de préstec de valors o operacions a crèdit de valors, quan una entitat fa ús, per als ajustaments de volatilitat, del mètode supervisor, d’acord amb l’article 135, o del mètode d’estimacions pròpies, d’acord amb l’article 136, i sempre que es compleixin els requisits que preveuen les lletres a a h de l’apartat 2, les entitats poden, en lloc d’aplicar els ajustos de volatilitat calculats d’acord amb els articles 135 a 137, aplicar un ajust de volatilitat del 0%.

2. Les entitats poden aplicar un ajust de volatilitat del 0% quan es compleixin totes les condicions següents:



3. Els participants essencials en el mercat a què es refereix la lletra h de l’apartat 2 comprenen els següents:

Article 139. Càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

Les entitats han d’utilitzar E*, calculat d’acord amb l’apartat 5 de l’article 134, com a valor d’exposició a l’efecte del que està previst a l’article 79 i l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. En el cas de les partides fora de balanç enumerades a l’annex I, les entitats han d’utilitzar E* com a valor al qual s’han d’aplicar els percentatges indicats a l’apartat 1 de l’article 77, per obtenir el valor d’exposició.

Article 140. Altres béns i drets utilitzats com a garantia real

1. Quan es compleixin els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 125, els dipòsits mantinguts en una entitat tercera poden ser considerats per aquesta entitat com a garanties reals.

2. Quan es compleixen els requisits establerts a l’apartat 2 de l’article 125, l’entitat ha de sotmetre la part de l’exposició garantida pel valor corrent de rescat de les pòlisses d’assegurança de vida pignorades a favor de l’entitat creditora ponderant per risc, utilitzant les ponderacions de risc especificades a l’apartat 3;

En cas de desfasament de divises, l’entitat ha de reduir el valor corrent de rescat d’acord amb el que preveu l’apartat 3 de l’article 141, i el valor de la cobertura del risc de crèdit correspon al valor corrent de rescat de la pòlissa d’assegurança de vida.

3. A efectes del que està disposat en l’apartat 2, l’entitat ha d’aplicar les següents ponderacions de risc basades en la ponderació de risc atribuït a una exposició preferent no garantida davant l’entitat asseguradora proveïdora de l’assegurança de vida:



4. L’entitat pot atorgar als instruments recomprats a instàncies del tenidor i admissibles d’acord amb l’apartat c de l’article 115 el tractament de garantia real de l’entitat emissora. El valor de la cobertura del risc de crèdit admissible ha de ser el següent:

Article 141. Valoració

1. A l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals dels articles 141 a 143, el valor de la cobertura del risc de crèdit amb garanties personals (G) ha de ser l’import que el proveïdor de la cobertura s’ha compromès a abonar en cas d’incompliment o impagament del prestatari o en cas que es produeixin altres esdeveniments de crèdit especificats.

2. En el cas dels derivats de crèdit que no incloguin com a esdeveniment de crèdit una reestructuració de l’obligació subjacent que impliqui una condonació o un ajornament del principal, els interessos o les comissions i que doni lloc a una pèrdua de crèdit, s’han d’aplicar les disposicions següents:



3. Quan la cobertura del risc de crèdit amb garanties personals estigui denominada en una divisa diferent d’aquella en què està denominada l’exposició, l’entitat ha de reduir el valor de la cobertura del risc de crèdit mitjançant l’aplicació d’un ajustament de la volatilitat d’acord amb la fórmula següent:



En què:



Quan no hi hagi desfasaments de divises, Hfx ha de ser igual a zero.

4. Les entitats han de basar els ajustos de volatilitat aplicables en cas de desfasament de divises en un període de liquidació de 10 dies hàbils, partint del supòsit d’una revaluació diària, i poden calcular-los d’acord amb el mètode supervisor o al mètode d’estimacions pròpies per a l’ajustament de la volatilitat previstos en els articles 135 i 136, respectivament. Les entitats han d’incrementar els ajustaments de volatilitat d’acord amb el que preveu l’article 137.

Article 142. Càlcul de les exposicions ponderades per risc en el cas de cobertura parcial i divisió en trams

Quan l’entitat transfereix part del risc d’un préstec en un o més trams, s’han d’aplicar les normes establertes en la secció quarta. Les entitats poden considerar que els llindars significatius per sota dels quals no s’efectuen pagaments en cas de pèrdua són equivalents a les posicions de primera pèrdua conservades i donen lloc a la transferència del risc per trams.

Article 143. Càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode estàndard

1. Als efectes de l’apartat 3 de l’article 79, l’entitat ha de calcular les exposicions ponderades per risc d’acord amb la fórmula següent:



En què:



2. Quan l’import cobert (G_A) sigui inferior al valor de l’exposició (E), l’entitat només pot aplicar la fórmula indicada en l’apartat 1 si la part coberta i la part no coberta de l’exposició tenen la mateixa prelació.

3. Les entitats poden fer extensiu el tractament que preveuen els apartats 4 i 6 de l’article 80 a les exposicions o parts d’exposicions garantides per l’administració central o el banc central, quan la garantia estigui denominada en la divisa nacional del prestatari i l’exposició estigui finançada en aquesta mateixa divisa.

Article 144. Desfasament de venciment

1. A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc, es produeix un desfasament de venciment quan el venciment residual de la cobertura del risc de crèdit és inferior al de l’exposició protegida. Quan la cobertura té un venciment residual inferior a tres mesos i un venciment inferior al de l’exposició subjacent, no es considera una cobertura admissible del risc de crèdit.

2. En cas de desfasament de venciment, la cobertura del risc de crèdit no es considera admissible quan el venciment original sigui inferior a un any.

Article 145. Venciment de la cobertura del risc de crèdit

1. Amb subjecció a un màxim de cinc anys, el venciment efectiu de l’exposició subjacent ha de ser el major termini restant possible abans que el deutor hagi de complir la seva obligació. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2, el venciment de la cobertura del risc de crèdit ha de ser el termini fins a la primera data possible en la qual pot finalitzar el període de vigència de la protecció o donar-se fi a la protecció.

2. Quan hi ha l’opció de donar fi a la cobertura a discreció del venedor de la cobertura, les entitats han de considerar que el venciment sigui el termini fins a la primera data possible en la qual es pot exercir aquesta opció. Quan hi hagi l’opció de donar fi a la cobertura a discreció del comprador de la cobertura i les condicions de l’acord de creació de la cobertura contenen un incentiu positiu perquè l’entitat exigeixi la realització de l’operació abans del venciment recollit en el contracte, les entitats han de considerar que el venciment efectiu sigui el termini fins a la primera data possible en què es pot exercir aquesta opció; en cas contrari, les entitats poden considerar que l’opció no afecta el venciment de la cobertura.

3. Quan no es pot evitar que el període de vigència del derivat de crèdit acabi abans que hagi expirat qualsevol període de gràcia necessari per poder determinar que efectivament s’ha produït l’impagament de l’obligació subjacent, les entitats han de restar del venciment de la cobertura el període de gràcia.

Article 146. Valoració de la cobertura

1. En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars d’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, quan hi hagi un desfasament entre el venciment de l’exposició i el de la cobertura, la garantia real no es considera una cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars.

2. En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera, les entitats han de reflectir el venciment de la cobertura del risc de crèdit i de l’exposició al valor ajustat de la garantia real segons la fórmula següent:



En què:



Les entitats han d’utilitzar el valor C_VAM com a valor C_VA, ajustat a més pel desfasament de venciment en la fórmula per calcular el valor plenament ajustat de l’exposició (E*) prevista en l’apartat 5 de l’article 134.

3. En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals, les entitats han de reflectir el venciment de la cobertura del risc de crèdit i de l’exposició en el valor ajustat de la cobertura segons la fórmula següent:



En què:



Les entitats han d’utilitzar el valor G_A com a valor de la protecció als efectes del que preveuen els articles 141 a 143.

Article 147. Derivats de crèdit de primer impagament (first-to-default)

Quan una entitat obtingui cobertura del risc de crèdit per a una sèrie d’exposicions amb la condició que el primer impagament d’entre aquests ha d’activar el pagament i que aquest esdeveniment de crèdit extingeix el contracte, l’entitat pot modificar el càlcul de l’exposició ponderada per risc i, si escau, de la pèrdua esperada de l’exposició que, en absència de la cobertura del risc de crèdit, produeixi el menor import de l’exposició ponderada per risc de conformitat amb aquesta secció. L’import de l’exposició ponderada per risc ha de ser el calculat segons aquest mètode estàndard.

El tractament establert en aquest article només té validesa si el valor de l’exposició és menor o igual al valor de la cobertura del risc de crèdit.

Article 148. Derivats de crèdit d’n-èsim impagament (nth-to-default)

En cas que l’n-èsim impagament d’entre les exposicions activi el pagament d’acord amb la cobertura del risc de crèdit, l’entitat que adquireixi la cobertura únicament pot reconèixer aquesta cobertura per al càlcul de les exposicions ponderades per risc i, si escau, de les pèrdues esperades, si també s’ha obtingut cobertura per als impagaments 1 a l’n-1 o quan ja s’hagin produït n-1 impagaments. En aquests supòsits, l’entitat pot modificar el càlcul de l’exposició ponderada per risc i, si escau, de la pèrdua esperada de l’exposició que, en absència de la cobertura del risc de crèdit, produeixi l’n-èsim import més baix de l’exposició ponderada per risc de conformitat amb aquesta secció. Les entitats han de calcular l’n-èsim import més baix segons s’indica en l’article 147.

El tractament establert en aquest article només té validesa si el valor de l’exposició és menor o igual al valor de la cobertura del risc de crèdit.

Totes les exposicions de la cistella han de complir els requisits que preveu l’apartat 2 de l’article 118, i a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 129.

Secció quarta. Titulització

Article 149. Definicions

A efectes d’aquesta secció, s’entén per:

1. Clàusula d’amortització anticipada: és una clàusula contractual en titulitzacions d’exposicions renovables o en titulitzacions renovables que requereix, en cas de produir determinats esdeveniments, que les posicions dels inversors es reemborsin abans del venciment inicialment fixat per als valors emesos.

2. Cupó segregat de millora creditícia: és un actiu de balanç que representa una valoració de fluxos d’efectiu relacionats amb el marge financer futur i constitueix un tram subordinat de la titulització.

3. Ens de foment: és tota empresa o ens establert per l’Administració central o per una administració regional o local del Principat d’Andorra o d’un estat membre de la UE que concedeixi préstecs promocionals o garanties promocionals el primer objectiu dels quals no sigui l’obtenció de beneficis ni la maximització de la seva quota de mercat, sinó el foment d’objectius de polítiques públiques d’aquesta Administració, sempre que aquesta última estigui obligada, a reserva de les normes sobre ajudes estatals, a protegir la base econòmica de l’empresa o ens i mantenir la seva viabilitat al llarg de tot el seu període de vida, o que almenys el 90% del seu capital o finançament inicial o dels préstecs promocionals que concedeixi estiguin directament o indirectament garantits per l’Administració central, regional o local del Principat d’Andorra o de l’estat membre.

3 bis. Excés de marge sintètic: és l’import que, de conformitat amb la documentació d’una titulització sintètica, ha estat designat contractualment per part de l’entitat originadora per absorbir pèrdues de les exposicions titulitzades que es puguin produir abans de la data de venciment de l’operació.

4. Exposició renovable: és una exposició en la qual, dins d’uns límits convinguts, es permeten fluctuacions dels saldos pendents dels clients atenent les seves decisions de disposició i reemborsament.

5. Inversor institucional: un inversor que és:



6. Línia de liquiditat: és la posició de titulització que sorgeix d’un acord contractual destinat a proporcionar finançament per garantir la puntualitat dels fluxos d’efectiu als inversors.

7. Opció d’extinció: és una opció contractual en virtut de la qual l’entitat originadora pot recomprar o extingir les posicions de titulització abans que s’hagin reemborsat totes les exposicions subjacents, ja sigui recomprant les exposicions subjacents restants del conjunt en el cas de les titulitzacions tradicionals, ja sigui rescindint la cobertura del risc de crèdit en el cas de les titulitzacions sintètiques; en tots dos casos quan el saldo viu de les exposicions se situa per sota d’un nivell determinat.

8. Operació de pagarés de titulització (operació ABCP per la seva sigla en anglès): és una titulització dins d’un programa ABCP.

9. Posició de titulització en trams de risc intermedi: una posició en la titulització que està subordinada a la posició de titulització preferent, té una prelació més alta que el tram de primera pèrdua i està subjecta a una ponderació de risc inferior al 1.250% i superior al 25%, de conformitat amb el que es disposa en els articles 157 a 161.

10. Posició de titulització preferent: és una posició emparada o garantida per un dret de prelació de primer grau sobre el conjunt de les exposicions subjacents; a aquest efecte, s’obvien les quantitats degudes en virtut de contractes de derivats sobre tipus d’interès o divises, les comissions o altres pagaments similars, així com qualsevol diferència en el venciment respecte a un o diversos trams preferents amb els quals aquesta posició suporti l’assignació de pèrdues a prorrata.

11. Posició no qualificada: és una posició de titulització que manca d’una avaluació creditícia admissible d’acord amb els articles 166 a 168.

12. Posició qualificada: és una posició de titulització per a la qual es disposa d’una avaluació creditícia admissible d’acord amb els articles166 a 168.

13. Programa de pagarés de titulització (programa ABCP per la seva sigla en anglès): és un programa de titulitzacions en què els valors emesos adopten predominantment la forma de pagarés amb un venciment original d’un any o menys.

14. Sobregarantia: és qualsevol forma de millora creditícia en virtut de la qual les exposicions subjacents es comptabilitzen amb un valor superior al valor de les posicions de titulització.

15. Titulització simple, transparent i normalitzada (titulització STS per la seva sigla en anglès): una titulització que reuneix els requisits de l’article 18 del Reglament (UE) 2017/2402 del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre del 2017, pel qual s’estableix un marc general per a la titulització i es crea un marc específic per a una titulització simple, transparent i normalitzada, i pel qual es modifiquen les directives 2009/65/CE, 2009/138/CE i 2011/61/UE i els reglaments (CE) n.o 1060/2009 i (UE) n.o 648/2012 (DO L 347, del 28.12.2017, p. 35).

16. Titulització sintètica: és una titulització en la qual la transferència del risc es porta a terme mitjançant el recurs a derivats de crèdit o garanties i les exposicions titulitzades continuen sent exposicions de l’entitat originadora.

17. Titulització tradicional: és una titulització que implica la transferència econòmica de les exposicions titulitzades. L’operació s’efectua mitjançant una transferència de la propietat de les exposicions titulitzades per l’entitat originadora a una SSPE o mitjançant una subparticipació per una SSPE. Els valors emesos no representen obligacions de pagament de l’entitat originadora.

18. Tram de primera pèrdua: és el tram més subordinat d’una titulització, que és el primer tram de suportar les pèrdues en què s’incorri en relació amb les exposicions titulitzades i, per tant, ofereix protecció al tram de segona pèrdua i, si és el cas, als trams de prelació més alta.

Article 149 bis. Criteris aplicables a les titulitzacions STS admissibles per al tractament de capital diferenciat

1. Les posicions en un programa ABCP o en una operació ABCP que puguin considerar-se posicions en una titulització STS podran optar al tractament establert en els articles 159 i 161 quan es compleixin els requisits següents:



En el cas dels crèdits comercials, no és aplicable la lletra b del paràgraf primer quan tot el risc de crèdit dels deutors comercials s’inclogui en la cobertura de crèdit admissible conforme al que es disposa en la secció tercera, sempre que, en aquest cas, el proveïdor de la cobertura sigui una entitat o una entitat asseguradora o entitat reasseguradora. Als efectes d’aquest paràgraf, per determinar si la cobertura és completa i si es respecta el límit de concentració només s’ha d’utilitzar la part dels crèdits comercials que quedi després d’haver tingut en compte els efectes de qualsevol descompte en el preu de compra i la sobregarantia.

Quant als valors d’arrendament financer residuals titulitzats, no s’ha d’aplicar la lletra b del paràgraf primer quan aquests valors no estan exposats a un risc de refinançament o revenda pel compromís jurídicament vinculant d’un tercer admissible d’acord amb l’apartat 1 de l’article 116 o de recomprar o refinançar l’exposició per un determinat import.

No obstant el que està disposat en la lletra a del paràgraf primer, quan una entitat apliqui l’apartat 3 de l’article 153 la ponderació del risc que l’entitat assignaria a una línia de liquiditat que cobreixi completament els ABCP emesos en virtut del programa ha de ser igual o inferior al 100%.

2. Les posicions en una titulització que no correspongui a un programa ABCP o a una operació ABCP que es puguin considerar posicions en una titulització STS poden optar al tractament establert en els articles 159 i 161 quan es compleixin els requisits següents:

Article 150. Titulització tradicional

1. L’entitat originadora d’una titulització tradicional pot excloure les exposicions titulitzades del càlcul de les exposicions ponderades per risc si es compleix alguna de les condicions següents:



2. Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit en els casos següents:



Si la possible reducció dels imports de les exposicions ponderades per risc que l’originadora aconseguiria mitjançant la titulització d’acord amb les lletres a o b no estigui justificada per una transferència concorde del risc de crèdit a tercers, l’AFA pot resoldre, en vista de les circumstàncies específiques del cas, que no es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit.
3. Com a alternativa al que disposa l’apartat 2, l’AFA pot autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit en relació amb una titulització quan l’originadora pugui demostrar en cada cas que la reducció dels requisits de fons propis per ella reeixida mitjançant la titulització està justificada per una transferència concorde amb el risc de crèdit a tercers. L’autorització es pot concedir exclusivament si l’entitat compleix les dos condicions següents:



4. A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 3 que resultin aplicables, s’han de complir totes les condicions següents:

Article 151. Titulització sintètica

1. L’entitat originadora d’una titulització sintètica pot calcular les exposicions ponderades per risc i, respecte de les exposicions titulitzades d’acord amb els articles 155 bis i 155 tris, si es compleix alguna de les condicions següents:



2. Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit si es compleix alguna de les condicions següents:



Si la possible reducció en les exposicions ponderades per risc que l’entitat originadora aconseguiria mitjançant la titulització no està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers, l’AFA pot resoldre, en vista de les circumstàncies específiques del cas, que no es considera transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit.

3. Als efectes del que preveu l’apartat 2, l’AFA pot autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit en relació amb una titulització quan l’originadora pugui demostrar en cada cas que la reducció dels requisits de fons propis per ella reeixida mitjançant la titulització està justificada per una transferència que concordi amb el risc de crèdit a tercers. L’autorització es pot concedir exclusivament si l’entitat compleix les dos condicions següents:



4. A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 3, han de complir-se totes les condicions següents:

Article 151 bis. Requisits operatius aplicables a les clàusules d’amortització anticipada

Quan la titulització inclogui exposicions renovables i clàusules d’amortització anticipada o clàusules similars, només es considera transferida per l’entitat originadora una part significativa del risc de crèdit si es compleixen els requisits establerts en els articles 150 i 151 i si, una vegada activada, la clàusula d’amortització anticipada no:

Article 152. Càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc

1. Quan una entitat originadora hagi transferit una part significativa del risc de crèdit associat a exposicions titulitzades d’acord amb els articles 150 a 151 bis, aquesta entitat pot:



2. Quan l’entitat originadora hagi decidit aplicar l’apartat 1, ha de calcular les exposicions ponderades per risc prescrites en aquesta secció per a les posicions que pot mantenir en la titulització.

Quan l’entitat originadora no hagi transferit una part significativa del risc de crèdit o hagi decidit no aplicar l’apartat 1, no té obligació de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc corresponents a cap posició que pugui mantenir en la titulització en qüestió, però ha de continuar incloent les exposicions subjacents en el càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc, com si no s’haguessin titulitzat.

3. Quan hi hagi una exposició a diferents trams d’una titulització, l’exposició a cada tram es considera una posició de titulització independent. Es considera que els proveïdors de cobertura creditícia a posicions d’una titulització mantenen posicions en la titulització. En les posicions de titulització s’hi han d’incloure les exposicions a titulitzacions resultants de contractes de derivats sobre tipus d’interès o divises.

4. Llevat que una posició de titulització es dedueixi dels elements del capital de nivell 1 ordinari en virtut de la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’exposició ponderada per risc s’ha d’incloure en el total d’exposicions ponderades per risc de l’entitat als efectes del que preveu l’apartat 1 de l’article 59.

5. L’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització s’ha de calcular aplicant al valor d’exposició de la posició, calculat segons el que estableix l’article 153, la pertinent ponderació de risc total.

6. La ponderació de risc total ha de ser igual a la suma de la ponderació de risc establerta en aquesta secció i tota possible ponderació de risc addicional de conformitat amb l’article 272.

Article 153. Valor de l’exposició

1. El valor d’exposició d’una posició de titulització es calcula de la manera següent:



El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar què és el que constitueix un mètode adequadament conservador per avaluar la quantia de la part no disposada a què es refereix la lletra b del paràgraf primer.

2. Quan una entitat tingui dos o més posicions encavalcades en una titulització, haurà d’incloure només una de les posicions en el seu càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc.

Quan les posicions s’encavalquin parcialment, l’entitat pot dividir la posició en dos parts i reconèixer aquest encavalcament en relació amb una sola part de conformitat amb el paràgraf primer. Per calcular el capital, l’entitat també pot tractar les posicions com si s’encavalquessin totalment estenent la posició que produeixi els imports més elevats d’exposició ponderada per risc.

Així mateix, l’entitat pot reconèixer un encavalcament entre els requisits de fons propis per risc específic per a posicions de la cartera de negociació i els requisits de fons propis per a posicions de titulització de la cartera d’inversió, sempre que l’entitat pugui calcular i comparar els requisits de fons propis per a les posicions pertinents.

Als efectes d’aquest apartat, es considera que dos posicions s’encavalquen quan es compensin mútuament de tal manera que l’entitat pugui impedir que es derivin pèrdues d’una posició complint les obligacions exigibles en l’altra posició.

3. Quan la lletra d de l’article 167 s’apliqui a posicions en ABCP, l’entitat pot utilitzar la ponderació de risc assignada a una línia de liquiditat per calcular l’import de l’exposició ponderada per risc corresponent als ABCP, sempre que la línia de liquiditat cobreixi el 100% dels ABCP emesos pel programa ABCP i tingui la mateixa preferència en l’ordre de prelació que la dels ABCP, de manera que formin posicions encavalcades. L’entitat ha de notificar a l’AFA si ha aplicat les disposicions d’aquest apartat. Per determinar la cobertura del 100% establerta en aquest apartat, l’entitat pot tenir en compte altres línies de liquiditat del programa ABCP, sempre que formin posicions encavalcades amb els ABCP.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar com han de determinar les entitats originadores el valor d’exposició a què fa referència la lletra e a l’apartat 1, tenint en compte les pèrdues pertinents que s’espera que cobreixi l’excés de marge sintètic.

Article 154. Reconeixement de la reducció del risc de crèdit en posicions de titulització

1. Les entitats poden reconèixer la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o personals respecte a una posició de titulització si es compleixen els requisits de reducció del risc de crèdit establerts en aquesta secció i en la secció tercera.

2. La cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties reals es limitarà a les garanties reals de naturalesa financera que siguin admissibles per al càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc d’acord amb la secció segona, tal com s’estableix en la la secció tercera, i el reconeixement de la reducció del risc de crèdit està supeditat al compliment dels requisits pertinents establerts en la secció tercera.

La cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties personals i els proveïdors admissibles d’aquesta cobertura es limita als que siguin admissibles d’acord amb la secció tercera, i el reconeixement de la reducció del risc de crèdit està supeditat al compliment dels requisits pertinents establerts en la secció tercera.

3. No obstant el que es disposa en l’apartat 2, els proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals que s’enumeren a la lletra g de l’apartat 1 de l’article 116 han de tenir assignada una avaluació creditícia d’una ECAI reconeguda que correspongui com a mínim al nivell 2 de qualitat creditícia en el moment en què s’hagi reconegut per primera vegada la cobertura del risc de crèdit i al nivell 3 com a mínim en endavant.

4. Malgrat el que es disposa en l’apartat 2, els SSPE poden ser proveïdors de cobertura admissibles quan es compleixin totes les condicions següents:



5. Als efectes de l’apartat 4, l’import de la cobertura ajustat pels possibles desfasaments de divisa i de venciment (GA) de conformitat amb la secció tercera es limita al valor de mercat d’aquests actius ajustat per la volatilitat i la ponderació de risc de les exposicions enfront del proveïdor de cobertura tal com s’especifica en el mètode estàndard (g) es determina com la mitjana ponderada de les ponderacions de risc que s’aplicarien a aquests actius com a garanties reals de naturalesa financera conforme al mètode estàndard.

6. Quan una posició de titulització es beneficiï d’una cobertura íntegra del risc de crèdit o d’una cobertura parcial del risc de crèdit calculada a prorrata, s’han d’aplicar els requisits següents:



7. En tots els casos no previstos en l’apartat 6, s’han d’aplicar les prescripcions següents:



8. Les entitats que utilitzin el mètode estàndard per a les titulitzacions (SEC-SA) conforme als articles 158 a 161 han de determinar el punt d’unió (A) i el punt de separació (D) de manera independent per a cadascuna de les posicions derivades de conformitat amb l’apartat 7, com si s’haguessin emès com a posicions de titulització independents en el moment en què s’origina l’operació. El valor de KSA s’ha de calcular tenint en compte el conjunt original d’exposicions subjacents a la titulització.

9. Les entitats que utilitzin el mètode basat en qualificacions externes per a les titulitzacions (SEC-ERBA) conforme als articles 158 a 161 per a la posició de titulització original han de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc corresponents a les posicions derivades de conformitat amb l’apartat 7 com segueix:



10. La posició derivada que tingui una prelació més baixa ha de ser tractada com una posició de titulització no preferent fins i tot si la posició de titulització original abans de la protecció és preferent.

Article 155. Suport implícit

1. Les entitats patrocinadores, o les entitats originadores que, respecte a una titulització, hagin aplicat els apartats 1 i 2 de l’article 152, en calcular els imports de les exposicions ponderades per risc, o que hagin venut instruments de les seves carteres de negociació, de tal manera que ja no se’ls exigeixi disposar de fons propis enfront dels riscos d’aquests instruments, no poden donar suport a la titulització, ni directament ni indirectament, més enllà de les seves obligacions contractuals, a fi de reduir les pèrdues potencials o reals per als inversors.

2. No es considera suport als efectes de l’apartat 1 cap operació que s’hagi tingut degudament en compte en l’avaluació de la transferència significativa del risc de crèdit i que hagi estat executada per totes dos parts en el seu propi interès amb total llibertat i independència (en condicions d’independència mútua). A aquest efecte, l’entitat ha de procedir a un examen íntegre del risc de crèdit de l’operació i, com a mínim, ha de tenir en compte tots els paràmetres següents:



3. Les entitats originadora i patrocinadora han de notificar a l’AFA qualsevol operació formalitzada relacionada amb la titulització de conformitat amb l’apartat 2.

4. L’AFA pot emetre un comunicat tècnic per determinar quines condicions constitueixen “condicions d’independència mútua” als efectes d’aquest article i en quines circumstàncies no està estructurada una operació per donar suport.

5. Quan una entitat originadora o una entitat patrocinadora no compleixi el que es disposa en l’apartat 1 respecte a una titulització, aquesta entitat ha d’incloure totes les exposicions subjacents d’aquesta titulització en calcular els imports de les exposicions ponderades per risc com si no s’haguessin titulitzat, així com comunicar:

Article 155 bis. Càlcul per les entitats originadores dels imports de les exposicions ponderades per risc en una titulització sintètica

1. Per calcular les exposicions ponderades per risc dels imports de les exposicions subjacents, l’entitat originadora d’una titulització sintètica ha d’utilitzar els mètodes de càlcul establerts en els articles 152 a 161, quan escaigui, i no els establerts en la secció segona.

2. Els requisits establerts en l’apartat 1 s’apliquen a tot el conjunt d’exposicions que empara la titulització. A reserva del que es disposa en l’article 155 tris, l’entitat originadora ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc respecte a tots els trams de la titulització de conformitat amb els articles 151 a 161, incloses les posicions respecte a les quals l’entitat pugui reconèixer una reducció del risc de crèdit d’acord amb l’article 154. La ponderació per risc aplicable a les posicions que es beneficiïn de la reducció del risc de crèdit pot modificar-se de conformitat amb la secció tercera.

Article 155 tris. Tractament dels desfasaments de venciment en les titulitzacions sintètiques

Per calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb l’article 155 bis, qualsevol desfasament de venciment entre la cobertura del risc de crèdit per la qual es transfereixi el risc i les exposicions subjacents s’ha de calcular de la manera següent:


En què:

Article 156. Reducció dels imports de les exposicions ponderades per risc

1. Quan s’assigni a una posició de titulització una ponderació de risc del 1.250% en el marc de l’aplicació dels articles 152 a 165, les entitats poden, de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30, de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i com a alternativa a la inclusió de la posició en el seu càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc, deduir del capital de nivell 1 ordinari el valor d’exposició de la posició. A aquest efecte, el càlcul del valor d’exposició pot reflectir la cobertura admissible del risc de crèdit de conformitat amb l’article 154.

2. Quan una entitat faci ús de la possibilitat prevista en l’apartat 1, pot restar l’import deduït de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de l’import especificat en l’article 163 en concepte de requisit de capital màxim que s’hauria calculat per a les exposicions subjacents com si no s’haguessin titulitzat.

Article 157. Ordre de preferència dels mètodes

1. Les entitats han d’utilitzar un dels mètodes establerts en els articles 158 a 161 per calcular els imports de les exposicions ponderades per risc, d’acord amb l’ordre de preferència següent:



2. Per a les posicions qualificades o les posicions amb les quals es pugui emprar una qualificació inferida, l’entitat ha d’utilitzar el mètode SEC-ERBA en lloc del mètode SEC-SA en cadascun dels casos següents:



3. En els casos no coberts per l’apartat 2, i malgrat el que es disposa en la lletra a de l’apartat 1, l’entitat pot decidir aplicar el mètode SEC-ERBA en lloc del SEC-SA a totes les seves posicions de titulització qualificades o posicions en les quals es pugui emprar una qualificació inferida.

Als efectes del paràgraf primer, l’entitat ha de notificar la seva decisió a l’AFA, a tot tardar el 30 de novembre del 2021.

Tota decisió posterior de tornar a canviar el mètode aplicat a la totalitat de les seves posicions de titulització qualificades ha de ser notificada per l’entitat a l’AFA abans del 15 de novembre immediatament següent a aquesta decisió.

Mancant objeccions per part de la l’AFA a tot tardar el 15 de desembre immediatament següent a la data a què es refereix el paràgraf segon o el paràgraf tercer, segons sigui el cas, la decisió notificada per l’entitat té efecte a partir de l’1 de gener de l’any següent i és vàlida fins que faci efecte una decisió notificada amb posterioritat. L’entitat no ha d’utilitzar mètodes diferents en el curs del mateix any.

4. Com a excepció a l’apartat 1, l’AFA pot prohibir a les entitats, ateses les circumstàncies de cada cas, l’aplicació del mètode SEC-SA quan l’import de l’exposició ponderada per risc obtingut en aplicar el mètode SEC-SA no guardi proporció amb els riscos que es plantegen per a l’entitat o l’estabilitat financera, inclòs, entre altres, el risc de crèdit inherent a les exposicions subjacents de la titulització. En el cas de les exposicions que no es considerin posicions en una titulització STS, s’han de tenir especialment en compte les titulitzacions que presentin característiques molt complexes i de gran risc.

5. En el cas de les posicions de retitulització, les entitats han d’aplicar el mètode SEC-SA de conformitat amb l’article 158, amb les modificacions establertes en l’article 164.

6. En tots els altres casos, s’ha d’assignar a les posicions de titulització una ponderació de risc del 1.250%.

Article 157 bis. Determinació del KSA

1. Quan una entitat apliqui el mètode SEC-SA conforme al que es preveu en els articles 158 a 161, ha de calcular el valor KSA multiplicant per 8% els imports de les exposicions ponderades per risc, calculades d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III pel que fa a les exposicions subjacents com si no s’haguessin titulitzat, i dividint-les pel valor de les exposicions subjacents. El KSA s’ha d’expressar en forma decimal entre zero i un.

Als efectes d’aquest apartat, les entitats han de calcular el valor d’exposició de les exposicions subjacents sense compensar ajustos per risc de crèdit i ajustos de valor addicionals, de caràcter específic, d’acord amb els articles 19 i 76, ni altres reduccions de fons propis.

2. Als efectes de l’apartat 1, si una estructura de titulització implica l’ús d’un SSPE, totes les exposicions del SSPE relacionades amb la titulització s’han de tractar com a exposicions subjacents. Sense perjudici de l’anterior, l’entitat pot excloure del conjunt d’exposicions subjacents les exposicions d’aquest vehicle per calcular el valor de KSA si les exposicions del vehicle no són rellevants ni afecten la posició de titulització de l’entitat.

En el cas de les titulitzacions sintètiques amb garanties reals, s’ha d’incloure en el càlcul de KSA qualsevol producte significatiu derivat de l’emissió de bons amb vinculació creditícia o altres obligacions garantides amb béns reals del vehicle que serveixin com a garantia per al reemborsament de les posicions de titulització, sempre que el risc de crèdit de la garantia estigui subjecte a l’assignació de pèrdues per trams.

Article 157 ter. Determinació del punt d’unió (A) i del punt de separació (D)

1. Als efectes dels articles 158 a 161, les entitats han d’establir el punt d’unió (A) en el llindar a partir del qual es començarien a assignar a la posició de titulització pertinent les pèrdues del conjunt d’exposicions subjacents.

El punt d’unió (A) s’ha d’expressar com a valor decimal entre zero i un, i ha de ser igual al més elevat dels dos valors següents: zero o el coeficient entre el saldo pendent del conjunt d’exposicions subjacents de la titulització, menys el saldo pendent de tots els trams amb una prelació igual o superior al tram que conté la posició de titulització pertinent, inclosa la mateixa exposició al saldo pendent de totes les exposicions subjacents de la titulització.

2. Als efectes dels articles 158 a 161, les entitats han d’establir el punt de separació (D) en el llindar a partir del qual les pèrdues del conjunt d’exposicions subjacents es traduirien en una pèrdua completa del principal en el tram que conté la posició de titulització pertinent.

El punt de separació (D), que s’ha d’expressar com a valor decimal entre zero i un, ha de ser igual al més elevat dels dos valors següents: zero o el coeficient entre el saldo pendent del conjunt d’exposicions subjacents de la titulització, menys el saldo pendent de tots els trams amb una prelació més elevada que el tram que conté la posició de titulització pertinent, i el saldo pendent de totes les exposicions subjacents de la titulització.

3. Als efectes dels apartats 1 i 2, les entitats han de tractar la sobregarantia i els comptes de reserva de garanties reals com a trams, i els actius que componen aquests comptes de reserva com a exposicions subjacents.

4. Als efectes dels apartats 1 i 2, les entitats han de descartar els comptes de reserva no desemborsats i els actius que no ofereixin una millora creditícia com, per exemple, els que només ofereixen aportacions de liquiditat o permutes sobre tipus d’interès o sobre divises, i els comptes de garanties en efectiu relacionats amb aquestes posicions de la titulització. En el cas dels actius i els comptes de reserva desemborsats que ofereixin una millora creditícia, l’entitat només ha de tractar com a posicions de titulització les parts d’aquests comptes o actius que absorbeixin pèrdues.

5. Quan dos o més posicions de la mateixa operació tinguin venciments diferents però suportin l’assignació de pèrdues a prorrata, el càlcul dels punts de millora creditícia (A) i els punts de separació (D) ha de basar-se en el saldo pendent agregat d’aquestes posicions, i els punts de millora creditícia (A) i els punts de separació (D) resultants han de ser idèntics.

6. A fi de calcular els punts d’unió (A) i els punts de separació (D) d’una titulització sintètica, l’entitat originadora de la titulització ha de tractar el valor d’exposició de la posició de titulització corresponent a l’excés de marge sintètic al qual es refereix a la lletra e de l’apartat 1 de l’article 153 com un tram, i ha d’ajustar els punts d’unió (A) i els punts de separació (D) dels altres trams que reté afegint el valor d’exposició al saldo pendent del conjunt d’exposicions subjacents en la titulització. Les entitats que no siguin l’originadora no han de fer aquest ajust.

Article 157 quater. Determinació del venciment dels trams (MT)

1. Als efectes dels articles 158 a 161, i sense perjudici del que es disposa en l’apartat 2, les entitats poden mesurar el venciment d’un tram (MT) d’una d’aquestes maneres:



2. Als efectes de l’apartat 1, la determinació del venciment d’un tram (M_T) estarà subjecta, en tots els casos, a un mínim d’un any i un màxim de cinc anys.

3. En cas que una entitat pugui quedar exposada a possibles pèrdues derivades de les exposicions subjacents en virtut de contracte, l’entitat ha de determinar el venciment de la posició de titulització tenint en compte el venciment del contracte més el venciment més llarg d’aquestes exposicions subjacents. En el cas de les exposicions renovables, s’ha d’aplicar el venciment més llarg possible restant en virtut del contracte que s’hi podria afegir durant el període renovable.

4. L’AFA pot supervisar les diverses pràctiques en aquest àmbit, en particular pel que respecta a l’aplicació de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article, i pot emetre directrius o adoptar directrius d’organismes europeus a tot tardar el 31 de desembre del 2021.

Article 158. Càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc segons el mètode estàndard (SEC-SA)

1. D’acord amb el mètode SEC-SA, l’import de l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització s’ha de calcular multiplicant el valor d’exposició de la posició, calculat de conformitat amb l’article 153, per la ponderació de risc aplicable, que es determina com segueix, i que estarà subjecta en tots els casos a un mínim del 15%:



En què:



2. Als efectes de l’apartat 1, el valor KA s’ha de calcular com segueix:



En què:



A aquests efectes, s’entén per exposició en situació d’impagament qualsevol exposició subjacent que estigui: i) en mora des de fa més de 90 dies; ii) subjecta a procediment concursal o de fallida; iii) subjecta a execució hipotecària o procediment similar; o iv) en situació d’impagament segons el que està estipulat en la documentació de la titulització.

Quan l’entitat desconegui la situació de morositat del 5% o menys de les exposicions subjacents del conjunt, pot utilitzar el mètode SEC-SA efectuant l’ajust següent en el càlcul de KA:

Quan l’entitat desconegui la situació de morositat de més del 5% de les exposicions subjacents del conjunt, la posició de titulització ha d’estar subjecta a una ponderació de risc del 1.250%.

3. Quan l’entitat tingui una posició de titulització en forma d’instrument derivat per cobrir els riscos de mercat, inclosos els riscos de tipus d’interès o de tipus de canvi, pot atribuir a aquest derivat una ponderació de risc inferida equivalent a la ponderació de risc de la posició de referència, calculada d’acord amb aquest article.

Als efectes d’aquest apartat, la posició de referència és la posició amb una prelació igual en tots els aspectes a la del derivat, o, en absència d’aquesta posició, la posició immediatament subordinada a la del derivat.

Article 159. Tractament de les titulitzacions STS segons el mètode SEC-SA

D’acord amb el mètode SEC-SA, la ponderació de risc d’una posició en una titulització STS s’ha de calcular d’acord amb l’article 158, amb les modificacions següents:

Article 160. Càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc segons el mètode basat en qualificacions externes (SEC-ERBA)

1. D’acord amb el mètode SEC-ERBA, l’import de l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització s’ha de calcular multiplicant el valor d’exposició de la posició, calculat segons el que s’estableix en l’article 153, per la ponderació de risc aplicable d’acord amb aquest article.

2. En el cas de les exposicions amb avaluacions creditícies a curt termini o quan es pugui inferir una qualificació basada en una avaluació creditícia a curt termini conforme a l’apartat 7, s’han d’aplicar les ponderacions de risc següents:

Quadre 1

3. En el cas de les exposicions amb avaluacions creditícies a llarg termini o quan es pugui inferir una qualificació basada en una avaluació creditícia a llarg termini conforme a l’apartat 7 d’aquest article, s’han d’aplicar les ponderacions de risc especificades en el quadre 2, ajustades, si escau, en funció del venciment dels trams (MT) de conformitat amb l’article 157 quater i l’apartat 4 d’aquest article, o, en el cas del gruix dels trams no preferents, de conformitat amb l’apartat 5 d’aquest article:

Quadre 2

4. Per determinar la ponderació de risc dels trams amb un venciment comprès entre un i cinc anys, les entitats han d’utilitzar la interpolació lineal entre les ponderacions de risc aplicables als venciments d’un any i cinc anys, respectivament, d’acord amb el quadre 2.

5. Per tenir en compte el gruix del tram, les entitats han de calcular la ponderació de risc dels trams no preferents com segueix:


En què:



En què:



6. Les ponderacions de risc dels trams no preferents obtingudes conforme al que es disposa en els apartats 3, 4 i 5 estan subjectes a un mínim del 15%.

A més, les ponderacions de risc resultants no poden ser inferiors a la ponderació de risc corresponent a un hipotètic tram preferent de la mateixa titulització amb el mateix venciment i la mateixa avaluació creditícia.

7. En utilitzar qualificacions inferides, les entitats han d’atribuir a una posició no qualificada una qualificació inferida equivalent a l’avaluació creditícia d’una posició de referència qualificada que compleixi totes les condicions següents:



8. Quan una entitat tingui una posició de titulització en forma d’instrument derivat per cobrir els riscos de mercat, inclosos els riscos de tipus d’interès o de tipus de canvi, pot atribuir a aquest instrument derivat una ponderació de risc inferida equivalent a la ponderació de risc de la posició de referència, calculada d’acord amb aquest article.

Als efectes del paràgraf primer, la posició de referència és la posició amb una prelació igual en tots els aspectes a la del derivat, o, en absència d’aquesta posició, la posició immediatament subordinada a la del derivat.

Article 161. Tractament de les titulitzacions STS segons el mètode SEC-ERBA

1. D’acord amb el mètode SEC-ERBA, la ponderació de risc d’una posició de titulització STS s’ha de calcular d’acord amb l’article 160, amb les modificacions previstes en aquest article.

2. En el cas de les exposicions amb avaluacions creditícies a curt termini o quan es pugui inferir una qualificació basada en una avaluació creditícia a curt termini conforme a l’apartat 7 de l’article 160, s’han d’aplicar les ponderacions de risc següents:

Quadre 3

3. En el cas de les exposicions amb avaluacions creditícies a llarg termini o quan es pugui inferir una qualificació basada en una avaluació creditícia a llarg termini conforme a l’apartat 7 de l’article 160, les ponderacions de risc s’han de determinar d’acord amb el quadre 4, ajustades en funció del venciment dels trams (MT) de conformitat amb l’article 157 quater i l’apartat 4 de l’article 160, i, en el cas del gruix dels trams no preferents, de conformitat amb l’apartat 5 de l’article 160:

Quadre 4

Article 162. Ponderació de risc màxima per a posicions de titulització preferents: enfocament de transparència

1. Les entitats que tinguin coneixement en tot moment de la composició de les exposicions subjacents poden assignar a la posició de titulització preferent una ponderació de risc màxima igual a la ponderació de risc mitjana ponderada per exposició que s’aplicaria a les exposicions subjacents si no s’haguessin titulitzat.

2. La ponderació de risc màxima de la posició de titulització preferent ha de ser igual a la ponderació de risc mitjana ponderada per exposició que s’aplicaria a les exposicions subjacents en la secció segona, com si no s’haguessin titulitzat.

3. Quan la ponderació de risc màxima calculada d’acord amb l’apartat 1 sigui més baixa que les ponderacions de risc mínimes establertes en els articles 158 a 161, segons el cas, s’ha d’utilitzar la primera.

Article 163. Requisits de capital màxims

1. Les entitats originadores o les entitats patrocinadores que utilitzin el mètode SEC-SA o el mètode SEC-ERBA poden aplicar, per a la posició de titulització que mantinguin, un requisit de capital màxim equivalent als requisits de capital que es calcularien d’acord amb la secció segona respecte a les exposicions subjacents com si no s’haguessin titulitzat.

2. El requisit de capital màxim és el resultat de multiplicar l’import calculat conforme a l’apartat 1 per la proporció d’interessos més elevada que mantingui l’entitat en els trams corresponents (V), expressada com a percentatge, que s’ha de calcular com segueix:



3. En calcular el requisit de capital màxim d’una posició de titulització d’acord amb aquest article, l’import total de qualsevol plusvàlua o cupó segregat de millora creditícia que es derivi de l’operació de titulització s’ha de deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari d’acord amb la lletra b de l’article 20.

Article 164. Retitulitzacions

1. En el cas de les posicions de retitulització, les entitats han d’aplicar el mètode SEC-SA de conformitat amb l’article 158, amb les modificacions següents:



2. El valor KSA de les exposicions de titulització subjacents s’ha de calcular d’acord amb els articles 157 a 157 quater.

3. Els requisits de capital màxims establerts en els articles 162 i 163 no s’han d’aplicar a les posicions de retitulització.

4. Quan el conjunt d’exposicions subjacents consisteixi en una combinació de trams de titulització i altres tipus d’actius, el paràmetre CA s’ha de determinar com la mitjana ponderada per exposició nominal dels CA calculats de manera individual per a cada subconjunt d’exposicions.

Article 164 bis. Tractament de les titulitzacions d’exposicions dubtoses

1. Als efectes del que disposa aquest article, s’entén per:



2. La ponderació de risc d’una posició en una titulització d’exposicions dubtoses es calcula d’acord amb l’article 157 o 162. La ponderació de risc està subjecta a un mínim del 100%, excepte quan s’apliqui l’article 160.

3. Com a excepció al que disposa l’apartat 2, les entitats han d’assignar una ponderació de risc del 100% a la posició de titulització preferent en una titulització tradicional d’exposicions dubtoses admissible, excepte quan s’apliqui l’article 160.

4. Com a excepció al que disposa l’apartat 3, quan la ponderació de risc mitjana ponderada per exposició calculada de conformitat amb l’enfocament de transparència definit a l’article 162 sigui inferior al 100%, les entitats poden aplicar la ponderació de risc més baixa, subjecta a una ponderació de risc mínima del 50%.

5. Als efectes del que disposa aquest article, el descompte no reemborsable sobre el preu de compra s’ha de calcular restant l’import indicat a la lletra b de l’import indicat a la lletra a:



A efectes del que disposa l’apartat 4, durant tota la vida de l’operació, el càlcul del descompte no reemborsable sobre el preu de venda s’ha d’ajustar a la baixa tenint en compte les pèrdues efectives. Tota reducció de l’import pendent de les exposicions subjacents resultat de les pèrdues efectives redueix el descompte no reemborsable sobre el preu de compra, amb un límit mínim de zero.

Quan un descompte s’estructuri de tal manera que pugui reemborsar-se totalment o parcialment a l’entitat originadora, el dit descompte no s’ha de comptabilitzar com un descompte no reemborsable sobre el preu de compra a efectes d’aquest article.

Article 165. Posicions preferents en titulitzacions STS de balanç

Les entitats originadores poden calcular els imports de les exposicions ponderades per risc respecte a una posició de titulització STS de balanç, tal com preveu l’apartat 1 de l’article 26 bis del Reglament (UE) 2017/2402, conforme al que es disposa en els articles 159 o 161, segons el cas, quan es compleixin les dos condicions següents:

Article 166. Utilització de les avaluacions creditícies efectuades per les ECAI

Les entitats poden utilitzar avaluacions creditícies per determinar la ponderació de risc d’una posició de titulització conforme al que es disposa en aquesta secció únicament quan l’avaluació creditícia hagi estat emesa o confirmada per una ECAI de conformitat amb el Reglament (CE) 1060/2009, del 16 de setembre del 2009, sobre les agències de qualificació creditícia.

Les entitats han d’utilitzar la correspondència entre el nivell de qualitat creditícia de les quals s’estableixen en aquesta secció i les pertinents avaluacions creditícies de les ECAI establertes a la UE i registrades de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1060/2009 que designin, tal com estableix l’Autoritat Bancària Europea en virtut de l’article 270 sexies del Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de juny del 2013, sobre els requisits prudencials de les entitats de crèdit i de les empreses d’inversió, o una norma posterior que la substitueixi.

Article 167. Exigències que han de complir les avaluacions creditícies de les ECAI

A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb els articles 151 a 161, les entitats només han d’utilitzar l’avaluació creditícia d’una ECAI si es compleixen les condicions següents:

Article 168. Utilització de les avaluacions creditícies

1. Tota entitat pot designar una o diverses ECAI de les quals les avaluacions creditícies han de ser utilitzades per al càlcul de les seves exposicions ponderades per risc de conformitat amb aquesta secció (una “ECAI designada”).

2. L’entitat ha d’utilitzar les avaluacions creditícies de manera coherent i no selectivament en relació amb les seves posicions de titulització, d’acord amb els principis següents:



3. En els casos en què la cobertura del risc de crèdit admissible d’acord amb la secció tercera es proporciona directament a l’SSPE, i aquesta protecció es reflecteix en l’avaluació creditícia d’una posició efectuada per una ECAI designada, es pot utilitzar la ponderació de risc associada a aquesta avaluació creditícia. Si la cobertura no és admissible d’acord amb la secció tercera, no s’ha de reconèixer l’avaluació creditícia. Quan la cobertura del risc de crèdit no sigui proporcionada a l’SSPE sinó directament a una posició de titulització, no s’ha de reconèixer l’avaluació creditícia.

