Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de maig del 2024 ha aprovat la següent:

Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats

Índex

Exposició de motius

El sector financer té una importància essencial dins l’economia del Principat d’Andorra. A més, es troba profundament connectat amb el sector financer internacional, per la qual cosa resulta especialment rellevant que les normes que regeixen el sector financer andorrà es trobin totalment alineades amb els més alts estàndards internacionals.

En aquesta línia, el 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que, a més de permetre a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda de curs legal, estableix les disposicions normatives de la Unió Europea per implementar al Principat d’Andorra, entre les quals destaquen per la seva rellevància les relatives al sector bancari i financer. És en l’annex d’aquest Acord monetari en què, en la revisió anual del 2016, es determina necessària la incorporació al Principat d’Andorra de la Directiva 2014/65/UE, relativa als mercats d’instruments financers (àmpliament coneguda com a “MiFID II”); el Reglament delegat (UE) 2017/565 de la Comissió, del 25 d’abril del 2016, pel qual es completa la Directiva 2014/65/UE del Parlament Europeu i del Consell quant als requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les empreses de serveis d’inversió; i la Directiva delegada (UE) 2017/593 de la Comissió, del 7 d’abril del 2016, per la qual es complementa la Directiva 2014/65/UE del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa a la salvaguarda dels instruments financers i els fons pertanyents als clients, les obligacions en matèria de governança de productes i les normes aplicables al lliurament o la percepció d’honoraris, comissions o altres beneficis monetaris o no monetaris. Amb l’objectiu de complir aquest compromís, s’aprova aquesta Llei, que s’erigeix en aquest sentit com la nova llei del sistema financer, que ocupa un lloc significatiu com a eix central de la regulació de la provisió dels serveis d’inversió i auxiliars a Andorra, en substitució de la Llei 8/2013, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat, els acords de garantia financera i les operacions amb derivats extraborsaris i de finançament de valors.

Aquesta nova Llei té per objectiu l’actualització de la normativa andorrana per buscar la seva alineació amb la normativa MiFID II. En particular, s’hi introdueixen noves obligacions en matèria d’assessorament, gestió de carteres, adequació i idoneïtat, governança de productes, informació a clients, incentius i retribucions, conflictes d’interès, salvaguarda d’actius, manteniment de registres, millor execució i control intern.

Addicionalment al marc normatiu recollit en el MiFID II, també s’han tingut en compte algunes modificacions derivades de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell de data 16 de febrer del 2021 per la qual es modifica la Directiva 2014/65/UE pel que fa als requisits d’informació, la governança de productes i la limitació de posicions, i les directives 2013/36/UE i (UE) 2019/878 pel que fa a la seva aplicació a les empreses de serveis d’inversió per tal de contribuir a la recuperació de la crisi de la COVID-19 (Directiva coneguda com a “Quick Fix”). Així mateix, en el marc normatiu que engloba la demanda dels inversors d’inversions sostenibles, s’han tingut en consideració les modificacions de la Directiva delegada (UE) 2017/593 de la Comissió derivades de la Directiva delegada (UE) 2021/1269 de la Comissió, del 21 d’abril del 2021, per la qual es modifica la Directiva delegada (UE) 2017/593 en el que concerneix la integració dels factors de sostenibilitat en les obligacions en matèria de governança de productes i les modificacions del Reglament delegat (UE) 2017/565 de la Comissió derivades del Reglament delegat (UE) 2021/1253 de la Comissió, del 21 d’abril del 2021, pel qual es modifica el Reglament delegat (UE) 2017/565 pel que fa a la integració dels factors, els riscos i les preferències de sostenibilitat en determinats requisits organitzatius i condicions de funcionament de les empreses de serveis d’inversió.

La nova Llei s’estructura en set capítols, alguns dels quals es divideixen alhora en diverses seccions, que contenen 121 articles.

Així, la Llei comença establint, en les disposicions generals del capítol primer, les disposicions comunes relatives a l’objecte i àmbit d’aplicació de la Llei, i les definicions generals que tenen incidència al llarg de tot el text normatiu.

