Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió (Text refós per LesLleis.com)

Índex

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar certes disposicions de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió en relació amb els requisits de solvència i el règim de supervisió de les entitats.

Aquest Reglament no regula els requisits de publicitat que siguin aplicables a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) en l’àmbit de la regulació i la supervisió prudencial d’entitats establerts en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquest Reglament és aplicable a les entitats bancàries i les empreses d’inversió establertes al Principat d’Andorra i als grups o subgrups consolidables d’entitats bancàries i empreses d’inversió amb matriu al Principat d’Andorra. Així mateix, resulta aplicable, d’acord amb els termes previstos a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a les societats financeres de cartera, a les societats financeres mixtes de cartera i als grups de les societats que siguin entitat matriu.

Article 3. Competències de supervisió

A l’efecte de garantir el compliment d’aquest Reglament, l’AFA compta amb les facultats i segueix els procediments que s’estableixen en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 4. Definicions

1. A efectes d’aquest Reglament, s’ha d’entendre per:

1. Actius de fons de pensió de jubilació de prestació definida: són els actius tal com es defineixen en el punt 1 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

2. Actius intangibles: són actius tal com es defineixen en el punt 2 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

3. Actius per impostos diferits: són actius tal com es defineixen en el punt 3 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

4. Actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs: són els actius per impostos diferits, el valor futur dels quals es materialitza únicament si l’entitat genera bases de tributació positives en el futur;

4 bis. Administrador: l’entitat que gestiona diàriament un conjunt de drets de cobrament adquirits o les exposicions creditícies subjacents.

5. Agència externa de qualificació creditícia (o ECAI per les seves sigles en anglès): és una agència de qualificació creditícia tal com es defineix en el punt 4 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

6. Agència externa de qualificació creditícia designada: és una agència externa de qualificació creditícia designada per una entitat;

7. Ajustament per risc de crèdit: té el mateix significat que l’establert en el punt 5 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

8. Altre resultat integral acumulat: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

9. Altres instruments de capital: són els instruments de capital emesos per ens del sector financer que no entrin en la categoria de capital de nivell 1 ordinari, o de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, o elements dels fons propis de nivell 1 d’assegurances, elements dels fons propis addicionals de nivell 1 d’assegurances, elements dels fons propis de nivell 2 o de nivell 3 d’assegurances;

10. Altres reserves: són les reserves en el sentit del marc comptable aplicable que, d’acord amb aquest marc, es troben subjectes als requisits de divulgació, amb exclusió de tot import que hagi estat inclòs en un altre resultat integral acumulat o en els beneficis no distribuïts;

11. Autoritat competent: és una autoritat pública o un organisme oficial tal com es defineix en el punt 6 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

12. Bancs centrals: són els bancs centrals del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) i els bancs centrals de països tercers;

13. Bancs centrals del SEBC: són els bancs centrals nacionals que són membres del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), i el Banc Central Europeu (BCE);

14. Base consolidada: té el mateix significat que l’establert en el de punt 7 l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

15. Base subconsolidada: té el mateix significat que l’establert en el punt 8 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

16. Bé immoble residencial: és l’immoble residencial ocupat pel seu propietari o per l’arrendatari de l’immoble;

17. Benefici: té el mateix significat que l’establert en el punt 10 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

18. Beneficis discrecionals de pensió de jubilació: té el mateix significat que l’establert en el punt 11 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

19. Beneficis no distribuïts: té el mateix significat que l’establert en el punt 9 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

20. Bons garantits: són les obligacions, enteses com a títols valor mobiliaris representatius d’un deute garantit per una cartera d’actius, emeses per una entitat bancària que té el domicili social al Principat d’Andorra o en un país pertanyent a la UE i que està sotmesa per llei a una supervisió pública especial dissenyada per protegir els titulars de les obligacions;

21. Capital admissible:



22. Capital inicial: és la quantitat i el tipus de fons propis de les entitats bancàries i de les empreses d’inversió especificades en la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

23. Cartera de negociació: té el mateix significat que l’establert en el punt 13 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

24. Cobertura del risc de crèdit amb garanties personals: és una tècnica de mitigació del risc de crèdit en la qual la reducció del risc de crèdit de l’exposició d’una entitat es deriva de l’obligació per part d’un tercer d’abonar un import en cas d’impagament del prestatari o que es produeixin altres esdeveniments especificats;

25. Cobertura del risc de crèdit amb garanties reals o instruments similars: és una tècnica de mitigació del risc de crèdit en la qual la reducció del risc de crèdit de l’exposició d’una entitat es deriva del dret de l’entitat –en cas d’impagament de la contrapart o de si es produeixen altres esdeveniments de crèdit especificats prèviament en relació amb la contrapart– de liquidar determinats actius o imports, d’obtenir-ne la transferència o la seva propietat, o de retenir-los, o de reduir l’import de l’exposició a la diferència entre l’import de l’exposició i l’import d’un crèdit sobre l’entitat o substituir-lo per l’import corresponent a aquesta diferència;

26. Cobertura interna: és una posició que compensa de forma significativa els components de risc existents entre una posició o conjunt de posicions incloses a la cartera de negociació i una posició o conjunt de posicions alienes a la cartera de negociació;

27. Coixí de conservació del capital: són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir, de conformitat amb l’article 57 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

28. Coixí de capital anticíclic específic de cada entitat: són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir, de conformitat amb l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

29. Coixí de capital per a EIS: són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir de conformitat amb l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

30. Coixí de capital contra riscos sistèmics: són els fons propis que una entitat està o pot estar obligada a mantenir de conformitat amb l’article 60 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

31. Comprovació independent de preus: és el procés a través del qual es comprova periòdicament l’exactitud i la independència dels preus de mercat o de les dades utilitzades en la valoració segons model;

32. Compte de primes d’emissió: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

33. Contribució prefinançada d’una entitat al fons per a impagaments d’una ECC: és una contribució al fons per a impagaments d’una entitat de contrapartida central abonada per una entitat.

34. Control: té el mateix significat que l’establert en el punt 14 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

35. Crèdits a l’exportació amb suport oficial: són préstecs o crèdits per finançar l’exportació de béns o serveis per a la qual una agència oficial de crèdit a l’exportació proporciona garanties, assegurances o finançament directe;

36. Diferències temporànies: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

37. Direcció general: té el mateix significat que l’establert en el punt 15 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

38. Distribucions: té el mateix significat que l’establert en el punt 16 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

39. Elements de fons propis addicionals de nivell 1 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 1, i la seva inclusió estigui limitada pels actes delegats que s’adoptin;

40. Elements de fons propis de nivell 1 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 1;

41. Elements de fons propis de nivell 2 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 2;

42. Elements de fons propis de nivell 3 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 3;

43. Empresa d’inversió: són determinats tipus d’entitats financeres d’inversió tal com es defineixen en el punt 18 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

44. Empresa d’inversió reconeguda de països tercers: és una empresa que compleix les condicions següents:



45. Empresa de serveis auxiliars: és una empresa de serveis auxiliars tal com es defineix en el punt 17 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

46. Empresa financera: és qualsevol de les entitats següents:



47. Empresa matriu: és una empresa matriu tal com es defineix en el punt 19 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

48. Ens del sector financer: és un ens del sector financer tal com es defineix en el punt 20 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

49. Ens del sector públic: és un ens del sector públic tal com es defineix en el punt 21 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

50. Entitat: té el mateix significat que l’establert en el punt 23 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

51. Entitat asseguradora: és una entitat asseguradora tal com es defineix en el punt 19 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

52. Entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra: és una entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

53. Entitat bancària: és una entitat bancària tal com es defineix en el punt 25 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

54. Entitat de contrapartida central (o ECC): té el mateix significat que l’establert en el punt 27 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

55. Entitat de contrapartida central qualificada (o ECCQ): és una entitat de contrapartida central que ha estat reconeguda per l’AFA o autoritzada o reconeguda oficialment per altres autoritats competents de països tercers;

56. Entitat financera: té el mateix significat que l’establert en el punt 28 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

57. Entitat matriu al Principat d’Andorra: és una entitat matriu al Principat d’Andorra tal com es defineix en el punt 29 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

58. Entitat reasseguradora: és una entitat reasseguradora tal com es defineix en el punt 27 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

59. Entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra: és una entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

60. Exposició de negociació: és l’exposició actual, inclòs el marge de variació a causa del membre compensador o al client, però encara no rebut, i qualsevol futura exposició potencial d’un membre compensador o d’un client, davant d’una entitat de contrapartida central originada per contractes i transaccions de les enumerades en les lletres a a e de l’apartat 1 de l’article 187, així com els marges inicials;

61. Factor de conversió: és el quocient entre l’import actual disponible d’un compromís que podria ser utilitzat, i per tant, quedaria pendent en el moment de l’impagament, i l’import actual disponible del compromís; la magnitud del compromís es determina tenint en compte el límit comunicat, llevat que el límit no comunicat sigui superior;

62. Filials: té el mateix significat que l’establert en el punt 33 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

63. Finançament comercial: és el finançament, incloent-hi les garanties, relacionat amb l’intercanvi de béns i serveis mitjançant productes financers de venciment fix i a curt termini (generalment menys d’un any), sense pròrroga automàtica;

64. Finançament especulatiu de béns immobles: és qualsevol préstec amb la finalitat d’adquirir terrenys, urbanitzar-los o edificar-hi en relació amb béns immobles, o que guardi relació amb aquests béns, amb la finalitat d’obtenir guanys amb la revenda;

65. Fons de comerç: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

66. Fons per a impagaments: és un fons establert per una ECC per tal de limitar les seves exposicions de crèdit pel que fa als seus membres compensadors derivades de l’incompliment d’un o diversos membres compensadors, inclosa la incoació d’un procediment d’insolvència, i que pot ser utilitzat per cobrir pèrdues derivades dels membres compensadors que han incomplert les seves obligacions de pagament.

67. Fons per a riscos bancaris generales: en els casos en què el marc comptable aplicable així ho prevegi, integra els imports que l’entitat de crèdit decideixi assignar a la cobertura d’aquests riscos, quan motius de prudència ho exigeixin, tenint en compte els riscos particulars inherents a les operacions bancàries;

68. Fons propis: té el mateix significat que l’establert en el punt 34 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

69. Fons propis bàsics: són els fons propis tal com s’estableixen en l’apartat 1 de l’article 48 del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

70. Grup de clients vinculats entre si: té el mateix significat que l’establert en el punt 35 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

71. Instrument assimilat a efectiu: és un certificat de dipòsit, un bo, amb garantia o sense, o qualsevol altre instrument no subordinat que ha estat emès per l’entitat, l’import del qual ha estat íntegrament percebut per aquesta entitat i que ha de ser reemborsat per la mateixa entitat incondicionalment al seu valor nominal;

72. Instrument financer: té el mateix significat que l’establert en el punt 36 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

73. Instruments de fons propis: són els instruments de capital emesos per l’entitat que entren dins de la categoria de capital de nivell 1 ordinari o de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2;

74. Interès minoritari: té el mateix significat que l’establert en el punt 37 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

75. Marc comptable aplicable: té el mateix significat que l’establert en el punt 38 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

76. Mercat organitzat: és el mercat que compleix totes les condicions següents:



77. Mercat regulat: és un mercat d’instruments financers tal com es defineix en el punt 39 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

78. Millora creditícia: és l’acord contractual en virtut del qual la qualitat creditícia d’una posició de titulització augmenta respecte a la que hauria existit en cas de no realitzar-se la millora, inclosa la realitzada mitjançant trams de titulització subordinats i altres tipus de cobertura del risc de crèdit;

79. Obligació de referència: és l’obligació utilitzada per determinar el valor liquidatiu d’un derivat de crèdit;

80. Operació amb pacte de recompra: és qualsevol operació que es regeix per un pacte de recompra o de recompra inversa;

81. Òrgan d’administració: té el mateix significat que l’establert al punt 41 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

82. Organisme d’inversió col·lectiva (o OIC): és un organisme d’inversió col·lectiva tal com es defineix en l’article 2 del text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, inclosos els organismes d’inversió alternatius tal com es defineixen en l’article 31 del text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà;

83. Originadora: és una originadora tal com es defineix en el punt 42 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

84. Pacte de recompra i pacte de recompra inversa: és un pacte tal com es defineix en el punt 43 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

85. Pacte de recompra simple: és l’operació amb el compromís de recompra d’un únic actiu o conjunt d’actius similars no complexos, per oposició a un cistell d’actius;

86. Palanquejament: té el mateix significat que l’establert en el punt 44 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

87. Participació: té el mateix significat que l’establert en el punt 45 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

88. Participació qualificada: té el mateix significat que l’establert en el punt 46 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

89. Partides distribuïbles: és l’import dels resultats de l’últim exercici tancat, més els beneficis de l’exercici corrent i les reserves disponibles per a aquesta finalitat abans de les distribucions als titulars dels instruments dels fons propis, menys les pèrdues de l’exercici corrent, els beneficis no distribuïbles de conformitat amb la legislació o els estatuts de l’entitat, així com els saldos mantinguts en reserves no distribuïbles de conformitat amb la llei o els estatuts de l’entitat, sempre que aquestes pèrdues i reserves siguin determinades sobre la base dels comptes individuals de l’entitat i no dels comptes consolidats;

90. Passius per impostos diferits: té el mateix significat que l’atribuït en el marc comptable aplicable;

91. Patrocinadora: és una patrocinadora tal com es defineix en el punt 47 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

92. “Pauta de coixí” és el paràmetre de referència consistent en un percentatge de coixí calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 68.

93) Percentatge de coixí de capital anticíclic: té el mateix significat que l’establert a la lletra f, apartat 1 de l’article 54 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

94. Petita empresa” (PE), dintre de la categoria de PIME (vegeu-ho més endavant): es defineix com una empresa que ocupa menys de 50 persones en què el volum de negocis anual o el balanç general anual no supera els 10 milions d’euros. Es considera empresa tota entitat, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica. En particular, es considera empreses les entitats que exerceixin una activitat artesanal o altres activitats a títol individual o familiar, les societats de persones i les associacions que exerceixin una activitat econòmica de forma regular.

95. Petita i mitjana empresa: és una categoria d’empreses (PIME) que agrupa les microempreses, petites i mitjanes empreses. Es defineix com una empresa que ocupa menys de 250 persones i en què el volum de negocis anual no supera els 50 milions d’euros o el balanç general anual no supera els 43 milions d’euros.

96. Posició de retitulització: és l’exposició enfront d’una retitulització;

97. Posició de titulització: té el mateix significat que l’establert en el punt 48 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

98. Posicions mantingudes amb finalitat de negociació: són les següents:



98 bis. Prestador original: entitat que, per si mateixa o a través d’entitats vinculades, directament o indirectament, ha concertat l’acord inicial que va crear les obligacions o obligacions potencials del deutor o deutor potencial i que va donar lloc a les exposicions titulitzades.

99. Reducció del risc de crèdit: té el mateix significat que l’establert en el punt 40 de l’apartat 1 de l’article 3 de la de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

100. Requisits combinats de coixins de capital: té el mateix significat que l’establert a la lletra e de l’apartat 1 de l’article 54 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

101. Retitulització: és una titulització en la qual el risc associat a un conjunt d’exposicions subjacents està dividit en trams, i almenys una de les exposicions subjacents és una posició de titulització;

102. Risc d’un excessiu palanquejament: té el mateix significat que l’establert en el punt 51 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

103. Risc de dilució: té el mateix significat que l’establert en el punt 49 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

104. Risc de model: té el mateix significat que l’establert en el punt 50 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

105. Risc operacional: té el mateix significat que l’establert en el punt 52 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

106. Risc sistèmic: té el mateix significat que l’establert en el punt 53 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

107. Sistema de garantia recíproca: és el mecanisme que compleix totes les condicions següents:



108. Sistema de negociació multilateral (o SMN): sistema multilateral operat per una entitat operativa del sistema financer que presta serveis d’inversió o per un gestor del mercat que permet reunir dins el sistema i segons normes no discrecionals els diversos interessos de compra i de venda sobre instruments financers de múltiples tercers per donar lloc a contractes de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries que regulen l’autorització i el funcionament d’aquest tipus de sistemes de negociació;

109. Sistema de plans de pensió de jubilació: comprèn:



110. Situació consolidada: té el mateix significat que l’establert en el punt 54 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

111. Situació d’impagament d’un deutor: és la situació en què es produeix un impagament en relació amb un determinat deutor quan es doni almenys una de les circumstàncies següents:



En el cas de les exposicions minoristes, les entitats poden aplicar la definició d’impagament que es dona en les lletres a i b anteriors al nivell d’una línia de crèdit específica, en lloc de fer-ho en relació amb les obligacions totals d’un prestatari.

112. Societat financera de cartera: té el mateix significat que l’establert en el punt 55 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

113. Societat financera de cartera matriu al Principat d’Andorra: té el mateix significat que l’establert en el punt 56 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

114. Societat financera mixta de cartera: té el mateix significat que l’establert en el punt 57 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

115. Societat financera mixta de cartera matriu al Principat d’Andorra: té el mateix significat que l’establert en el punt 58 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

116. Societat mixta de cartera: té el mateix significat que l’establert en el punt 59 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

117. Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva: són les persones jurídiques, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;;

118. Sucursal: té el mateix significat que l’establert en el punt 61 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

119. Tinença indirecta: és qualsevol exposició davant d’un ens intermediari que tingui una exposició a instruments de capital emesos per un ens del sector financer quan, en cas d’amortització permanent d’aquests instruments de capital emesos per l’ens del sector financer, la pèrdua que en conseqüència patiria aquesta entitat no seria significativament diferent de la pèrdua en què incorreria l’entitat si posseís directament els instruments de capital emesos per l’ens del sector financer;

120. Tinença recíproca: té el mateix significat que l’establert en el punt 62 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

121. Tinença sintètica: té el mateix significat que l’establert en el punt 63 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

122. Titulització: té el mateix significat que l’establert en el punt 64 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

123. Tram: és el segment establert contractualment del risc de crèdit associat a una exposició o conjunt d’exposicions, de forma que una posició en el segment implica un risc de pèrdua de crèdit major o menor que una posició del mateix import en cada un dels segments restants, sense tenir en compte la cobertura del risc de crèdit ofert per tercers als titulars de les posicions en el segment o segments restants;

124. Valor de mercat: té el mateix significat que l’establert en el punt 67 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

125. Valor hipotecari: és el valor d’un bé immoble determinat mitjançant una avaluació prudent de la possibilitat futura de comerciar amb el bé esmentat, tenint en compte els aspectes de duració a llarg termini d’aquest bé, les condicions de mercat normals i locals, el seu ús en el moment de la taxació i els usos alternatius adequats;

126. Valoració a preu de mercat: és la valoració de les posicions a preu de tancament del mercat disponibles de forma immediata i obtinguts de fonts independents, tals com els preus de la borsa, cotitzacions electròniques o les cotitzacions de diversos intermediaris independents de prestigi;

127. Valoració segons model: és qualsevol valoració que s’obté prenent com a referència o extrapolant dades de mercat, o realitzant qualsevol càlcul a partir d’aquelles dades;

128. Vehicle especialitzat en titulització (o SSPE per les seves sigles en anglès): té el mateix significat que l’establert en el punt 68 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

129. Vincles estrets: té el mateix significat que l’establert en el punt 69 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

2. Les accions que constitueixin una tinença indirecta d’una propietat immobiliària poden ser tractades com una tinença directa d’una propietat immobiliària, sempre que aquesta tinença indirecta estigui regulada específicament en la legislació nacional del país tercer de què es tracti i, quan s’utilitzi com a garantia real, brindi una protecció equivalent als creditors.