4. Quan una posició de titulització es beneficiï d’una cobertura de crèdit admissible conforme al que es disposa en la secció tercera i els efectes d’aquesta cobertura s’hagin reflectit en l’avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, l’entitat l’ha de tractar com si fos una posició no qualificada i ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb la secció tercera.

Secció cinquena. Risc de crèdit de contrapart

Article 169. Determinació del valor d’exposició

1. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels instruments derivats enumerats en l’annex II d’acord amb el que preveu aquesta secció.

2. Les entitats poden determinar el valor d’exposició de les operacions de recompra, les operacions de préstec de valors o de primeres matèries o les operacions a crèdit de valors o de primeres matèries, les operacions amb liquidació diferida i les operacions de préstec amb reposició del marge d’acord amb el que disposa aquesta secció, en lloc de fer ús del que preveu la secció tercera.

Article 170. Definicions

A efectes d’aquesta secció i del capítol setè d’aquest títol, s’entén per:

Termes generals:

1. Risc de crèdit de contrapart (en endavant, “risc de contrapart” o “RCC”): és el risc que la contrapart en una operació pugui incórrer en impagament abans de la liquidació definitiva dels fluxos de caixa d’aquesta operació.

1 bis. Risc específic de correlació advers: el risc quan la futura exposició a una contrapart específica estigui correlacionada amb tota seguretat amb la probabilitat d’incompliment de la contrapart a causa de la naturalesa de les operacions amb la contrapart. Es considera que una entitat està exposada al risc específic de correlació adversa si és previsible que l’exposició futura a una contrapart específica sigui elevada quan la probabilitat d’incompliment de la contrapart sigui també elevada.

Pel que fa als tipus d’operacions:

2. Operacions amb liquidació diferida: són les transaccions en què una contrapart es compromet a lliurar un valor, una matèria primera o una quantitat de divises contra efectiu, altres instruments financers o matèries primeres, o al revés, en una data de liquidació que, segons s’especifica per contracte, ha de ser posterior a la que es doni en primer lloc segons el que és habitual en el mercat per a aquest tipus concret d’operació o cinc dies hàbils després de la data en què l’entitat entri a participar en l’operació.

3. Operacions de préstec amb reposició del marge: són les transaccions en què una entitat concedeix un crèdit relacionat amb la compra, venda, transferència o negociació de valors. Les operacions de préstec amb reposició del marge no inclouen altres préstecs garantits basats en valors.

Conjunt d’operacions compensables, conjunt de posicions compensables i termes relacionats:

4. Conjunt d’operacions compensables: són un grup d’operacions entre una entitat i una mateixa contrapart que estan subjectes a un acord de compensació bilateral legalment exigible que estigui reconegut en virtut del que es preveu en els articles 181 a 184 i en la secció tercera.

Cada operació no subjecta a un acord de compensació bilateral legalment exigible que està reconegut en virtut dels articles 181 a 184 es considera per si mateixa un conjunt d’operacions compensables a efectes d’aquesta secció.

5. Posició de risc: correspon a un número de risc que s’assigna a una operació en el mètode estàndard establert en els articles 174 a 180 d’acord amb un algoritme predeterminat.

6. Conjunt de posicions compensables: un grup d’operacions que pertanyen a un mateix conjunt d’operacions compensables en què es permet la compensació total o parcial a fi de determinar l’exposició futura potencial d’acord amb els mètodes establerts als articles 172 a 178 septies o a l’article 179.

7. Acord de marge: és un acord o les disposicions d’un acord conforme als quals una contrapart està obligada a aportar una garantia real a una segona contrapart quan una exposició d’aquesta última enfront de la primera contrapart supera un nivell determinat.

7 bis. Acord de marge unidireccional: un acord de marge en virtut del qual una entitat està obligada a aportar marges de variació a una contrapart, però no té dret a rebre marges de variació d’aquesta contrapart, o viceversa.

8. Llindar de marge: és la màxima quantia a la qual pot arribar una exposició pendent abans que una part tingui el dret a demanar garanties reals.

9. Període de risc del marge: és el període de temps des de l’últim intercanvi de garanties reals que cobreixen un conjunt d’operacions compensables amb una contrapart en situació d’impagament fins que es liquiden les operacions i el risc de mercat resultant torna a cobrir-se.

10. Compensació entre productes diferents: correspon a la inclusió d’operacions de diverses categories de productes en el mateix conjunt d’operacions compensables d’acord amb les normes de compensació entre productes diferents que estableix aquesta secció.

11. Valor actual de mercat (en endavant, denominat “VAM”): el valor net de mercat de totes les operacions en un conjunt d’operacions compensables sense deduir les possibles garanties reals mantingudes o aportades, compensant-se per al càlcul del VAM els valors de mercat positius i negatius.

11 bis. Import de la garantia real independent neta (en endavant, denominat “NICA”): la suma del valor ajustat a la volatilitat de la garantia real neta rebuda o aportada, segons correspongui, pel conjunt d’operacions compensables diferent del marge de variació.

Riscs relacionats amb l’RCC:

12. Contrapart: és, als efectes del que es preveu en els articles 181 a 184, qualsevol persona física o jurídica que participa en un acord de compensació i té capacitat contractual per a això.

13. Acord de compensació contractual entre productes: és un acord contractual bilateral entre una entitat i una contrapart en virtut del qual es crea una obligació jurídica única (basada en la compensació de les operacions cobertes) que afecta tots els acords marc bilaterals i les operacions pertanyents a diferents categories de productes que s’incloguin en l’acord.

A efectes d’aquesta definició, s’entén per “diferents categories de productes”:



14. Component de pagament: és el pagament acordat en una operació amb instruments derivats OTC amb un perfil de risc lineal en què es preveu el lliurament d’un instrument financer a canvi d’un pagament.

Quan es tracti d’operacions en què es preveu un pagament a canvi d’un pagament, tots dos components de pagament venen determinats pels pagaments bruts acordats contractualment, inclòs l’import nocional de l’operació.

Article 171. Mètodes de càlcul del valor de l’exposició

1. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en l’annex II a partir d’un dels mètodes establerts en els articles 172 a 180, de conformitat amb el que disposa aquest article.

Les entitats que no compleixin les condicions previstes en l’apartat 1 de l’article 171 bis no han d’utilitzar el mètode establert en l’article 179. Les entitats que no compleixin les condicions previstes en l’apartat 2 de l’article 171 bis no han d’utilitzar el mètode establert a l’article 180.

Les entitats poden utilitzar de manera combinada els mètodes establerts als articles 172 a 180 de manera permanent dins d’un grup. Una mateixa entitat no pot utilitzar de manera combinada els mètodes establerts als articles 172 a 180 de manera permanent.

2. Quan una entitat compra protecció a través d’un derivat de crèdit per cobrir una exposició de la seva cartera d’inversió o una exposició amb risc de contrapart, pot calcular els seus requisits de fons propis respecte de l’exposició coberta d’acord amb els articles 141 a 143;

El valor d’exposició en risc de contrapart per a aquests derivats de crèdit ha de ser nul, llevat que l’entitat apliqui el mètode establert en l’incís ii de la lletra h de l’apartat 1 de l’article 185.

3. No obstant el que disposa l’apartat 2, una entitat pot decidir la inclusió sistemàtica, a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per risc de crèdit de contrapart, de tots els derivats de crèdit no inclosos en la cartera de negociació i adquirits com a protecció per cobrir una exposició de la seva cartera d’inversió o una exposició a risc de crèdit de contrapart, sempre que la cobertura del risc de crèdit reconegui l’empara d’aquest Reglament.

4. Quan una entitat tracti les permutes de cobertura per impagament venudes per una altra entitat com a cobertura del risc de crèdit proporcionada per aquesta i aquestes permutes estiguin subjectes a requisits de fons propis per risc de crèdit del subjacent per l’import nocional total, el seu valor d’exposició a l’efecte del risc de contrapart en la cartera d’inversió ha de ser nul.

5. D’acord amb tots els mètodes establerts en els articles 172 a 180, el valor d’exposició per a una contrapart donada és igual a la suma dels valors d’exposició calculats per a cada conjunt d’operacions compensables amb aquesta contrapart.

Com a excepció al que disposa el paràgraf primer, quan un acord de marge s’apliqui a múltiples conjunts d’operacions compensables amb aquesta contrapart i l’entitat utilitzi un dels mètodes establerts en els articles 172 a 180 per calcular el valor d’exposició d’aquests conjunts d’operacions compensables, el valor d’exposició es calcula d’acord amb el que s’estableix als articles corresponents.

Per a una determinada contrapart, el valor d’exposició, calculat de conformitat amb aquesta secció, d’un conjunt donat d’operacions compensables amb instruments derivats OTC que s’enumeren en l’annex II ha de ser el més gran entre zero i la diferència entre la suma dels valors d’exposició de tots els conjunts d’operacions compensables amb la contrapart i la suma dels ajustos de valoració del crèdit corresponent a aquesta contrapart que l’entitat reconeix com una pèrdua de valor. Els ajustos de valoració del crèdit s’han de calcular sense tenir en compte l’import dels ajustos compensatoris de valor del càrrec atribuïts al propi risc de crèdit de l’empresa que ja s’hagi deduït dels fons propis en virtut del que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

5 bis. A l’hora de calcular el valor d’exposició d’acord amb els mètodes establerts en els articles 172 a 180, les entitats poden tractar dos contractes de derivats OTC compresos en el mateix acord de compensació entre els quals existeixi una correspondència perfecta com un únic contracte amb un principal nocional igual a zero.

A efectes del paràgraf primer, s’entén que existeix una correspondència perfecta entre dos contractes de derivats OTC quan reuneixin totes les condicions següents:



6. Les entitats han de determinar el valor d’exposició de les exposicions resultants d’operacions amb liquidació diferida utilitzant qualsevol dels mètodes establerts en els articles 172 a 180, independentment del mètode que s’hagi triat per tractar els derivats OTC i les operacions de recompra, les operacions de préstec o les operacions a crèdit de valors o de primeres matèries i les operacions de préstec amb reposició del marge.

7. En el cas dels mètodes indicats en els articles 172 a 180, les entitats han de tractar les operacions en què s’hagi detectat un risc específic de correlació adversa de conformitat amb el que es disposa a continuació:

Article 171 bis. Condicions per a l’ús de mètodes simplificats per calcular el valor d’exposició

1. Les entitats poden calcular el valor d’exposició de les seves posicions en derivats d’acord amb el mètode establert en l’article 179, sempre que el volum de les seves operacions amb derivats dins i fora de balanç sigui igual o inferior a ambdós llindars següents, basat en una avaluació mensual a partir de les dades recollides del darrer dia del mes:



2. Les entitats poden calcular el valor d’exposició de les seves posicions en derivats d’acord amb el mètode establert a l’article 180, sempre que el volum de les seves operacions amb derivats dins i fora de balanç sigui igual o inferior a ambdós llindars següents, basat en una avaluació mensual a partir de les dades del darrer dia del mes:



3. A efectes dels apartats 1 i 2, les entitats han de calcular el volum de les seves operacions amb derivats dins i fora de balanç basant-se en les dades del darrer dia del mes segons els requisits següents:



4. Com a excepció al que està disposat als apartats 1 o 2, segons correspongui, quan l’activitat de derivats en base consolidada no superi els llindars fixats als apartats 1 o 2, segons correspongui, l’entitat inclosa en la consolidació i que hauria hagut d’aplicar els mètodes establerts als articles 172 a 178 septies o a l’article 179 perquè excedeix aquests llindars de forma individual pot optar, amb l’autorització prèvia de l’AFA, per aplicar el mètode que s’aplica en base consolidada.

5. Les entitats han de notificar a l’AFA els mètodes establerts als articles 179 o 180 que utilitzin o deixin d’utilitzar, segons correspongui, per calcular el valor d’exposició de les seves posicions en derivats.

6. Les entitats no han d’efectuar una operació amb derivats o comprar o vendre un instrument derivat amb l’únic objecte de complir alguna de les condicions establertes als apartats 1 i 2 durant l’avaluació mensual.

Article 171 ter. Incompliment de les condicions d’utilització de mètodes simplificats per calcular el valor d’exposició dels derivats

1. Una entitat que hagi deixat de complir una o diverses de les condicions establertes als apartats 1 o 2 de l’article 171 bis ha de notificar aquesta circumstància immediatament a l’AFA.

2. Una entitat ha de deixar de calcular els valors d’exposició de les seves posicions en derivats d’acord amb els articles 179 o 180, segons correspongui, en un termini de tres mesos a partir de la data en què es produeixi una de les circumstàncies següents:



3. Quan una entitat hagi deixat de calcular els valors d’exposició de les seves posicions en derivats d’acord amb els articles 179 o 180, segons correspongui, només està autoritzada a tornar a calcular el valor d’exposició de les seves posicions en derivats utilitzant els mètodes establerts als articles 179 o 180, si demostra, a satisfacció de l’AFA, que el conjunt de les condicions establertes als apartats 1 o 2 de l’article 171 bis s’ha complert durant un període ininterromput d’un any.

Article 172. Mètode estàndard – Valor d’exposició

1. Les entitats poden calcular un únic valor d’exposició a nivell del conjunt d’operacions compensables per a totes les operacions cobertes per un acord de compensació contractual quan es compleixen totes les condicions següents:



En cas que alguna d’aquestes condicions establertes al paràgraf primer no es compleixi, l’entitat ha de tractar cada operació en si mateixa com un conjunt d’operacions compensables.

2. Les entitats han de calcular el valor d’exposició del conjunt d’operacions compensables segons el següent mètode estàndard per al risc de crèdit de contrapartida:


En què:



3. El valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables que estigui subjecte a un acord de marge contractual s’ha de limitar com a màxim al valor d’exposició del mateix conjunt d’operacions compensables no subjecte a cap tipus d’acord de marge.

4. Quan s’apliquin múltiples acords de marge a un mateix conjunt d’operacions compensables, les entitats han d’assignar cada acord de marge al grup d’operacions del conjunt d’operacions compensables al qual s’apliqui contractualment el dit acord de marge i han de calcular un valor d’exposició per separat per a cada una d’aquestes operacions agrupades.

5. Les entitats poden fixar en zero el valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables si compleixen totes les condicions següents:



6. En un conjunt d’operacions compensables, les entitats han de substituir una operació que sigui una combinació lineal finita d’opcions de compra o venda comprades o venudes per totes les opcions individuals que formen aquesta combinació lineal, considerades com a operació individual, a l’efecte de calcular el valor d’exposició del conjunt d’operacions compensables de conformitat amb els articles 172 a 178 septies. Cada combinació d’opcions d’aquest tipus s’ha de tractar com una operació individual en el conjunt d’operacions compensables en què s’inclou la combinació a l’efecte del càlcul del valor d’exposició.

7. El valor d’exposició d’una operació amb derivats de crèdit que representi una posició llarga en el subjacent pot limitar-se a l’import de la prima impagada pendent sempre que es tracti cada operació en si mateixa com un conjunt d’operacions compensables que no està sotmès a un acord de marge.

Article 173. Mètode estàndard – Cost de reposició

1. Les entitats han de calcular el cost de reposició RC dels conjunts d’operacions compensables que no estan subjectes a un acord de marge en virtut de la fórmula següent:


2. Les entitats han de calcular el cost de reposició de cada conjunt d’operacions compensables que està subjecte a un acord de marge en virtut de la fórmula següent:


En què:



3. Les entitats han de calcular el cost de reposició de múltiples conjunts d’operacions compensables subjectes a un mateix acord de marge en virtut de la fórmula següent:


En què:



A efectes del paràgraf primer, es pot calcular a nivell d’operació, de conjunt d’operacions compensables o de tots els conjunts d’operacions compensables als quals s’apliqui l’acord de marge, en funció del nivell en què s’apliqui l’acord de marge.

Article 174. Mètode estàndard – Reconeixement i tractament de les garanties reals

1. A efectes dels articles 172 a 178 septies, les entitats han de calcular els imports de les garanties reals de , , i aplicant tots els requisits següents:



2. Per al càlcul del valor ajustat a la volatilitat de la garantia real aportada a què es refereix la lletra d de l’apartat 1, les entitats han de substituir la fórmula que figura a l’apartat 2 de l’article 134 per la fórmula següent:


En què:



3. A efectes del que disposa la lletra d de l’apartat 1, les entitats han de fixar el període de liquidació pertinent per al càlcul del valor ajustat a la volatilitat de tota garantia real rebuda o aportada d’acord amb un dels terminis següents:

Article 175. Mètode estàndard – Assignació d’operacions a categories de risc

1. Les entitats han d’assignar cada operació d’un conjunt d’operacions compensables a una de les categories de risc següents per determinar l’exposició futura potencial del conjunt d’operacions compensables a la qual fa referència l’article 176:



2. Les entitats han d’efectuar l’assignació a què es fa referència a l’apartat 1 basant-se en el principal factor de risc d’una operació amb derivats. El principal factor de risc és l’únic factor de risc significatiu d’una operació amb derivats.

3. Com a excepció al que disposa l’apartat 2, les entitats han d’assignar les operacions amb derivats que tinguin més d’un factor de risc significatiu a diverses categories de risc. Quan tots els factors de risc significatius d’una d’aquestes operacions pertanyin a la mateixa categoria de risc, les entitats només estan obligades a assignar una vegada aquesta operació a aquesta categoria de risc, basant-se en el factor de risc més significatiu. Quan els factors de risc significatius d’una d’aquestes operacions pertanyin a diferents categories de risc, les entitats han d’assignar aquesta operació una vegada a cada categoria de risc en què l’operació tingui com a mínim un factor de risc significatiu, basant-se en el factor de risc més significatiu dins d’aquesta categoria de risc.

4. No obstant el que s’estableix als apartats 1, 2 i 3, a l’hora d’assignar les operacions a les categories de risc enumerades a l’apartat 1, les entitats han d’aplicar els criteris següents:



5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar:

Article 175 bis. Mètode estàndard – Conjunts de posicions compensables

1. Les entitats han d’establir els conjunts de posicions compensables pertinents per a cada categoria de risc d’un conjunt d’operacions compensables i han d’assignar cada operació a aquests conjunts de posicions compensables de la manera següent:



A efectes de la lletra a del paràgraf primer, les operacions assignades a la categoria de risc de tipus d’interès que tinguin una variable d’inflació com a principal factor de risc s’han d’assignar a conjunts de posicions compensables independents, diferents dels conjunts de posicions compensables establerts per a les operacions assignades a la categoria de risc de tipus d’interès que no tinguin una variable d’inflació com a principal factor de risc. Aquestes operacions s’han d’assignar a un mateix conjunt de posicions compensables únicament quan el seu principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, estigui denominat en la mateixa divisa.

2. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, les entitats han d’establir conjunts de posicions compensables individuals independents en cada categoria de risc en el cas de les operacions següents:



A efectes de la lletra a del paràgraf primer, les entitats han d’assignar les operacions a un mateix conjunt de posicions compensables de la categoria de risc corresponent únicament quan el seu principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, sigui idèntic.

A efectes de la lletra b del paràgraf primer, les entitats han d’assignar les operacions a un mateix conjunt de posicions compensables de la categoria de risc corresponent únicament quan el parell de factors de risc de les operacions a què es refereix la lletra b sigui idèntic i els dos factors de risc del parell estiguin correlacionats positivament. En cas contrari, les entitats han d’assignar les operacions a què es refereix la lletra b del paràgraf primer a un dels conjunts de posicions compensables establert de conformitat amb l’apartat 1, sobre la base d’un sol dels dos factors de risc a què es refereix la lletra b del paràgraf primer.

3. Les entitats han de comunicar, amb la sol·licitud prèvia de l’AFA, el nombre de conjunts de posicions compensables establertes de conformitat amb l’apartat 2 per a cada categoria de risc, amb el principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, o el parell de factors de risc de cadascun d’aquests conjunts de posicions compensables i amb el nombre d’operacions en cadascun d’aquests.

Article 176. Mètode estàndard – Exposició futura potencial

1. Les entitats han de calcular l’exposició futura potencial d’un conjunt d’operacions compensables com segueix:


En què:



A efectes d’aquest càlcul, les entitats han d’incloure l’addició per a una determinada categoria de risc en el càlcul de l’exposició futura potencial d’un conjunt d’operacions compensables quan almenys una d’aquestes operacions s’hagi assignat a aquesta categoria de risc.

2. L’exposició futura potencial de múltiples conjunts d’operacions compensables que estan subjectes al mateix acord de marge a què fa referència l’apartat 3 de l’article 173 és igual a la suma de les exposicions futures potencials de tots els conjunts individuals d’operacions compensables considerats com si no estiguessin subjectes a cap tipus d’acord de marge.

3. A efectes de l’apartat 1, el multiplicador s’ha de calcular com segueix:


En què:

Article 177. Mètode estàndard – Càlcul de la posició de risc

A l’efecte del càlcul de les addicions per categoria de risc esmentades als articles 178 bis a 178 septies, les entitats han de calcular la posició de risc de cada operació d’un conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:

Article 177 bis. Mètode estàndard – Delta supervisor

1. L’entitat ha de calcular el delta supervisor de la manera següent:





En què:






2. A efectes dels articles 172 a 178 septies, una posició llarga en el principal factor de risc o en el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, implica que el valor de mercat de l’operació augmenta quan augmenta el valor d’aquest factor de risc, i una posició curta en el principal factor de risc o en el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, implica que el valor de mercat de l’operació disminueix quan augmenta el valor d’aquest factor de risc.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar:

Article 177 ter. Mètode estàndard – Import nocional ajustat

1. Les entitats han de calcular l’import nocional ajustat de la manera següent:



2. Les entitats han de determinar l’import nocional o el nombre d’unitats de l’instrument subjacent a l’efecte del càlcul de l’import nocional ajustat d’una operació prevista en l’apartat 1 de la manera següent:



3. Les entitats han de convertir l’import nocional ajustat d’una operació a la seva divisa de referència al tipus de canvi de comptat vigent quan l’import nocional ajustat es calculi d’acord amb aquest article a partir d’un import nocional contractual o un preu de mercat del nombre d’unitats de l’instrument subjacent denominat en una altra divisa.

Article 177 quater. Mètode estàndard – Factor de venciment

1. Les entitats han de calcular el factor de venciment de la manera següent:



2. A efectes del que disposa l’apartat 1, el venciment residual ha de ser igual al període restant fins a la següent data en què es tornin a fixar les condicions en el cas de les operacions estructurades de tal manera que les exposicions pendents es liquidin en dates de pagament especificades, i les condicions dels quals es tornin a fixar de manera que el valor de mercat del contracte sigui nul en aquestes dates especificades.

Article 178. Mètode estàndard – Coeficient del factor supervisor d’un conjunt de posicions compensables

A efectes del càlcul de l’addició d’un conjunt de posicions compensables a què es refereixen els articles 178 bis a 178 septies, el coeficient del factor supervisor є d’un conjunt de posicions compensables és el següent:

Article 178 bis. Mètode estàndard – Addició a la categoria de risc de tipus d’interès

1. A efectes de l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de tipus d’interès d’un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:



2. Les entitats han de calcular l’addició del conjunt de posicions compensables j de la categoria de risc de tipus d’interès de la manera següent:


En què:



3. Per tal de calcular l’import nocional efectiu del conjunt de posicions compensables j, les entitats han d’assignar, en primer lloc, cada operació del conjunt de posicions compensables al segment adequat del quadre 2. S’ha de fer sobre la base de la data de finalització de cada operació, determinada d’acord amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 177 ter:


A continuació, les entitats han de calcular l’import nocional efectiu del conjunt de posicions compensables j d’acord amb la fórmula següent:


En què:

Article 178 ter. Mètode estàndard – Addició a la categoria de risc de tipus de canvi

1. Als efectes del que disposa l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de tipus de canvi d’un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:



2. Les entitats han de calcular l’addició del conjunt de posicions compensables j de la categoria de risc de tipus de canvi de la manera següent:


En què:




En què:

Article 178 quater. Mètode estàndard – Addició a la categoria de risc de crèdit

1. A efectes de l’apartat 2, les entitats han de determinar les corresponents entitats de referència creditícia del conjunt d’operacions compensables de la manera següent:



2. A efectes de l’article 176, l’entitat ha de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de crèdit per a un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:



3. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de crèdit per al conjunt de posicions compensables j de la manera següent:


En què:



4. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a l’entitat de referència creditícia k de la manera següent:


En què:



5. Les entitats han de calcular el factor supervisor aplicable a l’entitat de referència creditícia k de la manera següent:

Article 178 quinquies. Mètode estàndard – Addició a la categoria de risc de renda variable

1. A efectes de l’apartat 2, les entitats han de determinar les entitats corresponents de referència en renda variable del conjunt d’operacions compensables de la manera següent:



2. A efectes de l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de renda variable per a un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:



3. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de renda variable del conjunt de posicions compensables j de la manera següent:


En què:



4. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a l’entitat de referència en la renda variable k de la manera següent:


En què:




En què:

Article 178 sexies. Mètode estàndard – Addició a la categoria de risc de matèries primeres

1. A efectes de l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeres per a un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:



2. Per al càlcul de l’addició d’un conjunt de posicions compensables en matèries primeres d’un determinat conjunt d’operacions compensables de conformitat amb l’apartat 4, les entitats han d’establir els tipus de matèries primeres de referència pertinents de cada conjunt de posicions compensables. Les operacions amb derivats sobre matèries primeres s’assignen al mateix tipus de matèries primeres de referència únicament quan l’instrument de matèries primeres subjacent d’aquestes operacions sigui de la mateixa naturalesa, independentment de la ubicació de lliurament i la qualitat de l’instrument de les matèries primeres.

3. Com a excepció al que disposa l’apartat 2, l’AFA pot exigir a una entitat que s’exposi de manera significativa al risc de base de diferents posicions que comparteixin la mateixa naturalesa, com es preveu a l’apartat 2, que determini els tipus de matèries primeres de referència per a aquestes posicions fent ús de característiques addicionals a més de la naturalesa de l’instrument de matèries primeres subjacents. En aquesta situació, les operacions amb derivats sobre matèries primeres s’assignen al mateix tipus de matèries primeres de referència únicament quan comparteixin aquestes característiques.

4. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeres per al conjunt de posicions compensables j de la manera següent:


En què:



5. Les entitats han de calcular l’addició corresponent al tipus de matèries primeres de referència k de la manera següent:


En què:

Article 178 septies. Mètode estàndard – Addició a la categoria d’altres riscos

1. A efectes de l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria “altres riscos” per a un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:



2. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria “altres riscos” per al conjunt de posicions compensables j de la manera següent:


En què:

Article 179. Càlcul del valor d’exposició sota el mètode estàndard simplificat

1. Les entitats han de calcular un únic valor d’exposició per a cada conjunt d’operacions compensables de conformitat amb els articles 172 a 178 septies, subjecte a l’apartat 2.

2. El valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables es calcula d’acord amb els requisits següents:

Article 180. Càlcul del valor d’exposició sota el mètode de risc original

1. Les entitats poden calcular un únic valor d’exposició per a totes les operacions compreses en un acord de compensació contractual quan concorrin totes les condicions establertes a l’apartat 1 de l’article 172. En cas contrari, les entitats han de calcular el valor d’exposició per separat per a cada operació, que es tracta en si mateixa com un conjunt d’operacions compensables.

2. El valor d’exposició d’una operació o conjunt d’operacions compensables és el producte de multiplicar per 1,4 la suma del cost actual de reposició i l’exposició futura potencial.

3. El cost actual de reposició a què es refereix l’apartat 2 es calcula de la manera següent:



Amb vista a calcular el cost de reposició actual, les entitats han de determinar els valors actuals de mercat, com a mínim, mensualment.

4. Les entitats han de calcular l’exposició futura potencial a què es refereix l’apartat 2 com segueix:



Amb vista a calcular l’exposició potencial dels derivats de tipus d’interès i instruments de crèdit de conformitat amb els incisos i i ii de la lletra b, les entitats poden optar per utilitzar el venciment original en lloc del venciment residual dels contractes.

Article 180 bis. Període de risc del marge en conjunts d’operacions compensables subjectes a reposició de marge

1. En el cas d’operacions subjectes a reposició de marge i amb valoració a preus de mercat diàries, el període de risc del marge no ha de ser inferior a:



2. Les lletres a i b de l’apartat 1 estan subjectes a les excepcions següents:



Les entitats han de determinar si les garanties són il·líquides o si els derivats OTC no es poden substituir fàcilment en el context de condicions de mercat extremes, caracteritzades per l’absència de mercats actius de manera contínua en què una contrapart obtindria, en el termini de dos dies o abans, múltiples cotitzacions que no alterarien el mercat ni representarien un preu que reflectís un descompte (en el cas de les garanties) o prima (en el cas dels derivats OTC) al mercat.

Les entitats han d’examinar si les transaccions o els valors que tinguin en garantia es concentren en una determinada contrapart i si, en cas que aquesta contrapart abandonés sobtadament el mercat, l’entitat podria substituir aquestes transaccions o valors.

3. Si una entitat s’ha vist implicada en més de dos litigis relatius a ajustaments de marges pel que fa a un conjunt determinat d’operacions compensables en els dos trimestres immediatament anteriors, i aquells s’han prolongat més enllà del període de risc del marge aplicable en virtut dels apartats 1 i 2, l’entitat ha d’utilitzar un període de risc del marge, com a mínim, dos vegades més llarg que el període especificat als apartats 2 i 3 per a aquest conjunt d’operacions durant els dos trimestres següents.

4. A l’efecte de la reposició del marge amb una periodicitat de N dies, el període de risc del marge ha de ser, com a mínim, igual al període especificat als apartats 2 i 3, F més N dies menys un. Això és:

Article 181. Reconeixement de la compensació contractual a l’efecte de la reducció del risc

Les entitats només poden reconèixer l’efecte de reducció del risc, d’acord amb l’article 184, dels tipus d’acords de compensació contractual que s’indiquin a continuació, i sempre que l’acord de compensació hagi estat reconegut per l’AFA de conformitat amb l’article 182 i l’entitat compleixi els requisits que estableix l’article 183:



La compensació entre operacions efectuades per diverses entitats jurídiques d’un grup no s’ha de reconèixer a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis.

Article 182. Reconeixement dels acords de compensació contractual

1. L’AFA únicament ha de reconèixer un acord de compensació contractual quan es compleixen les condicions de l’apartat 2.

2. Tots els acords de compensació contractual a què una entitat recorre a l’efecte de determinar el valor d’exposició d’acord amb el que preveu aquesta secció han de complir les condicions següents:



Si l’AFA no està convençuda que la compensació contractual és jurídicament vàlida i eficaç d’acord amb la legislació de cada un dels països a què es refereix la lletra b, l’acord de compensació contractual no es reconeix com a tècnica de reducció del risc per a cap de les contraparts. L’AFA ha d’informar sobre aquest aspecte les altres autoritats competents concernides.

3. Els dictàmens jurídics a què es refereix la lletra b poden elaborar-se per referència a categories de compensació contractual. Els acords de compensació contractual entre productes han de complir les condicions addicionals següents:

Article 183. Obligacions de les entitats

1. Les entitats han d’establir i mantenir procediments encaminats a garantir que la validesa i l’eficàcia jurídiques de la seva compensació contractual es revisen a la llum de les modificacions que s’introdueixin en la legislació dels països pertinents a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 182.

2. Les entitats han de conservar en els seus arxius tota la documentació exigida en relació amb la seva compensació contractual.

3. Les entitats han de tenir en compte els efectes de la compensació en el seu mesurament de l’exposició agregada al risc de crèdit de cada contrapart, i han de gestionar el seu risc de contrapart sobre la base dels efectes d’aquest mesurament.

4. En relació amb els acords de compensació contractual entre productes a què es refereix l’article 181, les entitats han de comptar amb procediments, d’acord amb la lletra c de l’apartat 2 de l’article 182, per verificar que tota operació que s’ha d’incloure en un conjunt de operacions compensables està coberta per un dictamen jurídic d’acord amb la lletra b de l’apartat 2 de l’article 182.

L’entitat, tenint en compte l’acord de compensació contractual entre productes, ha de continuar satisfent els requisits en matèria de reconeixement de la compensació bilateral i el que disposa la secció tercera en matèria de reconeixement de la reducció del risc de crèdit, segons escaigui, pel que fa a cada acord marc bilateral i operació que estan inclosos.

Article 184. Efectes del reconeixement de la compensació com a tècnica de reducció del risc

La compensació a efectes dels articles 172 a 180 es reconeix d’acord amb el que disposen aquests articles.

Article 185. Elements de la cartera de negociació

1. En calcular les exposicions ponderades pel risc de contrapart dels elements integrats a la cartera de negociació, les entitats s’han d’atenir als principis següents:

Article 186. Definicions relatives als requisits de fons propis per exposicions enfront d’una entitat de contrapartida central

Als efectes dels articles 186 a 197 i del títol VII, s’entén per:

1. Immune a la fallida (Bankruptcy remote) en referència a actius de clients: el fet que hi hagi mecanismes efectius que garanteixin la no disponibilitat dels actius per als creditors d’una entitat de contrapartida central (ECC) o d’un membre compensador en cas d’insolvència d’aquesta ECC o aquest membre compensador, respectivament, o el fet que els actius no estaran a disposició del membre compensador per cobrir les pèrdues que han afrontat com a conseqüència de l’impagament d’un o diversos clients diferents dels que van proporcionar aquests actius.

2. Operació vinculada a una ECC: correspon a qualsevol contracte o operació dels enumerats en l’apartat 1 de l’article 187, entre un client i un membre compensador que està directament vinculat a un contracte o una operació dels enumerats en aquest apartat, entre aquest membre compensador i una ECC.

3. Membre compensador: és una empresa que participa en una ECC i que és responsable del compliment de les obligacions financeres derivades d’aquesta participació.

4. Client: és una empresa amb una relació contractual amb un membre compensador d’una ECC que permet a aquesta empresa compensar les seves transaccions amb aquesta ECC o una empresa que ha establert acords de compensació indirectes amb un membre compensador.

5. Operacions en efectiu: les operacions en efectiu o amb instruments de deute i accions, les operacions al comptat sobre divises o al comptat sobre matèries primeres; no obstant això, les operacions de recompra, les operacions de préstec de valors o matèries primeres i les operacions de crèdit de valors o de matèries primeres no es consideren operacions en efectiu.

6. Acord de compensació indirecta: un acord que compleixi les condicions establertes en el paràgraf segon de l’apartat 3 de l’article 93 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

7. Client de nivell superior: una entitat que presta serveis de compensació a un client de nivell inferior.

8. Client de nivell inferior: una entitat que accedeix als serveis d’una ECC a través d’un client de nivell superior.

9. Estructura de clients multinivell: un acord de compensació indirecta en virtut del qual una entitat que no sigui un membre compensador, sinó que sigui, al seu torn, client d’un membre compensador o d’un client de nivell superior, presta serveis de compensació a una entitat.

10. Contribució no finançada a un fons per a impagaments: una contribució que una entitat que actuï com a membre compensador s’hagi compromès per contracte a aportar a una ECC, una vegada que aquesta última hagi esgotat el seu fons per a impagaments, per cobrir les pèrdues que hagi sofert arran de l’impagament d’un o diversos dels seus membres compensadors.

11. Operació de préstec o de crèdit de dipòsits plenament garantida: una operació del mercat monetari plenament coberta per garanties reals en la qual dos contraparts s’intercanvien dipòsits i una ECC intervé entre elles per assegurar el compliment de les obligacions de pagament d’aquestes contraparts.

Article 187. Àmbit d’aplicació material

1. El que disposen els articles 186 a 197 s’ha d’aplicar als contractes i les operacions següents, en la mesura que es trobin pendents amb una ECC:



Els articles 186 a 197 no s’apliquen a les exposicions derivades de la liquidació d’operacions en efectiu. Les entitats han d’aplicar el tractament establert al capítol sisè a les exposicions de negociació derivades d’aquestes operacions i una ponderació de risc del 0% a les contribucions al fons per a impagaments que cobreixin exclusivament aquestes operacions. Les entitats han d’aplicar el tractament especificat a l’article 193 a les contribucions al fons per a impagaments que cobreixin qualsevol contracte enumerat al paràgraf primer a més de les operacions en efectiu.

2. A efectes dels articles 186 a 197, s’han d’aplicar els requisits següents:

Article 188. Supervisió de les exposicions a ECC

1. Les entitats han de supervisar totes les seves exposicions enfront d’ECC i establir procediments per informar periòdicament sobre aquestes exposicions la direcció general i el comitè o comitès pertinents de l’òrgan d’administració.

2. Les entitats han d’avaluar, mitjançant anàlisis d’hipòtesis i proves de resistència adequades, si el nivell de fons propis mantingut per fer front a les exposicions a ECC, incloses les potencials exposicions creditícies futures o contingents, les exposicions derivades de les contribucions al fons per impagaments i, quan l’entitat actuï com a membre compensador, les exposicions resultants dels acords contractuals a què es refereix l’article 190, té una relació adequada amb els riscos inherents a aquestes exposicions.

Article 189. Règim de les exposicions de membres compensadors a ECC

1. Quan una entitat actuï com a membre compensador, ja sigui per als seus propis fins o en qualitat d’intermediari financer entre un client i una ECC, ha de calcular els requisits de fons propis pel que fa a les seves exposicions enfront de l’ECC de la manera següent:



2. A efectes de l’apartat 1, la suma dels requisits de fons propis d’una entitat respecte de les seves exposicions davant una ECCQ per exposicions de negociació i contribucions al fons per a impagaments ha d’estar subjecta a un límit màxim igual a la suma dels requisits de fons propis que s’aplicarien a aquestes mateixes exposicions si l’ECC fos una ECC no qualificada.

Article 190. Règim de les exposicions de membres compensadors a clients

1. Quan una entitat actuï com a membre compensador i, en qualitat de tal, serveixi d’intermediari financer entre un client i una ECC, ha de calcular els requisits de fons propis pel que fa a les seves operacions amb el client vinculades a una ECC de conformitat amb els articles 169 a 185 d’aquesta secció, amb els articles 130 a 143 i amb el capítol setè, segons correspongui.

2. Quan una entitat que actua com a membre compensador subscriu un contracte amb un client d’un altre membre compensador que faciliti la transferència de les posicions i garanties reals a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 191, per a aquest client, i aquest contracte origini una obligació contingent per a aquesta entitat, aquesta última pot atribuir un valor d’exposició nul a l’obligació contingent.

3. Quan una entitat que actuï com a membre compensador utilitzi els mètodes establerts en els articles 172 a 178 septies d’aquesta secció per calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions, s’apliquen les disposicions següents:



4. Com a excepció al que disposa la lletra i de l’apartat 2 de l’article 179, quan una entitat que actua com a membre compensador utilitzi el mètode establert a l’article 179 per calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions enfront d’un client, pot utilitzar un factor de venciment de 0,21 per al càlcul.

5. Com a excepció al que disposa la lletra d de l’apartat 4 de l’article 180, quan una entitat que actua com a membre compensador utilitzi el mètode establert a l’article 180 per calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions enfront d’un client, aquesta entitat pot utilitzar un factor de venciment de 0,21 per al càlcul.

6. Les entitats que actuen com a membres compensadors poden utilitzar l’exposició en cas d’impagament reduïda que resulti dels càlculs exposats en els apartats 3, 4 i 5 a l’efecte del càlcul dels seus requisits de fons propis per risc d’AVC de conformitat amb el capítol setè del títol III.

7. Quan una entitat que actua com a membre compensador percebi garanties reals d’un client en relació amb una operació vinculada a l’ECC i les transmeti a l’ECC, pot reconèixer aquestes garanties a fi de reduir la seva exposició al client respecte de l’operació vinculada a l’ECC de què es tracti.

En el cas d’una estructura de clients multinivell, el règim establert en el paràgraf primer pot aplicar-se en cada nivell d’aquesta estructura.

Article 191. Règim de les exposicions a clients

1. Quan una entitat que és client ha de calcular els requisits de fons propis per a les seves operacions vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb els articles 169 a 185 d’aquesta secció, amb els articles 130 a 143 i amb el capítol setè, segons correspongui.

2. Sense perjudici del mètode indicat en l’apartat 1, una entitat que és client pot calcular els requisits de fons propis per a les seves exposicions de negociació vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb l’article 192, sempre que es donin les condicions següents:



Quan l’entitat avaluï el seu compliment de la condició establerta a la lletra b del paràgraf primer, pot tenir en compte els possibles precedents clars de transferència de posicions de clients i de les corresponents garanties reals en una ECC, així com tot propòsit del sector de continuar amb aquesta pràctica.

3. Com a excepció del que disposa l’apartat 2, quan una entitat que és client no compleix la condició establerta a la lletra a de l’apartat 2, per no estar protegida davant les pèrdues en cas d’impagament del membre compensador i un altre client del membre compensador de forma conjunta, sempre que es compleixin totes les altres condicions establertes a les lletres a a d de l’apartat esmenat, l’entitat pot calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions de negociació derivades de les operacions vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb l’article 192, sempre que la ponderació de risc del 2% indicada a la lletra a de l’apartat 1 de l’article esmenat sigui substituïda per una ponderació de risc del 4%.

4. En el cas d’una estructura de clients multinivell, quan una entitat que és client a nivell inferior accedeixi als serveis d’una ECC a través d’un client de nivell superior pot aplicar el règim indicat en els apartats 2 o 3 únicament quan les condicions que s’especifiquen en cada apartat es compleixen en cada un dels nivells d’aquesta estructura.

Article 192. Requisits de fons propis per les exposicions de negociació

1. Les entitats poden aplicar el règim següent a les seves exposicions de negociació amb ECC:



2. No obstant el que disposa l’apartat 1, quan els actius atorgats com a garantia a una ECC o un membre compensador són immunes a la fallida en el cas que l’ECC, el membre compensador o un o diversos dels altres clients del membre compensador es declarin insolvents, l’entitat pot atribuir un valor d’exposició nul a les exposicions al risc de crèdit de contrapart corresponents a aquests actius.

3. Les entitats han de calcular els valors de les seves exposicions de negociació amb una ECC de conformitat amb els articles 169 a 185 i amb els articles 130 a 143, segons correspongui.

4. Les entitats han de calcular els imports ponderats per risc de les seves exposicions de negociació amb ECC, als efectes del que disposa l’apartat 1 de l’article 59, com la suma dels valors de les seves exposicions de negociació amb ECC, calculats de conformitat amb els apartats 2 i 3 d’aquest article i multiplicats per la ponderació de risc que determina l’apartat 1 d’aquest article.

Article 193. Requisits de fons propis per contribucions al fons per impagaments d’una ECC

L’entitat que actua com a membre compensador ha d’aplicar el tractament següent a les seves exposicions derivades de les seves contribucions al fons per impagaments d’una ECC:

Article 194. Requisits de fons propis per contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECCQ

1. El valor d’exposició d’una contribució prefinançada d’una entitat al fons per impagaments d’una ECCQ (DF_i) és l’import pagat o el valor de mercat dels actius lliurats per l’entitat reduït en qualsevol quantia d’aquesta contribució que l’ECCQ ja ha utilitzat per absorbir les seves pèrdues arran de l’impagament d’un o més dels seus membres compensadors.

2. L’entitat ha de calcular els requisits de fons propis (K_i) per cobrir l’exposició derivada de la seva contribució prefinançada (DF_i) com segueix:


En què:



3. Les entitats han de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc per a les exposicions derivades de la contribució prefinançada al fons per impagaments d’una ECCQ, als efectes de l’apartat 1 de l’article 59, com els requisits de fons propis (K_i) determinats de conformitat amb l’apartat 2, multiplicats per 12,5.

Article 195. Requisits de fons propis per contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECC no qualificada i per contribucions no finançades a una ECC no qualificada

1. Les entitats han d’aplicar la fórmula següent per calcular el requisit de fons propis (K_i) per les exposicions resultants de les seves contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECC no qualificada (DF_i) i de les contribucions no finançades a aquesta ECC:


En què:



2. Les entitats han de calcular els imports ponderats per risc per a les exposicions derivades de la contribució al fons per impagaments d’una ECC no qualificada, a efectes de l’apartat 1 de l’article 59, com el requisit de fons propis (K_i), determinats de conformitat amb l’apartat 1, multiplicats per 12,5.

Article 196. Requisits de fons propis per contribucions no finançades al fons per impagaments d’una ECCQ

Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 0% a les seves contribucions no finançades al fons per impagaments d’una ECCQ.

Article 197. Requisits de fons propis per exposicions a ECC que deixen de complir determinades condicions

1. Les entitats han d’aplicar el règim establert en aquest article quan, arran d’un anunci públic o de la notificació efectuada per l’autoritat competent d’una ECC utilitzada per l’entitat o efectuada per la mateixa ECC, hagi arribat al seu coneixement que l’ECC deixa de complir les condicions d’autorització o reconeixement, segons escaigui.

2. Quan es compleixi la condició establerta a l’apartat 1, les entitats, en un termini de tres mesos des que tinguin coneixement de la circumstància esmentada en l’apartat 1, o abans si l’AFA així ho requereix, han de procedir de la manera següent pel que fa a les seves exposicions a l’ECC en qüestió:

Capítol quart. Requisits de fons propis per risc operatiu

Secció primera. Principis generals pels quals es regeix la utilització dels diferents mètodes

Article 198. Permís i notificació

Per poder aplicar el mètode estàndard, les entitats han de complir els criteris que estableix l’article 206, a més de les normes generals de gestió de riscs que s’estableixen en l’article 24 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com en l’article 6 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. Abans d’aplicar el mètode estàndard, les entitats ho han de notificar a l’AFA.

L’AFA ha d’autoritzar les entitats a utilitzar un indicador alternatiu per a les línies de negoci “banca minorista” i “banca comercial” quan es compleixen les condicions establertes en l’apartat 2 de l’article 205 i l’article 206.

Article 199. Retorn a l’aplicació de mètodes menys complexos

1. Tal com s’estableix a l’apartat 2 de l’article 72 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que apliquen el mètode estàndard no poden tornar a aplicar el mètode de l’indicador bàsic, llevat que es compleixin les condicions previstes en l’apartat 2.

2. Una entitat només pot tornar a aplicar un mètode menys complex en relació amb el risc operatiu quan es compleixen les dos condicions següents:

Article 200. Ús combinat de diferents mètodes

1. Tal com s’estableix a l’apartat 3 de l’article 72 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden aplicar una combinació de mètodes sempre que estiguin autoritzades per l’AFA. L’AFA ha de concedir l’autorització si es compleixen els requisits que preveu l’apartat 2, segons el cas.

2. Una entitat pot sol·licitar autorització a l’AFA per utilitzar una combinació del mètode de l’indicador bàsic i del mètode estàndard únicament en circumstàncies excepcionals, com la recent adquisició d’un nou negoci que pot requerir un període transitori per a l’aplicació del mètode estàndard.

L’AFA només pot concedir l’autorització quan l’entitat s’ha compromès a aplicar el mètode estàndard seguint un calendari presentat a l’AFA i aprovat per aquesta última.

Secció segona. Mètode de l’indicador bàsic

Article 201. Requisits de fons propis

1. En el mètode de l’indicador bàsic, el requisit de fons propis per risc operatiu és el 15% de la mitjana durant tres anys de l’indicador rellevant definit a l’article 202.

Les entitats han de calcular la mitjana de tres anys de l’indicador rellevant basant-se en les tres últimes observacions de dotze mesos al final de l’exercici financer. Quan no es disposi de xifres auditades, les entitats poden utilitzar estimacions de negoci.

2. Quan una entitat ha estat operativa menys de tres anys, pot utilitzar les estimacions del seu pla de negoci en calcular l’indicador rellevant, sempre que comenci a utilitzar les dades històriques tan aviat com estiguin disponibles.

3. Quan una entitat pot provar a l’AFA que, pel fet que s’ha produït una fusió, una compra o una cessió d’entitats o activitats, la utilització de la mitjana de tres anys per calcular l’indicador rellevant donaria lloc a una estimació esbiaixada del requisit de fons propis per risc operatiu, l’AFA pot permetre que l’entitat modifiqui el càlcul per tenir en compte aquesta situació. En aquestes circumstàncies, l’AFA pot requerir així mateix, per pròpia iniciativa, que una entitat modifiqui el seu càlcul.

4. Quan per a una observació determinada l’indicador rellevant sigui negatiu o igual a zero, les entitats no han de tenir en compte aquesta xifra en el càlcul de la mitjana de tres anys. Les entitats han de calcular aquesta mitjana com la suma de xifres positives dividida pel nombre de xifres positives.

Article 202. Indicador rellevant

Prenent com a base les categories comptables del compte de pèrdues i guanys de les entitats, l’indicador rellevant ha de ser la suma dels elements que figuren en el quadre 1 d’aquest apartat. Les entitats han d’incloure cada element en la suma amb el seu signe positiu o negatiu.