El capítol segon regula els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, incloent-hi les normes de conducta de les entitats operatives del sistema financer i els requeriments en cas de negociació algorísmica.

El capítol tercer conté les disposicions sobre la protecció de l’inversor, en què es determinen els requisits de classificació dels inversors per part de les entitats operatives del sistema financer i l’establiment de l’avaluació d’adequació i idoneïtat, i es regulen els incentius abonats o proporcionats per un tercer o per una persona que actuï per compte d’un tercer en relació amb la prestació d’un servei d’inversió o auxiliar a qualsevol client. Addicionalment, es reflecteixen les obligacions d’informació de les entitats operatives del sistema financer en relació amb la prestació de serveis d’inversió i els requisits pel que fa a la política d’execució d’ordres que han de fixar les entitats operatives del sistema financer.

El capítol quart regula les disposicions en relació amb l’abús de mercat. Es reflecteixen les prohibicions i obligacions de les entitats operatives del sistema financer pel que fa a la informació privilegiada, la manipulació de mercat i les obligacions en relació amb recomanacions d’inversió, estadístiques i publicació o difusió d’informació en mitjans. Inclou un règim sancionador en l’àmbit d’abús de mercat.

El capítol cinquè incorpora les disposicions sobre el règim dels acords de compensació contractual i garantia financera.

El capítol sisè conté les normes sobre els derivats extraborsaris. Es regula la compensació, notificació i reducció del risc dels derivats extraborsaris i el règim sancionador relatiu a les operacions amb derivats financers.

El capítol setè incorpora les disposicions en relació amb la transparència de les operacions de finançament de valors i el seu règim sancionador.

Així mateix, aquesta Llei conté dos disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i sis disposicions finals.

La disposició final primera modifica la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. Aquestes modificacions resulten fonamentals per a l’adequació dels serveis d’inversió establerts en la norma europea.

La disposició final segona inclou una adaptació de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, per adaptar el règim sancionador de les entitats operatives del sistema financer a les noves obligacions derivades de la incorporació de la normativa esmentada en els paràgrafs anteriors. D’aquesta manera, s’hi introdueixen les infraccions necessàries per dotar d’efectivitat aquestes noves obligacions legals, i s’actualitza el règim sancionador en aquest sentit.

La disposició final tercera modifica la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana per reforçar les funcions i les competències en matèria de supervisió i en matèria de protecció de l’inversor, així com les taxes rebudes per aquesta autoritat per les diferents funcions encomanades, entre d’altres.

La disposició final quarta faculta el Govern per elaborar els textos consolidats de les lleis modificades.

La disposició final cinquena habilita el Govern per a la redacció, l’adaptació o l’actualització, segons escaigui, del desenvolupament reglamentari per aplicar la Llei.

Finalment, la disposició final sisena estableix l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

L’objecte d’aquesta Llei és establir:

Article 2. Definicions

1. Abús de mercat: l’abús de mercat consisteix en l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat.

2. Alta direcció: es consideren alta direcció els administradors i la direcció general de l’entitat.

3. Canals de distribució: qualsevol canal a través del qual la informació es divulga o pot divulgar-se públicament a una o diverses persones.

4. Client: es considera client tota persona física o jurídica a qui una entitat operativa del sistema financer ofereix un producte o servei en l’exercici de les seves activitats d’acord amb la seva autorització administrativa.

5. Comptes anuals: els comptes anuals es corresponen amb els documents i la informació previstos en la normativa comptable vigent per al sistema financer.

6. Direcció general: s’entén per membres de la direcció general les persones físiques que exerceixen funcions executives en l’entitat, que són responsables de la gestió diària de l’entitat i formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat que ha de retre comptes de la gestió diària davant del consell d’administració.

7. Entitat controlada: s’entén per entitat controlada tota empresa en la qual:



Als drets de vot de l’entitat dominant s’hi han d’afegir els drets que posseeixi per mitjà d’altres societats dependents o per mitjà de persones que actuïn en nom propi però per compte de l’entitat dominant o d’altres que en depenen, així com els drets dels quals es disposi de forma concertada amb qualsevol altra persona.