3. El finançament comercial a què fa referència el punt 63 de l’apartat 1 no està compromès amb caràcter general, i exigeix justificants suficients de l’operació per cada sol·licitud de disposició de fons, de forma que l’operació pot ser rebutjada en cas de dubtes respecte a la solvència o la documentació aportada. Generalment, el reemborsament relatiu a les exposicions de finançament comercial té lloc independentment del prestatari, mentre que els fons provenen del producte de les operacions d’importació o vendes de béns subjacents.

Article 5. Definicions de caràcter específic dels requisits de capital en relació amb els riscos de crèdit

A efectes del capítol tercer, són aplicables les definicions següents:

1. Exposició: és una partida d’actiu o de fora de balanç;

2. Pèrdua: és la pèrdua econòmica, inclosos els efectes significatius del descompte, així com els costos significatius directes i indirectes associats al cobrament de l’instrument;

3. Pèrdua esperada (o EL per les seves sigles en anglès): és el quocient entre l’import que s’espera perdre en una exposició degut a l’impagament potencial de la contrapart o a la dilució al llarg d’un any, i l’import pendent en el moment de l’impagament.

Capítol segon. Excepcions a l’aplicació dels requisits prudencials en base individual, subconsolidada i consolidada

Secció primera. Excepcions a l’aplicació a escala individual dels requisits prudencials

Article 6. Excepció a l’aplicació dels requisits sobre participacions qualificades fora del sector financer

Cap entitat que sigui filial al Principat d’Andorra i es trobi sotmesa a supervisió per l’AFA o empresa matriu al Principat d’Andorra, i cap entitat inclosa en la consolidació prevista en l’article 10 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no està sotmesa de forma individual a les obligacions que estableixen els articles 56, 57 i 58 d’aquest Reglament.

Article 7. Excepció a l’aplicació dels requisits de liquiditat de forma individual

1. D’acord amb el que s’estableix a l’article 7 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot eximir, amb una sol·licitud prèvia, totalment o parcialment de l’aplicació del títol VI a una entitat, i a totes o diverses de les seves filials ubicades al Principat d’Andorra, i supervisar-les com un subgrup únic de liquiditat, sempre que es compleixin les condicions següents:



2. L’AFA també pot aplicar l’apartat 1 a les entitats que s’hagin adherit al mateix sistema institucional de protecció a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79, sempre que reuneixin totes les condicions establertes en aquest mateix apartat i article, i a altres entitats vinculades per una relació com la que es preveu en l’apartat 6 de l’article 79, sempre que compleixin totes les condicions que es fixen en aquest mateix apartat i article. En aquest cas, l’AFA ha de designar una de les entitats exemptes del compliment del títol VI sobre la base de la situació consolidada de totes les entitats del subgrup únic de liquiditat.

3. Quan s’hagi concedit una exempció en virtut de l’apartat 1, l’AFA pot aplicar l’article 25 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o parts del mateix article, en l’àmbit del subgrup únic de liquiditat, i eximir de l’aplicació de l’article 25 de la mateixa Llei o de parts d’aquest article, de forma individual.

Secció segona. Excepcions a l’aplicació a escala consolidada dels requisits prudencials

Article 8. Excepcions a l’aplicació dels requisits sobre una base consolidada

A més del que disposa l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan a efectes de supervisió estigui justificat per les característiques específiques del risc o de l’estructura de capital d’una entitat o quan la normativa exigeixi la separació estructural de les activitats dins d’un grup bancari, l’AFA pot requerir que les entitats estructuralment separades que acompleixin les obligacions establertes al títol II, al títol IV, al títol VI i al títol VIII d’aquest Reglament i el que disposen les seccions quarta i cinquena del capítol primer, secció segona del capítol tercer i capítol vuitè del títol III i el títol IV de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els articles 6 a 6 terdecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, sobre la base de la seva situació subconsolidada.

L’aplicació d’aquest enfocament s’ha de dur a terme sense perjudici de la supervisió efectiva en base consolidada i no pot suposar perjudicis desproporcionats per al conjunt o parts del sistema financer, ni pot crear obstacles al funcionament del mercat interior.

Article 9. Societats financeres de cartera o societats financeres mixtes de cartera que tinguin com a filials tant una entitat bancària com una empresa d’inversió

D’acord amb el que s’estableix a la lletra a de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera tingui com a filials almenys una entitat bancària i una empresa d’inversió, els requisits aplicables sobre la base de la situació consolidada de la societat financera de cartera o de la societat financera mixta de cartera s’han d’aplicar a l’entitat bancària.

Article 10. Aplicació dels requisits del títol V en base consolidada

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra c de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les empreses matrius i les seves filials subjectes a la referida Llei i a aquest Reglament han de complir les obligacions establertes en el títol V en base consolidada o subconsolidada, i han de vetllar per la coherència i l’adequada integració dels sistemes, procediments i mecanismes amb què hagin de comptar, per tal de poder facilitar qualsevol tipus de dades i informació pertinents a efectes de supervisió. En particular, han de vetllar perquè les filials que no estiguin subjectes a aquest Reglament disposin de sistemes, procediments i mecanismes que garanteixen el compliment d’aquestes disposicions.

2. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc addicional, d’acord amb l’article 272, a l’hora d’aplicar l’article 59 en base consolidada o subconsolidada, si un ens establert en un país tercer i inclòs en la consolidació d’acord amb l’article 10 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió vulnera el que estableixen els articles 270 o 271, sempre que aquesta infracció sigui significativa per al perfil de risc global del grup.

3. Les obligacions que resultin del títol V relatives a empreses filials que no es trobin per si mateixes subjectes al que disposa aquest Reglament no són aplicables si l’entitat matriu o les entitats controlades per una societat financera de cartera matriu o una societat financera mixta de cartera matriu poden demostrar a l’AFA que l’aplicació del títol V és il·lícit conforme a l’ordenament jurídic del país tercer on estigui establerta la filial.

Article 11. Excepció a l’aplicació dels requisits de fons propis en base consolidada als grups d’empreses d’inversió

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA, com a supervisor en base consolidada, té la capacitat d’eximir, cas per cas, de l’aplicació, en base consolidada, del títol III d’aquest Reglament i de la secció segona, del capítol tercer, del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sempre que:



Quan es compleixin els criteris establerts en el primer paràgraf, cada empresa d’inversió establerta al Principat d’Andorra ha de comptar amb sistemes que permetin fer el seguiment i el control de les fonts de capital i finançament de totes les societats financeres de cartera, empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars del grup.

2. L’AFA també pot aplicar l’exempció si les societats financeres de cartera posseeixen un import de fons propis inferior al calculat en virtut de lletra d de l’apartat 1, però no inferior a la suma dels requisits de fons propis que es requereixen amb caràcter individual a les empreses d’inversió, les entitats financeres, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació, i l’import total de tot possible passiu contingent a favor de les empreses d’inversió, les entitats financeres, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació. A efectes d’aquest apartat, els requisits de fons propis per a les empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars són requisits de fons propis nocionals.

Article 12. Excepció a l’aplicació dels requisits de ràtio de palanquejament en base consolidada als grups d’empreses d’inversió

D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan totes els ens d’un grup d’empreses d’inversió, inclosa l’empresa matriu, siguin empreses d’inversió que estiguin exemptes de l’aplicació dels requisits establerts al títol VII de forma individual de conformitat amb el que disposa l’apartat 4 de l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’empresa d’inversió matriu pot optar per no aplicar en base consolidada els requisits establerts en el títol VII d’aquest Reglament.

Article 13. Supervisió de les empreses d’inversió exemptes d’aplicar els requisits de fons propis en base consolidada

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les empreses d’inversió d’un grup al qual s’hagi concedit l’exempció prevista en l’article 11 han de notificar a l’AFA els riscos que puguin debilitar la seva situació financera, inclosos els derivats de la composició i l’origen dels seus fons propis, el seu capital intern i el seu finançament.

2. Quan l’AFA, com a autoritat encarregada de la supervisió prudencial de l’empresa d’inversió, renunciï a imposar l’obligació de supervisió en base consolidada segons el que preveu l’article 11, ha d’adoptar altres mesures adequades per vigilar els riscos, en particular els grans riscos, en el conjunt del grup, inclosa qualsevol empresa que no estigui establerta al Principat d’Andorra.

3. Quan l’AFA, com a autoritat encarregada de la supervisió prudencial de l’empresa d’inversió, renunciï a aplicar els requisits de fons propis en base consolidada, de conformitat amb l’article 11, els requisits que s’estableixen en el títol VIII s’han d’aplicar de forma individual.

Títol II. Fons propis

Capítol primer. Elements dels fons propis

Secció primera. Capital de nivell 1 ordinari

Article 14. Elements de capital de nivell 1 ordinari

1. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’entitat pot incloure en el capital de nivell 1 ordinari els beneficis interins o de tancament d’exercici abans que aquesta entitat hagi adoptat un acord formal que confirmi els resultats finals de l’exercici, només amb l’autorització prèvia de l’AFA. L’AFA ha de concedir l’autorització quan es compleixin les condicions següents:



La verificació dels beneficis provisionals o de tancament d’exercici ha d’oferir garanties suficients de que els beneficis esmentats s’han avaluat d’acord amb els principis establerts en el marc comptable aplicable.

2. L’AFA ha d’avaluar si les emissions dels instruments del capital de nivell 1 ordinari compleixen els criteris establerts a l’article 15. Pel que fa a les emissions posteriors al 20 de desembre del 2018, les entitats han de classificar els instruments de capital com a instruments de capital de nivell 1 ordinari únicament després de la concessió de l’autorització de l’AFA.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el significat del terme previsible, a l’efecte de determinar si s’ha deduït tota despesa possible o dividend previsible, de conformitat amb la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article.

Article 15. Instruments de capital de nivell 1 ordinari

1. Tal com disposa la lletra b de l’apartat 3, de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments constitutius del capital de nivell 1 ordinari només quan concorren totes les condicions següents:



Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra j del paràgraf primer tot i que s’incloguin els instruments en el capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 en virtut de l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, sempre que tinguin la mateixa prioritat en l’ordre de prelació de pagaments.

2. Es considera que es compleixen les condicions establertes en la lletra i de l’apartat 1 tot i que l’import del principal dels instruments de capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 s’amortitzi de forma permanent.

Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra f de l’apartat 1 tot i la reducció de l’import principal de l’instrument de capital en un procés de resolució o com a conseqüència d’una amortització dels instruments de capital exigits per l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB).

Es considera que es compleix la condició establerta a la lletra g de l’apartat 1 tot i que les disposicions que regulen l’instrument de capital indiquin de forma expressa o implícita que l’import del principal de l’instrument ha de o pot reduir en procés de resolució o com a conseqüència d’una amortització dels instruments de capital exigits per l’AREB.

3. Es considera que es compleix la condició establerta en l’incís iii de la lletra h de l’apartat 1 tot i que l’instrument pagui un dividend múltiple, sempre que aquest dividend no doni lloc a una distribució que representi una càrrega desproporcionada per als fons propis.

4. A efectes de l’incís i de la lletra h de l’apartat 1, la distribució diferenciada ha de reflectir únicament els drets de vot diferenciats. Referent a això, només s’ha d’aplicar una distribució més alta als instruments del capital de nivell 1 ordinari amb menys drets de vot o sense dret de vot.

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el següent:

Article 16. Conseqüències si els instruments de capital de nivell 1 ordinari deixen de reunir les condicions previstes

D’acord amb el que s’estableix a la lletra c de l’apartat 3 de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 1 ordinari deixa de reunir les condicions que preveu l’article 15 d’aquest Reglament, és aplicable el següent:

Article 17. Instruments de capital subscrits per les autoritats públiques en situacions d’urgència

En situacions d’urgència, l’AFA pot autoritzar les entitats a incloure en el capital de nivell 1 ordinari els instruments de capital que compleixin almenys les condicions establertes en les lletres b a e de l’apartat 1 de l’article 15, sempre que:

Article 18. Cobertures de fluxos d’efectiu i canvis en el valor dels passius propis

1. D’acord amb el que estableix la lletra b de l’apartat 5 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i sense perjudici del que disposa la lletra b de l’apartat 2 d’aquest mateix article, una entitat pot incloure en els seus fons propis l’import de les pèrdues o els guanys dels seus passius sempre que es compleixin les condicions següents:



2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar què constitueix l’estreta correspondència entre el valor dels bons i el valor dels actius, segons es menciona a la lletra c de l’apartat 1.

Article 19. Ajustaments per risc de crèdit

Tal com disposa l’apartat 3 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han d’aplicar el que disposa l’article 65 d’aquest Reglament a tots els seus actius valorats al valor raonable quan calculin l’import dels seus fons propis i, a més, han de deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de tot ajust de valor addicional que sigui necessari.

Article 20. Deducció de determinats elements com a alternativa a la seva ponderació al 1.250%

D’acord amb el que s’estableix a la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de l’exposició de determinats elements que reben una ponderació de risc del 1.250%, com a alternativa a l’aplicació d’aquesta ponderació del 1.250%. Els elements subjectes a aquesta deducció són els següents:

Article 21. Deducció d’actius intangibles

1. Als efectes del que disposa la lletra b de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels actius intangibles que s’han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, de la manera següent:



2. Les inversions en aplicacions informàtiques que es poden acollir a l’exempció de la deducció dels elements de capital de nivell 1 ordinari (inversions en aplicacions informàtiques elegibles) han de complir la lletra a i la lletra b o c següents:



Es consideren nous els productes, serveis o processos les característiques o aplicacions dels quals, des del punt de vista tecnològic, difereixin substancialment de les existents amb anterioritat;

3. El tractament que s’ha de donar a les inversions en aplicacions informàtiques que compleixin els requisits establerts en l’apartat 2 és el següent:



4. Malgrat el que disposa l’incís i de la lletra b i la lletra c de l’apartat 3, el termini de cinc anys d’exempció de deducció del capital de nivell 1 ordinari de les inversions en aplicacions informàtiques elegibles es pot ampliar al nombre d’anys de vida útil de l’actiu intangible en qüestió, mitjançant una sol·licitud motivada a l’AFA per part de l’entitat, acompanyada d’un informe d’un expert independent que acrediti la vida útil restant de la inversió en qüestió.

Article 22. Deducció d’actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs

1. Als efectes del que disposa la lletra c de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs que han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, d’acord amb aquest article.

2. Excepte quan es compleixi el que disposa l’apartat 3, l’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs s’ha de calcular sense detreure d’aquest import l’import dels passius per impostos diferits connexos de l’entitat.

3. L’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs pot reduir-se per l’import dels passius per impostos diferits connexos de l’entitat, sempre que es compleixen les condicions següents:



4. Els passius per impostos diferits connexos de l’entitat utilitzats a efectes del que estableix l’apartat 3 no poden incloure els passius per impostos diferits que redueixen l’import d’actius intangibles o d’actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides que hagin de ser deduïts.

5. L’import dels passius per impostos diferits connexos a què es refereix l’apartat 4 s’ha de distribuir entre els elements següents:



Les entitats han de distribuir els passius per impostos diferits connexos d’acord amb la part d’actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs que representin els elements indicats a les lletres a i b.

Article 23. Impostos abonats per excés, pèrdues fiscals retrotretes i actius per impostos diferits que no depenen de rendiments futurs

1. No s’han de deduir dels fons propis i estan subjectes a ponderació de risc, de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III, els conceptes següents:



2. Els actius per impostos diferits que no depenen de rendiments futurs es limiten als actius per impostos diferits que es deriven de diferències temporànies, quan es compleixen totes les condicions següents:



Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 100% als actius per impostos diferits quan es compleixin les condicions establertes en les lletres a, b i c.

Article 24. Deducció dels actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides

1. Als efectes del que disposa la lletra d de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de l’import dels actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides que s’ha de deduir s’han de detreure els imports següents:



Els actius utilitzats per reduir l’import a deduir han de rebre una ponderació de risc d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III.

2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els criteris que ha d’aplicar l’AFA per permetre que una entitat redueixi l’import dels actius del fons de pensió de jubilació de prestacions definides, de conformitat amb la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article.

Article 25. Deducció dels instruments propis de capital de nivell 1 ordinari

Als efectes del que disposa la lletra e de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els instruments propis del capital de nivell 1 ordinari basant-se en les posicions llargues brutes, amb les excepcions següents:

Article 26. Inversions significatives en un ens del sector financer

Als efectes de la deducció esmentada en la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’entén que l’entitat té una inversió significativa en un ens del sector financer quan es doni qualsevol de les circumstàncies següents:

Article 27. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer i quan l’entitat té una tinença recíproca destinada a incrementar artificialment els seus fons propis

Les entitats han d’efectuar les deduccions a què es refereixen les lletres f, g i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

Article 28. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions a què es refereixen les lletres g i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

Article 29. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari quan l’entitat no tingui una inversió significativa en un ens del sector financer

1. Als efectes del que disposa la lletra g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:



2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.

3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 1 ordinari que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 ordinari a deduir d’acord amb l’apartat 1, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per la proporció que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:



4. L’import de la tinença a què es refereix la lletra g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, un cop aplicades les disposicions dels incisos i a iii de la lletra a de l’apartat 1, no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III, i al que estableix al capítol cinquè del títol III, segons escaigui.