Les entitats han d’ajustar aquests elements per reflectir les condicions següents:



Com a excepció al que disposa el paràgraf primer, les entitats poden optar per no aplicar les categories comptables del compte de pèrdues i guanys que figuren a l’article 27 de la Directiva 86/635/CEE als arrendaments financers i operatius a l’efecte del càlcul de l’indicador pertinent i, en el seu lloc:

Secció tercera. Mètode estàndard

Article 203. Requisits de fons propis

1. D’acord amb el mètode estàndard, les entitats han de dividir les seves activitats en les línies de negoci establertes en el quadre 2 de l’apartat 4 i de conformitat amb els principis que estableix l’article 204.

2. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc operatiu com la mitjana durant tres anys de la suma dels requisits de fons propis anuals de totes les línies de negoci a què es refereix el quadre 2 de l’apartat 4. El requisit de fons propis anuals per a cada línia de negoci ha de ser igual al producte del factor beta corresponent que s’esmenta en aquest quadre 2 i la part de l’indicador rellevant assignada a la línia de negoci corresponent.

3. En un any determinat, les entitats poden compensar, sense cap límit, els requisits de fons propis negatius en qualsevol línia de negoci, derivats d’una part negativa de l’indicador rellevant, amb requisits de fons propis positius en altres línies de negoci. No obstant, si els requisits de fons propis agregats de totes les línies de negoci en un any determinat resulten negatius, les entitats han d’afegir al numerador per a aquest any la xifra zero.

4. Les entitats han de calcular la mitjana de tres anys de la suma al fet a què es refereix l’apartat 2 basant-se en les tres últimes observacions de dotze mesos al final de l’exercici financer. Quan no es disposi de xifres auditades, les entitats poden utilitzar estimacions de negoci.

Quan una entitat pugui provar a l’AFA que -a causa que s’ha produït una fusió, una compra o una cessió d’entitats o activitats- el recurs a la mitjana de tres anys per calcular l’indicador rellevant dona lloc a una estimació esbiaixada del requisit de fons propis per risc operatiu, l’AFA pot permetre que l’entitat modifiqui el càlcul per tenir en compte aquesta realitat. En aquestes circumstàncies, l’AFA pot requerir així mateix, segons les circumstàncies, que una entitat modifiqui el seu càlcul.

Quan una entitat ha estat operativa menys de tres anys, pot utilitzar les estimacions del seu pla de negoci en calcular l’indicador rellevant, sempre que comenci a utilitzar les dades històriques tan aviat com estiguin disponibles.

Article 204. Principis aplicables a l’assignació a les línies de negoci

1. Les entitats han de desenvolupar i documentar polítiques i criteris específics per integrar l’indicador rellevant de les seves línies de negoci i activitats en el marc del mètode estàndard definit a l’article 203. Aquestes polítiques i criteris s’han de revisar i ajustar, segons el cas, als nous riscs i activitats econòmiques o la seva evolució.

2. Les entitats han d’aplicar els principis següents a l’assignació a línies de negoci:



3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per determinar les condicions d’aplicació dels principis que han de regir l’assignació a línies de negoci que preveu aquest article.

Article 205. Mètode estàndard alternatiu

1. D’acord amb el mètode estàndard alternatiu, per a les línies de negoci “banca minorista” i “banca comercial” les entitats han d’aplicar el següent:



2. Per ser autoritzades a utilitzar el mètode estàndard alternatiu, les entitats han de reunir totes les condicions següents:

Article 206. Criteris aplicables al mètode estàndard

Els criteris a què es refereix l’article 198, paràgraf primer, són els següents:

Capítol cinquè. Requisits de capital per risc de mercat

Secció primera. Disposicions generals

Article 207. Mètodes per calcular els requisits de fons propis per risc de mercat

1. Tal com estableix l’apartat 1 de l’article 72 bis de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat de totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió que estiguin subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres com la suma dels requisits de fons propis següents, segons escaigui:



2. Una entitat que no estigui exempta dels requisits de presentació d’informació establerts a l’article 85 quater de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió de conformitat amb l’article 207 quater ha de comunicar el càlcul d’acord amb el que es determini reglamentàriament per a totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres d’acord amb el mètode estàndard alternatiu que es determini reglamentàriament.

3. Les posicions de titulització i els derivats de crèdit d’n-èsim impagament que compleixin tots els criteris següents s’han d’incloure a la cartera de negociació de correlació alternativa:



4. Les posicions amb qualsevol dels instruments subjacents següents no s’han d’incloure a la cartera de negociació de correlació alternativa:



5. Les entitats poden incloure a la seva cartera de negociació de correlació alternativa posicions que no siguin ni posicions de titulització ni derivats de crèdit d’n-èsim impagament però que cobreixin altres posicions d’aquesta cartera, sempre que hi hagi un mercat líquid actiu d’oferta i demanda conforme al paràgraf segon de l’apartat 3 per a l’instrument o els seus instruments subjacents.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar la manera com les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat respecte de les posicions de la cartera d’inversió subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres d’acord amb el mètode establert a l’apartat 2.

Article 207 bis. Exempcions dels requisits específics de presentació d’informació per risc de mercat

1. Tal com estableix l’apartat 1 de l’article 72 ter de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats estan exemptes del requisit de presentació d’informació que figura a l’article 297 ter sempre que el volum de les activitats de l’entitat, dins i fora de balanç, que estiguin subjectes a risc de mercat sigui igual o inferior a cadascun dels llindars següents, sobre la base d’una avaluació efectuada mensualment a partir de les dades del darrer dia del mes:



2. Les entitats han de calcular el volum de les seves activitats dins i fora de balanç que estiguin subjectes a risc de mercat mitjançant les dades del darrer dia de cada mes de conformitat amb els requisits següents:



3. Quan les entitats calculin, o deixin de calcular, els seus requisits de fons propis per risc de mercat de conformitat amb aquest article, les entitats ho han de notificar a l’AFA al més aviat possible.

4. Una entitat que hagi deixat de complir una o diverses de les condicions establertes a l’apartat 1 ho ha de notificar immediatament a l’AFA.

5. L’exempció dels requisits de presentació d’informació que figura a l’article 297 ter deixa d’aplicar-se en un termini de tres mesos a partir del moment en què es produeixi qualsevol de les circumstàncies següents:



6. Quan una entitat quedi subjecta als requisits de presentació d’informació establerts a l’article 297 ter de conformitat amb l’apartat 5, només s’ha d’autoritzar l’exempció dels requisits esmentats si l’entitat demostra a l’AFA que ha complert totes les condicions fixades a l’apartat 1 durant un període ininterromput d’un any complet.

7. Les entitats no han de prendre, comprar ni vendre cap posició amb l’objecte únicament de complir qualsevol de les condicions establertes a l’apartat 1 en el moment de l’avaluació mensual.

8. Una entitat a què es pugui aplicar el tractament previst a l’article 61 queda exempta dels requisits de presentació d’informació que preveu l’article 297 ter.

Article 207 ter. Autorització de requisits consolidats

1. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2 i amb l’únic propòsit de calcular las posicions netes i el requisits de fons propis de conformitat amb el capítol cinquè del títol III en base consolidada, les entitats poden utilitzar les posicions en una entitat o una empresa per compensar posicions en una altra entitat o empresa.

2. Les entitats només poden aplicar el que disposa l’apartat 1 amb l’autorització prèvia de l’AFA, que l’ha d’atorgar si es compleixen totes les condicions següents:



3. En cas que hi hagi empreses situades a tercers països fora dels Estats membres de la UE, s’han de complir totes les condicions següents, a més de les previstes en l’apartat 2:

Secció primera bis. Mètode estàndard alternatiu

Article 207 quater. Àmbit d’aplicació i estructura del mètode estàndard alternatiu

1. Tal com estableix l’article 85 quater de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el mètode estàndard alternatiu que es defineix en aquesta secció s’ha d’emprar amb l’únic objecte de donar compliment al requisit de presentació d’informació que figura a l’apartat 1 de l’article 85 quater de la mateixa Llei.

2. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat de conformitat amb el mètode estàndard alternatiu en relació amb tota cartera de posicions de la cartera de negociació o de la cartera d’inversió que estiguin subjectes al risc de tipus de canvi o risc de matèries primeres com la suma dels tres components següents:

Article 207 quinquies. Definicions

Als efectes d’aquesta secció, s’entén per:

1. Classe de risc: una de les set categories següents:



2. Sensibilitat: la variació relativa del valor d’una posició com a conseqüència d’una variació del valor d’un dels factors de risc pertinents de la posició, calculat mitjançant el model de valoració de l’entitat de conformitat amb els articles 207 novodecies a 207 unvicies.

3. Segment: una subcategoria de posicions dins d’una classe de risc amb un perfil de risc similar a la qual s’assigna una ponderació de risc d’acord amb el que es defineix als articles 207 terdecies a 207 octodecies.

Article 207 sexies. Components del mètode basat en sensibilitats

1. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis pel risc de mercat segons el mètode basat en sensibilitats agregant els següents tres requisits de fons propis de conformitat amb l’article 207 nonies:



2. A efectes del càlcul previst en l’apartat 1:



A efectes d’aquesta secció, els instruments amb opció han d’incloure, entre d’altres, opcions de compra, opcions de venda, contractes cap, contractes floor, opcions sobre permuta, opcions amb barrera i opcions exòtiques. Les opcions implícites, com ara les opcions de pagament anticipat o de conducta, es consideren posicions independents en opcions a efectes del càlcul dels requisits de fons propis pel risc de mercat.

A efectes d’aquesta secció, els instruments els fluxos d’efectiu dels quals puguin expressar-se com a funció lineal del valor nocional del subjacent es consideren instruments sense opcionalitat.

3. No obstant el que disposa la lletra b de l’apartat 2, les entitats poden optar per sotmetre totes les posicions d’instruments sense opcionalitat als requisits de fons propis a què es refereixen les lletres a i c de l’apartat 1.

L’entitat que opti per utilitzar el mètode establert en el paràgraf primer ha de notificar-ho a l’AFA almenys tres mesos abans d’utilitzar-lo per primera vegada. Un cop transcorreguts aquests tres mesos, i sempre que l’AFA no s’hi hagi oposat, l’entitat podrà utilitzar aquest mètode fins que l’AFA l’informi que ja no està autoritzada a fer-ho.

Les entitats que vulguin deixar d’utilitzar el mètode establert en el paràgraf primer han de notificar-ho a l’AFA almenys tres mesos abans de cessar aquest ús. L’entitat podrà deixar d’aplicar aquest mètode, tret que l’AFA s’hi hagi oposat dins d’aquest termini de tres mesos.

Article 207 septies. Requisits de fons propis pel risc delta i vega

1. Les entitats han d’aplicar els factors de risc delta i vega indicats als articles 207 terdecies a 207 octodecies per calcular els requisits de fons propis pel risc delta i vega.

2. Les entitats han d’aplicar el procediment establert en els apartats 3 a 8 per calcular els requisits de fons propis pel risc delta i vega.

3. En cada classe de risc, es calcula la sensibilitat de tots els instruments que entren en l’àmbit dels requisits de fons propis pel risc delta o vega a cada un dels factors de risc delta o vega aplicables inclosos en aquesta classe de risc, utilitzant les fórmules corresponents dels articles 207 novodecies a 207 unvicies. Si el valor d’un instrument depèn de diversos factors de risc, la sensibilitat es determina per separat per a cadascun d’ells.

4. Les sensibilitats s’han d’assignar a un dels segments (b) dins de cada classe de risc.

5. Dins de cada segment (b), es compensen les sensibilitats positives i negatives al mateix factor de risc, i s’obtenen les sensibilitats netes (sk) a cada factor de risc (k) dins d’un segment.

6. Les sensibilitats netes a cada factor de risc dins de cada segment es multipliquen per les corresponents ponderacions de risc establertes als articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies, i s’obtenen les sensibilitats ponderades a cada factor de risc dins d’aquest segment de conformitat amb la fórmula següent:


En què:



7. Les sensibilitats ponderades als diferents factors de risc dins de cada segment s’agreguen d’acord amb la fórmula que figura a continuació, i la quantitat dins de la funció de l’arrel quadrada és com a mínim igual a zero, i s’obté així la sensibilitat específica del segment. S’utilitzen les corresponents correlacions per a les sensibilitats ponderades dins del mateix segment (ρ_kl), establertes als articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies:


En què:



8. La sensibilitat específica del segment (K_b) es calcula en relació amb cada segment dins d’una classe de risc de conformitat amb els apartats 5, 6 i 7. Una vegada s’ha calculat la sensibilitat específica de cada segment per a tots ells, s’agreguen les sensibilitats ponderades a tots els factors de risc dels diferents segments de conformitat amb la fórmula següent, utilitzant les corresponents correlacions (γ_bc) per a les sensibilitats ponderades de diferents segments establertes als articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies, i s’obtenen així els requisits de fons propis pel risc delta o vega específics de la classe de risc:


En què:



Les entitats han de calcular els requisits de fons propis pel risc delta o vega específics de cadascuna de les classes de risc de conformitat amb els apartats 1 a 8.

Article 207 octies. Requisits de fons propis per risc de curvatura

1. Les entitats han d’efectuar els càlculs establerts a l’apartat 2 per a cada factor de risc dels instruments subjectes al requisit de fons propis per risc de curvatura, excepte els factors de risc als quals es refereix l’apartat 3.

Per a un factor de risc determinat, les entitats han d’efectuar aquests càlculs en termes nets respecte a totes les posicions dels instruments subjectes al requisit de fons propis per risc de curvatura en què aquest factor de risc estigui present.

2. Per a un factor de risc determinat 𝑘 inclòs en un o diversos dels instruments esmentats a l’apartat 1, les entitats han de calcular la posició neta de risc de curvatura a l’alça per al factor de risc 𝑘 , així com la seva posició neta de risc de curvatura a la baixa , de la manera següent:





En què:



3. No obstant el que disposa l’apartat 2, en el cas de les corbes de factors de risc que pertanyin a les classes de risc general d’interès, risc de diferencial de crèdit i risc de matèries primeres, les entitats han d’efectuar els càlculs previstos a l’apartat 6 per a tota la corba, en lloc de fer-los per a cada factor de risc que hi pertanyi.

A l’efecte del càlcul esmentat a l’apartat 2, quan X_𝑘 sigui una corba de factors de risc assignats a les classes de risc general d’interès, risc de diferencial de crèdit i risc de matèries primeres, S² _ik és la suma de les sensibilitats delta al factor de risc de la corba en tots els venciments de la corba.

4. Per determinar el requisit de fons propis per risc de curvatura corresponent a un segment, les entitats han d’agregar, segons la fórmula següent, les posicions netes de risc de curvatura a l’alça i a la baixa, calculades de conformitat amb l’apartat 2, de tots els factors de risc assignats a aquest segment de conformitat amb els articles 207 terdecies a 207 octodecies.


En què:



5. No obstant el que disposa l’apartat 4, per als requisits de fons propis per risc de curvatura corresponents al segment 18 de l’article 207 bis nonies, al segment 18 de l’article 207 bis duodecies, al segment 25 de l’article 207 bis quaterdecies i al segment 11 de l’article 207 bis septdecies, s’utilitza la fórmula següent:



6. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de curvatura corresponents a una classe de risc (RCCR) agregant tots els requisits de fons propis per risc de curvatura corresponents a cada segment dins d’una determinada classe de risc, com segueix:


En què:



7. El requisit de fons propis per risc de curvatura és la suma dels requisits de fons propis per risc de curvatura per classe de risc, calculats de conformitat amb l’apartat 6, respecte a totes les classes de risc a les quals pertanyi almenys un factor de risc dels instruments a què es refereix l’apartat 1.

Article 207 nonies. Agregació dels requisits de fons propis específics per classe de risc per als riscos delta, vega i de curvatura

1. Les entitats han d’agregar els requisits de fons propis específics per classe de risc per als riscos delta, vega i de curvatura, de conformitat amb el procediment establert als apartats 2, 3 i 4.

2. El procediment per calcular els requisits de fons propis específics per classe de risc per als riscos delta, vega i de curvatura que s’estableix en els articles 207 septies i 207 octies es duu a terme tres vegades per classe de risc, utilitzant en cadascuna d’elles una sèrie diferent de paràmetres de correlació (ρ_kl) (correlació entre factors de risc dins d’un segment) i (γ_bc) (correlació entre segments dins d’una classe de risc). Cadascuna d’aquestes tres sèries ha de correspondre a un supòsit diferent, d’acord amb el següent:



3. Les entitats han de calcular la suma dels requisits de fons propis específics per classe de risc per als riscos delta, vega i de curvatura i per a cada supòsit amb l’objecte de determinar tres requisits de fons propis específics per supòsit.

4. El requisit de fons propis d’acord amb el mètode basat en sensibilitats ha de ser el més alt dels tres requisits de fons propis específics per supòsit a què es refereix l’apartat 3.

Article 207 decies. Tractament dels instruments sobre índexs i les opcions sobre múltiples subjacents

1. Les entitats han d’utilitzar un mètode de transparència per als instruments sobre índexs i altres instruments amb múltiples subjacents, d’acord amb el que es disposa a continuació:



2. No obstant el que disposa la lletra a de l’apartat 1, les entitats poden calcular una única sensibilitat a una posició en un índex d’accions o de crèdit cotitzat a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per riscos delta i de curvatura, sempre que l’índex d’accions o de crèdit cotitzat compleixi les condicions establertes en l’apartat 3. En aquest cas, les entitats han d’assignar la sensibilitat única al segment pertinent, segons el que s’estableix en els articles 207 bis sexies a 207 bis quatervicies, com segueix:



3. Les entitats poden utilitzar el mètode establert en l’apartat 2 per als instruments referenciats a un índex d’accions o de crèdit cotitzat quan es compleixin totes les condicions següents:



4. Les entitats han d’utilitzar, de manera coherent al llarg del temps, únicament el mètode establert en l’apartat 1 o el mètode previst en l’apartat 2 per a tots els instruments referenciats a un índex d’accions o de crèdit cotitzat que compleixi les condicions establertes en l’apartat 3. Les entitats han d’obtenir el permís previ de l’AFA abans de passar d’un mètode a un altre.

5. En el cas d’un instrument sobre un índex o un altre instrument amb múltiples subjacents, les dades de sensibilitat utilitzades en el càlcul dels riscos delta i de curvatura han de ser coherents, independentment dels mètodes utilitzats per a aquest instrument.

6. Els instruments sobre índexs o amb múltiples subjacents que comportin altres riscos residuals segons el que es menciona en l’apartat 5 de l’article 207 duovicies estan subjectes a l’afegit per riscos residuals a què es refereix l’article 207 duovicies.

Article 207 undecies. Tractament dels organismes d’inversió col·lectiva

1. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat d’una posició en un OIC utilitzant un dels mètodes següents:



Les entitats que utilitzin un dels mètodes establerts en la lletra b han d’aplicar el requisit de fons propis per risc d’impagament establert en els articles 207 tervicies a 207 bis quinquies i l’addició per riscos residuals establerta en l’article 207 duovicies quan el mandat de l’OIC impliqui que algunes de les exposicions en l’OIC hagin d’estar subjectes a aquests requisits de fons propis.

Les entitats que apliquin el mètode establert en la lletra b (ii) poden calcular els requisits de fons propis per risc de crèdit de contrapart i els requisits de fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit de les posicions en derivats de l’OIC utilitzant l’enfocament simplificat establert en l’apartat 3 de l’article 98 bis.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, quan una entitat tingui una posició en un OIC que reprodueixi un índex de referència de manera que la diferència de rendibilitat anualitzada entre l’OIC i l’índex de referència reproduït durant els últims dotze mesos estigui per sota de l’1% en termes absoluts, excloent corretatges i comissions, l’entitat pot tractar aquesta posició com una posició en l’índex de referència reproduït. Les entitats han de verificar el compliment d’aquesta condició quan assumeixin la posició i, posteriorment, almenys una vegada l’any.

No obstant això, quan no es disposi de dades exhaustives per als últims dotze mesos, l’entitat pot utilitzar, amb el permís de l’AFA, una diferència de rendibilitat anualitzada corresponent a un període de menys de dotze mesos.

3. Les entitats poden utilitzar una combinació dels mètodes a què es refereixen les lletres a, b i c de l’apartat 1 per a les seves posicions en OIC. Tanmateix, les entitats només han d’utilitzar-ne un per a totes les posicions en el mateix OIC.

4. A efectes de la lletra b de l’apartat 1, l’entitat ha d’efectuar els càlculs d’acord amb les disposicions següents:



Els requisits de fons propis per a totes les posicions en el mateix OIC respecte de les quals s’hagin utilitzat els càlculs a què es refereix el paràgraf primer es calculen de manera individual com una cartera separada, utilitzant el mètode establert en aquest capítol.

5. Les entitats només poden utilitzar els mètodes a què es refereixen les lletres a o b de l’apartat 1 quan l’OIC compleixi totes les condicions establertes en l’apartat 3 de l’article 98 i la lletra a de l’apartat 4 de l’article 98.

Article 207 duodecies. Posicions d’assegurament

1. Les entitats poden utilitzar el procediment establert en aquest article per calcular els requisits de fons propis per risc de mercat de les posicions d’assegurament d’instruments de deute o de renda variable.

2. Les entitats han d’aplicar un dels factors multiplicadors pertinents que figuren en el quadre 1 a les sensibilitats netes de totes les posicions d’assegurament en cada emissor individual, excloses les posicions d’assegurament que hagin estat subscrites o reassegurades per tercers sobre la base d’un acord formal, i han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat de conformitat amb el mètode establert en aquesta secció, en funció de les sensibilitats netes ajustades.


A efectes d’aquest article, s’entén per “dia hàbil 0” el dia hàbil en què l’entitat es comprometi, sense condicions, a acceptar una quantitat coneguda de valors a un preu convingut.

3. Les entitats han de notificar a l’AFA l’aplicació del procediment establert en aquest article.

Article 207 terdecies. Factors de risc general de tipus d’interès

1. En relació amb tots els factors de risc general de tipus d’interès, inclosos el risc d’inflació i el risc de base entre divises, les entitats han de preveure un segment per divisa, cadascun dels quals conté diferents tipus de factors de risc.

Els factors de risc delta general de tipus d’interès aplicables als instruments sensibles als tipus d’interès són els tipus d’interès sense risc pertinents per divisa i per a cadascun dels terminis de venciment següents: 0,25 anys, 0,5 anys, 1 any, 2 anys, 3 anys, 5 anys, 10 anys, 15 anys, 20 anys i 30 anys. Les entitats han d’assignar els factors de risc als vèrtexs especificats mitjançant interpolació lineal o seguint el mètode més adequat amb les funcions de valoració utilitzades per la unitat independent de control de riscos de l’entitat per informar la direcció general del risc de mercat o de les pèrdues i guanys.

2. Les entitats han d’obtenir els tipus d’interès sense risc per divisa a partir dels instruments del mercat monetari mantinguts a la cartera de negociació de l’entitat que presentin el risc de crèdit més baix, com ara permutes sobre índexs a un dia.

3. Quan les entitats no puguin aplicar el mètode a què es refereix l’apartat 2, els tipus d’interès sense risc s’han de basar en una o diverses corbes de permutes implícites en el mercat utilitzades per l’entitat per valorar les seves posicions a preus de mercat, com ara les corbes de permutes de tipus interbancaris d’oferta.

Quan les dades sobre les corbes de permutes implícites al mercat a què es refereixen l’apartat 2 i el paràgraf primer d’aquest apartat resultin insuficients, els tipus d’interès sense risc poden obtenir-se a partir de la corba de bons sobirans més adequada per a una determinada divisa.

Quan les entitats utilitzin els factors de risc general de tipus d’interès obtinguts de conformitat amb el procediment establert en el paràgraf segon d’aquest apartat per als instruments de deute sobirà, aquests instruments no poden estar exempts dels requisits de fons propis per risc de diferencial de crèdit. En aquests casos, quan sigui impossible dissociar el tipus sense risc del component de diferencial de crèdit, la sensibilitat al factor de risc s’ha d’atribuir tant a la classe de risc general de tipus d’interès com a la classe de risc de diferencial de crèdit.

4. En el cas dels factors de risc general de tipus d’interès, cada divisa constitueix un segment separat. Les entitats han d’assignar als factors de risc dins d’un mateix segment, però amb venciments diferents, una ponderació de risc diferent, conforme al que disposen els articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies.

Les entitats han d’aplicar factors addicionals de risc per risc d’inflació als instruments de deute els fluxos de caixa dels quals depenguin funcionalment de les taxes d’inflació. Aquests factors addicionals de risc consisteixen en un vector de taxes d’inflació implícites en el mercat amb venciments diferents per divisa. En relació amb cada instrument, el vector ha de contenir tants components com taxes d’inflació utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument.

5. Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument al factor de risc addicional per risc d’inflació a què es refereix l’apartat 4 com la variació del valor de l’instrument, segons el seu model de valoració, com a conseqüència d’una alteració d’un punt bàsic en cadascun dels components del vector. Cada divisa constitueix un segment separat. Dins de cada segment, les entitats han de tractar la inflació com un únic factor de risc, amb independència del nombre de components de cada vector. Les entitats han de compensar totes les sensibilitats a la inflació dins d’un mateix segment, calculades conforme al que disposa aquest apartat, per tal d’obtenir una única sensibilitat neta per segment.

6. Els instruments de deute que impliquen pagaments en diferents divises també estan subjectes al risc de base entre aquestes divises. A efectes del mètode basat en sensibilitats, els factors de risc que han d’aplicar les entitats són el risc de base entre divises que presenta cada divisa respecte al dòlar dels Estats Units o a l’euro. Les entitats han de computar les bases entre divises que no estiguin relacionades ni amb la base enfront del dòlar dels Estats Units ni amb la base enfront de l’euro bé en termes de “base enfront del dòlar dels Estats Units”, o bé en termes de “base enfront de l’euro”.

Cadascun dels factors de risc de base entre divises consisteix en un vector de bases entre divises amb diferents venciments per divisa. En relació amb cada instrument de deute, el vector ha de contenir tants components com bases entre divises utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument. Cada divisa constitueix un segment diferent.

Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument a aquest factor de risc de base entre divises com la variació del valor de l’instrument, segons el seu model de valoració, com a conseqüència d’una alteració d’un punt bàsic en cadascun dels components del vector. Cada divisa constitueix un segment separat. En cada segment hi ha dos factors de risc diferenciats possibles: base davant de l’euro i base davant del dòlar dels Estats Units, independentment del nombre de components que existeixin en cada vector de bases entre divises. El nombre màxim de sensibilitats netes per segment ha de ser de dos.

7. Els factors de risc vega general de tipus d’interès aplicables a les opcions els subjacents de les quals siguin sensibles al risc general de tipus d’interès són les volatilitats implícites dels tipus d’interès sense risc pertinents tal com es preveu als apartats 2 i 3, que s’assignen a un segment en funció de la divisa i als següents venciments dins de cada segment: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys. Hi ha d’haver un segment per divisa.

A l’efecte de compensació, les entitats consideren que les volatilitats implícites vinculades als mateixos tipus d’interès sense risc i assignades als mateixos venciments constitueixen el mateix factor de risc.

Quan les entitats assignin les volatilitats implícites als venciments a què es refereix aquest apartat, s’apliquen els requisits següents:



8. Els factors de risc de curvatura general de tipus d’interès que han d’aplicar les entitats consisteixen en un vector de tipus d’interès sense risc, que representa una corba específica de rendiments sense risc, per divisa. Cada divisa constitueix un segment diferent. En relació amb cada instrument, el vector conté tants components com venciments diferents dels tipus d’interès sense risc utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument.

9. Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument enfront de cada factor de risc utilitzat en la fórmula de risc de curvatura de conformitat amb l’article 207 octies. A efectes del risc de curvatura, les entitats han de considerar que els vectors corresponents a diferents corbes de rendiment i amb un nombre diferent de components constitueixen el mateix factor de risc, sempre que aquests vectors corresponguin a la mateixa divisa. Les entitats han de compensar entre si les sensibilitats al mateix factor de risc. Només hi ha una única sensibilitat neta per segment.

No s’imposa cap requisit de fons propis per risc de curvatura en relació amb els riscos d’inflació i de base entre divises.

Article 207 quaterdecies. Factors de risc de diferencial de crèdit en relació amb instruments diferents de titulitzacions

1. Els factors de risc delta de diferencial de crèdit que han d’aplicar les entitats als instruments diferents de titulitzacions que siguin sensibles al diferencial de crèdit d’aquests instruments són les taxes diferencials de crèdit dels seus emissors, que s’infereixen a partir dels pertinents instruments de deute i permutes de cobertura per impagament i s’assignen a cadascun dels següents venciments: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys. Les entitats han d’aplicar un sol factor de risc per emissor i venciment, independentment de si les taxes diferencials de crèdit d’aquests emissors s’infereixen a partir d’instruments de deute o permutes de cobertura per impagament. Els segments són segments sectorials, tal com es preveu en els articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies, i cada segment ha d’incloure tots els factors de risc assignats al sector de què es tracti.

2. Els factors de risc vega de diferencial de crèdit que han d’aplicar les entitats a les opcions els subjacents de les quals no consisteixen en titulitzacions i són sensibles al diferencial de crèdit són les volatilitats implícites de les taxes diferencials de crèdit de l’emissor del subjacent, que s’infereixen d’acord amb el que estableix l’apartat 1, i s’assignen als venciments següents en funció del venciment de l’opció subjecta a requisits de fons propis: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys. S’han d’utilitzar els mateixos segments que s’hagin utilitzat per al risc delta de diferencial de crèdit en relació amb instruments diferents de titulitzacions.

3. Els factors de risc de curvatura de diferencial de crèdit que han d’aplicar les entitats als instruments diferents de titulitzacions consisteixen en un vector de taxes diferencials de crèdit, que representa una corba específica de diferencials de crèdit de l’emissor. En relació amb cada instrument, el vector ha de contenir tants components com venciments diferents de les taxes diferencials de crèdit utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument. S’han d’utilitzar els mateixos segments que s’hagin utilitzat per al risc delta de diferencial de crèdit en relació amb instruments diferents de titulitzacions.

4. Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument enfront de cada factor de risc utilitzat en la fórmula de risc de curvatura, de conformitat amb l’article 207 octies. A efectes del risc de curvatura, les entitats han de considerar que els vectors inferits a partir dels pertinents instruments de deute o permutes de cobertura per impagament i amb un nombre diferent de components constitueixen el mateix factor de risc, sempre que aquests vectors corresponguin al mateix emissor.

Article 207 quindecies. Factors de risc de diferencial de crèdit en relació amb les titulitzacions

1. Les entitats han d’aplicar els factors de risc de diferencial de crèdit de les titulitzacions de la cartera de negociació de correlació alternativa a què es refereix l’apartat 3 a les posicions de titulització que estiguin incloses en la cartera de negociació de correlació alternativa, segons es preveu als apartats 3, 4 i 5 de l’article 207.

Les entitats han d’aplicar els factors de risc de diferencial de crèdit de les titulitzacions que no siguin de la cartera de negociació de correlació alternativa a què es refereix l’apartat 5 a les posicions de titulització que no estiguin incloses en la cartera de negociació de correlació alternativa, segons es preveu als apartats 3, 4 i 5 de l’article 207.

2. Els segments aplicables al risc de diferencial de crèdit de les titulitzacions que pertanyin a la cartera de negociació de correlació alternativa han de ser els mateixos que els aplicables al risc de diferencial de crèdit dels instruments diferents de titulitzacions, de conformitat amb els articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies.

Els segments aplicables al risc de diferencial de crèdit de les titulitzacions que no estiguin incloses en la cartera de negociació de correlació alternativa són específics d’aquesta classe de risc, de conformitat amb els articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies.

3. Els factors de risc de diferencial de crèdit que les entitats han d’aplicar a les posicions de titulització que estiguin incloses en la cartera de negociació de correlació alternativa són els següents:



4. Les entitats han de calcular la sensibilitat de la posició de titulització a cada factor de risc utilitzat en la fórmula de risc de curvatura, de conformitat amb l’article 207 octies. A efectes del risc de curvatura, les entitats han de considerar que els vectors inferits a partir dels pertinents instruments de deute o permutes de cobertura per impagament i amb un nombre diferent de components constitueixen el mateix factor de risc, sempre que aquests vectors corresponguin al mateix emissor.

5. Els factors de risc de diferencial de crèdit que han d’aplicar les entitats a les posicions de titulització que no estiguin incloses en la cartera de negociació de correlació alternativa es refereixen al diferencial del tram, i no al dels instruments subjacents, i són els següents:

Article 207 sexdecies. Factors de risc de renda variable

1. Els segments relatius a tots els factors de risc de renda variable són els segments sectorials esmentats als articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies.

2. Els factors de risc delta en renda variable que les entitats han d’aplicar són tots els preus de comptat de la renda variable i tots els tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable.

A efectes del risc de renda variable, una corba específica de pactes de recompra (repos) de renda variable constitueix un únic factor de risc, expressat com a vector de tipus de pactes de recompra (repo) respecte de diferents venciments. En relació amb cada instrument, el vector ha de contenir tants components com venciments diferents dels tipus de pactes de recompra (repo) utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument.

Les entitats han de calcular la sensibilitat d’un instrument a aquest factor de risc de renda variable com la variació del valor de l’instrument, d’acord amb el seu model de valoració, resultant d’una alteració d’un punt bàsic en cadascun dels components del vector. Les entitats han de compensar entre si les sensibilitats al factor de risc consistent en els tipus de pactes de recompra (repo) del mateix valor de renda variable, independentment del nombre de components de cada vector.

3. Els factors de risc vega en renda variable que les entitats han d’aplicar a les opcions els subjacents dels quals siguin sensibles a la renda variable són les volatilitats implícites dels preus de comptat de la renda variable, que s’han d’assignar als venciments següents en funció del venciment de les corresponents opcions subjectes a requisits de fons propis: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys. No s’imposa cap requisit de fons propis pels riscos vega en relació amb els tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable.

4. Els factors de risc de curvatura en renda variable que les entitats han d’aplicar les entitats a les opcions els subjacents dels quals siguin sensibles a la renda variable són tots els preus de comptat de la renda variable, amb independència del venciment de les corresponents opcions. No s’imposa cap requisit de fons propis pels riscos de curvatura en relació amb els tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable.

Article 207 septdecies. Factors de risc de matèries primeres

1. Els segments corresponents a tots els factors de risc de matèries primeres són els segments sectorials a què es refereixen els articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies.

2. Els factors de risc delta en matèries primeres que les entitats han d’aplicar als instruments sensibles a les matèries primeres són tots els preus de comptat de les matèries primeres per tipus de matèria primera i per a cadascun dels venciments següents: 0,25 anys, 0,5 anys, 1 any, 2 anys, 3 anys, 5 anys, 10 anys, 15 anys, 20 anys i 30 anys. Les entitats només consideren que dos preus del mateix tipus de matèria primera i amb el mateix venciment constitueixen el mateix factor de risc quan el conjunt de les condicions jurídiques relatives al lloc de lliurament sigui idèntic.

3. Els factors de risc vega relacionats amb matèries primeres que les entitats han d’aplicar a les opcions els subjacents de les quals siguin sensibles a les matèries primeres són les volatilitats implícites dels preus de les matèries primeres per tipus de les mateixes, que s’assignen als venciments següents en funció del venciment de les corresponents opcions subjectes a requisits de fons propis: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys. Les entitats han de considerar que les sensibilitats a un mateix tipus de matèria primera i assignades al mateix venciment constitueixen un únic factor de risc, que les entitats han de procedir, per tant, a compensar.

4. Els factors de risc de curvatura en matèries primeres que les entitats han d’aplicar a les opcions els subjacents de les quals siguin sensibles a les matèries primeres són una única sèrie de preus de matèries primeres amb diferents venciments per tipus de matèria primera, expressada com a vector. En relació amb cada instrument, el vector conté tants components com preus de la corresponent matèria primera utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument. Les entitats no han d’establir diferències entre els preus de les matèries primeres pel lloc de lliurament.

La sensibilitat de l’instrument a cada factor de risc utilitzat en la fórmula de risc de curvatura es calcula d’acord amb l’article 207 octies. A efectes del risc de curvatura, les entitats han de considerar que els vectors amb un nombre diferent de components constitueixen el mateix factor de risc, sempre que aquests vectors corresponguin al mateix tipus de matèria primera.

Article 207 octodecies. Factors de risc de tipus de canvi

1. Els factors de risc delta relacionats amb el tipus de canvi que les entitats han d’aplicar als instruments sensibles al tipus de canvi són tots els tipus de canvi de comptat entre la divisa en què es denomina l’instrument i la divisa de referència de l’entitat quan aquesta última en faci ús de conformitat amb l’apartat 7. Les entitats han de preveure un segment per a cada parella de divises, el qual comprèn un sol factor de risc i una sola sensibilitat neta.

2. Els factors de risc vega relacionats amb el tipus de canvi que les entitats han d’aplicar a les opcions els subjacents de les quals siguin sensibles al tipus de canvi són les volatilitats implícites dels tipus de canvi entre les parelles de divises esmentades a l’apartat 1. Les volatilitats implícites dels tipus de canvi s’assignen als venciments següents en funció dels venciments de les corresponents opcions subjectes a requisits de fons propis: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys.

3. Els factors de risc de curvatura relacionats amb el tipus de canvi que les entitats han d’aplicar als instruments els subjacents de les quals siguin sensibles al tipus de canvi són els mateixos que els previstos a l’apartat 1.

4. Les entitats no estan obligades a distingir entre les variants local i extraterritorial d’una divisa per a tots els factors de risc delta, vega i de curvatura relacionats amb el tipus de canvi.

5. Quan un tipus de canvi que sigui el subjacent d’un instrument i subjecte a requisits de fons propis per risc de curvatura no es refereixi ni a la divisa de referència de l’entitat ni a la divisa de referència de l’entitat, aquesta última podrà dividir per 1,5 els corresponents components i establerts a l’apartat 2 de l’article 207 octies, respecte dels quals sigui el factor de risc de tipus de canvi entre una de les dos divises del subjacent i la divisa de referència o la divisa de referència de l’entitat, segons correspongui.

6. Amb l’autorització prèvia de l’AFA, les entitats podran dividir per 1,5 els components i establerts a l’apartat 2 de l’article 207 octies, de manera sistemàtica respecte a tots els factors de risc de tipus de canvi dels instruments sobre divises subjectes a requisits de fons propis per risc de curvatura, sempre que els factors de risc de tipus de canvi basats en la divisa de referència o de base de l’entitat, segons correspongui, que estiguin inclosos en el càlcul d’aquests components siguin objecte d’una variació simultània.

7. No obstant el que disposen els apartats 1 i 3, les entitats podran substituir, amb l’autorització prèvia de l’AFA, la seva divisa de referència per una altra divisa (“divisa de base”) en tots els tipus de canvi de comptat per expressar els factors de risc delta i de curvatura connexos al tipus de canvi quan es compleixin totes les condicions següents:



Les entitats que hagin estat autoritzades a utilitzar una divisa de base segons el que disposa el paràgraf primer han de convertir a la divisa de referència els resultants requisits de fons propis per risc de tipus de canvi utilitzant el tipus de canvi de comptat vigent entre la divisa de base i la divisa de referència.

Article 207 novodecies. Sensibilitats al risc delta

1. Les entitats han de calcular les sensibilitats delta en connexió amb el risc general de tipus d’interès de la manera següent:








2. Les entitats han de calcular les sensibilitats delta en connexió amb el risc de diferencial de crèdit per a totes les posicions, de titulització o no , de la manera següent:




3. Les entitats han de calcular les sensibilitats al risc delta en connexió amb renda variable de la manera següent:








4. Les entitats han de calcular les sensibilitats al risc delta en connexió amb matèries primeres enfront de cada factor de risc k de la manera següent:


En què:



5. Les entitats han de calcular les sensibilitats al risc delta en connexió amb el tipus de canvi enfront de cada factor de risc de tipus de canvi k de la manera següent:


En què:

Article 207 vicies. Sensibilitats de risc vega

1. Les entitats han de calcular la sensibilitat al risc vega d’una opció davant d’un factor de risc k determinat de la manera següent:


En què:



2. Quan es tracta de classes de risc en les quals una dimensió dels factors de risc vega és el venciment, sense que les normes per assignar els factors de risc siguin aplicables perquè les opcions no tenen venciment, les entitats han d’assignar aquests factors de risc al venciment prescrit més llarg. Aquestes opcions estan subjectes a l’addició per riscos residuals.

3. En el cas de les opcions sense preu d’exercici o barrera i de les opcions amb múltiples preus d’exercici o barreres, les entitats han d’efectuar l’assignació als preus d’exercici i venciments que utilitzin internament per valorar l’opció. Aquestes opcions estan també subjectes a l’addició per riscos residuals.

4. Les entitats no han de calcular el risc vega per als trams de titulització inclosos a la cartera de negociació de correlació alternativa, tal com es preveu en els apartats 3, 4 i 5 de l’article 207, i que no tinguin una volatilitat implícita. Els requisits de fons propis per risc delta i de curvatura es calculen en relació amb aquests trams de titulització.

Article 207 unvicies. Requisits aplicables als càlculs de sensibilitat

1. Les entitats han d’obtenir les sensibilitats a partir dels models de valoració de l’entitat que serveixen de base per notificar a la direcció general les pèrdues i guanys, utilitzant les fórmules recollides en els articles 207 novodecies i 207 vicies.

2. En calcular les sensibilitats al risc delta dels instruments amb opcionalitat que es mencionen a la lletra a de l’apartat 2 de l’article 207 sexies, les entitats poden suposar que els factors de risc de volatilitat implícita romanen constants.

3. En calcular les sensibilitats al risc vega dels instruments amb opcionalitat que es mencionen a la lletra b de l’apartat 2 de l’article 207 sexies, s’apliquen els requisits següents:



4. Les entitats han de calcular totes les sensibilitats excepte les sensibilitats als ajustos de valoració del crèdit.

5. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, subjecte a l’autorització per part de l’AFA, una entitat pot fer ús de definicions alternatives de les sensibilitats al risc delta en el càlcul dels requisits de fons propis d’una posició de la cartera de negociació segons el que disposa aquesta secció, sempre que l’entitat compleixi totes les condicions següents:



6. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, subjecte a l’autorització per part de l’AFA, una entitat pot calcular les sensibilitats vega a partir d’una transformació lineal de definicions alternatives de les sensibilitats en el càlcul dels requisits de fons propis d’una posició de la cartera de negociació segons el que disposa aquesta secció, sempre que l’entitat compleixi les dos condicions següents:

Article 207 duovicies. Requisits de fons propis per a riscos residuals

1. A més dels requisits de fons propis per a risc de mercat establerts als articles 207 quinquies a 207 duodecies, les entitats han d’aplicar requisits de fons propis addicionals als instruments exposats a riscos residuals, d’acord amb aquest article.

2. Es considera que els instruments estan exposats a riscos residuals quan compleixin alguna de les condicions següents:



3. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis addicionals esmentats a l’apartat 1 com la suma dels imports nocionals bruts dels instruments esmentats a l’apartat 2 multiplicada per les ponderacions de risc següents:



4. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, l’entitat no ha d’aplicar els requisits de fons propis per a riscos residuals a un instrument que compleixi alguna de les condicions següents:



5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar què és un subjacent exòtic i quins instruments estan subjectes a riscos residuals a efectes de l’apartat 2.

Article 207 tervicies. Definicions i disposicions generals en relació amb el risc d’impagament

1. A efectes dels articles 207 quatervicies a 207 bis quinquies, s’entén per:



2. Els requisits de fons propis per risc d’impagament s’han d’aplicar als instruments de deute i de renda variable, als instruments derivats dels quals aquells siguin subjacents i als derivats els pagaments o el valor raonable dels quals es vegin afectats per l’impagament d’un deutor que no sigui la mateixa contrapart del derivat. Les entitats han de calcular els requisits per risc d’impagament per separat per a cadascun dels tipus d’instruments següents: aquells que no consisteixin en titulitzacions, titulitzacions que no estiguin incloses en la cartera de negociació de correlació alternativa i titulitzacions que estiguin incloses en aquesta cartera. Els requisits finals de fons propis per risc d’impagament que han d’aplicar les entitats han de ser la suma d’aquests tres components.

Article 207 quatervicies. Imports bruts d’impagament sobtat

1. Les entitats han de calcular els imports bruts d’impagament sobtat per a cada exposició llarga a instruments de deute com segueix:


En què:



2. Les entitats han de calcular els imports bruts d’impagament sobtat per a cada exposició curta a instruments de deute com segueix:


En què:



3. A l’efecte del càlcul previst en els apartats 1 i 2, l’LGD per als instruments de deute que han d’aplicar les entitats és la següent:



4. A l’efecte dels càlculs previstos en els apartats 1 i 2, el valor nocional es determina com segueix:



5. En el cas de les exposicions a instruments de renda variable, les entitats han de calcular els imports bruts d’impagament sobtat com segueix, en lloc de com es disposa en les fórmules previstes en els apartats 1 i 2:



En què:



6. Les entitats han d’assignar una LGD del 100% als instruments de renda variable a l’efecte del càlcul previst a l’apartat 5.

7. Quan es tracti d’exposicions al risc d’impagament resultants d’instruments derivats els pagaments dels quals, en cas d’impagament del deutor, no estiguin vinculats al valor nocional d’un instrument específic emès per aquest deutor o a l’LGD del deutor o un instrument emès per ell, les entitats han d’utilitzar mètodes alternatius per estimar els imports bruts d’impagament sobtat.

8. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar:

Article 207 quinvicies. Imports nets d’impagament sobtat

1. Les entitats han de calcular els imports nets d’impagament sobtat compensant entre si els imports bruts d’impagament sobtat de les exposicions curtes i de les exposicions llargues. La compensació només és possible entre exposicions davant un mateix deutor i quan les exposicions curtes tinguin igual o menys prelació que les exposicions llargues.

2. La compensació ha de ser íntegra o parcial en funció dels venciments de les exposicions que es compensin:



3. Quan la compensació no sigui possible, els imports bruts d’impagament sobtat han de ser iguals als imports nets d’impagament sobtat en el cas de les exposicions amb un venciment igual o superior a un any. Els imports bruts d’impagament sobtat amb un venciment inferior a un any s’han de multiplicar per la raó entre el venciment de l’exposició i un any, amb un límit de tres mesos, per calcular els imports nets d’impagament sobtat.

4. A efectes dels apartats 2 i 3, es pren en consideració el venciment dels contractes de derivats, i no el dels seus subjacents. A discreció de l’entitat, s’assigna a les exposicions de renda variable al comptat un venciment d’un any o de tres mesos.

Article 207 sexvicies. Càlcul dels requisits de fons propis per risc d’impagament

1. Els imports nets d’impagament sobtat, independentment del tipus de contrapart, es multipliquen per les ponderacions de risc d’impagament que corresponguin a la seva qualitat creditícia, segons s’especifica al quadre 2 següent:


2. Les exposicions que rebrien una ponderació de risc del 0% d’acord amb el mètode estàndard per al risc de crèdit de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III, reben una ponderació per risc d’impagament del 0% a efectes dels requisits de fons propis per risc d’impagament.

3. L’impagament sobtat net ponderat s’atribueix als segments següents: empreses, emissors sobirans i administracions locals/municipis.

4. Els imports nets ponderats d’impagament sobtat s’han d’agregar dins de cada segment d’acord amb la fórmula següent:


En què:



A l’efecte del càlcul de DRC_b i de WtS, s’agreguen les posicions llargues i curtes respecte de totes les posicions dins d’un segment, independentment del nivell de qualitat creditícia al qual aquestes posicions s’assignin, amb la finalitat d’obtenir els requisits de fons propis per risc d’impagament específics del segment.

5. Els requisits finals de fons propis per risc d’impagament per les exposicions no consistents en titulitzacions es calculen com la suma simple dels requisits de fons propis de cada segment.

Article 207 septvicies. Imports d’impagament sobtat de les titulitzacions no pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Els imports bruts d’impagament sobtat de les exposicions de titulització han de ser el seu valor de mercat o, en cas que el seu valor de mercat no estigui disponible, el seu valor raonable determinat d’acord amb la normativa comptable que sigui aplicable.

2. Els imports nets d’impagament sobtat es determinen compensant els imports bruts llargs d’impagament sobtat amb els imports bruts curts d’impagament sobtat. La compensació només és possible entre exposicions de titulització amb el mateix conjunt d’actius subjacents i pertanyents al mateix tram. No es permet la compensació entre exposicions de titulització amb diferents conjunts d’actius subjacents, encara que els punts de connexió i separació siguin els mateixos.

3. Quan, descomponent o combinant exposicions de titulització existents, puguin replicar-se perfectament, llevat de la dimensió del venciment, altres exposicions de titulització també existents, poden utilitzar-se a l’efecte de compensació les exposicions resultants de la descomposició o combinació, en lloc de les exposicions de titulització existents.

4. Quan, descomponent o combinant exposicions existents en noms subjacents, pugui replicar-se perfectament tota l’estructura de trams d’una exposició de titulització existent, poden utilitzar-se a l’efecte de compensació les exposicions resultants de la descomposició o combinació, en lloc de les exposicions de titulització existents. Quan s’utilitzin d’aquesta manera els noms subjacents, han d’eliminar-se del tractament del risc d’impagament en exposicions no consistents en titulitzacions.