7 bis. Entitat financera: té el mateix significat que el que està establert en el punt 28 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

8. Anàlisi o altres informacions que recomanin o suggereixin una estratègia d’inversió: el concepte d’estudi o altres informacions destinades als canals de distribució o al públic en general que recomanin o suggereixin una estratègia d’inversió es refereix a:



9. Influència significativa: s’entén per influència significativa el poder d’intervenir en les decisions de política financera i d’explotació de la participada, sense arribar a tenir el control absolut ni el control conjunt de la participada.

10. Mercat monetari habilitat: s’entén un OIC de mercat monetari autoritzat per l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) o un fons de mercat monetari europeu (MMF) i que compleixi les condicions següents:



A efectes de la lletra b), es considera que un instrument del mercat monetari és d’alta qualitat si l’entitat efectua la seva pròpia avaluació documentada de la qualitat creditícia dels instruments del mercat monetari que permeti considerar que un determinat instrument posseeix una qualitat elevada. Quan una o diverses agències de qualificació creditícia registrades i supervisades per l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (AEVM) hagin facilitat una qualificació de l’instrument, en l’avaluació interna de l’entitat s’han de tenir en compte, entre altres factors, aquestes qualificacions creditícies.

11. Instruments financers: s’entén per instruments financers l’accepció més àmplia del terme, i especialment els que es detallen a continuació:



11 bis. Derivat o contracte de derivats: un instrument financer dels enumerats a les lletres d) a j) del punt 11.

11 ter. Derivat extraborsari o contracte de derivats extraborsaris: un contracte de derivats, l’execució dels quals no té lloc en un mercat regulat, tal com es defineix al punt 12.

12. Mercat regulat o MR: un mercat regulat és tot sistema multilateral, operat o gestionat per un organisme rector del mercat, que reuneix o ofereix la possibilitat de reunir –dins del sistema i segons les seves normes no discrecionals– els diversos interessos de compra i de venda sobre instruments financers de múltiples tercers per donar lloc a contractes respecte als instruments financers admesos a negociació d’acord amb les seves normes o sistemes, i que està autoritzat i funciona de manera regular de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries de la jurisdicció en què es trobin registrats aquests mercats.

13. Organisme rector d’un mercat: la persona o les persones que gestionen o desenvolupen l’activitat d’un mercat regulat, i que pot ser el mateix mercat regulat.

14. Participació qualificada: participació que, directament o indirectament, representi el 10% o més del capital social o dels drets de vot de l’entitat. També es considera qualificada la participació que, sense arribar al percentatge assenyalat, permeti exercir una influència significativa sobre l’entitat participada.

Ateses les característiques dels diferents tipus d’entitats, es presumeix que una persona física o jurídica pot exercir aquesta influència significativa quan, entre d’altres, té la facultat de nomenar o destituir algun membre del seu consell d’administració.

Addicionalment, per determinar si es compleixen els criteris d’una participació qualificada, no es tenen en compte els drets de vot o les accions que les entitats puguin tenir com a conseqüència de la subscripció dels instruments financers o la col·locació d’instruments financers amb una base sòlida de compromís, sempre que els drets no s’exerceixin o s’utilitzin d’una altra manera per intervenir en la gestió de l’emissor i es disposin en el termini d’un any a partir de l’adquisició.

15. Preferències de sostenibilitat: la decisió d’un client o possible client d’integrar o no en la seva inversió un o diversos dels instruments financers següents, i, si escau, en quina mesura:



16. Risc de sostenibilitat: tot esdeveniment o estat mediambiental, social o de governança que, si ocorregués, pogués produir un efecte material negatiu real o possible sobre el valor de la inversió.

17. Recomanació d’inversió: s’entén per recomanació d’inversió l’anàlisi o qualsevol altra informació que recomani o suggereixi una estratègia d’inversió, de manera explícita o implícita, relacionada amb un o diversos instruments financers o amb els emissors d’aquests instruments, inclosa qualsevol opinió sobre el valor present o futur o sobre el preu dels dits instruments, el destí dels quals siguin els canals de distribució o el públic.