5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 ordinari que es pondera per risc d’acord amb l’apartat 4, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

Article 30. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari quan l’entitat tingui una inversió significativa en un ens del sector financer

Als efectes del que disposa la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import pertinent a deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari ha d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes cinc o menys dies hàbils i s’ha de determinar d’acord amb els articles 27 i 28, així com els articles 31 i 32.

Article 30 bis. Exposicions dubtoses

1. Als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el concepte d’exposició comprèn qualsevol dels elements següents, sempre que no estiguin inclosos en la cartera de negociació de l’entitat:



2. Als efectes del que disposa la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor d’exposició d’un instrument de deute és el seu valor comptable determinat sense tenir en compte els ajustos per risc de crèdit específic, els ajustos de valoració addicionals d’acord amb els articles 19 i 65, els imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, altres reduccions de fons propis relacionades amb l’exposició ni les baixes parcials per traspàs a fallits efectuades per l’entitat des de l’última vegada que l’exposició es va classificar com a dubtosa.

Als efectes del que disposa la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor d’exposició d’un instrument de deute adquirit a un preu inferior a l’import que deu el deutor ha d’incloure la diferència entre el preu de compra i l’import que deu el deutor.

Als efectes del que disposa la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor d’exposició dels compromisos de préstec concedits, les garanties financeres concedides o qualsevol altre compromís concedit de conformitat amb el que es disposa en la lletra b de l’apartat 1 és el seu valor nominal, que representa l’exposició màxima de l’entitat al risc de crèdit sense tenir en compte les cobertures del risc de crèdit amb garanties reals o personals. El valor nominal del compromís de préstec concedit és l’import no utilitzat que l’entitat s’hagi compromès a prestar i el valor nominal d’una garantia financera concedida és l’import màxim que l’entitat podria haver de pagar si s’executés la garantia.

El valor nominal a què es fa referència en el paràgraf tercer d’aquest apartat no ha de tenir en compte els ajustos per risc de crèdit específic, els ajustos de valoració addicionals d’acord amb els articles 19 i 65, els imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ni altres reduccions de fons propis relacionades amb l’exposició.

3. Als efectes del que disposa la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les exposicions següents es classifiquen com a dubtoses:



Als efectes de la lletra a, quan una entitat tingui enfront d’un deutor exposicions en balanç que estiguin vençudes des de fa més de 90 dies i que representin més del 20% del total de les exposicions en balanç enfront d’aquest deutor, totes les exposicions, tant en balanç com fora de balanç, enfront d’aquest deutor es consideren dubtoses.

4. Les exposicions que no hagin estat objecte de mesures de reestructuració o refinançament han de deixar d’estar classificades com a dubtoses als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan es compleixin totes les condicions següents:



5. La classificació d’una exposició dubtosa com a actiu no corrent mantingut per a la venda de conformitat amb el marc comptable aplicable no pot implicar que deixi de classificar-se com a exposició dubtosa als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

6. Les exposicions dubtoses que hagin estat objecte de mesures de reestructuració o refinançament han de deixar d’estar classificades com a dubtoses als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan es compleixin totes les condicions següents:



El reemborsament íntegre i a temps no ha de considerar-se probable tret que el deutor hagi efectuat pagaments regulars i oportuns d’algun dels imports següents:



7. Quan una exposició dubtosa hagi deixat d’estar classificada com a dubtosa en virtut de l’apartat 6, aquesta exposició ha de romandre en període de prova fins que es compleixin totes les condicions següents:

Article 30 ter. Mesures de reestructuració o refinançament

1. El concepte de mesura de reestructuració o refinançament inclou les concessions efectuades per una entitat a un deutor que tingui, o que sigui probable que tindrà, dificultats per complir els seus compromisos financers. Les concessions poden comportar pèrdues per al prestador i es refereixen a qualsevol de les accions següents:



2. Es consideren mesures de reestructuració o refinançament almenys les situacions en què:



3. Les circumstàncies següents són indicadors que podrien haver-se adoptat mesures de reestructuració o refinançament:



4. Als efectes d’aquest article, les dificultats trobades per un deutor per complir els seus compromisos financers s’han d’avaluar a escala del deutor, tenint en compte totes les persones jurídiques del grup del deutor incloses en la consolidació comptable del grup i les persones físiques que controlin aquest grup.

Article 30 quater. Deducció per exposicions dubtoses

1. Als efectes de la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar, per separat per a cadascuna de les exposicions dubtoses, l’import aplicable corresponent a la insuficiència de la cobertura que s’ha de deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari, restant l’import determinat en la lletra b de l’import determinat en la lletra a, si l’import al qual es fa referència en la lletra a és superior a l’import al qual es fa referència en la lletra b:



La part garantida d’una exposició dubtosa és la part d’aquesta exposició que, a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis de conformitat amb el capítol tercer del títol III, es consideri coberta per cobertures del risc de crèdit amb garanties reals o personals, o totalment i completament garantides per hipoteques.

La part no garantida d’una exposició dubtosa ha de correspondre a la diferència, si n’hi hagués, entre el valor de l’exposició a què es refereix l’apartat 1 de l’article 30 bis i la part garantida de l’exposició, si n’hi hagués.

2. Als efectes de l’incís i de la lletra a de l’apartat 1, s’han d’aplicar els factors següents:



3. Als efectes de l’incís ii de la lletra a de l’apartat 1, s’han d’aplicar els factors següents:



4. Com a excepció al que disposa l’apartat 3, s’han d’aplicar els factors següents a la part de l’exposició dubtosa garantida o assegurada per un organisme oficial de crèdit a l’exportació, o garantida o contragarantida per un proveïdor de cobertura admissible recollit en les lletres a a e de l’apartat 1 de l’article 116, exposicions no garantides a les quals s’assignaria una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III:



5. L’AFA pot elaborar un comunicat tècnic amb directrius per especificar una metodologia comuna, en particular possibles requisits mínims per a una nova valoració pel que fa al calendari i mètodes ad hoc, per a la valoració prudencial de les formes admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals i personals, especialment pel que fa als supòsits relatius a la seva recuperabilitat i força executiva. Aquestes directrius poden incloure també una metodologia comuna per determinar la part garantida d’una exposició dubtosa, tal com es recull en l’apartat 1.

6. No obstant el que es disposa en l’apartat 2, en cas que, durant el període comprès entre el primer i el segon any des de la classificació com a dubtosa, s’hagi atorgat per a una exposició una mesura de reestructuració o refinançament, el factor aplicable, de conformitat amb l’apartat 2, en la data en la qual es concedeix la mesura de reestructuració o refinançament, és aplicable durant un període addicional d’un any.

No obstant el que es disposa en l’apartat 3, en cas que, durant el període comprès entre el segon i el sisè any des de la classificació com a dubtosa, s’hagi atorgat per a una exposició una mesura de reestructuració o refinançament, el factor aplicable, de conformitat amb l’apartat 3, en la data en la qual es concedeix la mesura de reestructuració o refinançament, és aplicable durant un període addicional d’un any.

Aquest apartat només és aplicable en relació amb la primera mesura de reestructuració o refinançament que s’hagi concedit des de la classificació de l’exposició com a exposició dubtosa.

Article 31. Exempció de la deducció a efectuar en els elements del capital de nivell 1 ordinari

1. A l’hora d’efectuar les deduccions que s’estableixen en les lletres c i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats no tenen l’obligació de deduir els imports dels elements que s’especifiquen en les lletres a i b d’aquest apartat que en termes agregats siguin iguals o inferiors a l’import llindar indicat a l’apartat 2:



2. Als efectes de l’apartat 1, l’import llindar ha de ser igual a l’import que figura a la lletra a d’aquest apartat multiplicat pel percentatge que figura a la lletra b d’aquest apartat:



3. Als efectes de l’apartat 1, les entitats han de determinar la part dels actius per impostos diferits en l’import total dels elements del capital de nivell 1 ordinari que no han de deduir-se dividint l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:



La proporció d’inversions significatives en l’import total de les partides que no han de deduir-se és igual a un, menys la proporció esmentada en el paràgraf primer.

4. Els imports dels elements que no es dedueixen d’acord amb l’apartat 1 tenen una ponderació de risc del 250%.

Article 32. Requisits de la deducció en cas de consolidació, de supervisió addicional o de sistemes institucionals de protecció

1. Als efectes del càlcul dels fons propis en base individual, consolidada o subconsolidada, quan l’AFA requereixi o permeti a les entitats l’aplicació del mètode 1, el 2 o el 3 de l’annex I de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, l’AFA pot permetre que les entitats no dedueixin la tinença d’instruments de fons propis d’un ens del sector financer en el qual l’entitat matriu, la societat financera de cartera matriu, la societat financera mixta de cartera matriu o l’entitat tinguin una inversió significativa, sempre que es compleixin les condicions establertes en les lletres a a e d’aquest apartat:



El mètode escollit s’ha d’aplicar posteriorment de forma constant.

2. Per tal de calcular els fons propis en base individual o subconsolidada, les entitats subjectes a supervisió amb base consolidada d’acord amb la secció segona i la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, com també amb la secció segona del capítol segon del títol I d’aquest Reglament, no han de deduir la tinença d’instruments de fons propis emesos per ens del sector financer inclosos en l’àmbit d’aplicació de la supervisió consolidada, llevat que l’AFA determini que aquestes deduccions són necessàries amb fins específics, en particular la separació estructural de les activitats bancàries i la planificació de la resolució.

L’aplicació del plantejament indicat en el paràgraf primer no pot suposar perjudicis desproporcionats per al conjunt o parts del sistema financer de països tercers, de manera que es creï o formi un obstacle al funcionament dels respectius mercats interiors.

3. Per calcular els fons propis en base individual o subconsolidada, l’AFA pot permetre a les entitats que no dedueixin la tinença d’instruments de fons propis en els casos següents:



4. Les tinences en relació amb les quals no s’apliqui la deducció d’acord amb els apartats 1, 2 o 3 es consideren exposicions i es ponderen per risc d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, com també amb la secció segona del capítol tercer del títol III d’aquest Reglament.

5. Quan l’entitat apliqui el mètode 1, el 2 o el 3 de l’annex I de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, ha de publicar els seus requisits de fons propis addicionals i la ràtio d’adequació del capital del conglomerat financer, calculats de conformitat amb l’article 7 i l’annex I d’aquesta mateixa Llei.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar les condicions d’aplicació dels mètodes de càlcul indicats en l’annex I, part II de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers a efectes de les opcions de deducció a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.

Secció segona. Capital de nivell 1 addicional

Article 33. Instruments de capital de nivell 1 addicional

1. D’acord amb el que estableix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments de capital de nivell 1 addicional només si concorren les condicions següents:



Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra d del paràgraf primer, malgrat que s’incloguin els instruments en el capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 en virtut de l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, sempre que tinguin la mateixa prioritat en l’ordre de prelació de pagaments.

2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els conceptes següents:

Article 34. Restriccions a la cancel·lació de distribucions per instruments de capital de nivell 1 addicional, i condicions que podrien impedir la recapitalització de l’entitat

Als efectes del que disposen l’incís v de la lletra l i la lletra o de l’apartat 1 de l’article 33, les disposicions que regulen els instruments de capital de nivell 1 addicional no poden incloure, en particular, el següent:

Article 35. Amortització o conversió d’instruments de capital de nivell 1 addicional

1. Als efectes del que disposa la lletra n de l’apartat 1 de l’article 33, als instruments de capital de nivell 1 addicional els són aplicables les disposicions següents:



2. L’amortització o la conversió d’instruments de capital de nivell 1 addicional han de generar, en virtut del marc comptable aplicable, elements que puguin considerar-se elements de capital de nivell 1 ordinari.

3. L’import dels instruments de capital de nivell 1 addicional reconegut en elements de capital de nivell 1 addicional es limita a l’import mínim d’elements de capital de nivell 1 ordinari que es generaria si l’import del principal dels instruments de capital de nivell 1 addicional s’amortitzés totalment o es convertís en instruments de capital de nivell 1 ordinari.

4. L’import agregat d’instruments de capital de nivell 1 addicional que s’ha d’amortitzar o convertir-se en el moment en què es produeixi la circumstància desencadenant no ha de ser inferior al més baix dels imports següents:



5. Quan es produeixi una circumstància desencadenant, les entitats han de procedir de la manera següent:



6. Una entitat que emet instruments de capital de nivell 1 addicional que es converteixen en capital de nivell 1 ordinari en el moment de produir-se una circumstància desencadenant ha de garantir que el seu capital social autoritzat sigui suficient en tot moment per poder convertir tots els esmentats instruments de capital de nivell 1 addicional en accions en cas que es produeixi l’esmentada circumstància desencadenant. Totes les autoritzacions necessàries s’han d’obtenir en la data d’emissió dels instruments convertibles de capital de nivell 1 addicional. L’entitat ha de mantenir en tot moment l’autorització prèvia necessària per emetre instruments de capital de nivell 1 ordinari en què es convertirien els instruments de capital de nivell 1 addicional en cas de produir-se una circumstància desencadenant.

7. Una entitat que emet instruments de capital de nivell 1 addicional que es converteixen en capital de nivell 1 ordinari en el moment de produir-se una circumstància desencadenant ha de vetllar perquè no hi hagi obstacles de procediment per a aquesta conversió, de conformitat amb la seva escriptura de constitució, els seus estatuts o estipulacions contractuals.

Article 36. Conseqüències en el cas que els instruments del capital de nivell 1 addicional deixin de reunir les condicions previstes

D’acord amb el que estableix la lletra c de l’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 1 addicional deixa de reunir les condicions que preveu l’apartat 1 de l’article 33, és aplicable el següent:

Article 37. Deducció de la tinença d’instruments propis de capital de nivell 1 addicional

Als efectes del que disposa la lletra a de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular la tinença dels instruments propis del capital de nivell 1 addicional basant-se en les posicions llargues brutes, tenint en compte les excepcions següents:

Article 38. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional d’ens del sector financer quan l’entitat tingui una tinença recíproca destinada a incrementar artificialment els fons propis

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres b, c i d de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

Article 39. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres c i d de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

Article 40. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional quan l’entitat no tingui una inversió significativa en un ens del sector financer

1. Als efectes del que disposa la lletra c de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:



2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.

3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 1 addicional que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 addicional que s’ha de deduir d’acord amb l’apartat 1 multiplicant l’import especificat en la lletra a d’aquest apartat per la proporció especificada en la lletra b d’aquest apartat:



4. L’import de les tinences a què es refereix la lletra c de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat un cop aplicades les disposicions dels incisos i, ii i iii de la lletra a de l’apartat 1 no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i la secció segona del capítol tercer del títol III, i amb el que estableix al capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament.

5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 addicional que es pondera per risc conforme a l’apartat 4 multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

Secció tercera. Capital de nivell 2

Article 41. Instruments de capital de nivell 2

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital i préstecs subordinats es consideren instruments de capital de nivell 2 si compleixen els requisits següents:

Article 42. Amortització dels instruments de capital de nivell 2

Tal com disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, la mesura en què els instruments de capital de nivell 2 es consideren elements del capital de nivell 2 en els cinc anys anteriors al seu venciment s’ha de calcular multiplicant el resultat obtingut en el càlcul a què es refereix la lletra a següent per l’import a què es refereix la lletra b següent:

Article 43. Conseqüències en cas que els instruments de capital de nivell 2 deixin de reunir les condicions previstes

Tal com disposa la lletra d de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 2 deixa de reunir les condicions que preveu l’article 41, s’ha d’aplicar el següent:

Article 44. Deducció de la tinença d’instruments propis de capital de nivell 2

Als efectes de la lletra a de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els instruments propis basant-se en les posicions llargues brutes, amb les excepcions següents:

Article 45. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 2 d’ens del sector financer quan l’entitat tingui una tinença recíproca destinada a incrementar artificialment els fons propis

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres b, c i d de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió d’acord amb el següent:

Article 46. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 2 d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres c i d de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió d’acord amb el següent:

Article 47. Deducció dels instruments de nivell 2 quan l’entitat no tingui una inversió significativa en un ens pertinent

1. Als efectes de la lletra c de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:



2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.

3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 2 que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 2 que s’hagi de deduir d’acord amb l’apartat 1, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per la proporció que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:



4. L’import de la tinença a què es refereix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, un cop aplicades les disposicions dels incisos i a iii de la lletra a de l’apartat 1, no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió o amb la secció cinquena del capítol tercer del títol III d’aquesta Llei, segons correspongui, i amb la secció segona del capítol tercer del títol III i el capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament, segons correspongui.

5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 2 que es pondera per risc conforme a l’apartat 4 multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

Secció quarta. Requisits generals dels fons propis

Article 48. Distribucions basades en instruments de fons propis

1. D’acord amb el que disposa la lletra a de l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA ha de concedir l’autorització perquè els instruments de capital dels quals una entitat té discreció per decidir pagar distribucions en una forma diferent de l’efectiu o un instrument de fons propis, es qualifiquin com a instruments de capital de nivell 1 ordinari, instruments de capital de nivell 1 addicional o instruments de capital de nivell 2, únicament quan consideri que es compleixen totes les condicions següents:



2. D’acord amb el que disposa la lletra b de l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden utilitzar un índex general de mercat com una de les bases per determinar el nivell de distribucions dels instruments de capital de nivell 1 addicional i els de nivell 2.

3. L’apartat 2 no s’aplica quan l’entitat sigui una societat de referència en l’índex general de mercat esmentat, llevat que es compleixin les dos condicions següents:



4. Les entitats han de publicar i revelar els índexs generals de mercat en què es basin els seus instruments de capital.

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar les condicions d’acord amb les quals els índexs poden considerar-se índexs generals, a efectes de l’apartat 2 d’aquest article.