5. L’article 207 quinvicies s’aplica tant a les exposicions de titulització existents com a les exposicions de titulització utilitzades d’acord amb els apartats 3 o 4. Els venciments pertinents han de ser els dels trams de titulització.

Article 207 bis bis. Càlcul dels requisits de fons propis per risc d’impagament de titulitzacions no pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Els imports nets d’impagament sobtat de les exposicions de titulització es multipliquen pel 8% de la ponderació de risc aplicable a l’exposició de titulització pertinent a la cartera d’inversió, fins i tot quan es tracti de titulitzacions STS, d’acord amb la jerarquia de mètodes establerts en els articles 152 a 165, i independentment del tipus de contrapart.

2. S’aplica un venciment d’un any a tots els trams quan les ponderacions de risc es calculin d’acord amb el mètode SEC-ERBA (basat en qualificacions externes).

3. Els imports d’impagament sobtat ponderats per risc de les diverses exposicions de titulització al comptat es limiten com a màxim al valor raonable de la posició.

4. Els imports nets d’impagament sobtat ponderats per risc s’han d’assignar als segments següents:



A efectes del paràgraf primer, les onze classes d’actius són: pagarés de titulització (ABCP), préstecs per a vehicles / lloguers de vehicles, bons de titulització hipotecària sobre immobles residencials (RMBS), bons de titulització hipotecària sobre immobles comercials (CMBS), targetes de crèdit, obligacions garantides per préstecs, obligacions garantides per deute al quadrat (CDO al quadrat), petites i mitjanes empreses (pimes), préstecs per a estudiants, altres minoristes, altres grans clients. Les quatre regions són Àsia, Europa, Amèrica del Nord i la resta del món.

5. Per assignar una exposició de titulització a un segment, les entitats es basen en una classificació d’ús comú en el mercat. Les entitats han d’assignar cada exposició de titulització a un únic dels segments esmentats en l’apartat 4. Tota exposició de titulització que una entitat no pugui assignar a un segment per a una classe d’actiu o regió s’assigna a la classe d’actius “altres minoristes” o “altres grans clients” o a la regió “resta del món”, respectivament.

6. Els imports nets d’impagament sobtat ponderats se sumen dins de cada segment de la mateixa manera que per al risc d’impagament de les exposicions no consistents en titulitzacions, utilitzant la fórmula que es detalla a l’apartat 4 de l’article 207 sexvicies, i obtenen així els requisits de fons propis per risc d’impagament de cada segment.

7. Els requisits finals de fons propis per risc d’impagament de les titulitzacions no pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa es calculen com la suma simple dels requisits de fons propis de cada segment.

Article 207 bis ter. Àmbit d’aplicació dels requisits de fons propis per risc d’impagament de les titulitzacions pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Per a la cartera de negociació de correlació alternativa, els requisits de fons propis han d’incloure el risc d’impagament de les exposicions de titulització i de les cobertures no consistents en titulitzacions. Aquestes cobertures s’han d’excloure dels càlculs del risc d’impagament de les exposicions no consistents en titulitzacions. No pot haver-hi cap benefici de diversificació entre els requisits de fons propis per risc d’impagament de les exposicions no consistents en titulitzacions, els requisits de fons propis per risc d’impagament de les titulitzacions no pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa i els requisits de fons propis per risc d’impagament de les titulitzacions pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa.

2. En el cas dels derivats de renda variable i derivats de crèdit negociats i no inclosos entre les titulitzacions, els imports d’impagament sobtat per a cada component es determinen aplicant l’enfocament de transparència.

Article 207 bis quater. Imports d’impagament sobtat de la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Als efectes d’aquest article, s’entén per:



2. Els imports bruts d’impagament sobtat de les exposicions, de titulització o no, de la cartera de negociació de correlació alternativa han de ser el seu valor de mercat o, en cas que el seu valor de mercat no estigui disponible, el seu valor raonable determinat d’acord amb la normativa comptable que sigui aplicable.

3. Els productes d’n-èsim impagament s’assimilen a productes per trams amb els punts d’unió i separació següents:



4. Els imports nets d’impagament sobtat es determinen compensant els imports bruts llargs d’impagament sobtat amb els imports bruts curts d’impagament sobtat. La compensació només és possible entre exposicions que, a excepció del venciment, siguin per la resta idèntiques. La compensació només és possible en els casos següents:

Article 207 bis quinquies. Càlcul dels requisits de fons propis pel risc d’impagament en relació amb la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Els imports nets d’impagament sobtat es multipliquen per:



2. Els imports nets d’impagament sobtat ponderats pel risc s’han d’assignar a segments que corresponguin a un índex.

3. Els imports nets d’impagament sobtat ponderats pel risc han de ser agregats dins de cada segment segons la fórmula següent:


En què:



4. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis pel risc d’impagament de la cartera de negociació de correlació alternativa aplicant la fórmula següent:


En què:

Article 207 bis sexies. Ponderacions pel risc general de tipus d’interès

1. Les ponderacions de risc de les sensibilitats als factors de risc relatius als tipus d’interès sense risc són les següents:


2. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc de l’1,6% a totes les sensibilitats a la inflació i als factors de risc de base entre divises.

3. Per a les divises incloses a la subcategoria de divises de més liquiditat esmentada a l’apartat 1, i la divisa nacional de l’entitat, les ponderacions de risc dels factors de risc dels tipus d’interès sense risc han de ser les ponderacions de risc indicades al quadre 3 dividides per .

Article 207 bis septies. Correlacions dins del segment respecte al risc general de tipus d’interès

1. Entre dos sensibilitats ponderades de factors de risc general de tipus d’interès WS_k i WS_l dins del mateix segment, i amb el mateix venciment assignat però corresponents a diferents corbes, la correlació ρ_kl s’estableix en el 99,90%.

2. Entre dos sensibilitats ponderades de factors de risc general de tipus d’interès WS_k i WS_l dins del mateix segment, corresponents a la mateixa corba però amb diferents venciments, la correlació s’estableix en virtut de la fórmula següent:


En què:



3. Entre dos sensibilitats ponderades de factors de risc general de tipus d’interès WS_k i WS_l dins del mateix segment, corresponents a diferents corbes i amb diferents venciments, la correlació ρ_kl ha de ser igual al paràmetre de correlació especificat a l’apartat 2 multiplicat per 99,90%.

4. Entre una sensibilitat ponderada de factors de risc general de tipus d’interès WS_k i una sensibilitat ponderada de factors de risc d’inflació WS_l, la correlació es fixa en el 40%.

5. Entre qualsevol sensibilitat ponderada de factors de risc de base entre divises WS_k i qualsevol sensibilitat ponderada de factors de risc general de tipus d’interès WS_l, incloent-hi un altre factor de risc de base entre divises, la correlació es fixa en el 0%.

Article 207 bis octies. Correlacions entre segments respecte del risc general de tipus d’interès

1. Per agregar factors de risc pertanyents a diferents segments, s’utilitza el paràmetre γ_bc = 50%.

2. El paràmetre γ_bc = 80% s’utilitza per agregar un factor de risc de tipus d’interès basat en una divisa prevista a l’apartat 3 de l’article 207 bis tervicies, i un factor de risc de tipus d’interès basat en l’euro.

Article 207 bis nonies. Ponderacions per risc de diferencial de crèdit sobre exposicions no consistents en titulitzacions

1. Les ponderacions de risc per a les sensibilitats als factors de risc de diferencial de crèdit sobre exposicions no consistents en titulitzacions han de ser les mateixes per a tots els venciments (0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys) dins de cada segment del quadre 4.


2. En assignar una exposició al risc a un sector, les entitats s’han de basar en una classificació d’ús comú al mercat per agrupar els emissors per sector d’activitat. Les entitats han d’assignar cada emissor a un sol dels segments sectorials indicats en el quadre 4. Les exposicions al risc derivades de qualsevol emissor que una entitat no pugui assignar d’aquesta manera a un sector s’han d’assignar al segment 18 en el quadre 4.

Article 207 bis decies. Correlacions dins del segment respecte del risc de diferencial de crèdit (exposicions no consistents en titulitzacions)

1. El paràmetre de correlació ρ_kl entre dos sensibilitats WS_k i WS_l dins del mateix segment es fixa com segueix:


En què:



2. Els paràmetres de correlació a què es refereix l’apartat 1 no s’han d’aplicar al segment 18 indicat en el quadre 4 de l’apartat 1 de l’article 207 bis nonies. Els requisits de capital a l’efecte de la fórmula d’agregació del risc delta dins del segment 18 han de ser iguals a la suma dels valors absoluts de les sensibilitats netes ponderades atribuïdes a aquest segment:

Article 207 bis undecies. Correlacions entre segments respecte del risc de diferencial de crèdit (exposicions no consistents en titulitzacions)

El paràmetre de correlació γbc que s’ha d’aplicar a l’agregació de sensibilitats entre diferents segments es fixa com segueix:


En què:

Article 207 bis duodecies. Ponderacions per risc de diferencial de crèdit en titulitzacions (cartera de negociació de correlació alternativa)

Les ponderacions de risc per a les sensibilitats als factors de risc de diferencial de crèdit en titulitzacions pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa són les mateixes per a tots els venciments (0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys) dins de cada segment del quadre 6, i són les següents:

Article 207 bis terdecies. Correlacions respecte del risc de diferencial de crèdit en titulitzacions pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. La correlació de risc delta s’obté d’acord amb l’article 207 bis decies, llevat que, a efectes d’aquest apartat, és igual a 1 quan les dos sensibilitats estiguin associades a les mateixes corbes, i al 99,00% en els altres casos.

2. La correlació s’obté d’acord amb l’article 207 bis undecies.

Article 207 bis quaterdecies. Ponderacions pel risc de diferencial de crèdit en titulitzacions que no pertanyen a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Les ponderacions de risc per a les sensibilitats als factors de risc de diferencial de crèdit en titulitzacions que no pertanyen a la cartera de negociació de correlació alternativa són les mateixes per a tots els venciments (0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys) dins de cada segment del quadre 7, i són les següents:


2. En assignar una exposició al risc a un sector, les entitats s’han de basar en una classificació d’ús comú al mercat per agrupar els emissors per sector d’activitat. Les entitats han d’assignar cada tram a un dels segments sectorials indicats al quadre 7. Les exposicions al risc derivades de qualsevol tram que una entitat no pugui assignar d’aquesta manera a un sector s’assignen al segment 25.

Article 207 bis quindecies. Correlacions dins del segment respecte del risc de diferencial de crèdit en titulitzacions que no pertanyen a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Entre dos sensibilitats WS_k i WS_l dins del mateix segment, el paràmetre de correlació ρ_kl es fixa de la manera següent:


En què:



2. Els paràmetres de correlació als quals es fa referència a l’apartat 1 no s’apliquen al segment 25 del quadre 7 de l’article 207 bis quaterdecies. Els requisits de capital a l’efecte de la fórmula d’agregació del risc delta dins del segment 25 han de ser iguals a la suma dels valors absoluts de les sensibilitats netes ponderades assignades a aquest segment:

Article 207 bis sexdecies. Correlacions entre segments respecte del risc de diferencial de crèdit en titulitzacions que no pertanyen a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. El paràmetre de correlació γ_bc s’aplica a l’agregació de sensibilitats entre diferents segments i ha de romandre fixat en el 0%.

2. Els requisits de capital per al segment 25 s’han d’afegir al capital global a nivell de la classe de risc, sense que es reconegui cap efecte de diversificació o de cobertura amb cap altre segment.

Article 207 bis septdecies. Ponderacions pel risc de renda variable

1. Les ponderacions de risc per a les sensibilitats als factors de risc de renda variable i als tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable es determinen per a cada segment del quadre 8 i són les següents:


2. A efectes del que disposa aquest article, s’ha de determinar què constitueix una capitalització de mercat reduïda o elevada mitjançant un reglament tècnic.

3. A efectes del que disposa aquest article, el ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar què constitueix un mercat emergent i què constitueix una economia avançada.

4. En assignar una exposició al risc a un sector, les entitats s’han de basar en una classificació d’ús comú en el mercat per agrupar els emissors per sector d’activitat. Les entitats han d’assignar cada emissor a un dels segments sectorials indicats en el quadre 8 i han d’assignar tots els emissors del mateix sector al mateix sector. Les exposicions al risc derivades de qualsevol emissor que una entitat no pugui assignar de tal manera a un sector s’han d’assignar al segment 11 en el quadre 8. Els emissors de renda variable multinacionals o multisectorials han de ser assignats a un segment determinat en funció de la regió i el sector d’importància més gran en què opera l’emissor de renda variable.

Article 207 bis octodecies. Correlacions dins del segment respecte del risc de renda variable

1. El paràmetre de correlació del risc delta ρ_kl entre dos sensibilitats WS_k i WS_l dins del mateix segment queda fixat en el 99,90% quan es tracta, per una banda, d’una sensibilitat a un preu de comptat de renda variable i, per l’altra, d’una sensibilitat a un tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable, i ambdós estiguin associades al mateix nom d’emissor de renda variable.

2. En casos diferents dels previstos en l’apartat 1, el paràmetre de correlació ρ_kl entre dos sensibilitats WS_k i WS_l al preu de comptat de renda variable dins del mateix segment es fixa com segueix:



3. El paràmetre de correlació ρ_kl entre dos sensibilitats WS_k i WS_l al tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable dins del mateix segment es fixa d’acord amb les lletres a a d de l’apartat 2.

4. Entre dos sensibilitats WS_k i WS_l dins del mateix segment, una de les quals sigui una sensibilitat a un preu de comptat de renda variable i l’altra, una sensibilitat a un tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable, i que estiguin associades a diferents noms d’emissor de renda variable, el paràmetre de correlació ρ_kl s’ha de fixar d’acord amb els paràmetres de correlació especificats en l’apartat 2, multiplicats pel 99,90%.

5. Els paràmetres de correlació especificats en els apartats 1 a 4 no s’apliquen al segment 11. Els requisits de capital a l’efecte de la fórmula d’agregació del risc delta dins del segment 11 són iguals a la suma dels valors absoluts de les sensibilitats netes ponderades assignades a aquest segment:

Article 207 bis novodecies. Correlacions entre segments respecte del risc de renda variable

El paràmetre de correlació γ_bc s’aplica a l’agregació de sensibilitats entre diferents segments.

Queda fixat en relació amb els segments del quadre 8 de l’article 207 bis septdecies de la manera següent:

Article 207 bis vicies. Ponderacions pel risc de matèries primeres

Les ponderacions de risc per a les sensibilitats als factors de risc de matèries primeres són les següents:

Article 207 bis unvicies. Correlacions dins del segment respecte del risc de matèries primeres

1. A efectes del que disposa aquest article, dos matèries primeres qualssevol es consideren matèries primeres diferents quan hi hagi al mercat dos contractes que es diferenciïn només per la matèria primera subjacent que s’hagi de lliurar en virtut de cada contracte.

2. El paràmetre de correlació ρ_kl entre dos sensibilitats WS_k i WS_l dins del mateix segment es fixa com segueix:


En què:



3. Les correlacions dins del segment són les següents:


4. No obstant el que disposa l’apartat 1, s’apliquen les disposicions següents:

Article 207 bis duovicies. Correlacions entre segments respecte del risc de matèries primeres

El paràmetre de correlació γ_bc que s’aplica a l’agregació de sensibilitats entre diferents segments queda fixat en:

Article 207 bis tervicies. Ponderacions per risc de tipus de canvi

1. S’aplica una ponderació de risc del 15% a totes les sensibilitats als factors de risc de tipus de canvi.

2. La ponderació de risc dels factors de risc de tipus de canvi en relació amb els parells de divises compostos per l’euro i la divisa d’un estat membre de la UE que participi en la segona fase de la unió econòmica i monetària (MTC II) ha de ser una de les següents:



3. No obstant el que disposa l’apartat 2, la ponderació de risc dels factors de risc de tipus de canvi en relació amb les divises a què fa referència l’apartat 2 que participen en l’MTC II amb un marge de fluctuació acordat formalment que sigui més reduït que el marge estàndard de més o menys el 15% ha de ser igual a la fluctuació percentual màxima dins aquest marge més reduït.

4. La ponderació de risc dels factors de risc de tipus de canvi inclosos a la subcategoria de parells de divises de més liquiditat que es determini mitjançant un reglament tècnic ha de ser la que s’esmenta a l’apartat 1 dividida entre .

5. Quan les dades diàries sobre el tipus de canvi per als tres anys anteriors mostrin que un parell de divises format per l’euro i una divisa d’un estat membre diferent de l’euro és constant i que l’entitat sempre pot afrontar un diferencial nul entre el preu de compra i el de venda en les respectives transaccions relacionades amb aquest parell de divises, l’entitat ha de poder aplicar la ponderació de risc que s’esmenta a l’apartat 1, dividida entre 2, sempre que compti amb l’autorització explícita de l’AFA per fer-ho.

Article 207 bis quatervicies. Correlacions respecte al risc de tipus de canvi

S’ha d’aplicar un paràmetre de correlació γbc uniforme igual al 60% a l’agregació de sensibilitats a factors de risc de tipus de canvi.

Article 207 bis quinvicies. Ponderacions per risc vega i de curvatura

1. Els factors de risc vega han d’utilitzar els segments relatius al delta a què es refereixen els articles 207 bis sexies a 207 bis quatervicies.

2. La ponderació de risc corresponent a un determinat factor de risc vega k (RW_k) es determina com a proporció del valor actual d’aquest factor de risc k, que representa la volatilitat implícita d’un subjacent, tal com es descriu en els articles 207 terdecies a 207 unvicies.

3. La proporció a què es refereix l’apartat 2 s’ha de fer dependre de la liquiditat suposada de cada tipus de factor de risc segons la fórmula següent:


En què:




4. Els segments utilitzats en el marc del risc delta en els articles 207 bis sexies a 207 bis quatervicies s’han d’utilitzar en el marc del risc de curvatura, llevat que s’indiqui el contrari en aquesta secció.

5. Per als factors de risc de curvatura del tipus de canvi i de renda variable, les ponderacions per risc de curvatura han de ser desplaçaments relatius iguals a les ponderacions per risc delta a què es refereixen els articles 207 bis sexies a 207 bis quatervicies.

6. Per als factors de risc de curvatura de risc general de tipus d’interès, de diferencial de crèdit i de matèries primeres, la ponderació per risc de curvatura ha de ser el desplaçament paral·lel de tots els vèrtexs per a cada corba en funció de la ponderació per risc delta més elevada que es prescriu a què es refereixen els articles 207 bis sexies a 207 bis quatervicies per a la classe de risc pertinent.

Article 207 bis sexvicies. Correlacions relatives al risc vega i de curvatura

1. El paràmetre de correlació ρ_kl entre sensibilitats al risc vega dins del mateix segment de la classe “risc general de tipus d’interès” es fixa com segueix:


En què:



2. El paràmetre de correlació ρ_kl entre sensibilitats al risc vega dins d’un mateix segment de les altres classes de risc es fixa com segueix:


En què:



3. Pel que fa a les sensibilitats al risc vega entre segments dins d’una classe de risc (risc general de tipus d’interès i altres), s’han d’utilitzar en el context del risc vega els mateixos paràmetres de correlació per a γbc que els especificats en l’article 207 duovicies respecte de les correlacions delta per a cada classe de risc.

4. No s’ha de reconèixer cap benefici de diversificació o cobertura entre factors de risc vega i factors de risc delta en el mètode estàndard. Els requisits de fons propis per risc vega i risc delta s’han d’agregar mitjançant una suma simple.

5. Les correlacions del risc de curvatura han de ser iguals al quadrat de les corresponents correlacions del risc delta ρ_kl i γ_bc a què es refereixen els articles 207 bis sexies a 207 bis quatervicies.

Secció segona. Requisits de fons propis per risc de posició

Article 208. Requisits de fons propis amb risc de posició

Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 73 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar els requisits de fons propis per risc de posició com la suma dels requisits de fons propis per al risc general i pel risc específic de les seves posicions en instruments de deute i de renda variable. Les posicions en titulitzacions de la cartera de negociació han de ser tractades com a instruments de deute.

Article 209. Càlcul de posicions netes

1. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 73 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar la posició neta en cada un dels instruments com el valor absolut de l’import de les posicions llargues (curtes) que excedeixen les seves posicions curtes (llargues) del mateix instrument de renda variable, instrument de deute i instrument convertible, així com en idèntics contractes de futurs financers, opcions, certificats d’opció de compra i certificats d’opció de compra coberts. A l’hora de calcular la posició neta, les posicions en instruments derivats han de tenir la consideració establerta en els articles 203 a 205. Quan l’entitat tingui en cartera els seus propis instruments de deute, aquests elements no s’han de tenir en compte per al càlcul dels requisits de fons propis per risc específic d’acord amb l’article 218.

2. No es pot calcular la posició neta entre un valor convertible i una posició compensatòria mantinguda en el seu instrument subjacent.

3. Abans de ser agregades, totes les posicions netes, independentment del seu signe, han de convertir-se diàriament a la divisa de referència de l’entitat, al tipus de canvi de comptat vigent.

Article 210. Contractes de futurs i contractes a termini sobre tipus d’interès

1. Els contractes de futurs i a termini sobre tipus d’interès i els compromisos de compra i venda a termini d’instruments de deute es consideren combinacions de posicions llargues i curtes. D’aquesta manera, una posició llarga en futurs sobre tipus d’interès es considera la combinació d’un préstec rebut amb venciment en la data de lliurament estipulada al contracte de futurs i una tinença d’un actiu amb la mateixa data de venciment que l’instrument o la posició nocional subjacent del contracte de futurs de què es tracti. De manera similar, un contracte a termini sobre tipus d’interès venut es considera com a posició llarga amb una data de venciment igual a la data de liquidació més el període del contracte i com a posició curta amb un venciment igual a la data de liquidació. Tant el préstec com la tinença d’actius s’han d’incloure en la primera categoria que figura en el quadre 1 de l’article 218 per tal de calcular els requisits de fons propis per risc específic per als contractes de futurs i a termini sobre tipus d’interès. El compromís de compra a termini d’un instrument de deute es considera com una combinació de préstec rebut amb venciment en la data de lliurament i com a posició llarga (al comptat) en el mateix instrument de deute. El préstec s’ha d’incloure en la primera categoria que figura en el quadre 1 de l’article 218 a efectes del risc específic i l’instrument de deute, a la columna que resulti oportuna en el mateix quadre.

2. A efectes d’aquest article, s’entén per “posició llarga” aquella en què una entitat hagi fixat el tipus d’interès que ha de rebre en algun moment futur i per “posició curta” aquella en què una entitat hagi fixat el tipus d’interès que ha de pagar en algun moment futur.

Article 211. Opcions i certificats d’opció de compra

1. A efectes d’aquesta secció, les opcions i els certificats d’opció de compra sobre tipus d’interès, instruments de deute, valors de renda variable, índexs sobre valors de renda variable, futurs financers, permutes financeres i divises es consideren posicions amb un valor equivalent a l’import de l’instrument subjacent a què l’opció està vinculada, multiplicat per la seva delta. Es poden compensar aquestes últimes posicions amb qualssevol posicions simètriques mantingudes en els valors o derivats subjacents idèntics. El delta utilitzat ha de ser el del mercat organitzat de què es tracti. En el cas d’opcions OTC, o quan el delta no pugui obtenir-se a partir del mercat organitzat de què es tracti, les mateixes entitats poden calcular el delta utilitzant un model adequat, sempre que l’AFA ho autoritzi. L’autorització l’ha de concedir l’AFA si el model permet estimar de forma adequada la taxa de variació del valor de l’opció o certificat d’opció de compra pel que fa a petites fluctuacions del preu de mercat del subjacent.

2. Les entitats han de reflectir adequadament altres riscos, a part del risc del delta, associats a opcions en els requisits de fons propis que calculin.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal de definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscos, a part del risc de delta, previstos en l’apartat 2, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat en l’àmbit de les opcions i els certificats d’opció de compra.

Article 212. Operacions de permuta financera

A l’efecte del càlcul del risc de tipus d’interès, les operacions de permuta financera han de tenir la mateixa consideració que els instruments que figuren en el balanç. Per tant, una permuta financera de tipus d’interès en virtut de la qual una entitat rep un interès a tipus variable i paga un interès a tipus fix es considera equivalent a una posició llarga mantinguda en un instrument de tipus d’interès variable i amb un termini equivalent al període restant fins al moment de fixar novament el tipus d’interès, i a una posició curta en un instrument de tipus d’interès fix el termini del qual sigui el mateix que el de la mateixa permuta financera.

Article 213. Risc de tipus d’interès sobre instruments derivats

1. Les entitats que valoren la seva posició a preus de mercat i gestionen el risc del tipus d’interès sobre els instruments derivats que s’esmenten en els articles 210 a 212 sobre una base de fluxos de caixa descomptats poden utilitzar, prèvia autorització de l’AFA, models de sensibilitat per calcular les posicions a què es fa referència en aquests articles i emprar-los per a qualsevol tipus d’obligació que s’amortitzi durant el seu període restant de vigència, en lloc d’amortitzar mitjançant un únic reemborsament final del principal. L’AFA ha de concedir l’autorització si aquests models estableixen posicions amb la mateixa sensibilitat als canvis dels tipus d’interès que els fluxos de caixa dels subjacents. Aquesta sensibilitat s’ha d’avaluar amb referència als moviments independents d’una mostra de tipus al llarg de la corba de rendiments, amb almenys un punt de sensibilitat en cadascuna de les bandes de venciment que s’estableixen en el quadre 2 de l’article 221. Les posicions s’han de tenir en compte en calcular els requisits de fons propis per risc general dels instruments de deute.

2. Les entitats que no utilitzin models d’acord amb l’apartat 1 poden tractar com a posicions plenament compensades totes les posicions en instruments derivats previstes en els articles 210 a 212 que compleixin com a mínim les condicions següents:

Article 214. Derivats de crèdit

1. En calcular els requisits de fons propis per risc general i per risc específic de la part que assumeix el risc de crèdit (el “venedor de protecció”), excepte disposició en contra s’ha d’utilitzar l’import nocional del contracte de derivats de crèdit. No obstant el que disposa la primera frase, l’entitat pot decidir substituir el valor nocional pel valor nocional més el canvi net de valor de mercat que hagi sofert el derivat de crèdit des del seu inici, atribuint a un canvi net a la baixa des de la perspectiva del venedor de protecció un signe negatiu. Per calcular l’exigència per risc específic, excepte en relació amb les permutes de rendiment total, s’ha d’aplicar el venciment del contracte de derivats de crèdit en lloc del venciment de l’obligació. Les posicions es determinen de la manera següent:



El derivat de crèdit d’impagament d’n-èsim actiu genera una posició per l’import nocional en les obligacions de cada entitat de referència menys l’n-1 de les entitats de referència amb un requisit de fons propis per risc específic més baix. Si l’import del pagament màxim en cas de produir-se un esdeveniment de crèdit és inferior al requisit de fons propis segons el mètode que figura a la primera frase d’aquest apartat, aquest import pot considerar-se el requisit de fons propis per risc específic.

Quan un derivat de crèdit d’n-èsim impagament tingui una qualificació externa, el venedor de protecció ha de calcular el requisit de fons propis per risc específic utilitzant la qualificació del derivat i ha d’aplicar les ponderacions pertinents per risc de titulització.

2. Per la part que transfereix el risc de crèdit (“el comprador de protecció”), les posicions es determinen d’acord amb el principi de la imatge reflectida del venedor de protecció, a excepció dels bons vinculats a un crèdit (que no comporten una posició curta en l’emissor). En calcular el requisit de fons propis del “comprador de protecció”, s’ha d’utilitzar l’import nocional del contracte de derivats de crèdit. No obstant el que disposa la primera frase, l’entitat pot decidir substituir el valor nocional pel valor nocional més el canvi net de valor de mercat que hagi sofert el derivat de crèdit des del seu inici, atribuint a un canvi net a la baixa des de la perspectiva del venedor de protecció un signe negatiu. Si en un moment determinat hi ha una opció de compra combinada amb un increment del cost, aquest moment es considera el venciment de la protecció.

3. Els derivats de crèdit de conformitat amb els apartats 1 o 3 de l’article 220 s’han d’incloure únicament en la determinació del requisit de fons propis per risc específic de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 220.

Article 215. Valors venuts d’acord amb un pacte de recompra o prestats

L’entitat que transfereixi els valors o els drets garantits relatius a la titularitat dels valors en un pacte de recompra i l’entitat que presti els valors en un lliurament en préstec de valors han d’incloure aquests valors en el càlcul dels seus requisits de fons propis d’acord amb aquesta secció sempre que els valors siguin posicions de la cartera de negociació.

Article 216. Posicions netes en instruments de deute

Les posicions netes es classifiquen segons la divisa en què estiguin expressades i es calculen per separat per a cada divisa els requisits de fons propis per risc general i per risc específic.

Article 217. Limitació del requisit de fons propis per posicions netes

L’entitat pot limitar el requisit de fons propis per risc específic d’una posició neta en un instrument de deute a la pèrdua màxima possible derivada del risc d’impagament. Per a una posició curta, aquest límit es pot calcular com un canvi en el valor a causa de l’instrument o, si escau, als subjacents nominals que es converteixen immediatament en lliures de risc d’impagament.

Article 218. Requisits de fons propis per instruments de deute no consistents en titulitzacions

1. L’entitat ha d’assignar les seves posicions netes de la cartera de negociació en instruments que no siguin posicions de titulització, calculades com s’indica en l’article 209, a les oportunes categories que figuren en el quadre 1, d’acord amb el seu emissor o deutor, l’avaluació creditícia externa o interna i el venciment residual, i, a continuació, les ha de multiplicar per les ponderacions indicades en aquest quadre. El seu requisit de fons propis per risc específic es calcula sumant les posicions ponderades que es derivin de l’aplicació d’aquest article, amb independència que siguin llargues o curtes.


2. Les entitats poden calcular els requisits per risc específic de les obligacions que poden optar a una ponderació de risc del 10% de conformitat amb el règim que preveuen els apartats 4, 5 i 6 de l’article 95, com la meitat del requisit de fons propis aplicable per risc específic corresponent a la segona categoria del quadre 1.

3. Altres elements admissibles són els següents:



Les entitats que s’acullin al que disposen les lletres a o b han de comptar amb mètodes documentats per avaluar si els actius compleixen els requisits d’aquestes lletres i els han de notificar a l’AFA.

Article 219. Requisits de fons propis per a instruments de titulització

1. Respecte als instruments a la cartera de negociació que siguin posicions de titulització, l’entitat ha de ponderar les seves posicions netes, calculant-les de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 209, amb un 8% de la ponderació de risc que l’entitat aplicaria a la posició en la seva cartera d’inversió d’acord amb als articles 152 a 165 de la secció quarta del capítol tercer, així com l’article 272 de capítol segon del títol V.

2. En el cas de les posicions de titulització que estiguin subjectes a una ponderació de risc addicional de conformitat amb l’apartat 6 de l’article 152, s’ha d’aplicar un 8% del total de la ponderació de risc.

3. L’entitat ha de sumar les posicions ponderades que es derivin de l’aplicació dels apartats 1 i 2, amb independència que siguin llargues o curtes, per calcular el seu requisit de fons propis per risc específic, a excepció de les posicions de titulització subjectes a l’apartat 4 de l’article 220.

4. Quan una entitat originadora d’una titulització tradicional no compleixi les condicions relatives a les transferències significatives del risc previstes en l’article 150, aquesta entitat ha d’incloure les exposicions subjacents a la titulització en el càlcul dels seus requisits de fons propis com si no s’haguessin titulitzat.

Quan una entitat originadora d’una titulització sintètica no compleixi les condicions relatives a les transferències significatives del risc previstes en l’article 151, aquesta entitat ha d’incloure les exposicions subjacents a la titulització en el càlcul dels seus requisits de fons propis com si no s’haguessin titulitzat; a més, no ha de tenir en compte l’efecte de la titulització sintètica a l’efecte de la cobertura del risc de crèdit.

Article 220. Requisits de fons propis per a la cartera de negociació de correlació

1. La cartera de negociació de correlació consisteix en posicions de titulització i derivats de crèdit d’n-èsim impagament que compleixen tots els criteris següents:



Es considera que hi ha un mercat actiu d’oferta i demanda quan hi ha ofertes independents i de bona fe per comprar i vendre, de manera que es puguin determinar en un dia un preu raonablement relacionat amb l’últim preu de venda o cotitzacions competitives de bona fe ofertes i sol·licitades, i liquidar-se a aquest preu en un termini relativament curt i de conformitat amb els usos i costums del sector.

2. No poden formar part de la cartera de negociació de correlació les posicions relacionades amb un dels elements següents:



3. Una entitat pot incloure en la seva cartera de negociació de correlació posicions que no siguin ni posicions de titulització ni derivats de crèdit d’n-èsim impagament però que cobreixin altres posicions d’aquesta cartera, sempre que hi hagi un mercat líquid d’oferta i demanda d’acord amb l’apartat 1, últim paràgraf, per a l’instrument o els seus subjacents.

4. Les entitats han de determinar la major de les quantitats següents com el requisit de fons propis per risc específic per a la cartera de negociació de correlació:

Article 221. Càlcul del risc general en funció del venciment

1. A fi de calcular els requisits de fons propis per risc general, s’han de ponderar totes les posicions en funció dels venciments, tal com s’explica en l’apartat 2, a fi de determinar l’import dels fons propis exigibles en cada cas. Aquest requisit es redueix quan, dins de la mateixa banda de venciments, es mantinguin al mateix temps dos posicions ponderades de signe contrari. Així mateix, s’han de reduir els fons propis exigibles quan les posicions ponderades de signe contrari corresponguin a bandes de venciments diferents; la magnitud d’aquesta reducció ha de dependre de si les dos posicions corresponen o no a la mateixa zona i de les zones concretes a què corresponguin.

2. L’entitat ha de consignar les seves posicions netes en les bandes de venciments pertinents de les columnes segona o tercera del quadre 2 de l’apartat 4, segons correspongui. Per a això s’ha de basar en els venciments residuals, quan es tracti d’instruments de tipus d’interès fix, i en el període que ha de transcórrer fins a la següent fixació del tipus d’interès en el cas d’instruments de tipus d’interès variable abans del venciment final. L’entitat ha de distingir, a més, entre instruments de deute amb un cupó igual o superior al 3% i aquells el cupó dels quals sigui inferior al 3%, i els ha de consignar en la segona o tercera columna del quadre 2. S’ha de procedir llavors a multiplicar cadascuna de les posicions netes per la ponderació que, en la quarta columna del quadre 2, correspongui a la banda de venciment pertinent.

3. A continuació, l’entitat ha de procedir a efectuar, per a cada banda de venciments, la suma de les posicions llargues ponderades i la suma de les posicions curtes ponderades. L’import de les posicions llargues ponderades que tingui una contrapartida, dins de la mateixa banda de venciments, en les posicions curtes ponderades, constitueix la posició ponderada compensada d’aquesta banda, mentre que la posició llarga o curta residual ha de ser la posició ponderada no compensada d’aquesta mateixa banda. L’entitat ha de procedir, llavors, a calcular el total de les posicions ponderades compensades de totes les bandes.

4. La posició llarga ponderada no compensada de cada zona es troba a partir dels totals de les posicions llargues ponderades no compensades que l’entitat calcula per a les bandes compreses en cadascuna de les zones del quadre 2. De manera semblant, la suma de les posicions curtes ponderades no compensades de cadascuna de les bandes que componen una determinada zona ha de permetre calcular la posició curta ponderada no compensada d’aquesta zona. Aquella part de la posició llarga ponderada no compensada d’una zona determinada que tingui contrapartida en una posició curta ponderada no compensada a la mateixa zona constitueix la posició ponderada compensada de l’esmentada zona. La part de la posició llarga ponderada no compensada, o posició curta ponderada no compensada, d’una zona que no tingui aquesta contrapartida ha de constituir la posició ponderada no compensada d’aquesta zona.


5. L’import de la posició llarga (curta) ponderada no compensada de la zona “u” que tingui com a contrapartida la posició curta (llarga) ponderada no compensada de la zona “dos” ha de ser la posició ponderada compensada entre les zones “u” i “dos”. El mateix càlcul s’ha d’efectuar pel que fa a la part restant de la posició ponderada no compensada de la zona “dos” i a la posició ponderada no compensada de la zona “tres”, i el resultat ha de ser la posició ponderada compensada entre les zones “dos” i “tres”.

6. L’entitat pot, si ho desitja, canviar l’ordre proposat en l’apartat 5 i calcular la posició ponderada compensada entre les zones “dos” i “tres” abans de procedir al corresponent càlcul entre les zones “u” i “dos”.

7. La posició ponderada compensada entre les zones “u” i “tres”, per la seva banda, es troba compensant la part restant de la posició ponderada no compensada de la zona “u” amb aquella part de la posició ponderada no compensada de la zona “tres” que no s’hagi compensat amb la zona “dos”.

8. Un cop realitzades les tres operacions de compensació a què es refereixen els anteriors apartats 5, 6 i 7, s’ha de procedir a sumar les posicions residuals resultants de les operacions.

9. El requisit de fons propis de l’entitat s’ha de calcular sumant:

Article 222. Càlcul del risc general en funció de la duració

1. Per al càlcul dels requisits de fons propis per risc general a què estan exposats els instruments de deute, les entitats poden utilitzar un sistema que reflecteixi la duració en lloc del sistema exposat en l’article 221, sempre que l’entitat utilitzi aquest sistema de manera coherent.

2. D’acord amb el sistema basat en la duració esmentat en l’apartat 1, l’entitat ha de prendre el valor de mercat de cada instrument de deute de tipus fix i després de calcular el seu rendiment en el moment del venciment, que constitueix la seva taxa de descompte implícit. En cas d’instruments de tipus variable, l’entitat ha de prendre el valor de mercat de cada instrument i tot seguit ha de calcular el seu rendiment suposant que el principal es deu en el moment en què es pot modificar el tipus d’interès.

3. A continuació, l’entitat ha de calcular la durada modificada de cada instrument de deute sobre la base de la fórmula següent:



S’ha de corregir el càlcul de la duració modificada dels instruments de deute subjectes al risc de pagament anticipat. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre directrius o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment sobre la manera d’aplicar la correcció esmentada.

4. L’entitat ha de classificar cada un dels instruments de deute a la zona pertinent del quadre 3, procedint sobre la base de la durada modificada de cada instrument.


5. L’entitat ha de calcular a continuació la posició ponderada segons la duració de cada instrument, multiplicant el seu valor de mercat per la seva duració modificada i per la variació assumida del tipus d’interès quan es tracti d’un instrument amb la dita duració modificada (vegeu la columna 3 del quadre 3).

6. L’entitat ha de calcular les seves posicions llargues i curtes ponderades segons la duració dins de cada zona. L’import d’aquestes posicions llargues que estigui compensat per posicions curtes dins de cada zona ha de constituir la posició compensada ponderada segons la duració d’aquesta zona.

L’entitat ha de calcular llavors la posició no compensada ponderada segons la duració de cada zona. En relació amb les posicions ponderades no compensades, s’ha d’aplicar a continuació el mètode exposat en els apartats 5 a 8 de l’article 221.

7. El requisit de fons propis de l’entitat s’ha de calcular sumant el següent:

Article 223. Posicions netes en instruments de renda variable

1. L’entitat ha de sumar per separat totes les seves posicions llargues netes i totes les seves posicions curtes netes d’acord amb l’article 209. La suma dels valors absoluts d’ambdós imports ha de constituir la seva posició global bruta.

2. L’entitat ha de calcular, per cada mercat per separat, la diferència entre la suma de les posicions llargues netes i les posicions curtes netes. La suma dels valors absoluts de les diferències ha de constituir la seva posició neta global.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per definir el “mercat” a què fa referència l’apartat 2.

Article 224. Risc específic dels instruments de renda variable

Per tal de calcular el seu requisit de fons propis per risc específic, l’entitat ha de multiplicar la posició bruta global pel 8%.

Article 225. Risc general dels instruments de renda variable

El requisit de fons propis per risc general s’ha de calcular multiplicant la posició neta global de l’entitat pel 8%.

Article 226. Índexs borsaris

1. Els futurs sobre índexs borsaris, l’equivalent al delta ponderat en les opcions sobre futurs basats en índexs borsaris i els índexs borsaris, denominats d’ara endavant de manera general “contractes de futurs basats en índexs borsaris”, poden desglossar-se en posicions en cada un dels valors de renda variable que els constitueixen. Aquestes posicions es poden considerar posicions subjacents en els valors de renda variable de què es tracti, i poden compensar-se respecte de les posicions oposades en els mateixos valors de renda variable subjacents. Les entitats han de notificar a l’AFA la forma en què s’aplica aquest tractament.

2. Si un contracte de futurs basat en índexs borsaris no es desglossa en les seves posicions subjacents, es considera com un valor de renda variable individual. Això no obstant, es pot prescindir del risc específic sobre aquest valor si el contracte de futurs basat en índexs borsaris de què es tracti està negociat en mercats organitzats i representa un índex pertinent degudament diversificat.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per enumerar la llista d’índexs borsaris als quals es pot aplicar el tractament previst en la segona frase de l’apartat 2. Mentre no s’aprovi l’esmentat reglament tècnic d’implementació per enumerar la llista d’índexs borsaris, les entitats podran seguir aplicant el tractament que figura a la segona frase de l’apartat 2.

Article 227. Reducció de posicions netes

1. En el cas de l’assegurament d’instruments de deute i de renda variable, les entitats poden utilitzar el procediment següent per calcular els seus requisits de fons propis. Les entitats han de calcular en primer lloc les posicions netes mitjançant la deducció de les posicions d’assegurament ja subscrites o reassegurades per tercers sobre la base d’un acord formal. A continuació, han de reduir les posicions netes mitjançant els factors de reducció que figuren en el quadre 4 i han de calcular els seus requisits de fons propis utilitzant les posicions d’assegurament reduïdes.


“Dia hàbil 0” és el dia hàbil en què l’entitat es compromet, sense condicions, a acceptar una quantitat coneguda de valors a un preu convingut.

2. Les entitats han de notificar a l’AFA l’ús que facin de la possibilitat prevista en l’apartat 1.

Article 228. Reconeixement de la cobertura per derivats de crèdit

1. De conformitat amb els principis establerts en els apartats 2 a 6, s’ha de reconèixer la cobertura proporcionada pels derivats de crèdit.

2. Les entitats han de considerar un component la posició en el derivat de crèdit i, un altre component, la posició coberta que té el mateix import nominal, o, si escau, el mateix import nocional.

3. La cobertura s’ha de reconèixer sense restriccions quan els valors d’ambdós components vagin sempre en direccions oposades i, bàsicament, en la mateixa mesura. Aquest és el cas en les situacions següents:



En aquestes situacions, no s’ha d’aplicar un requisit de fons propis per risc específic a cap dels dos costats de la posició.

4. S’ha d’aplicar una compensació del 80% quan els valors de tots dos components vagin sempre en direccions oposades i coincideixin exactament l’obligació de referència, el termini de venciment tant de l’obligació de referència com del derivat de crèdit, i la moneda en la qual s’anomena l’exposició subjacent. A més, les característiques bàsiques del contracte de derivats de crèdit han d’impedir que les fluctuacions del preu del derivat de crèdit es desviïn significativament de les fluctuacions del preu de la posició en efectiu. En la mesura que l’operació transfereixi risc, s’ha d’aplicar una compensació del 80% per risc específic en el costat de l’operació amb un requisit de fons propis més elevat, mentre que els requisits per risc específic a l’altra banda han de ser nuls.

5. En situacions diferents de les previstes en els apartats 3 i 4, s’ha d’atorgar un reconeixement parcial en les situacions següents:



Per tal de concedir un reconeixement parcial, en lloc de sumar els requisits de fons propis per risc específic de cada costat de l’operació, només s’ha d’aplicar el requisit de fons propis més elevat de tots dos.

6. En totes les situacions no recollides en els apartats 3 a 5, s’ha de calcular per separat un requisit de fons propis per risc específic per a ambdós costats de les posicions.

Article 229. Reconeixement de la cobertura per derivats de crèdit de primer impagament i d’n-èsim impagament

En el cas de derivats de crèdit de primer impagament i d’n-èsim impagament, el tractament que s’exposa a continuació s’ha d’aplicar a l’efecte del reconeixement que es concedeixi en virtut de l’article 228:

Article 230. Requisits de fons propis per a organismes d’inversió col·lectiva (OIC)

1. Sense perjudici d’altres disposicions que figuren en els articles 230 a 232 d’aquesta secció, les posicions en OIC estan subjectes a un requisit de fons propis per risc de posició, específic i general, del 32%. Sense perjudici del que disposa l’article 235 en connexió amb el tractament modificat de l’or que estableix l’apartat 4 de l’article 234, les posicions en OIC han d’estar subjectes a un requisit de fons propis per risc de posició, específic i general, i per risc de tipus de canvi del 40%.

2. Llevat que s’indiqui el contrari en l’article 232, no està permesa la compensació entre les inversions subjacents d’un OIC i altres posicions mantingudes per l’entitat.

Article 231. Criteris generals aplicables als OIC

Els OIC poden utilitzar els mètodes exposats en l’article 232 quan compleixin totes les condicions següents:

Article 232. Mètodes específics aplicables als OIC

1. Quan l’entitat tingui coneixement diàriament de les inversions subjacents de l’OIC, pot utilitzar-les per calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic. Segons aquest plantejament, les posicions en OIC s’han de tractar com posicions en les inversions subjacents de l’OIC. Es permet la compensació entre posicions en les inversions subjacents de l’OIC i altres posicions mantingudes per l’entitat, sempre que aquesta última compti amb una quantitat suficient d’accions o participacions per permetre el reemborsament o la creació a canvi de les inversions subjacents.

2. Les entitats poden calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic, per a les posicions en OIC, partint d’una estimació de les posicions necessàries per reproduir la composició i el rendiment de l’índex generat externament o de la cistella tancada de valors de renda fixa o variable que s’esmenten en la lletra a, d’acord amb les condicions següents:



3. En els casos en què l’entitat no tingui coneixement diàriament de les inversions subjacents de l’OIC, pot calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic, d’acord amb les condicions següents:



4. Les entitats poden recórrer als tercers següents per calcular i declarar els requisits de fons propis per risc de posició en relació amb les posicions en OIC que entren en l’àmbit dels apartats 1 a 4, de conformitat amb els mètodes establerts en els articles 230 a 232 d’aquesta secció:



La correcció del càlcul ha de ser confirmada per un auditor extern.

Secció tercera. Requisits de fons propis per risc de tipus de canvi

Article 233. Mínim exempt i ponderació aplicable al risc de tipus de canvi

Tal com s’estableix a l’apartat 1 de l’article 74 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan la suma de la posició neta global en divises d’una entitat i la seva posició neta en or, calculades d’acord amb el procediment establert en l’article 234, supera el 2% dels seus fons propis totals, l’entitat ha de calcular un requisit de fons propis per risc de tipus de canvi. El requisit de fons propis per risc de tipus de canvi ha de ser la suma de la seva posició neta global en divises i la seva posició neta en or en la moneda de referència, multiplicada per 8%.

Article 234. Càlcul de la posició neta global en divises

1. La posició oberta neta mantinguda per l’entitat en cadascuna de les divises (inclosa la de referència) i en or s’ha de calcular sumant els elements següents (positius o negatius):



El delta utilitzat a l’efecte de la lletra d ha de ser el del mercat organitzat de què es tracti. En el cas d’opcions OTC, o quan el delta no pogués obtenir-se a partir del mercat organitzat de què es tracti, les mateixes entitats poden calcular el delta utilitzant un model adequat, sempre que l’AFA ho autoritzi. L’AFA ha de concedir l’autorització si el model permet estimar de forma adequada la taxa de variació del valor de l’opció o certificat d’opció de compra pel que fa a petites fluctuacions del preu de mercat del subjacent.

L’entitat pot incloure en el càlcul de la posició neta global en divises les futures despeses o ingressos nets que encara no s’hagin meritat però que ja estiguin coberts en la seva totalitat si ho fa de forma coherent.

L’entitat pot desglossar les posicions netes mantingudes en una divisa composta en les diferents divises de què es compongui, d’acord amb les quotes vigents.

2. Totes les posicions que una entitat hagi adoptat deliberadament per tal de protegir-se contra els efectes adversos del tipus de canvi sobre la seva ràtio de capital de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, es poden ometre, amb l’autorització de l’AFA, a l’hora de calcular les posicions obertes netes en divises. Les posicions omeses han de tenir caràcter estructural o no ser de negociació i qualsevol variació en les condicions de la seva omissió ha de comptar amb l’autorització de l’AFA. Sempre que es compleixin les mateixes condicions que s’indiquen més amunt, es pot aplicar el mateix tractament a les posicions que mantingui una entitat en relació amb partides ja deduïdes en el càlcul dels fons propis.

3. Les entitats poden utilitzar el valor actual net quan calculin la posició oberta neta en cada divisa i en or, sempre que l’entitat apliqui aquest mètode de manera coherent.