18. Valors negociables: s’entén per valors negociables les categories de valors que són negociables en el mercat de capitals, a excepció dels instruments de pagament, com:



19. Funcions de control: s’entén per funcions de control la funció de compliment normatiu, la funció de gestió del risc i la funció d’auditoria interna, tal com s’estableixen respectivament en els articles 9, 10 i 11 d’aquesta Llei.

20. Grup: és un conjunt d’empreses compost per una empresa matriu, les seves filials i les entitats en les quals l’empresa matriu o les seves filials tinguin una participació, així com les empreses vinculades entre si per una direcció única, en virtut d’un contracte subscrit amb aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses, o en què els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones.

21. Autoritat competent: és una autoritat pública o un organisme oficialment reconegut en el dret nacional d’un país tercer, amb facultats d’acord amb el dret nacional aplicable per supervisar entitats com a part del sistema de supervisió vigent al país de què es tracti.

22. Suport durador: tot instrument que permeti al client emmagatzemar la informació dirigida a ell personalment, de manera que pugui recuperar-la fàcilment durant un període de temps adequat, amb la finalitat que pugui tenir la informació, i que permeti la reproducció sense canvis de la informació emmagatzemada.

23. Execució d’ordres per compte de clients: la conclusió d’acords de compra o venda d’un o més instruments financers per compte de clients, inclosa la concertació d’acords per vendre instruments financers emesos per una entitat bancària o una entitat financera d’inversió en el moment de l’emissió.

24. Gestió de carteres: la gestió discrecional i individualitzada de carteres segons el mandat dels clients, de conformitat amb la lletra d) de l’article 20 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

25. Negociació per compte propi: la negociació amb capital propi que dona lloc al tancament d’operacions sobre un o més instruments financers, de conformitat amb la lletra c) de l’article 20 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

26. Operació personal: operació amb un instrument financer efectuada per una persona competent o per compte d’aquesta persona, quan es compleixi almenys un dels criteris següents:



27. Ordres a preu limitat: és l’ordre de compra o venda d’un instrument financer al preu especificat o en millors condicions i per a un volum concret.

28. Instruments del mercat monetari: les categories d’instruments que es negocien habitualment al mercat monetari, com les lletres del tresor, bons emesos per l’Estat andorrà, certificats de dipòsit i efectes comercials, i se n’exclouen els instruments de pagament i altres instruments substancialment equivalents amb les característiques següents:



29. Matèria primera: qualsevol bé de naturalesa fungible que pugui lliurar-se, inclosos els metalls i els seus minerals i aliatges, els productes agraris i l’energia, per exemple l’electricitat.

30. Client minorista: tot client que s’ajusti als criteris establerts a l’article 30 d’aquesta Llei.

31. Client professional: tot client que s’ajusti als criteris establerts a l’article 31 d’aquesta Llei.

32. Operació de finançament de valors: fa referència a:



32 bis. Préstec de valors o matèries primeres o presa de valors o matèries primeres en préstec: una operació per la qual una contrapart cedeix valors o matèries primeres amb la condició que el prestatari retorni valors o matèries primeres equivalents en una data futura o quan així ho sol·liciti la part cedent; aquesta operació constitueix un préstec de valors o matèries primeres per a la contrapart que cedeixi els valors o les matèries primeres i una presa de valors o matèries primeres en préstec per a l’entitat que els rebi.

32 ter. Operació simultània de compra-retrovenda o operació simultània de venda-recompra: qualsevol operació en la qual una contrapart compra o ven valors, matèries primeres o drets garantits relatius a la titularitat de valors o matèries primeres i acorda, respectivament, vendre o recomprar valors, matèries primeres o drets garantits de la mateixa descripció a un preu especificat en una data futura, operació que és una operació simultània de compra-retrovenda per a la contrapart que adquireixi els valors, les matèries primeres o els drets garantits o una operació simultània de venda-recompra per a la contrapart que els vengui, sense que aquestes operacions simultànies de compra-retrovenda o de venda-recompra estiguin regulades per un acord de recompra ni per un acord de recompra inversa, en el sentit del punt 32 quater.