Article 49. Requisits de les deduccions i el venciment de les posicions curtes

Els requisits de venciment per a les posicions curtes a què fan referència la lletra a de l’article 28, la lletra a de l’article 39 i la lletra a de l’article 46 es consideren aplicables respecte a les posicions que es posseeixin quan es compleixin les condicions següents:

Article 50. Tinences d’instruments de capital a través d’índexs

1. Als efectes del que es disposa en la lletra a de l’article 25, la lletra a de l’article 28, la lletra a de l’article 37, la lletra a de l’article 39, la lletra a de l’article 44 i la lletra a de l’article 46, les entitats poden reduir el volum de la seva posició llarga en un instrument de capital en la porció d’un índex que s’elabori de la mateixa exposició subjacent que s’està cobrint, sempre que:



2. Quan l’AFA hagi donat la seva autorització prèvia, l’entitat pot utilitzar una estimació conservadora de l’exposició subjacent de l’entitat als instruments de capital inclosos en índexs, com a alternativa al càlcul per part de l’entitat de la seva exposició als elements previstos en les lletres a i/o b:



3. L’AFA ha de concedir l’autorització a què es refereix l’apartat 2 només si l’entitat demostra, a criteri de l’AFA, que tindria dificultats pràctiques per fer el seguiment de la seva exposició subjacent als elements referits en l’apartat 2, lletres a i/o b, segons sigui procedent.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació específic per precisar el següent:

Capítol segon. Interessos minoritaris i instruments de capital de nivell 1 addicional i del capital de nivell 2 emesos per filials

Article 51. Interessos minoritaris inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat

1. D’acord amb el que disposa la lletra a de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels interessos minoritaris d’una filial inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat deduint dels mateixos interessos el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:



2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, els interessos minoritaris d’aquesta filial no poden ser inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat.

3. Quan l’AFA eximeixi dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els interessos minoritaris de les filials a què s’aplica l’exempció no s’han de tenir en compte en els fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.

4. L’AFA pot decidir no aplicar aquest article a una societat financera de cartera matriu que satisfaci la totalitat de les condicions següents:



Si després del 24 de gener del 2019, una societat financera de cartera matriu que compleixi les condicions establertes en el paràgraf primer passa a ser una societat financera mixta de cartera matriu, l’AFA pot concedir l’excepció a què es refereix el paràgraf primer sempre que compleixi les condicions establertes en el paràgraf esmentat.

5. Quan les entitats establertes en un sistema de protecció institucional subjecte a les condicions establertes en l’apartat 7 de l’article 79 hagin establert un sistema de garantia recíproca que disposi que no hi ha cap obstacle material, pràctic o jurídic, actual o futur, per transferir l’import dels fons propis que superi els requisits regulatoris de la contrapart a l’entitat bancària, aquestes entitats estan exemptes de les disposicions d’aquest article relatives a les deduccions i poden reconèixer qualsevol interès minoritari derivat del sistema de garantia recíproca en la seva totalitat.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el càlcul de la subconsolidació requerit, de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article i amb els articles 52 i 53 d’aquest Reglament.

Article 52. Instruments de capital de nivell 1 admissibles inclosos en el capital de nivell 1 consolidat

1. D’acord amb el que disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import del capital de nivell 1 admissible d’una filial que està inclòs en els fons propis consolidats, detraient del capital de nivell 1 admissible d’aquesta empresa el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:



2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, el capital de nivell 1 admissible d’aquesta filial no pot ser inclòs en el capital de nivell 1 consolidat.

3. Quan l’AFA eximeixi de l’aplicació dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital de nivell 1 de les filials a què s’aplica l’exempció no poden ser reconeguts com a fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.

Article 53. Capital de nivell 1 admissible inclòs en el capital de nivell 1 addicional consolidat

D’acord amb el que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sense perjudici del que disposen els apartats 4 i 5 de l’article 51 d’aquest Reglament, les entitats han de determinar l’import del capital de nivell 1 admissible d’una filial inclòs en el capital de nivell 1 addicional consolidat detraient del capital de nivell 1 admissible d’aquesta filial inclòs en el capital de nivell 1 consolidat els interessos minoritaris de la mateixa filial inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat.

Article 54. Fons propis admissibles inclosos en els fons propis consolidats

1. D’acord amb el que disposa la lletra d de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels fons propis admissibles d’una filial inclosos en els fons propis consolidats detraient dels fons propis admissibles d’aquesta filial el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:



2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, els fons propis admissibles d’aquesta filial no poden ser inclosos en els fons propis consolidats.

3. Quan l’AFA eximeixi de l’aplicació dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments dels fons propis de les filials a què s’aplica l’exempció han de ser reconeguts com a fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.

Article 55. Instruments de fons propis admissibles inclosos en el capital de nivell 2 consolidat

D’acord amb el que disposa la lletra e de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, malgrat el que disposen els apartats 4 i 5 de l’article 51 d’aquest Reglament, les entitats han de determinar l’import dels fons propis admissibles d’una filial inclosos en el capital de nivell 2 consolidat, detraient dels fons propis admissibles d’aquesta empresa que estan inclosos en els fons propis consolidats, el capital de nivell 1 admissible de la mateixa empresa que està inclòs en el capital de nivell 1 consolidat.

Capítol tercer. Participacions qualificades fora del sector financer

Article 56. Ponderació del risc i prohibició de les participacions qualificades fora del sector financer

1. Tota participació qualificada superior al 15% del capital admissible de l’entitat en una empresa diferent de les que s’indiquen a continuació es troba subjecta al que disposa l’apartat 3:



2.

3. En relació amb les participacions qualificades de les entitats a què es refereix l’apartat 1 anterior, les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 1.250% a l’import de les participacions qualificades a què es refereix l’apartat 1 que excedeixi el 15% del capital admissible a l’efecte del càlcul dels requisits mínims de capital d’acord amb el títol III d’aquest Reglament.

Article 57. Opció enfront de la ponderació del risc del 1.250%

Com a opció enfront de l’aplicació d’una ponderació de risc del 1.250% als imports que excedeixin els límits especificats en els apartats 1 i 2 de l’article 56, les entitats poden deduir aquests imports dels elements del capital de nivell 1 ordinari d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 58. Excepcions

1. Les accions d’empreses diferents d’aquelles a què fan referència les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 56 no s’han d’incloure en el càlcul dels límits de capital admissible que s’especifiquen en l’article esmentat si es dona alguna de les circumstàncies següents:



2. Les accions que no tinguin el caràcter d’immobilitzacions financeres, d’acord amb el marc comptable aplicable, no s’han d’incloure en el càlcul previst en l’article 56.

Títol III. Requisits de capital

Capítol primer. Requisits generals, valoració i comunicació

Secció primera. Nivell de fons propis necessaris

Article 59. Requisits de fons propis

1. L’import total de l’exposició al risc s’ha de calcular com la suma de les lletres a a f d’aquest apartat, tenint en compte les disposicions establertes en l’apartat 2:



2. En el càlcul de l’import total de l’exposició en risc a què es refereix l’apartat 1, s’han d’aplicar les disposicions següents:

Article 60. Requisits de capital inicial en condicions normals de funcionament

Els fons propis d’una entitat no poden arribar a ser inferiors a l’import de capital inicial requerit per la legislació vigent en cada moment per a l’autorització d’una entitat de nova creació.

Article 61. Excepció per a carteres de negociació de petit volum

1. D’acord amb el que s’estableix en la lletra a l’apartat 2 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan les entitats calculin el volum de les operacions de balanç i de fora de balanç per aplicar l’exempció per a carteres de negociació de petit volum, les entitats han d’aplicar el següent:



2. D’acord amb el que s’estableix en la lletra b de l’apartat 2 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si una entitat deixa de complir el que disposa la lletra b de l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió ho ha de notificar a l’AFA immediatament. Si l’AFA, després d’efectuar una avaluació, considera que no es compleix el que disposa la lletra a de l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i així ho notifica a l’entitat, aquesta última ha de deixar d’aplicar l’apartat primer a partir de la data següent de presentar la informació.

Secció segona. Exigències en matèria de càlcul i de comunicació de la informació

Article 62. Obligacions específiques de comunicació

1. D’acord amb l’apartat 3 de l’article 52 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de comunicar semestralment a l’AFA les dades per a cada un dels mercats immobiliari nacionals als quals estiguin exposades:



2. L’AFA ha de publicar anualment en base agregada les dades que s’especifiquen en les lletres a a f de l’apartat 1, juntament amb dades històriques, quan disposi d’aquestes dades.

3. L’AFA pot elaborar el comunicat tècnic per especificar els formats, definicions, freqüències i dates de comunicació, així com les solucions informàtiques, dels elements a què es refereix l’apartat 1.

Secció tercera. Requisits específics aplicables a la cartera de negociació, a la seva gestió, a la seva valoració prudent i a les cobertures internes

Article 63. Gestió de la cartera de negociació

D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 2 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’entitat ha de gestionar les seves posicions o conjunts de posicions de la cartera de negociació d’acord amb el següent:

Article 64. Inclusió a la cartera de negociació

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de disposar de polítiques i procediments clarament definits per determinar les posicions que s’han d’incloure a la cartera de negociació per a finalitats de càlcul dels requisits de capital, de manera coherent amb els criteris que estableix l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i la definició de cartera de negociació establerta al punt 23 de l’apartat 1 de l’article 4 d’aquest Reglament, tenint en compte les capacitats i les pràctiques de l’entitat en matèria de gestió de risc. L’entitat ha de documentar íntegrament el compliment d’aquests procediments i polítiques i els ha de sotmetre a auditoria interna periòdicament.

2. Les entitats han de disposar de polítiques i procediments clarament definits per a la gestió global de la cartera de negociació. Aquests procediments i polítiques s’han de referir com a mínim als elements següents:

Article 65. Requisits de valoració prudents

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, totes les posicions de la cartera de negociació han d’estar subjectes a les normes de valoració prudent que s’especifiquen en aquest article. Les entitats han de garantir, en particular, que la valoració prudent de les posicions de la cartera de negociació generin un grau de certesa adequat, tenint en compte la naturalesa dinàmica d’aquestes posicions, les exigències de solidesa prudencial i la manera de funcionament i l’objectiu dels requisits de capital pel que fa a les posicions de la cartera de negociació.

2. Les entitats han d’establir i mantenir sistemes i controls suficients per facilitar estimacions de valor prudents i fiables. Els sistemes i controls han d’incloure almenys els elements següents:



3. Les entitats han de valorar les posicions de la seva cartera de negociació almenys diàriament.

4. Sempre que sigui possible, han de valorar les seves posicions a preus de mercat, fins i tot quan apliquin el tractament en matèria de fons propis reservat a la cartera de negociació.

5. En valorar a preus de mercat, s’ha d’utilitzar l’extrem més prudent de l’interval preu de compra/ preu de venda, llevat que l’entitat pugui liquidar a preus mitjans de mercat. Quan les entitats apliquin aquesta excepció, han d’informar cada sis mesos l’AFA sobre les posicions de què es tracti i han de presentar proves que poden liquidar a preus mitjans de mercat.

6. Quan no sigui possible la valoració a preus de mercat, les entitats han de valorar de forma prudent les seves posicions i carteres mitjançant un model, fins i tot quan calculin els requisits de fons propis relatius a les posicions de la cartera de negociació.

7. A l’hora de valorar segons un model, les entitats han de complir els requisits següents:



A efectes de la lletra d, el model s’ha de desenvolupar o aprovar-se independentment del departament de negociació i ha de ser provat de forma independent. També han de validar-se les fórmules matemàtiques, les hipòtesis utilitzades i els programes informàtics.

8. A més de la valoració diària a preus de mercat o segons un model, les entitats han de realitzar una verificació de preus independent. La verificació dels preus de mercat i de les dades del model ha de dur-la a terme una persona o departament independent de les persones o els departaments que es beneficien de la cartera de negociació, amb una periodicitat, com a mínim, mensual (o més freqüentment, en funció de la naturalesa del mercat o de l’activitat de negociació). Quan no es disposi de fonts independents per determinar preus o les fonts per determinar preus siguin més subjectives, resulta adequat adoptar mesures prudents, tals com ajustos de valoració.

9. Les entitats han d’establir i mantenir procediments per prendre en consideració els ajustos de valoració.

10. Les entitats han de prendre formalment en consideració els ajustos de valoració següents: diferencials de crèdit no meritats, costos de tancament, riscos operatius, incertesa dels preus de mercat, cancel·lació anticipada, costos d’inversió i de finançament, costos administratius futurs i, quan sigui procedent, el risc associat a la utilització d’un model.

11. Les entitats han d’establir i mantenir procediments per calcular un ajust de la valoració corrent de les posicions menys líquides, que poden sorgir, en particular, com a conseqüència de fets relacionats amb el mercat o situacions que afectin l’entitat; per exemple, posicions concentrades o posicions en què el període inicialment previst de manteniment s’hagi sobrepassat. Les entitats han de realitzar aquests ajustos, si escau, de forma addicional a qualsevol modificació del valor de la posició que resultin necessaris, a efectes d’informació financera, i han de reflectir en aquests ajustos la liquiditat de la posició. En el marc d’aquests procediments, les entitats han de tenir en compte diversos factors per determinar si és necessari un ajust de valoració de les posicions menys líquides. Entre aquests factors figuren els següents:



12. En la utilització de valoracions de tercers o segons un model, les entitats han de considerar la conveniència d’efectuar un ajust de valoració. Així mateix, les entitats han de considerar la necessitat de preveure ajustos per a les posicions menys líquides i revisar de forma contínua la seva adequació. Les entitats han de valorar explícitament la necessitat d’avaluació dels ajustos relatius a la incertesa dels valors dels paràmetres usats en els models.

13. Respecte de productes complexos, com ara exposicions de titulització i derivats de crèdit d’enèsim impagament, les entitats han d’avaluar explícitament la necessitat de realitzar ajustos de valoració per reflectir el risc de model associat a la utilització d’un mètode de valoració potencialment incorrecte i el risc de model associat a la utilització de paràmetres de calibratge inobservables (i potencialment incorrectes) en el model de valoració.

14. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar la valoració prudent de les posicions de la cartera de negociació tal com es requereix en l’apartat 1.

Article 66. Cobertures internes

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 4 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les cobertures internes han de tenir, en particular, les característiques següents:



2. L’apartat 1 s’aplica sense perjudici de les disposicions aplicables a les posicions cobertes que es trobin excloses de la cartera de negociació.

3. Malgrat el que disposen els apartats 1 i 2, quan una entitat cobreixi una exposició al risc de crèdit aliena a la cartera de negociació o una exposició en risc de contrapart mitjançant un derivat de crèdit inclòs en la seva cartera de negociació (per mitjà d’una cobertura interna), l’exposició no inclosa a la cartera de negociació o l’exposició al risc de contrapart no es consideren cobertes a efectes del càlcul de l’exposició ponderada per risc, llevat que l’entitat compri a un tercer, proveïdor admissible de cobertura, un derivat de crèdit que reuneixi els requisits aplicables a les cobertures, amb garanties personals, del risc de crèdit aliè a la cartera de negociació.

Sense perjudici del que disposa la lletra h de l’apartat 1 de l’article 185, quan es compri aquest tipus de protecció de tercers i es reconegui com a cobertura d’una exposició aliena a la cartera de negociació a efectes del càlcul dels requisits de capital, no s’ha d’incloure en la cartera de negociació a efectes d’aquest càlcul ni la cobertura interna ni la cobertura de externa amb derivats de crèdit.

Capítol segon. Coixins de capital

Article 67. Càlcul dels percentatges de coixí de capital anticíclic específic de cada entitat

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 1 l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de mantenir un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat equivalent a l’import de la seva exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, multiplicat per la mitjana ponderada de les taxes de coixins de capital anticíclics publicades per l’AFA.

2. El percentatge de coixí de capital anticíclic específic en funció de l’entitat consisteix en la mitjana ponderada dels percentatges de coixins anticíclics que siguin aplicables als territoris en què estiguin ubicades les exposicions creditícies pertinents de l’entitat, o que s’apliqui a efectes d’aquest article en virtut del que preveuen els apartats 1 o 3 de l’article 69.

Les entitats, a fi de calcular la mitjana ponderada a què es refereix el paràgraf anterior, han d’aplicar a cada percentatge de coixí anticíclic aplicable l’import total dels seus requisits de recursos propis per risc de crèdit, determinat de conformitat amb el capítol tercer i el capítol cinquè del títol III, i corresponent a les exposicions creditícies pertinents al territori en qüestió, dividit per l’import total dels seus requisits de recursos propis per risc de crèdit corresponent a la totalitat de les seves exposicions creditícies pertinents.

3. Les exposicions creditícies pertinents han d’incloure totes les categories d’exposicions, diferents d’aquelles a què es refereixen les lletres a a f de l’article 78, que estiguin subjectes al següent:



4. Per determinar el percentatge de coixí anticíclic aplicable a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra, s’ha d’atendre al que disposa l’article 68; i pel que fa a les ubicades en països tercers, a l’article 69.

5. Els percentatges de coixí anticíclic aplicables a exposicions ubicades als estats membres de la Unió Europea han de seguir els criteris següents:



6. El percentatge de coixí anticíclic aplicable a exposicions ubicades en països tercers resulta del següent:



7. Les entitats han d’identificar la ubicació geogràfica d’una exposició creditícia pertinent de conformitat amb les normes tècniques de regulació.

8. A efectes del càlcul previst en l’apartat 2, les decisions de l’AFA de fixar un determinat percentatge de coixí s’han d’adoptar de la manera següent:



Als efectes del que preveu la lletra b, es considera que tota modificació del percentatge del coixí anticíclic relatiu a un Estat no membre de la UE ha estat anunciada en la data en què l’autoritat pertinent del país tercer la publiqui de conformitat amb les normes nacionals aplicables a aquest efecte.

9. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el mètode mitjançant el qual es determina la ubicació geogràfica de les exposicions creditícies pertinents per calcular el percentatge de coixí de capital anticíclic específic de cada entitat indicat en l’apartat 7.

Article 68. Fixació dels percentatges dels coixins anticíclics per a exposicions ubicades al Principat d’Andorra

1. L’AFA ha de calcular cada trimestre una pauta de coixí que ha de prendre com a referència per fixar el percentatge del coixí anticíclic relatiu a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra.

Aquesta pauta de coixí ha de ser un paràmetre de referència consistent en un percentatge de coixí anticíclic i s’ha de calcular i publicar d’acord amb els criteris i el procediment que determini l’AFA. En tot cas, ha de reflectir de manera transparent el cicle creditici i els riscos derivats de tot creixement excessiu del crèdit al Principat d’Andorra, i ha de tenir degudament en compte les particularitats de l’economia andorrana. Així mateix, s’ha de basar en la desviació de la ràtio de crèdit respecte del producte interior brut de la seva tendència de llarg termini, tenint en compte, entre d’altres:



2. L’AFA ha d’avaluar i fixar el percentatge adequat del coixí anticíclic per a les exposicions creditícies al Principat d’Andorra amb caràcter trimestral i, en fer-ho, ha de tenir en compte els elements següents:



3. Quan l’AFA fixi per primera vegada un percentatge de coixí anticíclic superior a zero, o quan, posteriorment, incrementi el percentatge de coixí anticíclic vigent, ha de decidir així mateix la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest coixí incrementat a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic. Aquesta data no pot ser posterior en més de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat de conformitat amb l’apartat 5. Si la data és posterior en menys de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat, aquest termini abreujat d’aplicació ha de justificar-se sobre la base de circumstàncies excepcionals.