4. Les posicions netes curtes i llargues en cadascuna de les divises que no siguin la de referència i la posició neta llarga o curta en or s’han de convertir, aplicant els tipus de canvi de comptat, a la divisa de referència. Seguidament, s’han de sumar per separat per trobar, respectivament, el total de les posicions curtes netes i el total de les posicions llargues netes. El més elevat d’aquests dos totals correspon a la posició global neta en divises de l’entitat.

5. Les entitats han de reflectir degudament en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, inherents a les opcions.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats en l’àmbit de les opcions.

Article 235. Risc de tipus de canvi de les OIC

1. A efectes de l’article 234, pel que fa a les OIC s’han de tenir en compte les seves posicions reals en divises.

2. Les entitats es poden basar en la informació facilitada pels tercers següents sobre les posicions en divises de l’OIC:



La correcció del càlcul ha de ser confirmada per un auditor extern.

3. Si una entitat desconeix les posicions en divises d’un OIC, s’assumeix que aquest últim inverteix en divises fins al nivell màxim permès d’acord amb el seu mandat i les entitats, per a les posicions de la cartera de negociació, han de tenir en compte l’exposició indirecta màxima que podrien arribar a prendre posicions palanquejades a través de l’OIC en calcular el seu requisit de fons propis per al risc de tipus de canvi. Això s’ha de fer augmentant proporcionalment la posició de l’OIC fins a l’exposició màxima als elements d’inversió subjacents resultants del mandat d’inversió. La posició estimada de l’OIC en divises s’ha de tractar com a divisa independent d’acord amb el tractament de les inversions en or, amb la diferència que, si es coneix la direcció de la inversió de l’OIC, la posició llarga total pot afegir-se a la posició oberta llarga total en divises i la posició curta total pot afegir-se a la posició oberta curta total en divises. No es permet la compensació entre aquestes posicions amb anterioritat al càlcul.

Article 236. Divises estretament correlacionades

1. Les entitats poden preveure menors requisits de fons propis enfront de posicions en divises pertinents estretament correlacionades. Es considera que dos divises estan estretament correlacionades únicament quan la probabilitat que es produeixi una pèrdua (calculada considerant les dades diàries sobre el tipus de canvi dels últims tres o cinc anys) sobre posicions iguals i oposades en aquestes divises en els 10 dies hàbils següents, inferior o igual al 4% del valor de la posició compensada en qüestió (valorada en la divisa de referència), sigui, com a mínim, del 99% quan s’utilitzi un període d’observació de tres anys i del 95% quan el període d’observació sigui de cinc anys. El requisit de fons propis corresponent a la posició compensada en dos divises estretament correlacionades ha de ser el 4% multiplicat pel valor de la posició compensada.

2. En calcular els requisits d’aquesta secció, les entitats poden no prendre en consideració les posicions en divises que estiguin subjectes a un acord intergovernamental jurídicament vinculant destinat a reduir les fluctuacions d’aquestes divises respecte a altres cobertes pel mateix acord. Les entitats han de calcular les seves posicions compensades en aquestes divises i les han de sotmetre a un requisit de fons propis no inferior a la meitat de la variació màxima permissible, pel que fa a les divises implicades, establerta en l’acord intergovernamental de què es tracti.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació que enumeri les divises a què pot aplicar-se el tractament indicat en l’apartat 1.

4. El requisit de fons propis enfront de les posicions compensades en divises d’estats membres de la Unió Europea que participin en la segona fase de la Unió Econòmica i Monetària podrà ser l’1,6% del valor d’aquestes posicions compensades.

5. Només les posicions no compensades en divises previstes en aquest article s’han d’incorporar a la posició oberta neta global d’acord amb l’apartat 4 de l’article 234.

6. Si les dades diàries sobre el tipus de canvi dels últims tres o cinc anys que s’hagin produït sobre posicions iguals i oposades en un parell de divises en els 10 dies hàbils mostren que aquestes dos divises estan perfectament i positivament correlacionades i l’entitat sempre pot afrontar un diferencial entre el preu de compra i el de venda nul en les transaccions respectives, l’entitat pot aplicar, amb l’autorització explícita de l’AFA, un requisit de fons propis del 0% fins a finals del 2022.

Secció quarta. Requisits de fons propis per risc de matèries primeres

Article 237. Elecció del mètode de càlcul del risc de matèries primeres

Tal com s’estableix a l’apartat 1 de l’article 75 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i sense perjudici del que disposen els articles 238 a 240, les entitats han de calcular el requisit de fons propis per risc de matèries primeres aplicant un dels mètodes que figuren en els articles 241, 242 o 243.

Article 238. Activitats auxiliars amb matèries primeres

1. Les entitats que duguin a terme activitats auxiliars amb matèries primeres agrícoles poden determinar els requisits de fons propis corresponents a les seves existències físiques de matèries primeres al final de cada exercici de cara a l’exercici següent si es compleixen totes les condicions següents:



2. Les entitats han de notificar a l’AFA l’ús que facin de la possibilitat prevista en l’apartat 1.

Article 239. Posicions en matèries primeres

1. Tota posició en matèries primeres o derivats sobre matèries primeres s’ha d’expressar d’acord amb la unitat de mesura estàndard. El preu de comptat de cadascuna de les matèries primeres s’ha d’expressar en la moneda de referència.

2. Les posicions en or o en derivats sobre or es consideren subjectes a un risc de tipus de canvi i es tractaran de conformitat amb la secció tercera, a l’efecte del càlcul del risc sobre matèries primeres.

3. A efectes del que disposa l’apartat 1 de l’article 242, l’excés de les posicions llargues d’una entitat sobre les seves posicions curtes, o viceversa, en una mateixa matèria primera i en idèntics contractes de futurs, opcions i certificats d’opció de compra sobre matèries primeres constitueix la posició neta d’aquesta entitat en cadascuna de les matèries primeres. Els instruments derivats tenen la mateixa consideració, tal com s’estableix en l’article 240, que les posicions en la matèria primera subjacent.

4. Per tal de calcular una posició en una matèria primera, les posicions següents es consideren posicions en aquesta matèria primera:

Article 240. Instruments concrets

1. Els contractes de futurs sobre matèries primeres i els compromisos de compra i venda de matèries primeres individuals a termini s’han d’incorporar al sistema de càlcul com a imports nocionals expressats en la unitat de mesura estàndard i se’ls ha d’assignar un venciment amb referència a la seva data d’expiració.

2. Les permutes financeres de matèries primeres en què una part de la transacció sigui un preu fix i l’altra el preu corrent de mercat s’han de tractar com una sèrie de posicions igual a l’import nocional del contracte, de manera que, quan sigui procedent, cada posició correspongui a un pagament d’aquesta permuta i es consigni en les bandes de venciments que figuren en l’apartat 1 de l’article 241. Les posicions es consideren llargues si l’entitat paga un preu fix i rep un preu variable, i curtes si l’entitat rep un preu fix i paga un preu variable. A efectes del sistema d’escala de venciments, les permutes financeres sobre matèries primeres en què s’intercanviïn matèries primeres diferents s’han de consignar a la banda pertinent.

3. A efectes d’aquesta secció, les opcions i els certificats d’opció de compra sobre matèries primeres o sobre els seus derivats es consideren posicions amb un valor equivalent a l’import del subjacent a què l’opció està vinculada, multiplicat per la seva delta. Es poden compensar aquestes últimes posicions amb qualssevol posicions simètriques mantingudes en les matèries primeres o els derivats sobre matèries primeres idèntics subjacents. El delta utilitzat ha de ser el del mercat organitzat de què es tracti. En el cas d’opcions OTC, o quan el delta no pugui obtenir-se a partir del mercat organitzat de què es tracti, les mateixes entitats poden calcular el delta utilitzant un model adequat, sempre que l’AFA ho autoritzi. L’autorització s’ha de concedir si el model permet estimar de forma adequada la taxa de variació del valor de l’opció o certificat d’opció de compra pel que fa a petites fluctuacions del preu de mercat del subjacent.

Les entitats han de reflectir degudament en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, inherents a les opcions.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal de definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats en l’àmbit de les opcions.

5. Quan l’entitat sigui una de les següents, ha d’incloure les matèries primeres en qüestió en el càlcul dels seus requisits de fons propis per risc de matèries primeres:

Article 241. Sistema d’escala de venciments

1. L’entitat ha d’utilitzar per a cada matèria primera una escala de venciments independent seguint el quadre 1. Totes les posicions en aquesta matèria primera s’han de consignar en les bandes de venciments adequades. Les existències materials s’han de consignar en la primera banda de venciments, de 0 a 1 mes, inclusivament.


2. Les posicions en la mateixa matèria primera es poden compensar i consignar a la banda de venciments corresponent, amb el seu valor net, en els casos següents:



3. A continuació, l’entitat ha de calcular, per a cada banda de venciments, la suma de les posicions llargues i la de les posicions curtes. L’import de la suma de les posicions llargues que tingui una contrapartida, dins de la mateixa banda de venciments, en les posicions curtes constitueix la posició compensada d’aquesta banda, mentre que la posició llarga o curta residual ha de ser la posició no compensada d’aquesta mateixa banda.

4. La part de la posició llarga no compensada d’una banda determinada de venciments que tingui contrapartida en una posició curta no compensada, o viceversa, d’una altra banda de venciments més distant constitueix la posició compensada entre dos bandes de venciments. La part de la posició llarga no compensada, o de la posició curta no compensada, que no tingui aquesta contrapartida ha de constituir la posició no compensada.

5. El requisit de fons propis de l’entitat per a cada matèria primera s’ha de calcular, d’acord amb l’escala de venciments pertinent, sumant els elements següents:



6. Els requisits generals de fons propis de l’entitat per risc de matèries primeres s’han de calcular sumant els requisits de fons propis calculats per a cada matèria primera de conformitat amb l’apartat 5.

Article 242. Mètode simplificat

1. El requisit de fons propis de l’entitat corresponent a cada matèria primera s’ha de calcular sumant el següent:



2. Els requisits generals de fons propis de l’entitat per risc de matèries primeres s’han de calcular sumant els requisits de fons propis calculats per a cada matèria primera de conformitat amb l’apartat 1.

Article 243. Sistema d’escala de venciments ampliada

Les entitats poden utilitzar les taxes mínimes diferencials, de manteniment i íntegres que s’indiquen en el quadre 2 següent en lloc de les esmentades a l’article 241 sempre que les entitats:




Les entitats han de notificar a l’AFA la forma en què apliquen aquest article.

Capítol sisè. Requisits de fons propis per risc de liquidació

Article 244. Risc de liquidació/entrega

Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 76 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en les operacions en què els instruments de deute, els valors de renda variable, les divises i matèries primeres (excloses les operacions de recompra i el préstec i les operacions a crèdit de valors o de matèries primeres) romanguin sense liquidar després de la data de lliurament estipulada, l’entitat ha de calcular la diferència de preu a què es trobi exposada.

La diferència de preu s’ha de calcular com la diferència entre el preu de liquidació acordat per als instruments de deute, els valors de renda variable, les divises o matèries primeres de què es tracti i el seu valor actual de mercat, en el cas que aquesta diferència pugui comportar pèrdues per a l’entitat bancària.

Per tal de calcular el requisit de fons propis de l’entitat per risc de liquidació, aquesta ha de multiplicar la diferència de preu pel factor pertinent de la columna dreta del quadre 1.

Article 245. Operacions incompletes

1. Les entitats estan obligades a disposar de fons propis, tal com s’estableix en el quadre 2, en els casos següents:




2. Com a alternativa a l’aplicació d’una ponderació de risc del 1.250% a les exposicions de les operacions incompletes, de conformitat amb la columna 4 del quadre 2, que figura a l’apartat 1, les entitats poden deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari el valor transferit, més l’exposició positiva actual d’aquestes exposicions, d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i l’article 20 d’aquest Reglament.

Article 246. Excepció

En cas de fallada generalitzada del sistema de liquidació, compensació o d’una ECC, l’AFA pot dispensar dels requisits de fons propis calculats d’acord amb el que disposen els articles 244 i 245 fins que la situació es rectifiqui. En aquest cas, si una contrapart no liquida una transacció, això no es considera un impagament a efectes del risc de crèdit.

Capítol setè. Requisits de fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit

Article 247. Definicions de caràcter específic dels fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit

A efectes d’aquest capítol, s’entén per:

Article 248. Significat d’ajustament de valoració del crèdit

Als efectes d’aquest capítol i la secció cinquena del capítol tercer, per “ajust de valoració del crèdit” o “CVA” (per les seves sigles en anglès) s’entén un ajust de la valoració a preus mitjans de mercat de la cartera d’operacions realitzades amb una contrapart. Aquest ajust reflecteix el valor de mercat actual del risc de crèdit que representa la contrapart per a l’entitat, però no reflecteix el valor de mercat actual del risc de crèdit que representa l’entitat per a la contrapart.

Article 249. Àmbit d’aplicació

1. Tal com disposa l’article 77 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els requisits de fons propis per al risc de CVA per a tots els instruments derivats extraborsaris respecte de totes les seves activitats, tret dels derivats de crèdit reconeguts, a fi de reduir les exposicions ponderades per risc de crèdit.

2. Una entitat ha d’incloure les operacions de finançament de valors en el càlcul dels fons propis requerits d’acord amb l’apartat 1 si l’AFA determina que les exposicions al risc de CVA de la mateixa entitat, derivades d’aquestes operacions, són importants.

3. Queden excloses dels requisits de fons propis per risc de CVA les operacions amb una contrapart central qualificada i entre un client i un membre compensador, quan aquest últim actuï com a intermediari entre el client i una contrapart central qualificada, i les operacions que donin lloc a una exposició de negociació del membre compensador a la contrapart central qualificada.

4. Queden excloses dels requisits de fons propis per risc de CVA les operacions següents:



L’exempció de la càrrega per risc de CVA per a aquelles operacions de les indicades en la lletra c d’aquest apartat que es realitzin en virtut d’una exempció temporal s’ha d’aplicar mentre duri el contracte d’aquesta operació.

Pel que fa a la lletra a, en el cas que una entitat deixi d’estar exempta per haver superat el llindar d’exempció o degut a una modificació del llindar d’exempció, els contractes en vigor han de continuar exempts fins a la data del seu venciment.

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal de determinar de manera específica els procediments per excloure dels requisits de fons propis relacionats amb la càrrega per risc de CVA les operacions amb les contraparts no financeres establertes en un país tercer no pertanyent a la UE.

Article 250. Mètode estàndard

1. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de CVA d’una cartera per a cada contrapart d’acord amb la fórmula següent, tenint en compte les cobertures del risc de CVA que siguin admissibles de conformitat amb l’article 252:





2. Quan una contrapart estigui inclosa en un índex en què es basa una permuta de cobertura per impagament utilitzada per cobrir el risc de crèdit de contrapart, l’entitat pot restar l’import nocional atribuïble a aquesta contrapart, segons la ponderació de la seva entitat de referència, de l’import nocional de la permuta de cobertura per impagament lligada a l’índex i tractar-lo com a cobertura uninominal (Bi) de la contrapart individual amb un venciment basat en el venciment de l’índex.

Article 251. Alternativa a la utilització dels models CVA per calcular els requisits de fons propis

Com a alternativa a l’article 250, per als instruments esmentats a l’article 249 i amb la condició d’obtenir el consentiment previ de l’AFA, les entitats que utilitzin el mètode de l’exposició original previst en l’article 180 poden aplicar un factor multiplicador de deu (10) a les exposicions ponderades per risc resultants per al risc de crèdit de contrapart d’aquestes exposicions, en comptes de calcular els requisits de fons propis per al risc de CVA.

Article 252. Cobertures admissibles

1. Les cobertures es consideren “cobertures admissibles” a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per risc de CVA de conformitat amb l’article 250 únicament quan s’utilitzi per reduir el risc de CVA i es gestioni amb aquesta finalitat, i siguin una de les cobertures següents:



El requisit de la lletra b, és a dir, que la base entre el diferencial de qualsevol contrapart individual i els diferencials de les cobertures mitjançant permutes de cobertura per impagament vinculades a un índex es reflecteixi en el valor en risc i en el valor en risc en situació de tensió, també s’ha d’aplicar als casos en què s’utilitzi una aproximació per al diferencial d’una contrapart.

Per a totes les contraparts respecte a les quals s’utilitzi una aproximació, l’entitat ha d’utilitzar sèries temporals de base raonable extretes d’un grup representatiu de denominacions similars per a les quals es disposi de diferencial.

Si la base entre el diferencial de qualsevol contrapart individual i els diferencials de les cobertures mitjançant permutes de cobertura per impagament vinculades a un índex no es reflecteix a criteri de l’AFA, l’entitat ha de reflectir llavors en el valor en risc i en el valor en risc en situació de tensió només el 50% de l’import nocional de les cobertures vinculades a un índex.

2. Les entitats no han de reflectir altres tipus de cobertures del risc de contrapart en calcular els requisits de fons propis per risc de CVA. En particular, les permutes de cobertura per impagament per trams o d’n-èsim impagament i els bons vinculats a crèdits no constitueixen cobertures admissibles per calcular els requisits de fons propis per risc de CVA.

3. Les cobertures admissibles incloses en el càlcul dels requisits de fons propis per risc de CVA no s’han d’incloure en calcular els requisits de fons propis per risc específic d’acord amb el capítol cinquè ni tractar-se com reducció del risc de crèdit diferent de l’aplicable al risc de crèdit de contrapart de la mateixa cartera d’operacions.

Títol IV. Grans exposicions

Article 253. Objecte

Les entitats han de supervisar i controlar les seves grans exposicions d’acord amb el que disposa aquest títol.

Article 254. Exempcions

Tal com disposa l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, aquest títol no s’aplica a les empreses d’inversió que satisfacin els criteris establerts en l’apartat 1 de l’article 48, o en l’apartat 1 de l’article 49 d’aquest Reglament.

Aquest títol no s’aplica als grups sobre la base de la situació consolidada del grup, si aquest inclou únicament empreses d’inversió de les previstes en l’apartat 1 de l’article 48, o en l’apartat 1 de l’article 49 d’aquest Reglament, i empreses auxiliars, ni quan aquest grup no inclogui entitats bancàries.

Article 255. Definició d’exposició

Tal com disposa la lletra a de l’apartat 3 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, es considera exposició qualsevol actiu o element fora de balanç previst a la secció segona del capítol tercer del títol III d’aquest Reglament, sense aplicació de ponderacions de risc ni graus de risc.

Article 256. Càlcul del valor d’exposició

1. Les exposicions totals enfront d’un grup de clients vinculats entre si es calculen sumant les exposicions enfront de cadascun dels clients individuals d’aquest grup.

2. Les exposicions globals enfront de clients individuals es calculen sumant les exposicions de la cartera de negociació i les exposicions de la cartera d’inversió.

3. Pel que fa a les exposicions de la cartera de negociació, les entitats poden:



Als efectes de les lletres a i b, els instruments financers poden assignar-se a segments en funció dels diversos graus de prelació amb la finalitat de determinar la prelació relativa de les posicions.

4. Les entitats han de calcular els valors d’exposició dels contractes de derivats enumerats en l’annex II i dels contractes sobre derivats de crèdit directament subscrits amb un client de conformitat amb un dels mètodes establerts en els articles 172 a 180 de la secció cinquena del capítol tercer del títol III, segons sigui procedent. Les exposicions resultants de les operacions a què es refereixen els articles 244 a 246 es calculen de la manera determinada en aquests articles.

En calcular el valor d’exposició dels contractes a què es refereix el paràgraf primer, quan aquests contractes s’assignin a la cartera de negociació, les entitats han de complir a més els principis establerts a l’article 185.

No obstant el que es disposa en el paràgraf primer d’aquest apartat, les entitats que tinguin autorització per utilitzar els mètodes a què es refereixen els articles 130 a 148 de la secció tercera del capítol tercer del títol III poden utilitzar aquests mètodes per calcular el valor d’exposició de les operacions de finançament de valors.

5. Les entitats han d’afegir a l’exposició total enfront d’un client les exposicions resultants dels contractes de derivats enumerats a l’annex II i dels contractes sobre derivats de crèdit quan el contracte no es va subscriure directament amb aquest client però l’instrument de deute o renda variable subjacent va ser emès per aquest client.

6. Les exposicions no han d’incloure:



7. Amb la finalitat de determinar l’exposició global respecte d’un client o d’un grup de clients vinculats entre si, en relació amb clients respecte dels quals l’entitat tingui exposicions a través de les operacions a què es refereixen les lletres m i o de l’article 78, o a través d’altres operacions en què hi hagi una exposició a actius subjacents, l’entitat ha d’avaluar les seves exposicions subjacents tenint en compte el contingut econòmic de l’estructura de l’operació i els riscos inherents a l’estructura de l’operació en si, per tal de determinar si es tracta d’una exposició addicional.

8. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar els aspectes següents:



9. A l’efecte de l’apartat 5, el ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar la manera de determinar les exposicions resultants dels contractes enumerats a l’annex II i dels derivats de crèdit no directament subscrits amb un client, però que siguin subjacents d’un instrument de deute o renda variable emès per aquest client per a la seva inclusió en les exposicions respecte del client.

Article 257. Definició d’entitat als efectes de grans exposicions

Als efectes del càlcul del valor de les exposicions de conformitat amb aquest títol, també s’entén per “entitat” tota empresa pública o privada, incloses les seves sucursals que, si estan establertes al Principat d’Andorra, s’ajustin a la definició del terme entitat, que hagi estat autoritzada en un tercer país que apliqui requisits prudencials de supervisió i regulació almenys equivalents als aplicables al Principat d’Andorra.

Article 258. Definició de gran exposició

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 3 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, es considera “gran exposició” l’exposició contreta per una entitat respecte d’un client o un grup de clients vinculats entre si quan el seu valor sigui igual o superior al 10% del seu capital de nivell 1.

Article 259. Requisits d’informació

1. Tal com disposa l’apartat 5 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de presentar a l’AFA la informació següent sobre cadascuna de les grans exposicions, incloses les que estiguin exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260 d’aquest Reglament:



Així mateix, les entitats han de notificar a l’AFA les exposicions d’un valor igual o superior a 300 milions d’euros però inferior al 10% del capital de nivell 1 de l’entitat en base consolidada.

2. Les entitats han de comunicar a l’AFA, a més de la informació esmentada a l’apartat 1, la informació indicada a continuació i relativa a les seves deu principals exposicions en base consolidada enfront d’entitats, així com les seves deu principals exposicions en base consolidada enfront d’entitats del sistema bancari paral·lel que duguin a terme activitats bancàries fora del marc regulat, incloses les grans exposicions exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260:



3. La informació s’ha de comunicar a l’AFA com a mínim dos vegades a l’any.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar els criteris per a la identificació de les entitats del sistema bancari paral·lel a què es fa referència a l’apartat 2.

Article 260. Limitació de la gran exposició

1. Tal com disposa l’apartat 6 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cap entitat no pot assumir davant d’un client o grup de clients vinculats entre si una exposició el valor de la qual excedeixi el 25% del seu capital de nivell 1, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268 d’aquest Reglament. Quan aquest client sigui una entitat o quan el grup de clients vinculats entre si inclogui una o diverses entitats, aquest valor no pot sobrepassar el 25% del capital de nivell 1 de l’entitat o 150 milions de EUR, si aquesta quantitat fos més elevada, sempre que la suma dels valors de les exposicions davant de tots els clients vinculats entre si que no siguin entitats, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268, no ultrapassi el 25% del capital de nivell 1 de l’entitat.

Quan la quantitat de 150 milions de EUR sigui més elevada que el 25% del capital de nivell 1 de l’entitat, el valor de l’exposició, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268, no pot excedir un límit raonable en termes de capital de nivell 1 de l’entitat. Aquest límit ha de ser determinat per les entitats, de conformitat amb les polítiques i els procediments esmentats en l’article 20 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per afrontar i controlar el risc de concentració. Aquest límit no pot superar el 100% del capital de nivell 1 de l’entitat.

2. L’AFA ha d’establir o adoptar directius d’organismes reconeguts internacionalment en relació amb els límits agregats adequats per a les exposicions enfront d’entitats del sector paral·lel que realitzen activitats bancàries fora d’un marc reglamentat.

3. Sense perjudici del que disposa l’article 261, les entitats s’han d’atenir en tot moment al límit pertinent establert a l’apartat 1.

4. Els actius que constitueixin drets de crèdit i altres exposicions enfront d’empreses d’inversió reconegudes de països tercers poden rebre el mateix tracte que el que s’estableix a l’apartat 1.

5. Tal com s’estableix en la lletra c de l’apartat 8 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els límits fixats en aquest article poden superar-se en les exposicions de la cartera de negociació de l’entitat si es compleixen sempre totes les condicions següents:



En cada un dels casos en què s’hagi superat el límit, l’entitat ha de comunicar sense demora a l’AFA l’import de l’excés i el nom del client en qüestió, i, si escau, el nom del grup de clients vinculats entre si.

Article 261. Compliment dels requisits enfront de grans exposicions

1. Tal com disposa l’apartat 7 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si, en un cas excepcional, les exposicions superen el límit fixat en l’apartat 1 de l’article 260, l’entitat ha de notificar immediatament el valor de l’exposició a l’AFA, que pot concedir a l’entitat bancària, si així ho justifiquen les circumstàncies, un període de temps limitat per atenir-se al límit.

Quan sigui aplicable l’import de 150 milions d’euros indicat en l’apartat 1 de l’article 260, l’AFA pot autoritzar, cas per cas, que es pugui sobrepassar el límit del 100% en termes de capital de nivell 1 de l’entitat.

Quan, en els casos excepcionals esmentats en el primer i el segon paràgrafs d’aquest apartat, l’AFA permeti a una entitat superar el límit fixat a l’apartat 1 de l’article 260, per un període superior a tres mesos, l’entitat ha de presentar un pla amb vista a tornar a complir oportunament el límit a satisfacció de l’AFA, i ha de dur a terme aquest pla en un termini acordat amb aquesta última. L’AFA ha de supervisar l’execució del pla i, si escau, ha d’exigir una restauració més ràpida del compliment.

2. Quan, en virtut de l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, una entitat quedi eximida, de manera individual o subconsolidada, del compliment de les obligacions imposades en aquest títol, o quan s’apliqui el que disposa l’article 8 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió a entitats matrius del Principat d’Andorra, s’han de prendre mesures que garanteixin una distribució de riscos apropiada dins del grup.

3. A efectes de l’apartat 1, mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment per especificar:

Article 262. Càlcul dels requisits de fons propis addicionals a grans exposicions a la cartera de negociació

1. Per quantificar l’excés esmentat en la lletra b de l’apartat 5 de l’article 260, s’han de seleccionar els components de l’exposició total de negociació davant d’un client o grup de clients connectats que portin associats els requisits més elevats per risc específic d’acord amb la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits més elevats d’acord amb l’article 185 i al capítol sisè del títol III, la suma dels quals sigui igual a l’import de l’excés a què es refereix la lletra a de l’apartat 5 de l’article 260.

2. Si l’excés no s’ha mantingut durant més de deu dies, el requisit de capital addicional corresponent a aquests components ha de ser igual al 200% dels requisits esmentats a l’apartat 1.

3. Al cap de deu dies d’haver-se produït l’excés, els seus components, seleccionats d’acord amb l’apartat 1, s’han de consignar en la línia corresponent de la columna 1 del quadre 1 que figura a continuació, en ordre creixent dels requisits per risc específic de la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits de l’article 185 i el capítol sisè del títol III. El requisit de fons propis addicional ha de ser igual a la suma dels requisits per risc específic de la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits de l’article 185 i del capítol sisè del títol III, corresponents a aquests components, multiplicada pel factor corresponent de la columna 2 del quadre 1.

Article 263. Procediments per impedir que les entitats eludeixin el requisit de fons propis addicional

Les entitats no es poden sostreure deliberadament als requisits de fons propis addicionals que estableix l’article 262 que han de complir per a les exposicions superiors al límit fixat en l’apartat 1 de l’article 260, mantingudes durant més de deu dies, mitjançant transferències temporals de les exposicions considerades a altres empreses, pertanyents o no al mateix grup, o mitjançant transaccions artificials destinades a eliminar l’exposició durant el període de deu dies i crear una nova exposició.

Les entitats han de mantenir sistemes que garanteixin que qualsevol transferència que tingui l’efecte esmentat en el primer paràgraf sigui notificada immediatament a l’AFA.

Article 264. Tècniques admissibles de reducció del risc

1. Les entitats han d’utilitzar una tècnica de reducció del risc de crèdit per calcular una exposició quan hagin utilitzat aquesta tècnica per calcular els requisits de fons propis per risc de crèdit de conformitat amb el capítol tercer del títol III, i sempre que la tècnica de reducció del risc de crèdit compleixi les condicions establertes en aquest article.

Als efectes del que disposen els articles 265 a 268, el terme garantia ha d’incloure els derivats de crèdit reconeguts d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, a excepció dels bons vinculats a crèdit.

2. D’acord amb els articles 265 a 268, el reconeixement de les cobertures del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments equivalents o mitjançant garanties personals s’ha de supeditar al compliment dels requisits d’admissibilitat i altres requisits establerts en la secció tercera del capítol tercer del títol III.

3. Les entitats han d’analitzar, en la mesura que sigui possible, les seves exposicions enfront d’emissors de garanties reals, proveïdors de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals i actius subjacents d’acord amb el que disposa l’apartat 5 de l’article 256, per tal de determinar possibles concentracions i, si escau, han d’adoptar mesures i notificar qualsevol constatació significativa a l’AFA.

Article 265. Exempcions

1. Les exposicions següents queden exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260:



Els imports rebuts a través d’un bo vinculat a crèdit emès per l’entitat, així com els préstecs i dipòsits d’una contrapart a l’entitat o enfront d’aquesta entitat, subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç reconegut d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, es consideren inclosos en la lletra g.

2. S’eximeixen parcialment de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260 les exposicions següents pels percentatges que s’indiquen a continuació:



3. Per a les exposicions exceptuades parcialment de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260 en virtut de l’apartat 2, s’han de complir les condicions següents:



4. No es permet l’aplicació simultània a la mateixa exposició de més d’una exempció establerta als apartats 1 i 2.

Article 266. Càlcul dels efectes de l’ús de tècniques de reducció del risc de crèdit

1. Amb la finalitat de calcular el valor de les exposicions a l’efecte de l’apartat 1 de l’article 260, les entitats poden utilitzar el “valor d’exposició plenament ajustat”, calculat d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, tenint en compte la reducció del risc de crèdit, els ajustos de volatilitat i qualsevol desfasament de venciment (E*) a què es fa referència en l’esmentada secció.

2. A efectes de l’apartat 1, les entitats, exceptuades les que utilitzin el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, han d’utilitzar el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera, amb independència del mètode utilitzat per al càlcul dels requisits de fons propis per risc de crèdit.

Com a excepció al que disposa l’apartat 1, les entitats que tinguin autorització per utilitzar els mètodes a què es refereixen els articles 130 a 143 poden utilitzar aquests mètodes per calcular el valor d’exposició de les operacions de finançament de valors.

3. A l’hora de calcular el valor de les exposicions a efectes de l’apartat 1 de l’article 260, les entitats han de dur a terme proves de resistència periòdiques de les seves concentracions de risc de crèdit, especialment en relació amb el valor realitzable de qualsevol garantia real acceptada.

Les proves de resistència periòdiques esmentades en el primer paràgraf han d’atendre els riscos derivats de canvis potencials de les condicions de mercat que puguin afectar desfavorablement l’adequació dels fons propis de les entitats i els riscos derivats de l’execució de les garanties reals en situacions de tensió.

Les proves de resistència efectuades han de ser adequades per avaluar aquests riscos.

Les entitats han d’incloure els aspectes següents en les seves estratègies per gestionar el risc de concentració:



4. Quan una entitat redueixi l’exposició davant un client mitjançant una tècnica de reducció del risc de crèdit admissible d’acord amb l’apartat 1 de l’article 264, l’entitat, de la forma establerta en l’article 268, ha de tractar la part de l’exposició en què s’hagi reduït l’exposició envers el client com si s’hagués contret envers el proveïdor de cobertura en lloc d’haver-se contret en relació amb el client.

Article 267. Exposicions derivades d’activitats de préstec hipotecari

1. Per calcular els valors d’exposició d’acord amb el que preveu l’article 260, una entitat pot reduir el valor d’una exposició o de qualsevol part d’una exposició completament garantida per béns immobles de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 91, per l’import pignorat del valor de mercat o del valor hipotecari dels béns immobles considerats, però no més del 50% del valor de mercat o del 60% del valor hipotecari, si es compleixen totes les condicions següents:



2. Per calcular els valors d’exposició a efectes de l’article 260, una entitat pot reduir el valor d’una exposició o d’una part d’una exposició completament garantida per béns immobles comercials de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 92, per l’import pignorat del valor de mercat o del valor hipotecari dels béns immobles considerats, però no més del 50% del valor de mercat o del 60% del valor hipotecari, si es compleixen totes les condicions següents:



3. Les entitats poden aplicar a tota exposició enfront d’una contrapart que es derivi d’un pacte de recompra inversa, en virtut del qual l’entitat hagi comprat a la contrapart privilegis hipotecaris independents i no accessoris sobre béns immobles de tercers, el mateix tracte que si es tractés d’una sèrie d’exposicions individuals a cada un d’aquests tercers, sempre que es compleixin les condicions següents:



A aquests efectes, l’entitat ha d’assumir que té una exposició enfront de cada un dels tercers en qüestió, per l’import del crèdit que la contrapart té sobre el tercer, en lloc del corresponent import de l’exposició enfront de la contrapart. La resta de l’exposició enfront de la contrapart, si n’hi ha, ha de seguir rebent el tracte d’una exposició enfront de la contrapart.

Article 268. Enfocament alternatiu

1. Quan una exposició davant d’un client estigui garantida per un tercer o per garanties reals emeses per un tercer, l’entitat ha de:



Les entitats no han d’aplicar l’enfocament previst en la lletra b del primer paràgraf en els casos en què hi hagi desfasament entre el venciment de l’exposició i el venciment de la protecció.

A efectes d’aquest títol, les entitats poden aplicar tant el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera com l’enfocament que preveu la lletra b del primer paràgraf, únicament en els casos en què estigui permès l’ús tant del mètode ampli com del mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera a efectes de l’article 59.

2. En cas que l’entitat apliqui la lletra a de l’apartat 1, l’entitat ha de tenir en compte el següent:



3. A efectes de la lletra b de l’apartat 1, una entitat pot substituir l’import previst a la lletra a d’aquest apartat per l’import previst a la lletra b d’aquest apartat, sempre que es compleixin les condicions establertes a les lletres c, d i e d’aquest apartat:



4. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment per especificar les condicions per a l’aplicació del tractament a què es refereix l’apartat 3, incloses les condicions i la freqüència de la determinació, supervisió i revisió dels límits previstos en la lletra b de l’apartat 3.

Títol V. Exposicions al risc de crèdit transferit

Capítol primer. Disposicions generals

Article 269. Àmbit d’aplicació

El capítol segon i el capítol tercer s’han d’aplicar a les noves titulitzacions emeses l’1 de gener del 2016 o a partir d’aquesta mateixa data. A partir del 31 de desembre del 2018, el capítol segon i el capítol tercer s’han d’aplicar a les titulitzacions ja existents en cas que s’afegeixin noves exposicions subjacents o se substitueixin les existents després d’aquesta data.

Capítol segon. Requisits aplicables a les entitats inversores

Article 270. Interès retingut de l’emissor

1. Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 79 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, una entitat que no és originadora, patrocinadora o creditora original, pot estar exposada al risc de crèdit d’una posició de titulització en la seva cartera de negociació o d’inversió només si l’entitat originadora, patrocinadora o creditora original ha indicat explícitament a l’entitat que es disposa a retenir, de forma contínua, un interès econòmic net significatiu que, en qualsevol cas, no pot ser inferior al 5%.

Únicament es considera retenció d’un interès econòmic net significatiu d’un 5% com a mínim en els casos següents:



L’interès econòmic net es mesura en origen i s’ha de mantenir de manera constant. L’interès econòmic net, incloses les posicions, els interessos o les exposicions retinguts, no pot estar subjecte a reducció del risc de crèdit, ni a posicions curtes ni a altres tipus de cobertura, i tampoc no es pot vendre. L’interès econòmic net ha d’estar determinat pel valor nocional quan es tracti de partides fora de balanç.

No s’ha de procedir a cap aplicació múltiple dels requisits de retenció per a cap titulització.

2. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 79 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat bancària matriu, una societat financera de cartera, una societat financera mixta de cartera al Principat d’Andorra o una de les seves filials, com a originadora o com a patrocinadora, titulitzi exposicions de diverses entitats bancàries, entitats financeres d’inversió o altres entitats financeres incloses en l’àmbit de la supervisió en base consolidada, el requisit esmentat en l’apartat 1 es pot complir sobre la base de la situació consolidada de la corresponent entitat bancària matriu, la societat financera de cartera o la societat financera mixta de cartera al Principat d’Andorra vinculades.

El paràgraf primer només s’aplica quan les entitats bancàries, les entitats financeres d’inversió o les entitats financeres que han creat les exposicions titulitzades es comprometen a complir els requisits que estableix l’article 273 i faciliten, en temps oportú, a l’originadora o patrocinadora i a l’entitat bancària matriu, societat financera de cartera o societat financera mixta de cartera al Principat d’Andorra, la informació necessària per complir els requisits esmentats a l’article 274.

3. L’apartat 1 no s’aplica quan les exposicions titulitzades constitueixen exposicions davant dels ens següents o estiguin garantides, de forma total, incondicional i irrevocable, per aquestes:



4. El que disposa l’apartat 1 no s’aplica a les transaccions basades en un índex clar, transparent i accessible, quan les entitats de referència subjacents són idèntiques a les que constitueixen un índex d’entitats àmpliament negociat, o són valors negociables diferents de les posicions de titulització.

Article 271. Diligència deguda

1. Abans d’exposar-se als riscs d’una titulització, i a partir de llavors quan sigui oportú, les entitats han de poder demostrar a l’AFA, respecte de cadascuna de les seves posicions de titulització individuals, que les coneixen íntegrament i en tots els seus detalls, i que han aplicat les polítiques i els procediments formals adequats a la seva cartera de negociació i a la seva cartera d’inversió, i en proporció al perfil de risc de les seves inversions en posicions titulitzades per examinar i consignar:



Les entitats han de dur a terme periòdicament les seves pròpies proves de resistència, que han de ser adequades a les seves posicions de titulització. Amb aquesta finalitat, les entitats poden servir-se dels models financers desenvolupats per una ECAI, sempre que es pugui demostrar, quan així se’ls requereixi, que prèviament a la inversió van vetllar degudament per validar les hipòtesis pertinents i l’estructuració dels models, així com per entendre la metodologia, les hipòtesis i els resultats.

2. Excepte quan actuïn com a originadores, patrocinadores o creditores originals, les entitats han d’establir procediments formals adequats a la seva cartera de negociació i a la seva cartera d’inversió i en proporció al perfil de risc de les seves inversions en posicions titulitzades, per tal de fer un seguiment continu i oportú de la informació relativa a l’evolució de les exposicions subjacents a les seves posicions de titulització. Aquesta informació ha d’incloure, si escau, el tipus d’exposicions, el percentatge de préstecs que es trobin en situació de mora des de fa més de 30, 60 i 90 dies, les taxes d’impagament, les taxes d’amortització anticipada, els préstecs objecte d’execució hipotecària, el tipus i l’ocupació de les garanties reals, la distribució de freqüències de les qualificacions creditícies o altres mesures de la qualitat creditícia de les diferents exposicions subjacents, la diversificació sectorial i geogràfica, i la distribució de freqüències de les ràtios préstec/valor, amb amplituds de banda que facilitin una anàlisi de sensibilitat adequada. Quan les exposicions subjacents siguin al seu torn posicions de titulització, les entitats han de tenir la informació indicada en aquest apartat no només sobre els trams de titulització subjacents, com el nom de l’emissor i la qualitat creditícia, sinó també sobre les característiques i el rendiment dels conjunts subjacents a aquests trams de titulització.

Les entitats hauran d’aplicar també els mateixos paràmetres d’anàlisi a les participacions o subscripcions en emissions de titulització adquirides a tercers, tant si tenen intenció de mantenir aquestes participacions o subscripcions en la seva cartera de negociació com si tenen intenció de fer-ho en la seva cartera d’inversió.

Article 272. Ponderació de risc addicional

En el supòsit que l’entitat no satisfaci els requisits dels articles 270, 271 o 274 en relació amb algun aspecte substancial en raó d’una negligència o omissió de l’entitat, l’AFA pot imposar una ponderació de risc addicional proporcional, no inferior al 250% de la ponderació de risc (amb un límit màxim del 1.250%), que s’ha d’aplicar a les posicions de titulització pertinents, d’acord amb el que preveu l’apartat 6 de l’article 152, o en l’apartat 2 de l’article 219, respectivament. La ponderació de risc addicional ha d’augmentar progressivament amb cada infracció subsegüent de les disposicions en matèria de diligència deguda.

L’AFA ha de tenir en compte les excepcions aplicables a determinades titulitzacions que preveu l’apartat 3 de l’article 270, reduint la ponderació de risc que, d’una altra manera, imposaria en virtut d’aquest article respecte a una titulització a la qual és aplicable l’apartat 3 de l’article 270.

Capítol tercer. Requisits aplicables a les entitats organitzadores i patrocinadores

Article 273. Criteris aplicables a la concessió de crèdits

Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 80 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar a les exposicions que titulitzaran els mateixos criteris sòlids i ben definits de concessió de crèdits, de conformitat amb els requisits de l’article 18 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que apliquin a les exposicions que mantindran en la seva pròpia cartera aliena a la cartera de negociació. Amb aquesta finalitat, les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar uns mateixos procediments d’aprovació i, si escau, modificació, renovació i refinançament de crèdits.

En el supòsit que no es compleixin els requisits del paràgraf primer d’aquest article, l’entitat originadora no ha d’aplicar el que disposa a l’apartat 1 de l’article 152, i aquesta entitat originadora no pot excloure les exposicions titulitzades del càlcul dels seus requisits de fons propis d’acord amb aquest Reglament.

Article 274. Informació als inversors

Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 80 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que actuen com a entitats originadores, patrocinadores o creditores originals han de comunicar als inversors el nivell del seu compromís de mantenir, d’acord amb l’article 270, un interès econòmic net en la titulització. Les entitats originadores i patrocinadores s’han d’assegurar que els possibles inversors puguin accedir fàcilment a totes les dades pertinents sobre la qualitat creditícia i l’evolució de les diferents exposicions subjacents, els fluxos de caixa i les garanties reals que donen suport a una exposició de titulització, així com a tota aquella informació que sigui necessària per realitzar proves de resistència minucioses i documentades respecte dels fluxos de caixa i el valor de les garanties reals que donen suport a les exposicions subjacents. A aquest efecte, les dades pertinents s’han de determinar en la data de la titulització i, si escau a causa de la naturalesa de la titulització, després d’aquesta data.

Article 275. Condició uniforme d’aplicació

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els aspectes següents:

Títol VI. Liquiditat

Capítol primer. Definicions i requisits de cobertura de liquiditat

Article 276. Definicions

A efectes d’aquest títol, s’han d’aplicar les definicions següents:

1. Client financer: és un client, inclosos els clients financers que pertanyen a grups d’empreses no financeres, que duu a terme una o diverses de les activitats enumerades a l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra com a activitat principal o que és un dels següents:



2. Dipòsit minorista: és un passiu davant d’una persona física o una pime, si la pime compleix els criteris per pertànyer a la categoria d’exposicions minoristes d’acord amb l’article 89 de la secció segona del capítol tercer del títol III, o un passiu davant d’una empresa, quan el volum de vendes anual del grup consolidat de què formi part l’empresa sigui inferior a 50 milions d’euros, i si els dipòsits agregats respecte a aquesta pime o aquesta empresa a nivell de grup no superen 1 milió d’euros.

3. Societat d’inversió personal: és una empresa o un fideïcomís el propietari o propietari efectiu del qual és una persona física o un grup de persones físiques estretament vinculades entre si sense que dugui a terme cap altra activitat mercantil, industrial o professional, i que es constitueix amb l’únic propòsit de gestionar el patrimoni del propietari o propietaris, que inclou activitats auxiliars, com segregar els actius dels propietaris dels actius empresarials, facilitar la transmissió d’actius dins d’una família o evitar una divisió dels actius després de la defunció d’un membre de la família, sempre que aquestes activitats auxiliars estiguin relacionades amb la finalitat principal de gestionar el patrimoni dels propietaris.

4. Intermediari de dipòsits: és una persona física o una empresa que col·loca els dipòsits de tercers, inclosos els dipòsits minoristes i els dipòsits corporatius, amb exclusió dels dipòsits de clients financers, en entitats bancàries a canvi d’una comissió.

5. Actius lliures de càrregues: són actius que no estan sotmesos a restriccions legals, contractuals, reglamentàries o d’una altra índole que impedeixin a l’entitat liquidar, vendre, transferir, cedir o, en general, alienar aquests actius mitjançant la venda directa o el pacte de recompra.

6. Sobregarantia no obligatòria: és qualsevol import d’actius que l’entitat no està obligada a vincular a una emissió de bons garantits en virtut de disposicions legals o reglamentàries o compromisos contractuals, o per raons de disciplina de mercat, inclús, en particular, quan els actius es faciliten per sobre del requisit mínim legal, reglamentari o regulatiu de sobregarantia aplicable als bons garantits d’acord amb la legislació andorrana i nacional d’un estat membre de la UE o d’un tercer país.

7. Requisit de cobertura d’actius: és la ràtio entre actius i passius, determinada d’acord amb la legislació andorrana i nacional d’un estat membre de la UE o d’un tercer país amb fins de millora creditícia en relació amb els bons garantits.

8. Préstecs de marge: són préstecs coberts mitjançant garanties reals concedits a clients amb la finalitat d’adoptar posicions de negociació palanquejades.

9. Contractes de derivats: són els contractes de derivats enumerats en l’annex II i els derivats de crèdit.

10. Tensió: és un deteriorament sobtat o greu de la posició de liquiditat o solvència d’una entitat a causa de canvis en les condicions de mercat o factors idiosincràtics que poden donar lloc al fet que l’entitat corri un risc significatiu en cas que no pugui atendre els seus compromisos al seu venciment en els 30 dies següents.

11. Actius de nivell 1: són els actius de liquiditat i qualitat creditícia summament elevades a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 281.

12. Actius de nivell 2: són els actius de liquiditat i qualitat creditícia elevades a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 281; els actius de nivell 2 se subdivideixen al seu torn en actius de nivell 2A i de nivell 2B, com s’estableix en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280.

13. Coixí de liquiditat: és el volum d’actius de nivell 1 i de nivell 2 que posseeix una entitat, de conformitat amb el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280.

14. Sortides netes de liquiditat: és l’import que resulta de deduir les entrades de liquiditat d’una entitat de les seves sortides de liquiditat.

15. Divisa de referència: és la divisa de referència del país en què l’entitat tingui el seu domicili social. En el cas del Principat d’Andorra, és l’euro.

16. Factorització: és un acord contractual entre una empresa (cedent) i una entitat financera (factor) pel qual el cedent cedeix o ven els seus imports pendents de cobrament al factor a canvi que aquest presti al cedent un o més dels serveis que figuren a continuació respecte als imports pendents de cobrament cedits:



A efectes del capítol quart d’aquest títol VI, la factorització es considera finançament comercial.

17. Línia de crèdit o de liquiditat compromesa: és una línia de crèdit o de liquiditat irrevocable o condicionalment revocable.

Article 277. Requisits de cobertura de liquiditat

1. Tal com s’estableix a l’article 81 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de mantenir actius líquids, la suma dels quals ha de cobrir les sortides de liquiditat menys les entrades de liquiditat, en situacions de tensió, amb la finalitat de garantir que les entitats mantenen un coixí de liquiditat suficient per fer front a qualsevol desequilibri entre les entrades i les sortides de liquiditat en situacions greus de tensió, durant un període de trenta dies.

En períodes de tensió, les entitats poden utilitzar els seus actius líquids per cobrir les seves sortides netes de liquiditat.

2. Les entitats han d’evitar el doble còmput de les sortides de liquiditat, de les entrades de liquiditat i dels actius líquids.

Llevat que s’especifiqui el contrari en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280, quan una partida pugui ser inclosa en més d’una categoria de sortides de liquiditat, es comptabilitza en aquella que produeixi la sortida de liquiditat contractual més elevada per a aquesta partida.

3. Les entitats poden utilitzar els actius líquids a què es refereix l’apartat 1 per complir les seves obligacions en circumstàncies de tensió, tal com s’especifica en l’article 279.

4. El que disposa el capítol segon respecte als requisits de cobertura de liquiditat s’ha d’aplicar exclusivament a efectes d’especificar les obligacions d’informació que figuren en l’article 280.

5. El reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280 és aplicable a les entitats bancàries i les societats financeres d’inversió.

Article 278. Requisit de finançament estable

1. Tal com s’estableix a l’article 82 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han d’assegurar que els actius i els elements fora de balanç a llarg termini es cobreixin mitjançant una varietat d’instruments de finançament estable, tant en condicions normals com en situacions de tensió.