32 quater. Operació de recompra: tota operació regida per un acord pel qual les transferències d’una contrapart de valors o de matèries primeres o de drets garantits relatius a la titularitat de valors o matèries primeres quan aquesta garantia hagi estat emesa per un mercat organitzat que tingui els drets sobre els valors o matèries primeres i per als quals l’acord no autoritzi l’entitat a fer cessions o pignoracions d’un valor o matèria primera determinada amb més d’una contrapart simultàniament, amb el compromís de recomprar aquests valors o matèries primeres, o valors o matèries primeres substitutius de les mateixes característiques a un preu estipulat i en una data futura i estipulada o per estipular per la part cedent; aquesta cessió constituirà un pacte de recompra per a l’entitat que vengui els valors o matèries primeres i un pacte de recompra inversa per a l’entitat que els compri.

32 quinquies. Operació de préstec amb reposició de la garantia: les transaccions en les quals una contrapart concedeix un crèdit relacionat amb la compra, la venda, la transferència o la negociació de valors, excepte altres préstecs garantits mitjançant garanties reals en forma de valors.

33. Externalització: qualsevol tipus d’acord entre una entitat operativa del sistema financer i un prestador de serveis en virtut del qual aquest últim efectuï un procés, un servei o una activitat que en altres circumstàncies portaria a terme la mateixa entitat.

34. Empresa matriu: és l’empresa que pot exercir, directament o indirectament, el control d’una o més empreses, tal com es defineix en el punt 36 d’aquest article.

35. Filials: són les entitats en les quals concorre algun dels requisits del punt 7 d’aquest article. Addicionalment, qualsevol filial d’una filial es considera també filial de l’última empresa matriu.

36. Control: és la relació que hi ha entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions de control que s’assenyalen en el punt 7 d’aquest article.

37. Analista financer: és la persona competent per dur a terme la part fonamental dels informes d’inversions.

38. Creador de mercat: la persona que es presenta regularment en els mercats financers i es declara disposada a negociar per compte propi, comprant i venent instruments financers amb capital propi a preus establerts per ella.

39. Persona competent: en relació amb una entitat operativa del sistema financer, qualsevol de les següents:



40. Persona amb la qual una persona competent té una relació de parentiu: és considerada qualsevol de les següents:



41. Vincles estrets: és una situació en la qual dos o més persones físiques o jurídiques estan vinculades mitjançant qualsevol de les formes següents:



42. Sistema multilateral de negociació o SMN: sistema multilateral, operat per una entitat que presta serveis d’inversió o per un gestor del mercat, que permet reunir dins el sistema i segons normes no discrecionals els diversos interessos de compra i de venda sobre instruments financers de múltiples tercers per donar lloc a contractes de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries que regulen l’autorització i el funcionament d’aquest tipus de sistemes de negociació.

43. Sistema organitzat de contractació o SOC: sistema multilateral, que no sigui un mercat regulat o SMN i en el qual interactuen els diversos interessos de compra i de venda de bons i obligacions, productes de titulització, drets d’emissió o derivats de múltiples tercers per donar lloc a contractes de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries que regulen l’autorització i el funcionament d’aquest tipus de sistemes de negociació.

44. Mercat de PIME en expansió: un SMN registrat com a mercat de PIME en expansió d’acord amb les disposicions legals i reglamentàries reguladores dels mercats de valors de les jurisdiccions en les quals estiguin reconeguts aquests tipus de mercats financers.

45. Centre de negociació: és qualsevol MR, SMN o SOC.

46. Contraparts: a efectes dels capítols sisè i setè, s’entén per contrapart tant les contraparts financeres com les contraparts no financeres.

47. Contrapart financera: s’entén per contrapart financera els tipus d’entitats o institucions següents:



48. Contrapart no financera: empresa, establerta al Principat d’Andorra o en un tercer país, diferent de les entitats esmentades al punt 47 d’aquest article i al punt 5 de l’article 91.

49. Administrador (d’índex de referència): la persona física o jurídica sota el control de la qual s’elabora un índex de referència.