4. Si l’AFA redueix el percentatge del coixí anticíclic vigent, amb independència que passi o no a ser nul, ha de determinar així mateix un període indicatiu durant el qual no es preveu cap augment del coixí anticíclic. No obstant això, aquest període indicatiu no és vinculant per a la fixació d’un nou coixí anticíclic per part de l’AFA.

5. L’AFA ha d’anunciar la fixació trimestral del percentatge del coixí anticíclic publicant-ho a la seva pàgina web, acompanyada de la informació següent:

Article 69. Reconeixement del percentatges de coixins anticíclics de països tercers

1. Quan l’autoritat competent d’un país tercer no hagi establert ni publicat un percentatge de coixí anticíclic que les entitats autoritzades en aquell país hagin d’aplicar a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic, en cas que una o més entitats andorranes tinguin exposicions creditícies significatives, l’AFA pot fixar el percentatge del coixí anticíclic que les entitats autoritzades al Principat d’Andorra han d’aplicar a efectes del càlcul dels seus respectius coixins de capital anticíclic específic.

2. D’acord amb l’apartat 4 de l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una autoritat designada o l’autoritat pertinent d’un país tercer hagi fixat un percentatge del coixí anticíclic superior al 2,5% de l’import total d’exposició al risc calculat d’acord amb l’apartat 1 de l’article 59, l’AFA pot reconèixer aquest percentatge a efectes del càlcul, per part de les entitats autoritzades al Principat d’Andorra, del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic.

3. Quan l’autoritat pertinent d’un país tercer hagi fixat i publicat un percentatge de coixí anticíclic aplicable a aquest país tercer, l’AFA pot fixar, pel que fa a aquest país, un percentatge de coixí diferent a efectes del càlcul, per part de les entitats autoritzades al Principat d’Andorra, del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic, si raonablement considera que el percentatge fixat per l’autoritat pertinent del país tercer no és suficient per protegir degudament les entitats i els seus grups consolidables davant els riscos de creixement creditici excessiu en aquest país tercer.

En fer ús de la facultat que confereix el paràgraf primer, l’AFA no pot fixar un percentatge de coixí anticíclic inferior al nivell establert per l’autoritat pertinent del país tercer, llevat que aquest percentatge superi el 2,5% de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, corresponent a les entitats amb exposició creditícia en aquest país tercer.

4. Quan l’AFA fixi un percentatge de coixí anticíclic aplicable a un país tercer, d’acord amb el que s’estableix als apartats 1 i 3, que incrementi el percentatge de coixí anticíclic vigent, ha de decidir així mateix la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest coixí a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic. Aquesta data no pot ser posterior en més de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat de conformitat amb l’apartat 5. Si la data és posterior en menys de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí, aquest termini abreujat d’aplicació ha de justificar-se sobre la base de circumstàncies excepcionals

5. L’AFA ha de publicar al seu lloc web la fixació d’un percentatge de coixí anticíclic aplicable a un país tercer, d’acord amb els apartats 1 i 3, i s’hi ha d’incloure la informació següent:



6. En cas que, de conformitat amb l’apartat 2, l’AFA reconegui el percentatge del coixí, ho ha d’anunciar publicant-ho al seu lloc web. L’anunci ha d’incloure, com a mínim, la informació següent:

Article 70. Fixació del coixí de capital per a entitats d’importància sistèmica

1. Quan l’AFA exigeixi el manteniment d’un coixí de capital per a EIS en virtut de l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA l’ha revisar almenys un cop l’any.

2. Abans de fixar un coixí de capital per a EIS o de modificar-lo, l’AFA ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació de la decisió a què es refereix l’apartat 2 l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. En la notificació l’AFA ha de descriure detalladament els elements següents:



3. Sense perjudici del que disposen l’apartat 4 de l’article 60 i l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat d’importància sistèmica sigui una filial o bé d’una entitat d’importància sistèmica mundial (EISM) o d’una entitat d’importància sistèmica que sigui una entitat matriu fora del Principat d’Andorra i estigui obligada a mantenir un coixí de capital per a EIS en base consolidada, el coixí aplicable en base individual o subconsolidada per a l’entitat d’importància sistèmica al Principat d’Andorra no ha de sobrepassar el més elevat dels percentatges següents:



4. L’AFA ha de notificar al ministeri encarregat de les finances el nom de les entitats d’importància sistèmica i n’ha de fer públic el nom.

Article 71. Requeriment per mantenir un coixí contra riscos sistèmics

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 9 de l’article 60 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, abans de fixar un coixí contra riscos sistèmics o de modificar-lo en aquest sentit, l’AFA ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació de la decisió a què es refereix l’apartat 2 l’article 60 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Si el coixí és aplicable a exposicions ubicades a països tercers, l’AFA també ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances. En la notificació l’AFA ha de descriure detalladament els elements següents:



2. L’AFA ha d’anunciar la fixació del coixí contra riscos sistèmics publicant-ho a la seva pàgina web. L’anunci ha d’incloure, almenys, la informació següent:



La informació indicada a la lletra c es pot no incloure en l’anunci si la seva publicació pogués fer perillar l’estabilitat del sistema financer.

Article 72. Reconeixement del percentatge de coixí contra riscos sistèmics

D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan l’AFA reconegui un percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics establert per l’autoritat competent d’un país tercer, per aplicar-lo per les entitats autoritzades al Principat d’Andorra per a les exposicions ubicades en aquest país tercer, ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació.

Article 72 bis. Restriccions aplicables a les distribucions

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 7 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import màxim distribuïble (IMD) multiplicant la suma obtinguda segons el que preveu l’apartat 2 pel factor determinat de conformitat amb l’apartat 3. L’IMD s’ha de reduir com a conseqüència de qualsevol de les actuacions previstes en les lletres a, b o c del paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2. La suma que s’ha de multiplicar de conformitat amb l’apartat 1 consisteix en:



3. El factor es determina de la manera següent:



Els límits inferior i superior de cada quartil dels requisits combinats de coixins de capital s’han de calcular de la manera següent:


Q_n: indica el nombre ordinal del quartil corresponent.

4. Les restriccions imposades per aquest article s’han d’aplicar únicament als pagaments que donin lloc a una reducció de capital de nivell 1 ordinari o a una reducció dels beneficis, i sempre que la suspensió del pagament o la manca de pagament no constitueixin un esdeveniment d’impagament o una circumstància que condueixi a la posada en marxa del procediment oportú en virtut del règim d’insolvència aplicable a l’entitat.

5. Quan una entitat no compleixi els requisits combinats de coixins de capital i es proposi distribuir la totalitat o part dels seus beneficis distribuïbles o emprendre alguna de les actuacions previstes en les lletres a, b o c del paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ho ha de notificar a l’AFA i proporcionar la informació següent:

Capítol tercer. Requisits de capital per risc de crèdit

Secció primera. Principis generals

Article 73. Mètodes relatius al risc de crèdit

1. En seguiment del que estableix la lletra b de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per a les exposicions de negociació i per a les contribucions al fons de garantia per a impagaments de les entitats de contrapartida central, les entitats han d’aplicar el tractament específic inclòs en la secció cinquena d’aquest capítol a l’hora de calcular les seves exposicions ponderades per risc a efectes de les lletres a i f de l’apartat 1 de l’article 59. Per a tots els altres tipus d’exposicions a una entitat de contrapartida central o ECC, les entitats han de tractar aquestes exposicions de la manera següent:



2. Als efectes de l’apartat 2 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica requisits de supervisió i regulació prudencials almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra. A falta d’aquesta decisió, les institucions han de seguir tractant les exposicions a les entitats a què es refereix l’apartat 2 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió com a exposicions enfront d’entitats.

3. Als efectes de l’apartat 2, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials a equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 107 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 2 de l’article 73.

Article 74. Ús de tècniques de mitigació del risc de crèdit segons el mètode estàndard

En seguiment del que estableix la lletra c de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per a les exposicions en què les entitats apliquen el mètode estàndard de la secció segona, l’entitat pot recórrer a la reducció del risc de crèdit de conformitat amb la secció tercera en calcular les exposicions ponderades pel risc a efectes de les lletres a i f de l’apartat 1 de l’article 59, o quan escaigui, les pèrdues esperades a efectes del càlcul previst en la lletra c de l’apartat 1 de l’article 35 d’aquest mateix Reglament.

Article 75. Tractament de les exposicions titulitzades

En seguiment del que estableix la lletra d de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import de l’exposició ponderada per risc d’una posició que mantinguin en una titulització conforme al que es disposa en la secció quarta del capítol tercer del títol III.

Article 76. Tractament dels ajustaments per risc de crèdit

1. En seguiment del que estableix la lletra e de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que utilitzen el mètode estàndard han d’aplicar els ajustaments per risc de crèdit general d’acord amb la lletra c de l’apartat 1 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2. Als efectes d’aquest article i de la secció segona, els ajustaments per risc de crèdit general i específic han d’excloure els fons per a riscos bancaris generals.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el càlcul dels ajustaments per risc de crèdit general i específic d’acord amb el marc comptable aplicable en relació amb el següent:

Secció segona. Mètode estàndard

Article 77. Valor d’exposició

1. En seguiment del que estableix l’apartat 2 de l’article 65 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor de l’exposició d’una partida fora del balanç enumerada en l’annex I ha de ser el següent percentatge del seu valor nominal, reduït pels ajustaments del risc de crèdit específic:



Les partides fora del balanç incloses al primer paràgraf s’han d’assignar a les categories del risc indicades a l’annex I.

Quan una entitat utilitza el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera d’acord amb l’article 134, el valor d’exposició dels valors o matèries primeres venuts, entregats o prestats a través d’una operació de recompra o a través d’una operació de préstec o transaccions en préstecs de valors o matèries primeres, o d’una operació del préstec amb reposició del marge, s’ha d’incrementar amb l’ajustament de la volatilitat apropiada per a aquests valors o matèries primeres segons el que es preveu en els articles 134 a 136.

2. El valor d’exposició d’un instrument derivat enumerat en l’annex II s’ha de determinar d’acord amb la secció cinquena, tenint en compte les repercussions dels contractes de novació i altres acords de compensació a efectes d’aquests mètodes de conformitat amb la secció cinquena. El valor d’exposició de les operacions de recompra, de les operacions de préstec de valors o matèries primeres, o de les operacions a crèdit de valors o de matèries primeres, de les operacions amb liquidació diferida i de les operacions de préstec amb reposició del marge, es pot determinar d’acord amb la secció cinquena o amb la secció tercera.

3. Quan una exposició està subjecta a cobertures de risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars, el valor d’exposició aplicable a aquesta partida es pot modificar d’acord amb la secció tercera.

Article 78. Categories d’exposició

En seguiment del que estableix l’apartat 2 de l’article 66 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cada exposició s’ha de classificar en una de les categories següents:

Article 79. Càlcul de les exposicions ponderades per risc

1. Tal com estableix l’article 1 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a l’hora de calcular les exposicions ponderades per risc, a totes les exposicions s’hi ha d’aplicar ponderacions de risc, a menys que es dedueixin dels fons propis d’acord amb el que disposen els articles 80 a 100. L’aplicació de les ponderacions de risc es basa en la categoria d’exposició en la qual es classifica l’exposició i, en la mesura especificada en els articles 80 a 100, en la seva qualitat creditícia. La qualitat creditícia es pot determinar per referència a les avaluacions de crèdit de les ECAI o a les avaluacions de crèdit de les agències de crèdit a l’exportació d’acord amb el que disposa l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2. A efectes de l’aplicació de les ponderacions de risc incloses a l’apartat 1, el valor d’exposició s’ha de multiplicar per la ponderació de risc especificada o determinada d’acord amb el que disposen els articles 80 a 100.

3. En seguiment del que estableix la lletra b de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una exposició està subjecta a cobertures de risc de crèdit, la ponderació de risc aplicable a aquesta partida es pot modificar d’acord amb la secció tercera.

4. En seguiment del que estableix la lletra c de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import ponderat per risc de les exposicions titulitzades es calcula d’acord amb la secció quarta.

5. A les exposicions per a les quals no s’estableix cap càlcul en els articles 80 a 100 se’ls ha d’assignar una ponderació de risc del 100%.

6. En seguiment del que estableix la lletra d de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a excepció de les exposicions que donen lloc a elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, les entitats poden, amb l’autorització prèvia de l’AFA, optar per no aplicar els requisits de l’apartat 1 d’aquest article a les seves exposicions enfront d’una contrapart que és la seva empresa matriu, la seva filial, una filial de la seva empresa matriu, o bé una societat que està vinculada d’acord amb una relació de control. L’AFA pot autoritzar a les entitats que ho sol·licitin, si es compleixen les condicions següents:



Quan l’entitat, d’acord amb aquest apartat, està autoritzada a no aplicar els requisits de l’apartat 1, pot assignar una ponderació de risc del 0%.

7. En seguiment del que estableix la lletra e de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, amb l’excepció de les exposicions que donen lloc a elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2, les entitats poden, amb l’autorització prèvia de l’AFA, no aplicar els requisits de l’apartat 1 d’aquest article a les exposicions enfront de contraparts amb les quals l’entitat hagi subscrit un acord de responsabilitat contractual o legal, en el marc d’un sistema institucional de protecció, que protegeixi les entitats i, en particular, en garanteixi la liquiditat i solvència, a fi d’evitar la fallida, quan resulti necessari. L’AFA està facultada per concedir l’autorització quan concorrin les condicions següents:



Quan l’entitat, d’acord amb aquest apartat, decideixi no aplicar el que disposa l’apartat 1, ha d’assignar una ponderació de risc del 0%.

Article 80. Exposicions a administracions centrals o bancs centrals

1. A les exposicions enfront d’administracions centrals i de bancs centrals se’ls ha d’aplicar una ponderació al risc del 100%, tret que siguin aplicables els tractaments establerts en els apartats 2 a 6.

2. Les exposicions enfront d’administracions centrals i de bancs centrals per a les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que s’estableix al quadre 1 que es correspongui amb l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb l’article 102 i l’article 101.


3. A les exposicions enfront del BCE se’ls assigna una ponderació de risc del 0%.

4. A les exposicions enfront de l’Administració central del Principat d’Andorra, i de les administracions centrals i dels bancs centrals dels estats membres de la UE denominats i finançats en la moneda nacional de l’administració central corresponent i el banc central corresponent, se’ls assigna una ponderació de risc del 0%.

5. Per a les exposicions incloses en la disposició transitòria vint-i-vuitena:



6. Quan les autoritats competents d’un país tercer que apliqui disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra assignin una ponderació de risc inferior a la indicada als apartats 1 i 2 a les exposicions enfront de la seva administració central i del seu banc central denominades i finançades en la moneda nacional, les entitats poden ponderar de la mateixa manera aquestes exposicions.

Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica requisits de supervisió i regulació prudencial almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra.

7. Als efectes de l’apartat 6, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 7 de l’article 114 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 6 de l’article 80.

Article 81. Exposicions a administracions regionals o autoritats locals

1. Les exposicions enfront de les administracions comunals i de les administracions regionals o autoritats locals de països tercers han de tenir la mateixa ponderació de risc que les exposicions enfront d’entitats, tret que es tractin com a exposicions enfront d’administracions centrals segons el que es disposa en els apartats 2 o 4 o rebin una ponderació al risc com s’especifica a l’apartat 6. No resulta aplicable el tractament preferencial de les exposicions a curt termini que s’indica en l’apartat 2 de l’article 85, ni en l’apartat 2 de l’article 86.

2. A Les exposicions enfront de les administracions comunals del Principat d’Andorra se’ls ha d’aplicar una ponderació de risc del 0%. Les exposicions enfront d’administracions regionals o de les autoritats locals de països de la UE han de rebre el mateix tractament que les exposicions enfront de l’administració central de la jurisdicció en què estan establertes, quan no hi hagi cap diferència de risc entre aquestes exposicions a causa dels poders específics de recaptació dels primers i de l’existència d’acords institucionals específics, l’efecte dels quals és reduir el seu risc d’impagament.

3. Les exposicions enfront d’esglésies o a comunitats religioses constituïdes com a persones jurídiques de dret públic, en la mesura que recaptin impostos d’acord amb la legislació que els confereix el dret a fer-ho, es tracten com a exposicions enfront d’administracions regionals i d’autoritats locals. En aquest cas, l’apartat 2 no resulta aplicable.

4. Quan les autoritats competents d’un país tercer que apliqui disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra atorguin a les exposicions enfront de les administracions regionals i de les autoritats locals el mateix tractament que a les exposicions enfront de la seva administració central, i quan no hi hagi cap diferència de risc entre aquestes exposicions per la capacitat de recaptació específica de les administracions regionals i de les autoritats locals i l’existència de mecanismes institucionals concrets per reduir el risc d’impagament, les entitats poden ponderar de la mateixa manera les exposicions enfront d’aquestes administracions regionals i autoritats locals.

Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica disposicions de supervisió i regulació com a mínim equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra.

5. Als efectes de l’apartat 4, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 115 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 4 de l’article 81.

6. Les exposicions enfront d’administracions regionals i d’autoritats locals de països membres de la UE no incloses als apartats 2 i 4 i que estiguin denominades i finançades en la moneda nacional de l’administració regional o autoritat local pertinent reben una ponderació al risc del 20%.

Article 82. Exposicions a ens del sector públic

1. Les exposicions enfront d’ens del sector públic per als quals no es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, han de rebre una ponderació de risc en funció del nivell de qualitat creditícia assignat a les exposicions enfront de l’administració central del país en que està constituït l’ens del sector públic, d’acord amb el quadre 2 següent.


Pel que fa a exposicions enfront d’ens del sector públic constituïts en països en què l’administració central no tingui qualificació creditícia, la ponderació de risc a aplicar per les entitats ha de ser del 100%.