2. El que disposa el capítol tercer s’ha d’aplicar exclusivament a l’efecte d’especificar les obligacions d’informació que figuren en l’article 280 fins que s’hagin especificat mitjançant un reglament tècnic les obligacions d’informació establertes en l’esmentat article per a la ràtio de finançament estable neta prevista en el capítol quart.

3. El que disposa el capítol quart s’ha d’aplicar a l’efecte d’especificar el requisit de finançament estable previst a l’apartat 1 d’aquest article i les obligacions d’informació per a les entitats establertes a l’article 280.

Article 279. Compliment dels requisits de liquiditat

Tal com s’estableix a l’article 83 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, tota entitat que no compleixi, o no prevegi complir, els requisits establerts a l’article 277 o a l’apartat 1 de l’article 278, fins i tot durant els períodes de tensió, ho ha de notificar immediatament a l’AFA i li ha de presentar, sense demores injustificades, un pla per restablir ràpidament el compliment dels requisits establerts a l’article 277 o a l’apartat 1 de l’article 278, segons correspongui. Fins que no s’hagi restablert el compliment, l’entitat ha d’informar sobre els elements a què es refereixen, si escau, el capítol tercer o el capítol quart, en el comunicat tècnic de l’AFA a què es refereix l’apartat 3 de l’article 280 o en els reglaments tècnics de regulació a què es refereixen els apartats 3 bis o 4 de l’esmentat article, diàriament al final de cada dia hàbil, llevat que l’AFA autoritzi una freqüència d’informació més baixa i un termini d’informació més llarg. L’AFA només pot concedir aquesta autorització basant-se en la situació individual d’una entitat, tenint en compte l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat. L’AFA ha de controlar l’execució d’aquest pla de restabliment i, si escau, ha d’exigir un restabliment del compliment més ràpid.

Capítol segon. Informació de liquiditat

Article 280. Obligació d’informació i format de la informació

1. Tal com disposa l’apartat 5 de l’article 81 i l’apartat 3 de l’article 82 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de notificar els elements esmentats en el comunicat tècnic de l’AFA a què es refereix l’apartat 3 o en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 3 bis, en el capítol quart i en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4, a l’AFA en la divisa de referència, independentment de la denominació real d’aquests elements. Fins que no s’hagin especificat mitjançant un reglament tècnic l’obligació d’informació i el seu format per a la ràtio de finançament estable neta establerta en el capítol quart, les entitats han de notificar a l’AFA els elements esmentats en el capítol tercer en la divisa de referència, independentment de la denominació real d’aquests elements.

La informació s’ha de transmetre com a mínim mensualment pel que fa als elements previstos en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4, i com a mínim trimestralment en el cas dels elements previstos en el capítol tercer i el capítol quart.

2. Les entitats han de notificar per separat a l’AFA els elements previstos en el comunicat tècnic de l’AFA a què es refereix l’apartat 3 o el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 3 bis, en el capítol tercer fins que l’obligació d’informació i el seu format per a la ràtio de finançament estable neta establerta en el capítol quart hagin estat especificats mitjançant reglament tècnic, en el capítol quart i en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4, si escau, d’acord amb el següent:



3. L’AFA pot elaborar el comunicat tècnic que determini el següent:



3 bis. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar quins paràmetres addicionals de control de la liquiditat d’acord amb l’apartat 3 s’han d’aplicar a les entitats petites i no complexes.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar el requisit general establert a l’apartat 1 de l’article 277. El reglament tècnic adoptat de conformitat amb aquest apartat s’ha de basar en els elements que han de comunicar de conformitat amb aquest capítol i en l’annex III, i ha de detallar en quines circumstàncies l’AFA ha d’imposar nivells específics d’entrades i sortides a les entitats per tal de prendre en consideració els riscos específics a què estiguin exposades, i respectarà els llindars establerts en la disposició transitòria segona de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 281. Informació sobre els actius líquids

1. Les entitats han de notificar els actius líquids següents, llevat que estiguin exclosos en virtut de l’apartat 2, i únicament en cas que compleixin les condicions establertes en l’apartat 3:



A l’espera que amb l’aprovació del reglament tècnic de regulació especificat en l’apartat 4 de l’article 280 es defineixi els termes de liquiditat i qualitat creditícia elevades i summament elevades, les mateixes entitats han de definir en una divisa determinada els actius transferibles que siguin de liquiditat i qualitat creditícia elevades o summament elevades. Mentrestant, l’AFA pot oferir orientacions generals, que han de seguir les entitats, per definir els actius de liquiditat i qualitat creditícia elevades i summament elevades. A falta d’aquestes orientacions, les entitats han d’aplicar criteris transparents i objectius a això, inclosos alguns o la totalitat.

2. No es consideren actius líquids:



3. Segons el que disposa l’apartat 1, les entitats han de notificar com a líquids els actius que compleixin les condicions següents:



Les condicions a què es refereixen les lletres c i d del primer paràgraf no s’han d’aplicar als actius a què fa referència l’apartat 1, la lletra a, l’incís i de la lletra c, i les lletres e i f.

4. No obstant el que disposen els apartats 1, 2 i 3, fins que no es determini un requisit obligatori de liquiditat d’acord amb l’apartat 4 de l’article 280 i al que disposa l’apartat 1, paràgraf segon, d’aquest article, les entitats han de notificar:



5. Les accions o participacions en OIC poden ser tractades com a actius líquids fins a un import absolut de 500 milions d’euros en la cartera d’actius líquids de cada entitat, a condició que es compleixin els requisits de l’apartat 3 de l’article 98 i que l’OIC inverteixi únicament en actius líquids dels esmentats a l’apartat 1 d’aquest article, a part dels derivats per reduir el risc de tipus d’interès, de crèdit o de divises.

La utilització (o possible utilització) per una OIC d’instruments derivats per tal de cobrir riscos d’inversions en actius admissibles no ha d’impedir que aquesta OIC sigui admissible per al tractament a què es refereix el paràgraf primer d’aquest apartat. En cas que el valor de les accions o participacions de l’OIC no sigui valorat regularment a preus de mercat per les terceres parts esmentades a les lletres a i b de l’apartat 4 de l’article 283, i l’AFA no estigui convençuda que una entitat disposa dels mètodes i procediments fiables per a aquesta valoració segons el que estableix l’apartat 4 de l’article 283, les accions o participacions d’aquesta OIC no han de ser tractades com a actius líquids.

6. Quan un actiu líquid deixa de complir el requisit relatiu als actius líquids establert en aquest article, l’entitat pot, no obstant això, seguir considerant-lo actiu líquid durant un període addicional de 30 dies naturals. Quan un actiu líquid en una OIC deixa de poder acollir-se al tractament que estableix l’apartat 5, les accions o participacions de l’OIC poden considerar-se, no obstant això, un actiu líquid per un període addicional de 30 dies sempre que aquests actius no sobrepassin el 10% dels actius totals de l’OIC.

Article 282. Requisits operatius aplicables a les tinences d’actius líquids

Les entitats només poden notificar com a actius líquids les tinences d’actius líquids que compleixen les condicions següents:



La condició a què es refereix la lletra b del paràgraf primer no s’ha d’aplicar als actius a què fa referència l’incís i de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 281.

Article 283. Valoració dels actius líquids

1. El valor d’un actiu líquid que s’ha de notificar ha de ser el seu valor de mercat, al qual s’han d’aplicar els descomptes adequats per tal de reflectir com a mínim la duració, el risc de crèdit i de liquiditat i els descomptes habituals de les operacions de recompra en períodes de tensió general dels mercats. Els descomptes han de ser com a mínim del 15% en el cas dels actius que preveu la lletra d de l’apartat 1 de l’article 281. En cas que l’entitat cobreixi el risc de preu associat a un actiu, ha de tenir en compte el flux de caixa resultant de la potencial liquidació de la cobertura.

2. Les accions o participacions en OIC a què es refereix l’apartat 6 de l’article 281, han de ser objecte de descomptes, tenint en compte, mitjançant l’enfocament de transparència, els actius subjacents com s’indica a continuació:



3. L’enfocament de transparència a què es refereix l’apartat 2 s’ha d’aplicar com segueix:



4. Les entitats han d’establir mètodes i procediments fiables per calcular i comunicar el valor de mercat i les correccions de valor de les accions o participacions en OIC. Només quan poden demostrar a criteri de l’AFA que la importància de l’exposició no justifica l’establiment de mètodes propis, les entitats poden recórrer als tercers següents per calcular i notificar els descomptes aplicables a les accions o participacions en OIC, de conformitat amb els mètodes exposats en les lletres a i b de l’apartat 3:



La correcció dels càlculs realitzats per l’entitat dipositària o la societat de gestió de l’OIC ha de ser confirmada per un auditor extern.

Article 284. Divises amb limitacions de disponibilitat d’actius líquids

1. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre directrius o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment en relació amb la disponibilitat per a les entitats dels actius líquids a què es refereix la lletra b de l’apartat 1 de l’article 281, en les divises que siguin pertinents per a les entitats establertes en països tercers.

2. Quan les necessitats justificades d’actius líquids tenint en compte els requisits de l’article 277 superen la disponibilitat d’aquests actius en una divisa determinada, s’ha d’aplicar una o diverses de les excepcions següents:



3. Les excepcions aplicades de conformitat amb l’apartat 2 han de ser inversament proporcionals a la disponibilitat dels actius pertinents. Les necessitats justificades de les entitats s’han d’avaluar tenint en compte la seva capacitat de reduir, mitjançant una gestió sòlida de la liquiditat, la necessitat d’aquests actius líquids i la tinença dels mateixos actius líquids per altres participants en el mercat.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació que enumeri les divises que satisfan les condicions establertes en aquest article.

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar les excepcions previstes en l’apartat 2, incloses les condicions d’aplicació.

Article 285. Sortides de liquiditat

1. Mentre no es determini un requisit obligatori de liquiditat d’acord amb l’apartat 4 de l’article 280, les sortides de liquiditat que s’han de notificar han d’incloure:



2. Les entitats han d’avaluar periòdicament la probabilitat i el volum potencial de les sortides de liquiditat, durant els 30 dies següents, relatives als productes o serveis, que no estiguin previstes en els articles 287, 288 i 289 i que aquestes entitats ofereixen o patrocinen o que compradors potencials poden considerar associades a aquestes entitats, incloses no exclusivament les sortides de liquiditat que es deriven de qualsevol disposició contractual, com altres obligacions fora de balanç i obligacions contingents en matèria de finançament, incloses no exclusivament les línies compromeses de finançament, els préstecs i bestretes no utilitzats a contraparts majoristes, les hipoteques acordades però pendents de detracció, les targetes de crèdit, els descoberts, les sortides previstes en relació amb la renovació o ampliació de nous préstecs minoristes i no minoristes, efectes a pagar derivats planificats i productes relacionats amb les partides fora de balanç de finançament comercial, d’acord amb l’article 294 i l’annex I. Aquestes sortides s’han d’avaluar sobre la base d’un escenari de tensió combinada, idiosincràtica i estesa al conjunt del mercat.

Per a aquesta avaluació, les entitats han de tenir especialment en compte els perjudicis importants per a la seva reputació que pot comportar el fet de no donar suport en termes de liquiditat a aquests productes o serveis. Les entitats han de notificar a l’AFA, com a mínim un cop l’any, aquells productes i serveis en relació amb els quals la probabilitat i el volum potencial de les sortides de liquiditat a què es refereix el paràgraf primer siguin importants i l’AFA ha de determinar les sortides que s’assignaran. Les entitats han d’aplicar un índex de sortida de fins a un 5% per als productes relacionats amb les partides fora de balanç de finançament comercial, d’acord amb l’article 294 i l’annex I.

Article 286. Sortides sobre dipòsits minoristes

1. Les entitats han de notificar per separat l’import dels dipòsits minoristes emparats per un sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, o per un sistema de garantia de dipòsits equivalent d’un país tercer, i ho han de multiplicar pel 5% com a mínim, si el dipòsit compleix una de les condicions següents:



2. Les entitats han de multiplicar pel 10% com a mínim altres dipòsits minoristes diferents dels esmentats a l’apartat 1.

3. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment sobre els criteris per determinar les condicions d’aplicació del que disposen els apartats 1 i 2 en relació amb la identificació dels dipòsits minoristes objecte de diferents sortides i les definicions d’aquests productes a efectes d’aquest capítol. Aquestes orientacions han de tenir en compte la probabilitat que aquests dipòsits donin lloc a sortides de liquiditat durant els 30 dies següents. Aquestes sortides s’han d’avaluar sobre la base d’un escenari de tensió combinada, idiosincràtica i estesa al conjunt del mercat.

4. No obstant el que disposen els apartats 1 i 2, les entitats han de multiplicar els dipòsits minoristes que han obtingut en països tercers per un percentatge més elevat que el previst en aquests apartats si el percentatge està previst en requisits comparables d’informació del tercer país.

5. Les entitats poden excloure del càlcul de les sortides algunes categories de dipòsits minoristes clarament delimitades, sempre que l’entitat apliqui estrictament en cada cas les condicions següents a tota la categoria d’aquests dipòsits, excepte en circumstàncies concretes degudament justificades de dificultats financeres del dipositant:

Article 287. Sortides sobre altres passius

1. Les entitats han de multiplicar pel 0% els passius resultants de les seves despeses d’explotació.

2. Les entitats han de multiplicar els passius resultants d’operacions de préstec garantit i d’operacions vinculades al mercat de capitals tal com es defineixen a l’apartat 1 de l’article 108, per:



3. Les entitats han de multiplicar els passius resultants dels dipòsits que han de mantenir:



Pel 5% en el cas de la lletra a en la mesura que estiguin coberts pel sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions o un sistema de garantia de dipòsits equivalent d’un tercer país, o per un 25% en els altres casos.

Els dipòsits d’entitats bancàries col·locats en entitats centrals de crèdit que siguin considerats com a actius líquids de conformitat amb la lletra f de l’apartat 1 de l’article 281, han de ser multiplicats pel 100% del nivell de sortida.

4. La compensació, custòdia o gestió d’efectiu o altres serveis comparables a què fan referència les lletres a i d de l’apartat 3 només cobreixen aquests serveis en la mesura que es prestin en el context d’una relació establerta de la qual depèn substancialment el dipositant. Aquests serveis no han de consistir merament en serveis de corresponsalia bancària o de corretatge preferencial, i les entitats han de disposar de proves que el client no pot retirar els imports deguts legalment en un horitzó temporal de 30 dies sense comprometre el seu funcionament operatiu.

Fins que hi hagi una definició uniforme de la relació operativa assentada a què es refereix la lletra c de l’apartat 3, les entitats han de fixar per si mateixes els criteris per determinar que hi ha una relació operativa assentada respecte de la qual tenen proves que el client no pot retirar els imports deguts legalment en un horitzó temporal de 30 dies sense comprometre el seu funcionament operatiu, i notificar aquests criteris a l’AFA. L’AFA pot oferir orientacions generals que les entitats han de seguir a l’hora de determinar els dipòsits mantinguts pel dipositant en el context d’una relació operativa assentada.

5. Les entitats han de multiplicar pel 40% dels passius resultants de dipòsits de clients que no són clients financers en la mesura que no estan inclosos en el apartats 3 i 4 i han de multiplicar pel 20% l’import d’aquests passius coberts per un sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions o un sistema equivalent en un país tercer.

6. Les entitats han de prendre en consideració les sortides i entrades previstes en un horitzó de 30 dies en els contractes enumerats en l’annex II, en termes nets, de totes les contraparts i s’han de multiplicar pel 100% en el cas de sortida neta. Per termes nets s’entén també nets de les garanties reals que es reben i que puguin qualificar-se d’actius líquids d’acord amb l’article 281.

7. Les entitats han de notificar per separat els altres passius no previstos en els apartats 1 a 5.

8. L’AFA pot autoritzar l’aplicació d’un percentatge inferior de sortides, cas per cas, als passius de l’apartat 7 quan es compleixin totes les condicions següents:

Article 288. Sortides addicionals

1. Les garanties reals que no són actius dels esmentats a les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 281, i que aporti l’entitat per als contractes que s’enumeren en l’annex II, així com els derivats de crèdit, estan subjectes a un percentatge de sortides addicionals del 20%.

2. Les entitats han de notificar a l’AFA tots els contractes subscrits les condicions contractuals dels quals donin lloc a sortides de liquiditat o a necessitats addicionals de garanties reals, en un termini de 30 dies després d’un deteriorament significatiu de la qualitat creditícia de l’entitat. Si l’AFA considera que aquests contractes són significatius en relació amb les sortides de liquiditat potencials de l’entitat, ha d’exigir que aquesta última afegeixi sortides addicionals per a aquests contractes, corresponents a les necessitats addicionals de garanties reals resultants d’un deteriorament significatiu de la qualitat creditícia de l’entitat, com una rebaixa de la seva avaluació creditícia externa de fins a tres graons. L’entitat ha de revisar periòdicament l’abast d’aquest deteriorament significatiu d’acord amb el que sigui pertinent en virtut dels contractes que ha subscrit i ha de notificar el resultat de la seva revisió a l’AFA.

3. L’entitat ha d’afegir sortides addicionals corresponents a les necessitats de garanties reals que resultaria de l’impacte d’un escenari de mercat advers en les seves operacions de derivats si aquest impacte és d’importància significativa.

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic a fi de determinar les condicions d’aplicació en relació amb el concepte de significativitat i els mètodes de mesurament d’aquestes sortides addicionals.

4. L’entitat ha d’afegir sortides addicionals corresponents al valor de mercat dels valors o altres actius venuts a curt i que s’han de lliurar en un horitzó de 30 dies, llevat que l’entitat tingui els valors que s’han de lliurar o els hagi pres prestats en condicions que obliguin a fer-ne la devolució únicament després del termini de 30 dies i aquests valors no formin part dels actius líquids de l’entitat.

5. L’entitat ha d’afegir una sortida suplementària corresponent a:



6. Els dipòsits rebuts com a garantia no s’han de considerar passiu a efectes de l’article 287 sinó que, quan escaigui, s’han de regir pel que disposa aquest article.

Article 289. Sortides de línies de liquiditat i de crèdit

1. Les entitats han de comunicar les sortides derivades de línies compromeses de crèdit i línies compromeses de liquiditat, que es determinen com a percentatge de l’import màxim que pot retirar-se en els 30 dies següents. Aquest import màxim que pot retirar-se es pot calcular excloent els requisits de liquiditat obligatoris d’acord amb l’apartat 2 de l’article 285, per a les partides fora de balanç de finançament comercial i excloent, de conformitat amb l’article 283, el valor de les garanties reals que han d’aportar-se, en cas que l’entitat pugui reutilitzar aquestes garanties i si les garanties reals constitueixen actius líquids de conformitat amb l’article 281. Les garanties reals aportades no han de consistir en actius emesos per la contrapart de la línia de crèdit o liquiditat o una de les seves empreses associades. Si l’entitat disposa de la informació necessària, l’import màxim que pot retirar-se de les línies de crèdit i liquiditat ha de ser l’import màxim que pot retirar-se tenint en compte les mateixes obligacions de la contrapart o tenint en compte el calendari preestablert de retirades contractuals que venci en els 30 dies següents.

2. L’import màxim que pot retirar-se, en els 30 dies següents, de les línies compromeses no utilitzades de liquiditat i de les línies compromeses no utilitzades de crèdit s’ha de multiplicar pel 5% si compleixen els criteris per ser considerades exposicions minoristes d’acord amb el que estableix l’article 89.

3. L’import màxim que pot retirar-se, en els 30 dies següents, de les línies compromeses no utilitzades de liquiditat i de les línies compromeses no utilitzades de crèdit s’ha de multiplicar pel 10% quan es compleixen totes les condicions següents:



4. L’import compromès d’una línia de liquiditat que s’ha ofert a una SSPE a fi de permetre que una SSPE adquireixi actius diferents de valors a clients que no són clients financers s’ha de multiplicar per un 10% sempre que aquest import compromès superi l’import dels actius que estiguin essent adquirits en aquest moment als clients i en els casos en què l’import màxim que pot retirar està limitat contractualment a l’import dels actius que estan essent adquirits.

5. L’entitat ha de notificar l’import màxim que pot retirar-se, en els 30 dies següents, d’altres línies compromeses no utilitzades de crèdit i altres línies compromeses no utilitzades de liquiditat. Això s’aplica, en particular, a:



6. No obstant el que disposa l’apartat 5, les entitats que han estat establertes i patrocinades almenys per una administració regional o central d’un estat membre de la UE poden aplicar també els tractaments que estableixen els apartats 2 i 3 a les línies de liquiditat i crèdit que s’ofereixen a les entitats amb l’única finalitat de finançar directament o indirectament préstecs promocionals pertanyents a les categories d’exposicions previstes en els apartats esmentats. No obstant el que disposa la lletra g de l’apartat 2 de l’article 290, si aquests préstecs promocionals s’estenen a través d’una altra entitat intermediària (préstecs subrogats), les entitats poden comptabilitzar un percentatge simètric d’entrades i sortides. Aquests préstecs promocionals s’han de posar exclusivament a disposició de les persones que no siguin clients financers sobre una base no competitiva i no lucrativa, per tal de fomentar els objectius públics de l’administració regional o central. Només és possible recórrer a aquestes línies de liquiditat i crèdit després de presentar la sol·licitud raonablement esperada d’un préstec promocional i per l’import màxim d’aquesta sol·licitud i en relació amb la notificació subsegüent sobre la utilització de fons desemborsats.

Article 290. Entrades

1. Les entitats han de comunicar les seves entrades de liquiditat. Les entrades màximes de liquiditat han de ser les entrades de liquiditat limitades al 75% de les sortides de liquiditat. Les entitats poden eximir d’aquest límit les entrades de liquiditat de dipòsits mantinguts en altres entitats i als quals siguin aplicables els tractaments que estableixen els apartats 6 o 7 de l’article 79. Les entitats poden eximir d’aquest límit les entrades de liquiditat de pagaments pendents de prestataris i obligacionistes relatius a préstecs hipotecaris finançats amb bons que puguin acollir-se al tractament que estableixen els apartats 4, 5 o 6 de l’article 95, o amb els bons garantits tal com es defineixen a l’apartat 4 de l’article 22 del Text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà. Les entitats poden eximir les entrades de préstecs promocionals que les entitats han transferit. Amb l’aprovació prèvia de l’AFA, l’entitat pot eximir plenament o parcial les entrades en què el proveïdor sigui una entitat matriu o filial de l’entitat o una altra filial de la mateixa entitat matriu o estigui vinculat a l’entitat mitjançant una relació de control de tal manera que es gestionen de manera unificada en virtut d’un contracte celebrat amb aquesta empresa o clàusules estatutàries de l’entitat i aquesta empresa o els òrgans d’administració, de direcció o de control de l’entitat i d’aquesta empresa o més empreses es componen majoritàriament de les mateixes persones en funció durant l’exercici i fins a l’establiment dels comptes consolidats.

2. Les entrades de liquiditat es mesuren durant els 30 dies següents. Han de comprendre només les entrades contractuals d’exposicions que no estan en situació de mora i respecte de les quals l’entitat no té motius per esperar un incompliment en un horitzó de 30 dies. S’han de notificar plenament les entrades de liquiditat, presentant per separat les entrades següents:



3. Les sortides i entrades previstes en un horitzó de 30 dies en virtut dels contractes enumerats en l’annex II es reflecteixen en termes nets amb relació a totes les contraparts i s’han de multiplicar pel 100% de la sortida neta. Per termes nets s’entén també nets de les garanties reals que es reben i que poden qualificar-se d’actius líquids d’acord amb l’article 281.

4. No obstant el que disposa la lletra g de l’apartat 2, l’AFA pot autoritzar l’aplicació d’un flux d’entrada superior, cas per cas, per a les línies de crèdit i de liquiditat, quan es compleixen totes les condicions següents:



5. Les entitats no han de comunicar entrades derivades dels actius líquids notificats de conformitat amb l’article 281 que no són pagaments deguts pels actius que no es reflecteixin en el valor de mercat de l’actiu.

6. Les entitats no han de comunicar entrades derivades de noves obligacions adquirides.

7. Les entitats només han de prendre en consideració les entrades de liquiditat que es reben en països tercers en què hi hagi restriccions de transferència o que estiguin denominades en divises no convertibles, en la mesura que es corresponguin amb sortides respectivament al país tercer o la divisa en qüestió.

Article 291. Actualització de futurs requisits de liquiditat

Després de l’aprovació del reglament tècnic de regulació que especifiqui el requisit de liquiditat d’acord amb l’apartat 4 de l’article 280, el ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per especificar les condicions previstes en l’apartat 1 de l’article 286, l’article 287 (a excepció de l’apartat 8), i de l’article 289, per tal de tenir en compte les normes acordades internacionalment.

Capítol tercer. Informació sobre finançament estable

Article 292. Elements que proporcionen finançament estable

1. Les entitats han de notificar a l’AFA, de conformitat amb els requisits de notificació que preveu l’apartat 1 de l’article 280, i els formats uniformes de notificació a què es refereix l’apartat 3 de l’article 280, els elements següents i els seus components, per tal de permetre avaluar la disponibilitat de finançament estable:



2. Quan escaigui, tots els elements s’han de presentar en les cinc categories següents, en funció de la proximitat de la seva data de venciment i la primera data possible en què es pot exigir el pagament d’acord amb el contracte:

Article 293. Elements que requereixen finançament estable

1. Llevat que es dedueixin dels fons propis, els elements següents s’han de notificar a l’AFA per separat, per tal de permetre avaluar la necessitat de finançament estable:



2. Quan és procedent, tots els elements s’han de presentar en les cinc categories que es descriuen en l’apartat 2 de l’article 292.

Capítol quart. Ràtio de finançament estable net

Secció primera. Ràtio de finançament estable net

Article 293 bis. Aplicació en base consolidada

Quan la ràtio de finançament estable net establerta en aquest capítol s’apliqui en base consolidada de conformitat amb l’apartat 3 bis de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’han d’aplicar les disposicions següents:

Article 293 ter. Ràtio de finançament estable net

1. El requisit de finançament estable net previst en l’apartat 1 de l’article 278 ha de ser igual al quocient entre el finançament estable disponible de l’entitat a què es refereix la secció tercera i el finançament estable requerit de l’entitat a què es refereix la secció quarta i s’ha d’expressar en percentatge. Les entitats han de calcular la seva ràtio de finançament estable net d’acord amb la fórmula següent:


2. Les entitats han de mantenir una ràtio de finançament estable net del 100% com a mínim, calculat en la divisa de referència per a totes les seves operacions, independentment de la divisa de denominació d’aquestes últimes.

3. Quan, en un moment donat, la ràtio de finançament estable net d’una entitat hagi caigut per sota del 100%, o es pugui preveure raonablement que pot caure per sota del 100%, s’ha d’aplicar el requisit establert en l’article 279. L’entitat ha de procurar restablir la seva ràtio de finançament estable net al nivell esmentat a l’apartat 2. L’AFA ha d’avaluar les raons per les quals l’entitat incompleix l’apartat 2 abans de prendre qualsevol mesura de supervisió.

4. Les entitats han de calcular la seva ràtio de finançament estable net i han de fer un seguiment, en la divisa de referència, per a totes les seves operacions, independentment de la divisa de denominació d’aquestes últimes, i per separat per a les seves operacions denominades en cadascuna de les divises objecte d’informació per separat de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 280.

5. Les entitats han de vetllar perquè la distribució del seu perfil de finançament per divises de denominació sigui globalment coherent amb la distribució per divises dels seus actius. Quan escaigui, l’AFA pot exigir a les entitats que limitin els desajustos entre divises limitant la proporció del finançament estable requerit en una determinada divisa que es pot assolir mitjançant el finançament estable disponible no denominat en aquesta divisa. Aquesta limitació només es pot aplicar a la divisa que sigui objecte d’informació per separat d’acord amb l’apartat 2 de l’article 280.

Per determinar el nivell de qualsevol limitació que es pugui aplicar d’acord amb aquest article en cas de desajustos entre divises, l’AFA ha de tenir en compte, almenys:



Qualsevol limitació dels desajustos entre divises imposada de conformitat amb aquest article ha de constituir un requisit de liquiditat específic, de conformitat amb l’article 98 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Secció segona. Regles generals per al càlcul de la ràtio de finançament estable net

Article 293 quater. Càlcul de la ràtio de finançament estable net

1. Llevat que es disposi el contrari en aquest capítol, les entitats han de tenir en compte els actius, els passius i les partides fora de balanç en termes bruts.

2. A l’efecte del càlcul de la seva ràtio de finançament estable net, les entitats han d’aplicar els factors apropiats de finançament estable que figuren a les seccions tercera i quarta al valor comptable dels seus actius, passius i partides fora de balanç, llevat que es disposi el contrari en aquest capítol.

3. Les entitats han d’evitar el doble còmput entre el finançament estable requerit i el finançament estable disponible.

Llevat que es disposi el contrari en aquest capítol, quan una partida pugui ser assignada a més d’una categoria de finançament estable requerit, ha de ser assignada a la que produeixi el màxim finançament estable requerit contractual per a aquesta partida.

Article 293 quinquies. Contractes de derivats

1. Les entitats han d’aplicar el que disposa aquest article per calcular l’import del finançament estable requerit per als contractes de derivats a què es refereixen les seccions tercera i quarta.

2. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2 de l’article 293 bis nonies, les entitats han de tenir en compte el valor raonable de les posicions en derivats en termes nets quan aquestes posicions estiguin incloses en un mateix conjunt d’operacions compensables que compleixi els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 295. En cas contrari, les entitats han de tenir en compte el valor raonable de les posicions en derivats en termes bruts i han de tractar aquestes posicions en derivats com si pertanyessin al seu propi conjunt d’operacions compensables, a efectes de la secció quarta.

3. A efectes d’aquest capítol, per valor raonable del conjunt d’operacions compensables s’entén la suma dels valors raonables de totes les operacions incloses en un conjunt d’operacions compensables.

4. Sense perjudici de l’apartat 2 de l’article 293 bis nonies, tots els contractes de derivats enumerats a les lletres a a e del punt 2 de l’annex II que impliquin un intercanvi complet d’imports de principal en la mateixa data es calculen en termes nets en les diferents divises, també a l’efecte d’informació en una divisa que sigui objecte d’informació per separat de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 280, fins i tot quan aquestes operacions no estiguin incloses en un mateix conjunt d’operacions compensables que compleixi els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 295.

5. L’efectiu rebut com a garantia real per reduir l’exposició d’una posició en derivats s’ha de tractar com a tal, i no com a dipòsits subjectes a l’aplicació de la secció tercera.

6. L’AFA pot decidir, si està degudament justificat, no tenir en compte els efectes dels contractes de derivats en el càlcul de la ràtio de finançament estable net, fins i tot mitjançant la determinació dels factors de finançament estable requerit i de les provisions i pèrdues, sempre que es compleixin totes les condicions següents:



En cas que una filial amb domicili social en un país tercer fora de la UE es beneficiï de l’exempció a què es refereix el primer paràgraf de conformitat amb la legislació nacional d’aquest país tercer per la qual s’estableix el requisit de finançament estable neta, aquesta exempció especificada en la legislació nacional del país tercer s’ha de tenir en compte a l’efecte de consolidació.

Article 293 sexies. Compensació d’operacions de préstec garantides i d’operacions vinculades al mercat de capitals

Els actius i passius resultants d’operacions de finançament de valors amb una sola contrapart s’han de calcular en termes nets, sempre que aquests actius i passius compleixin les condicions de compensació establertes a l’apartat 4 de l’article 294 ter.

Article 293 septies. Actius i passius interdependents

1. Amb l’aprovació prèvia de l’AFA, les entitats poden tractar un actiu i un passiu com a interdependents a condició que es compleixin totes les condicions següents:



2. Es considera que els actius i passius compleixen les condicions establertes a l’apartat 1 i són interdependents quan estiguin relacionats directament amb els productes o serveis que figuren a continuació:

Article 293 octies. Dipòsits en sistemes institucionals de protecció i xarxes de cooperatives

Quan una entitat pertanyi a un dels sistemes institucionals de protecció a què es fa referència a l’apartat 7 de l’article 79 o a una xarxa de cooperatives d’un estat membre de la UE, els dipòsits a la vista que l’entitat mantingui a l’entitat central i que l’entitat dipositant consideri actius líquids d’acord amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes als requisits següents:

Article 293 nonies. Tractament preferent dins d’un grup o un sistema institucional de protecció

1. No obstant les seccions tercera i quarta, quan no s’apliqui l’article 293 octies l’AFA pot autoritzar, cas per cas, les entitats a aplicar un factor superior de finançament estable disponible o un factor inferior de finançament estable requerit als actius, passius i línies de liquiditat o de crèdit compromeses sempre que es compleixin totes les condicions següents:



2. Quan l’entitat i la contrapart estiguin establertes en països diferents, ja sigui al Principat d’Andorra o en algun estat membre de la UE, l’AFA pot renunciar a aplicar la condició establerta a la lletra d de l’apartat 1, sempre que, a més dels criteris previstos en aquest apartat, es compleixin els criteris següents:

Secció tercera. Finançament estable disponible

Article 293 decies. Càlcul de l’import del finançament estable disponible

Excepte disposició en contra d’aquesta secció, l’import del finançament estable disponible es calcula multiplicant el valor comptable de les diverses categories o tipus de passius i fons propis pels factors de finançament estable disponible que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 duodecies a 293 sexdecies. L’import total del finançament estable disponible ha de ser igual a la suma dels imports ponderats dels passius i els fons propis.

Els bons i altres valors de deute que emeti l’entitat, es venguin exclusivament al mercat minorista i es mantinguin en un compte minorista poden ser tractats com si pertanyessin a la categoria de dipòsits minoristes adequada. Les entitats han d’establir limitacions com que aquests instruments només puguin ser adquirits i mantinguts per clients minoristes.

Article 293 undecies. Venciment residual d’un passiu o de fons propis

1. Excepte disposició en contra d’aquesta secció, les entitats han de tenir en compte el venciment contractual residual dels seus passius i fons propis per determinar els factors de finançament estable disponible que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 duodecies a 293 sexdecies.

2. Les entitats han de tenir en compte les opcions existents per determinar el venciment residual d’un passiu o dels fons propis. Han de fer-ho partint de la hipòtesi que la contrapart amortitza opcions de compra en la primera data possible. Pel que fa a les opcions exercitables a criteri de l’entitat, aquesta última i l’AFA han de tenir en compte els factors de reputació que puguin limitar la capacitat de l’entitat per no exercitar l’opció, en particular les expectatives del mercat que les entitats amortitzin determinats passius abans del seu venciment.

3. Les entitats han de tractar els dipòsits amb preavisos fixos d’acord amb el seu període de preavís i els dipòsits a termini d’acord amb el seu venciment residual. No obstant el que disposa l’apartat 2, a l’hora de determinar el venciment residual dels dipòsits minoristes a termini, les entitats no han de tenir en compte les opcions de retirada anticipada en què el dipositant hagi de pagar una penalització econòmica per les retirades anticipades que es produeixin en un termini inferior a un any, que s’estableix en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280.

4. Amb l’objectiu de determinar els factors de finançament estable disponible que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 duodecies a 293 sexdecies, les entitats han de considerar que qualsevol part dels passius amb un venciment residual d’un any com a mínim que venci en menys de sis mesos, o qualsevol part d’aquests passius que venci en un termini igual o superior a sis mesos però inferior a un any, té un venciment residual inferior a sis mesos, o igual o superior a sis mesos però inferior a un any, respectivament.

Article 293 duodecies. Factor de finançament estable disponible del 0%

1. Llevat que es disposi el contrari en els articles 293 terdecies a 293 sexdecies, tots els passius sense venciment determinat, incloses les posicions curtes i les posicions amb termini de venciment obert, estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 0%, amb excepció dels següents:



2. Els passius per impostos diferits i els interessos minoritaris a què es refereix l’apartat 1 estan subjectes a un dels factors següents:



3. Els passius i elements o instruments de capital següents estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 0%:



4. Les entitats han d’aplicar un factor de finançament estable disponible del 0% al valor absolut de la diferència, si és negativa, entre la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable positiu i la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable negatiu calculat de conformitat amb l’article 293 quinquies.

Les normes següents són aplicables al càlcul previst en el paràgraf primer:

Article 293 terdecies. Factor de finançament estable disponible del 50%

Els passius i elements o instruments de capital següents estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 50%:

Article 293 quaterdecies. Factor de finançament estable disponible del 90%

Els dipòsits minoristes a la vista, els dipòsits minoristes disponibles amb un preavís fix de menys d’un any i els dipòsits minoristes a termini amb un venciment residual inferior a un any que compleixin els criteris pertinents per a altres dipòsits minoristes establerts en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 90%.

Article 293 quindecies. Factor de finançament estable disponible del 95%

Els dipòsits minoristes a la vista, els dipòsits minoristes disponibles amb un preavís fix de menys d’un any i els dipòsits minoristes a termini amb un venciment residual inferior a un any que compleixin els criteris pertinents per a dipòsits minoristes estables establerts en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 95%.

Article 293 sexdecies. Factor de finançament estable disponible del 100%

Els passius i elements i instruments de capital següents estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 100%:

Secció quarta. Finançament estable requerit

Article 293 septdecies. Càlcul de l’import del finançament estable requerit

1. Llevat disposició en contrari d’aquesta secció, l’import del finançament estable requerit es calcula multiplicant el valor comptable de les diverses categories o tipus d’actius i partides fora de balanç pels factors de finançament estable requerit que hagin d’aplicar-se de conformitat amb els articles 293 novodecies a 293 bis nonies. L’import total del finançament estable requerit ha de ser la suma dels imports ponderats dels actius i les partides fora de balanç.

2. Els actius que les entitats hagin pres en préstec, fins i tot en operacions de finançament de valors, queden exclosos del càlcul de l’import del finançament estable requerit quan aquests actius figurin en el balanç de l’entitat i aquesta última no en sigui la titular efectiva.

Els actius que les entitats hagin pres en préstec, fins i tot en operacions de finançament de valors, estan subjectes als factors de finançament estable requerit que hagin d’aplicar-se de conformitat amb els articles 293 novodecies a 293 bis nonies quan aquests actius no figurin en el balanç de l’entitat però aquesta última en sigui la titular efectiva.

3. Els actius que les entitats hagin prestat, fins i tot en operacions de finançament de valors, dels quals siguin titulars efectives han de ser considerats actius amb càrregues als efectes d’aquesta secció i estan subjectes als factors de finançament estable requerit que hagin d’aplicar-se de conformitat amb els articles 293 novodecies a 293 bis nonies, encara que no figurin en el balanç de l’entitat. En cas contrari, aquests actius han de quedar exclosos del càlcul de l’import del finançament estable requerit.

4. Als actius amb càrregues amb un venciment residual igual o superior a sis mesos se’ls assigna el factor de finançament estable requerit que s’aplicaria, en virtut dels articles 293 novodecies a 293 bis nonies, a aquests actius si es mantinguessin lliures de càrregues, o el factor de finançament estable requerit aplicable a aquests actius amb càrregues, si aquest últim fos superior. Es procedeix de la mateixa manera si el període de venciment residual dels actius amb càrregues és inferior al període de venciment residual de l’operació que sigui l’origen de les càrregues.

Els actius que tinguin un període de gravamen residual inferior a sis mesos estan subjectes al factor de finançament estable requerit que, de conformitat amb els articles 293 novodecies a 293 bis nonies, hauria d’aplicar-se als mateixos actius si estiguessin lliures de càrregues.

5. Quan una entitat reutilitzi o torni a pignorar un actiu pres en préstec, fins i tot en operacions de finançament de valors, i aquest actiu es comptabilitzi fora de balanç, l’operació en relació amb la qual aquest actiu s’hagi pres en préstec s’ha de tractar com una operació amb càrregues sempre que l’operació no pugui arribar a venciment sense que l’entitat restitueixi l’actiu pres en préstec.

6. Els actius següents es consideren lliures de càrregues:



7. Pel que fa a les operacions temporals atípiques portades a terme pel Banc Central Europeu o pel banc central d’un estat membre de la UE o d’un país tercer fora de la UE en compliment del seu mandat en un període de tensió financera a tot el mercat o de circumstàncies macroeconòmiques excepcionals, els actius següents poden rebre un factor reduït de finançament estable requerit:



L’AFA ha de determinar, d’acord amb el banc central que sigui contrapart de l’operació, el factor de finançament estable requerit que ha d’aplicar-se als actius a què es refereixen les lletres a i b del primer paràgraf. Pel que fa als actius amb càrregues previstos a la lletra a del primer paràgraf, el factor de finançament estable requerit aplicable no ha de ser inferior al que s’aplicaria en virtut dels articles 293 novodecies a 293 bis nonies a aquests actius si es mantinguessin sense càrregues.

Quan s’apliqui un factor reduït de finançament estable requerit d’acord amb el segon paràgraf, l’AFA ha de fer un seguiment atent de l’impacte d’aquest factor reduït en les posicions de finançament estable de les entitats i ha d’adoptar mesures adequades de supervisió, si escau.

8. Per tal d’evitar un doble còmput, les entitats han d’excloure els actius que estiguin relacionats amb garanties reals reconegudes com a marge de variació aportat d’acord amb la lletra b de l’apartat 4 de l’article 293 duodecies i la lletra b de l’apartat 2 de l’article 293 bis nonies, reconegudes com a marge inicial aportat o reconegudes com a contribució al fons de garantia per a impagaments d’una ECC d’acord amb les lletres a i b de l’article 293 bis octies, d’altres parts del càlcul de l’import del finançament estable requerit d’acord amb aquesta secció.

9. Les entitats han d’incloure les divises i matèries primeres per a les quals s’hagi executat una ordre de compra en el càlcul de l’import dels instruments financers de finançament estable requerit. Les entitats han d’excloure del càlcul de l’import del finançament estable requerit els instruments financers, les divises i les matèries primeres per als quals s’hagi executat una ordre de venda, sempre que aquestes operacions no es reflecteixin com a operacions de derivats o de finançament garantit en el balanç de les entitats i que aquestes operacions hagin de reflectir-se en el balanç de les entitats quan es liquidin.

10. L’AFA pot determinar els factors de finançament estable requerit que han d’aplicar-se a les exposicions fora de balanç no previstes en aquesta secció amb la finalitat de vetllar perquè les entitats comptin amb un import apropiat de finançament estable disponible per a la part d’aquestes exposicions que s’espera que requereixi finançament durant l’horitzó temporal d’un any de la ràtio de finançament estable net. Per determinar aquests factors, l’AFA ha de tenir en compte, en particular, els perjudicis importants que podria comportar per a la reputació de l’entitat el fet de no proporcionar aquest finançament.

Article 293 octodecies. Venciment residual d’un actiu

1. Llevat disposició en contrari en aquesta secció, les entitats han de tenir en compte el venciment contractual residual dels seus actius i operacions fora de balanç a l’hora de determinar els factors de finançament estable requerit que hagin d’aplicar-se als seus actius i partides fora de balanç de conformitat amb els articles 293 novodecies a 293 bis nonies.

2. Les entitats han de tractar els actius que hagin estat segregats de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 96 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, d’acord amb l’exposició subjacent d’aquests actius. No obstant això, les entitats han de sotmetre aquests actius a factors de finançament estable requerit més elevats depenent del termini de gravamen que determini l’AFA, que ha de prendre en consideració si l’entitat pot disposar lliurement d’aquests actius o intercanviar-los, així com el termini dels passius amb els clients de les entitats als quals estigui vinculat aquest requisit de segregació.

3. A l’hora de calcular el venciment residual d’un actiu, les entitats han de tenir en compte les opcions, partint de la hipòtesi que l’emissor o la contrapart exerceix qualsevol opció per prorrogar el venciment de l’actiu. Pel que fa a les opcions exercitables a criteri de l’entitat, aquesta última i l’AFA han de tenir en compte els factors de reputació que puguin limitar la capacitat de l’entitat per no exercitar l’opció, en particular les expectatives dels mercats i clients que les entitats prorroguin el venciment de determinats actius en la seva data de venciment.

4. Amb l’objectiu de determinar els factors de finançament estable requerit que hagin d’aplicar-se de conformitat amb els articles 293 novodecies a 293 bis nonies, per a l’amortització de préstecs amb un venciment contractual residual igual o superior a un any, es considera que qualsevol part que venci en menys de sis mesos i qualsevol part que venci en un termini igual o superior a sis mesos però inferior a un any té un venciment residual inferior a sis mesos, o igual o superior a sis mesos però inferior a un any, respectivament.

Article 293 novodecies. Factor de finançament estable requerit del 0%

1. Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 0%:



Les entitats han de tenir en compte els pagaments pendents esmentats en la lletra g en termes nets quan sigui aplicable l’article 293 sexies.

2. No obstant el que estableix la lletra c de l’apartat 1, l’AFA pot decidir, de comú acord amb el banc central, aplicar un factor superior de finançament estable requerit a les reserves obligatòries, tenint en compte especialment la mesura en què existeixin requisits de reserves en un horitzó d’un any que exigeixin el corresponent finançament estable associat.

Pel que fa a les filials que tinguin el domicili social en un país tercer en el qual les reserves obligatòries del banc central estiguin subjectes a un factor superior de finançament estable requerit en virtut de la legislació nacional d’aquest país tercer per la qual s’estableix el requisit de finançament estable net, aquest factor superior de finançament estable requerit s’ha de tenir en compte a efectes de consolidació.

Article 293 vicies. Factor de finançament estable requerit del 5%

1. Els actius i partides fora de balanç següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 5%:



Les entitats han de tenir en compte els pagaments pendents esmentats en la lletra b del paràgraf primer, en termes nets quan sigui aplicable l’article 293 sexies.

2. En relació amb tots els perllongaments d’operacions compensables de contractes de derivats, les entitats han d’aplicar un factor de finançament estable requerit del 5% al valor raonable absolut d’aquests perllongaments d’operacions compensables de contractes de derivats, sense deduir les garanties reals aportades, quan aquests perllongaments d’operacions compensables tinguin un valor raonable negatiu. A efectes d’aquest apartat, les entitats han de determinar el valor raonable sense deduir les garanties reals aportades o els pagaments de liquidació i els imports relatius a les variacions de la valoració de mercat d’aquests contractes.

Article 293 unvicies. Factor de finançament estable requerit del 7%

Els actius lliures de càrregues admissibles com a bons garantits de qualitat summament elevada de nivell 1 de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 7%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en aquest reglament.

Article 293 duovicies. Factor de finançament estable requerit del 7,5%

Els productes relacionats amb les partides fora de balanç de finançament comercial a què es refereix l’annex I amb un venciment residual igual o superior a sis mesos però inferior a un any estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 7,5%.

Article 293 tervicies. Factor de finançament estable requerit del 10%

Els actius i les partides fora de balanç següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 10%:

Article 293 quatervicies. Factor de finançament estable requerit del 12%

Les accions o participacions en OIC lliures de càrregues que puguin optar a una retallada de valoració del 12% per al càlcul de la ràtio de cobertura de liquiditat de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 12%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en aquest reglament.

Article 293 quinvicies. Factor de finançament estable requerit del 15%

Els actius lliures de càrregues admissibles com a actius de nivell 2A de conformitat amb el reglament tècnic de regulació a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280 estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 15%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en el reglament esmentat.

Article 293 sexvicies. Factor de finançament estable requerit del 20%

Les accions o participacions en OIC lliures de càrregues que puguin optar a un descompte de valoració del 20% per al càlcul de la ràtio de cobertura de liquiditat de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 20%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en el reglament esmentat.

Article 293 septvicies. Factor de finançament estable requerit del 25%

Les titulitzacions de nivell 2B lliures de càrregues de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280 estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 25%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en el reglament esmentat.

Article 293 bis bis. Factor de finançament estable requerit del 30%

Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 30%:

Article 293 bis ter. Factor de finançament estable requerit del 35%

Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 35%:

Article 293 bis quater. Factor de finançament estable requerit del 40%

Les accions o participacions en OIC lliures de càrregues que puguin optar a un descompte de valoració del 40% per al càlcul de la ràtio de cobertura de liquiditat d’acord amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 40%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en el reglament esmentat.

Article 293 bis quinquies. Factor de finançament estable requerit del 50%

Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 50%:

Article 293 bis sexies. Factor de finançament estable requerit del 55%

Les accions o participacions en OIC lliures de càrregues que puguin optar a una retallada de valoració del 55% per al càlcul de la ràtio de cobertura de liquiditat de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 55%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en el dit reglament.

Article 293 bis septies. Factor de finançament estable requerit del 65%

Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 65%:

Article 293 bis octies. Factor de finançament estable requerit del 85%

Els actius i partides fora de balanç següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 85%:

Article 293 bis nonies. Factor de finançament estable requerit del 100%

1. Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 100%:



2. Les entitats han d’aplicar un factor de finançament estable requerit del 100% a la diferència, si és positiva, entre la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable positiu i la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable negatiu, calculat de conformitat amb l’article 293 quinquies. Les normes següents són aplicables al càlcul esmentat en el paràgraf primer:

Secció 5. Excepció per a entitats petites i no complexes

Article 293 bis decies. Excepció per a entitats petites i no complexes

No obstant les seccions tercera i quarta, i amb l’autorització prèvia de l’AFA, les entitats petites i no complexes poden optar per calcular la relació entre el finançament estable disponible de l’entitat segons la secció sisena, i el seu finançament estable requerit segons la secció setena, expressada com a percentatge.

