Carregant...
 

Llei 17/2024, del 28 de novembre, de modificació de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.


Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 28 de novembre del 2024 ha aprovat la següent:

Llei de modificació de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes, destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex que exposa les disposicions jurídiques europees que el Govern ha d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea, relatives, entre altres aspectes, a la legislació en matèria bancària i financera. L’annex de l’Acord monetari s’actualitza anualment i, en relació amb les normes de solvència i liquiditat i supervisió prudencial aplicables a les entitats bancàries i empreses d’inversió, el Principat d’Andorra va adquirir el compromís de transposar les modificacions posteriors següents:
LesLleis.com

- Directiva (UE) 2019/878 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 del maig del 2019, per la qual es modifica la Directiva 2013/36/UE pel que fa als ens exempts, les societats financeres de cartera, les societats financeres mixtes de cartera, les retribucions, les mesures i les facultats de supervisió i les mesures de conservació del capital (Diari Oficial de la UE, L 150, 7-6-2019, p. 253-295).
- Directiva (UE) 2021/338 del Parlament Europeu i del Consell, del 16 del febrer del 2021, per la qual es modifiquen la Directiva 2014/65/UE pel que fa als requisits d’informació, la governança de productes i la limitació de posicions, i les directives 2013/36/UE i (UE) 2019/878 pel que fa a la seva aplicació a les empreses de serveis d’inversió per contribuir a la recuperació de la crisi de la COVID-19 (Diari Oficial de la UE, L 68, 26-2-2021, p. 14-48).
- Reglament (UE) 2019/876 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 del maig del 2019, pel qual es modifica el Reglament (UE) 575/2013 pel que fa a la ràtio de palanquejament, la ràtio de finançament estable net, els requisits de fons propis i passius admissibles, el risc de crèdit de contrapart, el risc de mercat, les exposicions a entitats de contrapartida central, les exposicions a organismes d’inversió col·lectiva, les grans exposicions i els requisits de presentació i divulgació d’informació (Diari Oficial de la UE, L 150, 7-6-2019, p. 1-225).


La Directiva (UE) 2013/36/UE va ser transposada a Andorra mitjançant la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com amb el Decret del 6 de març del 2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018. La transposició de les directives europees esmentades anteriorment ja es va iniciar amb l’aprovació de la Llei 26/2022, del 14 de juliol, de modificació de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea. Aquesta Llei introduïa, mitjançant la disposició final tercera, entre d’altres modificacions menors, nous requisits com ara el compliment d’una ràtio mínima de palanquejament obligatori per a totes les entitats i el requisit de finançament estable net obligatori per a totes les entitats. Així doncs, cal modificar novament la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió per completar la incorporació a l’ordenament jurídic andorrà dels darrers elements del nou marc global sobre l’adequació del capital dels bancs (Acord de Basilea III). Aquestes modificacions consisteixen en la revisió dels mètodes de càlcul dels requeriments de capital per risc de crèdit, per risc de contrapart i per risc operacional que aporten més sensibilitat al risc i una comparabilitat més gran a escala internacional, així com en la revisió del marc regulador del risc d’ajust de valoració de crèdit (CVA, per les seves sigles en anglès) per possibles pèrdues per valoració a preus de mercat d’instruments financers derivats com a conseqüència del deteriorament de la solvència d’una contrapart, i la limitació de la prociclicitat de les entitats bancàries mitjançant la revisió de les normes que regulen el requisit de coixí de capital anticíclic específic.

Mitjançant la transposició de la Directiva (UE) 2019/878 (també coneguda com a “CRD V”, per les seves sigles en anglès) i el Reglament (UE) 2019/876 (també conegut com a “CRR 2”, per les seves sigles en anglès), s’incorporen a l’ordenament jurídic andorrà altres modificacions específiques del marc regulatori europeu, com ara els requisits d’autorització, els requisits organitzatius i de les condicions de funcionament, les modificacions al règim disciplinari i la subjecció a requisits prudencials mínims per a les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera de dret andorrà que pertanyin a un grup consolidable la supervisió prudencial en base consolidada de la qual correspongui a l’AFA, així com modificacions en les mesures i facultats de l’AFA en relació amb la revisió i l’avaluació supervisora de les exposicions de les entitats al risc de tipus d’interès derivat d’activitats alienes a la cartera de negociació, així com en relació amb les normes que regulen els requisits i les orientacions sobre fons propis addicionals de les entitats. Altres elements que es modifiquen són el règim aplicable a les grans exposicions i els requisits de presentació i divulgació d’informació.