2. Les exposicions enfront d’ens del sector públic per als quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de tractar d’acord amb el que estableix l’article 86. No resulta aplicable a aquest ens el tracte preferent de les exposicions a curt termini indicat en l’apartat 2 de l’article 85 ni tampoc en l’apartat 2 de l’article 86.

3. Per a les exposicions enfront d’ens del sector públic amb un venciment original de tres mesos o inferior, la ponderació de risc a aplicar és del 20%.

4. En circumstàncies excepcionals, les exposicions enfront d’ens del sector públic poden rebre el mateix tractament que les exposicions enfront de l’administració central, de l’administració regional o de l’autoritat local de la jurisdicció en què es trobin establertes, quan en l’opinió de les autoritats competents d’aquesta jurisdicció, no hi ha diferència de riscos entre aquestes exposicions a causa de l’existència d’una garantia adequada per part de l’administració central, l’administració regional o l’autoritat local.

5. Quan les autoritats competents de la jurisdicció d’un país tercer que aplica disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra atorguin a les exposicions enfront d’ens del sector públic el tracte previst en els apartats 1 o 2, les entitats poden ponderar de la mateixa manera les exposicions al risc enfront d’aquests ens del sector públic. En cas contrari, les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 100%.

Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar una decisió, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, sobre si un tercer país aplica requisits de supervisió i regulació prudencial almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra.

6. Als efectes de l’apartat 5, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 115 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 5 de l’article 82.

Article 83. Exposicions a bancs multilaterals de desenvolupament

1. Les exposicions enfront de bancs multilaterals de desenvolupament no incloses en l’apartat 2 es tracten de la mateixa manera que les exposicions enfront d’entitats. No resulta aplicable el tractament preferencial de les exposicions a curt termini que s’indica en l’apartat 2 de l’article 85, l’apartat 2 de l’article 86 i l’apartat 3 de l’article 87.

La Corporació Interamericana d’Inversions, el Banc de Desenvolupament i Comerç del Mar Negre, el Banc Centreamericà d’Integració Econòmica i la CAF - Banc de Desenvolupament d’Amèrica Llatina es consideren bancs multilaterals de desenvolupament.

2. A les exposicions enfront dels bancs multilaterals de desenvolupament següents se’ls assigna una ponderació de risc del 0%:



3. S’ha d’assignar una ponderació de risc del 30% a la fracció no desemborsada de capital subscrit en el Fons Europeu d’Inversions.

Article 84. Exposicions enfront d’organitzacions internacionals

A les exposicions enfront de les següents organitzacions internacionals se’ls assigna una ponderació de risc del 0%:

Article 85. Exposicions enfront d’entitats

1. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de ponderar per risc d’acord amb el que estableix l’article 86. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals no es disposi d’una avaluació creditícia per una ECAI designada s’han de ponderar per risc d’acord amb el que estableix l’article 87.

2. A les exposicions enfront d’entitats amb un venciment residual de tres mesos o un termini inferior, denominades i finançades en la moneda nacional del prestatari, se’ls assigna una ponderació de risc que estigui en una categoria per sota de la ponderació de risc preferent, segons el que preveuen els apartats 4 a 6 de l’article 80, assignat a les exposicions enfront de l’administració central en què estigui constituïda la entitat.

3. Les exposicions amb venciment residual de tres mesos o un termini inferior, denominades i finançades en la moneda nacional del prestatari, no poden rebre una ponderació de risc inferior al 20%.

4. Les exposicions enfront d’una entitat en forma de reserves mínimes el manteniment de les quals exigeixi el BCE o els bancs centrals dels estats membres de la UE reben la mateixa ponderació que les exposicions enfront de bancs centrals de països membres de la UE, sempre que:



5. Les exposicions enfront d’una entitat bancària andorrana o d’un país membre de la UE corresponents a les inversions en què es materialitza la reserva en garantia de dipòsits o la reserva en garantia d’inversions previstes en la disposició addicional primera de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, reben la mateixa ponderació que les exposicions enfront de l’Administració central del Principat d’Andorra.

6. Les exposicions enfront d’entitats financeres autoritzades i supervisades per les autoritats competents i subjectes a requisits prudencials comparables als aplicats a les entitats en termes de solidesa es tracten de la mateixa manera que les exposicions davant d’entitats.

Article 86. Exposicions enfront d’entitats qualificades

1. A les exposicions enfront d’entitats amb un venciment residual de més de tres mesos per a les quals es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, se’ls assigna una ponderació de risc d’acord amb el que estableix el quadre 3, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.


2. A les exposicions enfront d’una entitat amb venciment residual inferior o igual a tres mesos per a les quals es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, se’ls assigna una ponderació de risc segons el quadre 4, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.


3. La interacció entre el tractament de l’avaluació creditícia a curt termini d’acord amb el que estableix l’article 97 i el tracte preferent general de les exposicions a curt termini que s’estableix en l’apartat 2 ha de ser la següent:

Article 87. Exposicions enfront d’entitats no qualificades

1. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals no es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc en funció de la qualitat creditícia assignada a les exposicions enfront d’administració central del país en què estigui constituïda l’entitat, d’acord amb el que estableix el quadre 5.


2. Per a les exposicions enfront d’entitats no qualificades constituïdes en països tercers on l’administració central no tingui qualificació creditícia, la ponderació de risc a aplicar ha de ser del 100%.

3. Per a exposicions enfront d’entitats no qualificades amb un venciment efectiu original de tres mesos o un termini inferior, la ponderació de risc a aplicar és del 20%.

4. No obstant els apartats 2 i 3, per a les exposicions enfront d’entitats no qualificades relatives a transaccions de finançament comercial que siguin transaccions autoliquidables a curt termini, vinculades al comerç de béns i serveis, amb un venciment residual de fins a un any al qual es refereix el punt 63 de l’apartat 1 de l’article 4, la ponderació de risc a aplicar ha de ser del 50% i quan el venciment residual d’aquestes exposicions sigui de 30 dies com a màxim, la ponderació de risc és del 20%.

Article 88. Exposicions a empreses

1. Les exposicions en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc d’acord amb el quadre 6, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.


2. Les exposicions per a les quals no es disposi d’aquesta avaluació de crèdit han de rebre una ponderació de risc del 100% o l’assignada a les exposicions enfront de l’administració central de la jurisdicció en què estigui constituïda l’empresa, si aquesta última fos superior, excepte les empreses de titularitat pública de dret andorrà que compleixin els criteris que defineixi l’AFA mitjançant un comunicat tècnic per equiparar-les a exposicions enfront de l’administració central de l’Estat. Aquest comunicat s’ha d’emetre tan bon punt sigui aplicable aquest Reglament.

Article 89. Exposicions minoristes

Les exposicions que compleixen els criteris següents tenen una ponderació de risc del 75%:



Per a les exposicions en països tercers enfront de petites i mitjanes empreses s’han de seguir els criteris definits en aquesta matèria per l’autoritat competent del país tercer en qüestió. En absència d’una definició de petita i mitjana empresa en un país tercer en el qual l’entitat tingui una exposició en aquest tipus d’empresa, s’han d’aplicar els criteris definits per a petita i mitjana empresa al Principat d’Andorra.

Les entitats disposen d’un període d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament per obtenir la informació econòmica financera de les empreses que es puguin qualificar com a petites i mitjanes empreses per tal d’acollir-se al tracte favorable que preveu la lletra a d’aquest article.

Els valors no poden pertànyer a la categoria d’exposicions minoristes.

Les exposicions que no compleixin els requisits de les lletres a a c del paràgraf primer d’aquest article no poden classificar-se en la categoria d’exposicions minoristes.

El valor actual dels pagaments mínims minoristes per l’arrendament poden classificar-se en la categoria d’exposicions minoristes.

Article 90. Exposicions garantides amb hipoteques sobre béns immobles

1. Les exposicions, o qualsevol part d’aquestes exposicions, íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles han de rebre una ponderació de risc del 100%, quan no es compleixen les condicions establertes als articles 91 o 92, llevat de qualsevol part de l’exposició que es classifiqui en una altra categoria d’exposició. A la part de l’exposició que excedeix el valor de la hipoteca del bé immoble s’hi ha d’assignar la ponderació de risc aplicable a les exposicions no garantides de la contrapart implicada.

La part d’una exposició que es consideri plenament garantida per béns immobles no pot ser superior a l’import pignorat del valor de mercat o el valor hipotecari del bé immoble en qüestió.

2. Basant-se en les dades recollides en virtut de l’article 62 i mitjançant qualssevol altres indicadors pertinents, l’AFA ha d’avaluar periòdicament, i almenys anualment, si la ponderació de risc del 35%, a la qual fa referència l’article 91, assignada a les exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, així com la ponderació de risc del 50%, a la qual es refereix l’article 92, assignada a les exposicions garantides per béns immobles comercials ubicats al Principat d’Andorra o en països tercers, està degudament fonamentada en els aspectes següents:



L’AFA pot establir, quan escaigui, un ponderació al risc més elevada o criteris més estrictes que els continguts a l’apartat 2 de l’article 91 i l’apartat 2 de l’article 92, sobre la base de consideracions d’estabilitat financera.

Pel que fa referència a les exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, l’AFA pot establir mitjançant un comunicat tècnic una ponderació de risc compresa entre els percentatges del 35% i el 150%, tant per a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra com en països tercers.

Pel que fa referència a les exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials, l’AFA pot establir mitjançant un comunicat tècnic la ponderació de risc entre els percentatges del 50% i el 150%, tant per a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra com en països tercers.

En el marc d’aquest intervals, s’ha d’establir la ponderació al risc superior basant-se en l’historial de pèrdues i tenint en compte les perspectives futures dels mercats immobiliaris al Principat d’Andorra i països tercers en què les entitats tinguin exposicions rellevants, així com consideracions d’estabilitat financera. Quan l’avaluació posi de manifest que les ponderacions de risc indicades a l’apartat 2 de l’article 91 i l’apartat 2 de l’article 92 no reflecteixin els riscos reals relacionats amb cada un dels segments del mercat immobiliari d’aquestes exposicions, completament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials o comercials, l’AFA ha d’establir unes ponderacions de risc més elevades per a aquests segments d’exposició a béns immobles que corresponguin als riscos reals.

L’AFA ha de consultar amb el ministeri encarregat de les finances els ajustos de les ponderacions de risc i els criteris aplicats, que s’han de calcular d’acord amb els criteris establerts en aquest apartat així com les condicions que es defineixin en virtut de la lletra b l’apartat 4.

3. Quan l’AFA estableixi una ponderació de risc més elevada o uns criteris més estrictes, les entitats disposaran d’un període transitori de sis mesos per aplicar la nova ponderació al risc. L’AFA ha de publicar a la seva pàgina web les ponderacions de risc i els criteris observats en la fixació de ponderacions al risc superiors als valors inferiors dels intervals indicats en l’apartat 2 aplicables a les exposicions garantides amb hipoteques sobre béns immobles residencials i comercials ubicades al Principat d’Andorra, o les ponderacions de risc que siguin diferents de les ponderacions de risc fixades sobre aquest mateix tipus d’exposicions per altres autoritats competents de països tercers en què les entitats tinguin exposicions rellevants en aquestes jurisdiccions.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el següent:

Article 91. Exposicions garantides plenament i íntegrament per hipoteques sobre béns immobles residencials

1. Tret que l’AFA disposi el contrari en virtut de l’apartat 2 de l’article 90, les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials es tracten de la manera següent:



2. Les entitats només han de considerar que una exposició, o una part d’aquesta exposició, està plenament i íntegrament garantida als efectes de l’apartat 1 quan es compleixen les condicions següents:



3. Les entitats poden no aplicar el que disposa la lletra b de l’apartat 2, respecte de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials situats en el territori d’un país tercer, quan l’autoritat competent d’aquest país hagi publicat dades que demostrin la presència en aquest territori d’un mercat de béns immobles residencials ben desenvolupat i amb una llarga trajectòria, amb taxes de pèrdua que no superen els límits següents:



4. Si no es compleix un dels límits a què fa referència l’apartat 3 en un any determinat, deixa de ser possible utilitzar l’apartat 3, i la condició prevista en el punt b de l’apartat 2 s’ha d’aplicar fins que es tornin a satisfer les condicions de l’apartat 3 en un any posterior.

Article 92. Exposicions garantides plenament i íntegrament per hipoteques sobre béns immobles comercials

1. Tret que l’AFA disposi el contrari en virtut de l’apartat 2 de l’article 90, les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques en immobles comercial es tracten de la manera següent:



2. Les entitats només han de considerar que una exposició, o una part de l’exposició, està plenament i exposició garantida a efectes de l’apartat 1 quan es compleixen les condicions següents:



3. Les entitats poden no aplicar el que estableix la lletra b de l’apartat 2, respecte de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials situats en el territori d’un país tercer, quan l’autoritat competent d’aquest país hagi publicat dades que demostrin la presència en aquest territori d’un mercat de béns immobles comercials ben desenvolupat i amb una llarga trajectòria, amb taxes de pèrdua que no superen els límits següents:



4. Si algun dels límits a què es refereix l’apartat 3 no es compleix en un any determinat, deixa de ser possible utilitzar l’apartat 3, i la condició de la lletra b de l’apartat 2 s’ha d’aplicar fins que es compleixen les condicions de l’apartat 3 en un any posterior.

Article 93. Exposicions en situació d’impagament

1. La part no garantida de qualsevol element en relació amb el qual el deutor estigui en situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4, o, en el cas de les exposicions minoristes, la part no garantida de qualsevol línia de crèdit en situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4 ha de rebre una ponderació de risc del:



2. Per determinar la part garantida d’un element en situació de mora, es consideren admissibles les mateixes garanties que a efectes de mitigació del risc de crèdit d’acord amb la secció tercera.

3. El valor de l’exposició restant, un cop efectuats els ajustaments per risc de crèdit específic de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, de conformitat amb l’article 91, ha de rebre una ponderació de risc del 100%, si s’ha produït una situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4.

4. El valor de l’exposició restant, un cop efectuats els ajustaments per risc de crèdit específic de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials, de conformitat amb l’article 92, ha de rebre una ponderació de risc del 100%, si s’ha produït una situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4.

Article 94. Elements associats a riscos especialment elevats

1. Les entitats han d’assignar, quan sigui procedent, una ponderació de risc del 150% a les exposicions, incloses les consistents en accions o participacions en organismes d’inversió col·lectiva, que comportin riscos especialment elevats.

2. Entre les exposicions amb riscos especialment elevats ha de figurar qualsevol de les exposicions següents:



3. En avaluar si una exposició diferent de les exposicions a què es refereix l’apartat 2 porta aparellada riscos especialment elevats, les entitats han de tenir en compte les característiques de risc següents:



4. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment per especificar quins tipus d’exposicions porten aparellats riscos especialment elevats i en quines circumstàncies.

Article 95. Exposicions en forma de bons garantits

1. Per poder acollir-se al tractament preferent establert als apartats 4 i 5, els bons als quals es refereix l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà (d’ara en endavant, “bons garantits”) han de complir els requisits establerts en l’apartat 7 i han d’estar garantits per algun dels actius admissibles següents:



Als efectes de la lletra c, l’incís ii de la lletra d i l’incís ii de la lletra e de l’apartat 1, els límits als quals es refereixen aquests punts no s’han d’aplicar a exposicions originades per la transmissió i gestió de pagament de deutors, o ingressos per liquidació, de préstecs garantits per béns immobles constituïts en garantia de participacions no subordinades o títols de deute.

L’AFA pot no aplicar en part el que preveu la lletra c de l’apartat 1 i autoritzar el nivell 2 de qualitat creditícia en relació amb una exposició total de fins a un 10% de l’import nominal dels bons garantits pendents de l’entitat emissora, sempre que es pugui demostrar que l’aplicació del requisit del nivell 1 de qualitat creditícia previst en aquesta lletra suposa importants problemes potencials de concentració tant en l’àmbit domèstic com en països tercers.

2. Les situacions esmentades en les lletres a a e de l’apartat 1 també han d’incloure garanties reals que estiguin exclusivament destinades, en virtut de la legislació, a la protecció dels titulars dels bons davant les possibles pèrdues.

3. Les entitats han de complir, respecte dels béns immobles que cobreixen els bons garantits, els requisits establerts a l’article 122.

4. Els bons garantits per als quals està disponible una avaluació de crèdit per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc segons el quadre 6 bis, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.


5. Els bons garantits per als quals no es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de ponderar sobre la base de ponderació de risc assignada a les exposicions preferents no garantides enfront de l’entitat emissora. S’han d’aplicar les correspondències de ponderació de risc següents:



6. Els bons garantits emesos abans del 31 de desembre del 2012 no estan subjectes als requisits dels apartats 1 i 3. Poden acollir-se al tracte preferent a què es refereixen els apartats 4 i 5 fins al venciment.

7. Les exposicions en forma de bons garantits poden acollir-se al tractament preferent, sempre que l’entitat que inverteixi en els bons garantits pugui demostrar a l’AFA el següent:

Article 96. Elements corresponents a posicions de titulització

Les exposicions ponderades per risc corresponents a posicions de titulització s’han de calcular d’acord amb la secció quarta.

Article 97. Exposicions enfront d’entitats i d’empreses amb avaluació creditícia a curt termini

Les exposicions a entitats i empreses en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia a curt termini efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que estableixi el quadre 7, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI.

Article 98. Exposicions en forma de participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva (OIC)

1. Les exposicions en forma de participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva han de rebre una ponderació de risc del 100%, llevat que l’entitat apliqui el mètode d’avaluació del risc de crèdit que preveu l’apartat 2, l’enfocament de transparència que preveu l’apartat 4 o el mètode de la ponderació de risc mitjana que preveu l’apartat 5, en el supòsit que es compleixin les condicions de l’apartat 3.

2. Les exposicions en forma de participacions o accions en OIC en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que estableix el quadre 8, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.


3. Les entitats han de poder determinar la ponderació de risc d’una OIC de conformitat amb els apartats 4 i 5, sempre que es compleixin els criteris d’admissibilitat següents:



4. Quan l’entitat conegui les exposicions subjacents d’un OIC, pot prendre-les en consideració a fi de calcular una ponderació de risc mitjana per a les seves exposicions en forma de participacions o accions en l’OIC d’acord amb els mètodes indicats en aquesta secció. En el supòsit que una exposició subjacent de l’OIC sigui, al seu torn, una exposició en forma de participacions o accions en un altre OIC que s’ajusti als criteris de l’apartat 3, l’entitat pot prendre en consideració les exposicions subjacents d’aquesta altra OIC.