L’AFA pot exigir que les entitats petites i no complexes compleixin el requisit de finançament estable net a partir del finançament estable disponible de l’entitat segons la secció tercera i del finançament estable requerit segons la secció quarta quan considerin que el mètode simplificat no és adequat per reflectir els riscos de finançament de les entitats.

Secció 6. Finançament estable disponible per al càlcul simplificat de la ràtio de finançament estable net

Article 293 bis undecies. Càlcul simplificat de l’import del finançament estable disponible

1. Excepte disposició en contrari en aquesta secció, l’import del finançament estable disponible es calcula multiplicant el valor comptable de les diverses categories o tipus de passius i fons propis pels factors de finançament estable disponible que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis terdecies a 293 bis septdecies. L’import total del finançament estable disponible és igual a la suma dels imports ponderats dels passius i els fons propis.

2. Els bons i altres valors de deute emesos per l’entitat que es venguin exclusivament al mercat minorista i es mantinguin en un compte minorista es poden tractar com si pertanyessin a la categoria de dipòsits minoristes adequada. S’han d’establir limitacions de manera que aquests instruments només puguin ser adquirits i mantinguts per clients minoristes.

Article 293 bis duodecies. Venciment residual d’un passiu o dels fons propis

1. Excepte disposició en contrari en aquesta secció, les entitats han de tenir en compte el venciment contractual residual dels seus passius i fons propis per determinar els factors de finançament estable disponible que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis terdecies a 293 bis septdecies.

2. Les entitats han de tenir en compte les opcions existents per determinar el venciment residual d’un passiu o dels fons propis. Ho han de fer partint de la hipòtesi que la contrapart amortitza les opcions de compra a la primera data possible. Pel que fa a les opcions exercitables a criteri de l’entitat, aquesta última i l’AFA han de tenir en compte els factors de reputació que puguin limitar la capacitat de l’entitat per no exercir l’opció, en particular les expectatives del mercat que les entitats amortitzin determinats passius abans del seu venciment.

3. Les entitats han de tractar els dipòsits amb preavisos fixos segons el període de preavís i els dipòsits a termini segons el seu venciment residual. No obstant l’apartat 2, a l’hora de determinar el venciment residual dels dipòsits minoristes a termini, les entitats no han de tenir en compte les opcions de retirada anticipada en què el dipositant hagi de pagar una penalització econòmica per les retirades anticipades que es produeixin en un termini inferior a un any, establert en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280.

4. Amb l’objectiu de determinar els factors de finançament estable disponible que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis terdecies a 293 bis septdecies, per als passius amb un venciment contractual residual igual o superior a un any, es considera que qualsevol part que venci en menys de sis mesos i qualsevol que venci en un termini igual o superior a sis mesos però inferior a un any té un venciment residual inferior a sis mesos, o igual o superior a sis mesos però inferior a un any, respectivament.

Article 293 bis terdecies. Factor de finançament estable disponible del 0%

1. Llevat que es disposi el contrari en els articles 293 bis terdecies a 293 bis septdecies, tots els passius sense venciment determinat, incloses les posicions curtes i les posicions amb termini de venciment obert, estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 0%, a excepció dels següents:



2. Els passius per impostos diferits i els interessos minoritaris a què es refereix l’apartat 1 estan subjectes a un dels factors següents:



3. Els passius i elements o instruments de capital següents estaran subjectes a un factor de finançament estable disponible del 0%:



4. Les entitats han d’aplicar un factor de finançament estable disponible del 0% al valor absolut de la diferència, si és negativa, entre la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable positiu i la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable negatiu calculat de conformitat amb l’article 293 quinquies.

Les normes següents són aplicables al càlcul previst en el paràgraf primer:

Article 293 bis quaterdecies. Factor de finançament estable disponible del 50%

Els passius i elements o instruments de capital següents estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 50%:

Article 293 bis quindecies. Factor de finançament estable disponible del 90%

Els dipòsits minoristes a la vista, els dipòsits minoristes disponibles amb un preavís fix de menys d’un any i els dipòsits minoristes a termini amb un venciment residual inferior a un any que compleixin els criteris pertinents per a altres dipòsits minoristes establerts en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 90%.

Article 293 bis sexdecies. Factor de finançament estable disponible del 95%

Els dipòsits minoristes a la vista, els dipòsits minoristes disponibles amb un preavís fix inferior a un any i els dipòsits minoristes a termini amb un venciment residual inferior a un any que compleixin els criteris pertinents per a dipòsits minoristes estables establerts en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 95%.

Article 293 bis septdecies. Factor de finançament estable disponible del 100%

Els passius i elements o instruments de capital següents estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 100%:

Secció setena. Finançament estable requerit per al càlcul simplificat de la ràtio de finançament estable net

Article 293 bis octodecies. Càlcul simplificat de l’import del finançament estable requerit

1. Llevat que es disposi el contrari en aquesta secció, per a les entitats petites i no complexes, l’import del finançament estable requerit es calcula multiplicant el valor comptable de les diverses categories o tipus de passius i partides fora de balanç pels factors de finançament estable requerit que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies. L’import total del finançament estable requerit ha de ser la suma dels imports ponderats dels actius i les partides fora de balanç.

2. Els actius que les entitats hagin pres en préstec, incloses les operacions de finançament de valors, que figurin en el seu balanç i dels quals no siguin titulars efectius, queden exclosos del càlcul de l’import del finançament estable requerit.

Els actius que les entitats hagin pres en préstec, incloses les operacions de finançament de valors, que no figurin en el seu balanç però dels quals siguin titulars efectius, han de quedar subjectes als factors de finançament estable requerit que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies.

3. Els actius que les entitats hagin prestat, incloses les operacions de finançament de valors, dels quals siguin titulars efectius, encara que no es mantinguin en el seu balanç, es consideren actius amb càrregues als efectes d’aquest capítol i estan subjectes als factors de finançament estable requerit que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies. En cas contrari, aquests actius queden exclosos del càlcul de l’import del finançament estable requerit.

4. Als actius amb càrregues amb un venciment residual igual o superior a sis mesos se’ls assigna el factor de finançament estable requerit que s’aplicaria, en virtut dels articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies, a aquests actius si es mantinguessin lliures de càrregues, o el factor de finançament estable requerit aplicable a aquests actius amb càrregues, si aquest fos superior. Es procedeix de la mateixa manera si el període de venciment residual dels actius amb càrregues és inferior al període de venciment residual de l’operació que sigui l’origen de les càrregues.

Els actius que tinguin un període de gravamen residual inferior a sis mesos estan subjectes al factor de finançament estable requerit que s’hauria d’aplicar als mateixos actius, de conformitat amb els articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies, si estiguessin lliures de càrregues.

5. Quan una entitat reutilitzi o torni a pignorar un actiu pres en préstec, incloses les operacions de finançament de valors, i que es comptabilitza fora de balanç, l’operació mitjançant la qual aquest actiu s’ha pres en préstec s’ha de tractar com una operació amb càrregues en la mesura que l’operació no pugui arribar a venciment sense que la institució restitueixi l’actiu pres en préstec.

6. Es consideren actius lliures de càrregues els actius següents:



A efectes de la lletra a, les entitats han de suposar que els actius inclosos en aquest conjunt estan subjectes a càrregues en ordre de liquiditat creixent d’acord amb la classificació de la liquiditat establerta en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, començant pels actius no admissibles per al coixí de liquiditat.

7. Pel que fa a les operacions temporals atípiques efectuades pel Banc Central Europeu, el banc central d’un estat membre de la UE o d’un tercer país en compliment del seu mandat en un període de tensió financera a tot el mercat o de circumstàncies macroeconòmiques excepcionals, els actius següents poden rebre un factor reduït de finançament estable requerit:



L’AFA determina de comú acord amb el banc central que sigui contrapart de l’operació el factor de finançament estable requerit que ha d’aplicar-se als actius esmentats en les lletres a i b del paràgraf primer. Pel que fa als actius amb càrregues previstos a la lletra a del paràgraf primer, el factor de finançament estable requerit aplicable no ha de ser inferior al que s’aplicaria, en virtut dels articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies, a aquests actius si es mantinguessin sense càrregues.

Quan s’apliqui un factor reduït de finançament estable requerit d’acord amb el paràgraf segon, l’AFA ha de fer un seguiment atent de l’impacte d’aquest factor reduït en les posicions de finançament estable de les entitats, i ha d’adoptar mesures adequades de supervisió si fos necessari.

8. Les entitats han d’excloure els actius relacionats amb garanties reals reconegudes com a marge de variació aportat de conformitat amb la lletra b de l’apartat 4 de l’article 293 duodecies, i l’apartat 2 de l’article 293 bis nonies, o com a marge inicial aportat o com a contribució al fons per a impagaments d’una ECC de conformitat amb les lletres a i b de l’article 293 bis octies, d’altres parts del càlcul de l’import del finançament estable requerit de conformitat amb aquesta secció, per evitar qualsevol doble còmput.

9. Les entitats han d’incloure en el càlcul de l’import del finançament estable requerit els instruments financers, les divises i les matèries primeres per als quals s’hagi executat una ordre de compra. Les entitats han d’excloure del càlcul de l’import del finançament estable requerit els instruments financers, les divises i les matèries primeres per als quals s’hagi executat una ordre de venda, sempre que aquestes operacions no es reflecteixin com a operacions de derivats o de finançament garantit en el balanç de les entitats i que aquestes operacions s’hagin de reflectir en el balanç de les entitats quan es liquidin.

10. L’AFA pot determinar els factors de finançament estable requerit que han d’aplicar-se a les exposicions fora de balanç no previstes en aquesta secció per assegurar que les entitats disposin d’un import apropiat de finançament estable disponible per a la part d’aquestes exposicions que s’espera que requereixin finançament durant l’horitzó temporal d’un any de la ràtio de finançament estable net. Per determinar aquests factors, l’AFA té en compte, en particular, els perjudicis importants que podria ocasionar per a la reputació de l’entitat el fet de no proporcionar aquest finançament.

L’AFA ha de notificar al ministeri encarregat de les finances, almenys una vegada a l’any, els tipus d’exposicions fora de balanç per als quals hagin determinat factors de finançament estable requerit. En la seva comunicació inclou una explicació dels mètodes aplicats per determinar aquests factors.

Article 293 bis novodecies. Venciment residual d’un actiu

1. Llevat de disposició en contrari d’aquesta secció, les entitats han de tenir en compte el venciment contractual residual dels seus actius i operacions fora de balanç a l’hora de determinar els factors de finançament establert requerit que s’han d’aplicar als seus actius i partides fora de balanç de conformitat amb els articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies.

2. Les entitats han de tractar els actius que hagin estat segregats de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 96 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, d’acord amb l’exposició subjacent d’aquests actius. No obstant això, les entitats han de sotmetre aquests actius a factors de finançament establert requerit més elevats, depenent del termini de gravamen que determini l’AFA, que han de tenir en consideració si l’entitat pot disposar lliurement d’aquests actius o intercanviar-los, així com el termini dels passius amb els clients de les entitats als quals estigui vinculat aquest requisit de segregació.

3. A l’hora de calcular el venciment residual d’un actiu, les entitats han de tenir en compte les opcions, partint de la hipòtesi que l’emissor o la contrapart ha d’exercitar qualsevol opció per prorrogar el venciment de l’actiu. Pel que fa a les opcions exercitables a criteri de l’entitat, aquesta última i l’AFA han de tenir en compte els factors de reputació que puguin limitar la capacitat de l’entitat per no exercitar l’opció, en particular les expectatives dels mercats i clients que les entitats prorroguin el venciment de determinats actius en la seva data de venciment.

4. Per determinar els factors de finançament establert requerit que s’han d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies, pel que fa a l’amortització de préstecs amb un venciment contractual residual igual o superior a un any, es considera que les parts que vencin en menys de sis mesos o en un termini d’entre sis mesos i menys d’un any tenen un venciment residual inferior a sis mesos o igual o superior a sis mesos però inferior a un any, respectivament.

Article 293 bis vicies. Factor de finançament establert requerit del 0%

1. Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament establert requerit del 0%:



2. No obstant la lletra b de l’apartat 1, l’AFA pot decidir, d’acord amb el banc central pertinent, aplicar un factor superior de finançament establert requerit a les reserves obligatòries, tenint en compte especialment la mesura en què existeixin requisits de reserves en un horitzó d’un any que exigeixin el corresponent finançament estable associat.

Pel que fa a les filials que tinguin el seu domicili social en un tercer país on les reserves obligatòries del banc central estiguin subjectes a un factor superior de finançament establert requerit en virtut del requisit de finançament net establert en la legislació nacional d’aquest tercer país, aquest factor superior de finançament establert requerit s’ha de tenir en compte a l’efecte de consolidació.

Article 293 bis unvicies. Factor de finançament establert requerit del 5%

1. La part no utilitzada de les línies de crèdit i de liquiditat compromeses que s’especifica en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280 està subjecta a un factor de finançament establert requerit del 5%.

2. En relació amb tots els conjunts d’operacions compensables de contractes de derivats, les entitats han d’aplicar un factor de finançament establert requerit del 5% al valor raonable absolut d’aquests conjunts d’operacions compensables de contractes de derivats, sense deduir les garanties reals aportades, quan aquests conjunts d’operacions compensables tinguin un valor raonable negatiu. A efectes d’aquest apartat, les entitats han de determinar el valor raonable sense deduir les garanties reals aportades o els pagaments de liquidació i els imports relatius a les variacions de la valoració de mercat d’aquests contractes.

Article 293 bis duovicies. Factor de finançament establert requerit del 10%

Els actius i les partides fora de balanç següents estan subjectes a un factor de finançament establert requerit del 10%:

Article 293 bis tervicies. Factor de finançament establert requerit del 20%

Els actius lliures de càrregues admissibles com a actius de nivell 2A de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280 i les accions o participacions en OIC lliures de càrregues de conformitat amb aquest reglament tècnic estan subjectes a un factor de finançament establert requerit del 20%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en aquest reglament.

Article 293 bis quatervicies. Factor de finançament establert requerit del 50%

Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament establert requerit del 50%:

Article 293 bis quinvicies. Factor de finançament establert requerit del 55%

Els actius admissibles com a actius de nivell 2B de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280 i les accions o participacions en OIC de conformitat amb aquest reglament tècnic estan subjectes a un factor de finançament establert requerit del 55%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en aquest reglament tècnic, sempre que estiguin subjectes a una càrrega inferior a un any.

Article 293 bis sexvicies. Factor de finançament establert requerit del 85%

Els actius i les partides fora de balanç següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 85%:

Article 293 bis septvicies. Factor de finançament establert requerit del 100%

1. Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 100%:



2. Les entitats han d’aplicar un factor de finançament estable requerit del 100% a la diferència, si és positiva, entre la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable positiu i la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable negatiu calculat de conformitat amb l’article 293 quinquies. Les normes següents han de ser aplicables al càlcul previst en el paràgraf primer:

Títol VII. Palanquejament

Article 294. Càlcul de la ràtio de palanquejament

1. De conformitat amb l’article 84 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular la seva ràtio de palanquejament d’acord amb el mètode exposat als apartats 2, 3 i 4.

2. La ràtio de palanquejament es calcula com la mesura del capital de l’entitat dividida per la mesura de l’exposició total de l’entitat i s’expressa com un percentatge.

Les entitats han de calcular la ràtio de palanquejament en la data de referència de presentació d’informació.

3. A efectes de l’apartat 2, la mesura del capital ha de ser el capital de nivell 1.

4. A efectes de l’apartat 2, la mesura de l’exposició total ha de ser la suma dels valors d’exposició:



Les entitats han de tractar les operacions amb liquidació diferida d’acord amb les lletres a a d del primer paràgraf, segons correspongui.

Les entitats poden deduir dels valors d’exposició a què es fa referència a les lletres a i d del primer paràgraf l’import corresponent dels ajustos generals per risc de crèdit de les partides incloses en el balanç i fora de balanç, respectivament, quan els ajustos per risc de crèdit hagin reduït el capital de nivell 1, amb subjecció a un mínim de 0.

5. No obstant la lletra d de l’apartat 4, s’apliquen les disposicions següents:



El tractament previst a la lletra b del paràgraf primer s’ha d’aplicar també a una entitat que actuï com a client de nivell superior que garanteixi les exposicions de negociació del seu client.

A efectes de la lletra b del paràgraf primer i del paràgraf segon, els ens només poden considerar com a client un ens vinculat quan aquesta entitat estigui fora de l’àmbit de consolidació reguladora en el nivell al qual s’apliqui el requisit establert a l’apartat 1 de l’article 59.

6. A efectes de la lletra e de l’apartat 4 i de l’article 296 ter, s’entén per compra o venda convencional la compra o la venda d’un valor en virtut d’un contracte les condicions del qual requereixen el lliurament del valor al comprador en el termini establert generalment per llei o convenció.

7. A menys que es disposi expressament una altra cosa en aquesta part, les entitats han de calcular la mesura de l’exposició total de conformitat amb els principis següents:



8. No obstant la lletra b de l’apartat 7, les entitats poden reduir el valor d’exposició d’un préstec de prefinançament o un préstec intermedi amb el saldo positiu del compte d’estalvi del deutor a qui s’hagi concedit el préstec i incloure només l’import resultant en la mesura de l’exposició total, sempre que es compleixin totes les condicions següents:



Per préstec de prefinançament o préstec intermedi s’entén un préstec concedit al prestatari per un període limitat de temps per cobrir les seves necessitats de finançament fins a la concessió del préstec definitiu de conformitat amb els criteris establerts en la normativa sectorial que reglamenta aquestes transaccions.

Article 294 bis. Exposicions excloses de la mesura de l’exposició total

1. No obstant l’apartat 4 de l’article 294, les entitats poden excloure qualsevol de les exposicions següents de la mesura de la seva exposició total:



A efectes de la lletra l del primer paràgraf, les entitats han d’incloure tota exposició retinguda en la mesura de l’exposició total.

2. A efectes de les lletres c i d de l’apartat 1, per entitat pública de crèdit al desenvolupament s’entén una entitat de crèdit que compleixi totes les condicions següents:



A efectes de la lletra b del primer paràgraf, els objectius de política pública poden incloure la prestació de finançament per a finalitats promocionals o de desenvolupament a determinats sectors econòmics o zones geogràfiques del Principat d’Andorra.

A efectes de les lletres c i d de l’apartat 1, l’AFA pot, a petició d’una entitat, tractar una unitat independent i autònoma d’aquesta entitat des d’un punt de vista organitzatiu, estructural i financer com una entitat pública de crèdit al desenvolupament, sempre que la unitat compleixi totes les condicions que s’enumeren al primer paràgraf i que aquest tractament no afecti l’eficàcia de la supervisió d’aquesta entitat. L’AFA ha de notificar sense demora al ministeri encarregat de les finances qualsevol decisió de tractar, a efectes d’aquest paràgraf, una unitat d’una entitat com una entitat pública de crèdit al desenvolupament. L’AFA ha de revisar aquesta decisió anualment.

3. A efectes de les lletres c i d de l’apartat 1 i de la lletra d de l’apartat 2, per préstec promocional s’entén un préstec concedit per una entitat pública de crèdit al desenvolupament o una entitat establerta per l’Administració central, una administració regional o una autoritat local del Principat d’Andorra o un estat membre de la UE, directament o a través d’una entitat de crèdit intermediària, en condicions no competitives, sense ànim de lucre, amb la finalitat de promoure objectius de política pública de l’Administració central, d’una administració regional o d’una autoritat local del Principat d’Andorra.

4. Les entitats no poden excloure les exposicions de negociació a què es fa referència a les lletres f i g de l’apartat 1 quan no es compleixi la condició establerta al tercer paràgraf de l’apartat 5 de l’article 294.

5. Les entitats poden excloure les exposicions enumerades a la lletra m de l’apartat 1 quan es compleixin les dos condicions següents:



6. Les exposicions que s’exclouen de conformitat amb la lletra m de l’apartat 1 han de complir les dos condicions següents:



7. No obstant la lletra d de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat exclogui les exposicions a què es fa referència a la lletra m de l’apartat 1 ha de complir en tot moment, durant el període d’exclusió, el requisit de ràtio de palanquejament ajustat (RAa) següent:


En què:

Article 294 ter. Càlcul del valor d’exposició dels actius

1. Les entitats han de calcular el valor d’exposició dels actius, exclosos els contractes de derivats enumerats a l’annex II, els derivats de crèdit i les posicions a què es fa referència a l’article 296, de conformitat amb els principis següents:



2. Només es considera que no incompleixen la condició establerta a la lletra b de l’apartat 7 de l’article 294 els acords de centralització de tresoreria oferts per una entitat que compleixin les dos condicions següents:



A efectes d’aquest apartat i de l’apartat 3, s’entén per acord de centralització de tresoreria un acord que permeti combinar els saldos deutors o creditors de diversos comptes individuals a l’efecte de la gestió de tresoreria o liquiditat.

3. No obstant l’apartat 2, es considera que un acord de centralització de tresoreria que no compleixi la condició establerta a la lletra b, però sí la de la lletra a, no incompleix la condició establerta a la lletra b de l’apartat 7 de l’article 294 si compleix totes les condicions següents:



4. No obstant el que disposa la lletra b de l’apartat 1, les entitats poden calcular en termes nets el valor d’exposició corresponent a l’efectiu per cobrar i a l’efectiu per pagar en el marc d’una operació de finançament de valors amb la mateixa contrapart només quan es compleixin totes les condicions següents:



5. A efectes de la lletra c de l’apartat 4, les entitats poden considerar que un mecanisme de liquidació dona com a resultat l’equivalent funcional d’una liquidació neta només quan, en la data de liquidació, el resultat net dels fluxos d’efectiu de les operacions en el marc d’aquest mecanisme sigui igual a l’import net únic conforme a la liquidació neta i es compleixin totes les condicions següents:



La condició establerta a la lletra c del primer paràgraf només es compleix quan el fracàs d’alguna operació de finançament de valors del mecanisme de liquidació pugui ajornar només la liquidació del component d’efectiu corresponent o generar una obligació per al mecanisme de liquidació que utilitzi una línia de crèdit associada.

Quan hi hagi un fracàs en el component de valors d’una operació de finançament de valors del mecanisme de liquidació al final del període útil per a la liquidació en aquest mecanisme, les entitats han de separar aquesta operació i el seu component d’efectiu corresponent del conjunt d’operacions compensables i els han de considerar en termes bruts.

Article 295. Càlcul del valor d’exposició dels derivats

1. Les entitats han de calcular el valor d’exposició dels contractes de derivats enumerats a l’annex II i dels derivats de crèdit, inclosos els que estiguin fora de balanç, de conformitat amb el mètode establert als articles 172 a 178 septies de la secció cinquena del capítol tercer del títol III.

En calcular el valor d’exposició, les entitats poden tenir en compte els efectes dels contractes de novació i altres acords de compensació de conformitat amb l’article 181. Les entitats no han de tenir en compte la compensació entre productes, però poden compensar dins de la categoria de producte a què es refereix la lletra c del punt 13 de l’article 170, i els derivats de crèdit quan estiguin subjectes a un acord de compensació contractual entre productes en el sentit de l’article 181.

Les entitats han d’incloure en la mesura de l’exposició total les opcions venudes, fins i tot quan se’ls pugui atribuir un valor zero a la seva exposició d’acord amb el tractament establert a l’apartat 5 de l’article 172.

2. Quan l’aportació de garanties reals en relació amb contractes de derivats redueixi l’import dels actius en virtut del marc comptable aplicable, les entitats han d’anul·lar els efectes comptables d’aquesta reducció.

3. A efectes de l’apartat 1, les entitats que calculin el cost de reposició dels contractes de derivats segons l’article 173 només poden comptabilitzar les garanties reals que hagin rebut en efectiu de les seves contraparts com a marge de variació a què es refereix l’article 173 si, dins del marc comptable aplicable, el marge de variació no s’ha reconegut ja com una reducció del valor d’exposició, i sempre que es compleixin totes les condicions següents:



Quan una entitat aporti garanties reals en efectiu a una contrapart i aquestes garanties compleixin les condicions establertes a les lletres a a e del primer paràgraf, l’entitat les ha de considerar com el marge de variació aportat a la contrapart i les ha d’incloure en el càlcul del cost de reposició.

A efectes de la lletra b del primer paràgraf, s’ha de considerar que una entitat ha complert la condició que hi està establerta quan el marge de variació sigui intercanviat durant el matí del dia de negociació següent a aquell en què s’hagi estipulat el contracte de derivats, sempre que l’intercanvi es basi en el valor del contracte al final del dia de negociació en què s’hagi estipulat el contracte.

A efectes de la lletra d del primer paràgraf, quan sorgeixi una controvèrsia sobre el marge, les entitats han de poder reconèixer l’import de les garanties reals que s’hagin intercanviat sense ser objecte de controvèrsia.

4. A efectes de l’apartat 1, les entitats no poden incloure les garanties reals rebudes en el càlcul del NICA, tal com es defineix al punt 11 bis de l’article 170, excepte en el cas dels contractes de derivats amb clients que siguin compensats per una ECCQ.

5. A efectes de l’apartat 1, les entitats han de fixar en 1 el valor del multiplicador utilitzat en el càlcul de l’exposició futura potencial segons l’apartat 1 de l’article 176, excepte en el cas dels contractes de derivats amb clients que siguin compensats per una ECCQ.

6. No obstant l’apartat 1, les entitats poden utilitzar el mètode establert als articles 179 o 180 de la secció cinquena del capítol tercer del títol III per determinar el valor d’exposició dels contractes de derivats enumerats als punts 1 i 2 de l’annex II, però només si també apliquen aquest mètode per determinar el valor d’exposició d’aquests contractes a l’efecte del compliment dels requisits de fons propis establerts a l’article 59.

Quan les entitats apliquin un dels mètodes a què fa referència el primer paràgraf, no poden deduir de la mesura de l’exposició total l’import del marge que hagin rebut.

Article 295 bis. Disposicions addicionals sobre el càlcul del valor d’exposició dels derivats de crèdit subscrits

1. A efectes d’aquest article, per derivat de crèdit subscrit s’entén qualsevol instrument financer mitjançant el qual una entitat proporcioni efectivament protecció creditícia, incloses les permutes de cobertura per impagament, les permutes de rendiment total i les opcions en relació amb les quals l’entitat hagi de proporcionar protecció creditícia en les condicions especificades en el contracte d’opció.

2. A més del càlcul establert a l’article 295, les entitats han d’incloure en el càlcul del valor d’exposició dels derivats de crèdit subscrits els imports nominals efectius referenciats en aquests derivats de crèdit, deduint qualsevol variació negativa del valor raonable que s’hagi incorporat al capital de nivell 1 respecte a aquests derivats de crèdit.

3. Les entitats poden reduir el valor d’exposició calculat d’acord amb l’apartat 2 deduint la totalitat o una part de l’import nominal efectiu dels derivats de crèdit adquirits sempre que es compleixin totes les condicions següents:



A l’efecte del càlcul de l’exposició futura potencial d’acord amb l’apartat 1 de l’article 295, les entitats poden excloure del conjunt d’operacions compensables la part dels derivats de crèdit subscrits que no sigui compensada de conformitat amb el primer paràgraf i el valor nominal efectiu dels quals s’inclogui en la mesura de l’exposició total.

4. A efectes de la lletra b de l’apartat 3, per condició rellevant s’entén qualsevol característica del derivat de crèdit que sigui pertinent per valorar-lo, incloent-hi el nivell de subordinació, l’opcionalitat, els esdeveniments de crèdit, l’entitat o el conjunt d’entitats de referència subjacents, i l’obligació o el conjunt d’obligacions de referència subjacents, a excepció de l’import nominal i el venciment residual del derivat de crèdit. Dos noms de referència només poden ser iguals quan es refereixin al mateix ens jurídic.

5. No obstant la lletra b de l’apartat 3, les entitats poden utilitzar derivats de crèdit adquirits sobre un conjunt de noms de referència per compensar derivats de crèdit subscrits sobre noms de referència individuals dins d’aquest conjunt quan el conjunt d’entitats de referència i el nivell de subordinació en ambdós operacions siguin idèntics.

6. Les entitats no poden reduir l’import nominal efectiu dels derivats de crèdit subscrits quan comprin protecció creditícia mitjançant una permuta de rendiment total i restringeixin com a ingressos nets els pagaments nets rebuts, però no restringeixin cap deteriorament compensatori del valor del derivat creditici subscrit en el capital de nivell 1.

7. En el cas dels derivats de crèdit adquirits sobre un conjunt d’obligacions de referència, les entitats poden deduir de l’import nocional efectiu dels derivats de crèdit subscrits sobre obligacions de referència individuals l’import nocional efectiu dels derivats de crèdit adquirits de conformitat amb l’apartat 3 només quan la protecció adquirida sigui econòmicament equivalent a adquirir protecció per separat sobre cadascuna de les obligacions individuals incloses en el conjunt.

Article 296. Addició per risc de crèdit de contrapart corresponent a operacions de finançament de valors

1. A més del càlcul del valor d’exposició de les operacions de finançament de valors, incloses aquelles que estiguin fora de balanç de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 294 ter, les entitats han d’incloure en la mesura de l’exposició total un increment per risc de crèdit de contrapart calculat de conformitat amb els apartats 2 o 3, segons correspongui.

2. Pel que fa a les operacions amb una contrapart que no estiguin subjectes a un acord marc de compensació que compleixi les condicions establertes a l’article 120, les entitats han de calcular l’increment per a cada acord de conformitat amb la fórmula següent:


En què:



Les entitats poden considerar que és igual a zero quan sigui l’efectiu prestat a una contrapart i l’efectiu que s’ha de cobrar associat no sigui admissible per al tractament de compensació establert a l’apartat 4 de l’article 294 ter.

3. Pel que fa a les operacions amb una contrapart que estiguin subjectes a un acord marc de compensació que compleixi les condicions establertes a l’article 120, les entitats han de calcular l’increment () per a cada acord de conformitat amb la fórmula següent:


En què:



4. A efectes dels apartats 2 i 3, el terme contrapart inclou també els agents tripartits que rebin garanties reals en dipòsit i les gestionin en el cas d’operacions tripartides.

5. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, les entitats poden utilitzar el mètode exposat a l’article 133, aplicant un percentatge mínim del 20% per a la ponderació de risc aplicable, per determinar l’addició corresponent a les operacions de finançament de valors, incloses aquelles que estiguin fora de balanç. Les entitats poden aplicar aquest mètode només quan ho facin per determinar el valor d’exposició d’aquestes operacions a l’efecte de complir els requisits de fons propis exposats a les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 59.

6. Quan una operació amb compromís de recompra es comptabilitzi com una venda en virtut del marc comptable aplicable, l’entitat ha d’anul·lar els efectes de totes les anotacions comptables relacionades amb la venda.

7. Quan una entitat actuï com a agent entre dos parts en una operació de finançament de valors, incloent-hi operacions fora de balanç, per al càlcul de la mesura de l’exposició total de l’entitat ha d’aplicar el següent:

Article 296 bis. Càlcul del valor d’exposició de les partides fora de balanç

1. Les entitats han de calcular, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 77, el valor d’exposició de les partides fora de balanç, exclosos els contractes de derivats enumerats a l’annex II, els derivats de crèdit, les operacions de finançament de valors i les posicions a què es refereix l’article 295 bis.

Quan un compromís es refereixi a l’ampliació d’un altre compromís, s’ha d’utilitzar el factor de conversió més reduït dels dos corresponents a aquest compromís.

2. No obstant l’apartat 1, les entitats poden deduir de l’import equivalent de l’exposició creditícia d’una partida fora de balanç l’import corresponent dels ajustos per risc de crèdit específic. El càlcul ha d’estar subjecte a un valor mínim igual a zero.

3. No obstant l’apartat 1, les entitats han d’aplicar un factor de conversió del 10% a les partides fora de balanç de baix risc a què es refereix la lletra d de l’apartat 1 de l’article 77.

Article 296 ter. Càlcul del valor d’exposició de les compres i vendes convencionals pendents de liquidació

1. Les entitats han de tractar com a actius, d’acord amb la lletra a de l’apartat 4 de l’article 294, l’efectiu relacionat amb les vendes convencionals i els valors relacionats amb les compres convencionals que romanguin en el balanç fins a la data de liquidació.

2. Les entitats que, segons el marc comptable aplicable, apliquin la comptabilitat de la data de negociació a les compres i vendes convencionals pendents de liquidació, han d’anul·lar qualsevol compensació permesa en virtut d’aquest marc entre l’efectiu per cobrar corresponent a vendes convencionals pendents de liquidació i l’efectiu per pagar corresponent a compres convencionals pendents de liquidació. Després que les entitats hagin anul·lat la compensació comptable, poden compensar els imports d’efectiu per cobrar i d’efectiu per pagar quan tant les compres com les vendes convencionals relacionades es liquidin pel procediment de lliurament contra pagament.

3. Les entitats que, segons el marc comptable aplicable, apliquin la comptabilitat de la data de liquidació a les compres i vendes convencionals pendents de liquidació, han d’incloure en la mesura de l’exposició total la totalitat del valor nominal dels compromisos de pagament relacionats amb compres convencionals.

Les entitats poden compensar la totalitat del valor nominal dels compromisos de pagament relacionats amb compres convencionals i la totalitat del valor nominal de l’efectiu per cobrar relacionat amb vendes convencionals pendents de liquidació només quan es compleixin les dos condicions següents:

Títol VII bis. Requisits d’informació

Article 297. Presentació d’informació sobre requisits prudencials i informació financera

1. De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 85 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han d’informar l’AFA sobre el següent:



Les entitats exemptes de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 5 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió no estan subjectes de forma individual al requisit d’informació sobre la ràtio de palanquejament fixada a la lletra a d’aquest apartat.

1 bis. Als efectes de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article, quan les entitats informin sobre els requisits relatius a fons propis aplicables a les titulitzacions, la informació que comuniquin ha d’incloure la informació sobre titulitzacions d’exposicions dubtoses que es beneficiïn del tractament establert a l’article 164 bis, sobre les titulitzacions STS de balanç que originin i sobre el desglossament.

2. A més de la informació sobre la ràtio de palanquejament a què fa referència la lletra a del paràgraf primer de l’apartat 1, i a fi de possibilitar que l’AFA supervisi la volatilitat de la ràtio de palanquejament, en particular al voltant de les dates de referència de presentació d’informació, les entitats grans, tal com es defineixen en el punt 56 bis de l’apartat 1 de l’article 4, han d’informar sobre components específics de la ràtio de palanquejament basant-se en les mitjanes del període d’informació i les dades utilitzades per calcular aquestes mitjanes.

3. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 85 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a més de la informació sobre els requisits prudencials a què fa referència l’apartat 1, les entitats han de presentar la informació financera que calgui per oferir una imatge completa del perfil de risc de l’entitat i dels riscos sistèmics que planteja l’entitat al sector financer o a l’economia real.

4. De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 85 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot elaborar un comunicat tècnic a fi d’especificar les plantilles i els formats uniformes de presentació d’informació, així com les instruccions i el mètode d’ús d’aquestes plantilles, la freqüència i les dates de la transmissió de la informació, les definicions i les solucions informàtiques per a la presentació de la informació a què es refereixen els apartats 1 a 3.

Als efectes de l’apartat 2, el comunicat tècnic de l’AFA esmentat en el paràgraf primer d’aquest apartat ha d’especificar quins components de la ràtio de palanquejament s’han de presentar utilitzant valors al tancament de la jornada o al tancament del mes.

Article 297 bis. Obligacions específiques de presentació d’informació

1. D’acord amb l’apartat 1 de l’article 85 ter de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de comunicar anualment a l’AFA les dades per a cada un dels mercats immobiliaris nacionals als quals estiguin exposades:



2. L’AFA ha de publicar anualment, en base agregada, les dades que s’especifiquen en les lletres a a f de l’apartat 1, juntament amb dades històriques, quan disposi d’aquestes dades.

Article 297 ter. Requisits específics de presentació d’informació per risc de mercat

1. Les entitats esmentades a l’apartat 1 de l’article 85 quater de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió han d’informar per separat dels càlculs establerts a les lletres a, b i c de l’apartat 2 de l’article 207 quater, per al conjunt de totes les posicions de la cartera de negociació o de la cartera d’inversió que estiguin subjectes a riscos de tipus de canvi i de matèries primeres.

2. De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 85 quater de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot elaborar un comunicat tècnic a fi d’especificar les plantilles i els formats uniformes de presentació d’informació, així com les instruccions i el mètode d’ús d’aquestes plantilles, la freqüència i les dates de la transmissió de la informació, les definicions i les solucions informàtiques per a la presentació de la informació per risc de mercat.

Títol VIII. Divulgació per les entitats

Capítol primer. Principis generals

Article 298. Àmbit d’aplicació dels requisits de publicació

1. Als efectes del que disposa l’article 86 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de divulgar públicament la informació establerta en els capítols segon i tercer, sense perjudici de les excepcions previstes en l’article 299.

2. Les entitats a les quals l’AFA hagi autoritzat, d’acord amb el títol III, a utilitzar els instruments i mètodes previstos en el títol III han de fer pública la informació que hi està establerta.

3. Tota divulgació de dades quantitatives ha d’anar acompanyada d’una descripció qualitativa i de qualsevol altra informació complementària que pugui resultar necessària perquè els usuaris d’aquestes dades quantitatives les puguin comprendre, i en particular s’ha d’assenyalar qualsevol canvi significatiu de qualsevol dada divulgada en comparació amb la informació divulgada prèviament.

4. Les entitats han d’explicar, si se’ls sol·licita, les seves decisions de qualificació a les pimes i altres empreses sol·licitants de crèdit, i proporcionar una explicació per escrit quan se’ls demani. Els costos administratius de l’explicació han de ser proporcionats a la quantia del crèdit.

Article 299. Informació no significativa, reservada o confidencial

1. Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 87 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden ometre un o més dels desglossaments d’informació enumerats en els capítols segon i tercer si els desglossaments que s’han de divulgar no es consideren significatius, a excepció dels desglossaments que s’han de divulgar en virtut de la lletra c de l’apartat 2 de l’article 302, l’article 304 i l’article 315.

La informació inclosa en les divulgacions es considera significativa quan el fet d’ometre-la o presentar-la erròniament pogués modificar o influir en l’avaluació o decisió d’un usuari d’aquesta informació que depengui de la mateixa informació per prendre decisions econòmiques.

Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment, com a molt tard el 31 de desembre del 2019, sobre la manera en què les entitats han d’aplicar el criteri d’informació significativa en relació amb els requisits sobre divulgació dels capítols segon i tercer d’aquest títol.

2. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 87 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats també poden ometre un o més elements d’informació indicats en els capítols segon i tercer d’aquest títol si aquestes dades inclouen informació que es considera reservada o confidencial, de conformitat amb els paràgrafs segon i tercer d’aquest apartat, a excepció dels desglossaments que han de divulgar-se en virtut dels articles 304 i 315.

La informació es considera informació reservada de les entitats quan el fet de fer-la pública pugui soscavar la seva posició competitiva. La informació reservada pot incloure informació sobre els productes o sistemes que restaria valor a les inversions de les entitats en aquests últims en cas que fos compartida amb els competidors.

La informació es considera confidencial quan les entitats estiguin obligades, en virtut de les seves relacions amb els clients o altres contraparts, a preservar-ne la confidencialitat.

Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment sobre la manera en què les entitats han d’aplicar el criteri d’informació reservada i confidencial en relació amb els requisits sobre divulgació dels capítols segon i tercer d’aquest títol.

3. En els casos excepcionals previstos en l’apartat 2, l’entitat de què es tracti ha de fer constar en les seves divulgacions d’informació que determinades dades no es fan públiques, així com els motius d’aquesta manera de procedir, i ha de publicar informació més general sobre el tema cobert pel requisit de divulgació d’informació excepte quan el tema no sigui en si mateix reservat o confidencial.

Article 300. Freqüència i abast de la publicació d’informació

Les entitats han de publicar la informació requerida en virtut dels capítols segon i tercer segons el que estableixen els articles 300 bis, 300 ter i 300 quater.

Les divulgacions anuals d’informació s’han de publicar en la mateixa data en què les entitats publiquin els seus estats financers o tan aviat com sigui possible després d’aquesta data.

Les divulgacions semestrals i trimestrals d’informació s’han de publicar en la mateixa data en què les entitats publiquin els seus informes financers per al període corresponent quan sigui procedent o tan aviat com sigui possible després d’aquesta data.

Qualsevol demora entre la data de publicació de la informació que s’ha de divulgar en virtut d’aquest títol i els estats financers pertinents ha de ser raonable i en cap cas no pot superar el termini fixat per l’AFA d’acord amb l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 300 bis. Publicació d’informació per part de les entitats de gran dimensió

1. Les entitats de gran dimensió han de publicar la informació indicada a continuació amb la freqüència que s’especifica:



2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les entitats de gran dimensió que siguin entitats no cotitzades han de publicar la informació indicada a continuació amb la freqüència següent:

Article 300 ter. Publicació d’informació per part de les entitats petites i no complexes

1. Les entitats petites i no complexes han de publicar la informació exposada a continuació amb la freqüència que s’indica:



2. No obstant l’apartat 1, les entitats petites i no complexes que no siguin entitats cotitzades han de publicar els indicadors clau mencionats a l’article 312 amb periodicitat anual.

Article 300 quater. Publicació d’informació per altres entitats

1. Les entitats que no estiguin subjectes als articles 300 bis o 300 ter han de publicar la informació exposada a continuació amb la freqüència que s’indica:



2. No obstant l’apartat 1 d’aquest article, altres entitats que no siguin entitats cotitzades han de publicar la informació següent amb periodicitat anual:

Article 301. Mitjans de publicació de la informació

1. Les entitats han de publicar tota la informació exigida en virtut dels capítols segon i tercer en format electrònic i en un únic mitjà o lloc. L’únic mitjà o lloc pot ser un document independent que proporcioni una font fàcilment accessible d’informació prudencial per als usuaris d’aquesta informació o una secció particular inclosa en els estats financers o en els informes financers de les entitats, o que hi sigui annexa, que contingui la informació que s’hagi de divulgar i que pugui ser identificada amb facilitat per aquests usuaris.

2. Les entitats han de publicar al seu lloc web o, si no n’hi ha, en qualsevol altre lloc apropiat un arxiu amb la informació que s’hagi de divulgar de conformitat amb aquesta part. Aquest arxiu ha de mantenir-se accessible durant un període de temps no inferior al període de conservació dels documents comptables i contractuals de les dades incloses en els informes financers de les entitats.

Capítol segon. Criteris tècnics sobre transparència i divulgació d’informació

Article 302. Publicació dels objectius i les polítiques de gestió del risc

1. Als efectes de l’incís i de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els grups consolidables d’entitats i les entitats han de fer públics els seus objectius i les seves polítiques de gestió de riscos per a cada categoria de risc, inclosos els riscos a què es refereix aquest capítol. Entre les dades així publicades s’hi inclouen:



2. Les entitats han de fer pública la informació següent sobre els mecanismes de governança:

Article 303. Publicació d’informació sobre l’àmbit d’aplicació

Als efectes de l’incís ii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre l’àmbit d’aplicació dels requisits establerts en la mateixa Llei i en aquest Reglament:

Article 304. Publicació d’informació sobre els fons propis

Als efectes de l’incís iii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre els seus fons propis:

Article 305. Publicació d’informació sobre els requisits de fons propis i els imports ponderats per risc de les exposicions

Als efectes de l’incís iv de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre el compliment per l’entitat dels requisits que estableixen els articles 48 i 59 d’aquest Reglament i dels requisits establerts a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 97 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:

Article 306. Publicació d’informació sobre les exposicions al risc de crèdit de contrapart

Als efectes de l’incís v de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre la seva exposició al risc de crèdit de contrapart, a què es refereix la secció cinquena del capítol tercer del títol III:



Quan el banc central d’un estat membre de la UE aporti liquiditat en forma de permutes financeres amb garantia real, l’AFA pot eximir les entitats dels requisits establerts a les lletres d i e del primer paràgraf, si considera que la divulgació de la informació esmentada podria revelar que s’ha proporcionat liquiditat de manera urgent. A aquest efecte, l’AFA ha de fixar llindars adequats i establir criteris objectius.

Article 307. Publicació d’informació sobre els coixins de capital anticíclics

Als efectes de l’incís vi de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent en relació amb el compliment del requisit de disposar d’un coixí de capital anticíclic de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:

Article 308. Publicació d’informació sobre les exposicions al risc de crèdit i al risc de dilució

Als efectes de l’incís vii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre l’exposició de l’entitat al risc de crèdit i al risc de dilució:

Article 309. Publicació d’informació sobre els actius amb càrregues i sense càrregues

Als efectes de l’incís viii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública informació en relació amb els seus actius amb càrregues i sense càrregues. A aquest efecte han d’utilitzar el valor comptable per a cada categoria d’exposició, desglossant-ho segons la qualitat dels actius i el valor comptable total amb càrregues i sense càrregues. La informació divulgada sobre els actius amb càrregues i sense càrregues no pot revelar la provisió urgent de liquiditat per part del banc central.

Article 310. Publicació d’informació sobre la utilització del mètode estàndard

Als efectes de l’incís ix de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que calculin els imports ponderats per risc de les seves exposicions de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III han de fer publica la informació en relació a cadascuna de les categories d’exposició que figuren en l’article 78:

Article 311. Publicació d’informació sobre les exposicions al risc de mercat

Als efectes de l’incís x de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que calculin els seus requisits de fons propis de conformitat amb les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 59 han de fer públics per separat aquests requisits en relació amb cada risc esmentat en aquestes lletres. A més, els requisits de fons propis pel risc de tipus d’interès específic de les posicions de titulització s’han de fer públics per separat.

Article 311 bis. Publicació d’informació sobre la gestió del risc operatiu

Als efectes de l’incís xi de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre la seva gestió del risc operatiu:

Article 312. Publicació d’informació sobre els indicadors clau

Als efectes de l’incís xii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública, en forma de quadre, els indicadors clau següents:

Article 313. Publicació d’informació sobre les exposicions al risc de tipus d’interès en relació amb posicions no mantingudes a la cartera de negociació

1. Als efectes de l’incís xiii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública, a partir del 13 de març del 2026, la informació quantitativa i qualitativa sobre els riscos derivats de possibles variacions dels tipus d’interès que afectin tant el valor econòmic del patrimoni net com els ingressos nets per interessos procedents de les seves activitats alienes a la cartera de negociació a què es fa referència a l’article 23 i a l’apartat 5 de l’article 92 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



2. No obstant els requisits establerts a la lletra c i els incisos i a iv de la lletra e de l’apartat 1 d’aquest article, no són aplicables a les entitats que apliquin el mètode estàndard o el mètode estàndard simplificat esmentat a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 314. Publicació d’informació sobre les exposicions a posicions de titulització

Als efectes de l’incís xiii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que calculin les exposicions ponderades per risc de conformitat amb la secció quarta del capítol tercer del títol III, o els requisits de fons propis de conformitat amb els articles 219 o 220, han de fer pública la informació següent, per separat, sobre les activitats de la seva cartera de negociació i de la seva cartera d’inversió:

Article 314 bis. Publicació d’informació sobre riscos ambientals, socials i de governança (riscos ASG)

A partir del 13 de març del 2027, les entitats grans, tal com es defineixen en el punt 28 bis de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que hagin emès valors admesos a negociació en un mercat regulat del Principat d’Andorra, tal com es defineix al punt 12 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, han de fer pública la informació sobre riscos ASG, inclosos els riscos físics i els de transició.

Article 315. Publicació d’informació sobre la política de retribució

1. Als efectes de l’incís xv de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre la seva política i les seves pràctiques de retribucions, en relació amb les categories de personal les activitats professionals de les quals incideixen de manera important en el seu perfil de risc:



Als efectes de la lletra k del paràgraf primer, les entitats que es beneficien d’aquesta excepció han d’indicar si ho fan sobre la base de les lletres a o b de l’apartat 5 de l’article 6 undecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. També han d’indicar per a quin dels principis de remuneració apliquen les excepcions, el nombre d’empleats que se’n beneficien i el total de la seva remuneració total, desglossada per remuneració fixa i variable.

2. En el cas de les entitats grans, tal com es defineixen en el punt 28 bis de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, també han de fer pública la informació quantitativa a què es refereix aquest article sobre la retribució de l’òrgan d’administració en el seu conjunt, diferenciant entre membres executius i no executius.

Les entitats han de complir els requisits establerts en aquest article d’una manera que sigui apropiada a la seva mida i organització interna i a la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, i sense perjudici del que disposa la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.

Article 316. Publicació d’informació sobre la ràtio de palanquejament

1 Als efectes de l’incís xvi de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats previstes al títol VII han de fer pública la informació següent sobre la seva ràtio de palanquejament, calculada de conformitat amb l’article 294, i la seva gestió del risc de palanquejament excessiu:



2. Les entitats públiques de crèdit al desenvolupament definides a l’apartat 2 de l’article 294 bis han de fer pública la ràtio de palanquejament sense l’ajust de la mesura de l’exposició total determinada d’acord amb la lletra c de l’apartat 1 de l’article 294 bis.