50. Índex: tota xifra:



A efectes de la lletra a), s’entén que una xifra s’ha posat a disposició del públic quan hi tingui accés un nombre potencialment indeterminat de persones físiques i jurídiques diferents del proveïdor de l’índex o un nombre determinat de destinataris relacionats o vinculats amb aquest proveïdor, ja sigui directament o indirectament com a conseqüència, entre altres coses, de la seva utilització per una o diverses entitats supervisades com a referència per a un instrument financer que emetin, o per determinar l’import que s’ha de pagar en relació amb un instrument financer o un contracte financer, o per mesurar la rendibilitat d’un OIC o facilitar un tipus deutor calculat com a diferencial o increment respecte a aquesta xifra.

51. Índex de referència: tot índex que s’utilitzi com a referència per determinar l’import que s’ha de pagar en relació amb un instrument financer o un contracte financer, o el valor d’un instrument financer o un contracte financer, o per mesurar la rendibilitat d’un OIC, per fer un seguiment del rendiment d’aquest índex o definir l’assignació d’actius d’una cartera o calcular les taxes de rendiment.

52. Utilització d’un índex de referència: comprèn els casos següents:



A l’efecte del que s’estableix a la lletra d), la determinació, per part de persones físiques o jurídiques, d’un tipus deutor fix o variable, fixat mitjançant decisions internes i aplicables únicament als contractes financers subscrits per elles o per empreses del mateix grup amb els clients respectius, de cara a la concessió o la promesa de concessió de crèdits en l’exercici de l’activitat comercial o professional, no es considera utilització d’un índex de referència subjecte a les obligacions establertes en els articles 15 ter o 15 quater.

53. Contracte financer: als efectes dels articles 15 ter i 15 quater, comprèn els tipus de contractes següents:



54. Serveis d’inversió: qualsevol dels serveis indicats a l’article 20 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

55. Serveis auxiliars: qualsevol dels serveis indicats a l’article 21 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

56. Execució d’ordres per compte de clients: la conclusió d’acords de compra o venda d’un o més instruments financers per compte de clients, inclosa la conclusió d’acords per vendre instruments financers emesos per una entitat operativa del sistema financer en el moment d’emetre’ls.

57. Negociació per compte propi: la negociació amb capital propi que dona lloc a la conclusió d’operacions sobre un o més instruments financers.

58. Petita i mitjana empresa: és una categoria d’empreses (PIME) que agrupa les microempreses, petites i mitjanes empreses. Es defineix com una empresa que ocupa menys de 250 persones i en què el volum de negocis anual no supera els 50 milions d’euros o el balanç general anual no supera els 43 milions d’euros.

59. Mercat líquid: un mercat d’un instrument financer o una categoria d’instruments financers per als quals existeixin de manera contínua compradors i venedors interessats i disponibles, avaluat d’acord amb els criteris següents i prenent en consideració les estructures de mercat específiques de l’instrument financer o de la categoria d’instruments financers de què es tracti.



60. Assessorament en matèria d’inversió: la prestació de recomanacions personalitzades a un client, ja sigui a petició d’aquest client o per iniciativa de l’entitat operativa del sistema financer, pel que fa a una o més operacions relatives a instruments financers. La recomanació ha de ser idònia per a la persona, o ha de basar-se en una consideració de les seves circumstàncies personals, i ha de constituir una recomanació per efectuar alguna de les accions següents:



61. Participació en mecanismes de casament: no es considera que una entitat operativa del sistema financer negocia per compte propi a efectes del punt 57 d’aquest article quan l’esmentada empresa participi en mecanismes de casament que involucrin entitats alienes al seu propi grup i això tingui com a finalitat o conseqüència la realització d’operacions back-to-back exemptes de facto de risc amb un instrument financer fora d’un centre de negociació.

62. Negociació algorísmica: la negociació d’instruments financers en la qual un algorisme informàtic determina automàticament els diferents paràmetres de les ordres (si l’ordre s’executarà o no, el moment, el preu, la quantitat, com s’ha de gestionar després de la seva presentació), amb limitada o nul·la intervenció humana. Aquesta definició no inclou els sistemes que només es proposen dirigir les ordres a un o diversos centres de negociació, o processar les ordres sense que això impliqui determinar cap paràmetre de negociació, o confirmar les ordres o el tractament postnegociació de les transaccions executades.