5. Quan l’entitat desconeix les exposicions subjacents d’una OIC, pot calcular una ponderació de risc mitjana per a les seves exposicions en forma de participacions o accions en l’OIC d’acord amb els mètodes indicats en aquesta secció; per a això, ha d’assumir que l’OIC inverteix en primer terme, i fins on li ho permet el seu mandat, en les categories d’exposicions a les quals corresponen els majors requisits de capital, i realitza tot seguit inversions en ordre descendent fins a arribar al límit total màxim d’inversió.

Les entitats poden encomanar als tercers que a continuació s’indiquen el càlcul i la comunicació, d’acord amb els mètodes previstos en els apartats 4 i 5, de la ponderació de risc de l’OIC:



L’exactitud del càlcul a què es refereix l’apartat 1 ha de ser confirmada per un auditor extern.

Article 99. Exposicions de renda variable

1. Les exposicions següents es consideren exposicions de renda variable:



2. Les exposicions de renda variable reben una ponderació de risc del 100%, llevat que s’exigeixi la seva deducció d’acord amb el títol II, que se’ls assigni una ponderació de risc del 250% d’acord amb l’apartat 4 de l’article 31, o del 1.250% d’acord amb l’apartat 3 de l’article 56, o que es considerin elements d’alt risc de conformitat amb l’article 94.

3. Les inversions en renda variable o en instruments de capital reglamentaris emesos per les entitats s’han de classificar com a valors de renda variable, llevat que es dedueixin dels fons propis, rebin una ponderació de risc del 250% d’acord amb l’apartat 4 de l’article 31, o es considerin elements d’alt risc de conformitat amb l’article 94.

Article 100. Altres elements

1. Els actius materials, d’acord amb el marc comptable, han de rebre una ponderació de risc del 100%.

2. Els comptes de periodificació pels quals una entitat no pot determinar la contrapart d’acord amb el marc comptable han de rebre una ponderació de risc del 100%.

3. Els actius líquids pendents de cobrament han de rebre una ponderació de risc del 20%. L’efectiu en caixa i els actius líquids equivalents han de rebre una ponderació de risc del 0%.

4. L’or en lingots mantingut en caixes fortes pròpies o dipositat en custòdia, en la mesura que estigui recolzat per passius en forma de lingots d’or, ha de rebre una ponderació de risc del 0%.

5. Pel que fa a la venda d’actius amb compromís de recompra, així com als compromisos de compra a termini, les ponderacions de risc han de ser les corresponents als actius mateixos i no a les contraparts de les transaccions.

6. Quan una entitat proporcioni cobertura del risc de crèdit per a una sèrie d’exposicions amb la condició que l’n-èsim impagament entre aquestes exposicions activi el pagament i que aquest esdeveniment de crèdit extingeixi el contracte, per obtenir l’import de les exposicions ponderades per risc s’han de sumar les ponderacions de risc de les exposicions incloses en la cistella, excepte n-1 exposicions, fins a un màxim del 1.250%, i s’ha de multiplicar per l’import nominal de la cobertura proporcionada pel derivat de crèdit. Per determinar les n-1 exposicions excloses de l’agregació, s’ha de tenir en compte que ha d’incloure les que individualment produeixin una exposició ponderada per risc d’import inferior al del qualsevol de les exposicions incloses en l’agregació.

7. En el cas dels arrendaments, el valor de l’exposició ha de ser els pagaments mínims per l’arrendament que s’han descomptat. Els pagaments mínims per l’arrendament han de ser els pagaments que, durant el període d’arrendament, ha de fer o pot ser obligat a fer l’arrendatari, així com qualsevol opció de compra que té una probabilitat raonable de ser exercida. En cas que es pugui obligar una part diferent de l’arrendatari a fer un pagament en relació amb el valor residual d’un actiu arrendat i que aquesta obligació de pagament compleixi els requisits que estableix l’article 116, relatius a l’admissibilitat dels proveïdors de cobertura, així com els requisits per reconèixer altres tipus de garanties recollits en els articles 126 a 128, l’obligació de pagament es pot prendre en consideració com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals, de conformitat amb la secció tercera. Aquestes exposicions s’han d’assignar a la categoria d’exposició pertinent d’acord amb l’article 78. Quan l’exposició és el valor residual d’actius arrendats, l’exposició ponderada per risc es calcula de la manera següent: 1 / t × 100% × valor residual, sent “t” igual a 1 o al nombre més proper d’anys sencers restants de l’arrendament, si aquest arrendament fos més gran.

Article 101. Utilització de les avaluacions creditícies realitzades per ECAI

1. D’acord amb el que s’estableix en la lletra a de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden utilitzar, per determinar la ponderació de risc d’una exposició de conformitat amb aquesta secció, una avaluació creditícia externa que hagi estat emesa per una ECAI o confirmada per una ECAI establerta a la UE i registrada de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1060/2009 del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de setembre del 2009, sobre les agències de qualificació creditícia, o una norma posterior que el substitueixi.

2. Les entitats han d’utilitzar la correspondència entre el nivell de qualitat creditícia dels que s’estableixen en aquesta secció i les pertinents avaluacions creditícies de les ECAI establertes a la UE i registrades de conformitat amb el Reglament (CE) nº 1060/2009 que designin, tal com estableixi l’Autoritat Bancària Europea en virtut dels apartats 1 i 3 de l’article 136 del Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de juny del 2013, sobre els requisits prudencials de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, o una norma posterior que el substitueixi.

3. Malgrat el que es disposa en els apartats 1 i 2, l’AFA pot emetre, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, un comunicat tècnic què estableixi la relació d’ECAI reconegudes a la UE les avaluacions creditícies de les quals no poden ser utilitzades per les entitats per determinar la ponderació de risc d’una exposició de conformitat amb aquesta secció.

Article 102. Correspondència de les avaluacions creditícies de les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra

1. D’acord amb el que s’estableix en la lletra b de l’apartat 3 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA ha d’establir mitjançant un comunicat tècnic, en relació amb totes les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra, la correspondència entre el nivell de qualitat creditícia dels que s’estableixen en aquesta secció i les pertinents avaluacions creditícies de les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra. Aquestes determinacions han de ser objectives i coherents.

2. En determinar la correspondència, l’AFA ha d’atendre els requisits següents:

Article 103. Utilització de les avaluacions creditícies realitzades per les agències de crèdit a l’exportació

1. Tal com disposa la lletra a de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i a l’efecte de l’article 80, les entitats poden utilitzar les avaluacions creditícies efectuades per una agència de crèdit a l’exportació que l’entitat hagi nomenat, si compleix alguna de les condicions següents:



2. Les exposicions objecte d’una avaluació creditícia realitzada per una agència de crèdit a l’exportació i reconeguda a efectes de ponderació de risc han de rebre una ponderació de risc d’acord amb el quadre 9.

Article 104. Requisits generals de l’ús de les avaluacions creditícies de les ECAI per determinar les ponderacions de risc

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cada entitat pot designar una o diverses ECAI per determinar les ponderacions de risc assignades als actius i els elements fora del balanç. L’entitat pot revocar el seu nomenament d’una ECAI. L’entitat ha de justificar la revocació si hi ha indicis concrets que la intenció subjacent a la revocació és reduir l’exigència dels requisits de capital. Les avaluacions creditícies no s’han d’utilitzar de manera selectiva. L’entitat ha d’utilitzar les qualificacions creditícies que ha sol·licitat. No obstant, pot utilitzar avaluacions creditícies no sol·licitades si l’AFA confirma que aquestes avaluacions de crèdit no sol·licitades d’una ECAI no difereixen en qualitat de les qualificacions creditícies d’aquesta ECAI. L’AFA ha de denegar o revocar aquesta confirmació, en particular si l’ECAI ha utilitzat una avaluació creditícia no sol·licitada per pressionar l’entitat qualificada per requerir una avaluació creditícia o altres serveis. En utilitzar les avaluacions creditícies, les entitats han de complir els requisits següents:

Article 105. Avaluació creditícia d’emissors i emissions

1. Quan hi hagi una avaluació creditícia per a un determinat programa o una determinada línia d’emissió a la qual pertany l’element constitutiu de l’exposició, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació per determinar la ponderació de risc assignada a aquest element.

2. Quan no hi hagi una avaluació creditícia directament aplicable a un element concret, però sí una avaluació creditícia referida a un programa o una línia determinada d’emissió a la qual no pertanyi l’element constitutiu de l’exposició o una avaluació creditícia general de l’emissor, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació en els dos casos següents:



En tots els altres casos, l’exposició s’ha de considerar com a no qualificada.

3. Els apartats 1 i 2 s’han d’entendre sense perjudici de l’article 95.

4. Les avaluacions creditícies corresponents a emissors d’un grup d’empreses no poden servir d’avaluació creditícia d’altres emissors del mateix grup.

Article 106. Avaluacions creditícies a curt i llarg termini

1. Les avaluacions creditícies a curt termini només s’han d’utilitzar per als elements de l’actiu i de fora de balanç a curt termini que representin exposicions enfront d’entitats i d’empreses.

2. Les avaluacions creditícies a curt termini s’han d’aplicar únicament a l’element al qual es refereixin i no s’han d’utilitzar per determinar ponderacions de risc d’altres elements, tret dels casos següents:

Article 107. Elements en moneda nacional i en divises

Quan una avaluació creditícia es refereixi a un element denominat en la moneda nacional del deutor, no s’ha d’utilitzar per determinar la ponderació de risc d’una altra exposició enfront del mateix deutor denominada en moneda estrangera.

En el supòsit que una exposició sorgeixi de la participació d’una entitat en un préstec atorgat per un banc multilateral de desenvolupament que tingui la condició de creditor preferent reconeguda en el mercat, l’avaluació creditícia relativa a l’element denominat en la moneda nacional del deutor pot utilitzar-se a l’efecte de ponderació de risc.

Secció tercera. Reducció del risc de crèdit

Article 108. Definicions

A efectes d’aquesta secció, s’apliquen les definicions següents:

1. Entitat creditora: és l’entitat que té l’exposició en qüestió.

2. Operació de préstec garantida: és tota operació que dona lloc a una exposició garantida mitjançant garanties reals que no inclogui una disposició que confereixi a l’entitat el dret a rebre marges com a mínim diàriament.

3. Operació vinculada al mercat de capitals: és tota operació que dona lloc a una exposició garantida mitjançant garanties reals que incloguin una disposició que confereixi a l’entitat el dret a rebre marges com a mínim diàriament.

4. Organisme d’inversió col·lectiva subjacent: és un organisme d’inversió col·lectiva en què han invertit altres organismes d’inversió col·lectiva.

Article 109. Principis per al reconeixement dels efectes de les tècniques de mitigació de risc de crèdit

1. Quan es compleix el que es disposa en els articles 111 a 129, les entitats poden modificar el càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb el que es preveu en els articles 130 a 148.

2. Les entitats han de donar a l’efectiu, els valors o les matèries primeres comprades, preses en préstec o rebuts en una operació de recompra o en una operació de préstec de valors o de primeres matèries o operativa a crèdit de valors o primeres matèries, la consideració de garanties reals.

3. En el cas que una entitat disposi de més d’una forma de mitigació del risc de crèdit per cobrir una única exposició, ha de procedir de la manera següent:



4. En el cas que una entitat cobreixi una única exposició mitjançant una cobertura del risc de crèdit proporcionada per un únic proveïdor i aquesta cobertura tingui terminis de venciment diferents, ha de procedir de la manera següent:

Article 110. Principis que regeixen l’admissibilitat de les tècniques de mitigació del risc de crèdit

1. En seguiment del que està establert a la lletra a de l’apartat 3 de l’article 69 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, la tècnica que s’utilitza per proporcionar cobertura del risc de crèdit juntament amb les mesures i disposicions adoptades i els procediments i les polítiques aplicats per l’entitat creditora, han de ser tals que constitueixin disposicions de cobertura del risc de crèdit jurídicament eficaces i executables en totes les jurisdiccions pertinents.

L’entitat creditora ha de proporcionar, prèvia sol·licitud per part de l’AFA, la versió més recent del dictamen o dictàmens jurídics independents, fonamentats i per escrit que ha utilitzat, per determinar si la seva disposició o disposicions de cobertura del risc reuneixen les condicions establertes en el paràgraf primer.

2. L’entitat creditora ha d’adoptar totes les mesures adequades per tal de garantir l’eficàcia del sistema de cobertura del risc de crèdit i fer front als riscos associats a aquest sistema.

3. Les entitats poden reconèixer la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars en el càlcul de l’efecte de la reducció del risc de crèdit només quan els actius en què es basa la cobertura reuneixin les dos condicions següents:



4. Les entitats poden reconèixer les cobertures del risc mitjançant garanties reals o instruments similars en el càlcul de l’efecte de la mitigació del risc de crèdit només en les que l’entitat creditora té dret a liquidar o retenir oportunament els actius en què es basi la cobertura en cas d’impagament, insolvència o fallida –o altres esdeveniments de crèdit previstos en la documentació de l’operació– del deutor i, si escau, del dipositari de la garantia real. El grau de correlació entre el valor dels actius en què es basa la cobertura i la qualitat creditícia del deutor no ha de ser excessivament elevat.

5. En el cas de les cobertures del risc de crèdit mitjançant garanties personals, el proveïdor de cobertura només és admissible quan està inclòs en la llista de proveïdors de cobertura de risc que figura en l’article 116.

6. En el cas de les cobertures del risc de crèdit amb garanties personals, l’acord de cobertura només pot ser admissible quan satisfà les dos condicions següents:



7. La cobertura del risc de crèdit ha de satisfer les condicions establertes en els articles 119 a 129, segons correspongui.

8. L’entitat ha de poder demostrar a l’AFA que disposa de procediments adequats de gestió del risc per controlar els riscos als quals pot trobar-se exposada pel fet d’aplicar tècniques de mitigació del risc de crèdit.

9. La presa en consideració de qualsevol reducció del risc de crèdit a l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc no eximeix les entitats de seguir portant a terme una avaluació exhaustiva del risc de crèdit de l’exposició subjacent, ni de demostrar, si és el cas, el compliment d’aquest requisit a l’AFA. En el cas de les operacions de recompra, les operacions de préstec de valors o de matèries primeres o l’operativa a crèdit de matèries primeres o valors, s’ha de considerar, únicament a efectes d’aquest apartat, que l’exposició subjacent constitueix l’import net de l’exposició.

10. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar en què consisteixen els actius suficientment líquids i quan els valors dels actius poden considerar-se suficientment estables a l’efecte de l’apartat 3.

Article 111. Compensació d’operacions de balanç

Les entitats poden recórrer, com a forma admissible de mitigació del risc de crèdit, a la compensació d’operacions de balanç que representen crèdits recíprocs entre la mateixa entitat i la seva contrapart.

Sense perjudici del que disposa l’article 112, l’admissibilitat s’ha de limitar als saldos recíprocs d’efectiu entre l’entitat i la contrapart. Les entitats només poden modificar les exposicions ponderades per risc respecte dels préstecs i dipòsits que han rebut elles mateixes i que són objecte d’un acord de compensació contractual d’operacions de balanç.

Article 112. Acords marc de compensació contractual relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operativa a crèdit de valors o de primeres matèries o altres operacions vinculades al mercat de capitals

Les entitats que adopten el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera que preveu l’article 134 poden prendre en consideració els efectes dels contractes bilaterals de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operativa a crèdit de valors o de primeres matèries, o altres operacions vinculades al mercat de capitals, subscrits amb una contrapart. Sense perjudici del que disposa l’article 185, la garantia acceptada i els valors o les matèries primeres presos en préstec d’acord amb aquests acords o operacions han de complir els requisits d’admissibilitat de garanties que estableixen els articles 113 i 114.

Article 113. Garanties reals admissibles

1. Les entitats poden utilitzar els elements següents com a garantia real admissible:



2. En relació amb la lletra b de l’apartat 1, es considera que els títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals inclouen:



3. En relació amb la lletra c de l’apartat 1, es considera que els títols de deute emesos per entitats inclouen:



4. Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible títols de deute emesos per altres entitats sense avaluació creditícia efectuada per una ECAI, sempre que els títols de deute compleixen totes les condicions següents:



5. Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible accions o participacions d’organismes d’inversió col·lectiva quan es compleixen totes les condicions següents:



En el cas d’organismes d’inversió col·lectiva que inverteixen en accions o participacions d’un altre organisme d’inversió col·lectiva, les condicions establertes en el paràgraf primer, lletres a a c, han de ser així mateix aplicables a l’organisme d’inversió col·lectiva subjacent.

La utilització d’instruments derivats per un organisme d’inversió col·lectiva per cobrir inversions permeses no ha d’impedir que les accions o participacions en aquest organisme siguin admissibles com a garantia real.

6. Als efectes del que disposa l’apartat 5, si un organisme d’inversió col·lectiva (“l’OIC original”) o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents no es limiten a invertir en instruments admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en aquest OIC com a garanties reals per un import igual al valor dels actius admissibles en poder de l’OIC, assumint que aquest últim o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents han invertit en actius no admissibles fins al límit màxim autoritzat en virtut dels seus mandats respectius.

Quan un organisme d’inversió col·lectiva subjacent posseeix organismes d’inversió col·lectiva subjacents propis, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en l’OIC original com a garantia real admissible sempre que apliquin la metodologia indicada en el paràgraf primer.

En aquells casos en què els actius no admissibles poden tenir un valor negatiu degut a passius o passius contingents derivats de la seva propietat, l’entitat ha de procedir de la manera següent:



7. En relació amb les lletres b a e de l’apartat 1, quan un valor té assignades dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI, les entitats han d’aplicar l’avaluació menys favorable. En els casos en què un valor té assignades més de dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI, les entitats han d’aplicar les dos avaluacions més favorables. Quan les dos avaluacions creditícies més favorables són diferents, les entitats han d’aplicar la menys favorable de totes dos.

Article 114. Altres garanties reals admissibles d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. A més de les garanties previstes en l’article 113, quan una entitat utilitza el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera que estableix l’article 134, l’entitat pot utilitzar com a garanties reals admissibles els elements següents:



En el cas que un OIC inverteixi en accions o participacions d’un altre OIC, les condicions de les lletres a i b d’aquest apartat s’han d’aplicar així mateix a l’OIC subjacent.