3. A més de les lletres a i b de l’apartat 1 d’aquest article, les entitats grans, tal com es defineixen en el punt 28 bis de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, han de fer pública la informació sobre la ràtio de palanquejament i el desglossament de la mesura de l’exposició total a què es refereix l’apartat 4 de l’article 294, a partir de mitjanes que es calculen d’acord amb el comunicat tècnic de l’AFA a què es refereix l’apartat 3 de l’article 85 bis de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 316 bis. Publicació dels requisits de liquiditat

1. Als efectes de l’incís xvi bis de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats subjectes al títol VI han de publicar informació sobre la ràtio de cobertura de liquiditat, la ràtio de finançament estable net i la gestió del risc de liquiditat de conformitat amb aquest article.

2. Les entitats han de publicar la informació següent en relació amb la ràtio de cobertura de liquiditat calculada d’acord amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280;



3. Les entitats han de fer pública la informació següent en relació amb la seva ràtio de finançament estable net calculada d’acord amb el capítol quart del títol VI:



4. Les entitats han de publicar informació sobre els dispositius, els sistemes, els procediments i les estratègies establerts per a la determinació, el mesurament, la gestió i el seguiment del seu risc de liquiditat, d’acord amb l’article 25 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Capítol tercer. Criteris de selecció per a l’ús d’instruments i metodologies particulars

Article 317. Publicació d’informació sobre l’ús de tècniques de reducció del risc de crèdit

1. Als efectes de l’incís xvii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que apliquin tècniques de mitigació del risc de crèdit han de fer pública la informació següent:

Títol IX. Supervisió prudencial

Article 318. Risc macroprudencial o sistèmic observat al Principat d’Andorra

1. El ministeri encarregat de les finances ha de designar una autoritat encarregada d’aplicar aquest article. L’autoritat encarregada de la supervisió del risc macroprudencial o sistèmic observat al Principat d’Andorra ha de ser o l’AFA o una autoritat designada a aquest efecte.

2. Si l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 observa canvis en la intensitat del risc macroprudencial o sistèmic del sistema financer andorrà capaços de comportar perjudicis greus per al sistema financer i l’economia real del Principat d’Andorra, i aquesta autoritat considera que aquest risc s’afrontaria millor mitjançant mesures més estrictes, ho ha de notificar al Consell General, al Govern, i si escau, a altres autoritats competents supranacionals i organismes internacionals responsables de la gestió del risc macroprudencial, i ha de presentar proves quantitatives i qualitatives pertinents de tots els elements següents:



3. Quan l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 rebi autorització per part del Govern per aplicar les mesures de conformitat amb aquest article, aquesta autoritat pot facilitar a les corresponents autoritats competents o autoritats designades de països tercers la informació pertinent que es consideri necessària per a l’estabilitat del sistema financer andorrà o el d’aquests països tercers en els quals les entitats operatives del sistema financer tinguin una presència significativa.

4. Una vegada autoritzada pel Govern, l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 pot adoptar immediatament les mesures per un període màxim de dos anys o fins que el risc macroprudencial o sistèmic deixi d’existir si això ocorregués abans.

5. Malgrat el que es disposa en l’apartat 3, l’AFA pot proposar al ministeri encarregat de les finances incrementar les ponderacions de risc en un 25% com a màxim respecte a les establertes en aquest Reglament per a les exposicions indicades en els incisos vi i vii de la lletra d de l’apartat 2 d’aquest article, i a reforçar fins a un 15% el límit de les grans exposicions fixat en l’article 260, per un període màxim de dos anys o fins que el risc macroprudencial o sistèmic deixi d’existir si això ocorregués abans, sempre que es compleixin les condicions i requisits de notificació esmentats a l’apartat 2 d’aquest article.

Article 319. Requisits prudencials

L’AFA o l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 318 poden sol·licitar al Govern modificacions d’aquest Reglament, per tal d’imposar, durant un període d’un any, requisits prudencials més estrictes pel que fa a les exposicions quan això sigui necessari per afrontar canvis d’intensitat dels riscos microprudencials i macroprudencials derivats de l’evolució del mercat i quan els instruments d’aquest Reglament i de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no siguin suficients per fer front a aquests riscs, en relació amb:



El Govern ha de presentar al Consell General, amb una freqüència almenys anual, un informe sobre els aspectes de l’evolució del mercat que poguessin fer necessari el recurs a aquest article.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Pèrdues no realitzades i valorades al valor raonable

1. Malgrat el que disposa l’apartat 4 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 les entitats només han d’incloure en el càlcul dels seus elements del capital de nivell 1 ordinari el percentatge aplicable de pèrdues no realitzades relacionades amb actius o passius, valorades al valor raonable i registrades en el balanç, excloent les previstes a l’article 18, així com totes les altres pèrdues no realitzades registrades en el compte de resultats.

2. El percentatge aplicable a efectes de l’apartat 1 que s’ha d’aplicar en funció de la data és el següent:

Disposició transitòria segona. Guanys no realitzats valorats al valor raonable

1. No obstant el que disposa l’apartat 4 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022, les entitats han de suprimir dels seus elements del capital de nivell 1 ordinari el percentatge aplicable de guanys no realitzats, relacionats amb actius o passius, valorats al valor raonable i registrats en el balanç, excloent els previstos en l’article 18, així com tots els altres guanys no realitzats, exceptuant aquells que estiguin relacionats amb béns d’inversió i s’hagin registrat en el compte de resultats. L’import residual resultant no s’ha d’eliminar dels elements del capital de nivell 1 ordinari.

2. A efectes de l’apartat 1, el percentatge aplicable ha de ser del 100% durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019 i, després d’aquesta data, s’han d’aplicar en funció de la data els percentatges següents:



3. No obstant el que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 18 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre l’1 de gener del 2018 i el 31 de desembre del 2022, les entitats no han d’incloure en els seus fons propis el percentatge aplicable, especificat en la disposició transitòria tretzena, de guanys i pèrdues valorades al valor raonable, procedents de passius derivats que siguin conseqüència de canvis en la pròpia qualificació creditícia de l’entitat. El percentatge aplicat a les pèrdues valorades al valor raonable que siguin conseqüència de canvis en la pròpia qualificació creditícia de l’entitat no ha de ser superior al percentatge aplicat a les pèrdues valorades al valor raonable que siguin conseqüència de canvis en la pròpia qualificació creditícia de l’entitat.

Disposició transitòria segona bis. Tractament temporal de pèrdues i guanys no realitzats valorats al valor raonable amb canvis en un altre resultat global en vista de la pandèmia de la COVID-19

1. Malgrat el que disposa l’apartat 4 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com les disposicions transitòries primera i segona, en el període comprès entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2022 (en endavant, “període de tractament temporal”), les entitats poden retirar del càlcul dels elements del seu capital de nivell 1 ordinari l’import A determinat d’acord amb la fórmula següent:



En què:



2. Les entitats han d’aplicar els factors següents per al càlcul de l’import A esmentat en l’apartat 1:



3. Quan una entitat decideixi aplicar el tractament temporal previst en l’apartat 1, ha d’informar de la seva decisió l’AFA en un termini de cinc dies des de l’entrada en vigor d’aquest Decret. Prèvia autorització de l’AFA, l’entitat pot revocar la seva decisió inicial una sola vegada durant el període del tractament temporal. Les entitats posen en coneixement públic si apliquen aquest tractament.

4. Quan una entitat retiri dels seus elements del capital de nivell 1 ordinari un import corresponent a pèrdues no realitzades de conformitat amb l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, ha de recalcular tots els requisits previstos en aquest Reglament i en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que es calculin amb qualsevol dels elements següents:



En recalcular el requisit de què es tracti, l’entitat no ha de tenir en compte els efectes que tinguin sobre aquests elements les provisions per pèrdues creditícies esperades relatives a les exposicions enfront d’administracions centrals, administracions regionals o d’autoritats locals referides a l’apartat 2 de l’article 81, i a les exposicions de l’apartat 4 de l’article 82, enfront d’ens del sector públic, a exclusió dels actius financers amb deterioració creditícia que es defineixen en l’apèndix A de l’annex relatiu a la NIIF 9.

5. Durant els períodes establerts en l’apartat 2 d’aquesta disposició transitòria, a més de fer pública la informació exigida en el títol VIII, les entitats que hagin decidit aplicar el tractament temporal de l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria han de posar en coneixement públic els imports dels fons propis, el capital de nivell 1 ordinari i el capital de nivell 1, la ràtio total de capital, la ràtio de capital de nivell 1 ordinari, la ràtio de capital de nivell 1 i la ràtio de palanquejament que tindrien en cas que no apliquessin aquest tractament.

Disposició transitòria tercera. Deduccions en els elements de capital de nivell 1 ordinari

1. Malgrat el que disposa l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 s’aplica el següent:



2. Les entitats han de determinar la part de l’import total residual a què es refereix la lletra d de l’apartat 1, subjecte a l’apartat 5 de la disposició transitòria sisena, dividint l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:



3. Les entitats han de determinar la part de l’import total residual a què es refereix la lletra d de l’apartat 1, subjecte a l’apartat 9 de la disposició transitòria sisena, dividint l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

Disposició transitòria tercera bis. Excepció relativa a les deduccions dels elements del capital de nivell 1 ordinari en el cas de les exposicions dubtoses

Segons el que es disposa en la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats no han de deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari l’import aplicable corresponent a la insuficiència de la cobertura de les exposicions dubtoses quan l’exposició s’hagi originat abans de la data d’entrada en vigor del present Decret.

Quan l’entitat modifiqui les condicions d’una exposició originada abans de la data d’entrada en vigor del present Decret de manera que augmenti l’exposició de l’entitat enfront del deutor, l’exposició es considerarà originada en la data en què resulti aplicable la modificació i deixa de poder acollir-se a l’excepció prevista en el paràgraf primer.

Disposició transitòria quarta. Exempció de la deducció a efectuar en els elements del capital de nivell 1 ordinari

1. A efectes d’aquest article, els elements pertinents del capital de nivell 1 ordinari ha de comprendre els elements del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat calculats després d’aplicar el que disposa l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i realitzar les deduccions que preveuen les lletres a a g, els incisos ii a iii de la lletra j i la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, excepte els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1 de l’article 31, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 les entitats no han deduir els elements indicats a les lletres a i b d’aquest apartat que, en termes agregats, siguin iguals o inferiors al 15% dels elements pertinents del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat:



3. No obstant el que disposa l’apartat 4 de l’article 31, als elements exempts de la deducció d’acord amb el que disposa l’apartat 2 d’aquest article, se’ls ha d’aplicar una ponderació de risc del 250%. Els elements a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 d’aquest article, estan subjectes als requisits del capítol cinquè del títol III, segons escaigui.

Disposició transitòria cinquena. Exempció de la deducció de les participacions en el capital d’empreses d’assegurances en els elements del capital de nivell 1 ordinari

1. No obstant el que disposa l’apartat 1 de l’article 32, durant el període comprès entre el 31 de desembre del 2023 i el 31 de desembre del 2029, les entitats poden optar per no deduir les participacions en el capital d’entitats asseguradores, d’entitats reasseguradores i de societats de cartera d’assegurances sempre que es compleixin les condicions següents:



2. La participació en capital que no es dedueixi de conformitat amb l’apartat 1 es considera com a exposició i se li ha d’aplicar una ponderació de risc del 370%.

Disposició transitòria sisena. Elements no deduïts en el capital de nivell 1 ordinari

1. No obstant el que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i en les lletres a a h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022, les entitats han d’aplicar el que es disposa en aquest article als imports residuals dels elements a què es refereixen l’apartat 3 de la disposició transitòria segona, i les lletres b i d de l’apartat 1 de la disposició transitòria tercera, segons escaigui.

2. No s’ha de deduir l’import residual dels ajustos de valoració de passius derivats resultants del propi risc de crèdit de l’entitat.

3. Les entitats han d’aplicar el següent a l’import residual de les pèrdues de l’exercici financer en curs a què es refereix la lletra a de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



4. Les entitats han de deduir dels elements del capital de nivell 1 l’import residual dels actius intangibles previstos en la lletra b de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

5. L’import residual dels actius per impostos diferits a què es refereix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no s’ha de deduir i està subjecte a una ponderació de risc del 0%.

6. Les entitats han d’aplicar el següent a l’import residual de les tinences d’instruments del capital de nivell 1 ordinari de conformitat amb la lletra e de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



7. Les entitats han d’aplicar el següent a l’import residual de les tinences d’instruments de capital de nivell 1 ordinari d’un ens del sector financer en cas de tinences recíproques amb aquesta entitat segons el que s’estableix en la lletra f de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



8. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereix la lletra g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



9. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereix la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:

Disposició transitòria setena. Introducció de modificacions a la norma NIC 19

1. Malgrat el que disposa la disposició transitòria quinzena, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2023, l’AFA pot permetre que les entitats afegeixin al seu capital de nivell 1 ordinari l’import aplicable de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article multiplicat pel factor aplicat de conformitat amb l’apartat 3.

2. L’import aplicable s’ha de calcular deduint de la suma obtinguda de conformitat amb la lletra a la suma obtinguda de conformitat amb la lletra b:



3. Són aplicables els factors següents:



5. Les entitats han de comunicar en els seus estats financers publicats els valors dels actius i passius de conformitat amb l’apartat 2.

Disposició transitòria vuitena. Introducció de la NIIF 9

1. Com a excepció al que disposa l’article 31 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i fins al final dels períodes transitoris establerts en els apartats 5 i 5 bis d’aquesta disposició transitòria, les entitats següents poden afegir al seu capital de nivell 1 ordinari l’import calculat de conformitat amb aquest apartat:



L’import a què es refereix el paràgraf primer (ABSA) es calcula mitjançant la fórmula següent:



En què:



2. Les entitats han de calcular per separat l’import esmentat en el paràgraf 2 de l’apartat 1, com el més gran dels dos imports esmentats en les lletres a i b d’aquest apartat:



3. Les entitats han de calcular l’import pel qual l’import previst en la lletra a superi l’import esmentat a la lletra b per separat:



4. Quan l’import especificat de conformitat amb la lletra a de l’apartat 3 superi l’import especificat en la lletra b de l’apartat 3, les entitats han d’establir que A4,SA és igual a la diferència entre aquests imports; en cas contrari, han d’establir que A4,SA és igual a zero.

5. Les entitats han d’aplicar els següents factors f1 per al càlcul de l’import ABSA a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1:



Per a l’exercici que comenci després de l’1 de gener del 2020, però abans de l’1 de gener del 2021, han d’adaptar les dates que figuren en les lletres a a e del paràgraf primer, perquè es corresponguin amb les del seu exercici, han de notificar les dates adaptades a l’AFA i les han de fer públiques.

5 bis. Les entitats han d’aplicar els següents factors f2 per al càlcul de l’import ABSA a què es refereix l’apartat 1:



Per a l’exercici que comenci després de l’1 de gener del 2020, però abans de l’1 de gener del 2021, han d’adaptar les dates que figuren en les lletres a a e del paràgraf primer, perquè es corresponguin amb les del seu exercici, han de notificar les dates adaptades a l’AFA i les han de fer públiques.

6. Quan una entitat inclogui un import en el seu capital de nivell 1 ordinari d’acord amb l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, ha de calcular novament tots els requisits establerts en aquest Reglament i en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en els quals intervingui algun dels elements següents, sense tenir en compte els efectes que tenen sobre aquests elements les provisions per pèrdues creditícies esperades que hagi inclòs en el seu capital de nivell 1 ordinari:



En què:



6 bis. Com a excepció al que disposa la lletra b de l’apartat 6, quan es tornin a calcular els requisits establerts en aquest Reglament i en la Llei 35/2018, les entitats poden assignar una ponderació de risc del 100% a l’import ABSA a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1. A l’efecte del càlcul de la mesura de l’exposició total a què es refereix l’apartat 4 de l’article 294, les entitats han d’afegir a la mesura de l’exposició total l’import ABSA a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1.

Les entitats poden triar només una vegada entre utilitzar el càlcul establert en la lletra b de l’apartat 6, o el càlcul establert en el paràgraf primer d’aquest apartat. Les entitats han de posar en coneixement públic la seva decisió.

7. Durant els períodes establerts en els apartats 5 i 5 bis, a més de fer pública la informació exigida en el títol VIII, les entitats que hagin decidit aplicar les disposicions establertes en aquesta disposició transitòria han d’informar l’AFA i han de fer públics els imports dels fons propis, el capital de nivell 1 ordinari i el capital de nivell 1, la ràtio de capital de nivell 1 ordinari, la ràtio de capital de nivell 1, la ràtio de capital total i la ràtio de palanquejament que tindrien en cas que no haguessin aplicat aquesta disposició transitòria.

8. Les entitats han de decidir si apliquen les disposicions establertes en aquesta disposició transitòria durant el període transitori i han d’informar l’AFA de la seva decisió a tot tardar el 31 de març del 2019. Prèvia autorització de l’AFA, una entitat pot revocar la seva decisió durant el període transitori. Les entitats han de fer pública qualsevol decisió adoptada de conformitat amb aquest paràgraf.

Les entitats que hagin decidit aplicar les disposicions establertes en aquesta disposició transitòria poden decidir no aplicar l’apartat 4, i en aquest cas han d’informar l’AFA de la seva decisió a tot tardar el 31 de març del 2019. En aquest cas, l’entitat ha de fixar en zero els elements a què es refereix l’apartat 1. Prèvia autorització de l’AFA, una entitat pot revocar la seva decisió durant el període transitori. Les entitats han de fer pública qualsevol decisió adoptada de conformitat amb aquest paràgraf.

Les entitats que hagin decidit aplicar les disposicions establertes en aquesta disposició transitòria poden decidir no aplicar l’apartat 2, i en aquest cas han d’informar l’AFA. En aquest cas, l’entitat ha de fixar en zero els elements a què es refereix l’apartat 1. Prèvia autorització de l’AFA, una entitat pot revocar la seva decisió durant el període transitori.

9. Mitjançant un comunicat tècnic, i a tot tardar el 31 de març del 2019, l’AFA pot elaborar directrius o adoptar d’organismes reconeguts internacionalment les directrius per als requisits de publicitat que estableix aquesta disposició transitòria.

Disposició transitòria novena. Deduccions en els elements de capital de nivell 1 addicional

Malgrat el que disposa l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 és aplicable el següent:

Disposició transitòria desena. Elements no deduïts en els elements de capital de nivell 1 addicional

1. No obstant el que disposa l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 els requisits establerts en aquesta disposició transitòria s’han d’aplicar als imports residuals previstos en la lletra b de la disposició transitòria novena.

2. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereix la lletra a de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



3. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereix la lletra b de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



4. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereixen les lletres c i d de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:

Disposició transitòria onzena. Deduccions en els elements del capital de nivell 2

Malgrat el que disposa l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 és aplicable el següent:

Disposició transitòria dotzena. Deduccions en els elements de capital de nivell 2

1. Malgrat el que disposa l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 els requisits establerts en aquesta disposició transitòria s’han d’aplicar als imports residuals previstos en la lletra b de la disposició transitòria onzena.

2. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereix la lletra a de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



3. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereix la lletra b de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



4. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereixen les lletres c i d de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:

Disposició transitòria tretzena. Percentatges aplicables a la deducció en elements de capital de nivell 1, nivell 1 addicional i nivell 2

1. Els percentatges aplicables a efectes de l’apartat 3 de la disposició transitòria segona, de les lletres a i c de l’apartat 1 de la disposició transitòria tercera, de la lletra a de la disposició transitòria novena, i de la lletra a de la disposició transitòria onzena, són els següents:



2. No obstant el que disposa l’apartat 1 respecte dels elements previstos en la lletra c de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que existien abans de el 24 de gener del 2019, els percentatges aplicables a efectes de la lletra c de l’apartat 1 de la disposició transitòria tercera són els següents:



3. Les entitats han d’aplicar els percentatges especificats en els apartats 1 i 2 en les deduccions següents:

Disposició transitòria catorzena. Reconeixement en els fons propis consolidats dels interessos minoritaris i del capital de nivell 1 addicional i el capital de nivell 2 admissibles

1. Malgrat el que disposen la lletra b de l’apartat 1 de l’article 51, la lletra b de l’apartat 1 de l’article 52 i la lletra b de l’apartat 1 de l’article 54, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 els percentatges previstos en aquests articles s’han de multiplicar pel factor aplicable especificat en l’apartat 2.

2. Els factors aplicables a efectes de l’apartat 1 són els següents:

Disposició transitòria quinzena. Deduccions i filtres addicionals

1. No obstant el que disposen els articles 29, 30, 33 i 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022, les entitats han d’efectuar ajustos dirigits a incloure en els elements del capital de nivell 1 ordinari, del capital de nivell 1, del capital de nivell 2 o dels fons propis, o bé a deduir d’aquests elements, el percentatge aplicable de filtres i deduccions, previstes de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 3 del Decret legislatiu del 12 de febrer del 2014 pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, i que no estan previstes en el títol II d’aquest Reglament.

2. Malgrat el que disposen la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i l’apartat 1 de l’article 32, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, l’AFA pot exigir o permetre a les entitats que, en cas que no es compleixin els requisits estipulats en la lletra b de l’apartat 1 de l’article 32, apliquin els mètodes a què fa referència l’apartat 1 de l’article 32, en lloc de la deducció prevista en virtut de l’apartat 1 de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. En aquests casos, la proporció de tinences dels instruments dels fons propis d’un ens del sector financer què l’empresa matriu tingui una inversió significativa que no sigui necessari deduir de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 32, la determina el percentatge aplicable previst en l’apartat 4 d’aquesta disposició transitòria. L’import que no es dedueixi està subjecte als requisits de l’apartat 4 de l’article 32, segons escaigui.

3. Els percentatges aplicables a efectes de l’apartat 1 són els següents:



4. A efectes del que disposa l’apartat 2, el percentatge aplicable se situa en el 50% per al període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019.

Disposició transitòria setzena. Àmbit d’aplicació relatiu a les operacions amb derivats amb fons de pensions

Pel que fa als contractes de derivats extraborsaris que redueixen de manera objectivament mesurable els riscs d’inversió directament relacionats amb la solvència financera dels sistemes de plans de pensions de jubilació, les entitats no han de calcular els requisits de fons propis per riscs CVA, tal com es disposa en la lletra c de l’apartat 4 de l’article 249 d’aquest Reglament.

Disposició transitòria dissetena. Aplicabilitat de les disposicions d’anterioritat als elements considerats de fons propis, d’acord amb la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996

1. Aquesta disposició transitòria és aplicable únicament als instruments i elements emesos en data 31 de desembre del 2016 o amb anterioritat a aquesta data i que fossin admissibles com a fons propis en data 31 de desembre del 2016.

2. Malgrat el que es disposa en els articles 32 i 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i en els articles 14, 15, 33 i 41 d’aquest Reglament, aquesta disposició transitòria s’ha d’aplicar entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026.

3. Sense perjudici de la disposició transitòria divuitena i el límit indicat en l’apartat 2 de la disposició transitòria dinovena, el capital social subscrit, de conformitat amb el marc comptable aplicable, més els corresponents comptes de primes d’emissió, considerats fons propis bàsics d’acord amb l’article 3 del Decret legislatiu del 12 de febrer del 2014, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, es consideren elements de capital de nivell 1 ordinari encara que no es compleixin les condicions establertes a l’article 15.

4. Sense perjudici del límit indicat en l’apartat 3 de la disposició transitòria dinovena, els instruments, més els corresponents comptes de primes d’emissió, que compleixin els requisits del paràgraf següent considerats fons propis bàsics d’acord amb l’article 3 del Decret legislatiu del 12 de febrer del 2014, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, es consideren elements del capital de nivell 1 addicional encara que no es compleixin les condicions establertes a l’article 33.

A efectes del paràgraf anterior, els instruments han de ser diferents dels previstos en l’apartat 3 i han de complir els requisits establerts en les lletres a i b següents:



5. Sense perjudici dels límits indicats en l’apartat 4 de la disposició transitòria dinovena, els elements, més els corresponents comptes de primes d’emissió, indicats en el paràgraf següent que siguin admissibles com a fons propis d’acord amb l’article 3 el Decret legislatiu del 12 de febrer del 2014, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, es consideren instruments del capital de nivell 2 encara que aquests elements no estiguin previstos en l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o no es compleixin les condicions establertes a l’article 41 d’aquest Reglament.

A efectes del paràgraf anterior, els elements admissibles són els següents:



A efectes de l’incís ii, si no ha estat fixada la data de venciment del deute, els crèdits afectats només poden ser reemborsables amb l’autorització prèvia de l’AFA de conformitat amb l’incís iv de de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats i la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Disposició transitòria divuitena. Admissibilitat de la inclusió en el capital de nivell 1 ordinari dels comptes de primes d’emissió relacionades amb elements considerats com a fons propis d’acord amb la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996

1. Aquesta disposició transitòria és aplicable únicament als instruments que s’hagin emès abans del 31 de desembre del 2015.

2. Els comptes de primes d’emissió relacionades amb el capital social subscrit, de conformitat amb el marc comptable aplicable, considerades com a fons propis originals d’acord amb l’article 3 del Decret legislatiu del 12 del febrer del 2014, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, es consideren elements de capital de nivell 1 ordinari si compleixen les condicions establertes a les lletres i i j de l’apartat 1 de l’article 15.

Disposició transitòria dinovena. Límits en l’aplicació de els disposicions d’anterioritat als elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional i del capital de nivell 2

1. Entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026, la mesura en què els instruments i elements previstos en la disposició transitòria dissetena es consideren fons propis queda limitada d’acord amb el que s’estableix en aquesta disposició transitòria.

2. L’import dels elements previstos en l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, que es consideren elements del capital de nivell 1 ordinari, queda limitat al percentatge aplicable de la suma dels imports indicats en les lletres a i b d’aquest apartat:



3. L’import dels elements previstos en l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena, que es consideren elements del capital de nivell 1 addicional, queda limitat al percentatge aplicable multiplicat pel resultat de restar de la suma dels imports indicats a les lletres a i b d’aquest apartat la suma dels imports indicats a les lletres e a f d’aquest mateix apartat:



4. L’import dels elements previstos en l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena, que es consideren elements del capital de nivell 2, queda limitat al percentatge aplicable del resultat de restar de la suma dels imports indicats a les lletres a a d d’aquest apartat, la suma dels imports indicats a les lletres e a h d’aquest apartat:



5. A efectes d’aquesta disposició transitòria, els percentatges aplicables previstos en els apartats 2 a 4 són els següents:

Disposició transitòria vintena. Altres elements dels fons propis exclosos de les disposicions d’anterioritat aplicables als elements de capital de nivell 1 ordinari o del capital de nivell 1 addicional

1. Entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de maig del 2026, les entitats poden tractar, com a excepció al que disposen els articles 32 i 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i els articles 33 i 41 d’aquest Reglament, com a elements previstos en l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena, el capital, més els corresponents comptes de primes d’emissió, a què es refereix l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, exclòs dels elements del capital de nivell 1 ordinari per superar el percentatge aplicable indicat en l’apartat 2 de la disposició transitòria dinovena, en la mesura que amb la inclusió del capital esmentat i de les corresponents comptes de primes d’emissió no se superi el percentatge aplicable esmentat en l’apartat 3 de la disposició transitòria dinovena.

2. Entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de maig del 2026, les entitats poden tractar, com a excepció al que disposen els articles 32 i 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i els articles 33 i 41 d’aquest Reglament, els elements següents com a elements previstos en l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena, en la mesura que amb la seva inclusió no se superi el percentatge aplicable esmentat en l’apartat 4 de la disposició transitòria dinovena:



3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal d’especificar les condicions en què els instruments dels fons propis a què es refereixen els apartats 1 i 2 es consideren previstos en els apartats 4 o 5 de la disposició transitòria dinovena, durant el període comprès entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026.

Disposició transitòria vint-i-unena. Amortització dels elements que es consideren elements del capital de nivell 2 en virtut de disposicions d’anterioritat

Els elements previstos en l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena que puguin considerar-se elements del capital de nivell 2 esmentats en l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena, o en l’apartat 4 de la disposició transitòria dinovena, estan subjectes als requisits que estableix l’article 42.

Disposició transitòria vint-i-dosena. Instruments híbrids amb opció i incentius d’amortització

1. Entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026, els instruments previstos en l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena que incloguin en els seus termes i condicions una opció amb incentius d’amortització per part de l’entitat es troben subjectes al que disposa aquesta disposició transitòria, com a excepció al que disposa l’article 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i l’article 33 d’aquest Reglament.

2. Els instruments es consideren instruments de capital de nivell 1 addicional si es compleixen les condicions següents:



3. Els instruments es consideren instruments del capital de nivell 1 addicional amb el seu reconeixement reduït, de conformitat amb l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena, fins a la data del seu venciment efectiu, i posteriorment s’han de considerar elements del capital de nivell 1 addicional sense limitació, a condició que:



4. A partir del 24 de gener del 2019, els instruments no es poden considerar instruments del capital de nivell 1 addicional ni es troben subjectes al que disposa l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena, quan es compleixin les condicions següents:



5. Els instruments es consideren instruments del capital de nivell 1 addicional amb el seu reconeixement reduït de conformitat amb l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena fins a la data del seu venciment efectiu, i no es poden considerar posteriorment instruments del capital de nivell 1 addicional quan es compleixin les condicions següents:



6. Els instruments es consideren instruments del capital de nivell 1 addicional de conformitat amb l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena, quan es compleixin les condicions següents:

Disposició transitòria vint-i-tresena. Elements de capital de nivell 2 amb incentius d’amortització

1. Malgrat el que disposen l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i l’article 41 d’aquest Reglament, i durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026, els elements previstos en la lletra b de l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena que es consideressin admissibles d’acord amb l’article 3 del Decret legislatiu del 12 de febrer del 2014, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, i que incloguin en els seus termes i condicions una opció amb incentius d’amortització per part de l’entitat, estan subjectes al que disposa aquesta disposició transitòria.

2. Els elements es consideren instruments del capital de nivell 2 a condició que:



3. Els elements es consideren elements del capital de nivell 2 de conformitat amb l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena fins a la data del seu venciment efectiu i posteriorment s’han de considerar elements del capital de nivell 2 sense limitació quan es compleixin les condicions següents:



4. Els elements no es consideren elements del capital de nivell 2 a partir del 24 de gener del 2019 quan es compleixin les condicions següents:



5. Els elements es consideren elements del capital de nivell 2 amb la seva comptabilització reduïda de conformitat amb l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena fins a la data del seu venciment efectiu i no es consideraran posteriorment elements del capital de nivell 2 quan es compleixin les condicions següents:



6. Els elements es consideren elements del capital de nivell 2, de conformitat amb l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena, quan es compleixin les condicions següents:

Disposició transitòria vint-i-quatrena. Venciment efectiu

Als efectes del que disposen la disposició transitòria vint-i-dosena i la disposició transitòria vint-i-tresena, el venciment efectiu es determina de la manera següent:

Disposició transitòria vint-i-cinquena. Comunicació dels fons propis

1. Les entitats han d’aplicar el que disposa aquesta disposició transitòria durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026.

2. Durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022, les entitats han de comunicar la informació addicional següent sobre els seus fons propis:



3. Durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026, les entitats han de comunicar l’import dels instruments que poden considerar-se instruments del capital de nivell 1 ordinari, instruments del capital de nivell 1 addicional i instruments del capital de nivell 2 en virtut de la disposició transitòria dissetena.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per especificar plantilles per a la comunicació de conformitat amb aquesta disposició transitòria. Les plantilles han d’incloure els elements enumerats en les lletres a, b, d i e de l’apartat 1 de l’article 304, modificat per les disposicions transitòries primera a vint-i-quatrena.

Disposició transitòria vint-i-sisena. Disposicions transitòries aplicables a grans exposicions

1. Les disposicions relatives a les grans exposicions que figuren en l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com en els articles 253 a 268 d’aquest Reglament, no s’apliquen a les empreses d’inversió l’activitat principal de les quals consisteixi exclusivament en la provisió de serveis d’inversió o en activitats relacionades amb els instruments financers esmentats en les lletres e a g i les lletres i a k del punt 11 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

Aquesta exempció es pot utilitzar fins a la data d’entrada en vigor de les modificacions d’aquest Reglament per introduir un règim adequat de supervisió prudencial de les empreses d’inversió.

2. Malgrat el que disposa l’apartat 1 de l’article 260, l’AFA pot permetre a les entitats contraure qualsevol de les exposicions previstes en l’apartat 3 d’aquesta disposició transitòria que reuneixin les condicions establertes en l’apartat 4 d’aquesta disposició transitòria, fins als límits següents:



Els límits indicats a les lletres a, b i c del paràgraf primer d’aquest apartat s’han d’aplicar als valors d’exposició un cop considerat l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268.

3. Les disposicions transitòries establertes en l’apartat 2 s’han d’aplicar a les exposicions següents:



A efectes de les lletres a, b i c del paràgraf primer d’aquest apartat, les disposicions transitòries a què es refereix l’apartat 2 només s’apliquen a actius i altres exposicions, enfront de, o garantides per, ens del sector públic que rebin el mateix tractament que les exposicions enfront d’una administració central, una administració regional o una autoritat local, de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 82. Quan els actius i altres exposicions enfront de, o garantides per, ens del sector públic rebin el mateix tractament que les exposicions enfront d’una administració regional o una autoritat local, de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 82, les disposicions transitòries de l’apartat 2 només s’apliquen quan les exposicions enfront d’aquesta administració regional o autoritat local rebin el mateix tractament que les exposicions enfront d’una administració central, de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 81.

4. Les disposicions transitòries establertes en l’apartat 2 d’aquesta disposició transitòria s’han d’aplicar únicament quan una exposició esmentada en l’apartat 3 d’aquesta mateixa disposició transitòria compleixi totes les condicions següents:

Disposició transitòria vint-i-setena. Disposicions transitòries aplicables al capital admissible

Malgrat el que disposen l’incís ii de la lletra a i l’incís ii de la lletra b del punt 21 de l’apartat 1 de l’article 4, el capital admissible pot incloure capital de nivell 2 fins a un màxim:

Disposició transitòria vint-i-setena bis. Anterioritat de les emissions a través d’entitats de comesa especial

1. No obstant l’article 33, fins al 31 de desembre del 2026 els instruments de capital que no hagin estat emesos directament per una entitat es consideren instruments de capital de nivell 1 addicional només quan es compleixin totes les condicions següents:



2. No obstant l’article 41, fins al 31 de desembre del 2026 els instruments de capital que no hagin estat emesos directament per una entitat es consideren instruments de capital de nivell 2 només quan es compleixin totes les condicions següents:

Disposició transitòria vint-i-setena ter. Anterioritat dels instruments de fons propis i instruments de passius admissibles

1. No obstant els articles 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i 33 d’aquest Reglament, els instruments emesos abans del 27 de març del 2025 es consideren instruments de capital de nivell 1 addicional a tot tardar fins al 28 de març del 2030, sempre que compleixin les condicions establertes als articles 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i 33 d’aquest Reglament, a excepció de les condicions establertes a les lletres p, q i r de l’apartat 1 de l’article 33 d’aquest Reglament.

2. No obstant els articles 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i 41 d’aquest Reglament, els instruments emesos abans del 27 de març del 2025 es consideren instruments de capital de nivell 2 com a molt tard fins al 28 de març del 2030, sempre que compleixin les condicions establertes als articles 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i les empreses d’inversió i 33 d’aquest Reglament, a excepció de les condicions establertes a les lletres n, o i p de l’article 41 d’aquest Reglament.

Disposició transitòria vint-i-setena quater. Anterioritat de les posicions de titulització preferents

No obstant el que disposa l’article 165, les entitats originadores poden calcular els imports de les exposicions ponderades per risc d’una posició de titulització preferent conforme al que disposen els articles 159 o 161 sempre que es compleixin les dos condicions següents:

Disposició transitòria vint-i-vuitena. Tractament de determinades exposicions enfront de les administracions centrals o els bancs centrals dels estats membres de la UE

Per al càlcul de les exposicions ponderades per risc a efectes de l’apartat 4 de l’article 80, fins al 31 de desembre del 2022 s’ha d’assignar la mateixa ponderació de risc en relació amb les exposicions enfront de les administracions centrals o els bancs centrals dels estats membres de la UE denominades i finançades en la moneda nacional de qualsevol estat membre de la UE que la que s’aplicaria a aquestes exposicions denominades i finançades en les seves respectives monedes nacionals.

Disposició transitòria vint-i-novena. Requisits de fons propis per exposicions enfront d’ECC

1. Quan una ECC d’un país tercer de fora de la UE sol·liciti el reconeixement de conformitat amb l’article 25 del Reglament (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell, del 4 de juliol del 2012, relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d’operacions, les entitats poden considerar aquesta ECC com una ECCQ a partir de la data en què hagi presentat la seva sol·licitud de reconeixement a l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (AEVM) i fins a una de les dates següents:



2. Fins que concloguin els terminis definits en l’apartat 1, quan alguna de les ECC esmentades en aquest apartat no posseeixi un fons per impagaments ni hagi establert un acord vinculant amb els seus membres compensadors que li permeti utilitzar la totalitat o una part del marge inicial rebut d’aquests membres com si fossin contribucions prefinançades, l’entitat ha de substituir la fórmula de càlcul del requisit de fons propis (Ki) segons el que preveu l’aparat 2 de l’article 194 per la fórmula següent:


En què:

Disposició transitòria trentena. Exempció aplicable als operadors en matèries primeres

Les disposicions d’aquest Reglament relatives als requisits de fons propis no s’apliquen a les empreses d’inversió l’activitat principal de les quals consisteixi exclusivament en la prestació de serveis d’inversió o en activitats relacionades amb els instruments financers esmentats en lletres e a g i la lletra i a k del punt 11 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

Aquesta exempció és aplicable fins a la data en què es modifiqui aquest Reglament per implementar un règim adequat de supervisió prudencial de les empreses d’inversió.

Disposició transitòria trenta-unena. Palanquejament

1. Malgrat el que disposen els articles 294 i 297, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026 les entitats han de calcular i notificar la ràtio de palanquejament utilitzant com a mesura del capital:



2. Malgrat el que disposa l’apartat 1 de l’article 316, les entitats poden optar per transmetre la informació relativa a la ràtio de palanquejament basant-se en una o ambdós definicions de mesura del capital especificades en les lletres a o b de l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria. Quan les entitats modifiquin la seva decisió sobre la ràtio de palanquejament a notificar, la primera notificació que tingui lloc després d’aquest canvi ha de contenir una conciliació de la informació relativa a totes les ràtios de palanquejament notificades fins al moment del canvi.

Disposició transitòria trentena primera bis. Tractament temporal del deute públic emès en la moneda d’un altre estat membre de la Unió Europea

1. Com a excepció al que disposa l’apartat 2 de l’article 80, fins al 31 de desembre del 2021, pel que fa a les exposicions enfront d’administracions centrals i bancs centrals dels estats membres de la UE, quan aquestes exposicions estiguin denominades i finançades en la moneda nacional d’un altre estat membre de la UE, s’ha d’aplicar el següent:



2. Com a excepció al que disposa l’apartat 1 de l’article 260, i l’apartat 2 de la disposició transitòria vint-i-sisena, l’AFA pot permetre que les entitats assumeixin les exposicions a què es refereix l’apartat 1, fins als límits següents:



Els límits indicats en les lletres a, b i c del paràgraf primer d’aquest apartat s’han d’aplicar als valors d’exposició una vegada considerat l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268.

Disposició transitòria trentena primera ter. Exclusió temporal de determinades exposicions enfront de bancs centrals de la mesura d’exposició total en vista de la pandèmia de la COVID-19

1. Com a excepció al que disposa l’apartat 4 de l’article 294, fins al 31 de desembre del 2021, les entitats poden excloure de la mesura de la seva exposició total les exposicions següents enfront del banc central de l’entitat, d’acord amb les condicions establertes en els apartats 2 i 3 d’aquesta disposició transitòria:



L’import exclòs per l’entitat no pot superar l’import mitjà diari de les exposicions enumerades en les lletres a i b del paràgraf primer durant tot el període de manteniment de reserves més recent del banc central de l’entitat.

2. Les entitats poden excloure les exposicions enumerades en l’apartat 1 quan l’autoritat competent hagi determinat, prèvia consulta al banc central pertinent, que es donen circumstàncies excepcionals que justifiquen l’exclusió a fi de facilitar l’aplicació de polítiques monetàries, i ho hagi declarat públicament.

3. Les exposicions que s’excloguin en virtut de l’apartat 1 han de complir les dos condicions següents:



Les entitats que excloguin de la mesura de la seva exposició total exposicions enfront del seu banc central, d’acord amb l’apartat 1, també han de posar en coneixement públic la ràtio de palanquejament que tindrien si no excloguessin aquestes exposicions.

Disposició transitòria trentena primera quater. Càlcul temporal del valor d’exposició de les compravendes convencionals pendents de liquidació en vista de la pandèmia de la COVID-19

1. Com a excepció al que disposa l’apartat 4 de l’article 294, les entitats poden calcular el valor d’exposició de les compravendes convencionals pendents de liquidació de conformitat amb els apartats 2, 3 i 4 d’aquesta disposició transitòria.

2. Les entitats han de tractar com a actius de conformitat amb la lletra a de l’apartat 4 de l’article 294 l’efectiu relacionat amb les vendes convencionals i els valors relacionats amb les compres convencionals que romanguin en el balanç fins a la data de liquidació.

3. Les entitats que, d’acord amb el marc comptable aplicable, apliquin la comptabilitat de la data de negociació a les compravendes convencionals pendents de liquidació han d’anul·lar qualsevol compensació permesa en virtut d’aquest marc comptable entre l’efectiu per cobrar corresponent a vendes convencionals pendents de liquidar i l’efectiu per pagar corresponent a compres convencionals pendents de liquidar. Després que les entitats hagin anul·lat la compensació comptable, poden compensar els imports d’efectiu per cobrar i d’efectiu per pagar quan les compravendes convencionals relacionades es liquidin pel procediment de lliurament contrapagament.

4. Les entitats que, d’acord amb el marc comptable aplicable, apliquin la comptabilitat de la data de liquidació a les compravendes convencionals pendents de liquidar han d’incloure en la mesura de l’exposició total la totalitat del valor nominal dels compromisos de pagament relacionats amb compres convencionals.

Les entitats poden compensar la totalitat del valor nominal dels compromisos de pagament relacionats amb compres convencionals i la totalitat del valor nominal de l’efectiu per cobrar relacionat amb vendes convencionals pendents de liquidar únicament quan es compleixin les dos condicions següents:



5. Als efectes d’aquesta disposició transitòria, s’entén per compravenda convencional la compra o la venda d’un valor en virtut d’un contracte les condicions del qual requereixin el lliurament del valor en el termini establert generalment per llei o convenció en el mercat corresponent.

Disposició transitòria trenta-dosena. Requisits de capital pel risc de crèdit en exposicions enfront de pimes

1. Les entitats han d’ajustar els imports de les exposicions ponderades per risc corresponents a exposicions enfront de pimes que no es trobin en situació d’impagament (RWEA, per la seva sigla en anglès), calculats de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III, d’acord amb la fórmula següent:


En què:



2. Als efectes d’aquesta disposició transitòria:

Disposició transitòria trenta-tresena. Ajust dels requisits de fons propis per risc de crèdit per a les exposicions davant entitats que gestionen o financen estructures o instal·lacions físiques, sistemes i xarxes que prestin o donin suport a serveis públics essencials

1. Els requisits de fons propis per risc de crèdit calculats d’acord amb el capítol tercer del títol III s’han de multiplicar per un factor de 0,75 sempre que l’exposició compleixi tots els criteris següents:



2. A efectes de la lletra e de l’apartat 1, els fluxos de caixa generats no es consideren previsibles llevat que una part substancial dels ingressos compleixi les condicions següents:



3. Les entitats han d’informar l’AFA, cada sis mesos, de l’import total d’exposicions davant entitats de projectes d’infraestructura calculat d’acord amb l’apartat 1 d’aquesta disposició.

Disposicións finals

Disposició final primera. Desenvolupament de Reglament relatiu a l’adopció de normes tècniques de la Unió Europea aplicables en matèria de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es faculta el Ministeri de Finances per a la redacció, adaptació o actualització, segons escaigui, dels reglaments necessaris per l’adopció de normes tècniques de regulació i d’execució de la Unió Europea aplicables en matèria de solvència, liquiditat supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Disposició final segona. Entrada en vigor

1. Aquest Reglament entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. Aquest Reglament s’ha d’aplicar a partir de l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, amb l’excepció de:




Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 6 de març del 2019

Annex I
Classificació de partides fora del balanç

1. Risc alt:



2. Risc mitjà:



3. Risc mitjà/baix:



4. Risc baix:

Annex II
Tipus de derivats

Tipus de derivats

1. Contractes sobre tipus d’interès:



2. Contractes sobre tipus de canvi i contractes sobre or:



3. Contractes de naturalesa anàloga als esmentats en les lletres a a e de l’apartat 1 i en les lletres a a d de l’apartat 2 d’aquest annex, relatius a altres índexs o elements de referència. Comprèn almenys tots els instruments esmentats a les lletres d, e, f, g, i a k del punt 11 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats que no estiguin inclosos d’una altra forma en els punts 1 o 2 d’aquest annex.

Annex III
Elements subjectes a notificació suplementària d’actius líquids

1. Efectiu.

2. Exposicions de bancs centrals, en la mesura que es pugui recórrer a aquestes exposicions en moments de tensió.

3. Valors mobiliaris que representen crèdits davant, o garantits per, emissors sobirans, bancs centrals, ens del sector públic no pertanyents a l’administració central, regions amb autonomia fiscal per imposar i recaptar tributs i autoritats locals, el Banc de Pagaments Internacionals, el Fons Monetari Internacional, la Unió Europea, el Fons Europeu d’Estabilitat Financera, el Mecanisme Europeu d’Estabilitat o bancs multilaterals de desenvolupament, i que reuneixen totes les condicions següents:



4. Valors mobiliaris diferents dels previstos en el punt 3 que representen crèdits davant, o garantits per, emissors sobirans o bancs centrals, emesos en les monedes nacionals de l’emissor sobirà o del banc central en la moneda i al país en el qual s’assumeixi el risc de liquiditat o emesos en altres divises, en la mesura que la tinença d’aquest deute es correspongui amb les necessitats de liquiditat de les operacions del banc en el país tercer de què es tracti.

5. Valors mobiliaris que representen crèdits davant, o garantits per, emissors sobirans, bancs centrals, ens del sector públic no pertanyents a l’administració central, regions amb autonomia fiscal per imposar i recaptar tributs i autoritats locals, o bancs multilaterals de desenvolupament, i que reuneixen totes les condicions següents:



6. Valors mobiliaris diferents dels previstos en els punts 3, 4 i 5 als quals pugui aplicar-se una ponderació de risc del 20% o més favorable d’acord amb el títol III, capítol tercer, secció segona o que, segons una qualificació interna, posseeixin una qualitat creditícia equivalent, i que compleixin alguna de les condicions següents:



7. Valors mobiliaris diferents dels previstos en els punts 3 a 6 als quals pugui aplicar-se una ponderació de risc del 50% o més favorable d’acord amb el títol III, capítol tercer, secció segona, o que, segons una qualificació interna, posseeixin una qualitat creditícia equivalent, i que no representin un crèdit enfront d’una SSPE, una entitat o una de les seves empreses associades.

8. Valors mobiliaris diferents dels previstos en els punts 3 a 7 garantits per actius als quals pugui aplicar-se una ponderació de risc del 35% o més favorable d’acord amb el títol III, capítol tercer, secció segona, o que, segons una qualificació interna, posseeixin una qualitat creditícia equivalent, i que estiguin totalment garantides per hipoteques constituïdes sobre béns immobles residencials de conformitat amb l’article 125.

9. Facilitats de crèdit contingent concedides per bancs centrals en el marc de la política monetària, en la mesura que aquestes facilitats no resultin garantides per actius líquids i excloent la provisió urgent de liquiditat.

10. Dipòsits mínims legals o estatutaris en entitats bancàries centrals i altres fons líquids estatutaris o contractuals disponibles de l’entitat o les entitats bancàries centrals que siguin membres de la xarxa a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79, en la mesura que aquests fons no estiguin garantits per actius líquids, si l’entitat bancària pertany a una xarxa en virtut de disposicions legals o estatutàries.

11. Participacions en capital ordinari negociades en mercats organitzats i compensades de forma centralitzada, que formen part d’un important índex borsari, denominades en la moneda nacional del país tercer i que no hagin estat emeses per una entitat ni per cap de les seves filials.

12. Or registrat en un mercat regulat, mantingut en custòdia.

Tots els elements, amb excepció dels esmentats en els punts 1, 2 i 9, han de complir totes les condicions següents:

1 Que es negociïn en mercats de comptat o mitjançant pactes individuals de recompra caracteritzats per un nivell baix de concentració;

2 Que tinguin un historial acreditat com a font fiable de liquiditat per pactes de recompra o venda fins i tot en condicions de tensió del mercat;

3 Que estiguin lliures de càrregues.