63. Tècnica de negociació algorísmica d’alta freqüència: qualsevol tècnica de negociació algorísmica que tingui les característiques següents:



64. Sistema multilateral: tot sistema o dispositiu en el qual interactuen els diversos interessos de compra i de venda d’instruments financers de múltiples tercers.

65. Factors de sostenibilitat: tota informació relacionada amb qüestions mediambientals i socials, així com relatives al personal, i amb el respecte dels drets humans i la lluita contra la corrupció i el suborn.

Capítol segon. Requisits organitzatius i condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer

Article 3. Àmbit d’aplicació

Els requisits organitzatius i les condicions de funcionament establerts en aquest capítol són aplicables per a l’exercici de l’activitat de les entitats operatives del sistema financer, les quals estan formades pels tipus següents:

Secció primera. Requisits organitzatius

Article 4. Adhesió a associacions professionals

Totes les entitats operatives del sistema financer han d’estar adherides a una associació professional que, a més de vetllar pels interessos generals dels seus membres, ha de prendre les iniciatives orientades a millorar els estàndards tècnics del sector; propiciar una cooperació sectorial respectuosa amb l’exercici de la competència recíproca; assegurar la transparència en l’aplicació de condicions als clients, i procurar el compliment de les normes deontològiques inherents a la professió.

L’associació professional és l’interlocutor habitual de l’AFA per a les qüestions d’interès general del sector.

En cas d’entitats pertanyents a un grup, el compliment de l’obligació establerta en aquest article es pot assolir en l’àmbit del grup. Per tant, la representació dels interessos de les entitats financeres participades per altres entitats operatives del sistema financer pot ser duta a terme a través de l’associació professional a la qual pertanyi l’entitat operativa del sistema financer capçalera del grup.

Article 4 bis. Adhesió al Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i el Sistema andorrà de garantia d’inversions

L’AFA ha de verificar que tota entitat que sol·liciti autorització com a entitat operativa del sistema financer compleixi, en el moment de l’autorització, les seves obligacions en virtut de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions.

L’obligació establerta en el paràgraf anterior s’aplica en relació amb els dipòsits estructurats emesos per les entitats bancàries membres del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits.

Article 5. Normes de conducta

1. Les entitats operatives del sistema financer han de vetllar pel bon funcionament i l’estabilitat del sistema financer i, a aquest efecte, estan obligades a evitar qualsevol pràctica que pugui infringir els bons usos i costums o posar en perill els principis ètics i de conducta professional del sector financer.

2. Les entitats operatives del sistema financer, en el desenvolupament de les seves activitats, han d’actuar amb honestedat, imparcialitat i professionalitat, en el millor interès dels clients, i, en particular, complir les disposicions contingudes en la legislació vigent.

El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament aplicable per establir disposicions relatives al deure d’actuar d’acord amb l’interès òptim del client per part de les entitats operatives del sistema financer.

3. Addicionalment, l’AFA pot dictar comunicats tècnics específics dirigits a establir directrius sobre normes ètiques i de conducta aplicables a les entitats operatives del sistema financer d’acord amb estàndards internacionals àmpliament reconeguts.

4. Les entitats operatives del sistema financer, l’alta direcció, els seus empleats i els seus agents financers estan sotmesos al deure de secret en l’àmbit laboral i al secret professional. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda d’aquest deure de secret. La violació del deure de secret en l’àmbit laboral i el secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.

5. Les entitats operatives del sistema financer han d’actuar d’acord amb els principis que formen el concepte de responsabilitat social corporativa i han d’informar periòdicament de la seva actuació específica en aquesta matèria.

La notificació d’informació a l’AFA en el marc del procediment de comunicació de possibles infraccions d’acord amb el que estableix l’article 4 quater de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana no es considera infracció de cap restricció de comunicació d’informació imposada per via contractual o per qualsevol disposició legal, reglamentària o administrativa, ni pot implicar per a la persona que la notifiqui cap tipus de responsabilitat en relació amb aquesta notificació