L’ús d’instruments derivats per un organisme d’inversió col·lectiva per tal de cobrir inversions en actius admissibles no ha d’impedir que les accions o participacions en aquest organisme siguin admissibles com a garantia real.

2. Si l’organisme d’inversió col·lectiva o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents no estan limitats a invertir en instruments reconeguts com a admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4 de l’article 113 i en els elements previstos en la lletra a de l’apartat 1, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en aquest OIC com a garanties reals per un import igual al valor dels actius admissibles en poder de l’OIC, assumint que aquest últim o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents han invertit en actius no admissibles fins al límit màxim autoritzat en virtut dels seus respectius mandats.

En aquells casos en què els actius no admissibles poden tenir un valor negatiu degut a passius o passius contingents derivats de la seva propietat, l’entitat ha de procedir de la manera següent:

Article 115. Altres béns i drets utilitzats com a garantia real

Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible els altres béns i drets següents:

Article 116. Proveïdors de cobertura admissibles

1. Les entitats poden recórrer als següents proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals:



2. L’AFA ha de mantenir i publicar la llista de les entitats financeres que es consideren proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals conforme al que disposa la lletra f de l’apartat 1, o els criteris que guien la determinació d’aquests proveïdors admissibles de cobertura, juntament amb una descripció dels requisits prudencials aplicables.

Article 117. Admissibilitat de les garanties com a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals

Les entitats poden utilitzar garanties com a cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties personals.

Article 118. Tipus admissibles de derivats de crèdit

1. Les entitats poden utilitzar com a cobertura del risc de crèdit admissible els tipus de derivats de crèdit següents, així com els instruments que poden estar compostos per aquests derivats de crèdit o ser similars a la pràctica des del punt de vista econòmic:



Quan una entitat compra cobertura del risc de crèdit a través d’una permuta de rendiment total i comptabilitza com a renda neta els pagaments nets rebuts en concepte de l’operació de permuta, però no comptabilitza el corresponent deteriorament del valor de l’actiu cobert, ja sigui mitjançant reduccions del valor raonable o mitjançant un augment de les reserves, aquesta cobertura del risc de crèdit no es considera admissible.

2. Quan una entitat du a terme una cobertura interna mitjançant un derivat de crèdit, perquè la cobertura es consideri admissible a efectes del que disposa aquesta secció el risc de crèdit transferit a la cartera de negociació s’ha de transferir a la vegada a un tercer o a tercers.

Quan s’hagi dut a terme una cobertura interna d’acord amb el paràgraf primer, i sempre que s’hagin complert els requisits d’aquesta secció, les entitats han d’aplicar les normes que s’estableixen en els articles 130 a 148 per al càlcul de les exposicions ponderades per risc quan adquireixin cobertures del risc de crèdit amb garanties personals.

Article 119. Requisits aplicables als acords de compensació d’operacions de balanç (diferents dels acords marc de compensació a què es refereix l’article 120)

Els acords de compensació d’operacions de balanç, diferents dels acords marc de compensació a què es refereix l’article 120, són admissibles com a tècniques de mitigació del risc de crèdit si es compleixen els requisits següents:

Article 120. Requisits aplicables als acords marc de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operacions a crèdit de valors o de primeres matèries o altres operacions vinculades al mercat de capitals

Els acords marc de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operacions a crèdit de valors o de primeres matèries o altres operacions vinculades al mercat de capitals, són admissibles com a tècniques de mitigació del risc de crèdit si les garanties reals aportades en virtut dels acords satisfan tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4 de l’article 121 i es compleixen, a més, els requisits següents:

Article 121. Requisits aplicables a les garanties reals de naturalesa financera

1. Les garanties reals de naturalesa financera i l’or es consideren garanties reals admissibles d’acord amb tots els mètodes, sempre que es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4.

2. No hi ha d’haver una correlació positiva elevada entre la qualitat creditícia del deutor i el valor de la garantia real. En cas que el valor de la garantia real es redueixi significativament, això no implica per si sol un deteriorament important de la qualitat creditícia del deutor. En el cas que la qualitat creditícia del deutor arribés a ser crítica, aquest fet no implica per si sol una reducció significativa del valor de la garantia real.

No es consideren garanties reals admissibles els valors emesos pel deutor ni per qualsevol entitat vinculada del grup. No obstant això, les emissions de bons garantits del mateix deutor que s’ajustin als termes de l’article 95 es consideren garanties reals admissibles quan s’han constituït com a garantia per a una operació de recompra i sempre que es compleixi el que disposa el paràgraf primer.

3. Les entitats han de complir tots els requisits contractuals i normatius relatius a l’exigibilitat dels acords sobre garantia real d’acord amb la legislació aplicable als seus drets sobre la garantia real i han de prendre totes les mesures necessàries per garantir aquesta exigibilitat.

Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient que confirmi l’exigibilitat dels acords sobre garantia real en tots els territoris pertinents. Les entitats bancàries han de dur a terme aquest estudi de nou quan és necessari per garantir-ne la contínua aplicabilitat.

4. Les entitats han de satisfer els requisits operatius següents:



5. A més de complir tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4, perquè les garanties reals de naturalesa financera siguin admissibles d’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, el venciment residual de la cobertura ha de ser almenys equivalent al venciment residual de l’exposició.

Article 122. Requisits aplicables a les garanties reals sobre béns immobles

1. Els béns immobles només es consideren garanties reals admissibles quan es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 6.

2. Pel que fa a la certesa jurídica, han de complir-se les condicions següents:



3. En relació amb el seguiment del valor dels béns immobles, han de complir-se les condicions següents:



S’estableix un període transitori de 24 mesos des de l’entrada en vigor del comunicat tècnic a què fa referència l’apartat 4 per poder portar a terme les taxacions dels immobles elegibles en garantia dels préstecs atorgats abans de l’entrada en vigor del Reglament.

Les entitats poden utilitzar mètodes estadístics per verificar el valor del bé i determinar els béns que necessitin una nova valoració.

4. Pel que fa a la valoració de béns immobles prevista en la segona frase de la lletra b de l’apartat 3, aquesta valoració ha de ser realitzada per un taxador independent en un valor igual al valor de mercat o a l’hipotecari. L’entitat ha d’exigir al taxador independent que documenti el valor de mercat o el valor hipotecari d’una manera clara i transparent, així com que no tingui en compte elements especulatius en la taxació del valor hipotecari. L’AFA ha d’emetre un comunicat tècnic on s’especifiqui els criteris metodològics que han de seguir els taxadors homologats al Principat d’Andorra en la realització de les taxacions indicades en la lletra b de l’apartat 3, així com concretar els requisits d’independència que han de complir els taxadors homologats al Principat d’Andorra.

5. Les entitats han de documentar amb claredat els tipus de béns immobles residencials i comercials que accepten i les seves polítiques de préstec al respecte.

6. Les entitats han de disposar de procediments per verificar que el bé immoble pres com a cobertura del risc de crèdit està adequadament assegurat contra el risc de danys.

Article 123. Requisits aplicables als drets de cobrament

1. Els drets de cobrament es consideren garanties reals admissibles sempre que es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 i 3.

2. Pel que fa a la certesa jurídica, han de satisfer les condicions següents:



3. Pel que fa a la gestió del risc, han de complir-se les condicions següents:

Article 124. Requisits per tractar les exposicions derivades d’operacions d’arrendament financer com a exposicions cobertes per garantia real

Les entitats han de tractar les exposicions derivades de les operacions d’arrendament com a exposicions garantides pel tipus de bé arrendat, sempre que es compleixen els requisits següents:

Article 125. Requisits aplicables a altres béns i drets utilitzats com a garantia real

1. Els dipòsits d’efectiu en una entitat tercera o els instruments assimilats a l’efectiu mantinguts per una entitat tercera poden optar al tractament que s’estableix a l’apartat 1 l’article 140, si es compleixen totes les condicions següents:



2. Les pòlisses d’assegurança de vida pignorades en favor de l’entitat bancària creditora han de ser admissibles com a garantia real quan es reuneixen totes les condicions següents:

Article 126. Requisits comuns a les garanties personals i als derivats de crèdit

1. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1 de l’article 127, la cobertura del risc de crèdit basada en garanties personals i derivats de crèdit es considera cobertura del risc de crèdit admissible sempre que es compleixen les condicions següents:



2. L’entitat ha de demostrar a l’AFA que posseeix sistemes per gestionar possibles concentracions de riscs degudes a la seva utilització de garanties personals o derivats de crèdit. L’entitat ha de poder demostrar, a criteri de l’AFA, que la seva estratègia en matèria d’utilització de derivats de crèdit i garanties personals resulta adequada amb la gestió del seu perfil general de risc.

3. L’entitat ha de complir tots els requisits contractuals i normatius relatius a l’exigibilitat de la seva cobertura del risc de crèdit amb garanties personals d’acord amb la legislació aplicable als seus drets sobre la cobertura del risc de crèdit i ha de prendre totes les mesures necessàries per garantir aquesta exigibilitat.

Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient que confirmi l’exigibilitat de la cobertura del risc de crèdit en totes les jurisdiccions pertinents. Han de repetir aquesta anàlisi quan sigui necessari per garantir-ne la contínua exigibilitat.

Article 127. Contragaranties d’emissors sobirans i d’altres ens del sector públic

1. Les entitats poden considerar que les exposicions a què es refereix l’apartat 2 estan protegides per una garantia proporcionada per les entitats enumerades en aquest mateix apartat, sempre que es compleixin les condicions següents:



2. El tractament que preveu l’apartat 1 s’ha d’aplicar a les exposicions cobertes per una garantia que estigui contragarantida per una de les entitats següents:



3. Les entitats han d’aplicar també el tractament que preveu l’apartat 1 a les exposicions contragarantides per entitats diferents de les enumerades en l’apartat 2, si la contragarantia de l’exposició està, per la seva banda, garantida directament per una de les entitats enumerades i es compleixen les condicions previstes en l’apartat 1.

Article 128. Requisits addicionals aplicables a les garanties personals

1. Les garanties personals han de ser admissibles com a cobertura del risc de crèdit quan, a més dels requisits que estableixi l’article 126, es compleixin totes les condicions següents:



2. En el cas de les garanties proporcionades en el context de sistemes de garantia recíproca o proporcionades o contragarantides per les entitats enumerades en l’apartat 2 de l’article 127, es considera que es compleixen els requisits de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article quan es compleixi qualsevol de les dos condicions següents:

Article 129. Requisits addicionals per a derivats de crèdit

1. Els derivats de crèdit han de ser admissibles com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals quan, a més dels requisits que estableix l’article 126, es compleixin totes les condicions següents:



Quan els esdeveniments de crèdit no incloguin la reestructuració de l’obligació subjacent descrita a l’incís iii de la lletra a, la cobertura del risc de crèdit pot, no obstant això, considerar-se admissible sempre que s’efectuï una reducció del seu valor d’acord amb el que especifica l’apartat 2 de l’article 141.

2. Els desfasaments entre l’obligació subjacent i l’obligació de referència del derivat de crèdit o entre l’obligació subjacent i l’obligació utilitzada a l’efecte de determinar si ha tingut lloc un esdeveniment de crèdit, únicament es permeten quan es compleixin les condicions següents:

Article 130. Bons vinculats a crèdits

Les inversions en bons vinculats a crèdit emesos per l’entitat creditora es poden considerar garanties reals en efectiu a l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars de conformitat amb els articles 130 a 140, sempre que la permuta de cobertura per impagament incorporada en el bo vinculat a crèdit sigui admissible com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals. A l’efecte de determinar si la permuta de cobertura per impagament incorporada en un bo vinculat a crèdit és admissible com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals, l’entitat pot considerar que es compleix la condició especificada en la lletra c de l’apartat 6 de l’article 110.

Article 131. Compensació d’operacions de balanç

Els préstecs i dipòsits en l’entitat creditora subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç han de ser considerats per aquesta entitat com a garanties reals en efectiu a l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars respecte d’aquells préstecs i dipòsits de l’entitat creditora subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç que estiguin denominats en la mateixa divisa.

Article 132. Utilització d’ajustos de volatilitat segons el mètode supervisor o el mètode d’estimacions pròpies en els acords marc de compensació

1. Quan les entitats calculen el “valor d’exposició plenament ajustat” (E*) corresponent a les exposicions subjectes a un acord marc de compensació admissible relatiu a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o operacions a crèdit de valors o de matèries primeres en préstec o altres operacions vinculades al mercat de capitals, han de calcular els ajustos de volatilitat que han d’aplicar, ja sigui emprant el mètode supervisor o el mètode d’estimacions pròpies, segons s’exposa en els articles 134 a 137 en relació amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.

L’ús del mètode d’estimacions pròpies està subjecte a les mateixes condicions i requisits aplicables al mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.

2. A l’efecte del càlcul d’E*, les entitats:



3. Les entitats han de calcular E* d’acord amb la fórmula següent:
 


4. A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc respecte d’operacions de recompra o operacions de préstec de valors o de primeres matèries o operacions a crèdit de valors o de primeres matèries en préstec, o altres operacions vinculades al mercat de capitals, cobertes per acords marc de compensació, l’entitat ha d’utilitzar E*, calculada d’acord amb l’apartat 3, com el valor de l’exposició davant la contrapart resultant de les operacions subjectes a l’acord marc de compensació a efectes de l’article 79 i l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de conformitat amb el mètode estàndard.

5. Als efectes dels apartats 2 i 3, per “grup de valors” s’entén els valors emesos per una mateixa entitat, amb la mateixa data d’emissió i el mateix venciment i subjectes a les mateixes condicions i els mateixos períodes de liquidació que els indicats en els articles 135 i 136, segons escaigui.

Article 133. Mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera

1. Les entitats únicament poden utilitzar el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera quan calculin les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode estàndard. No s’han d’utilitzar alhora el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera i el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.

2. D’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, les entitats han d’assignar a les garanties reals de naturalesa financera admissibles un valor igual al seu valor de mercat determinat d’acord amb la lletra d de l’apartat 4, de l’article 121.

3. Les entitats han d’aplicar a les fraccions dels valors d’exposició que estan cobertes pel valor de mercat d’una garantia real admissible, la ponderació de risc que s’assignin d’acord amb la secció segona si l’entitat creditora tingués una exposició directa enfront de l’instrument que serveix de garantia. A aquests efectes, el valor d’exposició de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I ha de ser igual al 100% del seu valor, i no al valor d’exposició que s’indica a l’apartat 1 de l’article 77.

La ponderació de risc de la part garantida ha de ser com a mínim del 20%, excepte en les condicions previstes en els apartats 4 a 6. Les entitats han d’aplicar a la resta de l’exposició la ponderació de risc que assignen a una exposició no garantida davant de la contrapart, d’acord amb la secció segona.

4. Les entitats han d’assignar una ponderació de risc del 0% a la part garantida de l’exposició derivada d’operacions de recompra i operacions de préstec de valors o d’operacions de crèdit de valors que compleixin els criteris de l’article 138. Si la contrapart de l’operació no és un participant essencial en el mercat, s’ha d’assignar una ponderació de risc del 10%.

5. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 0%, fins al límit cobert per la garantia, als valors d’exposició determinats d’acord amb la secció cinquena corresponents als instruments derivats enumerats en l’annex II i subjectes a la valoració diària a preus de mercat que es garanteixin mitjançant efectiu o instruments assimilats a l’efectiu quan no hi ha desfasaments de divises.

S’ha d’aplicar una ponderació de risc del 10%, fins al límit cobert per la garantia, als valors d’exposició de les operacions que es garanteixin mitjançant títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals, als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona.

6. Pel que fa a operacions diferents de les previstes en els apartats 4 i 5, les entitats es poden assignar una ponderació de risc del 0% quan l’exposició i la garantia real estiguin denominades en la mateixa divisa i concorri una de les dos circumstàncies següents:



7. Als efectes dels apartats 5 i 6 es considera que els títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals inclouen:

Article 134. Mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. A fi d’atendre la volatilitat dels preus, a l’hora de valorar les garanties a efectes del mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera les entitats han d’aplicar els ajustos de volatilitat que preveuen els articles 135 a 138.

Quan la garantia real estigui denominada en una divisa diferent d’aquella en què estigui denominada l’exposició subjacent, les entitats han d’afegir a l’ajust de volatilitat que correspon a la garantia real un altre ajust que reflecteixi la volatilitat de la divisa d’acord amb el que disposen els articles 135 a 138.

En el cas de les operacions amb derivats OTC cobertes per acords de compensació reconeguts per les autoritats competents d’acord amb la secció cinquena, les entitats han d’aplicar un ajust de volatilitat que reflecteixi la volatilitat de la divisa quan hi ha desfasaments entre la moneda de la garantia real i la divisa de liquidació. Fins i tot en cas que intervinguin divises múltiples en les operacions cobertes per l’acord de compensació, les entitats han d’aplicar un únic ajust de volatilitat.

2. Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (CVA) de la manera següent:



En què:



Les entitats han d’utilitzar la fórmula prevista en aquest apartat a l’hora de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat per a totes les operacions, a excepció de les que estiguin subjectes a acords marc de compensació reconeguts, a les quals s’ha d’aplicar el que disposa l’article 132.

3. Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (EVA) de la manera següent:



En què:



Pel que fa a les operacions amb instruments derivats OTC, les entitats han de calcular l’EVA de la manera següent:



4. A l’efecte del càlcul d’E en l’apartat 3, el valor d’exposició de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I ha de ser igual al 100% del valor de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I, i no al valor d’exposició que indica l’apartat 1 de l’article 77;

5. Les entitats han de calcular el valor plenament ajustat de l’exposició (E*) prenent en consideració tant la volatilitat com els efectes de reducció del risc de la garantia real, de la manera següent:



En què:



6. Les entitats poden calcular els ajustos de volatilitat que han d’aplicar, ja sigui emprant el mètode supervisor que preveu l’article 135 o el mètode d’estimacions pròpies que preveu l’article 136.

No obstant això, quan una entitat utilitza el mètode d’estimacions pròpies d’ajust de la volatilitat, ha d’aplicar-lo a tota la gamma d’instruments, a excepció de les carteres poc significatives, en les quals pot utilitzar el mètode supervisor.

7. Quan la garantia real consisteixi en una sèrie d’elements admissibles, les entitats han de calcular l’ajust de volatilitat (H) de la manera següent:



En què:

Article 135. Ajustaments supervisors de volatilitat d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa