Carregant...
 
 Avís
Aquest text ha estat modificat per:
  • Decret 102/2021, del 31-3-2021, de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
  • Decret 127/2021, del 21-4-2021 de modificació del Decret 102/2021, del 31-3-2021 de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Estem treballant per incorporar el nou text refós que en breu estarà disponible a LesLleis.com.
Disculpeu les molèsties.

Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió


Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex que relaciona les disposicions jurídiques europees que el Govern haurà d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea relatives a la prevenció del blanqueig de capital, la prevenció del frau i de la falsificació, les normes sobre els bitllets i les monedes d’euro, la legislació en matèria bancària i financera, i la recopilació d’informació estadística.

Aquest Reglament s’emmarca en el compliment de l’Acord monetari referit en el paràgraf anterior, pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic andorrà determinades normes europees en l’àmbit de la solvència, la liquiditat i la supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió.

Entre la legislació esmentada hi ha la Directiva 2013/36/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de juny del 2013, relativa a l’accés a l’activitat de les entitats de crèdit i a la supervisió prudencial de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, per la qual es modifica la Directiva 2002/87/CE i es deroguen les directives 2006/48/CE i 2006/49/CE, així com el Reglament (UE) núm. 575/2013, del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de juny de 2013, sobre els requisits prudencials de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 648/2012. Aquesta Directiva i aquest Reglament europeus van ser aprovats amb l’objectiu d’enfortir la resiliència del sector bancari de la UE, recuperar la confiança del mercat i fomentar la igualtat de condicions en el sector bancari.

En aquest sentit, s’ha considerat oportú incorporar les disposicions esmentades en un doble nivell normatiu. En primer lloc, mitjançant una norma amb rang legal: la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Aquesta Llei va transposar a l’ordenament juridicofinancer andorrà la majoria de les disposicions de la Directiva 2013/36/UE, i també va introduir les obligacions principals del Reglament (UE) 575/2013 en matèria de requeriments de solvència, grans exposicions, liquiditat, palanquejament i transparència al mercat. A través d’aquest Reglament, es completa la transposició de la resta de disposicions de la Directiva 2013/36/UE, així com la majoria de les disposicions del Reglament (UE) 575/2013, l’aprovació del qual suposa un salt qualitatiu molt significatiu per equiparar les entitats que operen en el sector financer andorrà amb les entitats financeres europees amb les quals competeixen. Del referit Reglament europeu s’han transposat la totalitat de disposicions a excepció de les que fan referència a la utilització de models interns de riscos, i la cooperació i convergència supervisora amb organismes europeus, donat que l’Acord monetari amb la Unió Europea no preveu aquest nivell d’integració amb les estructures prudencials o macroprudencials europees. D’altra banda, aquest Reglament desenvolupa els requeriments en relació a l’exempció a la deducció del capital de nivell 1 ordinari de les inversions significatives en aplicacions informàtiques de les entitats bancàries i les empreses d’inversió previstes en l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per tal que les entitats puguin fer front a aquestes inversions que potenciïn el desenvolupament internacional del sector financer andorrà, així com facilitar la transformació digital de la societat civil, de tal manera que no suposi una sobrecàrrega en la solvència d’aquestes entitats. En aquest sentit, cal destacar que el Reglament s’anticipa, pel que fa a aquesta exempció de deducció, al procediment de revisió del Reglament (UE) 575/2013 que s’està portant a terme en l’àmbit europeu. Si bé la presidència austríaca de la UE i el Parlament Europeu han arribat a un acord, en les reunions del Diàleg Tripartit dels dies 21 i 22 de novembre del 2018, per a l’exempció de deducció de fons propis de les inversions en aplicacions informàtiques, el mecanisme i els detalls de l’exempció de deducció encara no s’han concretat. En aquest sentit, i per acomplir la Llei que desenvolupa aquest Reglament, s’ha previst un mecanisme d’exempció de deducció provisional fins que el Principat d’Andorra hagi de transposar, en virtut de l’Acord monetari, les disposicions europees actualitzades en matèria de solvència, liquiditat i supervisió prudencial previstes en la Directiva 2013/36/UE i el Reglament (UE) núm. 575/2013.

D’altra banda, el Govern, fent ús de l’habilitació prevista a la disposició final setena de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, desenvolupa amb aquest Reglament els requisits de contingut inclosos a la Llei esmentada. En aquest sentit, aquest Reglament regula amb detall els requisits de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió en nou títols: un primer títol de disposicions generals; un segon títol en el qual estableix els requisits dels elements de fons propis; un tercer títol en el qual es concreten els requisits de capital per risc de crèdit, per risc operatiu, per risc de mercat, per risc de liquidació i per risc d’ajust de valoració de crèdit, així com determinades disposicions en relació amb la fixació i el reconeixement de coixins de capital anticíclic específic i de risc sistèmic; un títol quart que detalla els requeriments en relació amb les grans exposicions; un cinquè títol en el qual es concreten els requisits en relació amb el risc de crèdit transferit en titulitzacions; un sisè títol centrat en els requeriments de liquiditat; un setè títol dedicat als requisits de transparència en relació amb el palanquejament; un vuitè títol que recull els requisits de divulgació d’informació i transparència al mercat que han d’observar les entitats bancàries i les empreses d’inversió; i un novè títol sobre mesures de supervisió prudencial.

Aquest Reglament també inclou fins a trenta-tres disposicions transitòries que regulen l’aplicació progressiva dels requisits de solvència en diferents calendaris d’entre quatre i vuit anys, en funció del tipus de requeriment nou, de cara a facilitar una adaptació progressiva dels requisits de capital amb el mateix calendari de què han disposat les entitats financeres europees quan es van aprovar la Directiva i el Reglament europeus el 2014.

A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 6 de març del 2019,

Decreta:
Article únic

S’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Índex
Exposició de motius
Títol I. Disposicions generals
Capítol primer. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions
Capítol segon. Excepcions a l’aplicació dels requisits prudencials en base individual, subconsolidada i consolidada
Secció primera. Excepcions a l’aplicació a escala individual dels requisits prudencials
Secció segona. Excepcions a l’aplicació a escala consolidada dels requisits prudencials
Títol II. Fons propis
Capítol primer. Elements dels fons propis
Secció primera. Capital de nivell 1 ordinari
Secció segona. Capital de nivell 1 addicional
Secció tercera. Capital de nivell 2
Secció quarta. Requisits generals dels fons propis
Capítol segon. Interessos minoritaris i instruments de capital de nivell 1 addicional i del capital de nivell 2 emesos per filials
Capítol tercer. Participacions qualificades fora del sector financer
Títol III. Requisits de capital
Capítol primer. Requisits generals, valoració i comunicació
Secció primera. Nivell de fons propis necessaris
Secció segona. Exigències en matèria de càlcul i de comunicació de la informació
Secció tercera. Requisits específics aplicables a la cartera de negociació, a la seva gestió, a la seva valoració prudent i a les cobertures internes
Capítol segon. Coixins de capital
Capítol tercer. Requisits de capital per risc de crèdit
Secció primera. Principis generals
Secció segona. Mètode estàndard
Secció tercera. Reducció del risc de crèdit
Secció quarta. Titulització
Secció cinquena. Risc de crèdit de contrapart
Capítol quart. Requisits de fons propis per risc operatiu
Secció primera. Principis generals pels quals es regeix la utilització dels diferents mètodes
Secció segona. Mètode de l’indicador bàsic
Secció tercera. Mètode estàndard
Capítol cinquè. Requisits de capital per risc de mercat
Secció primera. Disposicions generals
Secció segona. Requisits de fons propis per risc de posició
Secció tercera. Requisits de fons propis per risc de tipus de canvi
Secció quarta. Requisits de fons propis per risc de matèries primeres
Capítol sisè. Requisits de fons propis per risc de liquidació
Capítol setè. Requisits de fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit
Títol IV. Grans exposicions
Títol V. Exposicions al risc de crèdit transferit
Capítol primer. Disposicions generals
Capítol segon. Requisits aplicables a les entitats inversores
Capítol tercer. Requisits aplicables a les entitats organitzadores i patrocinadores
Títol VI. Liquiditat
Capítol primer. Definicions i requisits de cobertura de liquiditat
Capítol segon. Informació de liquiditat
Capítol tercer. Informació sobre finançament estable
Títol VII. Palanquejament
Títol VIII. Divulgació per les entitats
Capítol primer. Principis generals
Capítol segon. Criteris tècnics sobre transparència i divulgació d’informació
Capítol tercer. Criteris de selecció per a l’ús d’instruments i metodologies particulars
Títol IX. Supervisió prudencial
Disposicions transitòries
Disposicións finals
Annex I. Classificació de partides fora del balanç
Annex II. Tipus de derivats
Annex III Elements subjectes a notificació suplementària d’actius líquids

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar certes disposicions de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió en relació amb els requisits de solvència i el règim de supervisió de les entitats.

Aquest Reglament no regula els requisits de publicitat que siguin aplicables a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) en l’àmbit de la regulació i la supervisió prudencial d’entitats establerts en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquest Reglament és aplicable a les entitats bancàries i les empreses d’inversió establertes al Principat d’Andorra i als grups o subgrups consolidables d’entitats bancàries i empreses d’inversió amb matriu al Principat d’Andorra. Així mateix, resulta aplicable, d’acord amb els termes previstos a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a les societats financeres de cartera, a les societats financeres mixtes de cartera i als grups de les societats que siguin entitat matriu.
Article 3. Competències de supervisió

A l’efecte de garantir el compliment d’aquest Reglament, l’AFA compta amb les facultats i segueix els procediments que s’estableixen en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Article 4. Definicions

1. A efectes d’aquest Reglament, s’ha d’entendre per:

1. Actius de fons de pensió de jubilació de prestació definida: són els actius tal com es defineixen en el punt 1 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

2. Actius intangibles: són actius tal com es defineixen en el punt 2 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

3. Actius per impostos diferits: són actius tal com es defineixen en el punt 3 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

4. Actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs: són els actius per impostos diferits, el valor futur dels quals es materialitza únicament si l’entitat genera bases de tributació positives en el futur;

5. Agència externa de qualificació creditícia (o ECAI per les seves sigles en anglès): és una agència de qualificació creditícia tal com es defineix en el punt 4 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

6. Agència externa de qualificació creditícia designada: és una agència externa de qualificació creditícia designada per una entitat;

7. Ajustament per risc de crèdit: té el mateix significat que l’establert en el punt 5 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

8. Altre resultat integral acumulat: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

9. Altres instruments de capital: són els instruments de capital emesos per ens del sector financer que no entrin en la categoria de capital de nivell 1 ordinari, o de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, o elements dels fons propis de nivell 1 d’assegurances, elements dels fons propis addicionals de nivell 1 d’assegurances, elements dels fons propis de nivell 2 o de nivell 3 d’assegurances;

10. Altres reserves: són les reserves en el sentit del marc comptable aplicable que, d’acord amb aquest marc, es troben subjectes als requisits de divulgació, amb exclusió de tot import que hagi estat inclòs en un altre resultat integral acumulat o en els beneficis no distribuïts;

11. Autoritat competent: és una autoritat pública o un organisme oficial tal com es defineix en el punt 6 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

12. Bancs centrals: són els bancs centrals del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) i els bancs centrals de països tercers;

13. Bancs centrals del SEBC: són els bancs centrals nacionals que són membres del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), i el Banc Central Europeu (BCE);

14. Base consolidada: té el mateix significat que l’establert en el de punt 7 l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

15. Base subconsolidada: té el mateix significat que l’establert en el punt 8 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

16. Bé immoble residencial: és l’immoble residencial ocupat pel seu propietari o per l’arrendatari de l’immoble;

17. Benefici: té el mateix significat que l’establert en el punt 10 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

18. Beneficis discrecionals de pensió de jubilació: té el mateix significat que l’establert en el punt 11 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

19. Beneficis no distribuïts: té el mateix significat que l’establert en el punt 9 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

20. Bons garantits: són les obligacions, enteses com a títols valor mobiliaris representatius d’un deute garantit per una cartera d’actius, emeses per una entitat bancària que té el domicili social al Principat d’Andorra o en un país pertanyent a la UE i que està sotmesa per llei a una supervisió pública especial dissenyada per protegir els titulars de les obligacions;

21. Capital admissible:



22. Capital inicial: és la quantitat i el tipus de fons propis de les entitats bancàries i de les empreses d’inversió especificades en la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

23. Cartera de negociació: té el mateix significat que l’establert en el punt 13 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

24. Cobertura del risc de crèdit amb garanties personals: és una tècnica de mitigació del risc de crèdit en la qual la reducció del risc de crèdit de l’exposició d’una entitat es deriva de l’obligació per part d’un tercer d’abonar un import en cas d’impagament del prestatari o que es produeixin altres esdeveniments especificats;

25. Cobertura del risc de crèdit amb garanties reals o instruments similars: és una tècnica de mitigació del risc de crèdit en la qual la reducció del risc de crèdit de l’exposició d’una entitat es deriva del dret de l’entitat –en cas d’impagament de la contrapart o de si es produeixen altres esdeveniments de crèdit especificats prèviament en relació amb la contrapart– de liquidar determinats actius o imports, d’obtenir-ne la transferència o la seva propietat, o de retenir-los, o de reduir l’import de l’exposició a la diferència entre l’import de l’exposició i l’import d’un crèdit sobre l’entitat o substituir-lo per l’import corresponent a aquesta diferència;

26. Cobertura interna: és una posició que compensa de forma significativa els components de risc existents entre una posició o conjunt de posicions incloses a la cartera de negociació i una posició o conjunt de posicions alienes a la cartera de negociació;

27. Coixí de conservació del capital: són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir, de conformitat amb l’article 57 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

28. Coixí de capital anticíclic específic de cada entitat: són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir, de conformitat amb l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

29. Coixí de capital per a EIS: són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir de conformitat amb l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

30. Coixí de capital contra riscos sistèmics: són els fons propis que una entitat està o pot estar obligada a mantenir de conformitat amb l’article 60 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

31. Comprovació independent de preus: és el procés a través del qual es comprova periòdicament l’exactitud i la independència dels preus de mercat o de les dades utilitzades en la valoració segons model;

32. Compte de primes d’emissió: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

33. Contribució prefinançada d’una entitat al fons per a impagaments d’una ECC: és una contribució al fons per a impagaments d’una entitat de contrapartida central abonada per una entitat.

34. Control: té el mateix significat que l’establert en el punt 14 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

35. Crèdits a l’exportació amb suport oficial: són préstecs o crèdits per finançar l’exportació de béns o serveis per a la qual una agència oficial de crèdit a l’exportació proporciona garanties, assegurances o finançament directe;

36. Diferències temporànies: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

37. Direcció general: té el mateix significat que l’establert en el punt 15 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

38. Distribucions: té el mateix significat que l’establert en el punt 16 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

39. Elements de fons propis addicionals de nivell 1 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 1, i la seva inclusió estigui limitada pels actes delegats que s’adoptin;

40. Elements de fons propis de nivell 1 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 1;

41. Elements de fons propis de nivell 2 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 2;

42. Elements de fons propis de nivell 3 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 3;

43. Empresa d’inversió: són determinats tipus d’entitats financeres d’inversió tal com es defineixen en el punt 18 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

44. Empresa d’inversió reconeguda de països tercers: és una empresa que compleix les condicions següents:

a) En cas d’estar establerta al Principat d’Andorra, entraria en la definició d’empresa d’inversió;
b) Es troba autoritzada en un país tercer;
c) Es troba subjecta i s’ajusta a les normes prudencials que, segons l’AFA, siguin almenys tan estrictes com les establertes en aquest Reglament i en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.


45. Empresa de serveis auxiliars: és una empresa de serveis auxiliars tal com es defineix en el punt 17 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

46. Empresa financera: és qualsevol de les entitats següents:

a) Una entitat asseguradora, una entitat reasseguradora;
b) Una societat financera mixta de cartera.


47. Empresa matriu: és una empresa matriu tal com es defineix en el punt 19 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

48. Ens del sector financer: és un ens del sector financer tal com es defineix en el punt 20 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

49. Ens del sector públic: és un ens del sector públic tal com es defineix en el punt 21 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

50. Entitat: té el mateix significat que l’establert en el punt 23 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

51. Entitat asseguradora: és una entitat asseguradora tal com es defineix en el punt 19 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

52. Entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra: és una entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

53. Entitat bancària: és una entitat bancària tal com es defineix en el punt 25 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

54. Entitat de contrapartida central (o ECC): té el mateix significat que l’establert en el punt 27 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

55. Entitat de contrapartida central qualificada (o ECCQ): és una entitat de contrapartida central que ha estat reconeguda per l’AFA o autoritzada o reconeguda oficialment per altres autoritats competents de països tercers;

56. Entitat financera: té el mateix significat que l’establert en el punt 28 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

57. Entitat matriu al Principat d’Andorra: és una entitat matriu al Principat d’Andorra tal com es defineix en el punt 29 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

58. Entitat reasseguradora: és una entitat reasseguradora tal com es defineix en el punt 27 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

59. Entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra: és una entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

60. Exposició de negociació: és l’exposició actual, inclòs el marge de variació a causa del membre compensador o al client, però encara no rebut, i qualsevol futura exposició potencial d’un membre compensador o d’un client, davant d’una entitat de contrapartida central originada per contractes i transaccions de les enumerades en les lletres a a e de l’apartat 1 de l’article 187, així com els marges inicials;

61. Factor de conversió: és el quocient entre l’import actual disponible d’un compromís que podria ser utilitzat, i per tant, quedaria pendent en el moment de l’impagament, i l’import actual disponible del compromís; la magnitud del compromís es determina tenint en compte el límit comunicat, llevat que el límit no comunicat sigui superior;

62. Filials: té el mateix significat que l’establert en el punt 33 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

63. Finançament comercial: és el finançament, incloent-hi les garanties, relacionat amb l’intercanvi de béns i serveis mitjançant productes financers de venciment fix i a curt termini (generalment menys d’un any), sense pròrroga automàtica;

64. Finançament especulatiu de béns immobles: és qualsevol préstec amb la finalitat d’adquirir terrenys, urbanitzar-los o edificar-hi en relació amb béns immobles, o que guardi relació amb aquests béns, amb la finalitat d’obtenir guanys amb la revenda;

65. Fons de comerç: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

66. Fons per a impagaments: és un fons establert per una ECC per tal de limitar les seves exposicions de crèdit pel que fa als seus membres compensadors derivades de l’incompliment d’un o diversos membres compensadors, inclosa la incoació d’un procediment d’insolvència, i que pot ser utilitzat per cobrir pèrdues derivades dels membres compensadors que han incomplert les seves obligacions de pagament.

67. Fons per a riscos bancaris generales: en els casos en què el marc comptable aplicable així ho prevegi, integra els imports que l’entitat de crèdit decideixi assignar a la cobertura d’aquests riscos, quan motius de prudència ho exigeixin, tenint en compte els riscos particulars inherents a les operacions bancàries;

68. Fons propis: té el mateix significat que l’establert en el punt 34 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

69. Fons propis bàsics: són els fons propis tal com s’estableixen en l’apartat 1 de l’article 48 del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

70. Grup de clients vinculats entre si: té el mateix significat que l’establert en el punt 35 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

71. Instrument assimilat a efectiu: és un certificat de dipòsit, un bo, amb garantia o sense, o qualsevol altre instrument no subordinat que ha estat emès per l’entitat, l’import del qual ha estat íntegrament percebut per aquesta entitat i que ha de ser reemborsat per la mateixa entitat incondicionalment al seu valor nominal;

72. Instrument financer: té el mateix significat que l’establert en el punt 36 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

73. Instruments de fons propis: són els instruments de capital emesos per l’entitat que entren dins de la categoria de capital de nivell 1 ordinari o de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2;

74. Interès minoritari: té el mateix significat que l’establert en el punt 37 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

75. Marc comptable aplicable: té el mateix significat que l’establert en el punt 38 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

76. Mercat organitzat: és el mercat que compleix totes les condicions següents:

a) És un mercat regulat;
b) Compta amb un mecanisme de compensació en virtut del qual els contractes que figuren en l’annex II estan subjectes a requisits de marges diaris obligatoris que, a criteri de les autoritats competents, ofereixen una protecció adequada.


77. Mercat regulat: és un mercat d’instruments financers tal com es defineix en el punt 39 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

78. Millora creditícia: és l’acord contractual en virtut del qual la qualitat creditícia d’una posició de titulització augmenta respecte a la que hauria existit en cas de no realitzar-se la millora, inclosa la realitzada mitjançant trams de titulització subordinats i altres tipus de cobertura del risc de crèdit;

79. Obligació de referència: és l’obligació utilitzada per determinar el valor liquidatiu d’un derivat de crèdit;

80. Operació amb pacte de recompra: és qualsevol operació que es regeix per un pacte de recompra o de recompra inversa;

81. Òrgan d’administració: té el mateix significat que l’establert al punt 41 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

82. Organisme d’inversió col·lectiva (o OIC): és un organisme d’inversió col·lectiva tal com es defineix en l’article 2 del text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, inclosos els organismes d’inversió alternatius tal com es defineixen en l’article 31 del text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà;

83. Originadora: és una originadora tal com es defineix en el punt 42 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

84. Pacte de recompra i pacte de recompra inversa: és un pacte tal com es defineix en el punt 43 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

85. Pacte de recompra simple: és l’operació amb el compromís de recompra d’un únic actiu o conjunt d’actius similars no complexos, per oposició a un cistell d’actius;

86. Palanquejament: té el mateix significat que l’establert en el punt 44 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

87. Participació: té el mateix significat que l’establert en el punt 45 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

88. Participació qualificada: té el mateix significat que l’establert en el punt 46 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

89. Partides distribuïbles: és l’import dels resultats de l’últim exercici tancat, més els beneficis de l’exercici corrent i les reserves disponibles per a aquesta finalitat abans de les distribucions als titulars dels instruments dels fons propis, menys les pèrdues de l’exercici corrent, els beneficis no distribuïbles de conformitat amb la legislació o els estatuts de l’entitat, així com els saldos mantinguts en reserves no distribuïbles de conformitat amb la llei o els estatuts de l’entitat, sempre que aquestes pèrdues i reserves siguin determinades sobre la base dels comptes individuals de l’entitat i no dels comptes consolidats;

90. Passius per impostos diferits: té el mateix significat que l’atribuït en el marc comptable aplicable;

91. Patrocinadora: és una patrocinadora tal com es defineix en el punt 47 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

92. “Pauta de coixí” és el paràmetre de referència consistent en un percentatge de coixí calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 68.

93) Percentatge de coixí de capital anticíclic: té el mateix significat que l’establert a la lletra f, apartat 1 de l’article 54 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

94. Petita empresa” (PE), dintre de la categoria de PIME (vegeu-ho més endavant): es defineix com una empresa que ocupa menys de 50 persones en què el volum de negocis anual o el balanç general anual no supera els 10 milions d’euros. Es considera empresa tota entitat, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica. En particular, es considera empreses les entitats que exerceixin una activitat artesanal o altres activitats a títol individual o familiar, les societats de persones i les associacions que exerceixin una activitat econòmica de forma regular.

95. Petita i mitjana empresa: és una categoria d’empreses (PIME) que agrupa les microempreses, petites i mitjanes empreses. Es defineix com una empresa que ocupa menys de 250 persones i en què el volum de negocis anual no supera els 50 milions d’euros o el balanç general anual no supera els 43 milions d’euros.

96. Posició de retitulització: és l’exposició enfront d’una retitulització;

97. Posició de titulització: té el mateix significat que l’establert en el punt 48 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

98. Posicions mantingudes amb finalitat de negociació: són les següents:

a) Les posicions per compte propi i les posicions que procedeixen de la prestació de serveis a clients i de la creació de mercat;
b) Les posicions destinades a ser revenudes a curt termini;
c) Les posicions destinades a treure rendiment de les diferències reals o esperades a curt termini entre els preus de compra i de venda, o d’altres variacions en els preus o en els tipus d’interès.


99. Reducció del risc de crèdit: té el mateix significat que l’establert en el punt 40 de l’apartat 1 de l’article 3 de la de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

100. Requisits combinats de coixins de capital: té el mateix significat que l’establert a la lletra e de l’apartat 1 de l’article 54 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

101. Retitulització: és una titulització en la qual el risc associat a un conjunt d’exposicions subjacents està dividit en trams, i almenys una de les exposicions subjacents és una posició de titulització;

102. Risc d’un excessiu palanquejament: té el mateix significat que l’establert en el punt 51 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

103. Risc de dilució: té el mateix significat que l’establert en el punt 49 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

104. Risc de model: té el mateix significat que l’establert en el punt 50 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

105. Risc operacional: té el mateix significat que l’establert en el punt 52 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

106. Risc sistèmic: té el mateix significat que l’establert en el punt 53 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

107. Sistema de garantia recíproca: és el mecanisme que compleix totes les condicions següents:

a) Les entitats estan integrades en el mateix sistema institucional de protecció a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79;
b) Les entitats estan consolidades íntegrament d’acord amb les lletres b, c, d o e del punt 7 de l’article 2 de la Llei 8/2013, de 9 de maig de 2013, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i els acords de garantia financera, i estan incloses en la supervisió en base consolidada de l’entitat que és l’entitat matriu al Principat d’Andorra, d’acord amb el que estableix la secció segona i la tercera del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i sotmeses al requisit de fons propis;
c) L’entitat matriu i les seves filials es troben establertes al Principat d’Andorra i es troben subjectes a autorització i supervisió per part de l’AFA;
d) L’entitat matriu al Principat d’Andorra i les seves filials han subscrit un acord de responsabilitat contractual o legal que protegeix aquestes entitats, i en particular, garanteix la seva liquiditat i solvència, amb la finalitat d’evitar la fallida, quan resulti necessari;
e) Hi ha disposicions destinades a garantir la ràpida aportació de recursos financers en termes de capital i liquiditat si així ho requereix l’acord de responsabilitat contractual o legal esmentat en la lletra d;
f) L’adequació dels acords a què es fa referència en la lletres d i e és comprovada periòdicament per l’AFA;
g) El període mínim de preavís per a una sortida voluntària de l’acord de responsabilitat per part d’una filial és de deu anys;
h) L’AFA està facultada per prohibir una sortida voluntària de l’acord de responsabilitat per part d’una filial.


108. Sistema de negociació multilateral (o SMN): sistema multilateral operat per una entitat operativa del sistema financer que presta serveis d’inversió o per un gestor del mercat que permet reunir dins el sistema i segons normes no discrecionals els diversos interessos de compra i de venda sobre instruments financers de múltiples tercers per donar lloc a contractes de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries que regulen l’autorització i el funcionament d’aquest tipus de sistemes de negociació;

109. Sistema de plans de pensió de jubilació: comprèn:

a) Fons de pensions d’ocupació, inclosa tota entitat autoritzada responsable de gestionar aquests fons i d’actuar en el seu nom, així com qualsevol entitat jurídica creada per als fins d’inversió d’aquests fons, que actuï únicament i exclusivament en interès d’aquests fons;
b) Activitats relacionades amb el pagament de prestacions de jubilació professional desenvolupades per les institucions;
c) Activitats relacionades amb el pagament de prestacions de jubilació professional desenvolupades per les entitats asseguradores del ram de vida regulades per la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra o una regulació equivalent en un país tercer, sempre que tots els actius i passius corresponents a aquestes activitats estiguin clarament delimitats i es gestionin i s’organitzin independentment de la resta de les activitats desenvolupades per les entitats asseguradores, sense que, en cap cas, no sigui possible cap transferència;
d) Qualssevol altres entitats autoritzades i supervisades, o altres sistemes, sempre que estiguin reconeguts en la legislació nacional o d’un país tercer i que tinguin per objectiu primari proporcionar prestacions de jubilació.


110. Situació consolidada: té el mateix significat que l’establert en el punt 54 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

111. Situació d’impagament d’un deutor: és la situació en què es produeix un impagament en relació amb un determinat deutor quan es doni almenys una de les circumstàncies següents:

a) Que l’entitat consideri que hi ha dubtes raonables sobre el pagament de la totalitat de les seves obligacions creditícies a la mateixa entitat, l’empresa matriu o qualsevol de les seves filials, sense que aquesta última recorri a accions com ara l’execució de garanties;
b) Que el deutor es trobi en situació de mora durant més de 90 dies respecte a qualsevol obligació creditícia significativa enfront de l’entitat, l’empresa matriu o qualsevol de les seves filials.


En el cas de les exposicions minoristes, les entitats poden aplicar la definició d’impagament que es dona en les lletres a i b anteriors al nivell d’una línia de crèdit específica, en lloc de fer-ho en relació amb les obligacions totals d’un prestatari.

112. Societat financera de cartera: té el mateix significat que l’establert en el punt 55 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

113. Societat financera de cartera matriu al Principat d’Andorra: té el mateix significat que l’establert en el punt 56 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

114. Societat financera mixta de cartera: té el mateix significat que l’establert en el punt 57 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

115. Societat financera mixta de cartera matriu al Principat d’Andorra: té el mateix significat que l’establert en el punt 58 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

116. Societat mixta de cartera: té el mateix significat que l’establert en el punt 59 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

117. Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva: són les persones jurídiques, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;;

118. Sucursal: té el mateix significat que l’establert en el punt 61 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

119. Tinença indirecta: és qualsevol exposició davant d’un ens intermediari que tingui una exposició a instruments de capital emesos per un ens del sector financer quan, en cas d’amortització permanent d’aquests instruments de capital emesos per l’ens del sector financer, la pèrdua que en conseqüència patiria aquesta entitat no seria significativament diferent de la pèrdua en què incorreria l’entitat si posseís directament els instruments de capital emesos per l’ens del sector financer;

120. Tinença recíproca: té el mateix significat que l’establert en el punt 62 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

121. Tinença sintètica: té el mateix significat que l’establert en el punt 63 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

122. Titulització: té el mateix significat que l’establert en el punt 64 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

123. Tram: és el segment establert contractualment del risc de crèdit associat a una exposició o conjunt d’exposicions, de forma que una posició en el segment implica un risc de pèrdua de crèdit major o menor que una posició del mateix import en cada un dels segments restants, sense tenir en compte la cobertura del risc de crèdit ofert per tercers als titulars de les posicions en el segment o segments restants;

124. Valor de mercat: té el mateix significat que l’establert en el punt 67 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

125. Valor hipotecari: és el valor d’un bé immoble determinat mitjançant una avaluació prudent de la possibilitat futura de comerciar amb el bé esmentat, tenint en compte els aspectes de duració a llarg termini d’aquest bé, les condicions de mercat normals i locals, el seu ús en el moment de la taxació i els usos alternatius adequats;

126. Valoració a preu de mercat: és la valoració de les posicions a preu de tancament del mercat disponibles de forma immediata i obtinguts de fonts independents, tals com els preus de la borsa, cotitzacions electròniques o les cotitzacions de diversos intermediaris independents de prestigi;

127. Valoració segons model: és qualsevol valoració que s’obté prenent com a referència o extrapolant dades de mercat, o realitzant qualsevol càlcul a partir d’aquelles dades;

128. Vehicle especialitzat en titulització (o SSPE per les seves sigles en anglès): té el mateix significat que l’establert en el punt 68 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

129. Vincles estrets: té el mateix significat que l’establert en el punt 69 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

2. Les accions que constitueixin una tinença indirecta d’una propietat immobiliària poden ser tractades com una tinença directa d’una propietat immobiliària, sempre que aquesta tinença indirecta estigui regulada específicament en la legislació nacional del país tercer de què es tracti i, quan s’utilitzi com a garantia real, brindi una protecció equivalent als creditors.

3. El finançament comercial a què fa referència el punt 63 de l’apartat 1 no està compromès amb caràcter general, i exigeix justificants suficients de l’operació per cada sol·licitud de disposició de fons, de forma que l’operació pot ser rebutjada en cas de dubtes respecte a la solvència o la documentació aportada. Generalment, el reemborsament relatiu a les exposicions de finançament comercial té lloc independentment del prestatari, mentre que els fons provenen del producte de les operacions d’importació o vendes de béns subjacents.
Article 5. Definicions de caràcter específic dels requisits de capital en relació amb els riscos de crèdit

A efectes del capítol tercer, són aplicables les definicions següents:

1. Exposició: és una partida d’actiu o de fora de balanç;

2. Pèrdua: és la pèrdua econòmica, inclosos els efectes significatius del descompte, així com els costos significatius directes i indirectes associats al cobrament de l’instrument;

3. Pèrdua esperada (o EL per les seves sigles en anglès): és el quocient entre l’import que s’espera perdre en una exposició degut a l’impagament potencial de la contrapart o a la dilució al llarg d’un any, i l’import pendent en el moment de l’impagament.

Capítol segon. Excepcions a l’aplicació dels requisits prudencials en base individual, subconsolidada i consolidada

Secció primera. Excepcions a l’aplicació a escala individual dels requisits prudencials

Article 6. Excepció a l’aplicació dels requisits sobre participacions qualificades fora del sector financer

Cap entitat que sigui filial al Principat d’Andorra i es trobi sotmesa a supervisió per l’AFA o empresa matriu al Principat d’Andorra, i cap entitat inclosa en la consolidació prevista en l’article 10 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no està sotmesa de forma individual a les obligacions que estableixen els articles 56, 57 i 58 d’aquest Reglament.
Article 7. Excepció a l’aplicació dels requisits de liquiditat de forma individual

1. D’acord amb el que s’estableix a l’article 7 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot eximir, amb una sol·licitud prèvia, totalment o parcialment de l’aplicació del títol VI a una entitat, i a totes o diverses de les seves filials ubicades al Principat d’Andorra, i supervisar-les com un subgrup únic de liquiditat, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) L’entitat matriu en base consolidada o l’entitat filial en base subconsolidada compleix les obligacions establertes en el títol VI;
b) L’entitat matriu en base consolidada o l’entitat filial en base subconsolidada controla i supervisa en tot moment les posicions de liquiditat de totes les entitats del grup o del subgrup a les quals s’aplica l’exempció i garanteix un nivell de liquiditat suficient per a cadascuna d’aquestes entitats;
c) Les entitats han subscrit contractes que, a criteri de l’AFA, preveuen la lliure circulació de fons entre elles per tal de poder complir les seves obligacions individuals i conjuntes al seu venciment;
d) Actualment no hi ha, ni és previsible que n’hi hagi, impediments importants, de tipus pràctic o jurídic, per complir els contractes a què es refereix la lletra c.


2. L’AFA també pot aplicar l’apartat 1 a les entitats que s’hagin adherit al mateix sistema institucional de protecció a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79, sempre que reuneixin totes les condicions establertes en aquest mateix apartat i article, i a altres entitats vinculades per una relació com la que es preveu en l’apartat 6 de l’article 79, sempre que compleixin totes les condicions que es fixen en aquest mateix apartat i article. En aquest cas, l’AFA ha de designar una de les entitats exemptes del compliment del títol VI sobre la base de la situació consolidada de totes les entitats del subgrup únic de liquiditat.

3. Quan s’hagi concedit una exempció en virtut de l’apartat 1, l’AFA pot aplicar l’article 25 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o parts del mateix article, en l’àmbit del subgrup únic de liquiditat, i eximir de l’aplicació de l’article 25 de la mateixa Llei o de parts d’aquest article, de forma individual.

Secció segona. Excepcions a l’aplicació a escala consolidada dels requisits prudencials

Article 8. Excepcions a l’aplicació dels requisits sobre una base consolidada

A més del que disposa l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan a efectes de supervisió estigui justificat per les característiques específiques del risc o de l’estructura de capital d’una entitat o quan la normativa exigeixi la separació estructural de les activitats dins d’un grup bancari, l’AFA pot requerir que les entitats estructuralment separades que acompleixin les obligacions establertes al títol II, al títol IV, al títol VI i al títol VIII d’aquest Reglament i el que disposen les seccions quarta i cinquena del capítol primer, secció segona del capítol tercer i capítol vuitè del títol III i el títol IV de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els articles 6 a 6 terdecies de la Llei 8/2013, de 9 de maig de 2013, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i els acords de garantia financera, sobre la base de la seva situació subconsolidada.

L’aplicació d’aquest enfocament s’ha de dur a terme sense perjudici de la supervisió efectiva en base consolidada i no pot suposar perjudicis desproporcionats per al conjunt o parts del sistema financer, ni pot crear obstacles al funcionament del mercat interior.
Article 9. Societats financeres de cartera o societats financeres mixtes de cartera que tinguin com a filials tant una entitat bancària com una empresa d’inversió

D’acord amb el que s’estableix a la lletra a de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera tingui com a filials almenys una entitat bancària i una empresa d’inversió, els requisits aplicables sobre la base de la situació consolidada de la societat financera de cartera o de la societat financera mixta de cartera s’han d’aplicar a l’entitat bancària.
Article 10. Aplicació dels requisits del títol V en base consolidada

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra c de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les empreses matrius i les seves filials subjectes a la referida Llei i a aquest Reglament han de complir les obligacions establertes en el títol V en base consolidada o subconsolidada, i han de vetllar per la coherència i l’adequada integració dels sistemes, procediments i mecanismes amb què hagin de comptar, per tal de poder facilitar qualsevol tipus de dades i informació pertinents a efectes de supervisió. En particular, han de vetllar perquè les filials que no estiguin subjectes a aquest Reglament disposin de sistemes, procediments i mecanismes que garanteixen el compliment d’aquestes disposicions.

2. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc addicional, d’acord amb l’article 272, a l’hora d’aplicar l’article 59 en base consolidada o subconsolidada, si un ens establert en un país tercer i inclòs en la consolidació d’acord amb l’article 10 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió vulnera el que estableixen els articles 270 o 271, sempre que aquesta infracció sigui significativa per al perfil de risc global del grup.

3. Les obligacions que resultin del títol V relatives a empreses filials que no es trobin per si mateixes subjectes al que disposa aquest Reglament no són aplicables si l’entitat matriu o les entitats controlades per una societat financera de cartera matriu o una societat financera mixta de cartera matriu poden demostrar a l’AFA que l’aplicació del títol V és il·lícit conforme a l’ordenament jurídic del país tercer on estigui establerta la filial.
Article 11. Excepció a l’aplicació dels requisits de fons propis en base consolidada als grups d’empreses d’inversió

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA, com a supervisor en base consolidada, té la capacitat d’eximir, cas per cas, de l’aplicació, en base consolidada, del títol III d’aquest Reglament i de la secció segona, del capítol tercer, del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sempre que:

a) Totes i cadascuna de les empreses d’inversió establertes al Principat d’Andorra del grup calculin l’exposició total al risc utilitzant el mètode alternatiu previst en l’apartat 1 de l’article 48 o en l’apartat 2 de l’article 49 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
b) Totes i cadascuna de les empreses d’inversió establertes al Principat d’Andorra del grup entrin en les categories a què es refereixen en l’apartat 1 de l’article 48 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a excepció de les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta, o en l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
c) Totes i cadascuna de les empreses d’inversió establertes al Principat d’Andorra del grup consolidable compleixin el que exigeixen els articles 48 o 49 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió en base individual i dedueixin al mateix temps dels elements del capital de nivell 1 ordinari qualsevol passiu contingent a favor d’empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació;
d) Tota societat financera de cartera que sigui la societat financera de cartera matriu al Principat d’Andorra de qualsevol empresa d’inversió del grup tingui almenys capital suficient, definit en aquest cas com la suma dels elements especificats en l’apartat 1 de l’article 14 d’aquest Reglament, en l’apartat 1 de l’article 32 i en l’apartat 1 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que li permeti cobrir la suma dels elements següents:
i) La suma del valor comptable total de les participacions, els crèdits subordinats i els instruments esmentats en les lletres g i h de l’apartat 1 de l’article 30, lletres c i d de l’apartat 1 de l’article 33, i les lletres c i d de l’apartat 1 de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació; i
ii) L’import total de qualsevol passiu contingent a favor d’empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació;

e) El grup no inclogui entitats bancàries.


Quan es compleixin els criteris establerts en el primer paràgraf, cada empresa d’inversió establerta al Principat d’Andorra ha de comptar amb sistemes que permetin fer el seguiment i el control de les fonts de capital i finançament de totes les societats financeres de cartera, empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars del grup.

2. L’AFA també pot aplicar l’exempció si les societats financeres de cartera posseeixen un import de fons propis inferior al calculat en virtut de lletra d de l’apartat 1, però no inferior a la suma dels requisits de fons propis que es requereixen amb caràcter individual a les empreses d’inversió, les entitats financeres, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació, i l’import total de tot possible passiu contingent a favor de les empreses d’inversió, les entitats financeres, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació. A efectes d’aquest apartat, els requisits de fons propis per a les empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars són requisits de fons propis nocionals.
Article 12. Excepció a l’aplicació dels requisits de ràtio de palanquejament en base consolidada als grups d’empreses d’inversió

D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan totes els ens d’un grup d’empreses d’inversió, inclosa l’empresa matriu, siguin empreses d’inversió que estiguin exemptes de l’aplicació dels requisits establerts al títol VII de forma individual de conformitat amb el que disposa l’apartat 4 de l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’empresa d’inversió matriu pot optar per no aplicar en base consolidada els requisits establerts en el títol VII d’aquest Reglament.
Article 13. Supervisió de les empreses d’inversió exemptes d’aplicar els requisits de fons propis en base consolidada

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les empreses d’inversió d’un grup al qual s’hagi concedit l’exempció prevista en l’article 11 han de notificar a l’AFA els riscos que puguin debilitar la seva situació financera, inclosos els derivats de la composició i l’origen dels seus fons propis, el seu capital intern i el seu finançament.

2. Quan l’AFA, com a autoritat encarregada de la supervisió prudencial de l’empresa d’inversió, renunciï a imposar l’obligació de supervisió en base consolidada segons el que preveu l’article 11, ha d’adoptar altres mesures adequades per vigilar els riscos, en particular els grans riscos, en el conjunt del grup, inclosa qualsevol empresa que no estigui establerta al Principat d’Andorra.

3. Quan l’AFA, com a autoritat encarregada de la supervisió prudencial de l’empresa d’inversió, renunciï a aplicar els requisits de fons propis en base consolidada, de conformitat amb l’article 11, els requisits que s’estableixen en el títol VIII s’han d’aplicar de forma individual.

Títol II. Fons propis

Capítol primer. Elements dels fons propis

Secció primera. Capital de nivell 1 ordinari

Article 14. Elements de capital de nivell 1 ordinari

1. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’entitat pot incloure en el capital de nivell 1 ordinari els beneficis interins o de tancament d’exercici abans que aquesta entitat hagi adoptat un acord formal que confirmi els resultats finals de l’exercici, només amb l’autorització prèvia de l’AFA. L’AFA ha de concedir l’autorització quan es compleixin les condicions següents:

a) Els beneficis han estat verificats per persones independents de l’entitat que són responsables d’auditar els comptes de la mateixa entitat;
b) L’entitat ha demostrat, a criteri de l’AFA, que tota despesa possible o tot dividend previsible s’ha deduït de l’import d’aquests beneficis.


La verificació dels beneficis provisionals o de tancament d’exercici ha d’oferir garanties suficients de que els beneficis esmentats s’han avaluat d’acord amb els principis establerts en el marc comptable aplicable.

2. L’AFA ha d’avaluar si les emissions dels instruments del capital de nivell 1 ordinari compleixen els criteris establerts a l’article 15. Pel que fa a les emissions posteriors al 20 de desembre del 2018, les entitats han de classificar els instruments de capital com a instruments de capital de nivell 1 ordinari únicament després de la concessió de l’autorització de l’AFA.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el significat del terme previsible, a l’efecte de determinar si s’ha deduït tota despesa possible o dividend previsible, de conformitat amb la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article.
Article 15. Instruments de capital de nivell 1 ordinari

1. Tal com disposa la lletra b de l’apartat 3, de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments constitutius del capital de nivell 1 ordinari només quan concorren totes les condicions següents:

a) Que siguin emesos directament per l’entitat amb l’autorització prèvia dels seus propietaris o, quan així ho permeti la legislació nacional aplicable, de l’òrgan d’administració de l’entitat;
b) Que estiguin desemborsats i la seva adquisició no hagi estat finançada directament o indirectament per l’entitat;
c) Que, pel que fa a la seva classificació, es compleixi el següent:
i) Tinguin consideració de capital de conformitat amb el marc comptable aplicable;
ii) Es considerin accions o participacions de conformitat amb el marc comptable aplicable;
iii) Es considerin capital d’accions o participacions a l’efecte de determinar la insolvència en el balanç, d’acord amb la legislació nacional.

d) Que es presentin de forma clara i separada en el balanç en els estats financers de l’entitat;
e) Que siguin perpetus;
f) Que l’import del principal no es pugui reduir o reemborsar, excepte quan:
(i) Es liquidi l’entitat;
(ii) Hi hagi recompra discrecional dels instruments o una altra forma discrecional de reduir el capital, sempre que l’entitat hagi obtingut l’autorització prèvia de l’AFA d’acord amb els incisos iv i iv bis de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera;

g) Que les disposicions per les quals es regeixin els instruments no indiquin explícitament o implícitament que l’import del principal dels instruments es reduirà o reemborsarà, o pugui reduir-se o reemborsar-se per un altre motiu que no sigui la liquidació de l’entitat, i l’entitat no hagi formulat aquesta indicació amb antelació a l’emissió dels instruments o en el moment de la seva emissió;
h) Que concorrin les condicions següents pel que fa a les distribucions:
i) Que els instruments no gaudeixin d’un tracte preferent de distribució en l’ordre del pagament de distribucions, inclòs en relació amb altres instruments de capital de nivell 1 ordinari, i que les disposicions per les quals es regeixen no prevegin drets preferents en el pagament de distribucions;
ii) Que les distribucions als titulars dels instruments només puguin abonar-se amb càrrec a partides distribuïbles;
iii) Que les condicions aplicables als instruments no incloguin límits o altres restriccions respecte al nivell màxim de les distribucions;
iv) Que el nivell de les distribucions no es determini a partir de l’import pel qual es van adquirir els instruments en el moment de l’emissió;
v) Que les condicions aplicables als instruments no incloguin l’obligació que l’entitat efectuï distribucions als titulars dels mateixos instruments i l’entitat no estigui de cap altra manera subjecta a aquesta obligació;
vi) Que el fet de no abonar les distribucions no equivalgui a impagament de l’entitat;
vii) Que la cancel·lació de distribucions no comporti cap restricció per a l’entitat;

i) Que, en relació amb tots els instruments de capital emesos per l’entitat, aquests instruments absorbeixin en primer lloc i en major proporció les pèrdues quan es produeixin, i cada instrument absorbeixi pèrdues en la mateixa mesura que tots els altres instruments de capital de nivell 1 ordinari;
j) Que aquests instruments tinguin una prelació inferior a la de qualsevol crèdit en cas d’insolvència o liquidació de l’entitat;
k) Que aquests instruments concedeixin als seus titulars un dret de crèdit sobre els actius residuals de l’entitat que, en cas de liquidació, i un cop satisfets tots els crèdits preferents, ha de ser proporcional a l’import d’aquests instruments emesos i no és fix ni està subjecte a un límit màxim;
l) Que no estiguin avalats o coberts per una garantia que millori la prelació del crèdit en cas d’insolvència o liquidació, per cap de les empreses següents:
i) L’entitat o les seves filials;
ii) L’empresa matriu de l’entitat o les seves filials;
iii) La societat financera de cartera matriu o les seves filials;
iv) La societat mixta de cartera o les seves filials;
v) La societat financera mixta de cartera o les seves filials;
vi) Qualsevol empresa que mantingui vincles estrets amb els ens als quals es fa referència als incisos i a v;

m) Que aquests instruments no estiguin subjectes a cap acord, ja sigui contractual o d’un altre tipus, que elevi la prelació dels crèdits derivats dels instruments en cas d’insolvència o de liquidació.


Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra j del paràgraf primer tot i que s’incloguin els instruments en el capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 en virtut de l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, sempre que tinguin la mateixa prioritat en l’ordre de prelació de pagaments.

2. Es considera que es compleixen les condicions establertes en la lletra i de l’apartat 1 tot i que l’import del principal dels instruments de capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 s’amortitzi de forma permanent.

Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra f de l’apartat 1 tot i la reducció de l’import principal de l’instrument de capital en un procés de resolució o com a conseqüència d’una amortització dels instruments de capital exigits per l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB).

Es considera que es compleix la condició establerta a la lletra g de l’apartat 1 tot i que les disposicions que regulen l’instrument de capital indiquin de forma expressa o implícita que l’import del principal de l’instrument ha de o pot reduir en procés de resolució o com a conseqüència d’una amortització dels instruments de capital exigits per l’AREB.

3. Es considera que es compleix la condició establerta en l’incís iii de la lletra h de l’apartat 1 tot i que l’instrument pagui un dividend múltiple, sempre que aquest dividend no doni lloc a una distribució que representi una càrrega desproporcionada per als fons propis.

4. A efectes de l’incís i de la lletra h de l’apartat 1, la distribució diferenciada ha de reflectir únicament els drets de vot diferenciats. Referent a això, només s’ha d’aplicar una distribució més alta als instruments del capital de nivell 1 ordinari amb menys drets de vot o sense dret de vot.

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el següent:

a) Les modalitats i la naturalesa del finançament indirecte dels instruments de fons propis;
b) Si les distribucions múltiples representarien, i en quines circumstàncies, una càrrega desproporcionada per als fons propis;
c) El significat de distribució preferencial.

Article 16. Conseqüències si els instruments de capital de nivell 1 ordinari deixen de reunir les condicions previstes

D’acord amb el que s’estableix a la lletra c de l’apartat 3 de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 1 ordinari deixa de reunir les condicions que preveu l’article 15 d’aquest Reglament, és aplicable el següent:

a) L’instrument deixa immediatament de considerar-se instrument constitutiu del capital de nivell 1 ordinari;
b) Els comptes de primes d’emissió connexes a aquest instrument deixen immediatament de considerar-se elements del capital de nivell 1 ordinari.

Article 17. Instruments de capital subscrits per les autoritats públiques en situacions d’urgència

En situacions d’urgència, l’AFA pot autoritzar les entitats a incloure en el capital de nivell 1 ordinari els instruments de capital que compleixin almenys les condicions establertes en les lletres b a e de l’apartat 1 de l’article 15, sempre que:

a) Els instruments de capital s’hagin emès després del 24 de gener del 2019;
b) El Govern consideri ajuda estatal els instruments de capital;
c) Els instruments de capital s’hagin emès en el context de mesures de recapitalització d’acord amb la normativa que reguli en el moment les ajudes d’Estat;
d) Els instruments de capital estiguin plenament subscrits i mantinguts per l’Estat o un ens o empresa de titularitat pública;
e) Els instruments de capital puguin absorbir pèrdues;
f) En cas de liquidació, els instruments de capital concedeixin als seus titulars un dret de crèdit sobre els actius residuals de l’entitat, un cop satisfets tots els crèdits preferents;
g) Hi hagi mecanismes de sortida adequats de l’Estat o, quan escaigui, de l’autoritat pública o un ens o empresa de titularitat pública;
h) L’AFA hagi concedit una autorització prèvia i hagi publicat la seva decisió juntament amb una explicació de la mateixa decisió.

Article 18. Cobertures de fluxos d’efectiu i canvis en el valor dels passius propis

1. D’acord amb el que estableix la lletra b de l’apartat 5 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i sense perjudici del que disposa la lletra b de l’apartat 2 d’aquest mateix article, una entitat pot incloure en els seus fons propis l’import de les pèrdues o els guanys dels seus passius sempre que es compleixin les condicions següents:

a) Els passius adopten forma de bons emesos tal com es mencionen a l’apartat 4 de l’article 22 del text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà;
b) Els canvis en el valor dels actius i els passius de l’entitat es deuen als mateixos canvis en la situació creditícia de la mateixa entitat bancària;
c) Hi ha una estreta correspondència entre el valor dels bons a què es refereix la lletra a i el valor dels actius de l’entitat;
d) És possible reemborsar els préstecs hipotecaris tornant a comprar els bons que els financen al valor nominal o de mercat.


2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar què constitueix l’estreta correspondència entre el valor dels bons i el valor dels actius, segons es menciona a la lletra c de l’apartat 1.
Article 19. Ajustaments per risc de crèdit

Tal com disposa l’apartat 3 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han d’aplicar el que disposa l’article 65 d’aquest Reglament a tots els seus actius valorats al valor raonable quan calculin l’import dels seus fons propis i, a més, han de deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de tot ajust de valor addicional que sigui necessari.
Article 20. Deducció de determinats elements com a alternativa a la seva ponderació al 1.250%

D’acord amb el que s’estableix a la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de l’exposició de determinats elements que reben una ponderació de risc del 1.250%, com a alternativa a l’aplicació d’aquesta ponderació del 1.250%. Els elements subjectes a aquesta deducció són els següents:

a) Les participacions qualificades fora del sector financer;
b) Les posicions de titulització, d’acord amb la lletra b de l’apartat 1 de l’article 150, la lletra b de l’apartat 1 de l’article 151, i l’article 165;
c) Operacions incompletes, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 245;

Article 21. Deducció d’actius intangibles

1. Als efectes del que disposa la lletra b de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels actius intangibles que s’han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, de la manera següent:

a) De l’import a deduir s’ha de detreure l’import dels passius per impostos diferits connexos que s’extingirien en cas que els actius intangibles generessin pèrdua de valor per deteriorament o fossin donats de baixa en comptes de conformitat amb el marc comptable aplicable;
b) L’import a deduir ha de comprendre el fons de comerç inclòs en la valoració de les inversions significatives de l’entitat.
c) L’import a deduir pot no incloure les inversions en aplicacions informàtiques que s’especifiquen en els incisos i i ii de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sempre que es compleixin els requisits de l’apartat 2 d’aquest article.


2. Les inversions en aplicacions informàtiques que es poden acollir a l’exempció de la deducció dels elements de capital de nivell 1 ordinari (inversions en aplicacions informàtiques elegibles) han de complir la lletra a i la lletra b o c següents:

a) Que estiguin reconegudes comptablement com a actius intangibles en el marc comptable corresponent;
b) Que impliquin o hagin implicat la substitució d’una part significativa de les aplicacions. Es considera que una inversió és significativa si supera el 25% del total de les inversions en aplicacions informàtiques en el moment en què s’aprova la inversió (el pressupost) per l’entitat, i no segons el percentatge que representa en cada moment el valor net comptable (net d’amortitzacions) de la inversió en qüestió sobre el conjunt d’actius intangibles/aplicacions informàtiques. També, s’entén que es produeix una substitució significativa de les aplicacions informàtiques quan se substitueix, transforma o millora més d’una quarta part de les inversions en aplicacions informàtiques preexistents com les plataformes transaccionals o informacionals de les entitats. S’ha de considerar el valor de les inversions a realitzar, en el cas d’inversions per fases, i no segons el reconeixement comptable a mesura que es va materialitzant la inversió;
c) Que representin un avenç tecnològic substancial tant en l’obtenció de nous productes o serveis, com en l’execució dels processos de negoci o l’evolució dels sistemes d’informació preexistents mitjançant la creació, combinació i configuració de programari avançat, mitjançant nous teoremes i algoritmes o sistemes operatius, llenguatges, interfícies i aplicacions.


Es consideren nous els productes, serveis o processos les característiques o aplicacions dels quals, des del punt de vista tecnològic, difereixin substancialment de les existents amb anterioritat;

3. El tractament que s’ha de donar a les inversions en aplicacions informàtiques que compleixin els requisits establerts en l’apartat 2 és el següent:

a) El valor net comptable de les inversions en aplicacions informàtiques, ja sigui de forma individual o agregada, que superi el 20% del capital de nivell 1 ordinari (prèvia a la deducció d’aquest actiu intangible) s’ha de deduir del capital de nivell 1 ordinari.
b) La part d’inversions en aplicacions informàtiques que no supera el 20% del capital de nivell 1 ordinari:
i) No s’ha de deduir del capital de nivell 1 ordinari durant els cinc anys següents a la posada en funcionament de l’aplicació o d’una ampliació de funcionalitat posterior rellevant. Per a les inversions en aplicacions informàtiques elegibles realitzades amb anterioritat a l’aprovació de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’exempció de deducció de cinc anys s’aplica des de la data d’entrada en vigor de la Llei;
ii) Mentre no es dedueixi s’ha de ponderar al 250%.

c) A partir del sisè any des de la posada en funcionament de l’aplicació informàtica o d’una ampliació de funcionalitat posterior rellevant, s’ha de deduir del capital de nivell 1 ordinari la totalitat del valor net comptable de l’actiu.


4. Malgrat el que disposa l’incís i de la lletra b i la lletra c de l’apartat 3, el termini de cinc anys d’exempció de deducció del capital de nivell 1 ordinari de les inversions en aplicacions informàtiques elegibles es pot ampliar al nombre d’anys de vida útil de l’actiu intangible en qüestió, mitjançant una sol·licitud motivada a l’AFA per part de l’entitat, acompanyada d’un informe d’un expert independent que acrediti la vida útil restant de la inversió en qüestió.
Article 22. Deducció d’actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs

1. Als efectes del que disposa la lletra c de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs que han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, d’acord amb aquest article.

2. Excepte quan es compleixi el que disposa l’apartat 3, l’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs s’ha de calcular sense detreure d’aquest import l’import dels passius per impostos diferits connexos de l’entitat.

3. L’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs pot reduir-se per l’import dels passius per impostos diferits connexos de l’entitat, sempre que es compleixen les condicions següents:

a) Que l’ens tingui reconegut legalment el dret, d’acord amb legislació nacional vigent, de compensar aquests actius corrents per impostos amb passius corrents de la mateixa naturalesa;
b) Que els actius per impostos diferits i els passius per impostos diferits es derivin de l’impost corresponent a la mateixa autoritat fiscal i sobre el mateix ens fiscal.


4. Els passius per impostos diferits connexos de l’entitat utilitzats a efectes del que estableix l’apartat 3 no poden incloure els passius per impostos diferits que redueixen l’import d’actius intangibles o d’actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides que hagin de ser deduïts.

5. L’import dels passius per impostos diferits connexos a què es refereix l’apartat 4 s’ha de distribuir entre els elements següents:

a) Actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies que no es dedueixen de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 31;
b) Els restants actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs.


Les entitats han de distribuir els passius per impostos diferits connexos d’acord amb la part d’actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs que representin els elements indicats a les lletres a i b.
Article 23. Impostos abonats per excés, pèrdues fiscals retrotretes i actius per impostos diferits que no depenen de rendiments futurs

1. No s’han de deduir dels fons propis i estan subjectes a ponderació de risc, de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III, els conceptes següents:

a) Els impostos abonats per excés per part de l’entitat en relació amb l’exercici en curs;
b) Les pèrdues fiscals de l’exercici en curs registrades per l’entitat i retrotretes a exercicis anteriors que originen un crèdit, o drets de cobrament, enfront d’una administració central, d’una administració regional o d’una autoritat tributària local.


2. Els actius per impostos diferits que no depenen de rendiments futurs es limiten als actius per impostos diferits que es deriven de diferències temporànies, quan es compleixen totes les condicions següents:

a) Aquests actius s’han de substituir automàticament i obligatòriament, sense retard respecte als terminis definits legalment, per un crèdit impositiu, en cas que l’entitat informi d’una pèrdua quan s’aprovin formalment els estats financers anuals de l’entitat o en cas de liquidació o insolvència de l’entitat;
b) L’entitat té dret, d’acord amb la legislació tributària nacional vigent, a compensar un crèdit impositiu dels previstos en la lletra a amb qualsevol passiu per impost de l’entitat o de qualsevol altra empresa inclosa en la mateixa consolidació que l’entitat a efectes impositius, d’acord amb aquesta mateixa legislació, o de qualsevol altra empresa subjecta a la supervisió en base consolidada, d’acord amb el que disposa la secció segona i la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com la secció segona del capítol segon del títol I d’aquest Reglament;
c) Quan l’import dels crèdits impositius a què es refereix la lletra b excedeixi els passius per impost a què es refereix aquesta mateixa lletra, qualsevol d’aquests excedents ha de ser substituït, sense demora, per un dret directe de crèdit sobre l’administració central de l’estat en què estigui constituïda l’entitat.


Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 100% als actius per impostos diferits quan es compleixin les condicions establertes en les lletres a, b i c.
Article 24. Deducció dels actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides

1. Als efectes del que disposa la lletra d de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de l’import dels actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides que s’ha de deduir s’han de detreure els imports següents:

a) L’import de tot passiu per impostos diferits connexos que pugui extingir-se si els actius registren una pèrdua de valor per deteriorament o són donats de baixa en comptes d’acord amb el marc comptable aplicable;
b) L’import dels actius del fons de pensió de jubilació de prestacions definides que l’entitat pugui utilitzar sense restriccions, sempre que l’entitat hagi obtingut prèviament el permís de l’AFA.


Els actius utilitzats per reduir l’import a deduir han de rebre una ponderació de risc d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III.

2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els criteris que ha d’aplicar l’AFA per permetre que una entitat redueixi l’import dels actius del fons de pensió de jubilació de prestacions definides, de conformitat amb la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article.
Article 25. Deducció dels instruments propis de capital de nivell 1 ordinari

Als efectes del que disposa la lletra e de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els instruments propis del capital de nivell 1 ordinari basant-se en les posicions llargues brutes, amb les excepcions següents:

a) Les entitats poden calcular l’import dels instruments propis del capital de nivell 1 ordinari sobre la base de la posició neta llarga sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) Les posicions llargues i curtes es refereixen a la mateixa exposició subjacent i les posicions curtes no impliquen risc de contrapartida;
ii) Tant les posicions llargues com les curtes estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena de negociació;

b) Les entitats han de determinar l’import a deduir per les tinences directes, indirectes i sintètiques en valors indexats, calculant l’exposició subjacent als instruments propis de capital de nivell 1 ordinari inclosos en aquests índexs;
c) Les entitats poden compensar les posicions llargues brutes en instruments propis de capital de nivell 1 ordinari originades per tinences de valors indexats amb les posicions curtes en instruments propis del capital de nivell 1 ordinari originades per posicions curtes en els índexs subjacents, fins i tot quan aquestes posicions curtes comportin risc de contrapart, sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició llarga i la curta es refereixen als mateixos índexs subjacents;
ii) Tant la posició llarga com la curta estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació.

Article 26. Inversions significatives en un ens del sector financer

Als efectes de la deducció esmentada en la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’entén que l’entitat té una inversió significativa en un ens del sector financer quan es doni qualsevol de les circumstàncies següents:

a) Que l’entitat tingui més del 10% dels instruments de capital de nivell 1 ordinari emesos per l’ens pertinent;
b) Que l’entitat mantingui vincles estrets amb l’ens pertinent i posseeixi instruments de capital de nivell 1 ordinari d’aquest últim;
c) Que l’entitat tingui instruments de capital de nivell 1 ordinari emesos per l’ens pertinent i aquest ens no estigui inclòs en la consolidació d’acord amb la secció segona i la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, com també amb la secció segona del capítol segon del títol I d’aquest Reglament, però estigui inclòs en la mateixa consolidació comptable que l’entitat a efectes d’informació financera d’acord amb el marc comptable aplicable.

Article 27. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer i quan l’entitat té una tinença recíproca destinada a incrementar artificialment els seus fons propis

Les entitats han d’efectuar les deduccions a què es refereixen les lletres f, g i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

a) La tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari i d’altres instruments de capital d’ens del sector financer es calcula basant-se en les posicions llargues brutes;
b) Els elements dels fons propis de nivell 1 d’entitats asseguradores o reasseguradores s’han d’assimilar a instruments de capital de nivell 1 ordinari a l’efecte de la deducció.

Article 28. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions a què es refereixen les lletres g i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

a) Poden calcular les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments del capital de nivell 1 ordinari dels ens del sector financer basant-se en la posició llarga neta en la mateixa exposició subjacent, sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició curta tingui igual venciment que la posició llarga, o un venciment residual d’almenys un any,
ii) Tant la posició curta com la llarga estiguin incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació;

b) Les entitats han de determinar l’import a deduir per les tinences directes, indirectes i sintètiques de valors indexats calculant l’exposició subjacent als instruments de capital dels ens del sector financer inclosos en aquests índexs.

Article 29. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari quan l’entitat no tingui una inversió significativa en un ens del sector financer

1. Als efectes del que disposa la lletra g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:

a) L’import agregat de les tinences directes, indirectes i sintètiques per part l’entitat, d’instruments de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2 d’ens del sector financer en les quals l’entitat no mantingui una inversió significativa, que sobrepassi el 10% de l’import agregat del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, calculat després d’aplicar als elements d’aquest capital de nivell 1 ordinari el següent:

b) L’import de la tinença directa, indirecta i sintètica per part de l’entitat d’instruments de capital de nivell 1 ordinari dels ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui una inversió significativa, dividit per l’import agregat de la tinença directa, indirecta i sintètica per part de l’entitat d’instruments de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2 d’aquests ens del sector financer.


2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.

3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 1 ordinari que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 ordinari a deduir d’acord amb l’apartat 1, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per la proporció que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

a) L’import de les tinences a deduir de conformitat amb l’apartat 1;
b) La proporció de l’import agregat dels instruments de capital de nivell 1 ordinari que l’entitat posseeixi, directament, indirectament i sintèticament, en ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui una inversió significativa que representa cada instrument de capital de nivell 1 ordinari que es posseeixi.


4. L’import de la tinença a què es refereix la lletra g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, un cop aplicades les disposicions dels incisos i a iii de la lletra a de l’apartat 1, no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III, i al que estableix al capítol cinquè del títol III, segons escaigui.

5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 ordinari que es pondera per risc d’acord amb l’apartat 4, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

a) L’import de les tinences que estan subjectes a ponderació de risc d’acord amb l’apartat 4;
b) La proporció resultant del càlcul de la lletra b de l’apartat 3.

Article 30. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari quan l’entitat tingui una inversió significativa en un ens del sector financer

Als efectes del que disposa la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import pertinent a deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari ha d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes cinc o menys dies hàbils i s’ha de determinar d’acord amb els articles 27 i 28, així com els articles 31 i 32.
Article 31. Exempció de la deducció a efectuar en els elements del capital de nivell 1 ordinari

1. A l’hora d’efectuar les deduccions que s’estableixen en les lletres c i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats no tenen l’obligació de deduir els imports dels elements que s’especifiquen en les lletres a i b d’aquest apartat que en termes agregats siguin iguals o inferiors a l’import llindar indicat a l’apartat 2:

a) Els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies, i que en termes agregats són iguals o inferiors al 10% dels elements del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat calculats després d’aplicar el següent:

b) Quan una entitat tingui una inversió significativa en un ens del sector financer, les tinences, directes, indirectes i sintètiques per part de l’entitat d’instruments del capital de nivell 1 ordinari d’aquests ens del sector financer que, en termes agregats, són iguals o inferiors al 10% dels elements pertinents del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat després d’aplicar el següent:


2. Als efectes de l’apartat 1, l’import llindar ha de ser igual a l’import que figura a la lletra a d’aquest apartat multiplicat pel percentatge que figura a la lletra b d’aquest apartat:

a) L’import residual dels elements del capital de nivell 1 ordinari després d’aplicar els ajustaments i deduccions indicats en l’article 29 i el 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els articles 18 i 19 d’aquest Reglament, en la seva totalitat i abans d’aplicar el tractament d’aquest article;
b) El 17,65%.


3. Als efectes de l’apartat 1, les entitats han de determinar la part dels actius per impostos diferits en l’import total dels elements del capital de nivell 1 ordinari que no han de deduir-se dividint l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

a) L’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies i que en termes agregats siguin iguals o inferiors al 10% dels elements del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat;
b) La suma del següent:
i) L’import a què es refereix la lletra a;
ii) L’import de les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de fons propis per part de l’entitat en ens del sector financer en els quals l’entitat mantingui una inversió significativa, i que en termes agregats sigui igual o inferior al 10% dels elements del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat.


La proporció d’inversions significatives en l’import total de les partides que no han de deduir-se és igual a un, menys la proporció esmentada en el paràgraf primer.

4. Els imports dels elements que no es dedueixen d’acord amb l’apartat 1 tenen una ponderació de risc del 250%.
Article 32. Requisits de la deducció en cas de consolidació, de supervisió addicional o de sistemes institucionals de protecció

1. Als efectes del càlcul dels fons propis en base individual, consolidada o subconsolidada, quan l’AFA requereixi o permeti a les entitats l’aplicació del mètode 1, el 2 o el 3 de l’annex I de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, l’AFA pot permetre que les entitats no dedueixin la tinença d’instruments de fons propis d’un ens del sector financer en el qual l’entitat matriu, la societat financera de cartera matriu, la societat financera mixta de cartera matriu o l’entitat tinguin una inversió significativa, sempre que es compleixin les condicions establertes en les lletres a a e d’aquest apartat:

a) Que l’ens del sector financer sigui una entitat asseguradora o una entitat reasseguradora;
b) Que l’entitat asseguradora o l’entitat reasseguradora estigui inclosa en la mateixa supervisió addicional que l’entitat matriu, la societat financera de cartera matriu, la societat financera mixta de cartera matriu o l’entitat que mantingui la tinença, en virtut de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers;
c) Que l’entitat hagi rebut prèviament l’autorització de l’AFA;
d) Que, amb anterioritat a la concessió de l’autorització prevista en la lletra c i amb caràcter permanent, l’AFA tingui constància que el nivell de gestió integrada, gestió del risc i control intern dels ens que s’inclourien en l’àmbit de la consolidació d’acord amb els mètodes 1, 2 o 3 de l’annex I de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers és l’adequat;
e) Que les tinences de l’ens pertanyin a una de les empreses següents:
i) L’entitat bancària matriu;
ii) La societat financera de cartera matriu;
iii) La societat financera mixta de cartera matriu;
iv) L’entitat;
v) Una filial d’una de les empreses o societats previstes en els incisos i a iv que estigui inclosa en la consolidació en virtut de la secció segona del capítol segon del títol I.


El mètode escollit s’ha d’aplicar posteriorment de forma constant.

2. Per tal de calcular els fons propis en base individual o subconsolidada, les entitats subjectes a supervisió amb base consolidada d’acord amb la secció segona i la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, com també amb la secció segona del capítol segon del títol I d’aquest Reglament, no han de deduir la tinença d’instruments de fons propis emesos per ens del sector financer inclosos en l’àmbit d’aplicació de la supervisió consolidada, llevat que l’AFA determini que aquestes deduccions són necessàries amb fins específics, en particular la separació estructural de les activitats bancàries i la planificació de la resolució.

L’aplicació del plantejament indicat en el paràgraf primer no pot suposar perjudicis desproporcionats per al conjunt o parts del sistema financer de països tercers, de manera que es creï o formi un obstacle al funcionament dels respectius mercats interiors.

3. Per calcular els fons propis en base individual o subconsolidada, l’AFA pot permetre a les entitats que no dedueixin la tinença d’instruments de fons propis en els casos següents:

a) Quan una entitat participi en una altra entitat i es compleixin les condicions a què es refereixen els incisos i a v següents:
i) Les entitats estan integrades en el mateix sistema institucional de protecció a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79;
ii) Les autoritats competents han atorgat l’autorització a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79;
iii) Es compleixen les condicions establertes en l’apartat 7 de l’article 79;
iv) El sistema institucional de protecció elabora el balanç consolidat indicat en la lletra e de l’apartat 7 de l’article 79 o, quan no sigui obligatori establir comptes consolidats, un càlcul agregat ampliat que, a criteri de l’AFA, és equivalent a les disposicions establertes en el marc comptable aplicable. L’equivalència d’aquest càlcul agregat ampliat ha de ser verificada per un auditor extern, que ha de comprovar, en particular, que no hi ha hagut utilització múltiple d’elements admissibles per al càlcul dels fons propis, i s’ha eliminat tota possible constitució inadequada de fons propis entre els membres del sistema institucional de protecció. El balanç consolidat o el càlcul agregat ampliat es notifica a l’AFA amb una freqüència no inferior a l’establerta en l’article 52 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
v) Les entitats incloses en un sistema institucional de protecció compleixen conjuntament, en base consolidada o sobre la base d’un agregat ampliat, els requisits que estableix l’article 59, i informen del compliment d’aquests requisits d’acord amb l’article 52 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. En un sistema institucional de protecció, no és obligatori deduir els interessos posseïts per ens jurídics que no siguin membres del sistema institucional de protecció, sempre que s’elimini la utilització múltiple d’elements admissibles per al càlcul dels fons propis, així com tota constitució inapropiada de fons propis entre els membres del sistema institucional de protecció de què es tracti i l’accionista minoritari, quan es tracti d’una entitat;

b) Quan una entitat bancària local posseeixi una tinença a la seva entitat bancària central o en una altra entitat bancària local i es compleixi el que es disposa als incisos i a v de la lletra a.


4. Les tinences en relació amb les quals no s’apliqui la deducció d’acord amb els apartats 1, 2 o 3 es consideren exposicions i es ponderen per risc d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, com també amb la secció segona del capítol tercer del títol III d’aquest Reglament.

5. Quan l’entitat apliqui el mètode 1, el 2 o el 3 de l’annex I de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, ha de publicar els seus requisits de fons propis addicionals i la ràtio d’adequació del capital del conglomerat financer, calculats de conformitat amb l’article 7 i l’annex I d’aquesta mateixa Llei.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar les condicions d’aplicació dels mètodes de càlcul indicats en l’annex I, part II de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers a efectes de les opcions de deducció a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.

Secció segona. Capital de nivell 1 addicional

Article 33. Instruments de capital de nivell 1 addicional

1. D’acord amb el que estableix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments de capital de nivell 1 addicional només si concorren les condicions següents:

a) Que hagin estat emesos i desemborsats;
b) Que no hagin estat adquirits per cap de les empreses següents:
i) L’entitat o les seves filials;
ii) Una empresa en la qual l’entitat tingui una participació, en forma de propietat directa o mitjançant vincle de control, del 20% o més dels drets de vot o del capital;

c) Que la seva adquisició no hagi estat finançada directament o indirectament per l’entitat;
d) Que la seva prelació sigui inferior a la dels instruments de capital de nivell 2 en cas d’insolvència de l’entitat;
e) Que no estiguin avalats o coberts per una garantia que millori la prelació del crèdit en cas d’insolvència o liquidació per cap de les empreses següents:
i) L’entitat o les seves filials;
ii) L’empresa matriu de l’entitat o les seves filials;
iii) La societat financera de cartera matriu o les seves filials;
iv) La societat mixta de cartera o les seves filials;
v) La societat financera mixta de cartera i les seves filials;
vi) Qualsevol empresa que mantingui vincles estrets amb les empreses o societats a què es refereixen els incisos i a v;

f) Que no estiguin subjectes a cap acord, ja sigui contractual o d’un altre tipus, que elevi la prelació dels crèdits derivats dels instruments en cas d’insolvència o liquidació;
g) Que siguin de caràcter perpetu i les disposicions que els regulen no prevegin incentius perquè l’entitat els reemborsi;
h) Que, si les disposicions que els regulen preveuen una o més opcions de compra, l’exercici d’aquestes opcions depengui exclusivament de la voluntat de l’emissor;
i) Que puguin ser reemborsats o recomprats només si es compleixen les condicions establertes als incisos iv i iv bis de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, i en cap cas abans que transcorrin cinc anys des de la data d’emissió, excepte quan es compleixen les condicions establertes en l’apartat 3 de l’article 41 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
j) Que les disposicions que els regulen no indiquin explícitament o implícitament que els instruments seran o podran ser reemborsats o recomprats i l’entitat no indiqui això de cap altra manera, excepte en els casos següents:
i) Un cop liquidada l’entitat;
ii) La recompra discrecional dels instruments o una altra forma discrecional de reduir l’import del capital de nivell 1 addicional, quan l’entitat hagi obtingut l’autorització prèvia de l’AFA d’acord amb els incisos iv i iv bis de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera;

k) Que l’entitat no indiqui explícitament o implícitament que l’AFA autoritzaria una sol·licitud d’amortització, inclús anticipada, o de recompra dels instruments;
l) Que en les distribucions pels instruments concorrin les condicions següents:
i) Que s’abonin amb càrrec a partides distribuïbles;
ii) Que el seu nivell no es modifiqui en funció de la qualitat creditícia de l’entitat o de l’empresa matriu;
iii) Que les disposicions que regulen els instruments concedeixin a l’entitat plena discrecionalitat en tot moment per cancel·lar les distribucions pels instruments per un període indefinit i sense efectes acumulatius, i l’entitat pugui utilitzar sense restricció aquests pagaments cancel·lats per complir les seves obligacions a mesura que arribin a venciment;
iv) Que la cancel·lació de distribucions no es consideri impagament de l’entitat;
v) Que la cancel·lació de distribucions no comporti cap restricció per a l’entitat.

m) Que els instruments no s’utilitzin per determinar si els passius d’una entitat superen els seus actius, quan aquesta determinació representi una prova de solvència d’acord amb la legislació nacional aplicable;
n) Que les disposicions que regulin els instruments estableixin que, en cas de produir-se una circumstància desencadenant, l’import del principal dels instruments s’ha d’amortitzar de manera permanent o temporal, o que els instruments s’han de convertir en instruments de capital de nivell 1 ordinari;
o) Que les disposicions que regulen els instruments no prevegin res que pugui impedir la recapitalització de l’entitat;
p) Quan els instruments no siguin emesos directament per una entitat, s’han de complir les dos condicions següents:
i) Que siguin emesos per una empresa inclosa en la consolidació d’acord amb la secció segona i la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, com també amb la secció segona del capítol segon del títol I d’aquest Reglament;
ii) Que els ingressos estiguin a disposició immediata de l’entitat, sense límits i de manera que es compleixin les condicions establertes en aquest apartat respecte a aquesta entitat.


Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra d del paràgraf primer, malgrat que s’incloguin els instruments en el capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 en virtut de l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, sempre que tinguin la mateixa prioritat en l’ordre de prelació de pagaments.

2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els conceptes següents:

a) La forma i naturalesa dels incentius per reemborsar;
b) La naturalesa de qualsevol revaloració de l’import principal d’un instrument de capital de nivell 1 addicional una vegada produïda l’amortització de l’import principal amb caràcter temporal;
c) Els procediments i el calendari per:
i) Determinar quan s’ha produït una circumstància desencadenant;
ii) Revalorar l’import del principal de l’instrument de capital de nivell 1 addicional arran d’una amortització del seu import del principal amb caràcter temporal.

d) Les característiques dels instruments que podrien impedir la recapitalització de l’entitat;
e) La utilització d’entitats de comesa especial per a l’emissió indirecta d’instruments dels fons propis.

Article 34. Restriccions a la cancel·lació de distribucions per instruments de capital de nivell 1 addicional, i condicions que podrien impedir la recapitalització de l’entitat

Als efectes del que disposen l’incís v de la lletra l i la lletra o de l’apartat 1 de l’article 33, les disposicions que regulen els instruments de capital de nivell 1 addicional no poden incloure, en particular, el següent:

a) L’obligació d’efectuar distribucions pels instruments en cas de produir-se una distribució per un instrument emès per l’entitat quan l’ordre de prelació sigui igual o inferior a un instrument de capital de nivell 1 addicional, inclòs un instrument de capital de nivell 1 ordinari;
b) L’obligació que el pagament de distribucions per instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2 es cancel·li quan no s’efectuïn distribucions per aquests instruments de capital de nivell 1 addicional;
c) L’obligació de substituir el pagament d’interessos o dividends per un pagament de qualsevol altra naturalesa. L’entitat no està subjecta a aquesta obligació per cap altre motiu.

Article 35. Amortització o conversió d’instruments de capital de nivell 1 addicional

1. Als efectes del que disposa la lletra n de l’apartat 1 de l’article 33, als instruments de capital de nivell 1 addicional els són aplicables les disposicions següents:

a) Es considera que hi ha una circumstància desencadenant quan la ràtio de capital de nivell 1 ordinari de l’entitat a què es refereix la lletra a de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió baixi per sota d’un dels valors següents:
i) 5,125%;
ii) Un nivell superior al 5,125%, quan així ho decideixi l’entitat i figuri especificat en les disposicions que regulin l’instrument.

b) Les entitats poden especificar en les disposicions que regulin l’instrument una o més circumstàncies desencadenants addicionals a les que preveu la lletra a;
c) Quan les disposicions que regulin els instruments estableixin que aquests instruments es converteixen en instruments de capital de nivell 1 ordinari en cas de produir-se una circumstància desencadenant, aquestes disposicions han d’especificar un dels dos aspectes següents:
i) La ràtio de conversió i un límit pel que fa a l’import de conversió autoritzat;
ii) Un interval dins del qual els instruments es convertiran en instruments de capital de nivell 1 ordinari.

d) Quan les disposicions que regulin els instruments estableixin que el principal dels mateixos instruments s’amortitzi en cas de produir-se una circumstància desencadenant, l’amortització ha de reduir tot el següent:
i) El crèdit del titular de l’instrument en cas d’insolvència o liquidació de l’entitat;
ii) L’import que s’ha d’abonar en cas d’amortització, inclús anticipada, de l’instrument;
iii) Les distribucions derivades de l’instrument.


2. L’amortització o la conversió d’instruments de capital de nivell 1 addicional han de generar, en virtut del marc comptable aplicable, elements que puguin considerar-se elements de capital de nivell 1 ordinari.

3. L’import dels instruments de capital de nivell 1 addicional reconegut en elements de capital de nivell 1 addicional es limita a l’import mínim d’elements de capital de nivell 1 ordinari que es generaria si l’import del principal dels instruments de capital de nivell 1 addicional s’amortitzés totalment o es convertís en instruments de capital de nivell 1 ordinari.

4. L’import agregat d’instruments de capital de nivell 1 addicional que s’ha d’amortitzar o convertir-se en el moment en què es produeixi la circumstància desencadenant no ha de ser inferior al més baix dels imports següents:

a) L’import necessari per restaurar completament la ràtio de capital de nivell 1 ordinari de l’entitat en el 5,125%;
b) L’import total del principal de l’instrument.


5. Quan es produeixi una circumstància desencadenant, les entitats han de procedir de la manera següent:

a) Informar-ne l’AFA immediatament;
b) Informar-ne els titulars dels instruments de capital de nivell 1 addicional;
c) Amortitzar l’import del principal dels instruments o convertir-los en instruments de capital de nivell 1 ordinari sense demora, i no més tard d’un mes, d’acord amb el que preveu aquest article.


6. Una entitat que emet instruments de capital de nivell 1 addicional que es converteixen en capital de nivell 1 ordinari en el moment de produir-se una circumstància desencadenant ha de garantir que el seu capital social autoritzat sigui suficient en tot moment per poder convertir tots els esmentats instruments de capital de nivell 1 addicional en accions en cas que es produeixi l’esmentada circumstància desencadenant. Totes les autoritzacions necessàries s’han d’obtenir en la data d’emissió dels instruments convertibles de capital de nivell 1 addicional. L’entitat ha de mantenir en tot moment l’autorització prèvia necessària per emetre instruments de capital de nivell 1 ordinari en què es convertirien els instruments de capital de nivell 1 addicional en cas de produir-se una circumstància desencadenant.

7. Una entitat que emet instruments de capital de nivell 1 addicional que es converteixen en capital de nivell 1 ordinari en el moment de produir-se una circumstància desencadenant ha de vetllar perquè no hi hagi obstacles de procediment per a aquesta conversió, de conformitat amb la seva escriptura de constitució, els seus estatuts o estipulacions contractuals.
Article 36. Conseqüències en el cas que els instruments del capital de nivell 1 addicional deixin de reunir les condicions previstes

D’acord amb el que estableix la lletra c de l’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 1 addicional deixa de reunir les condicions que preveu l’apartat 1 de l’article 33, és aplicable el següent:

a) L’instrument deixa immediatament de considerar-se un instrument de capital de nivell 1 addicional;
b) La part dels comptes de primes d’emissió connexa a aquest instrument deixa immediatament de considerar-se un element del capital de nivell 1 addicional.

Article 37. Deducció de la tinença d’instruments propis de capital de nivell 1 addicional

Als efectes del que disposa la lletra a de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular la tinença dels instruments propis del capital de nivell 1 addicional basant-se en les posicions llargues brutes, tenint en compte les excepcions següents:

a) Les entitats poden calcular l’import de la tinença dels instruments propis de capital de nivell 1 addicional sobre la base de la posició llarga neta sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició llarga i la curta es refereixen a la mateixa exposició subjacent i les posicions curtes no tenen risc de contrapart;
ii) Tant la posició llarga com la curta estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la cartera de negociació.

b) Les entitats han de determinar l’import a deduir per les tinences directes, indirectes o sintètiques de valors indexats calculant l’exposició subjacent als instruments propis de capital de nivell 1 addicional que formen part d’aquests índexs;
c) Les entitats poden compensar les posicions llargues brutes en instruments propis de capital de nivell 1 addicional originades per la tinença de valors indexats amb les posicions curtes en instruments propis de capital de nivell 1 addicional originades per posicions curtes en els índexs subjacents, fins i tot quan aquestes posicions curtes comportin risc de contrapart, sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició llarga i curta es refereixen als mateixos índexs subjacents;
ii) Tant la posició llarga com la curta estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació.

Article 38. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional d’ens del sector financer quan l’entitat tingui una tinença recíproca destinada a incrementar artificialment els fons propis

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres b, c i d de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

a) La tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional s’ha de calcular basant-se en les posicions llargues brutes;
b) Els elements dels fons propis addicionals de nivell 1 d’entitats asseguradores o reasseguradores s’han d’assimilar als instruments de capital de nivell 1 addicional a efectes de la deducció.

Article 39. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres c i d de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

a) Les entitats poden calcular les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de capital de nivell 1 addicional dels ens del sector financer basant-se en la posició llarga neta en la mateixa exposició subjacent sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició curta té el mateix venciment que la posició llarga o un venciment residual d’almenys un any;
ii) Tant la posició curta com la llarga estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació;

b) Les entitats han de determinar l’import a deduir per les tinences directes, indirectes i sintètiques de valors indexats calculant l’exposició subjacent als instruments de capital dels ens del sector financer inclosos en aquests índexs.

Article 40. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional quan l’entitat no tingui una inversió significativa en un ens del sector financer

1. Als efectes del que disposa la lletra c de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:

a) L’import agregat d’instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional i capital de nivell 2 que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui una inversió significativa, que sobrepassi el 10% dels elements del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, calculat després d’aplicar el següent:

b) L’import de la tinença directa, indirecta i sintètica per part de l’entitat d’instruments de capital de nivell 1 addicional dels ens del sector financer en què aquesta entitat no tingui una inversió significativa dividit per l’import agregat de la tinença directa, indirecta i sintètica per part de l’entitat d’instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional i capital de nivell 2 d’aquests ens del sector financer.


2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.

3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 1 addicional que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 addicional que s’ha de deduir d’acord amb l’apartat 1 multiplicant l’import especificat en la lletra a d’aquest apartat per la proporció especificada en la lletra b d’aquest apartat:

a) L’import de la tinença a deduir d’acord amb l’apartat 1;
b) La proporció de l’import agregat d’instruments de capital de nivell 1 addicional que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui una inversió significativa representada per cada instrument de capital de nivell 1 addicional que posseeixi.


4. L’import de les tinences a què es refereix la lletra c de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat un cop aplicades les disposicions dels incisos i, ii i iii de la lletra a de l’apartat 1 no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i la secció segona del capítol tercer del títol III, i amb el que estableix al capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament.

5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 addicional que es pondera per risc conforme a l’apartat 4 multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

a) L’import de les tinences que està subjecte a ponderació de risc d’acord amb l’apartat 4;
b) La proporció resultant del càlcul de la lletra b de l’apartat 3.


Secció tercera. Capital de nivell 2

Article 41. Instruments de capital de nivell 2

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital i préstecs subordinats es consideren instruments de capital de nivell 2 si compleixen els requisits següents:

a) Que els instruments hagin estat emesos o els préstecs subordinats hagin estat concedits, segons correspongui, i hagin estat plenament desemborsats;
b) Que els instruments no hagin estat adquirits o els préstecs subordinats no hagin estat concedits, segons escaigui, per cap de les empreses següents:
i) L’entitat o les seves filials;
ii) Una empresa en la qual l’entitat tingui una participació, en forma de propietat directa o mitjançant vincle de control, del 20% o més dels drets de vot o del capital.

c) Que l’adquisició dels instruments o la concessió dels préstecs subordinats, segons correspongui, no hagi estat finançada directament o indirectament per l’entitat;
d) Que el crèdit sobre l’import del principal dels instruments, en virtut de les disposicions que regulin els instruments, o el crèdit sobre l’import del principal dels préstecs subordinats en virtut de les disposicions que regulin els préstecs subordinats, segons correspongui, estigui totalment subordinat als crèdits de tots els creditors no subordinats;
e) Que els instruments o els préstecs subordinats, segons correspongui, no estiguin avalats o coberts per una garantia que millori la prelació del crèdit per cap de les empreses següents:
i) L’entitat o les seves filials;
ii) L’empresa matriu de l’entitat o les seves filials;
iii) La societat financera de cartera matriu o les seves filials;
iv) La societat mixta de cartera o les seves filials;
v) La societat financera mixta de cartera o les seves filials;
vi) Qualsevol empresa que mantingui vincles estrets amb les empreses o societats a què es refereixen els incisos i a v;

f) Que els instruments o els préstecs subordinats, segons correspongui, no estiguin subjectes a cap acord que elevi la prelació dels crèdits derivats dels instruments o els préstecs subordinats, respectivament;
g) Que els instruments o els préstecs subordinats, segons correspongui, tinguin un venciment inicial d’almenys cinc anys;
h) Que les disposicions que regulen els instruments o els préstecs subordinats, segons correspongui, no prevegin incentius que portin l’entitat a recomprar o reemborsar, segons escaigui, el seu import del principal abans del seu venciment;
i) Que, si els instruments o els préstecs subordinats, segons correspongui, inclouen una o més opcions de compra o opcions de recompra ràpida, l’exercici d’aquestes opcions depengui exclusivament de la voluntat de l’emissor o del deutor, segons correspongui;
j) Que els instruments o els préstecs subordinats, segons correspongui, puguin ser reemborsats o recomprats o recomprats anticipadament només si es compleixen les condicions establertes en els incisos iv i iv bis de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, i en cap cas abans que transcorrin cinc anys des de la data d’emissió o concessió, segons correspongui, excepte quan es compleixen les condicions establertes en l’apartat 3 de l’article 41 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
k) Que les disposicions que regulen els instruments o els préstecs subordinats, segons correspongui, no indiquin explícitament o implícitament que els instruments o els préstecs subordinats, segons correspongui, seran o podran ser amortitzats, inclús anticipadament, recomprats o retornat el principal anticipadament (reducció de nominal), segons correspongui, per l’entitat excepte en cas d’insolvència o liquidació de la mateixa entitat, i que l’entitat no ho indiqui de cap altra manera;
l) Que les disposicions que regulen els instruments o els préstecs subordinats no facultin el titular per accelerar els pagaments futurs previstos d’interessos o del principal, excepte en cas d’insolvència o liquidació de l’entitat;
m) Que el nivell dels pagaments per interessos o dividends, segons escaigui, adequats pels instruments o els préstecs subordinats, segons escaigui, no es modifiqui en funció de la qualitat creditícia de l’entitat, o la seva empresa matriu;
n) Quan els instruments no siguin emesos directament per una entitat, o quan els préstecs subordinats no siguin atorgats directament a una entitat, segons escaigui, s’han de complir les dos condicions següents:
i) Que els instruments siguin emesos o els préstecs subordinats siguin atorgats, segons escaigui, per un ens inclòs en la consolidació d’acord amb la secció segona i la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i la secció segona del capítol segon del títol I d’aquest Reglament,
ii) Que els ingressos estiguin a disposició immediata de l’entitat, sense límits i de manera que es compleixin les condicions establertes en aquest apartat.

Article 42. Amortització dels instruments de capital de nivell 2

Tal com disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, la mesura en què els instruments de capital de nivell 2 es consideren elements del capital de nivell 2 en els cinc anys anteriors al seu venciment s’ha de calcular multiplicant el resultat obtingut en el càlcul a què es refereix la lletra a següent per l’import a què es refereix la lletra b següent:

a) El valor nominal dels instruments o els préstecs subordinats el primer dia del període de cinc anys anterior al venciment contractual dividit pel nombre de dies naturals d’aquest període;
b) El nombre de dies naturals restants fins al venciment contractual dels instruments o préstecs subordinats.

Article 43. Conseqüències en cas que els instruments de capital de nivell 2 deixin de reunir les condicions previstes

Tal com disposa la lletra d de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 2 deixa de reunir les condicions que preveu l’article 41, s’ha d’aplicar el següent:

a) L’instrument deixa immediatament de considerar-se un instrument de capital de nivell 2;
b) La part dels comptes de primes d’emissió connexa a aquest instrument deixa immediatament de considerar-se un element del capital de nivell 2.

Article 44. Deducció de la tinença d’instruments propis de capital de nivell 2

Als efectes de la lletra a de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els instruments propis basant-se en les posicions llargues brutes, amb les excepcions següents:

a) Les entitats poden calcular l’import dels instruments sobre la base de la posició neta llarga sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició llarga i la curta es refereixen a la mateixa exposició subjacent i les posicions curtes no tenen risc de contrapart:
ii) Tant la posició llarga com la curta estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació.

b) Les entitats han de determinar l’import a deduir per les tinences directes, indirectes i sintètiques de valors indexats calculant l’exposició subjacent als instruments propis de capital de nivell 2 en aquests índexs;
c) Les entitats poden compensar les posicions llargues brutes en instruments propis de capital de nivell 2 originades per la tinença de valors indexats amb les posicions curtes en instruments propis de capital de nivell 2 originades per posicions curtes en els índexs subjacents, fins i tot quan aquestes posicions curtes comportin risc de contrapart, sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició llarga i la curta es refereixen als mateixos índexs subjacents;
ii) Tant la posició llarga com la curta estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació.

Article 45. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 2 d’ens del sector financer quan l’entitat tingui una tinença recíproca destinada a incrementar artificialment els fons propis

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres b, c i d de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió d’acord amb el següent:

a) La tinença d’instruments de capital de nivell 2 es calcula basant-se en les posicions llargues brutes;
b) Els instruments dels fons propis de nivell 2 i de nivell 3 d’entitats asseguradores o reasseguradores es consideren instruments de capital de nivell 2 a efectes de la deducció.

Article 46. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 2 d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres c i d de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió d’acord amb el següent:

a) Les entitats poden calcular les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de capital de nivell 2 d’ens del sector financer basant-se en la posició llarga neta en la mateixa exposició subjacent sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i) La posició curta té el mateix venciment que la posició llarga o un venciment residual d’almenys un any;
ii) Tant la posició curta com la llarga estan incloses o bé a la cartera de negociació o bé a la cartera aliena a la de negociació.

b) Les entitats han de determinar l’import a deduir per les tinences directes, indirectes i sintètiques de valors indexats calculant l’exposició subjacent als instruments de capital dels ens del sector financer inclosos en aquests índexs.

Article 47. Deducció dels instruments de nivell 2 quan l’entitat no tingui una inversió significativa en un ens pertinent

1. Als efectes de la lletra c de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:

a) L’import agregat d’instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional i capital de nivell 2 que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui una inversió significativa, que sobrepassi el 10% dels elements del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, calculat després d’aplicar el següent:

b) L’import d’instruments de capital de nivell 2 que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica en ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui inversions significatives, dividit per l’import agregat d’instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional i capital de nivell 2 que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en aquests ens del sector financer.


2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.

3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 2 que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 2 que s’hagi de deduir d’acord amb l’apartat 1, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per la proporció que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

a) L’import total de les tinences a deduir d’acord amb l’apartat 1;
b) La proporció de l’import agregat d’instruments de capital de nivell 2 que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en ens del sector financer en els quals l’entitat no mantingui una inversió significativa.


4. L’import de la tinença a què es refereix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, un cop aplicades les disposicions dels incisos i a iii de la lletra a de l’apartat 1, no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió o amb la secció cinquena del capítol tercer del títol III d’aquesta Llei, segons correspongui, i amb la secció segona del capítol tercer del títol III i el capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament, segons correspongui.

5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 2 que es pondera per risc conforme a l’apartat 4 multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

a) L’import de la tinença que està subjecte a ponderació de risc d’acord amb l’apartat 4;
b) La proporció resultant del càlcul de la lletra b de l’apartat 3.


Secció quarta. Requisits generals dels fons propis

Article 48. Distribucions basades en instruments de fons propis

1. D’acord amb el que disposa la lletra a de l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA ha de concedir l’autorització perquè els instruments de capital dels quals una entitat té discreció per decidir pagar distribucions en una forma diferent de l’efectiu o un instrument de fons propis, es qualifiquin com a instruments de capital de nivell 1 ordinari, instruments de capital de nivell 1 addicional o instruments de capital de nivell 2, únicament quan consideri que es compleixen totes les condicions següents:

a) Que la capacitat de l’entitat de cancel·lar pagaments en virtut de l’instrument no es vegi adversament afectada per la discrecionalitat prevista a l’apartat 1 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ni per la forma en què es puguin efectuar les distribucions;
b) Que la capacitat de l’instrument d’absorbir pèrdues no es vegi adversament afectada per la discrecionalitat prevista a l’apartat 1 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ni per la forma en què es puguin efectuar les distribucions;
c) Que la qualitat de l’instrument de capital no es vegi reduïda per la discrecionalitat prevista a l’apartat 1 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ni per la forma en què es puguin efectuar les distribucions.


2. D’acord amb el que disposa la lletra b de l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden utilitzar un índex general de mercat com una de les bases per determinar el nivell de distribucions dels instruments de capital de nivell 1 addicional i els de nivell 2.

3. L’apartat 2 no s’aplica quan l’entitat sigui una societat de referència en l’índex general de mercat esmentat, llevat que es compleixin les dos condicions següents:

a) Que l’entitat consideri que les fluctuacions de l’índex general de mercat esmentat no tenen una correlació significativa amb la qualificació creditícia de l’entitat, l’entitat matriu, la societat financera de cartera matriu, la societat financera mixta de cartera matriu o la societat mixta de cartera matriu;
b) Que l’AFA no hagi arribat a una conclusió diferent de la que preveu la lletra a.


4. Les entitats han de publicar i revelar els índexs generals de mercat en què es basin els seus instruments de capital.

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar les condicions d’acord amb les quals els índexs poden considerar-se índexs generals, a efectes de l’apartat 2 d’aquest article.
Article 49. Requisits de les deduccions i el venciment de les posicions curtes

Els requisits de venciment per a les posicions curtes a què fan referència la lletra a de l’article 28, la lletra a de l’article 39 i la lletra a de l’article 46 es consideren aplicables respecte a les posicions que es posseeixin quan es compleixin les condicions següents:

a) Que l’entitat tingui un dret contractual de vendre en una data futura a la contrapart que faciliti la cobertura la posició llarga que s’està cobrint;
b) Que la contrapart que facilita la cobertura a l’entitat estigui obligada contractualment a adquirir a l’entitat la posició llarga prevista a la lletra a en una data futura.

Article 50. Tinences d’instruments de capital a través d’índexs

1. Als efectes del que es disposa en la lletra a de l’article 25, la lletra a de l’article 28, la lletra a de l’article 37, la lletra a de l’article 39, la lletra a de l’article 44 i la lletra a de l’article 46, les entitats poden reduir el volum de la seva posició llarga en un instrument de capital en la porció d’un índex que s’elabori de la mateixa exposició subjacent que s’està cobrint, sempre que:

a) Tant la posició llarga que s’estigui cobrint com la posició curta en un índex utilitzada per cobrir la posició llarga es mantinguin o bé a la cartera de negociació o bé en una cartera aliena a la de negociació;
b) Les posicions indicades en la lletra a es mantinguin al valor raonable en el balanç de l’entitat;
c) La posició curta indicada en la lletra a tingui la consideració d’una cobertura efectiva en virtut dels procediments de control intern de l’entitat;
d) L’AFA avaluï la suficiència dels processos de control previstos en la lletra c com a mínim un cop l’any i estigui convençuda que segueixen sent adequats.


2. Quan l’AFA hagi donat la seva autorització prèvia, l’entitat pot utilitzar una estimació conservadora de l’exposició subjacent de l’entitat als instruments de capital inclosos en índexs, com a alternativa al càlcul per part de l’entitat de la seva exposició als elements previstos en les lletres a i/o b:

a) Instruments propis de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2, inclosos en índexs;
b) Instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2 d’ens del sector financer, inclosos en índexs.


3. L’AFA ha de concedir l’autorització a què es refereix l’apartat 2 només si l’entitat demostra, a criteri de l’AFA, que tindria dificultats pràctiques per fer el seguiment de la seva exposició subjacent als elements referits en l’apartat 2, lletres a i/o b, segons sigui procedent.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació específic per precisar el següent:

a) Quan les estimacions utilitzades com a alternativa al càlcul de l’exposició subjacent establertes en l’apartat 2 d’aquest article són suficientment prudents;
b) El significat de dificultats pràctiques, a efectes de l’apartat 3 d’aquest article.

Capítol segon. Interessos minoritaris i instruments de capital de nivell 1 addicional i del capital de nivell 2 emesos per filials

Article 51. Interessos minoritaris inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat

1. D’acord amb el que disposa la lletra a de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels interessos minoritaris d’una filial inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat deduint dels mateixos interessos el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:

a) El capital de nivell 1 ordinari de la filial menys el menor dels dos imports següents:
i) L’import del capital de nivell 1 ordinari de la filial necessari per satisfer la suma del requisit que estableix la lletra a de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els requisits específics de fons propis a què es refereix l’article 97 i els requisits combinats de coixins de capital d’acord amb l’article 56 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els requisits específics a què es refereixen els articles 318 i 319 d’aquest Reglament, com també qualsevol altra disposició de supervisió addicional de caràcter local en països tercers, en la mesura que aquests requisits hagi de complir-los el capital de nivell 1 ordinari;
ii) L’import del capital de nivell 1 ordinari consolidat que correspon a aquesta filial necessari per satisfer en base consolidada la suma del requisit que estableix la lletra a de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els requisits específics de fons propis a què es refereix l’article 97 i els requisits combinats de coixins de capital d’acord amb l’article 56 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els requisits específics a què es refereixen els articles 318 i 319 d’aquest Reglament, com també qualsevol altra disposició de supervisió addicional de caràcter local en països tercers, en la mesura que aquests requisits hagi de complir-los el capital de nivell 1 ordinari.

b) Els interessos minoritaris de la filial expressats en percentatge de tots els instruments de capital de nivell 1 ordinari de la mateixa filial, més els corresponents beneficis no distribuïts, comptes de primes d’emissió i altres reserves.


2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, els interessos minoritaris d’aquesta filial no poden ser inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat.

3. Quan l’AFA eximeixi dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els interessos minoritaris de les filials a què s’aplica l’exempció no s’han de tenir en compte en els fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.

4. L’AFA pot decidir no aplicar aquest article a una societat financera de cartera matriu que satisfaci la totalitat de les condicions següents:

a) La seva activitat principal consisteix a adquirir participacions;
b) Està subjecta a supervisió prudencial en base consolidada;
c) Consolida una entitat filial en què només tingui una participació minoritària en virtut de la relació de control definida en el punt 14 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
d) Més del 90% del capital de nivell 1 ordinari consolidat requerit procedeix de l’entitat filial indicada a la lletra c calculat en base subconsolidada.


Si després del 24 de gener del 2019, una societat financera de cartera matriu que compleixi les condicions establertes en el paràgraf primer passa a ser una societat financera mixta de cartera matriu, l’AFA pot concedir l’excepció a què es refereix el paràgraf primer sempre que compleixi les condicions establertes en el paràgraf esmentat.

5. Quan les entitats establertes en un sistema de protecció institucional subjecte a les condicions establertes en l’apartat 7 de l’article 79 hagin establert un sistema de garantia recíproca que disposi que no hi ha cap obstacle material, pràctic o jurídic, actual o futur, per transferir l’import dels fons propis que superi els requisits regulatoris de la contrapart a l’entitat bancària, aquestes entitats estan exemptes de les disposicions d’aquest article relatives a les deduccions i poden reconèixer qualsevol interès minoritari derivat del sistema de garantia recíproca en la seva totalitat.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el càlcul de la subconsolidació requerit, de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article i amb els articles 52 i 53 d’aquest Reglament.
Article 52. Instruments de capital de nivell 1 admissibles inclosos en el capital de nivell 1 consolidat

1. D’acord amb el que disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import del capital de nivell 1 admissible d’una filial que està inclòs en els fons propis consolidats, detraient del capital de nivell 1 admissible d’aquesta empresa el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:

a) El capital de nivell 1 de la filial menys el menor dels dos imports següents:
i) L’import del capital de nivell 1 de la filial necessari per satisfer la suma del requisit que estableix la lletra b de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els requisits específics de fons propis a què es refereix l’article 97 i els requisits combinats de coixins de capital d’acord amb l’article 56 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els requisits específics a què es refereixen els articles 318 i 319 d’aquest Reglament, com també qualsevol altra disposició de supervisió addicional de caràcter local en països tercers, en la mesura que aquests requisits hagi de complir-los el capital de nivell 1;
ii) L’import del capital de nivell 1 consolidat que correspon a aquesta filial necessari per satisfer en base consolidada la suma del requisit que estableix la lletra b de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els requisits específics de fons propis a què es refereix l’article 97 i els requisits combinats de coixins de capital d’acord amb l’article 56 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els requisits específics a què es refereixen els articles 318 i 319 d’aquest Reglament, com també qualsevol altra disposició de supervisió addicional de caràcter local en països tercers, en la mesura que aquests requisits hagi de complir-los el capital de nivell 1;

b) El capital de nivell 1 admissible de la filial expressat en percentatge de tots els instruments de capital de nivell 1 de la mateixa filial, més els corresponents beneficis no distribuïts, comptes de primes d’emissió i altres reserves.


2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, el capital de nivell 1 admissible d’aquesta filial no pot ser inclòs en el capital de nivell 1 consolidat.

3. Quan l’AFA eximeixi de l’aplicació dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital de nivell 1 de les filials a què s’aplica l’exempció no poden ser reconeguts com a fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.
Article 53. Capital de nivell 1 admissible inclòs en el capital de nivell 1 addicional consolidat

D’acord amb el que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sense perjudici del que disposen els apartats 4 i 5 de l’article 51 d’aquest Reglament, les entitats han de determinar l’import del capital de nivell 1 admissible d’una filial inclòs en el capital de nivell 1 addicional consolidat detraient del capital de nivell 1 admissible d’aquesta filial inclòs en el capital de nivell 1 consolidat els interessos minoritaris de la mateixa filial inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat.
Article 54. Fons propis admissibles inclosos en els fons propis consolidats

1. D’acord amb el que disposa la lletra d de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels fons propis admissibles d’una filial inclosos en els fons propis consolidats detraient dels fons propis admissibles d’aquesta filial el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:

a) Els fons propis de la filial menys el menor dels dos imports següents:
i) L’import dels fons propis de la filial necessari per satisfer la suma del requisit que estableix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els requisits específics de fons propis a què es refereix l’article 97 i els requisits combinats de coixins de capital d’acord amb l’article 56 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els requisits específics a què es refereixen els articles 318 i 319 d’aquest Reglament, com també qualsevol altra disposició de supervisió addicional de caràcter local en països tercers;
ii) L’import dels fons propis consolidats que correspon a aquesta filial necessari per satisfer en base consolidada la suma del requisit que estableix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els requisits específics de fons propis a què es refereix l’article 97 i els requisits combinats de coixins de capital d’acord amb l’article 56 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els requisits específics a què es refereixen els articles 318 i 319 d’aquest Reglament, com també qualsevol altra disposició de supervisió addicional de caràcter local en països tercers;

b) Els fons propis admissibles de l’empresa, expressats en percentatge de tots els instruments de fons propis de la filial que figurin entre els elements del capital de nivell 1 ordinari, el capital de nivell 1 addicional i el capital de nivell 2 i els corresponents beneficis no distribuïts, comptes de primes d’emissió i altres reserves.


2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, els fons propis admissibles d’aquesta filial no poden ser inclosos en els fons propis consolidats.

3. Quan l’AFA eximeixi de l’aplicació dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments dels fons propis de les filials a què s’aplica l’exempció han de ser reconeguts com a fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.
Article 55. Instruments de fons propis admissibles inclosos en el capital de nivell 2 consolidat

D’acord amb el que disposa la lletra e de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, malgrat el que disposen els apartats 4 i 5 de l’article 51 d’aquest Reglament, les entitats han de determinar l’import dels fons propis admissibles d’una filial inclosos en el capital de nivell 2 consolidat, detraient dels fons propis admissibles d’aquesta empresa que estan inclosos en els fons propis consolidats, el capital de nivell 1 admissible de la mateixa empresa que està inclòs en el capital de nivell 1 consolidat.

Capítol tercer. Participacions qualificades fora del sector financer

Article 56. Ponderació del risc i prohibició de les participacions qualificades fora del sector financer

1. Tota participació qualificada superior al 15% del capital admissible de l’entitat en una empresa diferent de les que s’indiquen a continuació es troba subjecta al que disposa l’apartat 3:

a) Un ens del sector financer;
b) Una empresa que no sigui un ens del sector financer i que realitzi activitats que, segons l’AFA, constitueixen:
i) Una extensió directa d’activitats bancàries;
ii) Activitats auxiliars de l’activitat bancària;
iii) Arrendament financer, facturatge, gestió d’organismes d’inversió col·lectiva, gestió de serveis de tractament de dades o qualsevol altra activitat similar.


2. L’import total de les participacions qualificades d’una entitat en empreses diferents d’aquelles a què es refereixen les lletres a i b de l’apartat 1 que excedeixi el 60% del capital admissible d’aquesta entitat es troba subjecte al que disposa l’apartat 3.

3. En relació amb les participacions qualificades de les entitats a què es refereixen els apartats 1 i 2 anteriors, és aplicable el següent:

a) A efectes del càlcul dels requisits mínims de capital d’acord amb el títol III d’aquest Reglament, les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 1.250% al més gran dels dos imports següents:
i) L’import de les participacions qualificades a què es refereix l’apartat 1 que excedeixi el 15% del capital admissible;
ii) L’import total de les participacions qualificades a què es refereix l’apartat 2 que excedeixi el 60% del capital admissible de l’entitat;

b) Prohibició de mantenir les participacions qualificades a què es refereixen els apartats 1 i 2 quan el seu import sobrepassi els percentatges de capital admissible establerts en aquests apartats.

Article 57. Opció enfront de la ponderació del risc del 1.250%

Com a opció enfront de l’aplicació d’una ponderació de risc del 1.250% als imports que excedeixin els límits especificats en els apartats 1 i 2 de l’article 56, les entitats poden deduir aquests imports dels elements del capital de nivell 1 ordinari d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Article 58. Excepcions

1. Les accions d’empreses diferents d’aquelles a què fan referència les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 56 no s’han d’incloure en el càlcul dels límits de capital admissible que s’especifiquen en l’article esmentat si es dona alguna de les circumstàncies següents:

a) Les accions es posseeixen temporalment durant una operació d’assistència financera com s’estipula en l’article 42 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
b) Aquestes accions constitueixen una posició d’assegurament mantinguda durant cinc o menys dies hàbils;
c) Les accions es posseeixen en nom de l’entitat i per compte d’altres tercers.


2. Les accions que no tinguin el caràcter d’immobilitzacions financeres, d’acord amb el marc comptable aplicable, no s’han d’incloure en el càlcul previst en l’article 56.

Títol III. Requisits de capital

Capítol primer. Requisits generals, valoració i comunicació

Secció primera. Nivell de fons propis necessaris

Article 59. Requisits de fons propis

1. L’import total de l’exposició al risc s’ha de calcular com la suma de les lletres a a f d’aquest apartat, tenint en compte les disposicions establertes en l’apartat 2:

a) L’import de les exposicions ponderades per risc de crèdit i de dilució, calculat d’acord amb el capítol tercer d’aquest títol, i l’article 245, respecte de totes les activitats empresarials de l’entitat, exclòs l’import de les exposicions ponderades per risc de la cartera de negociació de l’entitat;
b) Els requisits de fons propis determinats d’acord amb el capítol cinquè d’aquest títol, o el títol IV, segons escaigui, de la cartera de negociació d’una entitat, pel que fa al següent:
(i) Risc de posició;
(ii) Els grans riscos que excedeixin els límits especificats en els articles 260 a 266 en la mesura en què una entitat estigui autoritzada a depassar aquests límits;

c) Els requisits de fons propis determinats d’acord amb el capítol cinquè i el capítol sisè, amb l’excepció de l’article 245, segons escaigui, pel que fa al següent:
i) Risc de tipus de canvi;
ii) Risc de liquidació;
iii) Risc de matèries primeres.

d) Els requisits de fons propis determinats d’acord amb el capítol setè, pel que fa al risc d’ajust de valoració del crèdit resultant dels instruments derivats extraborsaris (OTC) diferents dels derivats de crèdit reconeguts a efectes de reducció de l’import de les exposicions ponderades per risc de crèdit;
e) Els requisits de fons propis determinats d’acord amb el capítol quart, pel que fa al risc operatiu;
f) L’import de les exposicions ponderades per risc determinat d’acord amb el capítol tercer, pel que fa al risc de contrapart derivat de la cartera de negociació de l’entitat en connexió amb els tipus d’operacions i acords següents:
i) Els contractes recollits en l’annex II i els derivats de crèdit;
ii) Les operacions de recompra, operacions de préstec o operativa a crèdit sobre valors o matèries primeres;
iii) Operacions de préstec amb reposició del marge basades en valors o matèries primeres;
iv) Operacions amb liquidació diferida.


2. En el càlcul de l’import total de l’exposició en risc a què es refereix l’apartat 1, s’han d’aplicar les disposicions següents:

a) Els requisits de fons propis previstos en les lletres c, d i e de l’apartat 1 han d’incloure les corresponents a totes les activitats empresarials de l’entitat;
b) Les entitats han de multiplicar els requisits de fons propis establerts en les lletres b a e de l’apartat 1 per 12,5.

Article 60. Requisits de capital inicial en condicions normals de funcionament

Els fons propis d’una entitat no poden arribar a ser inferiors a l’import de capital inicial requerit per la legislació vigent en cada moment per a l’autorització d’una entitat de nova creació.
Article 61. Excepció per a carteres de negociació de petit volum

1. D’acord amb el que s’estableix en la lletra a l’apartat 2 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan les entitats calculin el volum de les operacions de balanç i de fora de balanç per aplicar l’exempció per a carteres de negociació de petit volum, les entitats han d’aplicar el següent:

a) Els instruments de deute es valoren al seu preu de mercat o al seu valor nominal, les accions al seu preu de mercat i els instruments derivats pel valor nominal o de mercat dels instruments subjacents;
b) Als valors absoluts de les posicions llargues se sumen els de les curtes.


2. D’acord amb el que s’estableix en la lletra b de l’apartat 2 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si una entitat deixa de complir el que disposa la lletra b de l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió ho ha de notificar a l’AFA immediatament. Si l’AFA, després d’efectuar una avaluació, considera que no es compleix el que disposa la lletra a de l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i així ho notifica a l’entitat, aquesta última ha de deixar d’aplicar l’apartat primer a partir de la data següent de presentar la informació.

Secció segona. Exigències en matèria de càlcul i de comunicació de la informació

Article 62. Obligacions específiques de comunicació

1. D’acord amb l’apartat 3 de l’article 52 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de comunicar semestralment a l’AFA les dades per a cada un dels mercats immobiliari nacionals als quals estiguin exposades:

a) Les pèrdues resultants d’exposicions per a les quals l’entitat hagi reconegut com a garantia real béns immobles residencials, fins a l’import inferior entre l’import garantit i el 80% del valor de mercat o el 80% del valor hipotecari, llevat de decisió en contra en virtut de l’apartat 2 de l’article 90;
b) Les pèrdues resultants d’exposicions per a les quals l’entitat hagi reconegut com a garantia real béns immobles residencials, fins a la part de l’exposició tractada com a completament garantida pels béns immobles residencials en virtut de l’apartat 1 de l’article 90;
c) El valor de l’exposició de totes les d’exposicions restants per a les quals l’entitat hagi reconegut com a garantia real béns immobles residencials, limitades a la part de l’exposició tractada com a completament garantida pels béns immobles residencials en virtut de l’apartat 1 de l’article 90;
d) Les pèrdues resultants d’exposicions per a les quals l’entitat hagi reconegut com a garantia real béns immobles comercials, fins a l’import inferior entre l’import garantit i el 50% del valor de mercat o el 60% del valor hipotecari, llevat de decisió en contra en virtut de l’apartat 2 de l’article 90;
e) Les pèrdues resultants d’exposicions per a les quals l’entitat hagi reconegut com a garantia real béns immobles comercials, fins a la part de l’exposició tractada com a completament garantida pels béns immobles comercials en virtut de l’apartat 1 de l’article 90;
f) El valor de totes les d’exposicions restants per a les que l’entitat hagi reconegut com a garantia real béns immobles comercials, limitades a la part de l’exposició tractada com a completament garantida pels béns immobles comercials en virtut de l’apartat 1 de l’article 90.


2. L’AFA ha de publicar anualment en base agregada les dades que s’especifiquen en les lletres a a f de l’apartat 1, juntament amb dades històriques, quan disposi d’aquestes dades.

3. L’AFA pot elaborar el comunicat tècnic per especificar els formats, definicions, freqüències i dates de comunicació, així com les solucions informàtiques, dels elements a què es refereix l’apartat 1.

Secció tercera. Requisits específics aplicables a la cartera de negociació, a la seva gestió, a la seva valoració prudent i a les cobertures internes

Article 63. Gestió de la cartera de negociació

D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 2 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’entitat ha de gestionar les seves posicions o conjunts de posicions de la cartera de negociació d’acord amb el següent:

a) L’entitat ha de disposar d’una estratègia de negociació clarament documentada per a la posició, l’instrument o les carteres, i aprovada per la direcció general, que ha d’incloure el període de tinença previst;
b) L’entitat ha de disposar de polítiques i procediments clarament definits per a la gestió activa de les posicions preses en un departament de negociació. Aquests procediments i polítiques han d’especificar el següent:
i) Quines posicions poden prendre els departaments de negociació;
ii) Els límits fixats per les posicions, que s’han de supervisar per comprovar-ne l’adequació;
iii) Que el personal encarregat de la negociació ha de tenir autonomia per prendre i gestionar posicions dins dels límits acordats i respectant l’estratègia convinguda;
iv) Que s’ha d’informar la direcció general de les posicions mantingudes com a part integral del procés de gestió de riscos de l’entitat;
v) Que s’ha de dur a terme un seguiment actiu de les posicions per referència a les fonts d’informació del mercat, i s’ha d’avaluar la negociabilitat o possibilitat de cobertura de la posició o dels seus components de risc, inclosa una avaluació de la qualitat i disponibilitat de dades de mercat útils per al procés de valoració, del volum de negocis del mercat i del volum de les posicions negociades en el mercat;
vi) Procediments i controls actius contra el frau.

c) L’entitat ha de disposar de polítiques i procediments clarament definits per al seguiment de les posicions en relació amb la seva estratègia de negociació, inclòs el seguiment del volum d’operacions i de les posicions de les quals s’hagi superat el període inicial de tinença previst.

Article 64. Inclusió a la cartera de negociació

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de disposar de polítiques i procediments clarament definits per determinar les posicions que s’han d’incloure a la cartera de negociació per a finalitats de càlcul dels requisits de capital, de manera coherent amb els criteris que estableix l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i la definició de cartera de negociació establerta al punt 23 de l’apartat 1 de l’article 4 d’aquest Reglament, tenint en compte les capacitats i les pràctiques de l’entitat en matèria de gestió de risc. L’entitat ha de documentar íntegrament el compliment d’aquests procediments i polítiques i els ha de sotmetre a auditoria interna periòdicament.

2. Les entitats han de disposar de polítiques i procediments clarament definits per a la gestió global de la cartera de negociació. Aquests procediments i polítiques s’han de referir com a mínim als elements següents:

a) Les activitats que l’entitat consideri de negociació i integrants de la cartera de negociació a l’efecte dels requisits de fons propis;
b) La mesura en què una posició es pot valorar diàriament a preus de mercat per referència a un mercat líquid actiu tant per a l’oferta com per a la demanda;
c) Respecte de les posicions valorades d’acord amb un model, la mesura en què l’entitat pot:
i) Determinar tots els riscos importants de la posició;
ii) Cobrir tots els riscos importants de la posició amb instruments per als quals hi ha un mercat líquid actiu tant per a l’oferta com per a la demanda;
iii) Calcular estimacions fiables relatives a les hipòtesis i els paràmetres clau utilitzats en el model.

d) La mesura en què l’entitat pot i ha de generar per a la posició valoracions del risc que es puguin validar externament de manera coherent;
e) La mesura en què les limitacions legals o altres requisits operatius podrien menyscabar la capacitat de l’entitat per efectuar una liquidació o cobrir la posició a curt termini;
f) La mesura en què l’entitat pot i ha de gestionar activament els riscos de les posicions de la seva activitat de negociació;
g) La mesura en què l’entitat pot transferir riscos o posicions entre la cartera de negociació i el que s’ha exclòs de la cartera de negociació, i els criteris per a aquestes transferències.

Article 65. Requisits de valoració prudents

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, totes les posicions de la cartera de negociació han d’estar subjectes a les normes de valoració prudent que s’especifiquen en aquest article. Les entitats han de garantir, en particular, que la valoració prudent de les posicions de la cartera de negociació generin un grau de certesa adequat, tenint en compte la naturalesa dinàmica d’aquestes posicions, les exigències de solidesa prudencial i la manera de funcionament i l’objectiu dels requisits de capital pel que fa a les posicions de la cartera de negociació.

2. Les entitats han d’establir i mantenir sistemes i controls suficients per facilitar estimacions de valor prudents i fiables. Els sistemes i controls han d’incloure almenys els elements següents:

a) Polítiques i procediments documentats per al procés de valoració, que han de preveure responsabilitats clarament definides en els departaments que participen en la valoració, les fonts d’informació de mercat i l’examen de la seva adequació, directrius per a l’ús de dades no observables que reflecteixin les hipòtesis de l’entitat que els participants en el mercat utilitzarien per determinar el preu de la posició, la freqüència de valoració independent, l’hora dels preus de tancament, procediments d’ajust de les valoracions i procediments de verificació a final de mes i de caràcter puntual;
b) Canals clars i independents de les unitats de negociació, per transmetre informació al departament responsable del procés de valoració, la qual, en última instància, ha d’arribar fins a l’òrgan d’administració.


3. Les entitats han de valorar les posicions de la seva cartera de negociació almenys diàriament.

4. Sempre que sigui possible, han de valorar les seves posicions a preus de mercat, fins i tot quan apliquin el tractament en matèria de fons propis reservat a la cartera de negociació.

5. En valorar a preus de mercat, s’ha d’utilitzar l’extrem més prudent de l’interval preu de compra/ preu de venda, llevat que l’entitat pugui liquidar a preus mitjans de mercat. Quan les entitats apliquin aquesta excepció, han d’informar cada sis mesos l’AFA sobre les posicions de què es tracti i han de presentar proves que poden liquidar a preus mitjans de mercat.

6. Quan no sigui possible la valoració a preus de mercat, les entitats han de valorar de forma prudent les seves posicions i carteres mitjançant un model, fins i tot quan calculin els requisits de fons propis relatius a les posicions de la cartera de negociació.

7. A l’hora de valorar segons un model, les entitats han de complir els requisits següents:

a) La direcció general ha de conèixer quins elements de la cartera de negociació o altres posicions valorades a valor raonable són valorats segons un model, i ha de ser conscient de la importància de la incertesa que això crea en la informació sobre el risc i els resultats del negoci;
b) Les entitats han d’extraure les dades de mercat, en la mesura que sigui possible, de fonts que estiguin en consonància amb els preus de mercat, i han d’avaluar amb freqüència l’adequació de les dades de mercat de la posició valorada i els paràmetres del model;
c) Quan estiguin disponibles, les entitats han d’utilitzar metodologies de valoració que constitueixin una pràctica de mercat acceptada per a instruments financers o matèries primeres concrets;
d) Quan l’entitat desenvolupi el seu propi model, aquest s’ha de basar en hipòtesis adequades, avaluades i provades per tercers degudament qualificats, independents del procés de desenvolupament;
e) Les entitats han d’implantar procediments formals de control de les modificacions i han de guardar una còpia segura del model, que han d’utilitzar periòdicament per verificar les valoracions;
f) El departament de gestió de riscos ha de tenir constància de les deficiències dels models emprats i conèixer la millor manera de reflectir-les en els resultats de la valoració;
g) Els models de les entitats s’han de sotmetre a exàmens periòdics amb la finalitat de determinar l’exactitud dels seus resultats (per exemple, avaluant la contínua validesa de les hipòtesis, analitzant les pèrdues i els guanys respecte de factors de risc, i comparant els valors de liquidació efectius amb els resultats del model).


A efectes de la lletra d, el model s’ha de desenvolupar o aprovar-se independentment del departament de negociació i ha de ser provat de forma independent. També han de validar-se les fórmules matemàtiques, les hipòtesis utilitzades i els programes informàtics.

8. A més de la valoració diària a preus de mercat o segons un model, les entitats han de realitzar una verificació de preus independent. La verificació dels preus de mercat i de les dades del model ha de dur-la a terme una persona o departament independent de les persones o els departaments que es beneficien de la cartera de negociació, amb una periodicitat, com a mínim, mensual (o més freqüentment, en funció de la naturalesa del mercat o de l’activitat de negociació). Quan no es disposi de fonts independents per determinar preus o les fonts per determinar preus siguin més subjectives, resulta adequat adoptar mesures prudents, tals com ajustos de valoració.

9. Les entitats han d’establir i mantenir procediments per prendre en consideració els ajustos de valoració.

10. Les entitats han de prendre formalment en consideració els ajustos de valoració següents: diferencials de crèdit no meritats, costos de tancament, riscos operatius, incertesa dels preus de mercat, cancel·lació anticipada, costos d’inversió i de finançament, costos administratius futurs i, quan sigui procedent, el risc associat a la utilització d’un model.

11. Les entitats han d’establir i mantenir procediments per calcular un ajust de la valoració corrent de les posicions menys líquides, que poden sorgir, en particular, com a conseqüència de fets relacionats amb el mercat o situacions que afectin l’entitat; per exemple, posicions concentrades o posicions en què el període inicialment previst de manteniment s’hagi sobrepassat. Les entitats han de realitzar aquests ajustos, si escau, de forma addicional a qualsevol modificació del valor de la posició que resultin necessaris, a efectes d’informació financera, i han de reflectir en aquests ajustos la liquiditat de la posició. En el marc d’aquests procediments, les entitats han de tenir en compte diversos factors per determinar si és necessari un ajust de valoració de les posicions menys líquides. Entre aquests factors figuren els següents:

a) El temps que portaria cobrir la posició o els riscos que aquesta posició comporta;
b) La volatilitat i la mitjana del diferencial entre el preu de compra i el de venda;
c) La disponibilitat de cotitzacions de mercat (nombre i identitat dels creadors de mercat) i la volatilitat i la mitjana dels volums negociats, inclosos els negociats en períodes de dificultat del mercat;
d) Les concentracions de mercat;
e) L’antiguitat de les posicions;
f) La mesura en què la valoració s’efectuï segons un model;
g) L’efecte d’altres riscos de model.


12. En la utilització de valoracions de tercers o segons un model, les entitats han de considerar la conveniència d’efectuar un ajust de valoració. Així mateix, les entitats han de considerar la necessitat de preveure ajustos per a les posicions menys líquides i revisar de forma contínua la seva adequació. Les entitats han de valorar explícitament la necessitat d’avaluació dels ajustos relatius a la incertesa dels valors dels paràmetres usats en els models.

13. Respecte de productes complexos, com ara exposicions de titulització i derivats de crèdit d’enèsim impagament, les entitats han d’avaluar explícitament la necessitat de realitzar ajustos de valoració per reflectir el risc de model associat a la utilització d’un mètode de valoració potencialment incorrecte i el risc de model associat a la utilització de paràmetres de calibratge inobservables (i potencialment incorrectes) en el model de valoració.

14. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar la valoració prudent de les posicions de la cartera de negociació tal com es requereix en l’apartat 1.
Article 66. Cobertures internes

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 4 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les cobertures internes han de tenir, en particular, les característiques següents:

a) No han de tenir principalment per objecte evitar o reduir els requisits de fons propis;
b) Han d’estar degudament documentades i subjectes a procediments interns d’aprovació i auditoria específics;
c) S’han de realitzar en condicions de mercat;
d) El risc de mercat que genera la cobertura interna s’ha de gestionar dinàmicament a la cartera de negociació dins dels límits autoritzats;
e) Han de ser objecte d’un estret seguiment d’acord amb procediments adequats.


2. L’apartat 1 s’aplica sense perjudici de les disposicions aplicables a les posicions cobertes que es trobin excloses de la cartera de negociació.

3. Malgrat el que disposen els apartats 1 i 2, quan una entitat cobreixi una exposició al risc de crèdit aliena a la cartera de negociació o una exposició en risc de contrapart mitjançant un derivat de crèdit inclòs en la seva cartera de negociació (per mitjà d’una cobertura interna), l’exposició no inclosa a la cartera de negociació o l’exposició al risc de contrapart no es consideren cobertes a efectes del càlcul de l’exposició ponderada per risc, llevat que l’entitat compri a un tercer, proveïdor admissible de cobertura, un derivat de crèdit que reuneixi els requisits aplicables a les cobertures, amb garanties personals, del risc de crèdit aliè a la cartera de negociació.

Sense perjudici del que disposa la lletra h de l’apartat 1 de l’article 185, quan es compri aquest tipus de protecció de tercers i es reconegui com a cobertura d’una exposició aliena a la cartera de negociació a efectes del càlcul dels requisits de capital, no s’ha d’incloure en la cartera de negociació a efectes d’aquest càlcul ni la cobertura interna ni la cobertura de externa amb derivats de crèdit.

Capítol segon. Coixins de capital

Article 67. Càlcul dels percentatges de coixí de capital anticíclic específic de cada entitat.

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 1 l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de mantenir un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat equivalent a l’import de la seva exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, multiplicat per la mitjana ponderada de les taxes de coixins de capital anticíclics publicades per l’AFA.

2. El percentatge de coixí de capital anticíclic específic en funció de l’entitat consisteix en la mitjana ponderada dels percentatges de coixins anticíclics que siguin aplicables als territoris en què estiguin ubicades les exposicions creditícies pertinents de l’entitat, o que s’apliqui a efectes d’aquest article en virtut del que preveuen els apartats 1 o 3 de l’article 69.

Les entitats, a fi de calcular la mitjana ponderada a què es refereix el paràgraf anterior, han d’aplicar a cada percentatge de coixí anticíclic aplicable l’import total dels seus requisits de recursos propis per risc de crèdit, determinat de conformitat amb el capítol tercer i el capítol cinquè del títol III, i corresponent a les exposicions creditícies pertinents al territori en qüestió, dividit per l’import total dels seus requisits de recursos propis per risc de crèdit corresponent a la totalitat de les seves exposicions creditícies pertinents.

3. Les exposicions creditícies pertinents han d’incloure totes les categories d’exposicions, diferents d’aquelles a què es refereixen les lletres a a f de l’article 78, que estiguin subjectes al següent:

a) Els requisits de fons propis per risc de crèdit que s’estableixen en el capítol tercer del títol III;
b) Quan l’exposició està inclosa a la cartera de negociació, els requisits de fons propis per risc específic que s’estableixen en la secció segona del capítol cinquè del títol III;
c) Quan l’exposició és una titulització, els requisits de fons propis que s’estableixen en la secció quarta del capítol tercer del títol III.


4. Per determinar el percentatge de coixí anticíclic aplicable a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra, s’ha d’atendre al que disposa l’article 68; i pel que fa a les ubicades en països tercers, a l’article 69.

5. Els percentatges de coixí anticíclic aplicables a exposicions ubicades als estats membres de la Unió Europea han de seguir els criteris següents:

a) Els percentatges fixats per les autoritats designades que corresponguin que no superin el 2,5%;
b) Els percentatges fixats per les autoritats designades que corresponguin que superin el 2,5% i que hagin estat reconeguts per l’AFA.
c) El 2,5% quan les autoritats designades corresponents hagin fixat un percentatge superior i aquest percentatge no hagi estat reconegut per l’AFA.


6. El percentatge de coixí anticíclic aplicable a exposicions ubicades en països tercers resulta del següent:

a) El fixat, si escau, per l’AFA quan les autoritats designades corresponents no hagin fixat cap percentatge.
b) El fixat per les autoritats designades corresponents sempre que no superi el 2,5% i llevat que l’AFA decideixi fixar un percentatge superior.
c) El fixat per les autoritats designades corresponents sempre que superi el 2,5% i hagi estat reconegut per l’AFA.


7. Les entitats han d’identificar la ubicació geogràfica d’una exposició creditícia pertinent de conformitat amb les normes tècniques de regulació.

8. A efectes del càlcul previst en l’apartat 2, les decisions de l’AFA de fixar un determinat percentatge de coixí s’han d’adoptar de la manera següent:

a) El percentatge del coixí anticíclic corresponent a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra o en altres estats membres de la Unió Europea s’han d’aplicar a partir de la data especificada en la informació que es publiqui acord amb l’article 68 o d’acord amb les disposicions nacionals equivalents d’aquests estats membres que siguin aplicables, si la decisió té per efecte un increment del percentatge del coixí;
b) Sense perjudici del que preveu la lletra c, el percentatge de coixí anticíclic corresponent a un país tercer s’aplica dotze mesos després de la data en què l’autoritat pertinent d’aquest Estat hagi anunciat un canvi del percentatge, amb independència que aquesta autoritat exigeixi a les entitats constituïdes en l’Estat que apliquin el canvi en un termini més breu, si la decisió té per efecte un increment del percentatge del coixí;
c) Quan l’AFA fixi el percentatge del coixí anticíclic relatiu a un país tercer no pertanyent a la UE d’acord amb l’apartat 6, aquest percentatge s’ha d’aplicar a partir de la data especificada en la informació que es publiqui segons el dit apartat.
d) El percentatge del coixí anticíclic s’ha d’aplicar de manera immediata si la decisió té per efecte una reducció del mateix coixí.


Als efectes del que preveu la lletra b, es considera que tota modificació del percentatge del coixí anticíclic relatiu a un Estat no membre ha estat anunciada en la data en què l’autoritat pertinent del país tercer la publiqui de conformitat amb les normes nacionals aplicables a aquest efecte.

9. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el mètode mitjançant el qual es determina la ubicació geogràfica de les exposicions creditícies pertinents per calcular el percentatge de coixí de capital anticíclic específic de cada entitat indicat en l’apartat 7.
Article 68. Fixació dels percentatges dels coixins anticíclics per a exposicions ubicades al Principat d’Andorra

1. L’AFA ha de calcular cada trimestre una pauta de coixí que ha de prendre com a referència per fixar el percentatge del coixí anticíclic relatiu a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra.

Aquesta pauta de coixí ha de ser un paràmetre de referència consistent en un percentatge de coixí anticíclic i s’ha de calcular i publicar d’acord amb els criteris i el procediment que determini l’AFA. En tot cas, ha de reflectir de manera transparent el cicle creditici i els riscos derivats de tot creixement excessiu del crèdit al Principat d’Andorra, i ha de tenir degudament en compte les particularitats de l’economia andorrana. Així mateix, s’ha de basar en la desviació de la ràtio de crèdit respecte del producte interior brut de la seva tendència de llarg termini, tenint en compte, entre d’altres:

a) Un indicador del creixement dels volums de crèdit al Principat d’Andorra i, en particular, un indicador que reflecteix els canvis en la ràtio de crèdit atorgats al Principat en relació amb el PIB;
b) Les orientacions vigents emeses per organismes internacionals encarregats de la supervisió de riscos sistèmics.


2. L’AFA ha d’avaluar i fixar el percentatge adequat del coixí anticíclic per a les exposicions creditícies al Principat d’Andorra amb caràcter trimestral i, en fer-ho, ha de tenir en compte els elements següents:

a) La pauta de coixí de capital anticíclic calculada de conformitat amb l’apartat 1.
b) Les orientacions i recomanacions vigents emeses per organismes internacionals encarregats de la supervisió de riscos sistèmics.
c) Qualssevulles altres variables que l’AFA consideri pertinents per afrontar els riscos sistèmics cíclics.


3. Quan l’AFA fixi per primera vegada un percentatge de coixí anticíclic superior a zero, o quan, posteriorment, incrementi el percentatge de coixí anticíclic vigent, ha de decidir així mateix la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest coixí incrementat a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic. Aquesta data no pot ser posterior en més de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat de conformitat amb l’apartat 5. Si la data és posterior en menys de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat, aquest termini abreujat d’aplicació ha de justificar-se sobre la base de circumstàncies excepcionals.

4. Si l’AFA redueix el percentatge del coixí anticíclic vigent, amb independència que passi o no a ser nul, ha de determinar així mateix un període indicatiu durant el qual no es preveu cap augment del coixí anticíclic. No obstant això, aquest període indicatiu no és vinculant per a la fixació d’un nou coixí anticíclic per part de l’AFA.

5. L’AFA ha d’anunciar la fixació trimestral del percentatge del coixí anticíclic publicant-ho a la seva pàgina web, acompanyada de la informació següent:

a) El percentatge de coixí anticíclic aplicable;
b) La ràtio de crèdits sobre producte interior brut pertinent i la seva desviació respecte a la tendència a llarg termini;
c) La pauta de coixí calculada de conformitat amb l’apartat 1;
d) Una justificació d’aquest percentatge de coixí;
e) En cas que s’incrementi el percentatge del coixí, la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest percentatge incrementat a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic;
f) Si la data a què es refereix la lletra e és posterior en menys de dotze mesos a la data de l’anunci previst en aquest apartat, una referència a les circumstàncies excepcionals que justifiquen aquest termini abreujat d’aplicació;
g) En cas que es disminueixi el percentatge del coixí, el període indicatiu durant el qual no es preveu cap augment d’aquest percentatge, juntament amb una justificació d’aquest període.

Article 69. Reconeixement del percentatges de coixins anticíclics de països tercers

1. Quan l’autoritat competent d’un país tercer no hagi establert ni publicat un percentatge de coixí anticíclic que les entitats autoritzades en aquell país hagin d’aplicar a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic, en cas que una o més entitats andorranes tinguin exposicions creditícies significatives, l’AFA pot fixar el percentatge del coixí anticíclic que les entitats autoritzades al Principat d’Andorra han d’aplicar a efectes del càlcul dels seus respectius coixins de capital anticíclic específic.

2. D’acord amb l’apartat 4 de l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una autoritat designada o l’autoritat pertinent d’un país tercer hagi fixat un percentatge del coixí anticíclic superior al 2,5% de l’import total d’exposició al risc calculat d’acord amb l’apartat 1 de l’article 59, l’AFA pot reconèixer aquest percentatge a efectes del càlcul, per part de les entitats autoritzades al Principat d’Andorra, del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic.

3. Quan l’autoritat pertinent d’un país tercer hagi fixat i publicat un percentatge de coixí anticíclic aplicable a aquest país tercer, l’AFA pot fixar, pel que fa a aquest país, un percentatge de coixí diferent a efectes del càlcul, per part de les entitats autoritzades al Principat d’Andorra, del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic, si raonablement considera que el percentatge fixat per l’autoritat pertinent del país tercer no és suficient per protegir degudament les entitats i els seus grups consolidables davant els riscos de creixement creditici excessiu en aquest país tercer.

En fer ús de la facultat que confereix el paràgraf primer, l’AFA no pot fixar un percentatge de coixí anticíclic inferior al nivell establert per l’autoritat pertinent del país tercer, llevat que aquest percentatge superi el 2,5% de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, corresponent a les entitats amb exposició creditícia en aquest país tercer.

4. Quan l’AFA fixi un percentatge de coixí anticíclic aplicable a un país tercer, d’acord amb el que s’estableix als apartats 1 i 3, que incrementi el percentatge de coixí anticíclic vigent, ha de decidir així mateix la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest coixí a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic. Aquesta data no pot ser posterior en més de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat de conformitat amb l’apartat 5. Si la data és posterior en menys de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí, aquest termini abreujat d’aplicació ha de justificar-se sobre la base de circumstàncies excepcionals

5. L’AFA ha de publicar al seu lloc web la fixació d’un percentatge de coixí anticíclic aplicable a un país tercer, d’acord amb els apartats 1 i 3, i s’hi ha d’incloure la informació següent:

a) El percentatge del coixí anticíclic i el país tercer al qual s’aplica;
b) Una justificació d’aquest percentatge de coixí;
c) En el supòsit que es fixi per primera vegada un percentatge de coixí de capital anticíclic superior a zero o que s’incrementi el percentatge, la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest percentatge incrementat a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic;
d) Si la data a què es refereix la lletra c és posterior en menys de dotze mesos a la data de la publicació del percentatge fixat d’acord amb aquest apartat, una referència a les circumstàncies excepcionals que justifiquen aquest termini abreujat d’aplicació.


6. En cas que, de conformitat amb l’apartat 2, l’AFA reconegui el percentatge del coixí, ho ha d’anunciar publicant-ho al seu lloc web. L’anunci ha d’incloure, com a mínim, la informació següent:

a) El percentatge de coixí anticíclic aplicable;
b) L’Estat membre o els països tercers als quals s’aplica;
c) En el supòsit que s’incrementi el percentatge del coixí, la data a partir de la qual les entitats autoritzades al Principat d’Andorra han d’aplicar aquest percentatge incrementat a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic;
d) Si la data a què es refereix la lletra c és posterior en menys de dotze mesos a la data de l’anunci previst en aquest apartat, una referència a les circumstàncies excepcionals que justifiquen aquest termini abreujat d’aplicació.

Article 70. Fixació del coixí de capital per a entitats d’importància sistèmica

1. Quan l’AFA exigeixi el manteniment d’un coixí de capital per a EIS en virtut de l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA l’ha revisar almenys un cop l’any.

2. Abans de fixar un coixí de capital per a EIS o de modificar-lo, l’AFA ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació de la decisió a què es refereix l’apartat 2 l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. En la notificació l’AFA ha de descriure detalladament els elements següents:

a) Els motius pels quals es considera que el coixí de capital per a EIS pot ser eficaç i proporcionat per reduir el risc;
b) Una avaluació del probable impacte positiu o negatiu del coixí de capital per a EIS al conjunt del sistema financer andorrà;
c) El percentatge de coixí de capital per a EIS que l’AFA desitja exigir.


3. Sense perjudici del que disposen l’apartat 4 de l’article 60 i l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat d’importància sistèmica sigui una filial o bé d’una entitat d’importància sistèmica mundial (EISM) o d’una entitat d’importància sistèmica que sigui una entitat matriu fora del Principat d’Andorra i estigui obligada a mantenir un coixí de capital per a EIS en base consolidada, el coixí aplicable en base individual o subconsolidada per a l’entitat d’importància sistèmica al Principat d’Andorra no ha de sobrepassar el més elevat dels percentatges següents:

a) L’1% de l’import total d’exposició al risc, calculat d’acord amb l’apartat 1 de l’article 59;
b) El percentatge del coixí de capital per a les entitats d’importància sistèmica mundial o del coixí de capital per a EIS aplicable al grup en base consolidada.


4. L’AFA ha de notificar al ministeri encarregat de les finances el nom de les entitats d’importància sistèmica i n’ha de fer públic el nom.
Article 71. Requeriment per mantenir un coixí contra riscos sistèmics

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 9 de l’article 60 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, abans de fixar un coixí contra riscos sistèmics o de modificar-lo en aquest sentit, l’AFA ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació de la decisió a què es refereix l’apartat 2 l’article 60 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Si el coixí és aplicable a exposicions ubicades a països tercers, l’AFA també ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances. En la notificació l’AFA ha de descriure detalladament els elements següents:

a) El risc sistèmic o macroprudencial existent al Principat d’Andorra o al país tercer.
b) Els motius pels quals la magnitud dels riscos sistèmics o macroprudencials suposa una amenaça per a l’estabilitat del sistema financer andorrà o del país tercer que justifica el percentatge de coixí contra riscos sistèmics;
c) Els motius pels quals es considera que el coixí contra riscos sistèmics és eficaç i proporcionat per reduir el risc;
d) Una avaluació de la probable repercussió positiva o negativa del coixí contra riscos sistèmics als països tercers en què les entitats subjectes a aquest article tenen presència, sobre la base de la informació de què disposi l’AFA;
e) La raó per la qual cap de les mesures disponibles a l’empara d’aquest Reglament o de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió no són suficients, per si soles o combinades, per afrontar el risc macroprudencial o sistèmic de què es tracta, tenint en compte l’eficàcia relativa d’aquestes mesures;
f) El percentatge del coixí contra riscos sistèmics que l’AFA vol exigir.


2. L’AFA ha d’anunciar la fixació del coixí contra riscos sistèmics publicant-ho a la seva pàgina web. L’anunci ha d’incloure, almenys, la informació següent:

a) El percentatge de coixí contra riscos sistèmics;
b) Les entitats a les quals s’aplica el coixí contra riscos sistèmics;
c) Els motius que justifiquen el coixí contra riscos sistèmics;
d) La data a partir de la qual les entitats han d’aplicar el coixí contra riscos sistèmics que s’hagi fixat o modificat;
e) Els noms dels països on estiguin ubicades exposicions a les quals s’aplica el coixí contra riscos sistèmics.


La informació indicada a la lletra c es pot no incloure en l’anunci si la seva publicació pogués fer perillar l’estabilitat del sistema financer.
Article 72. Reconeixement del percentatge de coixí contra riscos sistèmics

D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan l’AFA reconegui un percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics establert per l’autoritat competent d’un país tercer, per aplicar-lo per les entitats autoritzades al Principat d’Andorra per a les exposicions ubicades en aquest país tercer, ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació.

Capítol tercer. Requisits de capital per risc de crèdit

Secció primera. Principis generals

Article 73. Mètodes relatius al risc de crèdit

1. En seguiment del que estableix la lletra b de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per a les exposicions de negociació i per a les contribucions al fons de garantia per a impagaments de les entitats de contrapartida central, les entitats han d’aplicar el tractament específic inclòs en la secció cinquena d’aquest capítol a l’hora de calcular les seves exposicions ponderades per risc a efectes de les lletres a i f de l’apartat 1 de l’article 59. Per a tots els altres tipus d’exposicions a una entitat de contrapartida central o ECC, les entitats han de tractar aquestes exposicions de la manera següent:

a) Per als altres tipus d’exposicions a una ECC qualificada, les entitats han de tractar aquestes exposicions com a exposicions a una entitat;
b) Per als altres tipus d’exposicions a una ECC no qualificada, les entitats han de tractar aquestes exposicions com a exposicions a una empresa.


2. Als efectes de l’apartat 2 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica requisits de supervisió i regulació prudencials almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra. A falta d’aquesta decisió, les institucions han de seguir tractant les exposicions a les entitats a què es refereix l’apartat 2 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió com a exposicions enfront d’entitats.

3. Als efectes de l’apartat 2, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials a equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 107 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 2 de l’article 73.
Article 74. Ús de tècniques de mitigació del risc de crèdit segons el mètode estàndard

En seguiment del que estableix la lletra c de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per a les exposicions en què les entitats apliquen el mètode estàndard de la secció segona, l’entitat pot recórrer a la reducció del risc de crèdit de conformitat amb la secció tercera en calcular les exposicions ponderades pel risc a efectes de les lletres a i f de l’apartat 1 de l’article 59, o quan escaigui, les pèrdues esperades a efectes del càlcul previst en la lletra c de l’apartat 1 de l’article 35 d’aquest mateix Reglament.
Article 75. Tractament de les exposicions titulitzades en el mètode estàndard

En seguiment del que estableix la lletra d de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat utilitza el mètode estàndard conforme a la secció segona per al càlcul de les exposicions ponderades per risc corresponents a la categoria a la qual se li assignen les exposicions titulitzades d’acord amb l’article 78, ha de calcular l’exposició ponderada per risc corresponent a una posició de titulització d’acord amb els articles 152, 153 i 158 a 165.
Article 76. Tractament dels ajustaments per risc de crèdit

1. En seguiment del que estableix la lletra e de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que utilitzen el mètode estàndard han d’aplicar els ajustaments per risc de crèdit general d’acord amb la lletra c de l’apartat 1 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2. Als efectes d’aquest article i de la secció segona, els ajustaments per risc de crèdit general i específic han d’excloure els fons per a riscos bancaris generals.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el càlcul dels ajustaments per risc de crèdit general i específic d’acord amb el marc comptable aplicable en relació amb el següent:

a) El valor d’exposició segons el mètode estàndard a què es refereix l’article 77;
b) El valor d’exposició a efectes del càlcul de les exposicions ponderades per risc corresponents a les posicions de titulització a què es refereix l’article 153.


Secció segona. Mètode estàndard

Article 77. Valor d’exposició

1. En seguiment del que estableix l’apartat 2 de l’article 65 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor de l’exposició d’una partida fora del balanç enumerada en l’annex I ha de ser el següent percentatge del seu valor nominal, reduït pels ajustaments del risc de crèdit específic:

a) 100% si és una partida dalt risc;
b) 50% si és una partida de risc mitjà;
c) 20% si és una partida de risc mitjà/baix;
d) 0% si és una partida de risc baix.


Les partides fora del balanç incloses al primer paràgraf s’han d’assignar a les categories del risc indicades a l’annex I.

Quan una entitat utilitza el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera d’acord amb l’article 134, el valor d’exposició dels valors o matèries primeres venuts, entregats o prestats a través d’una operació de recompra o a través d’una operació de préstec o transaccions en préstecs de valors o matèries primeres, o d’una operació del préstec amb reposició del marge, s’ha d’incrementar amb l’ajustament de la volatilitat apropiada per a aquests valors o matèries primeres segons el que es preveu en els articles 134 a 136.

2. El valor d’exposició d’un instrument derivat enumerat en l’annex II s’ha de determinar d’acord amb la secció cinquena, tenint en compte les repercussions dels contractes de novació i altres acords de compensació a efectes d’aquests mètodes de conformitat amb la secció cinquena. El valor d’exposició de les operacions de recompra, de les operacions de préstec de valors o matèries primeres, o de les operacions a crèdit de valors o de matèries primeres, de les operacions amb liquidació diferida i de les operacions de préstec amb reposició del marge, es pot determinar d’acord amb la secció cinquena o amb la secció tercera.

3. Quan una exposició està subjecta a cobertures de risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars, el valor d’exposició aplicable a aquesta partida es pot modificar d’acord amb la secció tercera.
Article 78. Categories d’exposició

En seguiment del que estableix l’apartat 2 de l’article 66 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cada exposició s’ha de classificar en una de les categories següents:

a) Exposicions enfront d’administracions centrals o bancs centrals;
b) Exposicions enfront d’administracions regionals o autoritats locals;
c) Exposicions enfront d’ens del sector públic;
d) Exposicions enfront de bancs multilaterals de desenvolupament;
e) Exposicions enfront d’organitzacions internacionals;
f) Exposicions enfront d’entitats;
g) Exposicions enfront d’empreses;
h) Exposicions minoristes;
i) Exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles;
j) Exposicions en situació d’impagament;
k) Exposicions associades a riscos particularment elevats;
l) Exposicions en forma de bons garantits;
m) Elements corresponents a posicions de titulització;
n) Exposicions enfront d’entitats i empreses amb una avaluació creditícia a curt termini;
o) Exposicions en forma de participacions o accions d’organismes d’inversió col·lectiva (OICs);
p) Exposicions de renda variable;
q) Altres elements.

Article 79. Càlcul de les exposicions ponderades per risc

1. Tal com estableix l’article 1 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a l’hora de calcular les exposicions ponderades per risc, a totes les exposicions s’hi ha d’aplicar ponderacions de risc, a menys que es dedueixin dels fons propis d’acord amb el que disposen els articles 80 a 100. L’aplicació de les ponderacions de risc es basa en la categoria d’exposició en la qual es classifica l’exposició i, en la mesura especificada en els articles 80 a 100, en la seva qualitat creditícia. La qualitat creditícia es pot determinar per referència a les avaluacions de crèdit de les ECAI o a les avaluacions de crèdit de les agències de crèdit a l’exportació d’acord amb el que disposa l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2. A efectes de l’aplicació de les ponderacions de risc incloses a l’apartat 1, el valor d’exposició s’ha de multiplicar per la ponderació de risc especificada o determinada d’acord amb el que disposen els articles 80 a 100.

3. En seguiment del que estableix la lletra b de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una exposició està subjecta a cobertures de risc de crèdit, la ponderació de risc aplicable a aquesta partida es pot modificar d’acord amb la secció tercera.

4. En seguiment del que estableix la lletra c de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import ponderat per risc de les exposicions titulitzades es calcula d’acord amb la secció quarta.

5. A les exposicions per a les quals no s’estableix cap càlcul en els articles 80 a 100 se’ls ha d’assignar una ponderació de risc del 100%.

6. En seguiment del que estableix la lletra d de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a excepció de les exposicions que donen lloc a elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, les entitats poden, amb l’autorització prèvia de l’AFA, optar per no aplicar els requisits de l’apartat 1 d’aquest article a les seves exposicions enfront d’una contrapart que és la seva empresa matriu, la seva filial, una filial de la seva empresa matriu, o bé una societat que està vinculada d’acord amb una relació de control. L’AFA pot autoritzar a les entitats que ho sol·licitin, si es compleixen les condicions següents:

a) Que la contrapart sigui una entitat, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars subjecta als requisits prudencials apropiats;
b) Que la contrapart estigui completament inclosa en la mateixa consolidació que l’entitat;
c) Que la contrapart estigui subjecta als mateixos procediments d’avaluació, mesura i controls de riscos que l’entitat;
d) Que no hi hagi impediments importants, actuals o previstos, de tipus pràctic o jurídic per a la immediata transferència de fons propis o el reemborsament de passius per la contrapart a l’entitat.


Quan l’entitat, d’acord amb aquest apartat, està autoritzada a no aplicar els requisits de l’apartat 1, pot assignar una ponderació de risc del 0%.

7. En seguiment del que estableix la lletra e de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, amb l’excepció de les exposicions que donen lloc a elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2, les entitats poden, amb l’autorització prèvia de l’AFA, no aplicar els requisits de l’apartat 1 d’aquest article a les exposicions enfront de contraparts amb les quals l’entitat hagi subscrit un acord de responsabilitat contractual o legal, en el marc d’un sistema institucional de protecció, que protegeixi les entitats i, en particular, en garanteixi la liquiditat i solvència, a fi d’evitar la fallida, quan resulti necessari. L’AFA està facultada per concedir l’autorització quan concorrin les condicions següents:

a) Que se satisfacin les condicions establertes en les lletres a i d de l’apartat 6;
b) Que els acords garanteixin que el sistema institucional de protecció pot atorgar el suport necessari d’acord amb el compromís assumit, amb càrrec a fons directament a la seva disposició;
c) Que el sistema institucional de protecció compti amb mecanismes adequats i establerts de manera uniforme per al seguiment i la classificació de riscos i que ofereixin una visió exhaustiva de la situació de risc de cada membre i del sistema institucional de protecció en el seu conjunt, amb les corresponents possibilitats d’exercir una influència. Aquests mecanismes han de permetre controlar adequadament les exposicions en situació d’impagament tal com es defineix en el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4;
d) Que el sistema institucional de protecció efectuï la seva pròpia avaluació de riscos i la comuniqui als seus membres;
e) Que el sistema institucional de protecció elabori i publiqui anualment un informe consolidat que comprengui el balanç, el compte de resultats, l’informe de situació i l’informe de riscos del sistema institucional de protecció en conjunt, o bé un informe que comprengui el balanç agregat, el compte agregat de resultats, l’informe de situació i l’informe de riscos del sistema institucional de protecció en conjunt;
f) Que els membres del sistema institucional de protecció que desitgin abandonar el sistema estiguin obligats a notificar-ho amb una antelació d’almenys 24 mesos;
g) Que es descarti el còmput múltiple d’elements admissibles per al càlcul dels fons propis, així com qualsevol constitució inapropiada de fons propis entre els membres del sistema institucional de protecció;
h) Que el sistema institucional de protecció es basi en una àmplia participació d’entitats bancàries amb un perfil d’activitats predominantment homogeni;
i) Que l’adequació dels mecanismes als quals es fa referència en les lletres c i d sigui aprovada i comprovada a intervals regulars per les autoritats competents.


Quan l’entitat, d’acord amb aquest apartat, decideixi no aplicar el que disposa l’apartat 1, ha d’assignar una ponderació de risc del 0%.
Article 80. Exposicions a administracions centrals o bancs centrals

1. A les exposicions enfront d’administracions centrals i de bancs centrals se’ls ha d’aplicar una ponderació al risc del 100%, tret que siguin aplicables els tractaments establerts en els apartats 2 a 6.

2. Les exposicions enfront d’administracions centrals i de bancs centrals per a les quals es disposi d’una avaluació creditícia realitzada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que s’estableix al quadre 1 que es correspongui amb l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb l’article 102.

Quadre 1
Nivell de qualitat creditícia 1 2 3 4 5 6
Ponderació de risc 0 % 20 % 50 % 100% 100% 150%

3. A les exposicions enfront del BCE se’ls assigna una ponderació de risc del 0%.

4. A les exposicions enfront de l’Administració central del Principat d’Andorra, i de les administracions centrals i dels bancs centrals dels estats membres de la UE denominats i finançats en la moneda nacional de l’administració central corresponent i el banc central corresponent, se’ls assigna una ponderació de risc del 0%.

5. Per a les exposicions incloses en la disposició transitòria vint-i-vuitena:

a) El 2023, la ponderació de risc que s’ha d’aplicar als valors d’exposició ha de correspondre al 20% de la ponderació de risc assignada a tals exposicions de conformitat amb l’apartat 2;
b) El 2024, la ponderació de risc que s’ha d’aplicar als valors d’exposició ha de correspondre al 50% de la ponderació de risc assignada a tals exposicions de conformitat amb l’apartat 2;
c) El 2025, la ponderació de risc que s’ha d’aplicar als valors d’exposició ha de correspondre al 100% de la ponderació de risc assignada a tals exposicions de conformitat amb l’apartat 2.


6. Quan les autoritats competents d’un país tercer que apliqui disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra assignin una ponderació de risc inferior a la indicada als apartats 1 i 2 a les exposicions enfront de la seva administració central i del seu banc central denominades i finançades en la moneda nacional, les entitats poden ponderar de la mateixa manera aquestes exposicions.

Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica requisits de supervisió i regulació prudencial almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra.

7. Als efectes de l’apartat 6, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 7 de l’article 114 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 6 de l’article 80.
Article 81. Exposicions a administracions regionals o autoritats locals

1. Les exposicions enfront de les administracions comunals i de les administracions regionals o autoritats locals de països tercers han de tenir la mateixa ponderació de risc que les exposicions enfront d’entitats, tret que es tractin com a exposicions enfront d’administracions centrals segons el que es disposa en els apartats 2 o 4 o rebin una ponderació al risc com s’especifica a l’apartat 6. No resulta aplicable el tractament preferencial de les exposicions a curt termini que s’indica en l’apartat 2 de l’article 85, ni en l’apartat 2 de l’article 86.

2. A Les exposicions enfront de les administracions comunals del Principat d’Andorra se’ls ha d’aplicar una ponderació de risc del 0%. Les exposicions enfront d’administracions regionals o de les autoritats locals de països de la UE han de rebre el mateix tractament que les exposicions enfront de l’administració central de la jurisdicció en què estan establertes, quan no hi hagi cap diferència de risc entre aquestes exposicions a causa dels poders específics de recaptació dels primers i de l’existència d’acords institucionals específics, l’efecte dels quals és reduir el seu risc d’impagament.

3. Les exposicions enfront d’esglésies o a comunitats religioses constituïdes com a persones jurídiques de dret públic, en la mesura que recaptin impostos d’acord amb la legislació que els confereix el dret a fer-ho, es tracten com a exposicions enfront d’administracions regionals i d’autoritats locals. En aquest cas, l’apartat 2 no resulta aplicable.

4. Quan les autoritats competents d’un país tercer que apliqui disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra atorguin a les exposicions enfront de les administracions regionals i de les autoritats locals el mateix tractament que a les exposicions enfront de la seva administració central, i quan no hi hagi cap diferència de risc entre aquestes exposicions per la capacitat de recaptació específica de les administracions regionals i de les autoritats locals i l’existència de mecanismes institucionals concrets per reduir el risc d’impagament, les entitats poden ponderar de la mateixa manera les exposicions enfront d’aquestes administracions regionals i autoritats locals.

Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica disposicions de supervisió i regulació com a mínim equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra.

5. Als efectes de l’apartat 4, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 115 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 4 de l’article 81.

6. Les exposicions enfront d’administracions regionals i d’autoritats locals de països membres de la UE no incloses als apartats 2 i 4 i que estiguin denominades i finançades en la moneda nacional de l’administració regional o autoritat local pertinent reben una ponderació al risc del 20%.
Article 82. Exposicions a ens del sector públic

1. Les exposicions enfront d’ens del sector públic per als quals no es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, han de rebre una ponderació de risc en funció del nivell de qualitat creditícia assignat a les exposicions enfront de l’administració central del país en que està constituït l’ens del sector públic, d’acord amb el quadre 2 següent.

Quadre 2
Nivell de qualitat creditícia assignat al Govern central 1 2 3 4 5 6
Ponderació de risc 20% 50% 100% 100% 100% 150%

Pel que fa a exposicions enfront d’ens del sector públic constituïts en països en què l’administració central no tingui qualificació creditícia, la ponderació de risc a aplicar per les entitats ha de ser del 100%.

2. Les exposicions enfront d’ens del sector públic per als quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de tractar d’acord amb el que estableix l’article 86. No resulta aplicable a aquest ens el tracte preferent de les exposicions a curt termini indicat en l’apartat 2 de l’article 85 ni tampoc en l’apartat 2 de l’article 86.

3. Per a les exposicions enfront d’ens del sector públic amb un venciment original de tres mesos o inferior, la ponderació de risc a aplicar és del 20%.

4. En circumstàncies excepcionals, les exposicions enfront d’ens del sector públic poden rebre el mateix tractament que les exposicions enfront de l’administració central, de l’administració regional o de l’autoritat local de la jurisdicció en què es trobin establertes, quan en l’opinió de les autoritats competents d’aquesta jurisdicció, no hi ha diferència de riscos entre aquestes exposicions a causa de l’existència d’una garantia adequada per part de l’administració central, l’administració regional o l’autoritat local.

5. Quan les autoritats competents de la jurisdicció d’un país tercer que aplica disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra atorguin a les exposicions enfront d’ens del sector públic el tracte previst en els apartats 1 o 2, les entitats poden ponderar de la mateixa manera les exposicions al risc enfront d’aquests ens del sector públic. En cas contrari, les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 100%.

Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar una decisió, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, sobre si un tercer país aplica requisits de supervisió i regulació prudencial almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra.

6. Als efectes de l’apartat 5, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 115 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 5 de l’article 82.
Article 83. Exposicions a bancs multilaterals de desenvolupament

1. Les exposicions enfront de bancs multilaterals de desenvolupament no incloses en l’apartat 2 es tracten de la mateixa manera que les exposicions enfront d’entitats. No resulta aplicable el tractament preferencial de les exposicions a curt termini que s’indica en l’apartat 2 de l’article 85, l’apartat 2 de l’article 86 i l’apartat 3 de l’article 87.

La Corporació Interamericana d’Inversions, el Banc de Desenvolupament i Comerç del Mar Negre, el Banc Centreamericà d’Integració Econòmica i la CAF - Banc de Desenvolupament d’Amèrica Llatina es consideren bancs multilaterals de desenvolupament.

2. A les exposicions enfront dels bancs multilaterals de desenvolupament següents se’ls assigna una ponderació de risc del 0%:

a) Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament;
b) Corporació Financera Internacional;
c) Banc Interamericà de Desenvolupament;
d) Banc Asiàtic de Desenvolupament;
e) Banc Africà de Desenvolupament;
f) Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa;
g) Banc Nòrdic d’Inversions;
h) Banc de Desenvolupament del Carib;
i) Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament;
j) Banc Europeu d’Inversions;
k) Fons Europeu d’Inversions;
l) Oficina Multilateral de Garantia d’Inversió;
m) Fons Financers Internacionals per a la Immunització;
n) Banc Islàmic de Desenvolupament.


3. S’ha d’assignar una ponderació de risc del 30% a la fracció no desemborsada de capital subscrit en el Fons Europeu d’Inversions.
Article 84. Exposicions enfront d’organitzacions internacionals

A les exposicions enfront de les següents organitzacions internacionals se’ls assigna una ponderació de risc del 0%:

a) Unió Europea;
b) Fons Monetari Internacional;
c) Banc de Pagaments Internacionals;
d) Fons Europeu d’Estabilitat Financera;
e) Mecanisme Europeu d’Estabilitat;
f) Una institució financera internacional establerta per dos o més estats membres de la UE la finalitat de la qual és mobilitzar fons i prestar assistència financera en benefici dels seus membres que experimentin greus dificultats de finançament o es vegin amenaçats per greus problemes de finançament.

Article 85. Exposicions enfront d’entitats

1. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de ponderar per risc d’acord amb el que estableix l’article 86. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals no es disposi d’una avaluació creditícia per una ECAI designada s’han de ponderar per risc d’acord amb el que estableix l’article 87.

2. A les exposicions enfront d’entitats amb un venciment residual de tres mesos o un termini inferior, denominades i finançades en la moneda nacional del prestatari, se’ls assigna una ponderació de risc que estigui en una categoria per sota de la ponderació de risc preferent, segons el que preveuen els apartats 4 a 6 de l’article 80, assignat a les exposicions enfront de l’administració central en què estigui constituïda la entitat.

3. Les exposicions amb venciment residual de tres mesos o un termini inferior, denominades i finançades en la moneda nacional del prestatari, no poden rebre una ponderació de risc inferior al 20%.

4. Les exposicions enfront d’una entitat en forma de reserves mínimes el manteniment de les quals exigeixi el BCE o els bancs centrals dels estats membres de la UE reben la mateixa ponderació que les exposicions enfront de bancs centrals de països membres de la UE, sempre que:

a) Les reserves es mantinguin d’acord amb el Reglament (CE) núm. 1745/2003 del BCE, del 12 de setembre del 2003, relatiu a l’aplicació de les reserves mínimes, o en reglaments posteriors que el substitueixin, o de conformitat amb requisits nacionals que siguin equivalents en tots els aspectes significatius als previstos en aquest Reglament;
b) En cas de fallida o insolvència de l’entitat en què es mantenen les reserves, aquestes reserves siguin retornades totalment i en el moment oportú a l’entitat i no s’utilitzin per cobrir altres passius de l’entitat.


5. Les exposicions enfront d’una entitat bancària andorrana o d’un país membre de la UE corresponents a les inversions en què es materialitza la reserva en garantia de dipòsits o la reserva en garantia d’inversions previstes en la disposició addicional primera de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, reben la mateixa ponderació que les exposicions enfront de l’Administració central del Principat d’Andorra.

6. Les exposicions enfront d’entitats financeres autoritzades i supervisades per les autoritats competents i subjectes a requisits prudencials comparables als aplicats a les entitats en termes de solidesa es tracten de la mateixa manera que les exposicions davant d’entitats.
Article 86. Exposicions enfront d’entitats qualificades

1. A les exposicions enfront d’entitats amb un venciment residual de més de tres mesos per a les quals es disposa d’una avaluació creditícia per una ECAI designada, se’ls assigna una ponderació de risc d’acord amb el que estableix el quadre 3, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableix l’article 102.

Quadre 3
Nivell de qualitat creditícia 1 2 3 4 5 6
Ponderació de risc 20% 50% 50% 100% 100% 150%

2. A les exposicions enfront d’una entitat amb venciment residual inferior o igual a tres mesos per a les quals es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, se’ls assigna una ponderació de risc segons el quadre 4, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableix l’article 102.

Quadre 4
Nivell de qualitat creditícia 1 2 3 4 5 6
Ponderació de risc 20% 20% 20% 50% 50% 150%

3. La interacció entre el tractament de l’avaluació creditícia a curt termini d’acord amb el que estableix l’article 97 i el tracte preferent general de les exposicions a curt termini que s’estableix en l’apartat 2 ha de ser la següent:

a) Quan no hi hagi una avaluació de l’exposició a curt termini, s’ha d’aplicar el tractament preferent general per a exposicions a curt termini, tal com s’especifica en l’apartat 2, a totes les exposicions enfront d’entitats amb venciment residual de fins a tres mesos;
b) Quan hi hagi una avaluació a curt termini i aquesta avaluació determina l’aplicació d’una ponderació de risc més favorable o idèntica a la derivada del tractament preferent general per a exposicions a curt termini previst en l’apartat 2, llavors l’avaluació a curt termini es pot utilitzar només per a aquesta exposició específica. Les altres exposicions a curt termini han de rebre el tractament preferent general aplicable a les exposicions a curt termini previst en l’apartat 2;
c) Quan hi hagi una avaluació a curt termini i aquesta avaluació determina l’aplicació d’una ponderació de risc menys favorable que la derivada del tracte preferent general per a exposicions a curt termini previst en l’apartat 2, no s’ha d’utilitzar el tracte preferent general per a exposicions a curt termini, i consegüentment, tots els crèdit a curt termini no qualificats reben la ponderació de risc que es derivi d’aquesta avaluació a curt termini.

Article 87. Exposicions enfront d’entitats no qualificades

1. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals no es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc en funció de la qualitat creditícia assignada a les exposicions enfront d’administració central del país en què estigui constituïda l’entitat, d’acord amb el que estableix el quadre 5.

Quadre 5
Nivell de qualitat creditícia assignat al Govern central 1 2 3 4 5 6
Ponderació de risc 20% 50% 100% 100% 100% 150%

2. Per a les exposicions enfront d’entitats no qualificades constituïdes en països tercers on l’administració central no tingui qualificació creditícia, la ponderació de risc a aplicar ha de ser del 100%.

3. Per a exposicions enfront d’entitats no qualificades amb un venciment efectiu original de tres mesos o un termini inferior, la ponderació de risc a aplicar és del 20%.

4. No obstant els apartats 2 i 3, per a les exposicions enfront d’entitats no qualificades relatives a transaccions de finançament comercial que siguin transaccions autoliquidables a curt termini, vinculades al comerç de béns i serveis, amb un venciment residual de fins a un any al qual es refereix el punt 63 de l’apartat 1 de l’article 4, la ponderació de risc a aplicar ha de ser del 50% i quan el venciment residual d’aquestes exposicions sigui de 30 dies com a màxim, la ponderació de risc és del 20%.
Article 88. Exposicions a empreses

1. Les exposicions en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc d’acord amb el quadre 6, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableix l’article 102.

Quadre 6
Nivell de qualitat creditícia 1 2 3 4 5 6
Ponderació de risc 20 % 50 % 100 % 100% 150% 150%

2. Les exposicions per a les quals no es disposi d’aquesta avaluació de crèdit han de rebre una ponderació de risc del 100% o l’assignada a les exposicions enfront de l’administració central de la jurisdicció en què estigui constituïda l’empresa, si aquesta última fos superior, excepte les empreses de titularitat pública de dret andorrà que compleixin els criteris que defineixi l’AFA mitjançant un comunicat tècnic per equiparar-les a exposicions enfront de l’administració central de l’Estat. Aquest comunicat s’ha d’emetre tan bon punt sigui aplicable aquest Reglament.
Article 89. Exposicions minoristes

Les exposicions que compleixen els criteris següents tenen una ponderació de risc del 75%:

a) L’exposició s’assumeix a una o diverses persones físiques o a una petita o mitjana empresa (PIME).
b) L’exposició forma part d’un nombre significatiu d’exposicions amb característiques similars de manera que es redueixen substancialment els riscos associats a aquest préstec.
c) L’import total degut a l’entitat i a les empreses matrius i les seves filials, inclosa qualsevol exposició en situació d’impagament, pel client deutor o grup de clients deutors vinculats entre si, amb exclusió, no obstant, de les exposicions, plenament i íntegrament garantides amb béns immobles residencials que han estat assignats a la categoria d’exposició establerta en la lletra i de l’article 78, no és, segons les dades de què disposa l’entitat, superior a un milió d’euros. L’entitat ha de prendre mesures raonables a fi d’obtenir aquestes dades.


Per a les exposicions en països tercers enfront de petites i mitjanes empreses s’han de seguir els criteris definits en aquesta matèria per l’autoritat competent del país tercer en qüestió. En absència d’una definició de petita i mitjana empresa en un país tercer en el qual l’entitat tingui una exposició en aquest tipus d’empresa, s’han d’aplicar els criteris definits per a petita i mitjana empresa al Principat d’Andorra.

Les entitats disposen d’un període d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament per obtenir la informació econòmica financera de les empreses que es puguin qualificar com a petites i mitjanes empreses per tal d’acollir-se al tracte favorable que preveu la lletra a d’aquest article.

Els valors no poden pertànyer a la categoria d’exposicions minoristes.

Les exposicions que no compleixin els requisits de les lletres a a c del paràgraf primer d’aquest article no poden classificar-se en la categoria d’exposicions minoristes.

El valor actual dels pagaments mínims minoristes per l’arrendament poden classificar-se en la categoria d’exposicions minoristes.
Article 90. Exposicions garantides amb hipoteques sobre béns immobles

1. Les exposicions, o qualsevol part d’aquestes exposicions, íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles han de rebre una ponderació de risc del 100%, quan no es compleixen les condicions establertes als articles 91 o 92, llevat de qualsevol part de l’exposició que es classifiqui en una altra categoria d’exposició. A la part de l’exposició que excedeix el valor de la hipoteca del bé immoble s’hi ha d’assignar la ponderació de risc aplicable a les exposicions no garantides de la contrapart implicada.

La part d’una exposició que es consideri plenament garantida per béns immobles no pot ser superior a l’import pignorat del valor de mercat o el valor hipotecari del bé immoble en qüestió.

2. Basant-se en les dades recollides en virtut de l’article 62 i mitjançant qualssevol altres indicadors pertinents, l’AFA ha d’avaluar periòdicament, i almenys anualment, si la ponderació de risc del 35%, a la qual fa referència l’article 91, assignada a les exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, així com la ponderació de risc del 50%, a la qual es refereix l’article 92, assignada a les exposicions garantides per béns immobles comercials ubicats al Principat d’Andorra o en països tercers, està degudament fonamentada en els aspectes següents:

a) L’historial de pèrdues de les exposicions garantides per béns immobles;
b) Les perspectives futures dels mercats de béns immobles.


L’AFA pot establir, quan escaigui, un ponderació al risc més elevada o criteris més estrictes que els continguts a l’apartat 2 de l’article 91 i l’apartat 2 de l’article 92, sobre la base de consideracions d’estabilitat financera.

Pel que fa referència a les exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, l’AFA pot establir mitjançant un comunicat tècnic una ponderació de risc compresa entre els percentatges del 35% i el 150%, tant per a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra com en països tercers.

Pel que fa referència a les exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials, l’AFA pot establir mitjançant un comunicat tècnic la ponderació de risc entre els percentatges del 50% i el 150%, tant per a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra com en països tercers.

En el marc d’aquest intervals, s’ha d’establir la ponderació al risc superior basant-se en l’historial de pèrdues i tenint en compte les perspectives futures dels mercats immobiliaris al Principat d’Andorra i països tercers en què les entitats tinguin exposicions rellevants, així com consideracions d’estabilitat financera. Quan l’avaluació posi de manifest que les ponderacions de risc indicades a l’apartat 2 de l’article 91 i l’apartat 2 de l’article 92 no reflecteixin els riscos reals relacionats amb cada un dels segments del mercat immobiliari d’aquestes exposicions, completament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials o comercials, l’AFA ha d’establir unes ponderacions de risc més elevades per a aquests segments d’exposició a béns immobles que corresponguin als riscos reals.

L’AFA ha de consultar amb el ministeri encarregat de les finances els ajustos de les ponderacions de risc i els criteris aplicats, que s’han de calcular d’acord amb els criteris establerts en aquest apartat així com les condicions que es defineixin en virtut de la lletra b l’apartat 4.

3. Quan l’AFA estableixi una ponderació de risc més elevada o uns criteris més estrictes, les entitats disposaran d’un període transitori de sis mesos per aplicar la nova ponderació al risc. L’AFA ha de publicar a la seva pàgina web les ponderacions de risc i els criteris observats en la fixació de ponderacions al risc superiors als valors inferiors dels intervals indicats en l’apartat 2 aplicables a les exposicions garantides amb hipoteques sobre béns immobles residencials i comercials ubicades al Principat d’Andorra, o les ponderacions de risc que siguin diferents de les ponderacions de risc fixades sobre aquest mateix tipus d’exposicions per altres autoritats competents de països tercers en què les entitats tinguin exposicions rellevants en aquestes jurisdiccions.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el següent:

a) Els criteris rigorosos per avaluar el valor hipotecari que preveu l’apartat 1;
b) Les condicions previstes en l’apartat 2 que l’AFA ha de tenir en compte en determinar uns valors de ponderació de risc més elevats, en particular el terme consideracions d’estabilitat financera.

Article 91. Exposicions garantides plenament i íntegrament per hipoteques sobre béns immobles residencials

1. Tret que l’AFA disposi el contrari en virtut de l’apartat 2 de l’article 90, les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials es tracten de la manera següent:

a) Les exposicions o qualsevol part d’aquestes exposicions, garantides plenament i íntegrament per hipoteques sobre béns immobles residencials que estan ocupats o arrendats, o que hagin de ser ocupats o arrendats, pel propietari o propietari efectiu, en cas que es tracti d’una societat d’inversió personal, han de rebre una ponderació de risc del 35%;
b) Les exposicions enfront d’un arrendatari derivades d’operacions d’arrendament financer de béns immobles residencials en què l’entitat és l’arrendador i l’arrendatari té una opció de compra sobre el bé han de rebre una ponderació de risc del 35%, sempre que l’exposició de l’entitat estigui plenament i íntegrament garantida per la propietat del bé en qüestió.


2. Les entitats només han de considerar que una exposició, o una part d’aquesta exposició, està plenament i íntegrament garantida als efectes de l’apartat 1 quan es compleixen les condicions següents:

a) Que el valor del bé no depengui substancialment de la qualitat creditícia del propietari. A l’hora de determinar l’abast de la dita dependència, les entitats poden excloure les situacions en què factors purament macroeconòmics afecten tant el valor de l’immoble com la capacitat de compliment del prestatari;
b) Que el risc del prestatari no depengui substancialment del rendiment del bé immoble o projecte subjacent, sinó de la capacitat subjacent del prestatari per reemborsar el seu deute per altres mitjans, de manera que el reemborsament del crèdit no depengui substancialment de cap flux de caixa generat per l’immoble subjacent que serveix de garantia real. En relació amb aquests altres mitjans, les entitats han de determinar les ràtios màximes de préstec sobre ingressos en el marc de la seva política de préstec i han d’obtenir proves adequades dels pertinents ingressos en concedir el préstec;
c) Que es compleixen els requisits fixats en l’article 122 i les normes de valoració establertes en l’apartat 1 de l’article 140;
d) Tret de decisió en contra, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 90, que la part del préstec a la qual s’assigni la ponderació de risc del 35% no excedeixi el 80% del valor de mercat del bé immoble en qüestió, o del 80% del seu valor hipotecari.


3. Les entitats poden no aplicar el que disposa la lletra b de l’apartat 2, respecte de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials situats en el territori d’un país tercer, quan l’autoritat competent d’aquest país hagi publicat dades que demostrin la presència en aquest territori d’un mercat de béns immobles residencials ben desenvolupat i amb una llarga trajectòria, amb taxes de pèrdua que no superen els límits següents:

a) Les pèrdues derivades dels préstecs garantits per immobles residencials fins al 80% del valor de mercat o el 80% del valor hipotecari (llevat que es decideix el contrari, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 90) no ha de superar el 0,3% dels préstecs pendents garantits mitjançant béns immobles residencials en un any determinat;
b) Les pèrdues totals derivades dels préstecs garantits per immobles residencials no han de superar el 0,5% dels préstecs pendents garantits mitjançant immobles residencials en un any determinat.


4. Si no es compleix un dels límits a què fa referència l’apartat 3 en un any determinat, deixa de ser possible utilitzar l’apartat 3, i la condició prevista en el punt b de l’apartat 2 s’ha d’aplicar fins que es tornin a satisfer les condicions de l’apartat 3 en un any posterior.
Article 92. Exposicions garantides plenament i íntegrament per hipoteques sobre béns immobles comercials

1. Tret que l’AFA disposi el contrari en virtut de l’apartat 2 de l’article 90, les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques en immobles comercial es tracten de la manera següent:

a) Les exposicions, o qualsevol part d’aquestes exposicions, garantides plenament i íntegrament per hipoteques sobre oficines o altres locals comercials han de rebre una ponderació de risc del 50%;
b) Les exposicions relacionades amb operacions d’arrendament financer d’oficines o altres locals comercials en què l’entitat és l’arrendador i l’arrendatari tingui una opció de compra sobre el bé han de rebre una ponderació de risc del 50%, sempre que l’exposició de l’entitat estigui plenament i íntegrament garantida per la propietat del bé en qüestió.


2. Les entitats només han de considerar que una exposició, o una part de l’exposició, està plenament i exposició garantida a efectes de l’apartat 1 quan es compleixen les condicions següents:

a) Que el valor del bé no depengui substancialment de la qualitat creditícia del prestatari. A l’hora de determinar l’abast de la dependència, les entitats poden excloure les situacions en què factors purament macroeconòmics afecten tant el valor de l’immoble com la capacitat de compliment del prestatari;
b) Que el risc del prestatari no depengui substancialment del rendiment del bé immoble o projecte subjacent, sinó de la capacitat subjacent del prestatari per reemborsar el seu deute per altres mitjans, de manera que el reemborsament del crèdit no depengui substancialment de cap flux de caixa generat per l’immoble subjacent que serveix de garantia real;
c) Que es compleixin els requisits fixats en l’article 122;
d) Que la ponderació del 50% aplicable, llevat de decisió en contra de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 90, s’assigni a una part del préstec que no excedeixi el 50% del valor de mercat del bé immoble o, als països tercers que hagin establert criteris rigorosos per avaluar el valor hipotecari mitjançant disposicions legals o reglamentàries, el 60% del seu valor hipotecari, llevat de decisió en contra de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 90.


3. Les entitats poden no aplicar el que estableix la lletra b de l’apartat 2, respecte de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials situats en el territori d’un país tercer, quan l’autoritat competent d’aquest país hagi publicat dades que demostrin la presència en aquest territori d’un mercat de béns immobles comercials ben desenvolupat i amb una llarga trajectòria, amb taxes de pèrdua que no superen els límits següents:

a) Les pèrdues derivades dels préstecs garantits per immobles comercials fins al 50% del valor de mercat o el 60% del valor hipotecari, llevat de decisió en contra en virtut de l’apartat 2 de l’article 90, no superen el 0,3% dels préstecs pendents garantits mitjançant béns immobles comercials;
b) Les pèrdues totals derivades dels préstecs garantits mitjançant béns immobles comercials no superen el 0,5% dels préstecs pendents garantits mitjançant béns immobles comercials.


4. Si algun dels límits a què es refereix l’apartat 3 no es compleix en un any determinat, deixa de ser possible utilitzar l’apartat 3, i la condició de la lletra b de l’apartat 2 s’ha d’aplicar fins que es compleixen les condicions de l’apartat 3 en un any posterior.
Article 93. Exposicions en situació d’impagament

1. La part no garantida de qualsevol element, en cas que el deutor es trobi en situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4, o, en cas d’exposicions minoristes, la part no garantida de qualsevol línia de crèdit en situació d’impagament, ha de rebre una ponderació de risc del:

a) 150%, quan els ajustos per risc de crèdit específic siguin inferiors al 20% de la part no garantida del valor d’exposició sense tals ajustaments;
b) 100%, quan els ajustos per risc de crèdit específic no siguin inferiors al 20% de la part no garantida del valor d’exposició sense tals ajustaments.


2. Per determinar la part garantida d’un element en situació de mora, es consideren admissibles les mateixes garanties que a efectes de mitigació del risc de crèdit d’acord amb la secció tercera.

3. El valor de l’exposició restant, un cop efectuats els ajustaments per risc de crèdit específic de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, de conformitat amb l’article 91, ha de rebre una ponderació de risc del 100%, si s’ha produït una situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4.

4. El valor de l’exposició restant, un cop efectuats els ajustaments per risc de crèdit específic de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials, de conformitat amb l’article 92, ha de rebre una ponderació de risc del 100%, si s’ha produït una situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4.
Article 94. Elements associats a riscos especialment elevats

1. Les entitats han d’assignar, quan sigui procedent, una ponderació de risc del 150% a les exposicions, incloses les consistents en accions o participacions en organismes d’inversió col·lectiva, que comportin riscos especialment elevats.

2. Entre les exposicions amb riscos especialment elevats ha de figurar qualsevol de les exposicions següents:

a) Inversions en empreses de capital risc;
b) Inversions en fons d’inversió alternatius palanquejats excepte quan el mandat del fons no permet un palanquejament mitjançant instruments financers derivats superior al valor net total de la cartera del fons;
c) Inversions en fons de capital;
d) Finançament especulatiu de béns immobles.


3. En avaluar si una exposició diferent de les exposicions a què es refereix l’apartat 2 porta aparellada riscos especialment elevats, les entitats han de tenir en compte les característiques de risc següents:

a) Hi ha un alt risc de pèrdua com a conseqüència d’un impagament del deutor;
b) Resulta impossible avaluar adequadament si l’exposició entra en el punt a.


4. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment per especificar quins tipus d’exposicions porten aparellats riscos especialment elevats i en quines circumstàncies.
Article 95. Exposicions en forma de bons garantits

1. Per poder acollir-se al tractament preferent establert als apartats 4 i 5, els bons als quals es refereix l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà (d’ara en endavant, “bons garantits”) han de complir els requisits establerts en l’apartat 7 i han d’estar garantits per algun dels actius admissibles següents:

a) Les exposicions enfront d’administracions centrals, bancs centrals, ens del sector públic, administracions regionals o autoritats locals, tant del Principat d’Andorra com d’altres països de la UE o que estiguin garantits per aquests.
b) Les exposicions enfront d’administracions centrals i bancs centrals de països tercers, bancs multilaterals de desenvolupament i organitzacions internacionals, o garantides per aquests, que estiguin admeses en el nivell 1 de qualitat creditícia d’acord amb aquesta secció, i les exposicions enfront d’ens del sector públic, administracions regionals i autoritats locals de països tercers, o garantides per aquests, que rebin la mateixa ponderació de risc que les exposicions enfront d’entitats o d’administracions centrals i bancs centrals, d’acord amb el que s’estableix en els apartats 1 o 2 de l’article 81, o en els apartats 1, 2 i 4 de l’article 82, respectivament, i que estiguin admeses en el nivell 1 de qualitat creditícia d’acord amb aquesta secció, així com exposicions en el sentit d’aquest punt admeses com a mínim en el nivell 2 de qualitat creditícia d’acord amb aquesta secció, sempre que no superin el 20% de l’import nominal dels bons garantits pendents de l’entitat emissora.
c) Exposicions enfront d’entitats admeses en el nivell 1 de qualitat creditícia, d’acord amb aquesta secció. L’exposició total d’aquestes característiques no ha de superar el 15% de l’import nominal dels bons garantits pendents de l’entitat emissora. Les exposicions enfront d’entitats amb domicili en un país membre de la UE amb un venciment no superior a 100 dies no s’han de sotmetre al requisit del nivell 1 de qualitat creditícia, però aquestes entitats han de ser admeses com a mínim en el nivell 2 de qualitat creditícia, d’acord amb aquesta secció.
d) Préstecs garantits per:
i) Béns immobles residencials fins a l’import inferior d’entre el principal de les hipoteques, combinades amb totes les hipoteques anteriors, i el 80% del valor dels béns pignorats; o
ii) Participacions no subordinades emeses per entitats de titulització autoritzades i regides per la legislació nacional d’un estat membre de la UE que titulitzi exposicions relacionades amb béns immobles residencials. En cas que aquestes participacions no subordinades s’utilitzin com a garantia real, la supervisió pública especial per protegir els titulars dels bons a què es refereix l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà s’ha d’assegurar que els actius subjacents d’aquestes participacions estiguin, en qualsevol moment mentre es trobin inclosos en el conjunt de la cobertura, compostos en un 90%, com a mínim, per hipoteques residencials combinades amb qualsevol de les hipoteques anteriors fins a un import inferior d’entre el principal degut per les participacions, el principal de les hipoteques i el 80% del valor dels béns pignorats, que les participacions siguin admeses en el nivell 1 de qualitat creditícia d’acord amb aquesta secció i que aquestes participacions no excedeixin el 10% de l’import nominal de l’emissió pendent;

e) Préstecs garantits per:
i) Béns immobles comercials fins a l’import inferior d’entre el principal de les hipoteques, combinades amb qualsevol hipoteques anteriors, i el 60% del valor dels béns pignorats; o
ii) Participacions no subordinades emeses per entitats de titulització autoritzades i regides per la legislació nacional d’un estat membre de la UE que titulitzi exposicions relacionades amb béns immobles comercials. En cas que aquestes participacions no subordinades s’utilitzin com a garantia real, la supervisió pública especial per protegir els titulars dels bons a què es refereix l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà s’ha d’assegurar que els actius subjacents d’aquestes participacions estiguin, en qualsevol moment mentre es trobin inclosos en el conjunt de cobertura, compostos en un 90%, com a mínim, per hipoteques comercials combinades amb qualsevol de les hipoteques anteriors fins un import inferior entre el principal degut per les participacions, el principal de les hipoteques i el 60% del valor dels béns pignorats, que les participacions siguin admeses en el nivell 1 de qualitat creditícia d’acord amb aquesta secció i que aquestes participacions no excedeixin el 10% de l’import nominal de l’emissió pendent.

Els préstecs garantits per béns immobles comercials són admissibles quan la relació préstec/valor sigui superior al 60% fins a un màxim del 70%, si el valor total dels actius pignorats per cobrir els bons garantits supera com a mínim en un 10% l’import nominal pendent del bo garantit i el crèdit del titular dels bons reuneix les condicions de certesa legal establertes en la secció tercera. El crèdit del titular dels bons ha de tenir prioritat davant tots els altres crèdits sobre la garantia real;
f) Préstecs garantits amb privilegis marítims sobre vaixells, fins a la diferència entre el 60% del valor de la nau pignorada i el valor de qualsevol dels privilegis marítims anteriors.


Als efectes de la lletra c, l’incís ii de la lletra d i l’incís ii de la lletra e de l’apartat 1, els límits als quals es refereixen aquests punts no s’han d’aplicar a exposicions originades per la transmissió i gestió de pagament de deutors, o ingressos per liquidació, de préstecs garantits per béns immobles constituïts en garantia de participacions no subordinades o títols de deute.

L’AFA pot no aplicar en part el que preveu la lletra c de l’apartat 1 i autoritzar el nivell 2 de qualitat creditícia en relació amb una exposició total de fins a un 10% de l’import nominal dels bons garantits pendents de l’entitat emissora, sempre que es pugui demostrar que l’aplicació del requisit del nivell 1 de qualitat creditícia previst en aquesta lletra suposa importants problemes potencials de concentració tant en l’àmbit domèstic com en països tercers.

2. Les situacions esmentades en les lletres a a e de l’apartat 1 també han d’incloure garanties reals que estiguin exclusivament destinades, en virtut de la legislació, a la protecció dels titulars dels bons davant les possibles pèrdues.

3. Les entitats han de complir, respecte dels béns immobles que cobreixen els bons garantits, els requisits establerts a l’article 122.

4. Els bons garantits per als quals està disponible una avaluació de crèdit per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc segons el quadre 6 bis, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableix l’article 102.

Quadre 6 bis
Nivell de qualitat creditícia 1 2 3 4 5 6
Ponderació de risc 10% 20% 20% 50% 50% 100%

5. Els bons garantits per als quals no es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de ponderar sobre la base de ponderació de risc assignada a les exposicions preferents no garantides enfront de l’entitat emissora. S’han d’aplicar les correspondències de ponderació de risc següents:

a) Quan la ponderació de risc de les exposicions enfront de l’entitat és del 20%, la del bo garantit ha de ser del 10%;
b) Quan la ponderació de risc de les exposicions enfront de l’entitat és del 50%, la del bo garantit ha de ser del 20%;
c) Quan la ponderació de risc de les exposicions enfront de l’entitat és del 100%, la del bo garantit ha de ser del 50%;
d) Quan la ponderació de risc de les exposicions enfront de l’entitat és del 150%, la del bo garantit ha de ser del 100%.


6. Els bons garantits emesos abans del 31 de desembre del 2012 no estan subjectes als requisits dels apartats 1 i 3. Poden acollir-se al tracte preferent a què es refereixen els apartats 4 i 5 fins al venciment.

7. Les exposicions en forma de bons garantits poden acollir-se al tractament preferent, sempre que l’entitat que inverteixi en els bons garantits pugui demostrar a l’AFA el següent:

a) Que rep informació sobre la cartera, almenys en relació amb:
i) El valor conjunt de cobertura i els bons garantits pendents;
ii) La distribució geogràfica i el tipus dels actius de garantia, la quantia del crèdit, el tipus d’interès i el risc de canvi;
iii) L’estructura de venciment dels actius de garantia i bons garantits;
iv) El percentatge de préstecs en mora de més de 90 dies;

b) Que l’emissor posa a disposició de l’entitat, cada sis mesos com a mínim, la informació a què es refereix la lletra a.

Article 96. Elements corresponents a posicions de titulització

Les exposicions ponderades per risc corresponents a posicions de titulització s’han de calcular d’acord amb la secció quarta.
Article 97. Exposicions enfront d’entitats i d’empreses amb avaluació creditícia a curt termini

Les exposicions a entitats i empreses en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia a curt termini efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que estableixi el quadre 7, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI.

Quadre 7
Nivell de qualitat creditícia 1 2 3 4 5 6
Ponderació de risc 20% 50% 100% 150% 150% 150%

Article 98. Exposicions en forma de participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva (OIC)

1. Les exposicions en forma de participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva han de rebre una ponderació de risc del 100%, llevat que l’entitat apliqui el mètode d’avaluació del risc de crèdit que preveu l’apartat 2, l’enfocament de transparència que preveu l’apartat 4 o el mètode de la ponderació de risc mitjana que preveu l’apartat 5, en el supòsit que es compleixin les condicions de l’apartat 3.

2. Les exposicions en forma de participacions o accions en OIC en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que estableix el quadre 8, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableix l’article 102.

Quadre 8
Nivell de qualitat creditícia 1 2 3 4 5 6
Ponderació de risc 20% 50% 100% 100% 150% 150%

3. Les entitats han de poder determinar la ponderació de risc d’una OIC de conformitat amb els apartats 4 i 5, sempre que es compleixin els criteris d’admissibilitat següents:

a) Que sigui una OIC de dret andorrà o d’un país tercer que estigui gestionat per una societat subjecta a supervisió, i que concorrin les condicions següents:
i) Que la supervisió de la societat gestora de l’OIC es consideri equivalent a la que s’aplica al Principat d’Andorra;
ii) Que hi hagi suficient cooperació entre l’AFA i l’autoritat competent del país tercer;

b) Que el prospecte complet o document equivalent de l’OIC indiqui:
i) Les categories d’actius en què l’OIC estigui autoritzada a invertir;
ii) Si s’apliquen límits d’inversió, els límits relatius aplicats i les metodologies utilitzades per calcular-los;

c) Que les activitats de l’OIC siguin objecte d’un informe presentat almenys, anualment, de manera que es puguin avaluar l’actiu i el passiu, així com els ingressos i les operacions durant el període de referència.


4. Quan l’entitat conegui les exposicions subjacents d’un OIC, pot prendre-les en consideració a fi de calcular una ponderació de risc mitjana per a les seves exposicions en forma de participacions o accions en l’OIC d’acord amb els mètodes indicats en aquesta secció. En el supòsit que una exposició subjacent de l’OIC sigui, al seu torn, una exposició en forma de participacions o accions en un altre OIC que s’ajusti als criteris de l’apartat 3, l’entitat pot prendre en consideració les exposicions subjacents d’aquesta altra OIC.

5. Quan l’entitat desconeix les exposicions subjacents d’una OIC, pot calcular una ponderació de risc mitjana per a les seves exposicions en forma de participacions o accions en l’OIC d’acord amb els mètodes indicats en aquesta secció; per a això, ha d’assumir que l’OIC inverteix en primer terme, i fins on li ho permet el seu mandat, en les categories d’exposicions a les quals corresponen els majors requisits de capital, i realitza tot seguit inversions en ordre descendent fins a arribar al límit total màxim d’inversió.

Les entitats poden encomanar als tercers que a continuació s’indiquen el càlcul i la comunicació, d’acord amb els mètodes previstos en els apartats 4 i 5, de la ponderació de risc de l’OIC:

a) A l’entitat dipositària o l’entitat financera dipositària de l’OIC, sempre que l’OIC inverteixi exclusivament en valors i dipositi tots els valors en aquesta entitat o entitat financera dipositària;
b) Quan les OIC no s’ajustin al que preveu la lletra a, a la societat gestora de l’OIC, sempre que aquesta última compleixi els criteris establerts en la lletra a de l’apartat 3.


L’exactitud del càlcul a què es refereix l’apartat 1 ha de ser confirmada per un auditor extern.
Article 99. Exposicions de renda variable

1. Les exposicions següents es consideren exposicions de renda variable:

a) Els instruments de capital que atorguin un dret residual i subordinat sobre els actius o les rendes de l’emissor;
b) Les exposicions de deute i altres valors, participacions en societats personals, derivats o altres vehicles el contingut econòmic de les quals és similar al de les exposicions especificades en la lletra a.


2. Les exposicions de renda variable reben una ponderació de risc del 100%, llevat que s’exigeixi la seva deducció d’acord amb el títol II, que se’ls assigni una ponderació de risc del 250% d’acord amb l’apartat 4 de l’article 31, o del 1.250% d’acord amb l’apartat 3 de l’article 56, o que es considerin elements d’alt risc de conformitat amb l’article 94.

3. Les inversions en renda variable o en instruments de capital reglamentaris emesos per les entitats s’han de classificar com a valors de renda variable, llevat que es dedueixin dels fons propis, rebin una ponderació de risc del 250% d’acord amb l’apartat 4 de l’article 31, o es considerin elements d’alt risc de conformitat amb l’article 94.
Article 100. Altres elements

1. Els actius materials, d’acord amb el marc comptable, han de rebre una ponderació de risc del 100%.

2. Els comptes de periodificació pels quals una entitat no pot determinar la contrapart d’acord amb el marc comptable han de rebre una ponderació de risc del 100%.

3. Els actius líquids pendents de cobrament han de rebre una ponderació de risc del 20%. L’efectiu en caixa i els actius líquids equivalents han de rebre una ponderació de risc del 0%.

4. L’or en lingots mantingut en caixes fortes pròpies o dipositat en custòdia, en la mesura que estigui recolzat per passius en forma de lingots d’or, ha de rebre una ponderació de risc del 0%.

5. Pel que fa a la venda d’actius amb compromís de recompra, així com als compromisos de compra a termini, les ponderacions de risc han de ser les corresponents als actius mateixos i no a les contraparts de les transaccions.

6. Quan una entitat proporciona cobertura del risc de crèdit per a una sèrie d’exposicions, amb la condició que l’n-èsim impagament d’entre aquestes exposicions activi el pagament i que aquest esdeveniment de crèdit extingeix el contracte, i quan el producte compti amb una avaluació creditícia externa efectuada per una ECAI, s’han d’assignar les ponderacions de risc que prescriu la secció quarta. Si el producte no compta amb la qualificació d’una ECAI, per obtenir el valor dels actius ponderat per risc, s’han de sumar les ponderacions de risc de les exposicions incloses en la cistella, llevat d’n-1 exposicions, fins a un màxim del 1.250%, i la suma s’ha de multiplicar per l’import nominal de la cobertura proporcionada pel derivat de crèdit. Per determinar les n-1 exposicions excloses de l’agregació, s’ha de tenir en compte que han de comprendre aquelles que individualment produeixen un import d’exposició ponderat per risc inferior al de qualsevol de les exposicions incloses en l’agregació.

7. En el cas dels arrendaments, el valor de l’exposició ha de ser els pagaments mínims per l’arrendament que s’han descomptat. Els pagaments mínims per l’arrendament han de ser els pagaments que, durant el període d’arrendament, ha de fer o pot ser obligat a fer l’arrendatari, així com qualsevol opció de compra que té una probabilitat raonable de ser exercida. En cas que es pugui obligar una part diferent de l’arrendatari a fer un pagament en relació amb el valor residual d’un actiu arrendat i que aquesta obligació de pagament compleixi els requisits que estableix l’article 116, relatius a l’admissibilitat dels proveïdors de cobertura, així com els requisits per reconèixer altres tipus de garanties recollits en els articles 126 a 128, l’obligació de pagament es pot prendre en consideració com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals, de conformitat amb la secció tercera. Aquestes exposicions s’han d’assignar a la categoria d’exposició pertinent d’acord amb l’article 78. Quan l’exposició és el valor residual d’actius arrendats, l’exposició ponderada per risc es calcula de la manera següent: 1 / t × 100% × valor residual, sent “t” igual a 1 o al nombre més proper d’anys sencers restants de l’arrendament, si aquest arrendament fos més gran.
Article 101. Utilització de les avaluacions creditícies realitzades per ECAI

1. D’acord amb el que s’estableix en la lletra a de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden utilitzar, per determinar la ponderació de risc d’una exposició de conformitat amb aquesta secció, una avaluació creditícia externa que hagi estat emesa per una ECAI o confirmada per una ECAI establerta a la UE i registrada de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1060/2009 del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de setembre del 2009, sobre les agències de qualificació creditícia, o una norma posterior que el substitueixi.

2. Les entitats han d’utilitzar la correspondència entre el nivell de qualitat creditícia dels que s’estableixen en aquesta secció i les pertinents avaluacions creditícies de les ECAI establertes a la UE i registrades de conformitat amb el Reglament (CE) nº 1060/2009 que designin, tal com estableixi l’Autoritat Bancària Europea en virtut dels apartats 1 i 3 de l’article 136 del Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de juny del 2013, sobre els requisits prudencials de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, o una norma posterior que el substitueixi.

3. Malgrat el que es disposa en els apartats 1 i 2, l’AFA pot emetre, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, un comunicat tècnic què estableixi la relació d’ECAI reconegudes a la UE les avaluacions creditícies de les quals no poden ser utilitzades per les entitats per determinar la ponderació de risc d’una exposició de conformitat amb aquesta secció.
Article 102. Correspondència de les avaluacions creditícies de les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra

1. D’acord amb el que s’estableix en la lletra b de l’apartat 3 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA ha d’establir mitjançant un comunicat tècnic, en relació amb totes les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra, la correspondència entre el nivell de qualitat creditícia dels que s’estableixen en aquesta secció i les pertinents avaluacions creditícies de les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra. Aquestes determinacions han de ser objectives i coherents.

2. En determinar la correspondència, l’AFA ha d’atendre els requisits següents:

a) A fi i efecte de determinar els graus relatius de risc reflectits per cada avaluació creditícia, AFA ha de tenir en compte factors quantitatius com ara la taxa d’impagament a llarg termini associada a tots els elements que tinguin la mateixa avaluació creditícia. En el cas de les ECAI recents i de les que només compten amb dades d’impagament recopilades en un curt període, l’AFA ha de recopilar de les ECAI una estimació de la taxa d’impagament a llarg termini associada a tots els elements que tinguin la mateixa avaluació creditícia;
b) Per tal de diferenciar els graus relatius de risc reflectits per cada avaluació creditícia, l’AFA ha de tenir en compte factors qualitatius com ara el grup d’emissors cobert per cada ECAI, la gamma d’avaluacions atribuïdes per l’ECAI, el significat de cada avaluació creditícia, així com la definició d’impagament utilitzada per l’ECAI;
c) L’AFA ha de contrastar les taxes d’impagament registrades en les avaluacions creditícies d’una determinada ECAI amb una referència que es determina d’acord amb les taxes d’impagament registrades per altres ECAI en una població d’emissors que presentin un nivell equivalent de risc de crèdit;
d) Quan les taxes d’impagament registrades en l’avaluació creditícia d’una determinada ECAI siguin substanciament i sistemàticament superiors a la taxa de referència, l’AFA ha d’assignar a aquesta avaluació un nivell més alt en el barem d’avaluació de la qualitat creditícia;
e) Quan l’AFA hagi augmentat la ponderació de risc associada a una avaluació creditícia específica d’una ECAI determinada, i en cas que les taxes d’impagament registrades en l’avaluació creditícia d’aquesta ECAI deixin de ser substancialment i sistemàtica superiors a la taxa de referència, l’AFA pot assignar a l’avaluació de l’ECAI el seu nivell original en el barem d’avaluació de la qualitat creditícia.

Article 103. Utilització de les avaluacions creditícies realitzades per les agències de crèdit a l’exportació

1. Tal com disposa la lletra a de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i a l’efecte de l’article 80, les entitats poden utilitzar les avaluacions creditícies efectuades per una agència de crèdit a l’exportació que l’entitat hagi nomenat, si compleix alguna de les condicions següents:

a) Que consisteixi en una puntuació de risc consensuada d’agències de crèdit a l’exportació participants en l’Acord sobre directrius en matèria de crèdits a l’exportació amb suport oficial de l’OCDE;
b) Que l’agència de crèdit a l’exportació publiqui les seves avaluacions de crèdit i subscrigui la metodologia acordada per l’OCDE, i que l’avaluació creditícia estigui associada a una de les vuit primes mínimes d’assegurança d’exportació (MEIP) establertes en la metodologia acordada per l’OCDE. L’entitat pot revocar el seu nomenament d’una agència de crèdit a l’exportació. L’entitat ha de justificar la revocació si hi ha indicis concrets que la intenció subjacent a la revocació és reduir els requisits de suficiència del capital.


2. Les exposicions objecte d’una avaluació creditícia realitzada per una agència de crèdit a l’exportació i reconeguda a efectes de ponderació de risc han de rebre una ponderació de risc d’acord amb el quadre 9.

Quadre 9
MEIP 0 1 2 3 4 5 6 7
Ponderació de risc 0% 0% 20% 50% 100% 100% 100% 150%

Article 104. Requisits generals de l’ús de les avaluacions creditícies de les ECAI per determinar les ponderacions de risc

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cada entitat pot designar una o diverses ECAI per determinar les ponderacions de risc assignades als actius i els elements fora del balanç. L’entitat pot revocar el seu nomenament d’una ECAI. L’entitat ha de justificar la revocació si hi ha indicis concrets que la intenció subjacent a la revocació és reduir l’exigència dels requisits de capital. Les avaluacions creditícies no s’han d’utilitzar de manera selectiva. L’entitat ha d’utilitzar les qualificacions creditícies que ha sol·licitat. No obstant, pot utilitzar avaluacions creditícies no sol·licitades si l’AFA confirma que aquestes avaluacions de crèdit no sol·licitades d’una ECAI no difereixen en qualitat de les qualificacions creditícies d’aquesta ECAI. L’AFA ha de denegar o revocar aquesta confirmació, en particular si l’ECAI ha utilitzat una avaluació creditícia no sol·licitada per pressionar l’entitat qualificada per requerir una avaluació creditícia o altres serveis. En utilitzar les avaluacions creditícies, les entitats han de complir els requisits següents:

a) L’entitat que decideixi utilitzar les avaluacions creditícies efectuades per una ECAI per a una determinada categoria d’elements ha d’utilitzar de manera coherent aquestes avaluacions per a totes les exposicions pertanyents a aquesta categoria;
b) L’entitat que decideixi utilitzar les avaluacions creditícies efectuades per una ECAI ha d’utilitzar-les de forma contínua i coherent en el temps;
c) L’entitat només ha d’utilitzar les avaluacions creditícies de una ECAI que tinguin en compte tots els imports que li són deguts, tant de capital com d’interessos;
d) Quan només hi hagi una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada per un element qualificat, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació per determinar la ponderació de risc d’aquest element;
e) Quan es disposi de dos avaluacions creditícies d’ECAI designades que corresponguin a dos ponderacions diferents per a un mateix element qualificat, s’ha d’aplicar la ponderació de risc més alta;
f) Quan hi hagi més de dos avaluacions creditícies d’ECAI designades per a un mateix element qualificat, s’han d’utilitzar les dos avaluacions que produeixin les ponderacions de risc més baixes. Si les dos ponderacions de risc més baixes no coincideixen, s’ha d’assignar la més alta de les dos. Si les dos ponderacions de risc més baixes coincideixen, s’ha d’aplicar aquesta ponderació.

Article 105. Avaluació creditícia d’emissors i emissions

1. Quan hi hagi una avaluació creditícia per a un determinat programa o una determinada línia d’emissió a la qual pertany l’element constitutiu de l’exposició, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació per determinar la ponderació de risc assignada a aquest element.

2. Quan no hi hagi una avaluació creditícia directament aplicable a un element concret, però sí una avaluació creditícia referida a un programa o una línia determinada d’emissió a la qual no pertanyi l’element constitutiu de l’exposició o una avaluació creditícia general de l’emissor, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació en els dos casos següents:

a) Quan es produeixi una ponderació de risc més alta de la que s’obtindria d’una altra forma i l’exposició en qüestió tingui la mateixa prelació o més baixa, en tots els aspectes, que el mencionat programa o línia d’emissió o que les exposicions preferents no garantides d’aquest emissor, segons sigui pertinent.
b) Quan es produeixi una ponderació de risc més baixa i l’exposició en qüestió tingui la mateixa prelació o més alta, en tots els aspectes, que el mencionat programa o línia d’emissió o que les exposicions preferents no garantides d’aquest emissor, segons sigui pertinent.


En tots els altres casos, l’exposició s’ha de considerar com a no qualificada.

3. Els apartats 1 i 2 s’han d’entendre sense perjudici de l’article 95.

4. Les avaluacions creditícies corresponents a emissors d’un grup d’empreses no poden servir d’avaluació creditícia d’altres emissors del mateix grup.
Article 106. Avaluacions creditícies a curt i llarg termini

1. Les avaluacions creditícies a curt termini només s’han d’utilitzar per als elements de l’actiu i de fora de balanç a curt termini que representin exposicions enfront d’entitats i d’empreses.

2. Les avaluacions creditícies a curt termini s’han d’aplicar únicament a l’element al qual es refereixin i no s’han d’utilitzar per determinar ponderacions de risc d’altres elements, tret dels casos següents:

a) Quan a una línia de crèdit a curt termini qualificada s’hi assigni una ponderació de risc del 150%, totes les exposicions no garantides i sense qualificar enfront del deutor en qüestió, siguin a curt o llarg termini, han de rebre també una ponderació de risc del 150%;
b) Quan a una línia de crèdit a curt termini qualificada s’hi assigni una ponderació de risc del 50%, cap exposició a curt termini no qualificada ha de rebre una ponderació de risc inferior al 100%.

Article 107. Elements en moneda nacional i en divises

Quan una avaluació creditícia es refereixi a un element denominat en la moneda nacional del deutor, no s’ha d’utilitzar per determinar la ponderació de risc d’una altra exposició enfront del mateix deutor denominada en moneda estrangera.

En el supòsit que una exposició sorgeixi de la participació d’una entitat en un préstec atorgat per un banc multilateral de desenvolupament que tingui la condició de creditor preferent reconeguda en el mercat, l’avaluació creditícia relativa a l’element denominat en la moneda nacional del deutor pot utilitzar-se a l’efecte de ponderació de risc.

Secció tercera. Reducció del risc de crèdit

Article 108. Definicions

A efectes d’aquesta secció, s’apliquen les definicions següents:

1. Entitat creditora: és l’entitat que té l’exposició en qüestió.

2. Operació de préstec garantida: és tota operació que dona lloc a una exposició garantida mitjançant garanties reals que no inclogui una disposició que confereixi a l’entitat el dret a rebre marges com a mínim diàriament.

3. Operació vinculada al mercat de capitals: és tota operació que dona lloc a una exposició garantida mitjançant garanties reals que incloguin una disposició que confereixi a l’entitat el dret a rebre marges com a mínim diàriament.

4. Organisme d’inversió col·lectiva subjacent: és un organisme d’inversió col·lectiva en què han invertit altres organismes d’inversió col·lectiva.
Article 109. Principis per al reconeixement dels efectes de les tècniques de mitigació de risc de crèdit

1. Quan es compleix el que es disposa en els articles 111 a 129, les entitats poden modificar el càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb el que es preveu en els articles 130 a 148.

2. Les entitats han de donar a l’efectiu, els valors o les matèries primeres comprades, preses en préstec o rebuts en una operació de recompra o en una operació de préstec de valors o de primeres matèries o operativa a crèdit de valors o primeres matèries, la consideració de garanties reals.

3. En el cas que una entitat disposi de més d’una forma de mitigació del risc de crèdit per cobrir una única exposició, ha de procedir de la manera següent:

a) Ha de subdividir l’exposició en parts cobertes per a cada tipus d’instrument de mitigació del risc de crèdit;
b) Ha de calcular l’exposició ponderada per risc corresponent a cadascuna de les parts a què es refereix la lletra a per separat, de conformitat amb el que disposen la secció segona i aquesta secció.


4. En el cas que una entitat cobreixi una única exposició mitjançant una cobertura del risc de crèdit proporcionada per un únic proveïdor i aquesta cobertura tingui terminis de venciment diferents, ha de procedir de la manera següent:

a) Ha de subdividir l’exposició en parts cobertes per a cada tipus d’instrument de mitigació del risc de crèdit;
b) Ha de calcular l’exposició ponderada per risc corresponent a cadascuna de les parts a què es refereix la lletra a per separat, de conformitat amb el que disposen la secció segona i aquesta secció.

Article 110. Principis que regeixen l’admissibilitat de les tècniques de mitigació del risc de crèdit

1. En seguiment del que està establert a la lletra a de l’apartat 3 de l’article 69 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, la tècnica que s’utilitza per proporcionar cobertura del risc de crèdit juntament amb les mesures i disposicions adoptades i els procediments i les polítiques aplicats per l’entitat creditora, han de ser tals que constitueixin disposicions de cobertura del risc de crèdit jurídicament eficaces i executables en totes les jurisdiccions pertinents.

L’entitat creditora ha de proporcionar, prèvia sol·licitud per part de l’AFA, la versió més recent del dictamen o dictàmens jurídics independents, fonamentats i per escrit que ha utilitzat, per determinar si la seva disposició o disposicions de cobertura del risc reuneixen les condicions establertes en el paràgraf primer.

2. L’entitat creditora ha d’adoptar totes les mesures adequades per tal de garantir l’eficàcia del sistema de cobertura del risc de crèdit i fer front als riscos associats a aquest sistema.

3. Les entitats poden reconèixer la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars en el càlcul de l’efecte de la reducció del risc de crèdit només quan els actius en què es basa la cobertura reuneixin les dos condicions següents:

a) Estan inclosos en la llista d’actius admissibles que figuren en els articles 113 a 115, segons escaigui.
b) Són prou líquids i el seu valor és suficientment estable en el temps per oferir un grau adequat de certesa pel que fa a la cobertura del risc de crèdit obtinguda, tenint en compte el mètode utilitzat per calcular les exposicions ponderades per risc i el grau de reconeixement permès.


4. Les entitats poden reconèixer les cobertures del risc mitjançant garanties reals o instruments similars en el càlcul de l’efecte de la mitigació del risc de crèdit només en les que l’entitat creditora té dret a liquidar o retenir oportunament els actius en què es basi la cobertura en cas d’impagament, insolvència o fallida –o altres esdeveniments de crèdit previstos en la documentació de l’operació– del deutor i, si escau, del dipositari de la garantia real. El grau de correlació entre el valor dels actius en què es basa la cobertura i la qualitat creditícia del deutor no ha de ser excessivament elevat.

5. En el cas de les cobertures del risc de crèdit mitjançant garanties personals, el proveïdor de cobertura només és admissible quan està inclòs en la llista de proveïdors de cobertura de risc que figura en l’article 116.

6. En el cas de les cobertures del risc de crèdit amb garanties personals, l’acord de cobertura només pot ser admissible quan satisfà les dos condicions següents:

a) Ha d’estar inclòs en les llistes d’acords de cobertura admissibles que recullen els articles 117 i l’apartat 1 de l’article 118;
b) Ha de ser jurídicament eficaç i executable en els territoris pertinents, per oferir un grau adequat de certesa pel que fa a la cobertura del risc de crèdit obtinguda, tenint en compte el mètode utilitzat per calcular les exposicions ponderades per risc i el grau de reconeixement permès.
c) El proveïdor de cobertura ha de satisfer els criteris establerts en l’apartat 5.


7. La cobertura del risc de crèdit ha de satisfer les condicions establertes en els articles 119 a 129, segons correspongui.

8. L’entitat ha de poder demostrar a l’AFA que disposa de procediments adequats de gestió del risc per controlar els riscos als quals pot trobar-se exposada pel fet d’aplicar tècniques de mitigació del risc de crèdit.

9. La presa en consideració de qualsevol reducció del risc de crèdit a l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc no eximeix les entitats de seguir portant a terme una avaluació exhaustiva del risc de crèdit de l’exposició subjacent, ni de demostrar, si és el cas, el compliment d’aquest requisit a l’AFA. En el cas de les operacions de recompra, les operacions de préstec de valors o de matèries primeres o l’operativa a crèdit de matèries primeres o valors, s’ha de considerar, únicament a efectes d’aquest apartat, que l’exposició subjacent constitueix l’import net de l’exposició.

10. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar en què consisteixen els actius suficientment líquids i quan els valors dels actius poden considerar-se suficientment estables a l’efecte de l’apartat 3.
Article 111. Compensació d’operacions de balanç

Les entitats poden recórrer, com a forma admissible de mitigació del risc de crèdit, a la compensació d’operacions de balanç que representen crèdits recíprocs entre la mateixa entitat i la seva contrapart.

Sense perjudici del que disposa l’article 112, l’admissibilitat s’ha de limitar als saldos recíprocs d’efectiu entre l’entitat i la contrapart. Les entitats només poden modificar les exposicions ponderades per risc respecte dels préstecs i dipòsits que han rebut elles mateixes i que són objecte d’un acord de compensació contractual d’operacions de balanç.
Article 112. Acords marc de compensació contractual relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operativa a crèdit de valors o de primeres matèries o altres operacions vinculades al mercat de capitals

Les entitats que adopten el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera que preveu l’article 134 poden prendre en consideració els efectes dels contractes bilaterals de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operativa a crèdit de valors o de primeres matèries, o altres operacions vinculades al mercat de capitals, subscrits amb una contrapart. Sense perjudici del que disposa l’article 185, la garantia acceptada i els valors o les matèries primeres presos en préstec d’acord amb aquests acords o operacions han de complir els requisits d’admissibilitat de garanties que estableixen els articles 113 i 114.
Article 113. Garanties reals admissibles

1. Les entitats poden utilitzar els elements següents com a garantia real admissible:

a) Dipòsits d’efectiu en l’entitat creditora o instruments assimilats a l’efectiu mantinguts per aquesta entitat;
b) Títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals amb una avaluació creditícia per part d’una ECAI o agència de crèdit a l’exportació reconeguda com a admissible a efectes de la secció segona, i que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 4 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions enfront d’administracions centrals i bancs centrals en mèrits a la secció segona;
c) Títols de deute emesos per entitats amb una avaluació creditícia per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions enfront d’entitats d’acord amb la secció segona;
d) Títols de deute emesos per altres empreses amb una avaluació creditícia per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions enfront d’empreses contingudes en la secció segona;
e) Títols de deute amb una avaluació creditícia a curt termini per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions a curt termini contingudes en la secció segona;
f) Accions o bons convertibles inclosos en algun dels principals índexs borsaris;
g) Or;
h) Posicions de titulització que no siguin posicions de retitulització, amb una avaluació creditícia externa per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions de titulització d’acord amb el mètode enunciat en els articles 158 a 165 de la secció quarta.


2. En relació amb la lletra b de l’apartat 1, es considera que els títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals inclouen:

a) Els títols de deute emesos per administracions regionals o autoritats locals, quan les exposicions enfront d’aquestes administracions es tracten com a exposicions enfront de l’administració central en el país en el qual estan establertes aquestes administracions d’acord amb l’apartat 2 de l’article 81;
b) Els títols de deute emesos per ens del sector públic que es tracten com a exposicions enfront de l’administració central d’acord amb l’apartat 4 de l’article 82;
c) Els títols de deute emesos per bancs multilaterals de desenvolupament als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’apartat 2 de l’article 83;
d) Els títols de deute emesos per organitzacions internacionals als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’article 84.


3. En relació amb la lletra c de l’apartat 1, es considera que els títols de deute emesos per entitats inclouen:

a) Els títols de deute emesos per administracions regionals o autoritats locals diferents dels títols de deute a què es refereix la lletra a de l’apartat 2;
b) Els títols de deute emesos per ens del sector públic, quan les exposicions davant d’aquests ens es tracten d’acord amb els apartats 1 i 2 de l’article 82;
c) Els títols de deute emesos per bancs multilaterals de desenvolupament diferents d’aquells als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’apartat 2 de l’article 83.


4. Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible títols de deute emesos per altres entitats sense avaluació creditícia efectuada per una ECAI, sempre que els títols de deute compleixen totes les condicions següents:

a) Cotitzen en un mercat organitzat reconegut;
b) Estan classificats com a deute no subordinat;
c) Totes les altres emissions qualificades de la mateixa entitat emissora amb la mateixa prelació tenen assignada una avaluació creditícia efectuada per una ECAI que l’AFA ha determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions davant d’entitats o les exposicions a curt termini a què es refereix la secció segona;
d) L’entitat creditora no té informació que indiqui que l’emissió mereix una avaluació creditícia inferior a la indicada a la lletra c;
e) La liquiditat de mercat de l’instrument és suficient per a aquest fi.


5. Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible accions o participacions d’organismes d’inversió col·lectiva quan es compleixen totes les condicions següents:

a) Les accions o participacions tenen una cotització pública diària;
b) Els organismes d’inversió col·lectiva es limiten a invertir en instruments reconeguts com a admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4;
c) Els organismes d’inversió col·lectiva reuneixen les condicions establertes en l’apartat 3 de l’article 98.


En el cas d’organismes d’inversió col·lectiva que inverteixen en accions o participacions d’un altre organisme d’inversió col·lectiva, les condicions establertes en el paràgraf primer, lletres a a c, han de ser així mateix aplicables a l’organisme d’inversió col·lectiva subjacent.

La utilització d’instruments derivats per un organisme d’inversió col·lectiva per cobrir inversions permeses no ha d’impedir que les accions o participacions en aquest organisme siguin admissibles com a garantia real.

6. Als efectes del que disposa l’apartat 5, si un organisme d’inversió col·lectiva (“l’OIC original”) o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents no es limiten a invertir en instruments admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en aquest OIC com a garanties reals per un import igual al valor dels actius admissibles en poder de l’OIC, assumint que aquest últim o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents han invertit en actius no admissibles fins al límit màxim autoritzat en virtut dels seus mandats respectius.

Quan un organisme d’inversió col·lectiva subjacent posseeix organismes d’inversió col·lectiva subjacents propis, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en l’OIC original com a garantia real admissible sempre que apliquin la metodologia indicada en el paràgraf primer.

En aquells casos en què els actius no admissibles poden tenir un valor negatiu degut a passius o passius contingents derivats de la seva propietat, l’entitat ha de procedir de la manera següent:

a) Ha de calcular el valor total dels actius no admissibles;
b) Quan l’import obtingut d’acord amb la lletra a és negatiu, ha de deduir el valor absolut d’aquest import del valor total dels actius admissibles.


7. En relació amb les lletres b a e de l’apartat 1, quan un valor té assignades dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI, les entitats han d’aplicar l’avaluació menys favorable. En els casos en què un valor té assignades més de dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI, les entitats han d’aplicar les dos avaluacions més favorables. Quan les dos avaluacions creditícies més favorables són diferents, les entitats han d’aplicar la menys favorable de totes dos.
Article 114. Altres garanties reals admissibles d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. A més de les garanties previstes en l’article 113, quan una entitat utilitza el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera que estableix l’article 134, l’entitat pot utilitzar com a garanties reals admissibles els elements següents:

a) Accions o bons convertibles que no estan inclosos en un índex borsari principal però que cotitzen en una borsa de valors reconeguda;
b) Accions o participacions en organismes d’inversió col·lectiva, sempre que es compleixen els dos requisits següents:
i) Que les accions o participacions tinguin una cotització pública diària;
ii) Que els organismes d’inversió col·lectiva es limitin a invertir en instruments reconeguts com a admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4 de l’article 113, i en els elements previstos en la lletra a d’aquest paràgraf.


En el cas que un OIC inverteixi en accions o participacions d’un altre OIC, les condicions de les lletres a i b d’aquest apartat s’han d’aplicar així mateix a l’OIC subjacent.

L’ús d’instruments derivats per un organisme d’inversió col·lectiva per tal de cobrir inversions en actius admissibles no ha d’impedir que les accions o participacions en aquest organisme siguin admissibles com a garantia real.

2. Si l’organisme d’inversió col·lectiva o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents no estan limitats a invertir en instruments reconeguts com a admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4 de l’article 113 i en els elements previstos en la lletra a de l’apartat 1, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en aquest OIC com a garanties reals per un import igual al valor dels actius admissibles en poder de l’OIC, assumint que aquest últim o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents han invertit en actius no admissibles fins al límit màxim autoritzat en virtut dels seus respectius mandats.

En aquells casos en què els actius no admissibles poden tenir un valor negatiu degut a passius o passius contingents derivats de la seva propietat, l’entitat ha de procedir de la manera següent:

a) Ha de calcular el valor total dels actius no admissibles;
b) Quan l’import obtingut d’acord amb la lletra a és negatiu, ha de deduir el valor absolut d’aquest import del valor total dels actius admissibles.

Article 115. Altres béns i drets utilitzats com a garantia real

Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible els altres béns i drets següents:

a) Dipòsits d’efectiu en una entitat tercera o instruments assimilats a l’efectiu mantinguts per una entitat tercera no en custòdia i pignorats en favor de l’entitat creditora;
b) Pòlisses d’assegurança de vida pignorades en favor de l’entitat creditora;
c) Instruments emesos per entitats terceres que hagin de ser recomprats per aquestes entitats quan se’ls sol·liciti.

Article 116. Proveïdors de cobertura admissibles

1. Les entitats poden recórrer als següents proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals:

a) Administracions centrals i bancs centrals;
b) Administracions regionals o autoritats locals;
c) Bancs multilaterals de desenvolupament;
d) Organitzacions internacionals, quan les exposicions enfront d’aquestes organitzacions reben una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’article 83;
e) Ens del sector públic, quan als crèdits enfront d’aquests ens se’ls aplica el tractament que preveu l’article 82;
f) Entitats, així com les exposicions davant d’entitats financeres que reben el mateix tractament que les exposicions enfront d’entitats d’acord amb l’apartat 6 de l’article 85;
g) Altres empreses, incloses empreses matrius, filials i associades de l’entitat, sempre que aquestes altres empreses disposin d’una avaluació creditícia assignada per una ECAI;
h) Entitats de contrapartida centrals.


2. L’AFA ha de mantenir i publicar la llista de les entitats financeres que es consideren proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals conforme al que disposa la lletra f de l’apartat 1, o els criteris que guien la determinació d’aquests proveïdors admissibles de cobertura, juntament amb una descripció dels requisits prudencials aplicables.
Article 117. Admissibilitat de les garanties com a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals

Les entitats poden utilitzar garanties com a cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties personals.
Article 118. Tipus admissibles de derivats de crèdit

1. Les entitats poden utilitzar com a cobertura del risc de crèdit admissible els tipus de derivats de crèdit següents, així com els instruments que poden estar compostos per aquests derivats de crèdit o ser similars a la pràctica des del punt de vista econòmic:

a) Permutes de cobertura per impagament;
b) Permutes de rendiment total;
c) Bons vinculats a crèdit, en la mesura del seu finançament en efectiu.


Quan una entitat compra cobertura del risc de crèdit a través d’una permuta de rendiment total i comptabilitza com a renda neta els pagaments nets rebuts en concepte de l’operació de permuta, però no comptabilitza el corresponent deteriorament del valor de l’actiu cobert, ja sigui mitjançant reduccions del valor raonable o mitjançant un augment de les reserves, aquesta cobertura del risc de crèdit no es considera admissible.

2. Quan una entitat du a terme una cobertura interna mitjançant un derivat de crèdit, perquè la cobertura es consideri admissible a efectes del que disposa aquesta secció el risc de crèdit transferit a la cartera de negociació s’ha de transferir a la vegada a un tercer o a tercers.

Quan s’hagi dut a terme una cobertura interna d’acord amb el paràgraf primer, i sempre que s’hagin complert els requisits d’aquesta secció, les entitats han d’aplicar les normes que s’estableixen en els articles 130 a 148 per al càlcul de les exposicions ponderades per risc quan adquireixin cobertures del risc de crèdit amb garanties personals.
Article 119. Requisits aplicables als acords de compensació d’operacions de balanç (diferents dels acords marc de compensació a què es refereix l’article 120)

Els acords de compensació d’operacions de balanç, diferents dels acords marc de compensació a què es refereix l’article 120, són admissibles com a tècniques de mitigació del risc de crèdit si es compleixen els requisits següents:

a) Els acords són jurídicament vàlids i eficaços en tots els territoris pertinents, fins i tot en cas d’insolvència o fallida de la contrapart;
b) L’entitat pot determinar en tot moment els actius i passius subjectes als referits acords;
c) L’entitat supervisa i controla de forma contínua els riscos associats a la resolució de la cobertura del risc de crèdit;
d) L’entitat supervisa i controla les exposicions pertinents en termes nets i de forma contínua.

Article 120. Requisits aplicables als acords marc de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operacions a crèdit de valors o de primeres matèries o altres operacions vinculades al mercat de capitals

Els acords marc de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operacions a crèdit de valors o de primeres matèries o altres operacions vinculades al mercat de capitals, són admissibles com a tècniques de mitigació del risc de crèdit si les garanties reals aportades en virtut dels acords satisfan tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4 de l’article 121 i es compleixen, a més, els requisits següents:

a) Els acords són jurídicament vàlids i eficaços en tots els territoris pertinents, fins i tot en cas d’insolvència o fallida de la contrapart;
b) Els acords donen a la part que no incorre en impagament el dret a cancel·lar i liquidar oportunament, en cas d’impagament, qualsevol operació recollida en l’acord, fins i tot en el supòsit d’insolvència o de fallida de la contrapart;
c) Els acords permeten la compensació de les pèrdues i els guanys resultants de les operacions liquidades en compliment d’un acord, de manera que una part degui a l’altra un únic import net.

Article 121. Requisits aplicables a les garanties reals de naturalesa financera

1. Les garanties reals de naturalesa financera i l’or es consideren garanties reals admissibles d’acord amb tots els mètodes, sempre que es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4.

2. No hi ha d’haver una correlació positiva elevada entre la qualitat creditícia del deutor i el valor de la garantia real. En cas que el valor de la garantia real es redueixi significativament, això no implica per si sol un deteriorament important de la qualitat creditícia del deutor. En el cas que la qualitat creditícia del deutor arribés a ser crítica, aquest fet no implica per si sol una reducció significativa del valor de la garantia real.

No es consideren garanties reals admissibles els valors emesos pel deutor ni per qualsevol entitat vinculada del grup. No obstant això, les emissions de bons garantits del mateix deutor que s’ajustin als termes de l’article 95 es consideren garanties reals admissibles quan s’han constituït com a garantia per a una operació de recompra i sempre que es compleixi el que disposa el paràgraf primer.

3. Les entitats han de complir tots els requisits contractuals i normatius relatius a l’exigibilitat dels acords sobre garantia real d’acord amb la legislació aplicable als seus drets sobre la garantia real i han de prendre totes les mesures necessàries per garantir aquesta exigibilitat.

Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient que confirmi l’exigibilitat dels acords sobre garantia real en tots els territoris pertinents. Les entitats bancàries han de dur a terme aquest estudi de nou quan és necessari per garantir-ne la contínua aplicabilitat.

4. Les entitats han de satisfer els requisits operatius següents:

a) Documentar adequadament els acords sobre garantia real i establir un procediment clar i sòlid que permet la ràpida execució de la garantia real;
b) Fer servir procediments i processos adequats per al control dels riscs derivats de l’ús de garanties reals, inclosos els derivats de la ineficàcia o disminució de la cobertura del risc de crèdit, els riscos de valoració, els riscos associats a l’extinció de la cobertura del risc de crèdit, el risc de concentració derivat de l’ús de garanties reals i la interacció amb el perfil general de risc de l’entitat;
c) Disposar de polítiques i pràctiques documentades en relació amb els tipus i imports de garantia real acceptats;
d) Calcular el valor de mercat de la garantia real i la de revaluar en conseqüència almenys una vegada cada semestre, així com sempre que l’entitat té motius per considerar que s’ha produït una disminució considerable del seu valor de mercat;
e) Quan la garantia real està dipositada en un tercer, han d’adoptar les mesures oportunes per assegurar que aquest tercer manté la garantia real segregada dels seus propis actius;
f) S’han d’assegurar de destinar recursos suficients a la gestió ordenada d’acords de reposició del marge amb les contraparts en contractes de derivats OTC i de finançament de valors, que es mesura en termes d’oportunitat i exactitud de les peticions de marges efectuades i de terminis de resposta a les peticions de marges rebudes;
g) Adoptar polítiques de gestió de les garanties amb vista al control, la vigilància i la informació en relació amb el següent:
i) Els riscs als quals es troben exposades com a conseqüència dels acords de reposició del marge;
ii) El risc de concentració pel que fa a tipus concrets d’actius aportats com a garantia;
iii) La reutilització de garanties i els possibles dèficits de liquiditat originats per la reutilització de les garanties reals prestades per les contraparts;
iv) La cessió de drets sobre les garanties reals prestades a les contraparts.


5. A més de complir tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4, perquè les garanties reals de naturalesa financera siguin admissibles d’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, el venciment residual de la cobertura ha de ser almenys equivalent al venciment residual de l’exposició.
Article 122. Requisits aplicables a les garanties reals sobre béns immobles

1. Els béns immobles només es consideren garanties reals admissibles quan es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 6.

2. Pel que fa a la certesa jurídica, han de complir-se les condicions següents:

a) La hipoteca o la càrrega han de ser jurídicament vàlides i eficaces en tots els territoris pertinents en el moment de la conclusió del conveni de crèdit i han de registrar-se en el seu temps i forma corresponents;
b) S’han d’haver complert tots els requisits legals per a l’establiment de la garantia;
c) L’acord de cobertura i el procediment jurídic en què se sustenta permeten a l’entitat liquidar el valor de la cobertura en un termini raonable.


3. En relació amb el seguiment del valor dels béns immobles, han de complir-se les condicions següents:

a) Les entitats han de verificar el valor del bé amb freqüència i, com a mínim, un cop l’any, quan es tracta de béns immobles comercials, i un cop cada tres anys en el cas de béns immobles residencials. S’ha d’efectuar una verificació més freqüent quan les condicions del mercat poden experimentar variacions significatives;
b) La valoració del bé es revisa quan la informació disponible indica que el seu valor pot haver disminuït de forma significativa respecte dels preus generals del mercat i l’ha de realitzar un taxador que tingui les qualificacions, les capacitats i l’experiència necessàries per efectuar una taxació i que sigui independent del procediment de decisió creditícia. Per als préstecs que superin 3.000.000 d’EUR o el 5% dels fons propis de l’entitat, la valoració del bé ha de ser revisada per un taxador independent almenys un cop cada tres anys.


S’estableix un període transitori de 24 mesos des de l’entrada en vigor del comunicat tècnic a què fa referència l’apartat 4 per poder portar a terme les taxacions dels immobles elegibles en garantia dels préstecs atorgats abans de l’entrada en vigor del Reglament.

Les entitats poden utilitzar mètodes estadístics per verificar el valor del bé i determinar els béns que necessitin una nova valoració.

4. Pel que fa a la valoració de béns immobles prevista en la segona frase de la lletra b de l’apartat 3, aquesta valoració ha de ser realitzada per un taxador independent en un valor igual al valor de mercat o a l’hipotecari. L’entitat ha d’exigir al taxador independent que documenti el valor de mercat o el valor hipotecari d’una manera clara i transparent, així com que no tingui en compte elements especulatius en la taxació del valor hipotecari. L’AFA ha d’emetre un comunicat tècnic on s’especifiqui els criteris metodològics que han de seguir els taxadors homologats al Principat d’Andorra en la realització de les taxacions indicades en la lletra b de l’apartat 3, així com concretar els requisits d’independència que han de complir els taxadors homologats al Principat d’Andorra.

5. Les entitats han de documentar amb claredat els tipus de béns immobles residencials i comercials que accepten i les seves polítiques de préstec al respecte.

6. Les entitats han de disposar de procediments per verificar que el bé immoble pres com a cobertura del risc de crèdit està adequadament assegurat contra el risc de danys.
Article 123. Requisits aplicables als drets de cobrament

1. Els drets de cobrament es consideren garanties reals admissibles sempre que es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 i 3.

2. Pel que fa a la certesa jurídica, han de satisfer les condicions següents:

a) El mecanisme jurídic pel qual es presta la garantia real en favor d’una entitat creditora ha de ser sòlid i eficaç i ha de garantir que aquesta última té drets inqüestionables sobre la garantia real, inclòs el dret als ingressos procedents de la venda d’aquesta garantia;
b) Les entitats han d’adoptar totes les mesures necessàries per complir els requisits locals aplicables per a l’execució de la garantia. Les entitats creditores tenen un dret de prelació de primer grau sobre la garantia real, tot i que aquests drets poden seguir estant supeditats als drets dels creditors que tenen la condició de privilegiats en virtut de les disposicions legislatives;
c) Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient, que confirma l’exigibilitat dels acords sobre garantia real en tots els territoris pertinents;
d) Han de documentar adequadament els acords sobre garantia real i han d’establir un procediment clar i sòlid que permeti la ràpida execució de la garantia real;
e) Han d’establir procediments que garanteixen l’observança de totes les condicions jurídiques pertinents per a la declaració d’impagament del prestatari i la ràpida execució de la garantia real;
f) En cas de dificultats financeres o impagament del prestatari, l’entitat ha d’estar facultada per alienar o cedir els drets de cobrament a tercers sense el consentiment dels deutors d’aquests drets.


3. Pel que fa a la gestió del risc, han de complir-se les condicions següents:

a) L’entitat ha de comptar amb un procediment sòlid per determinar el risc de crèdit associat als drets de cobrament. Aquest procediment ha d’incloure l’anàlisi del negoci del prestatari i del sector econòmic en el qual opera, així com el tipus de clients amb els quals negocia. Quan l’entitat bancària utilitza informació facilitada pel seu prestatari per avaluar el risc de crèdit dels seus clients, ha d’examinar les pràctiques creditícies del prestatari per tal de contrastar-ne la solidesa i credibilitat;
b) La diferència entre la quantia de l’exposició i el valor dels drets de cobrament ha de reflectir tots els factors oportuns, inclòs el cost de cobrament, el grau de concentració en el conjunt dels drets de cobrament pignorats per un únic prestatari i el risc de concentració potencial, pel que fa al total de les exposicions de l’entitat, que supera el controlat mitjançant la metodologia general de l’entitat. L’entitat ha de mantenir un procés de seguiment continu adequat per als drets de cobrament. A més, s’ha d’examinar periòdicament l’observança de les clàusules dels contractes de préstec, les limitacions mediambientals i altres requisits legals;
c) Els drets de cobrament pignorats per un prestatari han d’estar diversificats i no han de presentar una correlació indeguda amb aquest prestatari. En cas d’una correlació positiva elevada, les entitats han de tenir en compte els riscs concomitants en establir els marges per al conjunt de garanties reals;
d) Les entitats no han d’utilitzar drets de cobrament procedents de persones vinculades al prestatari, incloses empreses filials i empleats, com a cobertura del risc de crèdit admissible;
e) L’entitat ha de comptar amb un procediment documentat de percepció de drets de cobrament en situacions de dificultat. Ha de disposar dels serveis necessaris per fer-ho, encara que la tasca de cobrament correspongui generalment al prestatari.

Article 124. Requisits per tractar les exposicions derivades d’operacions d’arrendament financer com a exposicions cobertes per garantia real

Les entitats han de tractar les exposicions derivades de les operacions d’arrendament com a exposicions garantides pel tipus de bé arrendat, sempre que es compleixen els requisits següents:

a) Se satisfacin les condicions establertes a l’article 122 perquè el tipus de bé arrendat sigui admissible com a garantia real;
b) L’arrendador dugui a terme una sòlida gestió del risc d’acord amb l’ús que es dona a l’actiu, la seva ubicació, la seva antiguitat i la seva obsolescència prevista, fet que inclou un adequat control del valor de la garantia real;
c) L’arrendador té la titularitat legal sobre el bé i estigui capacitat per exercir oportunament els seus drets com a propietari del bé;
d) La diferència entre el valor de l’import sense amortitzar i el valor de mercat de la garantia no sigui tan elevada que se sobreestimi en excés la reducció del risc de crèdit atribuïda als béns arrendats.

Article 125. Requisits aplicables a altres béns i drets utilitzats com a garantia real

1. Els dipòsits d’efectiu en una entitat tercera o els instruments assimilats a l’efectiu mantinguts per una entitat tercera poden optar al tractament que s’estableix a l’apartat 1 l’article 140, si es compleixen totes les condicions següents:

a) El crèdit del prestatari enfront de l’entitat tercera és públicament pignorat o cedit a l’entitat creditora i aquesta pignoració o cessió és jurídicament vàlida i eficaç en totes les jurisdiccions pertinents i és incondicional i irrevocable;
b) Es notifica a l’entitat tercera la pignoració o cessió;
c) Arran de la notificació, l’entitat tercera únicament pot efectuar pagaments a l’entitat creditora o, amb el consentiment previ de l’entitat creditora, a tercers.


2. Les pòlisses d’assegurança de vida pignorades en favor de l’entitat bancària creditora han de ser admissibles com a garantia real quan es reuneixen totes les condicions següents:

a) La pòlissa d’assegurança de vida és públicament pignorada o cedida a l’entitat bancària creditora;
b) Es notifica a l’empresa proveïdora de l’assegurança de vida la pignoració o cessió i, arran de la notificació, l’empresa no pot pagar els imports deguts d’acord amb el contracte, sense el consentiment de l’entitat creditora;
c) L’entitat creditora té dret a cancel·lar la pòlissa i rebre el valor de rescat en cas d’impagament del prestatari;
d) L’entitat creditora és informada de qualsevol impagament en el marc de la pòlissa en què incorre el titular d’aquesta última;
e) La cobertura del risc de crèdit s’ha d’estendre fins al venciment del préstec. Si això no és possible, per concloure la cobertura de la pòlissa abans del venciment del préstec, l’entitat ha de garantir que els fluxos d’efectiu derivats de la pòlissa d’assegurança li serveixen de garantia fins al venciment del conveni de crèdit;
f) La pignoració o cessió ha de ser jurídicament efectiva i vinculant en totes les jurisdiccions pertinents en el moment de la subscripció del conveni de crèdit;
g) El valor de rescat ha de ser declarat per l’empresa proveïdora de l’assegurança de vida i no és reductible;
h) L’empresa proveïdora de l’assegurança de vida paga oportunament el valor de rescat quan així li és sol·licitat;
i) No es pugui reclamar el valor del rescat sense el consentiment previ de l’entitat;
j) L’empresa proveïdora de l’assegurança de vida està subjecta a supervisió per una autoritat competent d’un país tercer i les disposicions de reglamentació i supervisió són almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra.

Article 126. Requisits comuns a les garanties personals i als derivats de crèdit

1. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1 de l’article 127, la cobertura del risc de crèdit basada en garanties personals i derivats de crèdit es considera cobertura del risc de crèdit admissible sempre que es compleixen les condicions següents:

a) La cobertura del risc de crèdit és directa;
b) L’abast de la cobertura del risc de crèdit està definida amb claredat i és inqüestionable;
c) La cobertura del risc de crèdit no conté cap clàusula que si es compleix s’escapi del control directe del creditor, i:
i) Permet al proveïdor de cobertura cancel·lar unilateralment aquesta cobertura;
ii) Incrementa el cost efectiu de la protecció com a resultat del deteriorament de la qualitat creditícia de l’exposició protegida;
iii) Pot impedir que el proveïdor de cobertura estigui obligat a pagar puntualment en cas que el deutor original no aboni qualsevol pagament degut, o quan ha expirat el contracte d’arrendament financer a l’efecte del reconeixement dels valors residuals garantits d’acord amb l’apartat 7 de l’article 100;
iv) Pot permetre que el proveïdor de cobertura redueixi el venciment de la cobertura del risc de crèdit;

d) La cobertura del risc de crèdit és jurídicament vàlida i eficaç en totes les jurisdiccions pertinents en el moment de la conclusió del conveni de crèdit.


2. L’entitat ha de demostrar a l’AFA que posseeix sistemes per gestionar possibles concentracions de riscs degudes a la seva utilització de garanties personals o derivats de crèdit. L’entitat ha de poder demostrar, a criteri de l’AFA, que la seva estratègia en matèria d’utilització de derivats de crèdit i garanties personals resulta adequada amb la gestió del seu perfil general de risc.

3. L’entitat ha de complir tots els requisits contractuals i normatius relatius a l’exigibilitat de la seva cobertura del risc de crèdit amb garanties personals d’acord amb la legislació aplicable als seus drets sobre la cobertura del risc de crèdit i ha de prendre totes les mesures necessàries per garantir aquesta exigibilitat.

Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient que confirmi l’exigibilitat de la cobertura del risc de crèdit en totes les jurisdiccions pertinents. Han de repetir aquesta anàlisi quan sigui necessari per garantir-ne la contínua exigibilitat.
Article 127. Contragaranties d’emissors sobirans i d’altres ens del sector públic

1. Les entitats poden considerar que les exposicions a què es refereix l’apartat 2 estan protegides per una garantia proporcionada per les entitats enumerades en aquest mateix apartat, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) La contragarantia cobreix tots els elements de risc de crèdit del crèdit considerat;
b) Tant la garantia original com la contragarantia compleixen tots els requisits aplicables a les garanties personals que preveuen l’article 126 i l’apartat 1 de l’article 128, excepte l’obligació que la contragarantia sigui directa;
c) La cobertura és sòlida i no hi ha proves històriques que indiquin que la cobertura de la contragarantia sigui menys eficaç que la proporcionada per una garantia personal directa de l’entitat en qüestió.


2. El tractament que preveu l’apartat 1 s’ha d’aplicar a les exposicions cobertes per una garantia que estigui contragarantida per una de les entitats següents:

a) Administracions centrals o bancs centrals;
b) Administracions regionals o autoritats locals;
c) Ens del sector públic, sempre que els crèdits enfront d’aquests ens s’assimilin a crèdits enfront de l’administració central, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 82;
d) Bancs multilaterals de desenvolupament o organitzacions internacionals als quals s’apliqui una ponderació de risc del 0%, en virtut del que disposen l’apartat 2 de l’article 83 i l’article 84, respectivament;
e) Ens del sector públic, quan s’aplica als crèdits enfront d’aquests ens el tractament que preveuen els apartats 1 i 2 de l’article 82.


3. Les entitats han d’aplicar també el tractament que preveu l’apartat 1 a les exposicions contragarantides per entitats diferents de les enumerades en l’apartat 2, si la contragarantia de l’exposició està, per la seva banda, garantida directament per una de les entitats enumerades i es compleixen les condicions previstes en l’apartat 1.
Article 128. Requisits addicionals aplicables a les garanties personals

1. Les garanties personals han de ser admissibles com a cobertura del risc de crèdit quan, a més dels requisits que estableixi l’article 126, es compleixin totes les condicions següents:

a) En cas d’incompliment o impagament de la contrapart, l’entitat creditora té dret a emprendre accions oportunament contra el garant respecte a pagaments pendents relatius al crèdit respecte del qual es proporciona la cobertura, i el pagament pel garant no estigui supeditat al fet que l’entitat creditora emprèn prèviament accions legals contra el deutor.
Quan hi hagi una garantia personal que cobreixi préstecs hipotecaris sobre immobles residencials, els requisits enunciats en l’incís iii, de la lletra c, de l’apartat 1, de l’article 126, i en l’apartat 1 d’aquesta lletra només s’han de complir en un termini de 24 mesos;
b) La garantia ha de ser una obligació expressa i per escrit que assumeix el garant;
c) Ha de complir una de les dos condicions següents:
i) La garantia ha de cobrir tots els tipus de pagaments que el deutor estigui obligat a efectuar en relació amb el crèdit; o
ii) Quan determinats tipus de pagaments estan exclosos de la garantia, l’entitat creditora ha d’ajustar el valor de la garantia per tal de reflectir la limitació de la cobertura.


2. En el cas de les garanties proporcionades en el context de sistemes de garantia recíproca o proporcionades o contragarantides per les entitats enumerades en l’apartat 2 de l’article 127, es considera que es compleixen els requisits de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article quan es compleixi qualsevol de les dos condicions següents:

a) Que l’entitat creditora tingui dret a obtenir oportunament un pagament provisional del garant que reuneixi les dos condicions següents:
i) Que representi una estimació sòlida de l’import de la pèrdua que probablement ha de patir l’entitat creditora, incloses les pèrdues resultants d’impagament d’interessos i altres tipus de pagaments que el prestatari està obligat a efectuar;
ii) Que sigui proporcional a la cobertura derivada de la garantia;

b) Que l’entitat creditora pugui demostrar, a criteri de l’AFA, que els efectes de la garantia, que ha de cobrir així mateix les pèrdues resultants de l’impagament d’interessos i altres tipus de pagaments que el prestatari estigui obligat a efectuar, justifiquen aquest procediment.

Article 129. Requisits addicionals per a derivats de crèdit

1. Els derivats de crèdit han de ser admissibles com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals quan, a més dels requisits que estableix l’article 126, es compleixin totes les condicions següents:

a) Els esdeveniments de crèdit especificats en el contracte de derivat de crèdit han d’incloure:
i) L’impagament dels imports vençuts en virtut de l’obligació subjacent que estigui en vigor en el moment del dit impagament, amb un període de gràcia que sigui igual al període de gràcia de l’obligació subjacent o inferior a aquest període;
ii) La fallida, insolvència o incapacitat del deutor de respondre als seus deutes, o el seu impagament o l’acceptació per escrit de la seva incapacitat generalitzada per satisfer al seu venciment, així com esdeveniments similars,
iii) La reestructuració de l’obligació subjacent que impliqui la condonació o l’ajornament del pagament del principal, els interessos o les comissions i que doni lloc a un esdeveniment de pèrdua sobre crèdit;

b) En el cas dels derivats de crèdit que permetin la liquidació en efectiu:
i) L’entitat ha de comptar amb un sòlid procediment de valoració que permeti estimar fefaentment la pèrdua;
ii) L’entitat ha d’establir amb exactitud el període durant el qual es poden obtenir valoracions de l’obligació subjacent després de l’esdeveniment de crèdit;

c) En els casos en què, per procedir a la liquidació, sigui necessari que el comprador de la cobertura tingui el dret i la capacitat de transferir l’obligació subjacent al proveïdor d’aquesta, les condicions de l’obligació subjacent han de preveure expressament la impossibilitat que el consentiment preceptiu per dur a efecte aquesta transferència pugui ser denegat sense motiu justificat;
d) La identitat de les parts responsables de determinar si ha passat o no un esdeveniment de crèdit ha de quedar establerta clarament;
e) La determinació de l’esdeveniment de crèdit no ha de ser competència exclusivament del proveïdor de la cobertura;
f) El comprador de la cobertura ha de tenir el dret i la capacitat d’informar el proveïdor de cobertura sobre l’aparició d’un esdeveniment de crèdit.


Quan els esdeveniments de crèdit no incloguin la reestructuració de l’obligació subjacent descrita a l’incís iii de la lletra a, la cobertura del risc de crèdit pot, no obstant això, considerar-se admissible sempre que s’efectuï una reducció del seu valor d’acord amb el que especifica l’apartat 2 de l’article 141.

2. Els desfasaments entre l’obligació subjacent i l’obligació de referència del derivat de crèdit o entre l’obligació subjacent i l’obligació utilitzada a l’efecte de determinar si ha tingut lloc un esdeveniment de crèdit, únicament es permeten quan es compleixin les condicions següents:

a) L’obligació de referència o l’obligació utilitzada a l’efecte de determinar si ha tingut lloc un esdeveniment de crèdit, segons el cas, és de rang similar o subordinat al de l’obligació subjacent;
b) L’obligació subjacent i l’obligació de referència o l’obligació utilitzada a l’efecte de determinar si ha tingut lloc un esdeveniment de crèdit, segons el cas, tenen un mateix deutor, i hi ha clàusules d’impagament encreuat o clàusules d’acceleració encreuada legalment exigibles.

Article 130. Bons vinculats a crèdits

Les inversions en bons vinculats a crèdit emesos per l’entitat creditora es poden considerar garanties reals en efectiu a l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars de conformitat amb els articles 130 a 140, sempre que la permuta de cobertura per impagament incorporada en el bo vinculat a crèdit sigui admissible com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals. A l’efecte de determinar si la permuta de cobertura per impagament incorporada en un bo vinculat a crèdit és admissible com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals, l’entitat pot considerar que es compleix la condició especificada en la lletra c de l’apartat 6 de l’article 110.
Article 131. Compensació d’operacions de balanç

Els préstecs i dipòsits en l’entitat creditora subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç han de ser considerats per aquesta entitat com a garanties reals en efectiu a l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars respecte d’aquells préstecs i dipòsits de l’entitat creditora subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç que estiguin denominats en la mateixa divisa.
Article 132. Utilització d’ajustos de volatilitat segons el mètode supervisor o el mètode d’estimacions pròpies en els acords marc de compensació

1. Quan les entitats calculen el “valor d’exposició plenament ajustat” (E*) corresponent a les exposicions subjectes a un acord marc de compensació admissible relatiu a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o operacions a crèdit de valors o de matèries primeres en préstec o altres operacions vinculades al mercat de capitals, han de calcular els ajustos de volatilitat que han d’aplicar, ja sigui emprant el mètode supervisor o el mètode d’estimacions pròpies, segons s’exposa en els articles 134 a 137 en relació amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.

L’ús del mètode d’estimacions pròpies està subjecte a les mateixes condicions i requisits aplicables al mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.

2. A l’efecte del càlcul d’E*, les entitats:

a) Han de calcular la posició neta en cada grup de valors o en cada tipus de matèria primera sostraient l’import esmentat en l’incís ii de l’import esmentat en l’incís i següents:
i) El valor total d’un grup de valors o de primeres matèries del mateix tipus prestats, venuts o lliurats conforme a l’acord marc de compensació;
ii) El valor total d’un grup de valors o de primeres matèries del mateix tipus presos en préstec, comprats o rebuts de conformitat amb l’acord marc de compensació;

b) Han de calcular la posició neta en cada divisa diferent de la divisa de liquidació de l’acord marc de compensació sostraient l’import esmentat en l’incís ii de l’import esmentat en l’incís i següents:
i) La suma del valor total dels valors denominats en aquesta divisa prestats, venuts o lliurats conforme a l’acord marc de compensació i l’import en efectiu en aquesta divisa prestat o cedit conforme amb el dit acord;
ii) La suma del valor total dels valors denominats en aquesta divisa presos en préstec, comprats o rebuts de conformitat amb l’acord marc de compensació i l’import en efectiu en aquesta divisa pres en préstec o rebut conforme amb l’esmentat acord;

c) Han d’aplicar l’ajust de volatilitat adequat per a un determinat grup de valors o posició d’efectiu al valor absolut de la posició neta, positiva o negativa, en els valors d’aquest grup;
d) Han d’aplicar l’ajust de volatilitat per risc de tipus de canvi (HFX) al valor absolut de la posició neta, positiva o negativa, en cada divisa, a excepció de la divisa de liquidació de l’acord marc de compensació.


3. Les entitats han de calcular E* d’acord amb la fórmula següent:
R20190306B Article 132
En què:
Ei = el valor de cada exposició individual “i”, integrada en l’acord, que s’aplicaria en absència de la cobertura del risc de crèdit, quan l’entitat ha de calcular les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode estàndard
Ci = el valor dels valors de cada grup o de les matèries primeres del mateix tipus presos en préstec, comprats o rebuts, o de l’efectiu pres en préstec o rebut respecte de cada exposició “I
Ejsec= la posició neta (positiva o negativa) en un determinat grup de valors “j
Ekfx= la posició neta (positiva o negativa) en una determinada divisa, a excepció de la divisa de liquidació de l’acord calculada d’acord amb la lletra b de l’apartat 2
Hjsec= l’ajust de volatilitat adequat per a un determinat grup de valors “j
Hkfx= l’ajust de volatilitat per risc de tipus de canvi per a la divisa “k


4. A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc respecte d’operacions de recompra o operacions de préstec de valors o de primeres matèries o operacions a crèdit de valors o de primeres matèries en préstec, o altres operacions vinculades al mercat de capitals, cobertes per acords marc de compensació, l’entitat ha d’utilitzar E*, calculada d’acord amb l’apartat 3, com el valor de l’exposició davant la contrapart resultant de les operacions subjectes a l’acord marc de compensació a efectes de l’article 79 i l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de conformitat amb el mètode estàndard.

5. Als efectes dels apartats 2 i 3, per “grup de valors” s’entén els valors emesos per una mateixa entitat, amb la mateixa data d’emissió i el mateix venciment i subjectes a les mateixes condicions i els mateixos períodes de liquidació que els indicats en els articles 135 i 136, segons escaigui.
Article 133. Mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera

1. Les entitats únicament poden utilitzar el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera quan calculin les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode estàndard. No s’han d’utilitzar alhora el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera i el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.

2. D’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, les entitats han d’assignar a les garanties reals de naturalesa financera admissibles un valor igual al seu valor de mercat determinat d’acord amb la lletra d de l’apartat 4, de l’article 121.

3. Les entitats han d’aplicar a les fraccions dels valors d’exposició que estan cobertes pel valor de mercat d’una garantia real admissible, la ponderació de risc que s’assignin d’acord amb la secció segona si l’entitat creditora tingués una exposició directa enfront de l’instrument que serveix de garantia. A aquests efectes, el valor d’exposició de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I ha de ser igual al 100% del seu valor, i no al valor d’exposició que s’indica a l’apartat 1 de l’article 77.

La ponderació de risc de la part garantida ha de ser com a mínim del 20%, excepte en les condicions previstes en els apartats 4 a 6. Les entitats han d’aplicar a la resta de l’exposició la ponderació de risc que assignen a una exposició no garantida davant de la contrapart, d’acord amb la secció segona.

4. Les entitats han d’assignar una ponderació de risc del 0% a la part garantida de l’exposició derivada d’operacions de recompra i operacions de préstec de valors o d’operacions de crèdit de valors que compleixin els criteris de l’article 138. Si la contrapart de l’operació no és un participant essencial en el mercat, s’ha d’assignar una ponderació de risc del 10%.

5. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 0%, fins al límit cobert per la garantia, als valors d’exposició determinats d’acord amb la secció cinquena corresponents als instruments derivats enumerats en l’annex II i subjectes a la valoració diària a preus de mercat que es garanteixin mitjançant efectiu o instruments assimilats a l’efectiu quan no hi ha desfasaments de divises.

S’ha d’aplicar una ponderació de risc del 10%, fins al límit cobert per la garantia, als valors d’exposició de les operacions que es garanteixin mitjançant títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals, als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona.

6. Pel que fa a operacions diferents de les previstes en els apartats 4 i 5, les entitats es poden assignar una ponderació de risc del 0% quan l’exposició i la garantia real estiguin denominades en la mateixa divisa i concorri una de les dos circumstàncies següents:

a) Que la garantia sigui un dipòsit d’efectiu o un instrument assimilat a l’efectiu;
b) Que la garantia consisteixi en títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals als quals es pot assignar una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’article 80 i el que el seu valor de mercat ha estat descomptat en un 20%.


7. Als efectes dels apartats 5 i 6 es considera que els títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals inclouen:

a) Els títols de deute emesos per administracions regionals o autoritats locals, quan les exposicions enfront d’aquestes administracions rebin el mateix tractament que les exposicions enfront de l’administració central en el territori on estiguin establertes, d’acord amb l’article 81;
b) Els títols de deute emesos per bancs multilaterals de desenvolupament als quals s’assigni una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’apartat 2 de l’article 83;
c) Els títols de deute emesos per organitzacions internacionals als quals s’assigni una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’article 84;
d) Els títols de deute emesos per ens del sector públic que es tractin com a exposicions enfront de l’administració central d’acord amb l’apartat 2 de l’article 82.

Article 134. Mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. A fi d’atendre la volatilitat dels preus, a l’hora de valorar les garanties a efectes del mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera les entitats han d’aplicar els ajustos de volatilitat que preveuen els articles 135 a 138.

Quan la garantia real estigui denominada en una divisa diferent d’aquella en què estigui denominada l’exposició subjacent, les entitats han d’afegir a l’ajust de volatilitat que correspon a la garantia real un altre ajust que reflecteixi la volatilitat de la divisa d’acord amb el que disposen els articles 135 a 138.

En el cas de les operacions amb derivats OTC cobertes per acords de compensació reconeguts per les autoritats competents d’acord amb la secció cinquena, les entitats han d’aplicar un ajust de volatilitat que reflecteixi la volatilitat de la divisa quan hi ha desfasaments entre la moneda de la garantia real i la divisa de liquidació. Fins i tot en cas que intervinguin divises múltiples en les operacions cobertes per l’acord de compensació, les entitats han d’aplicar un únic ajust de volatilitat.

2. Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (CVA) de la manera següent:

CVA = C x (1 – HCHfx)


En què:

C = el valor de la garantia real
Hc = l’ajust de volatilitat adequat per a la garantia real, calculat d’acord amb els articles 135 i 138
Hfx = l’ajust de volatilitat adequat per al desfasament de divises, calculat d’acord amb els articles 135 i 138


Les entitats han d’utilitzar la fórmula prevista en aquest apartat a l’hora de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat per a totes les operacions, a excepció de les que estiguin subjectes a acords marc de compensació reconeguts, a les quals s’ha d’aplicar el que disposa l’article 132.

3. Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (EVA) de la manera següent:

EVA = E x (1 + HE)


En què:

E = el valor d’exposició tal com es determinaria d’acord amb la secció segona, si l’exposició no estigués garantida
HE = l’ajust de volatilitat adequat per a l’exposició, calculat d’acord amb els articles 135 i 138


Pel que fa a les operacions amb instruments derivats OTC, les entitats han de calcular l’EVA de la manera següent:

EVA = E.


4. A l’efecte del càlcul d’E en l’apartat 3, el valor d’exposició de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I ha de ser igual al 100% del valor de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I, i no al valor d’exposició que indica l’apartat 1 de l’article 77;

5. Les entitats han de calcular el valor plenament ajustat de l’exposició (E*) prenent en consideració tant la volatilitat com els efectes de reducció del risc de la garantia real, de la manera següent:

E* = max{0;EVA - CVAM}


En què:

EVA = el valor ajustat per la volatilitat de l’exposició tal com es calcula en l’apartat 3
CVAM = el CVA sotmès a un nou ajust per qualsevol desfasament de venciment d’acord amb el que es disposa en els articles 144 a 146


6. Les entitats poden calcular els ajustos de volatilitat que han d’aplicar, ja sigui emprant el mètode supervisor que preveu l’article 135 o el mètode d’estimacions pròpies que preveu l’article 136.

No obstant això, quan una entitat utilitza el mètode d’estimacions pròpies d’ajust de la volatilitat, ha d’aplicar-lo a tota la gamma d’instruments, a excepció de les carteres poc significatives, en les quals pot utilitzar el mètode supervisor.

7. Quan la garantia real consisteixi en una sèrie d’elements admissibles, les entitats han de calcular l’ajust de volatilitat (H) de la manera següent:



En què:

ai = la proporció del valor d’un element admissible “i” en el valor total de la garantia real
Hi = l’ajust de volatilitat aplicable a aquest element “i”

Article 135. Ajustaments supervisors de volatilitat d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. Els ajustaments de volatilitat que les entitats han d’aplicar d’acord amb el mètode supervisor, suposant que s’efectua una revaluació diària, estan recollits en els quadres 1 a 4.

Quadre 1
Nivell de qualitat creditícia al qual correspon l’avaluació creditícia del títol de deute Venciment residual Ajustaments de volatilitat per als títols de deute emesos per les entitats considerades a l’article 113, apartat 1, lletra b Ajustaments de volatilitat per als títols de deute emesos per les entitats considerades a l’article 113, apartat 1, lletres c i d Ajustaments de volatilitat per als títols de deute emesos per les entitats considerades a l’article 113, apartat 1, lletra h
Període de liquidació de 20 dies (%) Període de liquidació de 10 dies (%) Període de liquidació de 5 dies (%) Període de liquidació de 20 dies (%) Període de liquidació de 10 dies (%) Període de liquidació de 5 dies (%) Període de liquidació de 20 dies (%) Període de liquidació de 10 dies (%) Període de liquidació de 5 dies (%)
1 ≤ 1 any 0,707 0,5 0,354 1,414 1 0,707 2,829 2 1,414
> 1 ≤ 5 anys 2,828 2 1,414 5,657 4 2,828 11,314 8 5,657
més de 5 anys 5,657 4 2,828 11,314 8 5,657 22,628 16 11,313
2-3 ≤ 1 any 1,414 1 0,707 2,828 2 1,414 5,657 4 2,828
> 1 ≤ 5 anys 4,243 3 2,121 8,485 6 4,243 16,971 12 8,485
més de 5 anys 8,485 6 4,243 16,971 12 8,485 33,942 24 16,970
4 ≤ 1 any 21,213 15 10,607 N/D N/D N/D N/D N/D N/D
> 1 ≤ 5 anys 21,213 15 10,607 N/D N/D N/D N/D N/D N/D
més de 5 anys 21,213 15 10,607 N/D N/D N/D N/D N/D N/D

Quadre 2
Nivell de qualitat creditícia al qual correspon l’avaluació creditícia d’un títol de deute a curt termini Ajustaments de volatilitat per als títols de deute emesos per les entitats considerades a l’article 113, apartat 1, lletra b, amb avaluacions creditícies a curt termini Ajustaments de volatilitat per als títols de deute emesos per les entitats considerades a l’article 113, apartat 1, lletres c i d, amb avaluacions creditícies a curt termini Ajustaments de volatilitat per als títols de deute emesos per les entitats considerades a l’article 113, apartat 1, lletra h
Període de liquidació de 20 dies (%) Període de liquidació de 10 dies (%) Període de liquidació de 5 dies (%) Període de liquidació de 20 dies (%) Període de liquidació de 10 dies (%) Període de liquidació de 5 dies (%) Període de liquidació de 20 dies (%) Període de liquidació de 10 dies (%) Període de liquidació de 5 dies (%)
1 0,707 0,5 0,354 1,414 1 0,707 2,829 2 1,414
2-3 1,414 1 0,707 2,828 2 1,414 5,657 4 2,828

Quadre 3
Altres tipus de garantia real o d’exposició
Període de liquidació de 20 dies (%) Període de liquidació de 10 dies (%) Període de liquidació de 5 dies (%)
Accions en índexs borsaris principals, bons convertibles en índexs borsaris principals 21,213 15 10,607
Altres accions o bons convertibles cotitzats en borses reconegudes 35,355 25 17,678
Efectiu 0 0 0
Or 21,213 15 10,607

Quadre 4
Ajustament de volatilitat pels desfasaments de divises
Període de liquidació de 20 dies (%) Període de liquidació de 10 dies (%) Període de liquidació de 5 dies (%)
11,314 8 5,657

2. El càlcul dels ajustaments de volatilitat d’acord amb l’apartat 1 ha d’estar subjecte a les condicions següents:

a) En el cas de les operacions de préstec garantit, el període de liquidació ha de ser de 20 dies hàbils;
b) En el cas de les operacions de recompra, excepte en la mesura que incloguin la transferència de matèries primeres o drets garantits relatius a la titularitat de les matèries primeres, i les operacions de préstec de valors o operacions a crèdit de valors, el període de liquidació ha de ser de 5 dies hàbils;
c) En el cas d’altres operacions vinculades al mercat de capitals, el període de liquidació ha de ser de 10 dies hàbils.


3. En els quadres 1 a 4 de l’apartat 1 i en els apartats 4 a 6, el nivell de qualitat creditícia corresponent a l’avaluació creditícia del títol de deute ha de ser el nivell de qualitat creditícia que l’AFA determini que correspon a l’avaluació creditícia d’acord amb la secció segona.

A l’efecte de determinar el nivell de qualitat creditícia corresponent a l’avaluació creditícia del títol de deute a què es refereix l’apartat 1, ha de ser així mateix aplicable el que disposa a l’apartat 7 de l’article 113.

4. En el cas dels valors o primeres matèries no admissibles prestats o venuts d’acord amb operacions amb compromís de recompra o operacions de préstec de valors o primeres matèries o operacions a crèdit de valors o primeres matèries, l’ajust de volatilitat ha de ser igual al corresponent a les accions no incloses en un índex borsari principal però cotitzades en borses reconegudes.

5. En el cas de les accions o participacions admissibles en organismes d’inversió col·lectiva, l’ajust de volatilitat ha de ser la mitjana ponderada dels ajustos de volatilitat aplicables que corresponguin als actius en què ha invertit el fons, tenint en compte el període de liquidació de l’operació especificat en l’apartat 2.

Si l’entitat no coneix els actius en què ha invertit el fons, l’ajust de volatilitat ha de ser l’ajust més alt aplicable a qualsevol dels actius en els quals el fons tingui dret a invertir.

6. En el cas dels títols de deute sense qualificació emesos per entitats i que compleixin els criteris d’admissibilitat que preveu l’apartat 4 de l’article 113, els ajustos de volatilitat han de ser iguals als corresponents als valors emesos per entitats o empreses amb una qualificació de crèdit externa corresponent als nivells de qualitat creditícia 2 o 3.
Article 136. Estimacions pròpies dels ajustaments de volatilitat d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. L’AFA ha de permetre que les entitats facin servir les seves estimacions pròpies de volatilitat a l’hora de calcular els ajustaments de volatilitat que s’han d’aplicar a la garantia real i a les exposicions, sempre que satisfacin els requisits que estableixen els apartats 2 i 3. Les entitats que han estat autoritzades a utilitzar les seves estimacions pròpies de la volatilitat no han de revertir a l’ús d’altres mètodes, excepte per motius justificats i amb l’autorització de l’AFA.

Quan els títols de deute tenen una avaluació creditícia d’una ECAI equivalent com a mínim al grau d’inversió, l’entitat pot calcular una estimació de la volatilitat per a cada categoria de títol.

Pel que fa als títols de deute que tenen una avaluació creditícia d’una ECAI equivalent a un grau inferior al d’inversió, i en el d’altres garanties reals admissibles, l’entitat ha de calcular els ajustos de volatilitat per a cada element.

Les entitats que utilitzen el mètode d’estimacions pròpies han d’estimar la volatilitat de la garantia real o els desfasaments de divises sense tenir en compte les possibles correlacions entre l’exposició no garantida, la garantia real o els tipus de canvi.

A l’hora de determinar les categories pertinents, les entitats han de prendre en consideració el tipus d’emissor del valor, l’avaluació creditícia externa dels valors, el seu venciment residual i la seva durada modificada. Les estimacions de la volatilitat han de ser representatives dels valors inclosos per l’entitat en la categoria.

2. El càlcul dels ajustos de volatilitat ha de satisfer els requisits següents:

a) L’entitat ha de basar el càlcul en un interval de confiança asimètric del 99%;
b) Es prenen com a base del càlcul els períodes de liquidació següents:
i) 20 dies hàbils quan es tracta d’operacions de préstec garantit;
ii) 5 dies hàbils quan es tracta d’operacions de recompra, excepte en la mesura que inclouen la transferència de matèries primeres o drets garantits relatius a la titularitat de les matèries primeres, i d’operacions de préstec de valors o operacions de crèdit de valors;
iii) 10 dies hàbils quan es tracti d’altres operacions vinculades al mercat de capitals;

c) Les entitats poden utilitzar xifres d’ajust de volatilitat calculades en funció de períodes de liquidació més o menys curts, incrementats o reduïts fins al període de liquidació que preveu la lletra b per al tipus d’operació de què es tracti, utilitzant per a això la fórmula de l’arrel quadrada del temps següent:
R20190306B Article 136


En què:

TM = el període de liquidació corresponent
HM = l’ajust de volatilitat basat en el període de liquidació TM
HN = l’ajust de volatilitat en funció del període de liquidació TN

d) Les entitats han de tenir en compte la liquiditat dels actius de menys qualitat. En els casos en què hi hagi dubtes sobre la liquiditat de la garantia real, han d’ajustar a l’alça el període de liquidació. També han de determinar els casos en què les dades històriques poden subestimar la volatilitat potencial. Aquest tipus de casos s’ha de tractar utilitzant “proves de resistència”;
e) El període històric d’observació que utilitzen les entitats en el càlcul dels ajustos de volatilitat ha de ser d’un any com a mínim. En el cas de les entitats bancàries que utilitzin un esquema de ponderacions o altres mètodes per definir el període històric d’observació, el període d’observació efectiu ha de ser d’un any com a mínim. L’AFA pot així mateix exigir que l’entitat calculi els seus ajustos de volatilitat utilitzant un període d’observació més curt, quan ho consideri justificat a causa d’un augment significatiu de la volatilitat dels preus;
f) Les entitats han d’actualitzar les seves sèries de dades i calcular els ajustos de volatilitat amb una freqüència no inferior a tres mesos. Les entitats han de sotmetre així mateix a revaluació les seves sèries de dades quan els preus de mercat experimenten canvis significatius.


3. L’estimació dels ajustos de volatilitat ha de satisfer tots els criteris qualitatius següents:

a) L’entitat ha de fer servir les estimacions de volatilitat en el procés de gestió diària del risc, fins i tot en relació amb els seus límits interns d’exposició;
b) Quan el període de liquidació emprat per una entitat en el seu procés de gestió diària del risc sigui superior al que està previst en els articles 130 a 143 per al tipus d’operació de què es tracti, aquesta entitat ha d’incrementar els seus ajustos de volatilitat d’acord amb la fórmula de l’arrel quadrada del temps que preveu la lletra c de l’apartat 2;
c) L’entitat ha de disposar de procediments sòlids per verificar i garantir el compliment d’un conjunt documentat de polítiques i controls relatius al funcionament del seu sistema d’estimació dels ajustos de volatilitat i a la integració d’aquestes estimacions en els seus processos de gestió del risc;
d) En el marc del procés d’auditoria interna de l’entitat, s’ha de dur a terme de forma periòdica un examen independent del sistema d’estimació dels ajustos de volatilitat. Almenys un cop l’any s’ha d’efectuar un examen del sistema global d’estimació dels ajustos de volatilitat i d’integració d’aquests ajustos en el procediment de gestió del risc de l’entitat. Aquest examen ha d’abordar, com a mínim, els punts següents:
i) La integració dels ajustos de volatilitat estimats en la gestió quotidiana de riscs;
ii) La validació de qualsevol modificació significativa en el procediment d’estimació dels ajustos de volatilitat;
iii) La comprovació de la consistència, puntualitat i fiabilitat de les fonts de dades utilitzades en el funcionament del sistema d’estimació d’ajustos de volatilitat, així com la seva independència;
iv) L’exactitud i idoneïtat dels supòsits de volatilitat.

Article 137. Increment dels ajustaments de volatilitat d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

Els ajustaments de volatilitat que preveu l’article 135 han de ser els ajustos que l’entitat ha d’aplicar en cas de revaluació diària. De la mateixa manera, quan una entitat utilitza les seves estimacions pròpies dels ajustos de volatilitat, de conformitat amb l’article 136, ha de calcular aquests ajustos, en primer lloc, a partir d’una revaluació diària. En cas que la freqüència de revaluació sigui inferior a la diària, l’entitat ha d’aplicar ajustos de volatilitat més elevats. Aquests ajustos es calculen incrementant els ajustos de volatilitat calculats sobre la base d’una revaluació diària, mitjançant la fórmula de l’“arrel quadrada del temps”:

R20190306B Article 137

En què:

H = l’ajust de volatilitat que s’ha d’aplicar;
HM = l’ajust de volatilitat en cas de revaluació diària;
NR = el nombre real de dies hàbils entre les reavaluacions;
TM = el període de liquidació per al tipus d’operació de què es tracti.

Article 138. Condicions per a l’aplicació d’un ajustament de volatilitat del 0% d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. En relació amb les operacions de recompra i les operacions de préstec de valors o operacions a crèdit de valors, quan una entitat fa ús, per als ajustaments de volatilitat, del mètode supervisor, d’acord amb l’article 135, o del mètode d’estimacions pròpies, d’acord amb l’article 136, i sempre que es compleixin els requisits que preveuen les lletres a a h de l’apartat 2, les entitats poden, en lloc d’aplicar els ajustos de volatilitat calculats d’acord amb els articles 135 a 137, aplicar un ajust de volatilitat del 0%.

2. Les entitats poden aplicar un ajust de volatilitat del 0% quan es compleixin totes les condicions següents:

a) L’exposició i la garantia real consisteixen en efectiu o en títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals als efectes del que disposa la lletra b de l’apartat 1 de l’article 113, i poden rebre una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona;
b) L’exposició i la garantia real estan denominades en la mateixa divisa;
c) El venciment de l’operació no és superior a un dia, o bé l’exposició i la garantia real estan subjectes a la reposició de marge o valoració a preus de mercat diaris;
d) El termini entre l’última valoració a preus de mercat prèvia a l’incompliment de la reposició de marges per la contrapart i la liquidació de la garantia real no és superior a quatre dies hàbils;
e) L’operació es liquida en un sistema de liquidació de provada eficàcia per a aquest tipus d’operacions;
f) La documentació de l’acord o l’operació és la que s’acostuma a utilitzar en les operacions de recompra o de préstec o operació a crèdit dels valors en qüestió;
g) El contracte que regeix l’operació estableix que si la contrapart incompleix l’obligació de lliurar efectiu o valors, de reposar el marge o qualsevol altra obligació, l’operació es pot cancel·lar immediatament;
h) Les autoritats competents consideren la contrapart “participant essencial en el mercat”.


3. Els participants essencials en el mercat a què es refereix la lletra h de l’apartat 2 comprenen els següents:

a) Les entitats que preveu la lletra b de l’apartat 1 de l’article 113, quan les exposicions enfront d’aquestes entitats reben una ponderació de risc del 0% d’acord amb el que disposa la secció segona;
b) Les entitats;
c) Altres empreses financeres tal com es defineixen en el punt 46 de l’apartat 1 de l’article 4, quan les exposicions enfront d’aquestes empreses rebin una ponderació de risc del 20% d’acord amb el mètode estàndard;
d) Organismes d’inversió col·lectiva regulats i subjectes a requisits de fons propis o en matèria de palanquejament;
e) Fons de pensions regulats;
f) Organismes de compensació reconeguts.

Article 139. Càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

Les entitats han d’utilitzar E*, calculat d’acord amb l’apartat 5 de l’article 134, com a valor d’exposició a l’efecte del que està previst a l’article 79 i l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. En el cas de les partides fora de balanç enumerades a l’annex I, les entitats han d’utilitzar E* com a valor al qual s’han d’aplicar els percentatges indicats a l’apartat 1 de l’article 77, per obtenir el valor d’exposició.
Article 140. Altres béns i drets utilitzats com a garantia real

1. Quan es compleixin els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 125, els dipòsits mantinguts en una entitat tercera poden ser considerats per aquesta entitat com a garanties reals.

2. Quan es compleixen els requisits establerts a l’apartat 2 de l’article 125, l’entitat ha de sotmetre la part de l’exposició garantida pel valor corrent de rescat de les pòlisses d’assegurança de vida pignorades a favor de l’entitat creditora ponderant per risc, utilitzant les ponderacions de risc especificades a l’apartat 3;

En cas de desfasament de divises, l’entitat ha de reduir el valor corrent de rescat d’acord amb el que preveu l’apartat 3 de l’article 141, i el valor de la cobertura del risc de crèdit correspon al valor corrent de rescat de la pòlissa d’assegurança de vida.

3. A efectes del que està disposat en l’apartat 2, l’entitat ha d’aplicar les següents ponderacions de risc basades en la ponderació de risc atribuït a una exposició preferent no garantida davant l’entitat asseguradora proveïdora de l’assegurança de vida:

a) Una ponderació de risc del 20%, quan s’atribueixi a l’exposició preferent no garantida davant l’entitat asseguradora proveïdora de l’assegurança de vida un pes de risc del 20%;
b) Una ponderació de risc del 35%, quan s’atribueixi a l’exposició preferent no garantida enfront de l’entitat asseguradora proveïdora de l’assegurança de vida una ponderació de risc del 50%;
c) Una ponderació de risc del 70%, quan s’atribueixi a l’exposició preferent no garantida davant l’entitat asseguradora proveïdora de l’assegurança de vida un pes de risc del 100%;
d) Una ponderació de risc del 150%, quan s’atribueixi a l’exposició preferent no garantida davant l’entitat asseguradora proveïdora de l’assegurança de vida una ponderació de risc del 150%.


4. L’entitat pot atorgar als instruments recomprats a instàncies del tenidor i admissibles d’acord amb l’apartat c de l’article 115 el tractament de garantia real de l’entitat emissora. El valor de la cobertura del risc de crèdit admissible ha de ser el següent:

a) Quan l’instrument hagi de ser recomprat pel seu valor nominal, aquest valor ha de ser l’import de la cobertura;
b) Quan l’instrument hagi de ser recomprat pel seu preu de mercat, el valor de la cobertura ha de ser el valor de l’instrument valorat de la mateixa manera que els títols de deute a què es refereix l’apartat 4 de l’article 113.

Article 141. Valoració

1. A l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals dels articles 141 a 143, el valor de la cobertura del risc de crèdit amb garanties personals (G) ha de ser l’import que el proveïdor de la cobertura s’ha compromès a abonar en cas d’incompliment o impagament del prestatari o en cas que es produeixin altres esdeveniments de crèdit especificats.

2. En el cas dels derivats de crèdit que no incloguin com a esdeveniment de crèdit una reestructuració de l’obligació subjacent que impliqui una condonació o un ajornament del principal, els interessos o les comissions i que doni lloc a una pèrdua de crèdit, s’han d’aplicar les disposicions següents:

a) Quan l’import que el proveïdor de la cobertura s’ha compromès a pagar no sigui superior al valor d’exposició, l’entitat ha de reduir el valor de la cobertura del risc de crèdit calculada d’acord amb l’apartat 1 en un 40%;
b) Quan l’import que el proveïdor de la cobertura s’ha compromès a pagar sigui superior al valor d’exposició, el valor de la cobertura del risc de crèdit no ha de ser superior al 60% del valor d’exposició.


3. Quan la cobertura del risc de crèdit amb garanties personals estigui denominada en una divisa diferent d’aquella en què està denominada l’exposició, l’entitat ha de reduir el valor de la cobertura del risc de crèdit mitjançant l’aplicació d’un ajustament de la volatilitat d’acord amb la fórmula següent:

G* = G x (1 – Hfx)


En què:

G* = l’import de la cobertura del risc de crèdit ajustat pel risc de tipus de canvi
G = l’import nominal de la cobertura del risc de crèdit
Hfx = l’ajust de volatilitat per un possible desfasament de divises entre la cobertura del risc de crèdit i l’obligació subjacent, determinada de conformitat amb l’apartat 4


Quan no hi hagi desfasaments de divises, Hfx ha de ser igual a zero.

4. Les entitats han de basar els ajustos de volatilitat aplicables en cas de desfasament de divises en un període de liquidació de 10 dies hàbils, partint del supòsit d’una revaluació diària, i poden calcular-los d’acord amb el mètode supervisor o al mètode d’estimacions pròpies per a l’ajustament de la volatilitat previstos en els articles 135 i 136, respectivament. Les entitats han d’incrementar els ajustaments de volatilitat d’acord amb el que preveu l’article 137.
Article 142. Càlcul de les exposicions ponderades per risc en el cas de cobertura parcial i divisió en trams

Quan l’entitat transfereix part del risc d’un préstec en un o més trams, s’han d’aplicar les normes establertes en la secció quarta. Les entitats poden considerar que els llindars significatius per sota dels quals no s’efectuen pagaments en cas de pèrdua són equivalents a les posicions de primera pèrdua conservades i donen lloc a la transferència del risc per trams.
Article 143. Càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode estàndard

1. Als efectes de l’apartat 3 de l’article 79, l’entitat ha de calcular les exposicions ponderades per risc d’acord amb la fórmula següent:

max{0; E - GA} x r + GA x g


En què:

E = el valor d’exposició d’acord amb l’article 111; a aquests efectes, el valor d’exposició d’una partida fora de balanç enumerada en l’annex I ha de ser igual al 100% del seu valor, i no al valor d’exposició que indiqui l’apartat 1 de l’article 111
GA = l’import de la cobertura del risc de crèdit (G*), calculat d’acord amb l’apartat 3 de l’article 141 i posteriorment ajustat per qualsevol desfasament de venciment d’acord amb el que disposin els articles 144 a 146
r = la ponderació de risc de les exposicions enfront del deutor, segons el que preveu la secció segona,
g = la ponderació de risc de les exposicions enfront del proveïdor de cobertura, segons el que preveu la secció segona


2. Quan l’import cobert (GA) sigui inferior al valor de l’exposició (E), l’entitat només pot aplicar la fórmula indicada en l’apartat 1 si la part coberta i la part no coberta de l’exposició tenen la mateixa prelació.

3. Les entitats poden fer extensiu el tractament que preveuen els apartats 4 i 6 de l’article 80 a les exposicions o parts d’exposicions garantides per l’administració central o el banc central, quan la garantia estigui denominada en la divisa nacional del prestatari i l’exposició estigui finançada en aquesta mateixa divisa.
Article 144. Desfasament de venciment

1. A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc, es produeix un desfasament de venciment quan el venciment residual de la cobertura del risc de crèdit és inferior al de l’exposició protegida. Quan la cobertura té un venciment residual inferior a tres mesos i un venciment inferior al de l’exposició subjacent, no es considera una cobertura admissible del risc de crèdit.

2. En cas de desfasament de venciment, la cobertura del risc de crèdit no es considera admissible quan el venciment original sigui inferior a un any.
Article 145. Venciment de la cobertura del risc de crèdit

1. Amb subjecció a un màxim de cinc anys, el venciment efectiu de l’exposició subjacent ha de ser el major termini restant possible abans que el deutor hagi de complir la seva obligació. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2, el venciment de la cobertura del risc de crèdit ha de ser el termini fins a la primera data possible en la qual pot finalitzar el període de vigència de la protecció o donar-se fi a la protecció.

2. Quan hi ha l’opció de donar fi a la cobertura a discreció del venedor de la cobertura, les entitats han de considerar que el venciment sigui el termini fins a la primera data possible en la qual es pot exercir aquesta opció. Quan hi hagi l’opció de donar fi a la cobertura a discreció del comprador de la cobertura i les condicions de l’acord de creació de la cobertura contenen un incentiu positiu perquè l’entitat exigeixi la realització de l’operació abans del venciment recollit en el contracte, les entitats han de considerar que el venciment efectiu sigui el termini fins a la primera data possible en què es pot exercir aquesta opció; en cas contrari, les entitats poden considerar que l’opció no afecta el venciment de la cobertura.

3. Quan no es pot evitar que el període de vigència del derivat de crèdit acabi abans que hagi expirat qualsevol període de gràcia necessari per poder determinar que efectivament s’ha produït l’impagament de l’obligació subjacent, les entitats han de restar del venciment de la cobertura el període de gràcia.
Article 146. Valoració de la cobertura

1. En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars d’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, quan hi hagi un desfasament entre el venciment de l’exposició i el de la cobertura, la garantia real no es considera una cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars.

2. En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera, les entitats han de reflectir el venciment de la cobertura del risc de crèdit i de l’exposició al valor ajustat de la garantia real segons la fórmula següent:

R20190306B Article 146.2


En què:

CVA = el valor inferior entre el valor ajustat per la volatilitat de la garantia real que especifica l’apartat 2 de l’article 134 i el valor de l’exposició;
t = el valor inferior entre el nombre d’anys restants fins al venciment de la cobertura del risc de crèdit calculat d’acord amb l’article 145 i el valor de T;
T = el valor inferior entre el nombre d’anys restants fins al venciment de l’exposició calculat d’acord amb l’article 145, o cinc anys;
t* = 0,25.


Les entitats han d’utilitzar el valor CVAM com a valor CVA, ajustat a més pel desfasament de venciment en la fórmula per calcular el valor plenament ajustat de l’exposició (E*) prevista en l’apartat 5 de l’article 134.

3. En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals, les entitats han de reflectir el venciment de la cobertura del risc de crèdit i de l’exposició en el valor ajustat de la cobertura segons la fórmula següent:

R20190306B Article 146.3


En què:

GA = G* ajustat per desfasament de venciment
G* = l’import de la cobertura ajustat per qualsevol desfasament de divises
t = el valor inferior entre el nombre d’anys restants fins al venciment de la cobertura del risc de crèdit calculat d’acord amb l’article 145 i el valor T
T = el valor inferior entre el nombre d’anys restants fins al venciment de l’exposició calculat d’acord amb l’article 145, o cinc anys
t* = 0,25


Les entitats han d’utilitzar el valor GA com a valor de la protecció als efectes del que preveuen els articles 141 a 143.
Article 147. Derivats de crèdit de primer impagament (first-to-default)

Quan una entitat obtingui cobertura del risc de crèdit per a una sèrie d’exposicions amb la condició que el primer impagament d’entre aquests ha d’activar el pagament i que aquest esdeveniment de crèdit extingeix el contracte, l’entitat pot modificar el càlcul de l’exposició ponderada per risc i, si escau, de la pèrdua esperada de l’exposició que, en absència de la cobertura del risc de crèdit, produeixi el menor import de l’exposició ponderada per risc de conformitat amb aquesta secció. L’import de l’exposició ponderada per risc ha de ser el calculat segons aquest mètode estàndard.

El tractament establert en aquest article només té validesa si el valor de l’exposició és menor o igual al valor de la cobertura del risc de crèdit.
Article 148. Derivats de crèdit d’n-èsim impagament (nth-to-default)

En cas que l’n-èsim impagament d’entre les exposicions activi el pagament d’acord amb la cobertura del risc de crèdit, l’entitat que adquireixi la cobertura únicament pot reconèixer aquesta cobertura per al càlcul de les exposicions ponderades per risc i, si escau, de les pèrdues esperades, si també s’ha obtingut cobertura per als impagaments 1 a l’n-1 o quan ja s’hagin produït n-1 impagaments. En aquests supòsits, l’entitat pot modificar el càlcul de l’exposició ponderada per risc i, si escau, de la pèrdua esperada de l’exposició que, en absència de la cobertura del risc de crèdit, produeixi l’n-èsim import més baix de l’exposició ponderada per risc de conformitat amb aquesta secció. Les entitats han de calcular l’n-èsim import més baix segons s’indica en l’article 147.

El tractament establert en aquest article només té validesa si el valor de l’exposició és menor o igual al valor de la cobertura del risc de crèdit.

Totes les exposicions de la cistella han de complir els requisits que preveu l’apartat 2 de l’article 118, i a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 129.

Secció quarta. Titulització

Article 149. Definicions

Als efectes d’aquesta secció, s’entén per:

1. Clàusula d’amortització anticipada: és una clàusula contractual en titulitzacions d’exposicions renovables o en titulitzacions renovables que requereix, en cas de produir determinats esdeveniments, que les posicions dels inversors es reemborsin abans del venciment inicialment fixat per als valors emesos.

2. Excés de marge: és la recaptació per ingressos financers i d’altra índole percebuda pel que fa a les exposicions titulitzades, neta de costos i despeses.

3. Exposició renovable: és una exposició en la qual, dins d’uns límits convinguts, es permeten fluctuacions dels saldos pendents dels clients atenent les seves decisions de disposició i reemborsament.

4. Línia de liquiditat: és la posició de titulització que sorgeix d’un acord contractual amb la finalitat de proporcionar finançament per garantir la puntualitat dels fluxos de caixa als inversors.

5. Opció d’extinció: és una opció contractual en virtut de la qual l’entitat originadora pot recomprar o extingir les posicions de titulització abans que s’hagin reemborsat totes les exposicions subjacents, quan el saldo viu de les exposicions se situa per sota d’un nivell determinat.

6. Posició no qualificada: és una posició de titulització que no té una avaluació creditícia admissible realitzada per una ECAI segons s’esmenta als articles 166 a 168.

7. Posició qualificada: és una posició de titulització respecte de la qual es disposa d’una avaluació creditícia admissible realitzada per una ECAI segons s’esmenta als articles 166 a 168.

8. Programa de pagarés de titulització (programa ABCP, per les seves sigles en anglès): és un programa de titulitzacions en què els valors emesos adopten predominantment la forma de pagarés amb un venciment original d’un any o menys.

9. Titulització renovable: és la titulització en la qual es renova la mateixa estructura de titulització (és a dir, s’afegeixen o es retiren exposicions del conjunt de les exposicions) independentment de si les exposicions poden o no ser renovables.

10. Titulització sintètica: és una titulització en la qual la transferència del risc es porta a terme mitjançant el recurs a derivats de crèdit o garanties i les exposicions titulitzades continuen sent exposicions de l’entitat originadora.

11. Titulització tradicional: és una titulització que implica la transferència econòmica de les exposicions titulitzades. L’operació es realitza mitjançant una transferència de la propietat de les exposicions titulitzades per l’entitat originadora a una SSPE o mitjançant una subparticipació per una SSPE. Els valors emesos no representen obligacions de pagament de l’entitat originadora.

12. Tram de primera pèrdua: és el tram més subordinat d’una titulització, que és el primer tram de suportar les pèrdues en què s’incorri en relació amb les exposicions titulitzades i, per tant, ofereix protecció al tram de segona pèrdua i, si és el cas, als trams de major prelació.
Article 150. Titulització tradicional

1. L’entitat originadora d’una titulització tradicional pot excloure les exposicions titulitzades del càlcul de les exposicions ponderades per risc si es compleix alguna de les condicions següents:

a) Que es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit associat a les exposicions titulitzades;
b) Que l’entitat originadora apliqui una ponderació de risc del 1.250% a totes les posicions de titulització que manté en aquesta titulització o dedueixi aquestes posicions del capital de nivell 1 ordinari, d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.


2. Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit en els casos següents:

a) Quan les exposicions ponderades per risc de les posicions de titulització en trams de risc intermedi mantingudes per l’entitat originadora en la titulització no excedeixin el 50% de les exposicions ponderades per risc de totes les posicions de titulització en trams de risc intermedi que hi ha en aquesta titulització;
b) Si no hi ha posicions de titulització en trams de risc intermedi en una titulització donada i l’entitat originadora pot demostrar que el valor d’exposició de les posicions de titulització que estan subjectes a deducció del capital de nivell 1 ordinari o a una ponderació de risc del 1.250% excedeix en un marge substancial una estimació motivada de la pèrdua esperada per les exposicions titulitzades quan l’entitat originadora no manté més del 20% del valor d’exposició de les posicions de titulització que estan subjectes a deducció del capital de nivell 1 ordinari o a una ponderació de risc del 1.250%.


Si la possible reducció en les exposicions ponderades per risc que l’entitat originadora aconseguiria mitjançant la titulització no està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers, l’AFA pot resoldre, en vista de les circumstàncies específiques del cas, que no es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit.
LesLleis.com

3. Als efectes del que preveu l’apartat 2, s’entén per “posicions de titulització en trams de risc intermedi” les posicions de titulització a les quals és aplicable una ponderació de risc inferior al 1.250% i que tingui menor prelació que la posició amb major prelació de la titulització i menor prelació que qualsevol posició de titulització en la mateixa a la qual s’assigni un nivell 1 de qualitat creditícia de conformitat amb els articles 166 a 168.

4. Com a alternativa al que disposen els apartats 2 i 3, l’AFA ha d’autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit quan l’entitat originadora pugui demostrar, en tot cas de titulització, que la reducció dels requisits de fons propis que ha aconseguit mitjançant la titulització està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers.

L’AFA ha de concedir l’autorització exclusivament si l’entitat compleix totes les condicions següents:

a) Que l’entitat compti amb polítiques i mètodes degudament sensibles al risc per avaluar la transferència de risc;
b) Que l’entitat hagi reconegut també la transferència del risc de crèdit a tercers en cada cas a efectes de la seva gestió interna de riscs i de la seva assignació interna de capital.


5. A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 4 que resultin aplicables, s’han de complir totes les condicions següents:

a) Que la documentació de la titulització reflecteixi l’essència econòmica de l’operació;
b) Que les exposicions titulitzades quedin fora de l’abast de l’entitat originadora i dels seus creditors, fins i tot en el cas de concurs o intervenció. Això ha d’estar emparat pel dictamen d’un assessor jurídic qualificat;
c) Que els valors emesos no representin obligacions de pagament de l’entitat originadora;
d) Que l’entitat originadora no mantingui un control efectiu o indirecte sobre les exposicions transferides. Es considera que una entitat originadora ha mantingut el control efectiu sobre les exposicions transferides si té dret a recomprar del cessionari les exposicions prèviament transferides per tal de realitzar els seus beneficis o si es veu obligada a assumir de nou el risc transferit. El manteniment per l’entitat originadora dels drets o les obligacions d’administració de les exposicions no constitueix per si mateix un control indirecte de les exposicions;
e) Que la documentació de la titulització compleixi totes les condicions següents:
i) Que, a excepció de les clàusules d’amortització anticipada, no contingui clàusules que exigeixin que les posicions en la titulització siguin millorades per l’entitat originadora, en particular alterant les exposicions subjacents o augmentant el rendiment que s’ha de pagar als inversors en resposta a un deteriorament de la qualitat creditícia de les exposicions titulitzades;
ii) Que no contingui clàusules que augmentin el rendiment que s’ha de pagar als tenidors de posicions en la titulització en resposta a un deteriorament de la qualitat creditícia del conjunt d’exposicions subjacent;
iii) Que faci constar, quan sigui procedent, que qualsevol compra o recompra de posicions de titulització per l’entitat originadora o patrocinadora, al marge de les seves obligacions contractuals, ha de tenir un caràcter excepcional i es pot efectuar exclusivament en condicions de mútua independència per a les parts;

f) Que, en els casos en què hi hagi una opció d’extinció, aquesta opció compleix així mateix les condicions següents:
i) Que pugui ser exercida discrecionalment per l’entitat originadora;
ii) Que només es pugui exercir quan queda per amortitzar el 10% o menys del valor original de les exposicions titulitzades;
iii) Que no es trobi estructurada de manera que eviti l’assignació de pèrdues a millores creditícies o altres posicions que tenen els inversors, ni d’una altra manera que proporcioni millores creditícies.

Article 151. Titulització sintètica

1. L’entitat originadora d’una titulització sintètica pot calcular les exposicions ponderades per risc i, respecte de les exposicions titulitzades d’acord amb l’article 156, si es compleix alguna de les condicions següents:

a) Que es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit, ja sigui mitjançant cobertura del risc de crèdit amb garanties reals o personals;
b) Que l’entitat originadora apliqui una ponderació de risc del 1.250% a totes les posicions de titulització que mantingui en aquesta titulització o dedueixi aquestes posicions del capital de nivell 1 ordinari, d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.


2. Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit si es compleix alguna de les condicions següents:

a) Que les exposicions ponderades per risc de les posicions de titulització en trams de risc intermedi mantingudes per l’entitat originadora en la titulització no excedeixin el 50% de les exposicions ponderades per risc de totes les posicions de titulització en trams de risc intermedi que hi ha en aquesta titulització;
b) Si no hi ha posicions de titulització en trams de risc intermedi en una titulització donada i l’entitat originadora pot demostrar que el valor d’exposició de les posicions de titulització que estarien subjectes a deducció del capital de nivell 1 ordinari o a una ponderació de risc del 1.250% excedeix en un marge substancial una estimació motivada de la pèrdua esperada per les exposicions titulitzades, quan l’entitat originadora no mantingui més del 20% del valor d’exposició de les posicions de titulització que estarien subjectes a deducció del capital de nivell 1 ordinari o a una ponderació de risc del 1.250%.


Si la possible reducció en les exposicions ponderades per risc que l’entitat originadora aconseguiria mitjançant la titulització no està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers, l’AFA pot resoldre, en vista de les circumstàncies específiques del cas, que no es considera transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit.

3. Als efectes del que preveu l’apartat 2, s’entén per “posicions de titulització en trams de risc intermedi” les posicions de titulització a les quals sigui aplicable una ponderació de risc inferior al 1.250% i que tinguin menor prelació que la posició amb major prelació de la titulització i menor prelació que qualsevol posició de titulització en la mateixa a la qual s’assigni un nivell 1 de qualitat creditícia de conformitat amb els articles 166 a 168;

4. Com a alternativa al que disposen els apartats 2 i 3, l’AFA ha d’autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit quan l’entitat originadora pot demostrar, en tot cas de titulització, que la reducció dels requisits de fons propis que ha aconseguit mitjançant la titulització està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers.

L’AFA ha de concedir l’autorització exclusivament si l’entitat compleix totes les condicions següents:

a) Que l’entitat compti amb polítiques i mètodes degudament sensibles al risc per avaluar la transferència de risc;
b) Que l’entitat hagi reconegut també la transferència a tercers del risc de crèdit a tercers en tot cas a efectes de la seva gestió interna de riscs i de la seva assignació interna de capital.


5. A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 4 que resultin aplicables, la transferència ha de complir les condicions següents:

a) Que la documentació de la titulització reflecteixi el contingut econòmic de l’operació;
b) Que la cobertura del risc de crèdit mitjançant la qual es transfereix aquest risc s’atén al que preveu l’apartat 2 de l’article 154;
c) Que els instruments utilitzats per transferir el risc de crèdit no contenen condicions que:
i) Imposin llindars d’importància relativament significativa per sota dels quals es consideri que no es desencadena la cobertura del risc de crèdit si es produeix un succés relacionat amb l’impagament;
ii) Permetin la conclusió de la protecció pel deteriorament de la qualitat creditícia de les exposicions subjacents;
iii) Excepte en el cas de clàusules d’amortització anticipada, exigeixin la millora de les posicions en la titulització per l’entitat originadora;
iv) Augmentin el cost per a l’entitat de la cobertura del risc de crèdit o el rendiment que s’ha de pagar a tenidors de posicions en la titulització en resposta a un deteriorament en la qualitat creditícia del conjunt d’exposicions subjacents;

d) Que el dictamen d’un assessor jurídic qualificat confirmi l’eficàcia de la cobertura del risc de crèdit en tots els països pertinents;
e) Que la documentació de titulització faci constar, quan escaigui, que qualsevol compra o recompra de posicions de titulització per l’entitat originadora o patrocinadora, al marge de les seves obligacions contractuals, es pot efectuar exclusivament en condicions de mútua independència per a les parts;
f) Que, en els casos en què hi hagi una opció d’extinció, aquesta opció compleixi les condicions següents:
i) Que pugui ser exercida discrecionalment per l’entitat originadora;
ii) Que només es pugui exercir quan queda per amortitzar el 10% o menys del valor original de les exposicions titulitzades;
iii) Que no es trobi estructurada de manera que eviti l’assignació de pèrdues a millores creditícies o altres posicions que tenen els inversors, ni d’una altra manera que proporcioni millores creditícies.

Article 152. Càlcul de les exposicions ponderades per risc

1. Quan una entitat originadora hagi transferit una part significativa del risc de crèdit associat a exposicions titulitzades d’acord amb els articles 150 a 151, aquesta entitat pot:

a) En cas de titulització tradicional, excloure del seu càlcul de les exposicions ponderades per risc les exposicions que hi ha titulitzat;
b) En cas de titulització sintètica, calcular les exposicions ponderades per risc, respecte de les exposicions titulitzades de conformitat amb els articles 156 i 157.


2. Quan l’entitat originadora hagi decidit aplicar l’apartat 1, ha de calcular les exposicions ponderades per risc prescrites en aquesta secció per a les posicions que pot mantenir en la titulització.

Quan l’entitat originadora no hagi transferit una part significativa del risc de crèdit o ha decidit no aplicar l’apartat 1, no té l’obligació de calcular les exposicions ponderades per risc corresponents a cap posició que pot mantenir en la titulització en qüestió, però ha de seguir incloent les exposicions titulitzades en el càlcul de les exposicions ponderades per risc com si no s’haguessin titulitzat.

3. Quan hi hagi una exposició a diferents trams d’una titulització, l’exposició a cada tram es considera una posició de titulització independent. Es considera que els proveïdors de cobertura creditícia a posicions d’una titulització mantenen posicions en la titulització. En les posicions de titulització s’hi han d’incloure les exposicions a titulitzacions resultants de contractes de derivats sobre tipus d’interès o divises.

4. Llevat que una posició de titulització es dedueixi dels elements del capital de nivell 1 ordinari en virtut de la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’exposició ponderada per risc s’ha d’incloure en el total d’exposicions ponderades per risc de l’entitat als efectes del que preveu l’apartat 1 de l’article 59.

5. L’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització es calcula aplicant al valor d’exposició de la posició, calculat segons el que estableix l’article 153, la pertinent ponderació de risc total.

6. La ponderació de risc total ha de ser igual a la suma de la ponderació de risc establerta en aquesta secció i tota possible ponderació de risc addicional de conformitat amb l’article 272.
Article 153. Valor de l’exposició

1. El valor d’exposició es calcula de la manera següent:

a) En els casos en què una entitat calcula les exposicions ponderades per risc d’acord amb els articles 158 a 165, el valor d’exposició d’una posició de titulització en balanç ha de ser el seu valor comptable restant un cop efectuats els ajustos per risc de crèdit específic, tractats de conformitat amb l’article 76;
b) En els casos en què una entitat calcula les exposicions ponderades per risc d’acord amb els articles 158 a 165, el valor d’exposició d’una posició de titulització fora de balanç ha de ser el seu valor nominal, menys qualsevol ajust per risc de crèdit específic, multiplicat per un factor de conversió, segons el que preveu aquesta secció. El factor de conversió ha de ser del 100% llevat que es disposi el contrari;
c) El valor d’exposició per risc de crèdit de contrapart d’un instrument derivat enumerat en l’annex II es determina de conformitat amb la secció cinquena.


2. Quan una entitat tingui dos o més posicions encavalcades en una titulització, ha d’incloure, en la mesura que s’encavalquin, en el seu càlcul d’exposicions ponderades per risc només la posició o el percentatge de posició que produeixi les exposicions ponderades per risc més elevades. L’entitat pot reconèixer així mateix el dit encavalcament entre els requisits de fons propis per risc específic per a posicions de la cartera de negociació i els requisits de fons propis per a posicions de titulització de la cartera d’inversió, sempre que l’entitat pugui calcular i comparar els requisits de fons propis per a les posicions corresponents. A efectes d’aquest apartat s’entén per “encavalcament” el fet que les posicions representin, totalment o parcialment, una exposició al mateix risc, de manera que, en la mesura que s’encavalquin, constitueixen una sola exposició.

3. Quan la lletra c de l’article 167 s’apliqui a posicions en pagarés de titulització, l’entitat pot utilitzar la ponderació de risc assignada a una línia de liquiditat per calcular l’import de l’exposició ponderada per risc corresponent als pagarés de titulització, si el 100% dels pagarés emesos pel programa ABCP està cobert per aquesta o altres línies de liquiditat i totes aquestes línies de liquiditat tenen la mateixa preferència en l’ordre de prelació que la dels pagarés de manera que formen posicions encavalcades.

L’entitat ha de notificar a l’AFA l’ús que fa d’aquesta possibilitat.
Article 154. Reconeixement de la reducció del risc de crèdit en posicions de titulització

1. Les entitats poden reconèixer la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o personals obtingudes respecte a una posició de titulització de conformitat amb la secció tercera i amb subjecció als requisits establerts en aquesta secció i la secció tercera.

La cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties reals es limita a les garanties reals de naturalesa financera que són admissibles per al càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb la secció segona, tal com s’estableix en la secció tercera, i el reconeixement està supeditat al compliment dels requisits pertinents segons el que estableix la secció tercera.

2. La cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties personals i els proveïdors d’aquesta cobertura s’han de limitar als que són admissibles d’acord amb la secció tercera i el reconeixement està supeditat al compliment dels requisits pertinents establerts d’acord amb la secció tercera.

3. No obstant el que disposa l’apartat 2, els proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals que s’enumeren a les lletres a a h de l’apartat 1 de l’article 116, llevat de les entitats de contrapartida centrals qualificades, han de comptar amb una avaluació creditícia assignada per una ECAI reconeguda que hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia i que hi ha correspost com a mínim el nivell 2 de qualitat creditícia en el moment en què s’ha reconegut per primera vegada la cobertura del risc de crèdit.

4. No obstant el que disposi l’apartat 2, les SSPE poden ser proveïdors de cobertura admissibles quan posseeixen actius que poden ser considerats garanties reals de naturalesa financera admissibles i sobre els quals no hi ha drets o drets contingents de major o igual rang que els drets contingents de l’entitat que rep la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals, i quan es compleixen tots els requisits establerts en la secció tercera per al reconeixement de les garanties reals de naturalesa financera. En aquests casos, el valor GA (l’import de la cobertura ajustat pels possibles desfasaments de divises i de venciment de conformitat amb el que preveu la secció tercera) es limita al valor de mercat d’aquests actius ajustat per la volatilitat i g (la ponderació de risc de les exposicions enfront del proveïdor de cobertura segons el que està previst d’acord amb el mètode estàndard) es determina com la mitjana ponderada de les ponderacions de risc que s’apliquen a aquests actius com a garanties reals de naturalesa financera de conformitat amb el mètode estàndard.
Article 155. Suport implícit

1. Les entitats patrocinadores o les entitats originadores que, pel que fa a una titulització, han recorregut als apartats 1 i 2 de l’article 152, en calcular els imports de les exposicions ponderades per risc o que hagin venut instruments de les seves carteres de negociació, de tal manera que ja no se’ls exigeixi disposar de fons propis davant els riscs d’aquests instruments, no poden prestar suport a la titulització més enllà de les seves obligacions contractuals per tal de reduir les pèrdues potencials o reals per als inversors. No es considera que una operació dona suport si s’executa en condicions de mútua independència per a les parts i es té en compte en l’avaluació de la transferència significativa del risc. Qualsevol operació d’aquestes característiques, amb independència que presti o no suport, s’ha de notificar a l’AFA i s’ha de sotmetre al procés d’examen i aprovació del crèdit realitzat per l’entitat. En avaluar si l’operació no està estructurada per donar suport, l’entitat ha de considerar convenientment, com a mínim, tots els paràmetres següents:

a) El preu de recompra;
b) La situació de capital i liquiditat de l’entitat abans i després de la recompra;
c) L’evolució de les exposicions titulitzades;
d) L’evolució de les posicions de titulització;
e) La incidència del suport a les pèrdues en què previsiblement ha d’incórrer l’entitat originadora pel que fa als inversors.


2. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha de publicar o adoptar d’organismes reconeguts internacionalment les directrius per determinar quines condicions constitueixen condicions de mútua independència per a les parts i quan no està una operació estructurada per donar suport.

3. Quan una entitat originadora o una entitat patrocinadora no compleixi el que disposa l’apartat 1 pel que fa a una titulització, aquesta entitat ha de tenir, com a mínim, fons propis enfront de totes les exposicions titulitzades com si aquestes exposicions no haguessin estat titulitzades.
Article 156. Tractament general

Per calcular les exposicions ponderades per risc per a les exposicions titulitzades, quan es compleixen les condicions que figuren a l’article 151 l’entitat originadora d’una titulització sintètica ha d’utilitzar, amb subjecció al que preveu l’article 157, els mètodes de càlcul pertinents establerts en els articles 152 a 165 i no els que estableix la secció segona.

Els requisits continguts en el paràgraf primer s’han d’aplicar a tot el conjunt d’exposicions inclòs en la titulització. Amb subjecció al que preveu l’article 157, l’entitat originadora ha de calcular les exposicions ponderades per risc pel que fa a tots els trams de la titulització de conformitat amb els articles 152 a 165, inclosos aquells respecte als quals l’entitat reconegui una reducció del risc de crèdit d’acord amb l’article 154. En aquest cas la ponderació per risc aplicable a aquesta posició es pot modificar d’acord amb la secció tercera, amb subjecció als requisits establerts en aquesta secció.
Article 157. Tractament dels desfasaments de venciment en les titulitzacions sintètiques

Per calcular les exposicions ponderades per risc de conformitat amb l’article 156, qualsevol desfasament de venciment entre la cobertura del risc de crèdit que constitueix un tram i per la qual es transfereix el risc s’ha de prendre en consideració de la manera següent:

a) Es considera que el venciment de les exposicions titulitzades és el corresponent a l’exposició titulitzada que tingui el venciment més llarg, amb subjecció a un màxim de cinc anys. El venciment de la cobertura del risc de crèdit s’ha de determinar de conformitat amb la secció tercera;
b) L’entitat originadora no ha de tenir en compte els desfasaments de venciment en el càlcul de les exposicions ponderades per risc per als trams associats a una ponderació de risc del 1.250% d’acord amb els articles 152 a 165. Per als altres trams, el tractament del desfasament de venciment establert en la secció tercera s’ha d’aplicar de conformitat amb la fórmula següent:

R20190306B Article 157


En què:

RW* = les exposicions ponderades per risc a efectes de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 59
RWAss = les exposicions ponderades per risc de les exposicions si no s’haguessin titulitzat, calculades a prorrata
RWSP = les exposicions ponderades per risc, calculades d’acord amb l’article 156, si no hi hagués desfasament de venciment
T = el venciment de les exposicions subjacents expressat en anys
t = el venciment de la cobertura del risc de crèdit expressat en anys
t* = 0,25

Article 158. Ponderacions per risc

Sense perjudici del que disposa l’article 159, les entitats han de calcular l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització o retitulització qualificada aplicant la pertinent ponderació de risc al valor d’exposició.

La ponderació de risc pertinent ha de ser la ponderació de risc, segons s’estableix en el quadre 1, a la qual està lligada l’avaluació creditícia de la posició de conformitat amb els articles 166 a 168.

Quadre 1
Nivell de qualitat creditícia 1 2 3 4 (només per a avaluacions creditícies que no siguin a curt termini) Altres nivells de qualitat creditícia
Posicions de titulització 20% 50% 100% 350% 1.250%
Posicions de retitulització 40% 100% 225% 650% 1.250%

Sense perjudici del que disposen els articles 159 a 162, l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització no qualificada s’ha de calcular aplicant una ponderació de risc del 1.250%.
Article 159. Entitats originadores i patrocinadores

Per a una entitat originadora o patrocinadora, les exposicions ponderades per risc calculades pel que fa a les seves posicions en una determinada titulització poden limitar-se a les exposicions ponderades per risc que es calculen per a les exposicions titulitzades si no s’haguessin titulitzat, suposant que s’aplica una ponderació de risc del 150% als elements següents:

a) Tots els elements que es troben actualment en situació d’impagament;
b) Tots els elements lligats a un risc particularment elevat d’acord amb l’article 94 entre les exposicions titulitzades.

Article 160. Tractament de les posicions no qualificades

1. Als efectes del càlcul de l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització no qualificada, les entitats poden aplicar la mitjana ponderada de les ponderacions de risc que s’aplicaria a les exposicions titulitzades, d’acord amb la secció segona, una entitat que manté aquestes exposicions, multiplicada pel coeficient de concentració a què es refereix l’apartat 2. Amb aquesta finalitat, les entitats han de saber en tot moment quina és la composició del conjunt d’exposicions titulitzades.

2. El coeficient de concentració ha de ser igual a la suma dels imports nominals de tots els trams dividida per la suma dels imports nominals dels trams de menor o igual prelació que el tram en el qual es manté la posició, inclòs aquest últim tram. La ponderació de risc resultant no ha de ser superior a 1.250% ni inferior a qualsevol ponderació de risc aplicable a un tram de major preferència en l’ordre de prelació de pagaments i amb més qualificació. En els casos en què l’entitat no pot determinar les ponderacions de risc que s’aplicarien a les exposicions titulitzades de conformitat amb la secció segona, s’ha d’aplicar una ponderació de risc del 1.250% a la posició.
Article 161. Tractament de les posicions de titulització en un tram de segona pèrdua o millor en un programa ABCP

Amb subjecció a la disponibilitat d’un tractament més favorable per a les línies de liquiditat no qualificades d’acord amb l’article 162, una entitat pot aplicar a les posicions de titulització que compleixen les condicions que a continuació s’indiquen una ponderació de risc que sigui la més gran de 100% o la ponderació de risc més elevada que s’aplicaria a qualsevol de les exposicions titulitzades, de conformitat amb la secció segona, una entitat que manté les exposicions:

a) La posició de titulització de les quals es manté en un tram que està econòmicament en una posició de segona pèrdua o millor en la titulització i el tram de primera pèrdua proporcioni una millora creditícia significativa al tram de segona pèrdua;
b) La qualitat de la posició de titulització de les quals sigui equivalent a un nivell de qualitat 3 d’acord amb el mètode estàndard, o superior;
c) La posició de titulització de les quals sigui mantinguda per una entitat que no manté una posició en el tram de primera pèrdua.

Article 162. Tractament de línies de liquiditat no qualificada

1. Les entitats poden aplicar un factor de conversió del 50% a l’import nominal d’una línia de liquiditat no qualificada, per determinar el seu valor d’exposició, quan es compleixen les condicions següents:

a) Que la documentació de la línia de liquiditat determini i limiti amb claredat les circumstàncies en què se’n pot disposar;
b) Que no es pugui disposar de la línia per tal de proporcionar suport creditici cobrint pèrdues ja contretes en el moment de la disposició ni, en particular, amb vista a proporcionar liquiditat per a les exposicions en situació d’impagament en el moment de la disposició o adquirir actius a un valor superior al valor raonable;
c) Que la línia no s’utilitzi per proporcionar finançament permanent o regular per a la titulització;
d) Que el reemborsament de les disposicions a càrrec de la línia no sigui objecte d’exempció o ajornament ni estigui subordinat als drets dels inversors a excepció dels que sorgeixen per contractes de derivats sobre tipus d’interès o divises, corretatges o altres pagaments d’aquest tipus;
e) Que no es pugui disposar de la línia després que s’han esgotat totes les millores creditícies aplicables de les quals pot beneficiar-se la línia de liquiditat;
f) Que la línia inclogui una clàusula que doni lloc a una reducció automàtica de l’import del qual pot disposar-se per l’import de les exposicions que estan en situació d’impagament, o, quan el conjunt d’exposicions titulitzades consisteixi en instruments qualificats, que extingeixin la línia si la qualitat mitjana del conjunt se situa per sota del grau d’inversió.


La ponderació de risc que s’ha d’aplicar ha de ser la més elevada que s’aplicaria a qualsevol de les exposicions titulitzades, de conformitat amb la secció segona, una entitat que manté les exposicions.

2. Per determinar el valor d’exposició de línies de liquiditat que constitueixen bestretes de tresoreria, es pot aplicar un factor de conversió del 0% a l’import nominal d’una línia de liquiditat que pot ser cancel·lada incondicionalment sempre que es compleixen les condicions establertes en l’apartat 1 i que el reemborsament de les disposicions de la línia tingui preferència sobre altres drets pel que fa als fluxos d’efectiu que sorgeixin de les exposicions titulitzades.
Article 163. Requisits addicionals de fons propis per a les titulitzacions d’exposicions renovables amb clàusules d’amortització anticipada

1. Quan hi ha una titulització d’exposicions renovables subjecta a una clàusula d’amortització anticipada, l’entitat originadora ha de calcular, de conformitat amb aquest article, una exposició ponderada per risc addicional en relació amb el risc d’augment dels nivells de risc de crèdit als quals s’exposa com a conseqüència de l’activació de la clàusula d’amortització anticipada.

2. L’entitat ha de calcular l’exposició ponderada per risc pel que fa a la suma dels valors d’exposició de l’interès de la porció originadora i la porció inversora.

Per a les estructures de titulització en què les exposicions titulitzades inclouen exposicions renovables i no renovables, l’entitat originadora ha d’aplicar el tractament que estableixen els apartats 3 a 6 a la part del conjunt subjacent que contenen exposicions renovables.

El valor d’exposició de la porció originadora ha de ser el valor d’exposició de la part nocional del conjunt d’imports disposats venuda en una titulització. La proporció en relació amb l’import del conjunt total venut en l’estructura determina la proporció dels fluxos d’efectiu generats per les recaptacions del principal i dels interessos i altres imports associats que no estan disponibles per efectuar pagaments als que mantenen posicions en la titulització. La porció originadora no pot estar subordinada a la porció inversora. El valor d’exposició de la porció inversora ha de ser el valor d’exposició de la part nocional restant del conjunt d’imports disposats.

L’exposició ponderada per risc, relativa al valor d’exposició de la porció originadora, s’ha de calcular com la d’una exposició proporcional respecte a les exposicions titulitzades com si no haguessin estat titulitzades.

3. Les entitats originadores dels tipus de titulització següents estan exemptes del càlcul de l’exposició ponderada per risc addicional que s’estableix a l’apartat 1:

a) Les titulitzacions d’exposicions renovables en què els inversors es mantenen completament exposats a totes les disposicions que en el futur realitzen els prestataris de manera que el risc sobre les línies subjacents no recau en l’entitat originadora fins i tot després de produir-se una amortització anticipada;
b) Les titulitzacions en què qualsevol clàusula d’amortització anticipada només s’activa per esdeveniments no relacionats amb l’evolució dels actius titulitzats o de l’entitat originadora, com ara canvis importants en la legislació o la normativa fiscal.


4. Per a una entitat originadora obligada al càlcul d’una exposició ponderada per risc addicional d’acord amb l’apartat 1, el total de les exposicions ponderades per risc pel que fa a les seves posicions en la porció inversora i les exposicions ponderades per risc calculades d’acord amb l’apartat 1 no ha de ser superior al major entre:

a) Les exposicions ponderades per risc calculades per a les posicions mantingudes en la porció inversora;
b) Les exposicions ponderades per risc que calcularia, per a les exposicions titulitzades, una entitat que manté les exposicions com si no s’haguessin titulitzat, per un import igual a la porció inversora.


La deducció dels guanys nets, si n’hi hagués, procedents de la capitalització de les rendes futures, exigida de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’ha de tractar a part de l’import màxim indicat en l’apartat anterior.

5. L’exposició ponderada per risc que s’ha de calcular de conformitat amb l’apartat 1 s’ha de determinar multiplicant el valor d’exposició de la porció inversora pel producte del factor de conversió oportú segons el que està indicat en els apartats 6 a 9 i la mitjana ponderada de les ponderacions de risc que s’aplicarien a les exposicions titulitzades si no s’haguessin titulitzat.

Es considera que una clàusula d’amortització anticipada està “controlada” quan es compleixen totes les condicions següents:

a) Que l’entitat originadora disposi d’un pla adequat que garanteixi que disposa de fons propis i liquiditat suficients per fer front a una amortització anticipada;
b) Que mentre dura l’operació hi hagi una distribució proporcional entre la porció originadora i la porció inversora dels pagaments d’interessos i principal, despeses, pèrdues i recuperacions sobre la base del saldo dels drets de cobraments pendents en un o diversos punts de referència durant cada mes;
c) Que el període d’amortització sigui suficient per al 90% del deute total (porció originadora i porció inversora) pendent al principi del període d’amortització anticipada d’haver estat reemborsada o que s’ha reconegut com a impagat;
d) La velocitat de reemborsament no sigui superior a la que s’aconseguiria amb una amortització lineal durant el període establert en la condició c.


6. En el cas de les titulitzacions d’exposicions minoristes cancel·lables lliurement i incondicionalment, sense previ avís, que es troben subjectes a una clàusula d’amortització anticipada, quan l’amortització anticipada s’activa com a conseqüència de la caiguda de l’excés de marge a un nivell determinat, les entitats han de comparar la mitjana de tres mesos de l’excés de marge a partir dels quals l’excés de marge als que l’excés de marge ha de ser acumulat (és a dir, amb el nivell de captura).

En els casos en què la titulització no exigeix l’acumulació de l’excés de marge, es considera que el nivell de captura és 4,5 punts percentuals superior al nivell de l’excés de marge al qual s’activa l’amortització anticipada.

El factor de conversió que s’ha d’aplicar ha d’estar determinat per la mitjana real de tres mesos de l’excés de marge de conformitat amb el quadre 2.

Quadre 2
Titulitzacions subjectes a una clàusula d’amortització anticipada controlada Titulitzacions subjectes a una clàusula d’amortització anticipada no controlada
Mitjana de tres mesos de l’excés de marge Factor de conversió Factor de conversió
Per sobre del nivell A 0% 0%
Nivell A 1% 5%
Nivell B 2% 15%
Nivell C 10% 50%
Nivell D 20% 100%
Nivell E 40% 100%

En què:

a) Nivell A: els nivells d’excés de marge inferiors al 133,33% del nivell de captura de l’excés de marge però no inferiors al 100% d’aquest nivell de captura.
b) Nivell B: els nivells d’excés de marge inferiors al 100% del nivell de captura de l’excés de marge però no inferiors al 75% d’aquest nivell de captura.
c) Nivell C: els nivells d’excés de marge inferiors al 75% del nivell de captura de l’excés de marge però no inferiors al 50% d’aquest nivell de captura.
d) Nivell D: els nivells d’excés de marge inferiors al 50% del nivell de captura de l’excés de marge però no inferiors al 25% d’aquest nivell de captura.
e) Nivell E: els nivells d’excés de marge inferiors al 25% del nivell de captura de l’excés de marge.


7. En el cas de les titulitzacions d’exposicions minoristes cancel·lables lliurement i incondicionalment, sense previ avís, que es troben subjectes a una clàusula d’amortització anticipada que s’activa en funció d’un indicador quantitatiu diferent de la mitjana de tres mesos d’excés de marge, les entitats poden, sempre que l’AFA ho autoritzi, aplicar un tractament que s’aproximi molt al que prescriu l’apartat 6 per determinar el factor de conversió indicat. L’AFA ha de donar la seva autorització quan es compleixen les condicions següents:

a) Que el tractament resulti més adequat pel fet que l’entitat pot establir una mesura quantitativa equivalent, en relació amb el valor quantitatiu que activa l’amortització anticipada, al nivell de captura de l’excés de marge;
b) Que el tractament suposi un mesurament del risc que augmenta el risc de crèdit al qual està exposada l’entitat, com a conseqüència de l’aplicació de la clàusula d’amortització anticipada, que és igual de prudent que la calculada de conformitat amb l’apartat 6.


8. Totes les altres titulitzacions d’exposicions renovables subjectes a una clàusula d’amortització anticipada controlada han d’estar subjectes a un factor de conversió del 90%.

9. Totes les altres titulitzacions d’exposicions renovables subjectes a una clàusula d’amortització anticipada no controlada estan subjectes a un factor de conversió del 100%.
Article 164. Reducció del risc de crèdit en relació amb posicions de titulització subjectes al mètode estàndard

En els casos en què s’obté cobertura del risc de crèdit en relació amb una posició de titulització, el càlcul de les exposicions ponderades per risc es pot modificar de conformitat amb la secció tercera.
Article 165. Reducció de les exposicions ponderades per risc

Quan s’assigna a una posició de titulització una ponderació de risc del 1.250 %, les entitats poden, de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i com a alternativa a la inclusió de la posició en el seu càlcul de les exposicions ponderades per risc, deduir del capital de nivell 1 ordinari el valor d’exposició de la posició. A aquests efectes, el càlcul del valor d’exposició pot reflectir la cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars, de manera coherent amb l’article 164.

Quan una entitat originadora fa ús d’aquesta possibilitat, pot restar 12,5 vegades l’import deduït, de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de l’import especificat en l’article 159 en concepte d’exposició ponderada per risc que es calcularia normalment per a les exposicions titulitzades en cas de no haver-se titulitzat.
Article 166. Utilització de les avaluacions creditícies realitzades per les ECAI

Les entitats poden utilitzar avaluacions creditícies per determinar la ponderació de risc d’una posició de titulització únicament quan l’avaluació creditícia ha estat emesa o confirmada per una ECAI reconeguda per l’AFA.
Article 167. Exigències que han de complir les avaluacions creditícies de les ECAI

A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb els articles 152 a 165, les entitats només han d’utilitzar l’avaluació creditícia d’una ECAI si es compleixen les condicions següents:

a) No hi ha d’haver discordança entre els tipus de pagaments reflectits en l’avaluació creditícia i els tipus de pagaments als quals té dret l’entitat d’acord amb el contracte que dona lloc a la posició de titulització de què es tracti;
b) L’ECAI ha publicat una anàlisi de pèrdues i de fluxos de caixa, la sensibilitat de les qualificacions a l’alteració de les hipòtesis en què es basen, inclosa l’evolució del conjunt d’actius subjacents, i les avaluacions creditícies, procediments, metodologies, hipòtesis i els elements fonamentals en què es basen les avaluacions. No es considera que la informació que es posa només a disposició d’un nombre limitat d’entitats ha estat publicada. Les avaluacions creditícies han d’estar incloses en la matriu de transició de l’ECAI;
c) Les avaluacions creditícies no han de basar-se ni totalment ni parcialment en garanties personals aportades per la mateixa entitat. En aquest cas, a l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc respecte de la posició pertinent de conformitat amb els articles 152 a 168, l’entitat considera que aquesta posició no ha estat qualificada.


L’ECAI es compromet a publicar explicacions sobre la forma en què el comportament dels actius titulitzats afecta l’avaluació creditícia.
Article 168. Utilització de les avaluacions creditícies

1. Tota entitat pot designar una o diverses ECAI de les quals les avaluacions creditícies han de ser utilitzades per al càlcul de les seves exposicions ponderades per risc de conformitat amb aquesta secció (una “ECAI designada”).

2. L’entitat ha d’utilitzar les avaluacions creditícies de manera coherent i no selectivament en relació amb les seves posicions de titulització, d’acord amb els principis següents:

a) L’entitat no pot utilitzar les avaluacions creditícies d’una ECAI per a les seves posicions en uns trams i les avaluacions creditícies d’una altra ECAI per a les seves posicions en altres trams de la mateixa titulització, que poden o no haver estat qualificats per la primera ECAI;
b) En els casos en què una posició té dos avaluacions creditícies realitzades per ECAI designades, l’entitat ha de fer servir l’avaluació creditícia menys favorable;
c) En els casos en què una posició té més de dos avaluacions creditícies realitzades per ECAI designades, s’han d’utilitzar les dos avaluacions creditícies més favorables. Si les dos avaluacions més favorables són diferents, s’ha d’utilitzar la menys favorable de totes dos;
d) L’entitat no pot sol·licitar activament la retirada de les qualificacions menys favorables.


3. En els casos en què la cobertura del risc de crèdit admissible d’acord amb la secció tercera es proporciona directament a l’SSPE, i aquesta protecció es reflecteix en l’avaluació creditícia d’una posició efectuada per una ECAI designada, es pot utilitzar la ponderació de risc associada a aquesta avaluació creditícia. Si la cobertura no és admissible d’acord amb la secció tercera, no s’ha de reconèixer l’avaluació creditícia. Quan la cobertura del risc de crèdit no sigui proporcionada a l’SSPE sinó directament a una posició de titulització, no s’ha de reconèixer l’avaluació creditícia.

Secció cinquena. Risc de crèdit de contrapart

Article 169. Determinació del valor d’exposició

1. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels instruments derivats enumerats en l’annex II d’acord amb el que preveu aquesta secció.

2. Les entitats poden determinar el valor d’exposició de les operacions de recompra, les operacions de préstec de valors o de primeres matèries o les operacions a crèdit de valors o de primeres matèries, les operacions amb liquidació diferida i les operacions de préstec amb reposició del marge d’acord amb el que disposa aquesta secció, en lloc de fer ús del que preveu la secció tercera.
Article 170. Definicions

A efectes d’aquesta secció i del capítol setè d’aquest títol, s’entén per:

Termes generals:

1. Risc de crèdit de contrapart (en endavant, “risc de contrapart” o “RCC”): és el risc que la contrapart en una operació pugui incórrer en impagament abans de la liquidació definitiva dels fluxos de caixa d’aquesta operació.

Pel que fa als tipus d’operacions:

2. Operacions amb liquidació diferida: són les transaccions en què una contrapart es compromet a lliurar un valor, una matèria primera o una quantitat de divises contra efectiu, altres instruments financers o matèries primeres, o al revés, en una data de liquidació que, segons s’especifica per contracte, ha de ser posterior a la que es doni en primer lloc segons el que és habitual en el mercat per a aquest tipus concret d’operació o cinc dies hàbils després de la data en què l’entitat entri a participar en l’operació.

3. Operacions de préstec amb reposició del marge: són les transaccions en què una entitat concedeix un crèdit relacionat amb la compra, venda, transferència o negociació de valors. Les operacions de préstec amb reposició del marge no inclouen altres préstecs garantits basats en valors.

Conjunt d’operacions compensables, conjunt de posicions compensables i termes relacionats:

4. Conjunt d’operacions compensables: són un grup d’operacions entre una entitat i una mateixa contrapart que estan subjectes a un acord de compensació bilateral legalment exigible que estigui reconegut en virtut del que es preveu en els articles 181 a 184 i en la secció tercera.

Cada operació no subjecta a un acord de compensació bilateral legalment exigible que està reconegut en virtut dels articles 181 a 184 es considera per si mateixa un conjunt d’operacions compensables a efectes d’aquesta secció.

5. Posició de risc: correspon a un número de risc que s’assigna a una operació en el mètode estàndard establert en els articles 174 a 180 d’acord amb un algoritme predeterminat.

6. Conjunt de posicions compensables: és un grup de posicions de risc derivades de les operacions que pertanyen a un mateix conjunt d’operacions compensables, quan únicament s’utilitzi per determinar el valor d’exposició, d’acord amb el mètode estàndard dels articles 174 a 180, el saldo d’aquestes posicions de risc.

7. Acord de marge: és un acord o les disposicions d’un acord conforme als quals una contrapart està obligada a aportar una garantia real a una segona contrapart quan una exposició d’aquesta última enfront de la primera contrapart supera un nivell determinat.

8. Llindar de marge: és la màxima quantia a la qual pot arribar una exposició pendent abans que una part tingui el dret a demanar garanties reals.

9. Període de risc del marge: és el període de temps des de l’últim intercanvi de garanties reals que cobreixen un conjunt d’operacions compensables amb una contrapart en situació d’impagament fins que es liquiden les operacions i el risc de mercat resultant torna a cobrir-se.

10. Compensació entre productes diferents: correspon a la inclusió d’operacions de diverses categories de productes en el mateix conjunt d’operacions compensables d’acord amb les normes de compensació entre productes diferents que estableix aquesta secció.

11. Valor actual de mercat (en endavant denominat “VAM”): és, als efectes del que es preveu en els articles 174 a 180, el valor net de mercat de la cartera d’operacions incloses en un conjunt d’operacions compensables, utilitzant-se per al càlcul del VAM tant els valors de mercat positius com els negatius.

Riscs relacionats amb l’RCC:

12. Contrapart: és, als efectes del que es preveu en els articles 181 a 184, qualsevol persona física o jurídica que participa en un acord de compensació i té capacitat contractual per a això.

13. Acord de compensació contractual entre productes: és un acord contractual bilateral entre una entitat i una contrapart en virtut del qual es crea una obligació jurídica única (basada en la compensació de les operacions cobertes) que afecta tots els acords marc bilaterals i les operacions pertanyents a diferents categories de productes que s’incloguin en l’acord.

A efectes d’aquesta definició, s’entén per “diferents categories de productes”:

a) Les operacions de recompra i les operacions de préstec i operacions a crèdit de valors o matèries primeres;
b) Les operacions de préstec amb reposició del marge;
c) Els contractes enumerats en l’annex II.


14. Component de pagament: és el pagament acordat en una operació amb instruments derivats OTC amb un perfil de risc lineal en què es preveu el lliurament d’un instrument financer a canvi d’un pagament.

Quan es tracti d’operacions en què es preveu un pagament a canvi d’un pagament, tots dos components de pagament venen determinats pels pagaments bruts acordats contractualment, inclòs l’import nocional de l’operació.
Article 171. Mètodes de càlcul del valor de l’exposició

1. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en l’annex II a partir d’un dels mètodes establerts en els articles 172 a 180, de conformitat amb el que disposa aquest article.

Les entitats que no poden acollir-se al règim que estableix l’article 61 no han d’utilitzar el mètode establert en l’article 172. Per determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en el punt 3 de l’annex II, les entitats no poden utilitzar el mètode establert en l’article 172. Les entitats poden utilitzar de forma combinada els mètodes establerts en els articles 172 a 180 de forma permanent dins d’un grup. Una mateixa entitat pot emprar de forma combinada els mètodes establerts en els articles 172 a 180 quan un es faci servir en relació amb els supòsits previstos en l’apartat 6 de l’article 180.

2. Quan una entitat compra protecció a través d’un derivat de crèdit per cobrir una exposició de la seva cartera d’inversió o una exposició amb risc de contrapart, pot calcular els seus requisits de fons propis respecte de l’exposició coberta d’acord amb els articles 141 a 143;

El valor d’exposició en risc de contrapart per a aquests derivats de crèdit ha de ser nul, llevat que l’entitat apliqui el mètode establert en l’incís ii de la lletra h de l’apartat 1 de l’article 185.

3. No obstant el que disposa l’apartat 2, una entitat pot decidir la inclusió sistemàtica, a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per risc de crèdit de contrapart, de tots els derivats de crèdit no inclosos en la cartera de negociació i adquirits com a protecció per cobrir una exposició de la seva cartera d’inversió o una exposició a risc de crèdit de contrapart, sempre que la cobertura del risc de crèdit reconegui l’empara d’aquest Reglament.

4. Quan una entitat tracti les permutes de cobertura per impagament venudes per una altra entitat com a cobertura del risc de crèdit proporcionada per aquesta i aquestes permutes estiguin subjectes a requisits de fons propis per risc de crèdit del subjacent per l’import nocional total, el seu valor d’exposició a l’efecte del risc de contrapart en la cartera d’inversió ha de ser nul.

5. D’acord amb tots els mètodes establerts en els articles 172 a 180, el valor d’exposició per a una contrapart donada és igual a la suma dels valors d’exposició calculats per a cada conjunt d’operacions compensables amb aquesta contrapart.

Per a una determinada contrapart, el valor d’exposició, calculat de conformitat amb aquesta secció, d’un conjunt donat d’operacions compensables amb instruments derivats OTC que s’enumeren en l’annex II ha de ser el més gran entre zero i la diferència entre la suma dels valors d’exposició de tots els conjunts d’operacions compensables amb la contrapart i la suma dels ajustos de valoració del crèdit corresponent a aquesta contrapart que l’entitat reconeix com una pèrdua de valor. Els ajustos de valoració del crèdit s’han de calcular sense tenir en compte l’import dels ajustos compensatoris de valor del càrrec atribuïts al propi risc de crèdit de l’empresa que ja s’hagi deduït dels fons propis en virtut del que disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

6. Les entitats han de determinar el valor de les exposicions resultants d’operacions amb liquidació diferida utilitzant qualsevol dels mètodes establerts en els articles 172 a 180, independentment del mètode que s’hagi triat per tractar els instruments derivats OTC i les operacions de recompra, les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres i les operacions de préstec amb reposició del marge.

7. En relació amb els mètodes establerts en els articles 172 i 173, les entitats han d’adoptar una metodologia sistemàtica per determinar l’import nocional de diferents tipus de productes i han de garantir que l’import nocional que s’ha de tenir en compte constitueix una mesura adequada del risc inherent al contracte. Quan el contracte prevegi una multiplicació dels fluxos de tresoreria, l’entitat ha d’ajustar l’import nocional a fi de tenir en compte els efectes de la multiplicació sobre l’estructura de riscs del contracte.

En el cas dels mètodes dels articles 172 a 180, les entitats han de tractar les operacions en què s’ha detectat un risc específic de correlació advers de conformitat amb el que es disposa a continuació:

a) Les entitats han de considerar degudament les exposicions que donen lloc a un grau significatiu de risc general i específic de correlació advers;
b) Les entitats han de mantenir procediments per identificar, supervisar i controlar els casos de risc específic de correlació advers pel que fa a cada entitat jurídica, començant en l’inici d’una operació i continuant al llarg de la vida d’aquesta operació.
c) Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de contrapart en relació amb les operacions en què s’hagi detectat un risc específic de correlació adversa i en què hi hagi una vinculació jurídica entre la contrapart i l’emissor del subjacent del derivat OTC o del subjacent de les operacions següents:
a) Operacions de recompra;
b) Operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres;
c) Operacions de préstec amb reposició de marge.
En relació amb aquestes operacions, s’han d’observar els principis següents:
1. Els instruments que presentin un risc específic de correlació adversa no s’han d’incloure en el mateix conjunt d’operacions compensables que les altres operacions amb la mateixa contrapart, i cada un es considera un conjunt d’operacions compensables separat;
2. Dins de qualsevol d’aquests conjunts separats d’operacions, el valor d’exposició, per a les permutes de cobertura per impagament uninominals, serà igual a la pèrdua esperada íntegra sobre el valor raonable residual dels instruments subjacents, suposant que l’emissor subjacent es trobi en liquidació;
3. La ponderació de risc aplicable és la d’una operació sense cobertura;
4. Per a totes les altres operacions amb referència uninominal d’aquests conjunts separats d’operacions compensables, el càlcul del valor d’exposició ha d’estar d’acord amb el supòsit d’impagament sobtat de les obligacions subjacents en què l’emissor estigui jurídicament vinculat amb la contrapart. Per a les transaccions amb referència a una cistella de noms o índexs, el supòsit d’impagament sobtat de les respectives obligacions subjacents en què l’emissor estigui jurídicament vinculat amb la contrapart s’ha d’aplicar quan escaigui;

d) Les entitats han de proporcionar a la direcció general i al comitè corresponent de l’òrgan d’administració informes periòdics sobre els riscs generals i específics de correlació adversa i les mesures que s’estiguin prenent per gestionar-los.

Article 172. Mètode de valoració de la posició a preus de mercat

1. A fi de determinar el cost actual de reposició de tots els contractes amb valor positiu, les entitats han d’atribuir als contractes el valor actual de mercat.

2. A fi de determinar l’exposició creditícia potencial futura, les entitats han de multiplicar els imports nocionals o els valors subjacents, segons correspongui, pels percentatges del quadre 1, atenint-se als principis següents:

a) Els contractes no compresos en cap de les cinc categories indicades en el quadre 1 s’han de tractar com a contractes sobre matèries primeres, excepte metalls preciosos;
b) En el cas dels contractes amb múltiples intercanvis del principal, els percentatges s’han de multiplicar pel nombre de pagaments que encara s’hagin de fer d’acord amb el que estipula el contracte;
c) En el cas dels contractes estructurats de manera que les exposicions pendents s’han de liquidar en les dates de pagament especificades, i les condicions s’han de tornar a fixar de manera que el valor de mercat del contracte sigui nul en aquestes dates especificades, el venciment residual ha de ser igual al període restant fins a la següent data en què es tornen a fixar les condicions. Quan es tracta de contractes sobre tipus d’interès que satisfan aquests criteris i tenen un venciment residual superior a un any, el percentatge no ha de ser inferior al 0,5%.


Quadre 1
Venciment residual Contractes sobre tipus d’interès Contractes sobre tipus de canvi i or Contractes sobre accions Contractes sobre metalls preciosos, excepte l’or Contractes sobre productes bàsics, excepte els metalls preciosos
Un any o menys 0% 1% 6% 7% 10%
Més d’un any però menys de cinc 0,5% 5% 8% 7% 12%
Més de cinc anys 1,5% 7,5% 10% 8% 15%

3. En el cas dels contractes relatius a matèries primeres, excepte l’or, a què es refereix el punt 3 de l’annex II, les entitats poden aplicar, en lloc dels percentatges del quadre 1, els percentatges del quadre 2, sempre que segueixin el sistema d’escala de venciments ampliat que estableix l’article 243 pel que fa a aquests contractes.

Quadre 2
Venciment residual Metalls preciosos, excepte or Metalls bàsics Productes agrícoles (peribles) Altres, incloent-hi els productes energètics
Un any o menys 2% 2,5% 3% 4%
Més d’un any però menys de cinc 5% 4% 5% 6%
Més de cinc anys 7,5% 8% 9% 10%

4. La suma del cost actual de reposició i de l’exposició creditícia potencial futura correspon al valor d’exposició.
Article 173. Mètode de l’exposició original

1. El valor d’exposició ha de ser l’import nocional de cada instrument multiplicat pels percentatges establerts en el quadre 3.

Quadre 3
Venciment original Contractes sobre tipus d’interès Contractes sobre tipus de canvi i or
Un any o menys 0,5% 2%
Més d’un any però no més de dos 1% 5%
Increment per cada any subsegüent 1% 3%

2. A l’efecte del càlcul del valor d’exposició dels contractes sobre tipus d’interès, les entitats poden optar per utilitzar el venciment original o el venciment residual.
Article 174. Mètode estàndard

1. Les entitats només poden utilitzar el mètode estàndard per calcular el valor d’exposició en relació amb els instruments derivats no negociats en mercats organitzats i les operacions amb liquidació diferida.

2. En aplicar el mètode estàndard, les entitats han de calcular, per separat per a cada conjunt d’operacions compensables, el valor d’exposició, net de garanties reals, com segueix:

Valor d’exposició = β · max{CMVCMC, Σj | Σi RPTij - Σl RPCljCCRMj},


En què:

CMV = valor actual de mercat de la cartera d’operacions incloses en el conjunt d’operacions compensables amb una contrapart, sense tenir en compte les garanties reals, en què:
CMV = Σi CMVi


En què:

CMVi = el valor actual de mercat de l’operació I
CMC = el valor actual de mercat de les garanties reals assignades al conjunt d’operacions compensables, en què:
CMC = Σl CMCl


En què:

CMCl = el valor actual de mercat de la garantia l
i = índex que designa l’operació
l = índex que designa l’operació
j = índex que designa la categoria del conjunt de posicions compensables


A aquests efectes, els conjunts de posicions compensables corresponen a factors de risc per als quals es puguin compensar les posicions de risc de signe oposat per tal d’obtenir una posició de risc neta en la qual es basi el mesurament de l’exposició.

RPTij = posició de risc de l’operació i pel que fa al conjunt de posicions compensables j
RPClj = posició de risc de la garantia l respecte al conjunt de posicions compensables j
CCRMj = multiplicador del risc de contrapart establert en el quadre 5 respecte al conjunt de posicions compensables j
β = 1,4


3. A l’efecte del càlcul previst en l’apartat 2:

a) Les garanties reals admissibles rebudes d’una contrapart han de tenir signe positiu i les garanties reals prestades a una contrapart, signe negatiu;
b) Únicament s’han d’utilitzar en el mètode estàndard les garanties reals que es considerin admissibles d’acord amb l’article 113, l’article 114 i la lletra d de l’apartat 1 de l’article 185;
c) Les entitats poden no tenir en compte el risc de tipus d’interès corresponent a components de pagament amb un venciment residual inferior a un any;
d) Les entitats poden tractar les operacions que incloguin dos components de pagament denominats en la mateixa moneda com una operació agregada única. S’ha d’aplicar a l’operació agregada el mateix tractament que als components de pagament.

Article 175. Operacions amb perfil de risc lineal

1. Les entitats han d’assignar les operacions amb perfil de risc lineal a posicions de risc d’acord amb les disposicions següents:

a) Les operacions amb perfil de risc lineal que tenen com a subjacent accions (inclosos els índexs d’accions), or, altres metalls preciosos o altres matèries primeres s’han d’assignar a una posició de risc en la corresponent acció (o índex d’accions) o en la corresponent matèria primera i a una posició de risc de tipus d’interès per al component de pagament;
b) Les operacions amb un perfil de risc lineal que tinguin com a instrument subjacent un instrument de deute s’han d’assignar a una posició de risc de tipus d’interès per l’instrument de deute i a una altra posició de risc de tipus d’interès per al component de pagament;
c) Les operacions amb un perfil de risc lineal en què es prevegi un pagament a canvi d’un pagament (incloses les operacions a termini sobre divises) s’han d’assignar a una posició de risc de tipus d’interès per a cada un dels components de pagament.


Quan, en alguna de les operacions esmentades en les lletres a, b o c, un component de pagament o l’instrument de deute subjacent estigui denominat en una moneda estrangera, aquest component de pagament o instrument subjacent s’ha d’assignar també a una posició de risc en aquesta moneda.

2. A efectes de l’apartat 1, la quantia d’una posició de risc d’una operació amb perfil de risc lineal ha de ser el valor nocional efectiu (preu de mercat multiplicat per quantitat) dels instruments financers o les matèries primeres subjacents, convertit a la moneda nacional de l’entitat mitjançant l’aplicació del pertinent tipus de canvi, excepte quan es tracta d’instruments de deute.

3. Per als instruments de deute i per als components de pagament, la quantia de la posició de risc ha de ser el valor nocional efectiu dels pagaments bruts pendents (inclòs l’import nocional), convertit a euros, multiplicat per la durada modificada de l’instrument de deute o component de pagament, segons escaigui.

4. La quantia d’una posició de risc d’una permuta de cobertura per impagament ha de ser el valor nocional de l’instrument de deute de referència multiplicat pel venciment residual de la permuta de cobertura per impagament.
Article 176. Operacions amb perfil de risc no lineal

1. Les entitats han de determinar la quantia de les posicions de risc corresponents a operacions amb un perfil de risc no lineal d’acord amb els apartats següents.

2. La quantia d’una posició de risc d’un instrument derivat OTC i amb un perfil de risc no lineal (incloses les opcions i les opcions sobre permutes financeres), el subjacent del qual no sigui un instrument de deute o un component de pagament, ha de ser igual a l’equivalent delta del valor nocional efectiu de l’instrument financer subjacent de l’operació, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 178.

3. La quantia d’una posició de risc d’un instrument derivat no negociat en mercats organitzats i amb un perfil de risc no lineal (incloses les opcions i les opcions sobre permutes financeres), el subjacent del qual sigui un instrument de deute o un component de pagament, ha de ser igual a l’equivalent delta del valor nocional efectiu de l’instrument financer o component de pagament multiplicat per la durada modificada de l’instrument de deute o del component de pagament, segons escaigui.
Article 177. Tractament de les garanties reals

Amb vista a determinar les posicions de risc, les entitats han de tractar les garanties reals com segueix:

a) Les garanties reals rebudes d’una contrapart s’han de tractar com a obligació enfront de la contrapart d’acord amb un contracte de derivat (posició curta) que es carrega en la data en què s’efectua la determinació;
b) Les garanties reals prestades a la contrapart s’han de tractar com un crèdit enfront de la contrapart (posició llarga) que venç en la data en què s’efectua la determinació.

Article 178. Càlcul de les posicions de risc

1. Les entitats han de determinar la quantia i el signe d’una posició de risc com segueix:

a) Per a tots els instruments que no són instruments de deute:
i) Com el valor nocional efectiu en el cas d’una operació amb perfil de risc lineal
ii) Com l’equivalent delta del valor nocional, R20190306B Article 178.1a , en el cas d’una operació amb perfil de risc no lineal,


En què:

Pref = preu de l’instrument subjacent, expressat en la moneda de referència
V = valor de l’instrument financer (en el cas d’una opció, el valor és el preu de l’opció)
p = preu de l’instrument subjacent expressat en la mateixa moneda que V
b) Per als instruments de deute i els components de pagament de totes les operacions:
i) Com el valor nocional efectiu multiplicat per la duració modificada en el cas d’una operació amb perfil de risc lineal
ii) Com l’equivalent delta del valor nocional multiplicat per la duració modificada, R20190306B Article 178.1b , en el cas d’una operació amb perfil de risc no lineal,


En què:

V = valor de l’instrument financer (en el cas d’una opció, el valor és el preu de l’opció)
R = tipus d’interès
Si V es denomina en una moneda diferent de la de referència, el derivat s’ha de convertir a la moneda de referència multiplicant pel tipus de canvi pertinent.


2. Les entitats han d’agrupar les posicions de risc en conjunts de posicions compensables. Per a cada conjunt de posicions compensables s’ha de calcular l’import del valor absolut de la suma de les posicions de risc resultants. La posició de risc neta ha de ser el resultat d’aquest càlcul i, a efectes de l’apartat 2 de l’article 174, s’ha de computar com segueix:
R20190306B Article 178.2

Article 179. Posicions de risc de tipus d’interès

1. Amb vista a calcular la posició de risc de tipus d’interès, les entitats han d’aplicar les disposicions següents.

2. Quan es tracti de posicions de risc de tipus d’interès derivades:

a) de dipòsits monetaris rebuts d’una contrapart com a garantia
b) de components de pagament
c) d’instruments de deute subjacents


als quals s’apliqui una exigència de capital de l’1,60% o inferior d’acord amb el quadre 1 de l’article 218, les entitats han d’assignar aquestes posicions a un dels sis conjunts de posicions compensables per a cada moneda que s’estableixen al quadre 4.

Quadre 4
Tipus d’interès amb referència estatal Tipus d’interès amb referència no estatal
Venciment
< 1 any < 1 any
> 1 ≤ 5 anys > 1 ≤ 5 anys
més de 5 anys més de 5 anys

3. Quan es tracti de posicions de risc de tipus d’interès associades a instruments de deute subjacents o components de pagament per als quals el tipus d’interès estigui lligat a un tipus d’interès de referència representatiu del nivell general dels tipus d’interès del mercat, el venciment residual correspon a la duració de l’interval de temps fins al proper reajustament del tipus d’interès. En tots els altres casos, ha de ser la vida residual de l’instrument de deute subjacent o, en el cas d’un component de pagament, la vida residual de l’operació.
Article 180. Conjunt de posicions compensables

1. Les entitats han d’establir els conjunts de posicions compensables d’acord amb els apartats 2 a 5.

2. S’ha d’establir un conjunt de posicions compensables per cada emissor d’un instrument de deute de referència que constitueixi el subjacent d’una permuta de cobertura per impagament.

El tractament de les permutes de cobertura per impagament d’n-èsim impagament sobre cistelles ha de ser el següent:

a) La magnitud d’una posició de risc en un instrument de deute de referència comprès en una cistella subjacent a una permuta de cobertura per impagament d’n-èsim impagament ha de ser igual al valor nocional efectiu de l’instrument de deute de referència, multiplicat per la duració modificada del derivat d’n-èsim impagament respecte a una variació del diferencial creditici de l’instrument de deute de referència;
b) Per a cada instrument de deute de referència comprès en una cistella subjacent a una determinada permuta de cobertura per impagament d’n-èsim impagament hi ha d’haver un conjunt de posicions compensables. Les posicions de risc derivades de diferents permutes de cobertura per impagament d’n-èsim impagament no s’han d’incloure en un mateix conjunt de posicions compensables;
c) El multiplicador del risc de contrapart aplicable a cada conjunt de posicions compensables creat per cada instrument de deute de referència d’un derivat d’n-èsim impagament ha de ser el següent:
i) El 0,3% per als instruments de deute de referència amb una avaluació creditícia efectuada per una ECAI reconeguda equivalent als nivells 1 a 3 de qualitat creditícia
ii) El 0,6% per als altres instruments de deute


3. Quan es tracta de posicions de risc de tipus d’interès derivades:

a) De dipòsits monetaris lliurats a una contrapart com a garantia, quan aquesta contrapart no té obligacions de deute pendents amb un risc específic reduït
b) D’instruments de deute subjacents, als quals s’aplica una exigència de capital superior a l’1,60% segons el quadre 1 de l’article 218


S’ha d’establir un conjunt de posicions compensables per a cada emissor.

Quan un component de pagament replica un instrument de deute d’aquest tipus, també s’ha d’establir un conjunt de posicions compensables per a cada emissor de l’instrument de deute de referència.

Les entitats poden assignar, a un mateix conjunt de posicions compensables, les posicions de risc que sorgeixin d’instruments de deute d’un determinat emissor o d’instruments de deute de referència del mateix emissor que són replicats per components de pagament o que constitueixin la base d’una permuta de cobertura per impagament.

4. Els instruments financers subjacents diferents dels instruments de deute només s’han d’assignar als mateixos conjunts de posicions compensables si són instruments idèntics o similars. En tots els altres casos s’han d’assignar a conjunts de posicions compensables independents.

A l’efecte del que està previst en aquest apartat, les entitats han de determinar la similitud dels instruments subjacents d’acord amb els principis següents:

a) Pel que fa a les accions, el subjacent ha de ser similar si ha estat emès pel mateix emissor. Un índex d’accions s’ha de tractar com un emissor diferent;
b) Pel que fa als metalls preciosos, el subjacent és similar si es tracta del mateix metall. Un índex de metalls preciosos s’ha de tractar com un metall preciós diferent;
c) Pel que fa a l’energia elèctrica, el subjacent ha de ser similar si els drets i obligacions de subministrament es refereixen al mateix període de càrrega màxima o mínima dins d’un període de 24 hores;
d) Pel que fa a les matèries primeres, el subjacent ha de ser similar si és la mateixa matèria primera. Un índex de matèries primeres s’ha de tractar com una matèria primera diferent.


5. Els multiplicadors del risc de contrapart (en endavant denominats “MRCC”) per a les diverses categories de conjunts de posicions compensables han de ser els previstos en el quadre següent:

Quadre 5
Categories de conjunts de posicions compensables Multiplicador RCC (MRCC)
1. Tipus d’interès 0,2%
2. Tipus d’interès per a les posicions de risc d’un instrument de deute de referència que constitueix el subjacent d’una permuta de cobertura per impagament i al qual s’aplica una exigència de capital de l’1,60%, o inferior, d’acord amb el quadre 1 del capítol cinquè, secció segona 0,3%
3. Tipus d’interès per a les posicions de risc d’un instrument de deute o d’un instrument de deute de referència al qual s’aplica una exigència de capital superior a l’1,60% d’acord amb el quadre 1 del capítol cinquè, secció segona 0,6%
4. Tipus de canvi 2,5%
5. Energia elèctrica 4%
6. Or 5%
7. Capital 7%
8. Metalls preciosos (excepte or) 8,5%
9. Altres matèries primeres (exclosos els metalls preciosos i l’energia elèctrica) 10%
10. Instruments subjacents dels instruments derivats no negociats en mercats regulats que no figuren en cap de les categories anteriors 10%

Els instruments subjacents dels instruments derivats OTC esmentats en el punt 10 del quadre 5 s’han d’assignar a conjunts de posicions compensables individuals diferents per a cada categoria d’instrument subjacent.

6. En el cas de les operacions amb un perfil de risc no lineal, o dels components de pagament i les operacions que tenen com a subjacents instruments de deute, en relació amb les quals l’entitat bancària no pot determinar el delta o la durada modificada, segons correspongui, mitjançant un model instrumental que l’AFA hagi aprovat per calcular els requisits de fons propis per risc de mercat, l’AFA ha de determinar la quantia de les posicions de risc i dels multiplicadors del risc de contrapart aplicables de forma prudent o ha d’exigir que l’entitat utilitzi el mètode establert en l’article 172. No es reconeix la compensació (és a dir, el valor d’exposició s’ha de determinar com si hi hagués un conjunt d’operacions compensables que comprenen només una operació).

7. Les entitats han de comptar amb procediments interns per verificar que, abans d’incloure una operació en un conjunt de posicions compensables, l’operació està coberta per un contracte de compensació legalment exigible que compleix els criteris establerts en els articles 181 a 184.

8. Les entitats que recorrin a garanties reals per atenuar el seu risc de contrapart han de comptar amb procediments interns per verificar, abans de reconèixer l’efecte de la garantia real en els seus càlculs, que aquesta garantia compleix les oportunes normes de certesa jurídica segons el que estableix la secció tercera.
Article 181. Reconeixement de la compensació contractual a l’efecte de la reducció del risc

Les entitats només poden reconèixer l’efecte de reducció del risc, d’acord amb l’article 184, dels tipus d’acords de compensació contractual que s’indiquin a continuació, i sempre que l’acord de compensació hagi estat reconegut per l’AFA de conformitat amb l’article 182 i l’entitat compleixi els requisits que estableix l’article 183:

a) Els contractes bilaterals de novació entre una entitat i la seva contrapart, en virtut dels quals els drets i les obligacions recíprocs queden automàticament amalgamats, de tal manera que, cada vegada que s’aplica, la novació determina un import únic net i es creï així un nou i únic contracte que substitueix tots els contractes anteriors i totes les obligacions entre les parts derivades d’aquests contractes i que sigui vinculant per a les parts;
b) Altres acords bilaterals entre una entitat i la seva contrapart.


La compensació entre operacions efectuades per diverses entitats jurídiques d’un grup no s’ha de reconèixer a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis.
Article 182. Reconeixement dels acords de compensació contractual

1. L’AFA únicament ha de reconèixer un acord de compensació contractual quan es compleixen les condicions de l’apartat 2.

2. Tots els acords de compensació contractual a què una entitat recorre a l’efecte de determinar el valor d’exposició d’acord amb el que preveu aquesta secció han de complir les condicions següents:

a) Que l’entitat hagi subscrit amb la seva contrapart un acord de compensació contractual pel qual es creï una única obligació jurídica que abasti totes les operacions que hi estan incloses, i en virtut del qual, en cas d’impagament de la contrapart, l’entitat tingui el dret de rebre o l’obligació de pagar únicament la suma neta dels valors positius i negatius valorats a preus de mercat de les diferents operacions incloses;
b) Que l’entitat hagi posat a disposició de l’AFA dictàmens jurídics fonamentats i per escrit que permetin concloure que, en cas d’impugnar legalment l’acord de compensació, els drets i les obligacions de l’entitat es limiten als esmentats en la lletra a. El dictamen jurídic ha de fer referència a la legislació aplicable en:
i) El país en el qual està constituïda la contrapart;
ii) Quan hi està implicada una sucursal d’una empresa que està situada en un país diferent d’aquell en què està constituïda l’empresa, el país en què està situada la sucursal;
iii) El país de la legislació que regeixi cadascuna de les operacions incloses en l’acord de compensació;
iv) El país de la legislació que regeixi qualsevol contracte o acord necessari perquè tingui efecte la compensació contractual.

c) Que el risc de crèdit davant de cada contrapart s’agregui per arribar a una sola exposició legal resultant de la totalitat de les operacions amb cada contrapart. Aquesta agregació s’ha de tenir en compte a efectes del límit creditici i del capital intern;
d) Que el contracte no contingui cap clàusula que, en cas d’impagament d’una contrapart, permeti a una altra que no hi ha incorregut en impagament efectuar només pagaments limitats, o no efectuar cap pagament en absolut, a favor de la part que ha incorregut en impagament, tot i que aquesta és creditora neta, és a dir, una clàusula d’alliberament (“walk away”).


Si l’AFA no està convençuda que la compensació contractual és jurídicament vàlida i eficaç d’acord amb la legislació de cada un dels països a què es refereix la lletra b, l’acord de compensació contractual no es reconeix com a tècnica de reducció del risc per a cap de les contraparts. L’AFA ha d’informar sobre aquest aspecte les altres autoritats competents concernides.

3. Els dictàmens jurídics a què es refereix la lletra b poden elaborar-se per referència a categories de compensació contractual. Els acords de compensació contractual entre productes han de complir les condicions addicionals següents:

a) Que la suma neta esmentada a la lletra a de l’apartat 2 sigui la suma neta dels valors de liquidació positius i negatius de tot acord marc bilateral individual inclòs i dels valors positius i negatius a preus de mercat de les operacions individuals (“import net per a tots els productes”);
b) Que els dictàmens jurídics a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 tracten de la validesa i l’eficàcia de la totalitat de l’acord de compensació contractual entre productes, en virtut de les condicions establertes per aquest acord, i dels efectes de l’acord de compensació sobre les clàusules importants de qualsevol acord marc bilateral inclòs.

Article 183. Obligacions de les entitats

1. Les entitats han d’establir i mantenir procediments encaminats a garantir que la validesa i l’eficàcia jurídiques de la seva compensació contractual es revisen a la llum de les modificacions que s’introdueixin en la legislació dels països pertinents a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 182.

2. Les entitats han de conservar en els seus arxius tota la documentació exigida en relació amb la seva compensació contractual.

3. Les entitats han de tenir en compte els efectes de la compensació en el seu mesurament de l’exposició agregada al risc de crèdit de cada contrapart, i han de gestionar el seu risc de contrapart sobre la base dels efectes d’aquest mesurament.

4. En relació amb els acords de compensació contractual entre productes a què es refereix l’article 181, les entitats han de comptar amb procediments, d’acord amb la lletra c de l’apartat 2 de l’article 182, per verificar que tota operació que s’ha d’incloure en un conjunt de operacions compensables està coberta per un dictamen jurídic d’acord amb la lletra b de l’apartat 2 de l’article 182.

L’entitat, tenint en compte l’acord de compensació contractual entre productes, ha de continuar satisfent els requisits en matèria de reconeixement de la compensació bilateral i el que disposa la secció tercera en matèria de reconeixement de la reducció del risc de crèdit, segons escaigui, pel que fa a cada acord marc bilateral i operació que estan inclosos.
Article 184. Efectes del reconeixement de la compensació com a tècnica de reducció del risc

1. Els acords de compensació contractual estan subjectes al règim següent:

a) La compensació a efectes dels articles 174 a 180 es reconeix d’acord amb el que disposen aquests articles;
b) En el cas dels contractes de novació, es poden ponderar els imports nets únics fixats per aquests contractes, en lloc dels imports bruts.
En aplicar el que disposa l’article 172, les entitats poden tenir en compte el contracte de novació a l’hora de determinar:
i) El cost actual de reposició a què es refereix l’apartat 1 de l’article 172;
ii) Els imports del principal nocional o els valors subjacents a què es refereix l’apartat 2 de l’article 172.

En aplicar el que disposa l’article 173 i determinar l’import nocional a què es refereix l’apartat 1 de l’article 173, les entitats poden tenir en compte el contracte de novació a l’efecte del càlcul de l’import del principal nocional. En aquest cas, les entitats han d’aplicar els percentatges del quadre 3;
c) Pel que fa als altres acords de compensació, les entitats han d’aplicar l’article 172 com segueix:
i) El cost actual de reposició, a què es refereix l’apartat 1 de l’article 172, dels contractes inclosos en un acord de compensació s’ha d’obtenir tenint en compte l’hipotètic cost real net de reposició que resulta de l’acord; en cas que la compensació porti a una obligació neta de l’entitat que calcula el cost net de reposició, al cost actual de reposició s’hi ha d’atribuir un valor nul;
ii) Per a tots els contractes inclosos en un acord de compensació, la xifra corresponent a l’exposició creditícia potencial futura a què es refereix l’apartat 2 de l’article 172 s’ha de reduir d’acord amb l’equació següent:
PCEred = 0.4 x PCEgross + 0.6 x NGR · PCEgross


En què:

PCEred = xifra reduïda de l’exposició creditícia potencial futura corresponent a tots els contractes amb una contrapart determinada inclosos en un acord de compensació bilateral vàlid jurídicament;
PCEgross = suma de les xifres de l’exposició creditícia potencial futura corresponent a tots els contractes amb una contrapart determinada inclosos en un acord de compensació bilateral vàlid jurídicament, que s’han de calcular multiplicant els imports del principal nocional pels percentatges que figuren en el quadre 1;
NGR = ràtio net / brut, calculada com el quocient entre el cost net de reposició de tots els contractes inclosos en un acord de compensació bilateral vàlid jurídicament amb una contrapart determinada (numerador) i el cost brut de reposició de tots els contractes inclosos en un acord de compensació bilateral vàlid jurídicament amb aquesta contrapart (denominador).


2. En calcular l’exposició creditícia potencial futura mitjançant la fórmula recollida en l’apartat 1, les entitats poden tractar els contractes perfectament congruents inclosos en l’acord de compensació com un únic contracte amb un principal nocional equivalent als ingressos nets.

En aplicar l’apartat 1 de l’article 173, les entitats poden tractar els contractes perfectament congruents inclosos en l’acord de compensació com un únic contracte amb un principal nocional equivalent als ingressos nets, i els imports del principal nocional es multiplicaran pels percentatges que figuren en el quadre 3.

Als efectes d’aquest apartat, han de ser contractes perfectament congruents els contractes a termini sobre divises o contractes similars en els quals el principal nocional ha de ser equivalent als fluxos de tresoreria, si aquests fluxos vencen en la mateixa data de valor i totalment en la mateixa moneda.

3. Pel que fa als altres contractes inclosos en un acord de compensació, els percentatges aplicables poden reduir-se com s’indica en el quadre 6:

Quadre 6
Venciment original Contractes sobre tipus d’interès Contractes sobre divises
Un any o menys 0,35% 1,50%
Més d’un any però no més de dos 0,75% 3,75%
Increment per cada any subsegüent 0,75% 2,25%

4. En el cas de contractes sobre tipus d’interès, les entitats poden triar entre el venciment original i el venciment residual, previ consentiment de l’AFA.
Article 185. Elements de la cartera de negociació

1. En calcular les exposicions ponderades pel risc de contrapart dels elements integrats a la cartera de negociació, les entitats s’han d’atenir als principis següents:

a) En el cas dels derivats de crèdit consistents en permutes de rendiment total o permutes de cobertura per impagament, i a fi de quantificar l’exposició creditícia potencial futura d’acord amb el mètode establert a l’article 173, la quantitat nominal de l’instrument s’ha de multiplicar pels percentatges següents:
i) El 5%, quan l’obligació de referència és tal que, si donés lloc a una exposició directa de l’entitat, seria un element admissible a efectes de la secció segona del capítol cinquè del títol III;
ii) El 10%, quan l’obligació de referència és tal que, si donés lloc a una exposició directa de l’entitat, no seria un element admissible a efectes de la secció segona del capítol cinquè del títol III.

En el cas d’una entitat amb una exposició originada per una permuta de cobertura per impagament que representi una posició llarga en el subjacent, el percentatge per l’exposició creditícia potencial futura pot ser del 0%, llevat que la permuta de cobertura per impagament estigui subjecta a liquidació en el supòsit d’insolvència de l’entitat en què la seva exposició originada per la permuta representi una posició curta en el subjacent, encara que no hi hagi impagament del subjacent.
Quan el derivat de crèdit proporcioni cobertura en relació amb l’“n-èsim impagament” entre diverses obligacions subjacents, l’entitat ha de determinar quin dels percentatges establerts en el paràgraf primer és aplicable per referència a l’obligació a la qual correspongui l’n-èsima qualitat creditícia més baixa i que, en cas que l’entitat hi incorregués, és un element admissible a efectes de la secció segona del capítol cinquè del títol III;
b) Les entitats no han de recórrer al mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera que s’estableixen a l’article 133 amb vista al reconeixement dels efectes d’aquestes garanties;
c) En el cas de les operacions de recompra i de les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres que figurin a la cartera de negociació, les entitats poden reconèixer com a garanties reals admissibles tots els instruments financers i matèries primeres que són admissibles per ser inclosos en la cartera de negociació;
d) En relació amb les exposicions que tenen el seu origen en instruments derivats OTC que figuren a la cartera de negociació, les entitats poden reconèixer les matèries primeres que són admissibles per ser incloses en la cartera de negociació com a garanties reals admissibles;
e) Per calcular els ajustos de volatilitat quan instruments financers o matèries primeres que no són admissibles de conformitat amb la secció tercera s’han de prestar, vendre o proporcionar, o s’han de prendre en préstec, comprar o rebre a títol de garantia real o per un altre concepte mitjançant aquesta operació, i l’entitat ha d’utilitzar el mètode supervisor d’ajust de la volatilitat de conformitat amb els articles 119 a 129 de la secció tercera, les entitats han de tractar aquests instruments i matèries primeres de la mateixa manera que les accions que no formen part del principal índex del mercat regulat en el qual cotitzin;
f) Quan una entitat utilitza el mètode d’estimacions pròpies d’ajust de la volatilitat d’acord amb els articles 119 a 129 de la secció tercera, pel que fa als instruments financers o matèries primeres que no són admissibles d’acord amb la secció tercera, s’han de calcular els ajustos de volatilitat per cada instrument específic. Si l’entitat ha obtingut autorització per utilitzar el mètode dels models interns definit en la secció tercera, també pot aplicar aquest mètode a la cartera de negociació;
g) En relació amb el reconeixement d’acords marc de compensació que cobreixen operacions de recompra, o bé operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, o bé altres operacions orientades al mercat de capitals, les entitats només han de reconèixer la compensació entre posicions de la cartera de negociació i de la cartera d’inversió quan les operacions compensades compleixen les condicions següents:
i) Totes les operacions es valoren diàriament a preus de mercat,
ii) Qualsevol element pres en préstec, comprat o rebut a través de les operacions es pot reconèixer com a garantia financera admissible d’acord amb la secció tercera, sense l’aplicació de les lletres c a f d’aquest apartat;

h) Quan un derivat de crèdit inclòs en la cartera de negociació forma part d’una cobertura interna i la cobertura del risc de crèdit es reconeix d’acord amb aquest Reglament, de conformitat amb l’article 118, les entitats han d’aplicar un dels mètodes següents:
i) L’han de tractar com si no hi hagués risc de contrapart inherent a la posició en aquest derivat de crèdit,
ii) S’han d’incloure de manera sistemàtica, a efectes del càlcul dels requisits de fons propis enfront del risc de crèdit de contrapart, tots els derivats de crèdit inclosos en la cartera de negociació que formen part de cobertures internes o que hagin estat adquirits com a cobertura davant d’una exposició en risc de contrapart, en el cas que la cobertura del risc de crèdit es reconegui com a admissible d’acord amb la secció tercera.

Article 186. Definicions relatives als requisits de fons propis per exposicions enfront d’una entitat de contrapartida central

Als efectes dels articles 186 a 197, s’entén per:

1. Immune a la fallida (Bankruptcy remote) en referència a actius de clients: el fet que hi hagi mecanismes efectius que garanteixin la no disponibilitat dels actius per als creditors d’una entitat de contrapartida central (ECC) o d’un membre compensador en cas d’insolvència d’aquesta ECC o aquest membre compensador, respectivament, o el fet que els actius no estaran a disposició del membre compensador per cobrir les pèrdues que han afrontat com a conseqüència de l’impagament d’un o diversos clients diferents dels que van proporcionar aquests actius.

2. Operació vinculada a una ECC: correspon a qualsevol contracte o operació dels enumerats en l’apartat 1 de l’article 187, entre un client i un membre compensador que està directament vinculat a un contracte o una operació dels enumerats en aquest apartat, entre aquest membre compensador i una ECC.

3. Membre compensador: és una empresa que participa en una ECC i que és responsable del compliment de les obligacions financeres derivades d’aquesta participació.

4. Client: és una empresa amb una relació contractual amb un membre compensador d’una ECC que permet a aquesta empresa compensar les seves transaccions amb aquesta ECC o una empresa que ha establert acords de compensació indirectes amb un membre compensador.
Article 187. Àmbit d’aplicació material dels requisits de fons propis per exposicions enfront d’una entitat de contrapartida central

1. Als efectes dels articles 186 a 197, s’ha d’aplicar als contractes i operacions següents, en la mesura que es trobin pendents amb una ECC:

a) Contractes enumerats en l’annex II i derivats de crèdit;
b) Operacions de recompra;
c) Operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres;
d) Operacions amb liquidació diferida;
e) Operacions de préstec amb reposició del marge.


2. Les entitats poden triar si apliquen un dels dos següents règims als contractes i les operacions pendents amb una ECCQ enumerats en l’apartat 1:

a) El règim per a les exposicions de negociació i les exposicions resultants de les contribucions al fons per impagaments segons s’especifica a l’article 192, excepte el tractament a què es refereix la lletra a de l’apartat 1 de article esmentat, i en l’article 193, respectivament;
b) El règim especificat a l’article 196.


3. Les entitats han d’aplicar el règim especificat a l’article 192, tret del tractament a què es refereix la lletra a de l’apartat 1 de article esmentat, i en l’article 195, si escau, als contractes i les operacions pendents amb una ECC no qualificada enumerada en l’apartat 1 d’aquest article.
Article 188. Supervisió de les exposicions a ECC

1. Les entitats han de supervisar totes les seves exposicions enfront d’ECC i establir procediments per informar periòdicament sobre aquestes exposicions la direcció general i el comitè o comitès pertinents de l’òrgan d’administració.

2. Les entitats han d’avaluar, mitjançant anàlisi d’hipòtesis i proves de resistència adequades, si el nivell de fons propis mantingut per fer front a les exposicions a ECC, incloses les potencials exposicions creditícies futures o resultants de les contribucions al fons per impagaments o, quan l’entitat actuï com un membre compensador en conseqüència, de les disposicions contractuals establertes en l’article 190, té una relació adequada amb els riscs inherents a aquestes operacions.
Article 189. Règim de les exposicions de membres compensadors a ECC

Quan una entitat actuï com a membre compensador, ja sigui per als seus propis fins o en qualitat d’intermediari financer entre un client i una ECC, ha de calcular els requisits de fons propis pel que fa a les seves exposicions enfront de l’ECC de conformitat amb els apartats 2 i 3 de l’article 187.
Article 190. Règim de les exposicions de membres compensadors a clients

1. Quan una entitat actua com a membre compensador i, en qualitat de tal, serveixi d’intermediari financer entre un client i una ECC, ha de calcular els requisits de fons propis per a les seves operacions amb el client vinculades a una ECC de conformitat amb els articles 169 a 184 d’aquesta secció i amb el capítol setè, segons escaigui. El mètode que l’entitat ha de fer servir per a una particular transacció relativa a una ECC ha de ser el mateix que se li ha permès utilitzar en cas que la transacció no sigui relativa a una ECC.

2. Quan una entitat que actua com a membre compensador subscriu un contracte amb un client d’un altre membre compensador que faciliti la transferència de les posicions i garanties reals a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 191, per a aquest client, i aquest contracte origini una obligació contingent per a aquesta entitat, aquesta última pot atribuir un valor d’exposició nul a l’obligació contingent.

3. Les entitats que actuïn com a membres compensadors podran multiplicar la seva exposició al moment de l’impagament per una magnitud escalar quan calculin el requisit de fons propis per les seves exposicions enfront de clients de conformitat amb el mètode de valoració a preus de mercat, el mètode estàndard o el mètode de l’exposició original. Les magnituds escalars que les entitats podran aplicar són les següents:

a) 0,71 per a un període de risc del marge de cinc dies;
b) 0,77 per a un període de risc del marge de sis dies;
c) 0,84 per a un període de risc del marge de set dies;
d) 0,89 per a un període de risc del marge de vuit dies;
e) 0,95 per a un període de risc del marge de nou dies;
f) 1 per a un període de risc de marge de deu dies o més.


4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els períodes de risc de marge que les entitats poden emprar.
Article 191. Règim de les exposicions a clients

1. Quan una entitat és client ha de calcular els requisits de fons propis per a les seves operacions vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb els articles 169 a 184 d’aquesta secció i amb el capítol setè, segons escaigui.

2. Sense perjudici del mètode indicat en l’apartat 1, una entitat que és client pot calcular els requisits de fons propis per a les seves exposicions de negociació vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb l’article 192, sempre que es donin les condicions següents:

a) Que les posicions i els actius de l’entitat relacionats amb aquestes operacions estiguin diferenciats i separats, tant pel que fa al membre compensador com pel que fa a l’ECC, de les posicions i els actius del membre compensador i dels altres clients d’aquest últim i, com a resultat d’aquesta diferenciació i separació, aquestes posicions i actius són immunes a la fallida en cas d’impagament o insolvència del membre compensador o d’un o diversos dels seus altres clients;
b) Que les disposicions legals i reglamentàries, les normes i les clàusules contractuals aplicables a l’entitat o a l’ECC, o que les vinculen, facilitin la transferència, a un altre membre compensador, de les posicions del client en relació amb aquests contractes i operacions i de les corresponents garanties reals dins el període de risc del marge aplicable en cas d’impagament o insolvència del membre compensador original. En aquest cas, les posicions i les garanties reals del client han de ser transferides al valor del mercat llevat que el client sol·liciti tancar la posició al valor del mercat;
c) L’entitat disposa d’un dictamen jurídic independent, per escrit i fonamentat, en el qual es conclou que, en cas d’impugnació legal, els tribunals i les autoritats administratives competents consideraran que el client no ha de patir pèrdues a causa de la insolvència del seu membre compensador o de qualsevol dels clients del seu membre compensador d’acord amb la legislació de la jurisdicció de l’entitat, del seu membre compensador i de l’ECC, la legislació que regeix les operacions i els contractes que l’entitat compensi mitjançant l’ECC, la legislació que regeix les garanties reals i la legislació que regeix tot contracte o acord necessari per complir la condició enunciada en la lletra b;
d) L’ECC és una ECCQ.


3. Sense perjudici de les condicions que s’especifiquen en l’apartat 2, quan una entitat que és client no està protegida davant de pèrdues en cas d’impagament del membre compensador i d’un altre client del membre compensador de forma conjunta, però es compleixen les altres condicions establertes en l’apartat 2, el client pot calcular els requisits de fons propis per a les seves exposicions de negociació vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb l’article 192, sempre que la ponderació de risc del 2% indicada en la lletra a de l’apartat 1 de l’article esmentat sigui substituïda per una ponderació de risc del 4%.

4. Quan una entitat que és client accedeixi als serveis d’una ECC mitjançant acords de compensació indirecta, aquesta entitat pot aplicar el règim indicat en els apartats 2 o 3 únicament quan les condicions que s’especifiquen en cada apartat es compleixen en cada nivell de la cadena d’intermediaris.
Article 192. Requisits de fons propis per les exposicions de negociació

1. Les entitats poden aplicar el règim següent a les seves exposicions de negociació amb ECC:

a) Han d’aplicar una ponderació de risc del 2% als valors de la totalitat de les seves exposicions de negociació amb ECCQ;
b) Han d’aplicar la ponderació de risc utilitzada per al mètode estàndard en relació amb el risc de crèdit que s’indica a la lletra b de l’apartat 1 l’article 73 a totes les seves exposicions de negociació amb les ECC no qualificades;
c) Quan una entitat actua com a intermediari financer entre un client i una ECC, i les condicions de l’operació vinculada a l’ECC estipulen que l’entitat no està obligada a rescabalar el client per qualsevol pèrdua soferta deguda als canvis que es produeixen en el valor de l’operació en cas d’impagament de l’ECC, el valor d’exposició de l’operació amb l’ECC que correspon a aquesta operació vinculada a l’ECC ha de ser igual a zero.


2. No obstant el que disposa l’apartat 1, quan els actius atorgats com a garantia a una ECC o un membre compensador són immunes a la fallida en el cas que l’ECC, el membre compensador o un o diversos dels altres clients del membre compensador es declarin insolvents, l’entitat pot atribuir un valor d’exposició nul a les exposicions al risc de crèdit de contrapart corresponents a aquests actius.

3. Les entitats han de calcular els valors de les seves exposicions de negociació amb una ECC de conformitat amb els articles 169 a 184 d’aquesta secció, segons correspongui.

4. Les entitats han de calcular els imports ponderats per risc de les seves exposicions de negociació amb ECC, als efectes del que disposa l’apartat 1 de l’article 59, com la suma dels valors de les seves exposicions de negociació amb ECC, calculats de conformitat amb els apartats 2 i 3 d’aquest article i multiplicats per la ponderació de risc que determina l’apartat 1 d’aquest article.
Article 193. Requisits de fons propis per contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECC

L’entitat que actua com a membre compensador ha d’aplicar el següent tractament a les seves exposicions derivades de les seves contribucions al fons per impagaments d’una ECC.

a) Ha de calcular el requisit de fons propis per les seves contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECCQ d’acord amb el mètode exposat en l’article 194;
b) Ha de calcular el requisit de fons propis per les seves contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECC no qualificada d’acord amb el mètode exposat en l’article 195.

Article 194. Requisits de fons propis per contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECCQ

1. El valor d’exposició d’una contribució prefinançada d’una entitat al fons per impagaments d’una ECCQ (DFi) és l’import pagat o el valor de mercat dels actius lliurats per l’entitat reduït en qualsevol quantia d’aquesta contribució que l’ECCQ ja ha utilitzat per absorbir les seves pèrdues arran de l’impagament d’un o més dels seus membres compensadors.

2. L’entitat ha de calcular els requisits de fons propis (Ki) per cobrir l’exposició derivada de la seva contribució prefinançada (DFi) com segueix:

R20190306B Article 194.2.1

En què:

β = el factor de concentració comunicat a l’entitat per l’ECC;
N = el nombre de membres compensadors comunicat a l’entitat per l’ECC;
DFCM = la suma de les contribucions prefinançades de tots els membres compensadors de l’ECC (∑iDFi) comunicada a l’entitat per l’ECC;
KCM = la suma dels requisits de fons propis de tots els membres compensadors de l’ECC calculada de conformitat amb la fórmula especificada en l’apartat 3 (∑iKi).


3. L’entitat ha de calcular KCM com segueix:

a) Quan KCCPDFCCP, l’entitat ha d’aplicar la fórmula següent:
R20190306B Article 194.3.a

b) Quan DFCCP < KCCPDF*, l’entitat ha d’aplicar la fórmula següent:
R20190306B Article 194.3.b

c) Quan DF* < KCCP , l’entitat ha d’aplicar la fórmula següent:
R20190306B Article 194.3.c

En què:
DFCCP = els recursos financers prefinançats de l’ECC comunicats a l’entitat per l’ECC
KCCP = el capital hipotètic de l’ECC comunicat a l’entitat per l’ECC
R20190306B Article 194.3.c7
R20190306B Article 194.3.c8
R20190306B Article 194.3.c9
c1 = un factor de capital igual a R20190306B Article 194.3.c10
c2 = un factor de capital igual al 100%
μ = 1,2


4. Les entitats han de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc per a les exposicions derivades de la contribució prefinançada d’una entitat, als efectes de l’apartat 1 de l’article 59, com els requisits de fons propis (Ki) determinats de conformitat amb l’apartat 2, multiplicats per 12,5.

5. Quan KCCP és igual a zero, les entitats han d’atribuir a c1 un valor de 0,16% a l’efecte del càlcul previst en l’apartat 3.
Article 195. Requisits de fons propis per contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECC no qualificada i per contribucions amb garanties personals per una ECC no qualificada

1. Les entitats han d’aplicar la fórmula següent per calcular el requisit de fons propis (Ki) per les exposicions resultants de les seves contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECC no qualificada (DFi) i de les contribucions amb garanties personals (DFi) a aquesta ECC:

Ki = c x μ x (DFi + UCi)


en què c2 i μ estan definides en l’apartat 3 l’article 194.

2. Als efectes de l’apartat 1, per contribucions amb garanties personals s’han d’entendre les contribucions que una entitat que actuï com a membre compensador s’ha compromès per contracte a proveir a una ECC una vegada que aquesta última ha esgotat el seu fons per impagaments per cobrir les pèrdues que hagi patit arran de l’impagament d’un o diversos dels seus membres compensadors.

3. Les entitats han de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc per a les exposicions derivades de la contribució prefinançada d’una entitat, als efectes de l’apartat 1 de l’article 59, com els requisits de fons propis (Ki) determinats de conformitat amb l’apartat 1, multiplicats per 12,5.
Article 196. Càlcul alternatiu del requisit de fons propis per exposicions a una ECCQ

Les entitats poden aplicar la fórmula següent per calcular el requisit de fons propis (Ki) per les exposicions resultants de les seves exposicions de negociació i les exposicions de negociació del seu client (TEi) i les contribucions prefinançades (DFi) al fons per impagaments d’una ECCQ:

Ki = 8% x min[2% x TEi + 1.250% x DFi; 20% x TEi]

Article 197. Requisits de fons propis per exposicions a ECCQ que deixen de complir determinades condicions

1. Les entitats han d’aplicar el règim establert en aquest article quan es compleixi almenys una de les condicions següents:

a) Quan les entitats han rebut d’una ECC una notificació per la qual es comunica que l’ECC ha deixat de calcular KCCP;
b) Quan les entitats s’han assabentat -arran d’un anunci públic o de la notificació efectuada per l’autoritat competent d’una ECC utilitzada per l’entitat o efectuada per la mateixa ECC- que l’ECC ja no pot complir les condicions per obtenir l’autorització o el reconeixement, si escau.


2. Quan només es compleix la condició assenyalada en la lletra a de l’apartat 1, l’AFA ha d’examinar les raons per les quals l’ECC ha deixat de calcular KCCP.

L’AFA, quan considera vàlides les raons a què es refereix el paràgraf primer, pot permetre a les entitats situades al Principat d’Andorra aplicar el règim establert en l’article 196 a les seves exposicions de negociació i a les contribucions del fons per impagaments a aquesta ECC. Quan concedeix el permís, ha de revelar les raons de la seva decisió.

Quan l’AFA considera que les raons a què es refereix el paràgraf primer no són vàlides, totes les entitats situades en el Principat d’Andorra, independentment del règim que han elegit d’acord amb l’apartat 2 de l’article 187, han d’aplicar el règim que s’estableix en les lletres a a d de l’apartat 3 d’aquest article.

3. Quan es compleix la condició assenyalada en la lletra b de l’apartat 1, independentment que es compleixi la condició assenyalada en la lletra a d’aquest mateix apartat, les entitats, en un termini de tres mesos des que sorgeixi la circumstància esmentada en la lletra b d’aquest mateix apartat, o abans si l’AFA de l’entitat així ho requereix, han de procedir de la manera següent pel que fa a les seves exposicions a l’ECC en qüestió:

a) Han de deixar d’aplicar el règim que han elegit d’acord amb l’apartat 2 de l’article 187;
b) Han d’aplicar el règim que estableix la lletra b de l’apartat 1 de l’article 192 a les seves exposicions de negociació a aquesta ECC;
c) Han d’aplicar el règim que estableix l’article 195 a les seves contribucions prefinançades al fons per impagaments d’aquesta ECC i a les seves contribucions amb garanties personals a aquesta ECC;
d) Han de tractar les exposicions diferents de les enumerades en les lletres bb i c a aquesta ECC com exposicions a una empresa de conformitat amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit, tal com s’estableix en la secció segona.

Capítol quart. Requisits de fons propis per risc operatiu

Secció primera. Principis generals pels quals es regeix la utilització dels diferents mètodes

Article 198. Permís i notificació

Per poder aplicar el mètode estàndard, les entitats han de complir els criteris que estableix l’article 206, a més de les normes generals de gestió de riscs que s’estableixen en l’article 24 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com en l’article 6 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera. Abans d’aplicar el mètode estàndard, les entitats ho han de notificar a l’AFA.

L’AFA ha d’autoritzar les entitats a utilitzar un indicador alternatiu per a les línies de negoci “banca minorista” i “banca comercial” quan es compleixen les condicions establertes en l’apartat 2 de l’article 205 i l’article 206.
Article 199. Retorn a l’aplicació de mètodes menys complexos

1. Tal com s’estableix a l’apartat 2 de l’article 72 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que apliquen el mètode estàndard no poden tornar a aplicar el mètode de l’indicador bàsic, llevat que es compleixin les condicions previstes en l’apartat 2.

2. Una entitat només pot tornar a aplicar un mètode menys complex en relació amb el risc operatiu quan es compleixen les dos condicions següents:

a) Que l’entitat hagi demostrat, a criteri de l’AFA, que l’aplicació d’un mètode menys complex no té per objecte reduir els requisits de fons propis de l’entitat relacionats amb el risc operatiu, és necessària tenint en compte la naturalesa i complexitat de l’entitat i no ha de tenir un impacte negatiu important en la solvència de l’entitat o en la seva capacitat de gestionar el risc operatiu de manera efectiva;
b) Que l’entitat hagi rebut prèviament l’autorització de l’AFA.

Article 200. Ús combinat de diferents mètodes

1. Tal com s’estableix a l’apartat 3 de l’article 72 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden aplicar una combinació de mètodes sempre que estiguin autoritzades per l’AFA. L’AFA ha de concedir l’autorització si es compleixen els requisits que preveu l’apartat 2, segons el cas.

2. Una entitat pot sol·licitar autorització a l’AFA per utilitzar una combinació del mètode de l’indicador bàsic i del mètode estàndard únicament en circumstàncies excepcionals, com la recent adquisició d’un nou negoci que pot requerir un període transitori per a l’aplicació del mètode estàndard.

L’AFA només pot concedir l’autorització quan l’entitat s’ha compromès a aplicar el mètode estàndard seguint un calendari presentat a l’AFA i aprovat per aquesta última.

Secció segona. Mètode de l’indicador bàsic

Article 201. Requisits de fons propis

1. En el mètode de l’indicador bàsic, el requisit de fons propis per risc operatiu és el 15% de la mitjana durant tres anys de l’indicador rellevant definit a l’article 202.

Les entitats han de calcular la mitjana de tres anys de l’indicador rellevant basant-se en les tres últimes observacions de dotze mesos al final de l’exercici financer. Quan no es disposi de xifres auditades, les entitats poden utilitzar estimacions de negoci.

2. Quan una entitat ha estat operativa menys de tres anys, pot utilitzar les estimacions del seu pla de negoci en calcular l’indicador rellevant, sempre que comenci a utilitzar les dades històriques tan aviat com estiguin disponibles.

3. Quan una entitat pot provar a l’AFA que, pel fet que s’ha produït una fusió, una compra o una cessió d’entitats o activitats, la utilització de la mitjana de tres anys per calcular l’indicador rellevant donaria lloc a una estimació esbiaixada del requisit de fons propis per risc operatiu, l’AFA pot permetre que l’entitat modifiqui el càlcul per tenir en compte aquesta situació. En aquestes circumstàncies, l’AFA pot requerir així mateix, per pròpia iniciativa, que una entitat modifiqui el seu càlcul.

4. Quan per a una observació determinada l’indicador rellevant sigui negatiu o igual a zero, les entitats no han de tenir en compte aquesta xifra en el càlcul de la mitjana de tres anys. Les entitats han de calcular aquesta mitjana com la suma de xifres positives dividida pel nombre de xifres positives.
Article 202. Indicador rellevant

Prenent com a base les categories comptables del compte de pèrdues i guanys de les entitats, l’indicador rellevant ha de ser la suma dels elements que figuren en el quadre 1 d’aquest apartat. Les entitats han d’incloure cada element en la suma amb el seu signe positiu o negatiu.

Quadre 1
1 Interessos a percebre i ingressos assimilats
2 Interessos a pagar i càrregues assimilades
3 Rendiments d’accions i altres valors de renda fixa o variable
4 Comissions i corretatges a cobrar
5 Comissions i corretatges a pagar
6 Resultats d’operacions financeres, nets
7 Altres ingressos d’explotació

Les entitats han d’ajustar aquests elements per reflectir les condicions següents:

a) Les entitats han de calcular l’indicador rellevant abans de la deducció de provisions i les despeses d’explotació. Entre les despeses d’explotació les entitats hi han d’incloure els honoraris abonats per l’externalització de serveis prestats per tercers que no siguin l’empresa matriu o una filial de l’entitat, ni una filial d’una empresa matriu que també sigui la matriu de l’entitat. Les entitats poden utilitzar les despeses ocasionades per l’externalització de serveis prestats per tercers per reduir l’indicador rellevant si la despesa és contreta enfront d’una empresa subjecta a aquest Reglament o una norma equivalent en un país tercer;
b) Les entitats no han d’utilitzar els elements següents en el càlcul de l’indicador rellevant:
i) Beneficis / pèrdues realitzats per la venda d’elements aliens a la cartera de negociació
ii) Ingressos procedents de partides extraordinàries o excepcionals
iii) Ingressos derivats d’assegurances

c) Quan la revaluació dels elements de la cartera de negociació formi part de l’estat de resultats, les entitats poden incloure aquesta revaluació en el càlcul de l’indicador rellevant.


Secció tercera. Mètode estàndard

Article 203. Requisits de fons propis

1. D’acord amb el mètode estàndard, les entitats han de dividir les seves activitats en les línies de negoci establertes en el quadre 2 de l’apartat 4 i de conformitat amb els principis que estableix l’article 204.

2. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc operatiu com la mitjana durant tres anys de la suma dels requisits de fons propis anuals de totes les línies de negoci a què es refereix el quadre 2 de l’apartat 4. El requisit de fons propis anuals per a cada línia de negoci ha de ser igual al producte del factor beta corresponent que s’esmenta en aquest quadre 2 i la part de l’indicador rellevant assignada a la línia de negoci corresponent.

3. En un any determinat, les entitats poden compensar, sense cap límit, els requisits de fons propis negatius en qualsevol línia de negoci, derivats d’una part negativa de l’indicador rellevant, amb requisits de fons propis positius en altres línies de negoci. No obstant, si els requisits de fons propis agregats de totes les línies de negoci en un any determinat resulten negatius, les entitats han d’afegir al numerador per a aquest any la xifra zero.

4. Les entitats han de calcular la mitjana de tres anys de la suma al fet a què es refereix l’apartat 2 basant-se en les tres últimes observacions de dotze mesos al final de l’exercici financer. Quan no es disposi de xifres auditades, les entitats poden utilitzar estimacions de negoci.

Quan una entitat pugui provar a l’AFA que -a causa que s’ha produït una fusió, una compra o una cessió d’entitats o activitats- el recurs a la mitjana de tres anys per calcular l’indicador rellevant dona lloc a una estimació esbiaixada del requisit de fons propis per risc operatiu, l’AFA pot permetre que l’entitat modifiqui el càlcul per tenir en compte aquesta realitat. En aquestes circumstàncies, l’AFA pot requerir així mateix, segons les circumstàncies, que una entitat modifiqui el seu càlcul.

Quan una entitat ha estat operativa menys de tres anys, pot utilitzar les estimacions del seu pla de negoci en calcular l’indicador rellevant, sempre que comenci a utilitzar les dades històriques tan aviat com estiguin disponibles.

Quadre 2
Línia de negoci Llista d’activitats Percentatge
(factor beta)
Finançament empresarial Subscripció d’instruments financers o col·locació amb assegurament d’instruments financers
Serveis relacionats amb les operacions de subscripció
Assessorament en matèria d’inversió
Assessorament a empreses en matèria d’estructura del capital, estratègia industrial i qüestions afins, i assessorament i serveis relacionats amb les fusions i l’adquisició d’empreses
Estudis d’inversions i anàlisi financera i altres formes d’assessorament general relacionades amb les operacions en instruments financers
18%
Negociació i vendes Negociació per compte propi
Intermediació en els mercats interbancaris
Recepció i transmissió d’ordres de clients en relació amb un o més instruments financers
Execució d’ordres en nom de clients
Col·locació d’instruments financers sense assegurament
Gestió de sistemes multilaterals de negociació
18%
Intermediació minorista
(Activitats amb persones físiques o amb PIME que compleixin els criteris establerts a l’article 89 per a les exposicions minoristes)
Recepció i transmissió d’ordres de clients en relació amb un o més instruments financers
Execució d’ordres en nom de clients
Col·locació d’instruments financers sense assegurament
12%
Banca comercial Acceptació de dipòsits i d’altres fons reemborsables
Préstecs
Arrendament financer
Garanties personals i compromisos
15%
Banca minorista
(Activitats amb persones físiques o amb PIME que compleixin els criteris establerts a l’article 89 per a les exposicions minoristes)
Acceptació de dipòsits i d’altres fons reemborsables
Préstecs
Arrendament financer
Garanties personals i compromisos
12%
Pagament i liquidació Operacions de pagament
Emissió i administració de mitjans de pagament
18%
Serveis d’agència Custòdia i administració d’instruments financers per compte de clients, inclosos el dipòsit i serveis connexos com la gestió d’efectiu i de garanties reals 15%
Gestió d’actius Gestió de carteres
Gestió d’OIC
Altres formes de gestió d’actius
12%

Article 204. Principis aplicables a l’assignació a les línies de negoci

1. Les entitats han de desenvolupar i documentar polítiques i criteris específics per integrar l’indicador rellevant de les seves línies de negoci i activitats en el marc del mètode estàndard definit a l’article 203. Aquestes polítiques i criteris s’han de revisar i ajustar, segons el cas, als nous riscs i activitats econòmiques o la seva evolució.

2. Les entitats han d’aplicar els principis següents a l’assignació a línies de negoci:

a) Totes les activitats s’han d’assignar a una sola línia de negoci, de manera que no en quedi cap sense assignar ni hi hagi cap activitat assignada a més d’una línia de negoci;
b) Les entitats han d’assignar les activitats que no puguin assignar amb facilitat a alguna de les línies de negoci, però que representin una activitat auxiliar d’una altra d’inclosa en aquestes línies, a la línia de negoci corresponent a l’activitat a la qual prestin suport. Si l’activitat auxiliar dona suport a més d’una línia de negoci, les entitats han d’utilitzar un criteri d’assignació objectiu;
c) Si una activitat no pot ser assignada a una determinada línia de negoci, les entitats han d’assignar-la a la línia de negoci a la qual correspongui el percentatge (factor beta) més elevat. Qualsevol activitat auxiliar associada a aquesta activitat també s’ha d’assignar a aquesta línia de negoci;
d) Les entitats poden utilitzar mètodes interns de valoració per assignar l’indicador rellevant a cada línia de negoci. Els costos generats en una línia de negoci que siguin imputables a una línia de negoci diferent es poden reassignar a la línia de negoci a la qual pertanyin;
e) L’assignació d’activitats a les línies de negoci a l’efecte de la determinació dels requisits de fons propis per risc operatiu ha de ser coherent amb les categories que utilitzen les entitats per als riscs de crèdit i de mercat;
f) La direcció general és responsable de la política d’assignació, sota el control de l’òrgan d’administració de l’entitat;
g) Les entitats han de sotmetre a un examen independent el procés d’assignació a línies de negoci.


3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per determinar les condicions d’aplicació dels principis que han de regir l’assignació a línies de negoci que preveu aquest article.
Article 205. Mètode estàndard alternatiu

1. D’acord amb el mètode estàndard alternatiu, per a les línies de negoci “banca minorista” i “banca comercial” les entitats han d’aplicar el següent:

a) L’indicador rellevant ha de ser un indicador normalitzat d’ingressos igual a l’import nominal de préstecs i bestretes multiplicat per 0,035;
b) Els préstecs i les bestretes han de consistir en el total dels imports disposats en les carteres creditícies corresponents. En el cas de la línia de negoci “banca comercial”, les entitats han d’incloure a més en l’import nominal de préstecs i bestretes els valors mantinguts fora de la cartera de negociació.


2. Per ser autoritzades a utilitzar el mètode estàndard alternatiu, les entitats han de reunir totes les condicions següents:

a) Que les seves activitats bancàries minoristes o comercials representin almenys el 90% dels seus ingressos;
b) Que un percentatge significatiu de les seves activitats bancàries minoristes o comercials consisteixi en préstecs amb una alta probabilitat d’incompliment;
c) Que el mètode estàndard alternatiu proporcioni una base adequada de càlcul dels seus requisits de fons propis per risc operatiu.

Article 206. Criteris aplicables al mètode estàndard

Els criteris a què es refereix l’article 198, paràgraf primer, són els següents:

a) Les entitats han de disposar d’un sistema d’avaluació i gestió del risc operatiu ben documentat, amb responsabilitats clarament assignades. Han d’identificar les seves exposicions al risc operatiu i han de registrar les dades pertinents sobre el risc operatiu, incloses les dades rellevants sobre les pèrdues importants. Aquest sistema ha de ser objecte d’una revisió independent i regular, efectuada per un servei intern o extern que tingui el coneixement suficient per fer-la;
b) El sistema d’avaluació del risc operatiu de l’entitat ha d’estar perfectament integrat en els seus processos de gestió de riscs. Els resultats que s’obtinguin d’aquest sistema s’han d’utilitzar activament en el procés de seguiment i control del perfil de risc operatiu de l’entitat;
c) Les entitats han d’implantar un sistema d’informació a la direcció general que faciliti informes sobre el risc operatiu als responsables de les funcions pertinents dins de les entitats. Les entitats han de comptar amb procediments per adoptar les mesures adequades d’acord amb la informació continguda en els referits informes.

Capítol cinquè. Requisits de capital per risc de mercat

Secció primera. Disposicions generals

Article 207. Autorització de requisits generals

1. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2 i amb l’únic fi de calcular les posicions netes i els requisits de fons propis de conformitat amb aquest capítol en base consolidada, les entitats poden utilitzar les posicions en una entitat o empresa per compensar posicions en una altra entitat o empresa.

2. Les entitats només poden aplicar el que disposa l’apartat 1 amb l’autorització de l’AFA, que l’ha d’atorgar si es compleixen totes les condicions següents:

a) Que hi hagi una distribució satisfactòria de fons propis en el grup;
b) Que el marc normatiu, jurídic o contractual que regeix l’actuació d’aquestes entitats garanteixi un suport financer mutu dins del grup.


3. En cas que hi hagi empreses situades en països tercers, s’han de complir totes les condicions següents, a més de les previstes en l’apartat 2:

a) Que aquestes empreses hagin estat autoritzades en un país tercer i que responguin a la definició d’entitat bancària o siguin entitats financeres d’inversió reconegudes d’un país tercer;
b) Que aquestes empreses satisfacin, individualment, requisits de fons propis equivalents als establerts en aquest Reglament;
c) Que en els països tercers de què es tracti no hi hagi normatives que puguin afectar de manera apreciable la transferència de fons dins del grup.


Secció segona. Requisits de fons propis per risc de posició

Article 208. Requisits de fons propis amb risc de posició

Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 73 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar els requisits de fons propis per risc de posició com la suma dels requisits de fons propis per al risc general i pel risc específic de les seves posicions en instruments de deute i de renda variable. Les posicions en titulitzacions de la cartera de negociació han de ser tractades com a instruments de deute.
Article 209. Càlcul de posicions netes

1. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 73 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar la posició neta en cada un dels instruments com el valor absolut de l’import de les posicions llargues (curtes) que excedeixen les seves posicions curtes (llargues) del mateix instrument de renda variable, instrument de deute i instrument convertible, així com en idèntics contractes de futurs financers, opcions, certificats d’opció de compra i certificats d’opció de compra coberts. A l’hora de calcular la posició neta, les posicions en instruments derivats han de tenir la consideració establerta en els articles 203 a 205. Quan l’entitat tingui en cartera els seus propis instruments de deute, aquests elements no s’han de tenir en compte per al càlcul dels requisits de fons propis per risc específic d’acord amb l’article 218.

2. No es pot calcular la posició neta entre un valor convertible i una posició compensatòria mantinguda en el seu instrument subjacent.

3. Abans de ser agregades, totes les posicions netes, independentment del seu signe, han de convertir-se diàriament a la divisa de referència de l’entitat, al tipus de canvi de comptat vigent.
Article 210. Contractes de futurs i contractes a termini sobre tipus d’interès

1. Els contractes de futurs i a termini sobre tipus d’interès i els compromisos de compra i venda a termini d’instruments de deute es consideren combinacions de posicions llargues i curtes. D’aquesta manera, una posició llarga en futurs sobre tipus d’interès es considera la combinació d’un préstec rebut amb venciment en la data de lliurament estipulada al contracte de futurs i una tinença d’un actiu amb la mateixa data de venciment que l’instrument o la posició nocional subjacent del contracte de futurs de què es tracti. De manera similar, un contracte a termini sobre tipus d’interès venut es considera com a posició llarga amb una data de venciment igual a la data de liquidació més el període del contracte i com a posició curta amb un venciment igual a la data de liquidació. Tant el préstec com la tinença d’actius s’han d’incloure en la primera categoria que figura en el quadre 1 de l’article 218 per tal de calcular els requisits de fons propis per risc específic per als contractes de futurs i a termini sobre tipus d’interès. El compromís de compra a termini d’un instrument de deute es considera com una combinació de préstec rebut amb venciment en la data de lliurament i com a posició llarga (al comptat) en el mateix instrument de deute. El préstec s’ha d’incloure en la primera categoria que figura en el quadre 1 de l’article 218 a efectes del risc específic i l’instrument de deute, a la columna que resulti oportuna en el mateix quadre.

2. A efectes d’aquest article, s’entén per “posició llarga” aquella en què una entitat hagi fixat el tipus d’interès que ha de rebre en algun moment futur i per “posició curta” aquella en què una entitat hagi fixat el tipus d’interès que ha de pagar en algun moment futur.
Article 211. Opcions i certificats d’opció de compra

1. A efectes d’aquesta secció, les opcions i els certificats d’opció de compra sobre tipus d’interès, instruments de deute, valors de renda variable, índexs sobre valors de renda variable, futurs financers, permutes financeres i divises es consideren posicions amb un valor equivalent a l’import de l’instrument subjacent a què l’opció està vinculada, multiplicat per la seva delta. Es poden compensar aquestes últimes posicions amb qualssevol posicions simètriques mantingudes en els valors o derivats subjacents idèntics. El delta utilitzat ha de ser el del mercat organitzat de què es tracti. En el cas d’opcions OTC, o quan el delta no pugui obtenir-se a partir del mercat organitzat de què es tracti, les mateixes entitats poden calcular el delta utilitzant un model adequat, sempre que l’AFA ho autoritzi. L’autorització l’ha de concedir l’AFA si el model permet estimar de forma adequada la taxa de variació del valor de l’opció o certificat d’opció de compra pel que fa a petites fluctuacions del preu de mercat del subjacent.

2. Les entitats han de reflectir adequadament altres riscos, a part del risc del delta, associats a opcions en els requisits de fons propis que calculin.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal de definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscos, a part del risc de delta, previstos en l’apartat 2, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat en l’àmbit de les opcions i els certificats d’opció de compra.
Article 212. Operacions de permuta financera

A l’efecte del càlcul del risc de tipus d’interès, les operacions de permuta financera han de tenir la mateixa consideració que els instruments que figuren en el balanç. Per tant, una permuta financera de tipus d’interès en virtut de la qual una entitat rep un interès a tipus variable i paga un interès a tipus fix es considera equivalent a una posició llarga mantinguda en un instrument de tipus d’interès variable i amb un termini equivalent al període restant fins al moment de fixar novament el tipus d’interès, i a una posició curta en un instrument de tipus d’interès fix el termini del qual sigui el mateix que el de la mateixa permuta financera.
Article 213. Risc de tipus d’interès sobre instruments derivats

1. Les entitats que valoren la seva posició a preus de mercat i gestionen el risc del tipus d’interès sobre els instruments derivats que s’esmenten en els articles 210 a 212 sobre una base de fluxos de caixa descomptats poden utilitzar, prèvia autorització de l’AFA, models de sensibilitat per calcular les posicions a què es fa referència en aquests articles i emprar-los per a qualsevol tipus d’obligació que s’amortitzi durant el seu període restant de vigència, en lloc d’amortitzar mitjançant un únic reemborsament final del principal. L’AFA ha de concedir l’autorització si aquests models estableixen posicions amb la mateixa sensibilitat als canvis dels tipus d’interès que els fluxos de caixa dels subjacents. Aquesta sensibilitat s’ha d’avaluar amb referència als moviments independents d’una mostra de tipus al llarg de la corba de rendiments, amb almenys un punt de sensibilitat en cadascuna de les bandes de venciment que s’estableixen en el quadre 2 de l’article 221. Les posicions s’han de tenir en compte en calcular els requisits de fons propis per risc general dels instruments de deute.

2. Les entitats que no utilitzin models d’acord amb l’apartat 1 poden tractar com a posicions plenament compensades totes les posicions en instruments derivats previstes en els articles 210 a 212 que compleixin com a mínim les condicions següents:

a) Que les posicions siguin del mateix valor i estiguin denominades en la mateixa divisa;
b) Que el tipus de referència (per a les posicions de tipus variable) o el cupó (per a les posicions de tipus fix) estiguin estretament correlacionats;
c) Que la següent data de fixació del tipus d’interès o, per a les posicions de cupó fix, el venciment residual estiguin dins dels límits següents:
i) A menys d’un mes: el mateix dia
ii) Entre un mes i un any: en un termini de set dies
iii) Amb més d’un any: en un termini de trenta dies

Article 214. Derivats de crèdit

1. En calcular els requisits de fons propis per risc general i per risc específic de la part que assumeix el risc de crèdit (el “venedor de protecció”), excepte disposició en contra s’ha d’utilitzar l’import nocional del contracte de derivats de crèdit. No obstant el que disposa la primera frase, l’entitat pot decidir substituir el valor nocional pel valor nocional més el canvi net de valor de mercat que hagi sofert el derivat de crèdit des del seu inici, atribuint a un canvi net a la baixa des de la perspectiva del venedor de protecció un signe negatiu. Per calcular l’exigència per risc específic, excepte en relació amb les permutes de rendiment total, s’ha d’aplicar el venciment del contracte de derivats de crèdit en lloc del venciment de l’obligació. Les posicions es determinen de la manera següent:

a) Una permuta de rendiment total genera una posició llarga per risc general en l’obligació de referència i una posició curta per risc general en un valor de deute públic amb un venciment equivalent al període que resti fins al moment de fixar novament el tipus d’interès i al qual s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona del capítol tercer. També genera una posició llarga per risc específic en l’obligació de referència;
b) Una permuta de cobertura per impagament no genera una posició per risc general. A efectes del risc específic, l’entitat ha de registrar una posició llarga sintètica en una obligació de l’entitat de referència, llevat que el derivat tingui una qualificació creditícia externa i compleixi les condicions d’un element de deute admissible, cas en què s’ha de registrar una posició llarga en el derivat. Si s’han de pagar primes o interessos pel producte, aquests fluxos de caixa han de representar-se com posicions nocionals en títols de deute públic;
c) Un bo uninominal vinculat a un crèdit genera una posició llarga per risc general en el mateix bo, com a producte sobre tipus d’interès. A efectes del risc específic, es genera una posició llarga sintètica en una obligació de l’entitat de referència. Es genera una posició llarga addicional en l’emissor del bo. Quan el bo vinculat a un crèdit tingui una qualificació creditícia externa i compleixi les condicions d’un element de deute admissible, pot registrar-se una única posició llarga amb el risc específic del bo;
d) A més d’una posició llarga per risc específic en l’emissor del bo, un bo multinominal vinculat a un crèdit que proporcioni protecció proporcional genera una posició en cada entitat de referència, i l’import nocional total del contracte s’assigna a les posicions proporcionalment a l’import nocional total que representa cada exposició a una entitat de referència. Quan pugui seleccionar-se més d’una obligació d’una entitat de referència, l’obligació amb la ponderació de risc més elevada determina el risc específic;
e) Un derivat de crèdit d’impagament del primer actiu genera una posició per l’import nocional en les obligacions de cada entitat de referència. Si l’import del pagament màxim en cas de produir-se un esdeveniment de crèdit és inferior al requisit de fons propis segons el mètode que figura a la primera frase d’aquesta lletra, aquest import pot considerar-se el requisit de fons propis per risc específic.


El derivat de crèdit d’impagament d’n-èsim actiu genera una posició per l’import nocional en les obligacions de cada entitat de referència menys l’n-1 de les entitats de referència amb un requisit de fons propis per risc específic més baix. Si l’import del pagament màxim en cas de produir-se un esdeveniment de crèdit és inferior al requisit de fons propis segons el mètode que figura a la primera frase d’aquest apartat, aquest import pot considerar-se el requisit de fons propis per risc específic.

Quan un derivat de crèdit d’n-èsim impagament tingui una qualificació externa, el venedor de protecció ha de calcular el requisit de fons propis per risc específic utilitzant la qualificació del derivat i ha d’aplicar les ponderacions pertinents per risc de titulització.

2. Per la part que transfereix el risc de crèdit (“el comprador de protecció”), les posicions es determinen d’acord amb el principi de la imatge reflectida del venedor de protecció, a excepció dels bons vinculats a un crèdit (que no comporten una posició curta en l’emissor). En calcular el requisit de fons propis del “comprador de protecció”, s’ha d’utilitzar l’import nocional del contracte de derivats de crèdit. No obstant el que disposa la primera frase, l’entitat pot decidir substituir el valor nocional pel valor nocional més el canvi net de valor de mercat que hagi sofert el derivat de crèdit des del seu inici, atribuint a un canvi net a la baixa des de la perspectiva del venedor de protecció un signe negatiu. Si en un moment determinat hi ha una opció de compra combinada amb un increment del cost, aquest moment es considera el venciment de la protecció.

3. Els derivats de crèdit de conformitat amb els apartats 1 o 3 de l’article 220 s’han d’incloure únicament en la determinació del requisit de fons propis per risc específic de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 220.
Article 215. Valors venuts d’acord amb un pacte de recompra o prestats

L’entitat que transfereixi els valors o els drets garantits relatius a la titularitat dels valors en un pacte de recompra i l’entitat que presti els valors en un lliurament en préstec de valors han d’incloure aquests valors en el càlcul dels seus requisits de fons propis d’acord amb aquesta secció sempre que els valors siguin posicions de la cartera de negociació.
Article 216. Posicions netes en instruments de deute

Les posicions netes es classifiquen segons la divisa en què estiguin expressades i es calculen per separat per a cada divisa els requisits de fons propis per risc general i per risc específic.
Article 217. Limitació del requisit de fons propis per posicions netes

L’entitat pot limitar el requisit de fons propis per risc específic d’una posició neta en un instrument de deute a la pèrdua màxima possible derivada del risc d’impagament. Per a una posició curta, aquest límit es pot calcular com un canvi en el valor a causa de l’instrument o, si escau, als subjacents nominals que es converteixen immediatament en lliures de risc d’impagament.
Article 218. Requisits de fons propis per instruments de deute no consistents en titulitzacions

1. L’entitat ha d’assignar les seves posicions netes de la cartera de negociació en instruments que no siguin posicions de titulització, calculades com s’indica en l’article 209, a les oportunes categories que figuren en el quadre 1, d’acord amb el seu emissor o deutor, l’avaluació creditícia externa o interna i el venciment residual, i, a continuació, les ha de multiplicar per les ponderacions indicades en aquest quadre. El seu requisit de fons propis per risc específic es calcula sumant les posicions ponderades que es derivin de l’aplicació d’aquest article, amb independència que siguin llargues o curtes.

Quadre 1
Categories Requisit de fons propis per risc específic
Títols de deute que rebrien una ponderació de risc del 0% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit 0%
Títols de deute que rebrien una ponderació de risc del 20% o del 50% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit i altres elements admissibles definits en l’apartat 4 0,25% (termini residual fins al venciment final: inferior o igual a 6 mesos)
1,00% (termini residual fins al venciment final: superior a 6 mesos i inferior o igual a 24 mesos)
1,60% (termini residual fins al venciment final: superior a 24 mesos)
Títols de deute que rebrien una ponderació de risc del 100% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit 8,00%
Deute que rebria una ponderació de risc del 150% d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit 12,00%

2. Les entitats poden calcular els requisits per risc específic de les obligacions que poden optar a una ponderació de risc del 10% de conformitat amb el règim que preveuen els apartats 4, 5 i 6 de l’article 95, com la meitat del requisit de fons propis aplicable per risc específic corresponent a la segona categoria del quadre 1.

3. Altres elements admissibles són els següents:

a) Posicions llargues i curtes en actius per als quals no es disposa d’una avaluació creditícia d’una ECAI designada i que compleixen totes les condicions següents:
i) Són considerats prou líquids per l’entitat en qüestió
ii) La seva qualitat inversora és, a discreció de la mateixa entitat, almenys equivalent a la dels actius esmentats en la segona entrada del quadre 1
iii) Es negocien almenys en un mercat regulat o en una borsa d’un tercer país reconeguda oficialment

b) Posicions llargues i curtes en actius emesos per entitats subjectes als requisits de fons propis establerts en aquest Reglament i considerats per l’entitat prou líquids i la qualitat inversora, a discreció de la mateixa entitat, és almenys equivalent a la dels actius esmentats en la segona entrada del quadre 1;
c) Valors emesos per entitats que es consideren d’una qualitat creditícia equivalent, o superior, a les associades amb el nivell 2 de qualitat creditícia d’acord amb el mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit de les exposicions enfront d’entitats i que estan subjectes a mesures de supervisió i regulació comparables a les d’aquest Reglament i la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.


Les entitats que s’acullin al que disposen les lletres a o b han de comptar amb mètodes documentats per avaluar si els actius compleixen els requisits d’aquestes lletres i els han de notificar a l’AFA.
Article 219. Requisits de fons propis per a instruments de titulització

1. Respecte dels instruments a la cartera de negociació que siguin posicions de titulització, l’entitat ha de ponderar les seves posicions netes, calculant-les de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 209. En relació amb les posicions de titulització que estarien subjectes al mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit a la cartera aliena a la cartera de negociació de la mateixa entitat, el 8% de l’import de la ponderació de risc d’acord amb el mètode estàndard segons figura en els articles 152 a 165 de la secció quarta del capítol tercer.

2. En el cas de les posicions de titulització que estiguin subjectes a una ponderació de risc addicional de conformitat amb l’article 272, s’ha d’aplicar un 8% del total de la ponderació de risc.

Exceptuant les posicions de titulització tractades de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 220, l’entitat ha de calcular els seus requisits de fons propis per risc específic sumant les posicions ponderades que es derivin de l’aplicació d’aquest article, amb independència que siguin llargues o curtes.

3. Quan una entitat originadora d’una titulització tradicional no compleixi les condicions relatives a les transferències significatives del risc previstes en l’article 150, aquesta entitat ha d’incloure en el càlcul dels requisits de fons propis que disposa aquest article les exposicions titulitzades en lloc de les seves posicions de titulització a partir d’aquesta titulització.

Quan una entitat originadora d’una titulització sintètica no compleixi les condicions relatives a les transferències significatives del risc previstes en l’article 151, aquesta entitat ha d’incloure en el càlcul dels requisits de fons propis que disposa aquest article les exposicions titulitzades a partir d’aquesta titulització, però no les cobertures del risc de crèdit obtingudes per a la cartera titulitzada.
Article 220. Requisits de fons propis per a la cartera de negociació de correlació

1. La cartera de negociació de correlació consisteix en posicions de titulització i derivats de crèdit d’n-èsim impagament que compleixen tots els criteris següents:

a) Les posicions no són posicions de retitulització ni opcions sobre un tram de titulització, ni cap altre derivat d’exposicions de titulització que no ofereixi una participació proporcional en els ingressos d’un tram de titulització;
b) Tots els instruments de referència són:
i) Instruments uninominals, inclosos els derivats de crèdit uninominals per als quals hi ha un mercat líquid actiu d’oferta i demanda;
ii) Índexs comunament negociats que es basin en aquestes entitats de referència.


Es considera que hi ha un mercat actiu d’oferta i demanda quan hi ha ofertes independents i de bona fe per comprar i vendre, de manera que es puguin determinar en un dia un preu raonablement relacionat amb l’últim preu de venda o cotitzacions competitives de bona fe ofertes i sol·licitades, i liquidar-se a aquest preu en un termini relativament curt i de conformitat amb els usos i costums del sector.

2. No poden formar part de la cartera de negociació de correlació les posicions relacionades amb un dels elements següents:

a) Un subjacent que pugui assignar-se a la categoria d’exposició “exposicions minoristes” o la categoria d’exposició “exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles” conforme al mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit a la cartera aliena a la cartera de negociació d’una entitat;
b) Un crèdit sobre una entitat de comesa especial, garantit, directament o indirectament, per una posició que per si mateixa no podria ser inclosa a la cartera de negociació de correlació, de conformitat amb l’apartat 1 i aquest apartat.


3. Una entitat pot incloure en la seva cartera de negociació de correlació posicions que no siguin ni posicions de titulització ni derivats de crèdit d’n-èsim impagament però que cobreixin altres posicions d’aquesta cartera, sempre que hi hagi un mercat líquid d’oferta i demanda d’acord amb l’apartat 1, últim paràgraf, per a l’instrument o els seus subjacents.

4. Les entitats han de determinar la major de les quantitats següents com el requisit de fons propis per risc específic per a la cartera de negociació de correlació:

a) El requisit total de fons propis per risc específic aplicable únicament a les posicions netes llargues de la cartera de negociació de correlació;
b) El requisit total de fons propis per risc específic aplicable únicament a les posicions netes curtes de la cartera de negociació de correlació.

Article 221. Càlcul del risc general en funció del venciment

1. A fi de calcular els requisits de fons propis per risc general, s’han de ponderar totes les posicions en funció dels venciments, tal com s’explica en l’apartat 2, a fi de determinar l’import dels fons propis exigibles en cada cas. Aquest requisit es redueix quan, dins de la mateixa banda de venciments, es mantinguin al mateix temps dos posicions ponderades de signe contrari. Així mateix, s’han de reduir els fons propis exigibles quan les posicions ponderades de signe contrari corresponguin a bandes de venciments diferents; la magnitud d’aquesta reducció ha de dependre de si les dos posicions corresponen o no a la mateixa zona i de les zones concretes a què corresponguin.

2. L’entitat ha de consignar les seves posicions netes en les bandes de venciments pertinents de les columnes segona o tercera del quadre 2 de l’apartat 4, segons correspongui. Per a això s’ha de basar en els venciments residuals, quan es tracti d’instruments de tipus d’interès fix, i en el període que ha de transcórrer fins a la següent fixació del tipus d’interès en el cas d’instruments de tipus d’interès variable abans del venciment final. L’entitat ha de distingir, a més, entre instruments de deute amb un cupó igual o superior al 3% i aquells el cupó dels quals sigui inferior al 3%, i els ha de consignar en la segona o tercera columna del quadre 2. S’ha de procedir llavors a multiplicar cadascuna de les posicions netes per la ponderació que, en la quarta columna del quadre 2, correspongui a la banda de venciment pertinent.

3. A continuació, l’entitat ha de procedir a efectuar, per a cada banda de venciments, la suma de les posicions llargues ponderades i la suma de les posicions curtes ponderades. L’import de les posicions llargues ponderades que tingui una contrapartida, dins de la mateixa banda de venciments, en les posicions curtes ponderades, constitueix la posició ponderada compensada d’aquesta banda, mentre que la posició llarga o curta residual ha de ser la posició ponderada no compensada d’aquesta mateixa banda. L’entitat ha de procedir, llavors, a calcular el total de les posicions ponderades compensades de totes les bandes.

4. La posició llarga ponderada no compensada de cada zona es troba a partir dels totals de les posicions llargues ponderades no compensades que l’entitat calcula per a les bandes compreses en cadascuna de les zones del quadre 2. De manera semblant, la suma de les posicions curtes ponderades no compensades de cadascuna de les bandes que componen una determinada zona ha de permetre calcular la posició curta ponderada no compensada d’aquesta zona. Aquella part de la posició llarga ponderada no compensada d’una zona determinada que tingui contrapartida en una posició curta ponderada no compensada a la mateixa zona constitueix la posició ponderada compensada de l’esmentada zona. La part de la posició llarga ponderada no compensada, o posició curta ponderada no compensada, d’una zona que no tingui aquesta contrapartida ha de constituir la posició ponderada no compensada d’aquesta zona.

Quadre 2
Zona Banda de venciments Ponderació (en %) Variació prevista dels tipus d’interès (en %)
Cupó del 3% o superior Cupó de menys del 3%
U 0 ≤ 1 mes 0 ≤ 1 mes 0,00
> 1 ≤ 3 mesos > 1 ≤ 3 mesos 0,20 1,00
> 3 ≤ 6 mesos > 3 ≤ 6 mesos 0,40 1,00
> 6 ≤ 12 mesos > 6 ≤ 12 mesos 0,70 1,00
Dos > 1 ≤ 2 anys > 1,0 ≤ 1,9 anys 1,25 0,90
> 2 ≤ 3 anys > 1,9 ≤ 2,8 anys 1,75 0,80
> 3 ≤ 4 anys > 2,8 ≤ 3,6 anys 2,25 0,75
Tres > 4 ≤ 5 anys > 3,6 ≤ 4,3 anys 2,75 0,75
> 5 ≤ 7 anys > 4,3 ≤ 5,7 anys 3,25 0,70
> 7 ≤ 10 anys > 5,7 ≤ 7,3 anys 3,75 0,65
> 10 ≤ 15 anys > 7,3 ≤ 9,3 anys 4,50 0,60
> 15 ≤ 20 anys > 9,3 ≤ 10,6 anys 5,25 0,60
més de 20 anys >10,6 ≤ 12,0 anys 6,00 0,60
> 12,0 ≤ 20,0 anys 8,00 0,60
més de 20 anys 12,50 0,60

5. L’import de la posició llarga (curta) ponderada no compensada de la zona “u” que tingui com a contrapartida la posició curta (llarga) ponderada no compensada de la zona “dos” ha de ser la posició ponderada compensada entre les zones “u” i “dos”. El mateix càlcul s’ha d’efectuar pel que fa a la part restant de la posició ponderada no compensada de la zona “dos” i a la posició ponderada no compensada de la zona “tres”, i el resultat ha de ser la posició ponderada compensada entre les zones “dos” i “tres”.

6. L’entitat pot, si ho desitja, canviar l’ordre proposat en l’apartat 5 i calcular la posició ponderada compensada entre les zones “dos” i “tres” abans de procedir al corresponent càlcul entre les zones “u” i “dos”.

7. La posició ponderada compensada entre les zones “u” i “tres”, per la seva banda, es troba compensant la part restant de la posició ponderada no compensada de la zona “u” amb aquella part de la posició ponderada no compensada de la zona “tres” que no s’hagi compensat amb la zona “dos”.

8. Un cop realitzades les tres operacions de compensació a què es refereixen els anteriors apartats 5, 6 i 7, s’ha de procedir a sumar les posicions residuals resultants de les operacions.

9. El requisit de fons propis de l’entitat s’ha de calcular sumant:

a) El 10% de la suma de les posicions ponderades compensades de totes les bandes de venciments;
b) El 40% de la posició ponderada compensada de la zona “u”;
c) El 30% de la posició ponderada compensada de la zona “dos”;
d) El 30% de la posició ponderada compensada de la zona “tres”;
e) El 40% de la posició ponderada compensada entre les zones “u” i “dos” i entre les zones “dos” i “tres”;
f) El 150% de la posició ponderada compensada entre les zones “u” i “tres”;
g) El 100% de les posicions ponderades no compensades residuals.

Article 222. Càlcul del risc general en funció de la duració

1. Per al càlcul dels requisits de fons propis per risc general a què estan exposats els instruments de deute, les entitats poden utilitzar un sistema que reflecteixi la duració en lloc del sistema exposat en l’article 221, sempre que l’entitat utilitzi aquest sistema de manera coherent.

2. D’acord amb el sistema basat en la duració esmentat en l’apartat 1, l’entitat ha de prendre el valor de mercat de cada instrument de deute de tipus fix i després de calcular el seu rendiment en el moment del venciment, que constitueix la seva taxa de descompte implícit. En cas d’instruments de tipus variable, l’entitat ha de prendre el valor de mercat de cada instrument i tot seguit ha de calcular el seu rendiment suposant que el principal es deu en el moment en què es pot modificar el tipus d’interès.

3. A continuació, l’entitat ha de calcular la durada modificada de cada instrument de deute sobre la base de la fórmula següent:

R20190306B Article 222.3a
En què:
D = duració calculada aplicant la fórmula següent:
R20190306B Article 222.3b

En què:
R = rendiment en el moment del venciment
Ct = pagament en efectiu en un moment “t
M = venciment total


S’ha de corregir el càlcul de la duració modificada dels instruments de deute subjectes al risc de pagament anticipat. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre directrius o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment sobre la manera d’aplicar la correcció esmentada.

4. L’entitat ha de classificar cada un dels instruments de deute a la zona pertinent del quadre 3, procedint sobre la base de la durada modificada de cada instrument.

Zona Duració modificada (en anys) Interès estimat (variació en %)
U > 0 ≤ 1,0 1,0
Dos > 1,0 ≤ 3,6 0,85
Tres > 3,6 0,7

5. L’entitat ha de calcular a continuació la posició ponderada segons la duració de cada instrument, multiplicant el seu valor de mercat per la seva duració modificada i per la variació assumida del tipus d’interès quan es tracti d’un instrument amb la dita duració modificada (vegeu la columna 3 del quadre 3).

6. L’entitat ha de calcular les seves posicions llargues i curtes ponderades segons la duració dins de cada zona. L’import d’aquestes posicions llargues que estigui compensat per posicions curtes dins de cada zona ha de constituir la posició compensada ponderada segons la duració d’aquesta zona.

L’entitat ha de calcular llavors la posició no compensada ponderada segons la duració de cada zona. En relació amb les posicions ponderades no compensades, s’ha d’aplicar a continuació el mètode exposat en els apartats 5 a 8 de l’article 221.

7. El requisit de fons propis de l’entitat s’ha de calcular sumant el següent:

a) El 2% de la posició compensada ponderada segons la duració de cada zona;
b) El 40% de les posicions compensades ponderades segons la duració entre les zones “u” i “dos” i entre les zones “dos” i “tres”;
c) El 150% de les posicions compensades ponderades segons la duració entre les zones “u” i “tres”;
d) El 100% de les posicions residuals no compensades ponderades segons la duració.

Article 223. Posicions netes en instruments de renda variable

1. L’entitat ha de sumar per separat totes les seves posicions llargues netes i totes les seves posicions curtes netes d’acord amb l’article 209. La suma dels valors absoluts d’ambdós imports ha de constituir la seva posició global bruta.

2. L’entitat ha de calcular, per cada mercat per separat, la diferència entre la suma de les posicions llargues netes i les posicions curtes netes. La suma dels valors absoluts de les diferències ha de constituir la seva posició neta global.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per definir el “mercat” a què fa referència l’apartat 2.
Article 224. Risc específic dels instruments de renda variable

Per tal de calcular el seu requisit de fons propis per risc específic, l’entitat ha de multiplicar la posició bruta global pel 8%.
Article 225. Risc general dels instruments de renda variable

El requisit de fons propis per risc general s’ha de calcular multiplicant la posició neta global de l’entitat pel 8%.
Article 226. Índexs borsaris

1. Els futurs sobre índexs borsaris, l’equivalent al delta ponderat en les opcions sobre futurs basats en índexs borsaris i els índexs borsaris, denominats d’ara endavant de manera general “contractes de futurs basats en índexs borsaris”, poden desglossar-se en posicions en cada un dels valors de renda variable que els constitueixen. Aquestes posicions es poden considerar posicions subjacents en els valors de renda variable de què es tracti, i poden compensar-se respecte de les posicions oposades en els mateixos valors de renda variable subjacents. Les entitats han de notificar a l’AFA la forma en què s’aplica aquest tractament.

2. Si un contracte de futurs basat en índexs borsaris no es desglossa en les seves posicions subjacents, es considera com un valor de renda variable individual. Això no obstant, es pot prescindir del risc específic sobre aquest valor si el contracte de futurs basat en índexs borsaris de què es tracti està negociat en mercats organitzats i representa un índex pertinent degudament diversificat.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per enumerar la llista d’índexs borsaris als quals es pot aplicar el tractament previst en la segona frase de l’apartat 2. Mentre no s’aprovi l’esmentat reglament tècnic d’implementació per enumerar la llista d’índexs borsaris, les entitats podran seguir aplicant el tractament que figura a la segona frase de l’apartat 2.
Article 227. Reducció de posicions netes

1. En el cas de l’assegurament d’instruments de deute i de renda variable, les entitats poden utilitzar el procediment següent per calcular els seus requisits de fons propis. Les entitats han de calcular en primer lloc les posicions netes mitjançant la deducció de les posicions d’assegurament ja subscrites o reassegurades per tercers sobre la base d’un acord formal. A continuació, han de reduir les posicions netes mitjançant els factors de reducció que figuren en el quadre 4 i han de calcular els seus requisits de fons propis utilitzant les posicions d’assegurament reduïdes.

Quadre 4
Dia hàbil 0: 100%
Dia hàbil 1: 90%
Dies hàbils 2 a 3: 75%
Dia hàbil 4: 50%
Dia hàbil 5: 25%
A partir del dia hàbil 5: 0%

“Dia hàbil 0” és el dia hàbil en què l’entitat es compromet, sense condicions, a acceptar una quantitat coneguda de valors a un preu convingut.

2. Les entitats han de notificar a l’AFA l’ús que facin de la possibilitat prevista en l’apartat 1.
Article 228. Reconeixement de la cobertura per derivats de crèdit

1. De conformitat amb els principis establerts en els apartats 2 a 6, s’ha de reconèixer la cobertura proporcionada pels derivats de crèdit.

2. Les entitats han de considerar un component la posició en el derivat de crèdit i, un altre component, la posició coberta que té el mateix import nominal, o, si escau, el mateix import nocional.

3. La cobertura s’ha de reconèixer sense restriccions quan els valors d’ambdós components vagin sempre en direccions oposades i, bàsicament, en la mateixa mesura. Aquest és el cas en les situacions següents:

a) Quan tots dos components constin d’instruments completament idèntics;
b) Quan una posició llarga en efectiu es cobreixi mitjançant una permuta de rendiment total (o viceversa) i coincideixin exactament l’obligació de referència i l’exposició subjacent (és a dir, la posició en efectiu). El termini de venciment de la mateixa permuta pot ser diferent del de l’exposició subjacent.


En aquestes situacions, no s’ha d’aplicar un requisit de fons propis per risc específic a cap dels dos costats de la posició.

4. S’ha d’aplicar una compensació del 80% quan els valors de tots dos components vagin sempre en direccions oposades i coincideixin exactament l’obligació de referència, el termini de venciment tant de l’obligació de referència com del derivat de crèdit, i la moneda en la qual s’anomena l’exposició subjacent. A més, les característiques bàsiques del contracte de derivats de crèdit han d’impedir que les fluctuacions del preu del derivat de crèdit es desviïn significativament de les fluctuacions del preu de la posició en efectiu. En la mesura que l’operació transfereixi risc, s’ha d’aplicar una compensació del 80% per risc específic en el costat de l’operació amb un requisit de fons propis més elevat, mentre que els requisits per risc específic a l’altra banda han de ser nuls.

5. En situacions diferents de les previstes en els apartats 3 i 4, s’ha d’atorgar un reconeixement parcial en les situacions següents:

a) Quan la posició estigui recollida en la lletra b de l’apartat 3, però hi ha un desfasament d’actius entre l’obligació de referència i la posició subjacent. No obstant això, les posicions han de reunir els requisits següents:
i) L’obligació de referència és de rang similar o subordinada a la de l’obligació subjacent,
ii) L’obligació subjacent i l’obligació de referència estan emeses pel mateix deutor i hi ha clàusules d’impagament encreuat o clàusules d’acceleració encreuada legalment exigibles;

b) Quan la posició estigui recollida en la lletra a de l’apartat 3, o en l’apartat 4, però hi hagi un desfasament de divises o de venciment entre la protecció creditícia i l’actiu subjacent. El desfasament de divises s’ha d’incloure en el requisit de fons propis per risc de tipus de canvi;
c) Quan la posició estigui recollida en l’apartat 4, però hi hagi un desfasament d’actius entre la posició en efectiu i el derivat de crèdit. No obstant això, l’actiu subjacent està inclòs en les obligacions (de lliurament) recollides en la documentació del derivat de crèdit.


Per tal de concedir un reconeixement parcial, en lloc de sumar els requisits de fons propis per risc específic de cada costat de l’operació, només s’ha d’aplicar el requisit de fons propis més elevat de tots dos.

6. En totes les situacions no recollides en els apartats 3 a 5, s’ha de calcular per separat un requisit de fons propis per risc específic per a ambdós costats de les posicions.
Article 229. Reconeixement de la cobertura per derivats de crèdit de primer impagament i d’n-èsim impagament

En el cas de derivats de crèdit de primer impagament i d’n-èsim impagament, el tractament que s’exposa a continuació s’ha d’aplicar a l’efecte del reconeixement que es concedeixi en virtut de l’article 228:

a) Quan una entitat obtingui protecció creditícia respecte d’una sèrie d’entitats de referència subjacents a un derivat de crèdit amb la condició que el primer impagament d’entre els actius ha de donar lloc al pagament i que aquest esdeveniment de crèdit ha d’extingir el contracte, l’entitat pot compensar el risc específic respecte de l’entitat de referència a la qual correspongui el menor requisit percentual de fons propis per risc específic d’entre les entitats de referència subjacents, conformement al quadre 1 de l’article 218;
b) En cas que l’n-èsim impagament d’entre les exposicions doni lloc al pagament en virtut de la protecció creditícia, el comprador de la protecció únicament pot compensar el risc específic si també s’ha obtingut protecció per als impagaments 1 a n-1 o quan ja s’hagin produït n-1 impagaments. En aquests casos, la metodologia exposada en la lletra a en relació amb els derivats de crèdit de primer impagament s’ha d’aplicar, convenientment modificada, respecte dels productes d’n-èsim impagament.

Article 230. Requisits de fons propis per a organismes d’inversió col·lectiva (OIC)

1. Sense perjudici d’altres disposicions que figuren en els articles 230 a 232 d’aquesta secció, les posicions en OIC estan subjectes a un requisit de fons propis per risc de posició, específic i general, del 32%. Sense perjudici del que disposa l’article 235 en connexió amb el tractament modificat de l’or que estableix l’apartat 4 de l’article 234, les posicions en OIC han d’estar subjectes a un requisit de fons propis per risc de posició, específic i general, i per risc de tipus de canvi del 40%.

2. Llevat que s’indiqui el contrari en l’article 232, no està permesa la compensació entre les inversions subjacents d’un OIC i altres posicions mantingudes per l’entitat.
Article 231. Criteris generals aplicables als OIC

Els OIC poden utilitzar els mètodes exposats en l’article 232 quan compleixin totes les condicions següents:

a) Que en el prospecte o document equivalent de l’OIC figurin totes les informacions següents:
i) Les categories d’actius en els quals l’OIC està autoritzat a invertir,
ii) Si s’apliquen límits d’inversió, els límits relatius i les metodologies utilitzades per calcular-los,
iii) El nivell màxim de palanquejament permès, si és el cas,
iv) En el cas que es permeti efectuar operacions amb derivats OTC o operacions de recompra o de préstec de valors o operacions a crèdit de valors, la política aplicada per limitar el risc de contrapart inherent a aquestes operacions;

b) Que l’activitat de l’OIC es reflecteixi en informes semestrals i anuals que permetin una avaluació dels actius i passius, els ingressos i les operacions al llarg del període objecte de l’informe;
c) Que les accions o participacions de l’OIC siguin amortitzables diàriament en efectiu, amb càrrec als actius de l’organisme, si així ho sol·licita el seu titular;
d) Que les inversions en l’OIC estiguin separades dels actius del gestor de l’OIC;
e) Que l’entitat inversora efectuï una avaluació adequada del risc de l’OIC;
f) Que els OIC siguin gestionats per una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva d’acord amb el que disposa la Llei 10/2008, del 12 de juny, reguladora de les empreses d’inversió́ col·lectiva sota la legislació andorrana o la legislació equivalent d’un país tercer.

Article 232. Mètodes específics aplicables als OIC

1. Quan l’entitat tingui coneixement diàriament de les inversions subjacents de l’OIC, pot utilitzar-les per calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic. Segons aquest plantejament, les posicions en OIC s’han de tractar com posicions en les inversions subjacents de l’OIC. Es permet la compensació entre posicions en les inversions subjacents de l’OIC i altres posicions mantingudes per l’entitat, sempre que aquesta última compti amb una quantitat suficient d’accions o participacions per permetre el reemborsament o la creació a canvi de les inversions subjacents.

2. Les entitats poden calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic, per a les posicions en OIC, partint d’una estimació de les posicions necessàries per reproduir la composició i el rendiment de l’índex generat externament o de la cistella tancada de valors de renda fixa o variable que s’esmenten en la lletra a, d’acord amb les condicions següents:

a) Que l’objectiu del mandat de l’OIC sigui reproduir la composició i el rendiment d’un índex generat externament o d’una cistella tancada de valors de renda fixa o variable;
b) Que es pugui establir clarament una correlació mínima de 0,9 entre les variacions diàries dels preus de l’OIC i l’índex o la cistella tancada de valors de renda fixa o variable durant un període mínim de sis mesos.


3. En els casos en què l’entitat no tingui coneixement diàriament de les inversions subjacents de l’OIC, pot calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic, d’acord amb les condicions següents:

a) S’assumeix que l’OIC inverteix primer fins al màxim permès d’acord amb el seu mandat en les classes d’actius que impliquen el requisit de fons propis més elevat per risc general i específic per separat, i que després continua fent inversions en ordre descendent fins a arribar al límit total màxim d’inversió. La posició en l’OIC s’ha de tractar com una participació directa en la posició estimada;
b) Les entitats han de tenir en compte l’exposició màxima indirecta a la qual podrien quedar subjectes en cas d’adoptar posicions palanquejades a través de l’OIC en calcular el seu requisit de fons propis per risc general i específic per separat, augmentant proporcionalment la posició en l’OIC fins a l’exposició màxima als elements d’inversió subjacent resultants del mandat d’inversió;
c) En cas que el requisit de fons propis per risc general i específic conjuntament, d’acord amb aquest apartat, superi el nivell establert en l’apartat 1 de l’article 230, el requisit de fons propis no pot ser superior a aquest nivell.


4. Les entitats poden recórrer als tercers següents per calcular i declarar els requisits de fons propis per risc de posició en relació amb les posicions en OIC que entren en l’àmbit dels apartats 1 a 4, de conformitat amb els mètodes establerts en els articles 230 a 232 d’aquesta secció:

a) El dipositari de l’OIC, sempre que l’OIC inverteixi exclusivament en valors i dipositi tots els valors en aquest dipositari;
b) En el cas d’altres OIC, la societat gestora de l’OIC, sempre que compleixi els criteris establerts a la lletra a de l’apartat 3 de l’article 98.


La correcció del càlcul ha de ser confirmada per un auditor extern.

Secció tercera. Requisits de fons propis per risc de tipus de canvi

Article 233. Mínim exempt i ponderació aplicable al risc de tipus de canvi

Tal com s’estableix a l’apartat 1 de l’article 74 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan la suma de la posició neta global en divises d’una entitat i la seva posició neta en or, calculades d’acord amb el procediment establert en l’article 234, supera el 2% dels seus fons propis totals, l’entitat ha de calcular un requisit de fons propis per risc de tipus de canvi. El requisit de fons propis per risc de tipus de canvi ha de ser la suma de la seva posició neta global en divises i la seva posició neta en or en la moneda de referència, multiplicada per 8%.
Article 234. Càlcul de la posició neta global en divises

1. La posició oberta neta mantinguda per l’entitat en cadascuna de les divises (inclosa la de referència) i en or s’ha de calcular sumant els elements següents (positius o negatius):

a) La posició neta de comptat (és a dir, tots els elements de l’actiu menys tots els elements del passiu, inclosos els interessos meritats encara no vençuts, en la divisa pertinent o, si es tracta d’or, la posició neta de comptat en or);
b) La posició neta a termini, és a dir, tots els imports pendents de cobrament menys tots els imports que s’hagin de pagar, derivats d’operacions a termini sobre divises i or, inclosos els futurs sobre divises i or i el principal de les permutes de divises que no formi part de la posició de comptat;
c) Les garanties personals irrevocables i instruments similars, quan hi hagi la certesa que s’executaran i moltes probabilitats que siguin irrecuperables;
d) L’equivalent de delta net, o basat en el delta, del total de la cartera d’opcions sobre divises i or;
e) El valor de mercat d’altres opcions.


El delta utilitzat a l’efecte de la lletra d ha de ser el del mercat organitzat de què es tracti. En el cas d’opcions OTC, o quan el delta no pogués obtenir-se a partir del mercat organitzat de què es tracti, les mateixes entitats poden calcular el delta utilitzant un model adequat, sempre que l’AFA ho autoritzi. L’AFA ha de concedir l’autorització si el model permet estimar de forma adequada la taxa de variació del valor de l’opció o certificat d’opció de compra pel que fa a petites fluctuacions del preu de mercat del subjacent.

L’entitat pot incloure en el càlcul de la posició neta global en divises les futures despeses o ingressos nets que encara no s’hagin meritat però que ja estiguin coberts en la seva totalitat si ho fa de forma coherent.

L’entitat pot desglossar les posicions netes mantingudes en una divisa composta en les diferents divises de què es compongui, d’acord amb les quotes vigents.

2. Totes les posicions que una entitat hagi adoptat deliberadament per tal de protegir-se contra els efectes adversos del tipus de canvi sobre la seva ràtio de capital de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, es poden ometre, amb l’autorització de l’AFA, a l’hora de calcular les posicions obertes netes en divises. Les posicions omeses han de tenir caràcter estructural o no ser de negociació i qualsevol variació en les condicions de la seva omissió ha de comptar amb l’autorització de l’AFA. Sempre que es compleixin les mateixes condicions que s’indiquen més amunt, es pot aplicar el mateix tractament a les posicions que mantingui una entitat en relació amb partides ja deduïdes en el càlcul dels fons propis.

3. Les entitats poden utilitzar el valor actual net quan calculin la posició oberta neta en cada divisa i en or, sempre que l’entitat apliqui aquest mètode de manera coherent.

4. Les posicions netes curtes i llargues en cadascuna de les divises que no siguin la de referència i la posició neta llarga o curta en or s’han de convertir, aplicant els tipus de canvi de comptat, a la divisa de referència. Seguidament, s’han de sumar per separat per trobar, respectivament, el total de les posicions curtes netes i el total de les posicions llargues netes. El més elevat d’aquests dos totals correspon a la posició global neta en divises de l’entitat.

5. Les entitats han de reflectir degudament en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, inherents a les opcions.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats en l’àmbit de les opcions.
Article 235. Risc de tipus de canvi de les OIC

1. A efectes de l’article 234, pel que fa a les OIC s’han de tenir en compte les seves posicions reals en divises.

2. Les entitats es poden basar en la informació facilitada pels tercers següents sobre les posicions en divises de l’OIC:

a) L’entitat dipositària de l’OIC, sempre que l’OIC inverteixi exclusivament en valors i dipositi tots els valors en aquesta entitat dipositària;
b) En el cas d’altres OIC, la societat gestora de l’OIC, sempre que compleixi els criteris establerts en la lletra a de l’apartat 3 de l’article 98.


La correcció del càlcul ha de ser confirmada per un auditor extern.

3. Si una entitat desconeix les posicions en divises d’un OIC, s’assumeix que aquest últim inverteix en divises fins al nivell màxim permès d’acord amb el seu mandat i les entitats, per a les posicions de la cartera de negociació, han de tenir en compte l’exposició indirecta màxima que podrien arribar a prendre posicions palanquejades a través de l’OIC en calcular el seu requisit de fons propis per al risc de tipus de canvi. Això s’ha de fer augmentant proporcionalment la posició de l’OIC fins a l’exposició màxima als elements d’inversió subjacents resultants del mandat d’inversió. La posició estimada de l’OIC en divises s’ha de tractar com a divisa independent d’acord amb el tractament de les inversions en or, amb la diferència que, si es coneix la direcció de la inversió de l’OIC, la posició llarga total pot afegir-se a la posició oberta llarga total en divises i la posició curta total pot afegir-se a la posició oberta curta total en divises. No es permet la compensació entre aquestes posicions amb anterioritat al càlcul.
Article 236. Divises estretament correlacionades

1. Les entitats poden preveure menors requisits de fons propis enfront de posicions en divises pertinents estretament correlacionades. Es considera que dos divises estan estretament correlacionades únicament quan la probabilitat que es produeixi una pèrdua (calculada considerant les dades diàries sobre el tipus de canvi dels últims tres o cinc anys) sobre posicions iguals i oposades en aquestes divises en els 10 dies hàbils següents, inferior o igual al 4% del valor de la posició compensada en qüestió (valorada en la divisa de referència), sigui, com a mínim, del 99% quan s’utilitzi un període d’observació de tres anys i del 95% quan el període d’observació sigui de cinc anys. El requisit de fons propis corresponent a la posició compensada en dos divises estretament correlacionades ha de ser el 4% multiplicat pel valor de la posició compensada.

2. En calcular els requisits d’aquesta secció, les entitats poden no prendre en consideració les posicions en divises que estiguin subjectes a un acord intergovernamental jurídicament vinculant destinat a reduir les fluctuacions d’aquestes divises respecte a altres cobertes pel mateix acord. Les entitats han de calcular les seves posicions compensades en aquestes divises i les han de sotmetre a un requisit de fons propis no inferior a la meitat de la variació màxima permissible, pel que fa a les divises implicades, establerta en l’acord intergovernamental de què es tracti.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació que enumeri les divises a què pot aplicar-se el tractament indicat en l’apartat 1.

4. El requisit de fons propis enfront de les posicions compensades en divises d’estats membres de la Unió Europea que participin en la segona fase de la Unió Econòmica i Monetària podrà ser l’1,6% del valor d’aquestes posicions compensades.

5. Només les posicions no compensades en divises previstes en aquest article s’han d’incorporar a la posició oberta neta global d’acord amb l’apartat 4 de l’article 234.

6. Si les dades diàries sobre el tipus de canvi dels últims tres o cinc anys que s’hagin produït sobre posicions iguals i oposades en un parell de divises en els 10 dies hàbils mostren que aquestes dos divises estan perfectament i positivament correlacionades i l’entitat sempre pot afrontar un diferencial entre el preu de compra i el de venda nul en les transaccions respectives, l’entitat pot aplicar, amb l’autorització explícita de l’AFA, un requisit de fons propis del 0% fins a finals del 2022.

Secció quarta. Requisits de fons propis per risc de matèries primeres

Article 237. Elecció del mètode de càlcul del risc de matèries primeres

Tal com s’estableix a l’apartat 1 de l’article 75 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i sense perjudici del que disposen els articles 238 a 240, les entitats han de calcular el requisit de fons propis per risc de matèries primeres aplicant un dels mètodes que figuren en els articles 241, 242 o 243.
Article 238. Activitats auxiliars amb matèries primeres

1. Les entitats que duguin a terme activitats auxiliars amb matèries primeres agrícoles poden determinar els requisits de fons propis corresponents a les seves existències físiques de matèries primeres al final de cada exercici de cara a l’exercici següent si es compleixen totes les condicions següents:

a) Que en qualsevol moment de l’any disposin de fons propis per aquest risc que no siguin inferiors al requisit mitjà de fons propis per aquest risc, estimat de forma prudent, per a l’exercici següent;
b) Que estimin de manera prudent la volatilitat prevista de la xifra calculada d’acord amb la lletra a;
c) Que el requisit mitjà de fons propis per aquest risc no sigui superior al 5% dels seus fons propis o a 1.000.000 EUR i que, tenint en compte la volatilitat estimada d’acord amb la lletra b, els requisits màxims previstos de fons propis no superin el 6,5% dels seus fons propis;
d) Que controlin de manera permanent si les estimacions efectuades d’acord amb les lletres a i b segueixen reflectint la realitat.


2. Les entitats han de notificar a l’AFA l’ús que facin de la possibilitat prevista en l’apartat 1.
Article 239. Posicions en matèries primeres

1. Tota posició en matèries primeres o derivats sobre matèries primeres s’ha d’expressar d’acord amb la unitat de mesura estàndard. El preu de comptat de cadascuna de les matèries primeres s’ha d’expressar en la moneda de referència.

2. Les posicions en or o en derivats sobre or es consideren subjectes a un risc de tipus de canvi i es tractaran de conformitat amb la secció tercera, a l’efecte del càlcul del risc sobre matèries primeres.

3. A efectes del que disposa l’apartat 1 de l’article 242, l’excés de les posicions llargues d’una entitat sobre les seves posicions curtes, o viceversa, en una mateixa matèria primera i en idèntics contractes de futurs, opcions i certificats d’opció de compra sobre matèries primeres constitueix la posició neta d’aquesta entitat en cadascuna de les matèries primeres. Els instruments derivats tenen la mateixa consideració, tal com s’estableix en l’article 240, que les posicions en la matèria primera subjacent.

4. Per tal de calcular una posició en una matèria primera, les posicions següents es consideren posicions en aquesta matèria primera:

a) Posicions en diferents subcategories de matèries primeres quan es puguin lliurar unes per altres;
b) Posicions en matèries primeres anàlogues si constitueixen substituts propers i si es pot establir amb claredat una correlació mínima de 0,9 entre moviments de preus durant un període mínim d’un any.

Article 240. Instruments concrets

1. Els contractes de futurs sobre matèries primeres i els compromisos de compra i venda de matèries primeres individuals a termini s’han d’incorporar al sistema de càlcul com a imports nocionals expressats en la unitat de mesura estàndard i se’ls ha d’assignar un venciment amb referència a la seva data d’expiració.

2. Les permutes financeres de matèries primeres en què una part de la transacció sigui un preu fix i l’altra el preu corrent de mercat s’han de tractar com una sèrie de posicions igual a l’import nocional del contracte, de manera que, quan sigui procedent, cada posició correspongui a un pagament d’aquesta permuta i es consigni en les bandes de venciments que figuren en l’apartat 1 de l’article 241. Les posicions es consideren llargues si l’entitat paga un preu fix i rep un preu variable, i curtes si l’entitat rep un preu fix i paga un preu variable. A efectes del sistema d’escala de venciments, les permutes financeres sobre matèries primeres en què s’intercanviïn matèries primeres diferents s’han de consignar a la banda pertinent.

3. A efectes d’aquesta secció, les opcions i els certificats d’opció de compra sobre matèries primeres o sobre els seus derivats es consideren posicions amb un valor equivalent a l’import del subjacent a què l’opció està vinculada, multiplicat per la seva delta. Es poden compensar aquestes últimes posicions amb qualssevol posicions simètriques mantingudes en les matèries primeres o els derivats sobre matèries primeres idèntics subjacents. El delta utilitzat ha de ser el del mercat organitzat de què es tracti. En el cas d’opcions OTC, o quan el delta no pugui obtenir-se a partir del mercat organitzat de què es tracti, les mateixes entitats poden calcular el delta utilitzant un model adequat, sempre que l’AFA ho autoritzi. L’autorització s’ha de concedir si el model permet estimar de forma adequada la taxa de variació del valor de l’opció o certificat d’opció de compra pel que fa a petites fluctuacions del preu de mercat del subjacent.

Les entitats han de reflectir degudament en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, inherents a les opcions.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal de definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats en l’àmbit de les opcions.

5. Quan l’entitat sigui una de les següents, ha d’incloure les matèries primeres en qüestió en el càlcul dels seus requisits de fons propis per risc de matèries primeres:

a) Una entitat que cedeixi les matèries primeres o els drets garantits relatius a la titularitat de les matèries primeres en un pacte de recompra;
b) Una entitat que presti les matèries primeres en un pacte de préstec de matèries primeres.

Article 241. Sistema d’escala de venciments

1. L’entitat ha d’utilitzar per a cada matèria primera una escala de venciments independent seguint el quadre 1. Totes les posicions en aquesta matèria primera s’han de consignar en les bandes de venciments adequades. Les existències materials s’han de consignar en la primera banda de venciments, de 0 a 1 mes, inclusivament.

Quadre 1
Banda de venciments
(1)
Taxa diferencial (en %)
(2)
0 ≤ 1 mes 1,50
> 1 ≤ 3 mesos 1,50
> 3 ≤ 6 mesos 1,50
> 6 ≤ 12 mesos 1,50
> 1 ≤ 2 anys 1,50
> 2 ≤ 3 anys 1,50
més de 3 anys 1,50


2. Les posicions en la mateixa matèria primera es poden compensar i consignar a la banda de venciments corresponent, amb el seu valor net, en els casos següents:

a) Quan es tracti de posicions en contractes que vencin en la mateixa data;
b) Quan es tracti de posicions en contractes els venciments dels quals distin menys de deu dies entre si, sempre que aquests contractes es negociïn en mercats que tinguin dates de lliurament diàries.


3. A continuació, l’entitat ha de calcular, per a cada banda de venciments, la suma de les posicions llargues i la de les posicions curtes. L’import de la suma de les posicions llargues que tingui una contrapartida, dins de la mateixa banda de venciments, en les posicions curtes constitueix la posició compensada d’aquesta banda, mentre que la posició llarga o curta residual ha de ser la posició no compensada d’aquesta mateixa banda.

4. La part de la posició llarga no compensada d’una banda determinada de venciments que tingui contrapartida en una posició curta no compensada, o viceversa, d’una altra banda de venciments més distant constitueix la posició compensada entre dos bandes de venciments. La part de la posició llarga no compensada, o de la posició curta no compensada, que no tingui aquesta contrapartida ha de constituir la posició no compensada.

5. El requisit de fons propis de l’entitat per a cada matèria primera s’ha de calcular, d’acord amb l’escala de venciments pertinent, sumant els elements següents:

a) El total de les posicions llargues i curtes compensades, multiplicat per la taxa diferencial corresponent, segons figura en la columna 2 del quadre 1, per a cada banda de venciments, i pel preu de comptat de la matèria primera de què es tracti;
b) La posició compensada entre dos bandes de venciments per cada banda de venciments a la qual es traspassi una posició no compensada, multiplicada per 0,6%, que ha de ser la taxa de manteniment, i pel preu de comptat de la matèria primera;
c) Les posicions residuals no compensades, multiplicades per 15%, que ha de ser la taxa íntegra, i pel preu de comptat de la matèria primera.


6. Els requisits generals de fons propis de l’entitat per risc de matèries primeres s’han de calcular sumant els requisits de fons propis calculats per a cada matèria primera de conformitat amb l’apartat 5.
Article 242. Mètode simplificat

1. El requisit de fons propis de l’entitat corresponent a cada matèria primera s’ha de calcular sumant el següent:

a) El 15% de la posició neta, llarga o curta, en cada matèria primera, multiplicat pel preu de comptat de la mateixa matèria;
b) El 3% de la posició bruta, llarga més curta, multiplicat pel preu de comptat de la matèria primera.


2. Els requisits generals de fons propis de l’entitat per risc de matèries primeres s’han de calcular sumant els requisits de fons propis calculats per a cada matèria primera de conformitat amb l’apartat 1.
Article 243. Sistema d’escala de venciments ampliada

Les entitats poden utilitzar les taxes mínimes diferencials, de manteniment i íntegres que s’indiquen en el quadre 2 següent en lloc de les esmentades a l’article 241 sempre que les entitats:

a) Mantinguin un volum significatiu d’activitat amb matèries primeres;
b) Comptin amb una cartera de matèries primeres degudament diversificada;


Quadre 2
Metalls preciosos, excepte l’or Metalls bàsics Productes agrícoles
(peribles)
Altres, inclosos els productes energètics
Taxa diferencial (%) 1,0 1,2 1,5 1,5
Taxa de manteniment (%) 0,3 0,5 0,6 0,6
Taxa íntegra (%) 8 10 15 15

Les entitats han de notificar a l’AFA la forma en què apliquen aquest article.

Capítol sisè. Requisits de fons propis per risc de liquidació

Article 244. Risc de liquidació/entrega

Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 76 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en les operacions en què els instruments de deute, els valors de renda variable, les divises i matèries primeres (excloses les operacions de recompra i el préstec i les operacions a crèdit de valors o de matèries primeres) romanguin sense liquidar després de la data de lliurament estipulada, l’entitat ha de calcular la diferència de preu a què es trobi exposada.

La diferència de preu s’ha de calcular com la diferència entre el preu de liquidació acordat per als instruments de deute, els valors de renda variable, les divises o matèries primeres de què es tracti i el seu valor actual de mercat, en el cas que aquesta diferència pugui comportar pèrdues per a l’entitat bancària.

Per tal de calcular el requisit de fons propis de l’entitat per risc de liquidació, aquesta ha de multiplicar la diferència de preu pel factor pertinent de la columna dreta del quadre 1.

Quadre 1
Dies hàbils transcorreguts després de la data de liquidació estipulada %
5 – 15 8
16 – 30 50