Aquesta Llei conté un únic capítol amb 55 articles, una disposició transitòria i vuit disposicions finals.

La disposició transitòria estableix un règim diferit de divuit mesos des de l’entrada en vigor de la Llei per al compliment dels requisits en relació amb el risc de tipus d’interès derivat de les activitats alienes a la cartera de negociació.

La disposició final primera modifica la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. Aquestes modificacions resulten fonamentals per a la incorporació de les societats financeres de cartera i les societats mixtes de cartera de dret andorrà que pertanyin a un grup consolidable la supervisió prudencial en base consolidada de la qual correspongui a l’AFA com a entitats operatives del sistema financer andorrà, així com per establir el règim jurídic d’aquest tipus de societats.

La disposició final segona modifica la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. Mitjançant aquestes modificacions s’inclouen les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera dintre de l’àmbit d’aplicació de la Llei 7/2024 i s’estenen els requisits organitzatius i les condicions de funcionament a aquest tipus de societats. Igualment s’hi introdueixen modificacions en matèria de govern corporatiu, aplicable a totes les entitats operatives del sistema financer, per tal que disposin de polítiques i pràctiques de retribució imparcials quant al gènere, i també es concreten, per una banda, les categories de personal les activitats professionals de les quals incideixen de manera important en el perfil de risc de l’entitat, i, per una altra, els principis que s’han de tenir en compte en la fixació de la retribució variable d’aquest col·lectiu per alinear-se amb estàndards internacionals. Així mateix, s’hi introdueix l’obligació de documentar les dades sobre facilitats creditícies als membres de l’alta direcció i parts vinculades. Finalment, en seguiment a la declaració pública de l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) del passat 13 de febrer del 2024, mitjançant la qual comunicava la despriorització de les actuacions de supervisió sobre l’obligació de publicar els informes dels cinc principals intermediaris per part de les entitats, a la llum de l’acord de revisió MiFID II/MiFIR, es procedeix a eliminar aquest requeriment.

La disposició final tercera modifica la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà. En aquest cas, es tracta d’un conjunt de modificacions puntuals de la Llei per adaptar el procediment d’autorització per a la creació d’una entitat operativa del sistema financer que és una filial d’una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera o que està controlada per les mateixes persones físiques o jurídiques que controlen una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera. Per una altra part, es modifiquen disposicions relacionades amb el dipòsit previ, la documentació que s’ha d’aportar i els criteris específics d’avaluació que han d’aportar les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera a l’AFA per autoritzar la seva creació com a entitats operatives del sistema financer andorrà.

La disposició final quarta modifica la Llei del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, per tal d’incloure-hi infraccions específiques en matèria de solvència i liquiditat de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera, entre d’altres.

La disposició final cinquena modifica la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana principalment per tal d’actualitzar les taxes de creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, les taxes dels OIC de dret andorrà, les dels participants en la representació digital d’actius virtuals, les de serveis de finançament participatiu d’empreses així com la taxa anual de supervisió de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera. Així mateix, es recullen certes millores identificades com són l’atorgament de facultat per a l’emissió de comunicats tècnics per als participants en la representació d’actius virtuals i la competència del director general de delegar la instrucció d’un expedient sancionador.

La disposició final sisena modifica la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà. Es modifica el procediment de dissolució d’OIC en no requerir sol·licitar l’autorització prèvia i sol·licitar directament la seva inscripció als registres de l’AFA. També, s’introdueixen modificacions per alinear amb les pràctiques internacionals el procediment a seguir pel que fa a la publicitat dels OIC i es modifica el contingut mínim del prospecte complet, pel que fa a les comissions de gestió, dipositària, subscripció i reembossament o altres possibles despeses o comissions s’elimina el requeriment de mínimes i màximes i se substitueix amb la informació de les comissions efectives.

La disposició final setena estableix que s’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, presenti el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades en aquesta Llei.

La disposició final vuitena preveu l’entrada en vigor de la Llei.

Capítol únic. Modificació de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i empreses d’inversió

Article 1. Modificació de l’article 3 de la Llei 35/2018

S’afegeixen els punts 28 bis i 29 bis, i es modifiquen els punts 12, 29, 35 i 55 de l’apartat 1 i s’afegeix un nou apartat 2 a l’article 3 de la Llei 35/2018, que queden redactats de la manera següent:

Article 3. Definicions

1. Als efectes d’aquesta Llei, s’apliquen les definicions següents:

[…]

12) “Capital admissible”, segons el cas:

a) Als efectes de les limitacions a les participacions qualificades de les entitats bancàries en entitats o empreses diferents d’un ens del sector financer previstes en l’apartat 6 de l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, és la suma del següent:
i) El capital de nivell 1 a què fa referència l’article 27, sense aplicar la deducció de l’incís i) de la lletra j) de l’article 30.
ii) El capital de nivell 2 a què es refereix l’article 37, igual o inferior a un terç del capital de nivell 1 calculat d’acord amb l’incís i) d’aquesta lletra.

b) Als efectes de l’article 50, és la suma del següent:
i) El capital de nivell 1 a què es refereix l’article 27.
ii) El capital de nivell 2 a què es refereix l’article 37, inferior a un terç del capital de nivell 1.

[…]

28 bis) “Entitat gran” és una entitat que compleixi qualsevol de les condicions següents:

a) Que hagi sigut definida com una altra entitat d’importància sistèmica de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59.
b) Que sigui, al Principat d’Andorra, una de les tres entitats més grans per valor total dels actius.
c) Que el valor total dels seus actius de forma individual o, quan procedeixi, sobre la base de la seva situació consolidada, sigui igual o superior a 30.000 milions d’euros.


29) “Entitat matriu al Principat d’Andorra” és una entitat amb domicili social al Principat d’Andorra que té com a filial una entitat, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars, o que té una participació en aquesta entitat o entitat financera o empresa de serveis auxiliars, i que per si mateixa no és una filial d’una altra entitat autoritzada al Principat d’Andorra, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra.

29 bis) “Entitat petita i no complexa” és una entitat que reuneixi totes les condicions següents:

a) Que no sigui una entitat gran.
b) Que el valor total dels seus actius de forma individual o, si escau, en base consolidada prudencial sigui de mitjana equivalent o inferior al límit de 5.000 milions d’euros durant el període de quatre anys immediatament anterior a l’actual període anual de presentació d’informació.
c) Que no estigui subjecta a obligacions o estigui subjecta a obligacions simplificades en relació amb la planificació de la recuperació i la resolució de conformitat amb el paràgraf segon de l’apartat 3 de l’article 4 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió.
d) Que la seva cartera de negociació estigui classificada com de petit volum, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 47.
e) Que el valor total de les seves posicions en derivats mantingudes amb fins de negociació no superi el 2% del seu actiu total dins i fora de balanç i el valor total de les seves posicions en derivats no superi el 5%, tots dos calculats com es determini reglamentàriament.
f) Que més d’un 75% dels actius i dels passius totals consolidats de l’entitat, excloses en tots dos casos les exposicions dins d’un grup, estiguin relacionats amb activitats efectuades amb contraparts situades en l’Espai Econòmic Europeu.
g) Que l’entitat no s’hagi oposat davant l’AFA a la seva designació com a entitat petita i no complexa.
h) Que l’AFA no hagi decidit que l’entitat no pot considerar-se petita i no complexa a partir d’una anàlisi de la seva mida, interdependència, complexitat o perfil de risc.


[…]

35) “Grup de clients vinculats entre si” és el següent:

a) Dos o més persones físiques o jurídiques que, excepte prova en contra, constitueixin un conjunt pel que fa al risc pel fet que una d’elles exerceixi control directament o indirectament sobre l’altra o les altres.
b) Dos o més persones físiques o jurídiques entre les quals no existeixi cap relació de control com la que es descriu a la lletra a), però a les quals s’hagi de considerar com a conjunt pel que fa al risc pel fet que, a causa dels vincles existents entre elles, si una tingués problemes financers, en particular dificultats de finançament o reemborsament, l’altra o les altres també tindrien probablement dificultats de finançament o reemborsament.


No obstant el que disposen les lletres a) i b), quan una administració pública central tingui un control directe sobre més d’una persona física o jurídica o tingui vincles directes amb aquestes persones físiques o jurídiques, es pot considerar que el conjunt format per l’administració pública central i totes les persones físiques o jurídiques directament o indirectament controlades per aquesta administració pública d’acord amb la lletra a), o vinculades amb aquesta administració pública d’acord amb la lletra b), no constitueixen un grup de clients vinculats entre si. Per contra, l’existència d’un grup de clients vinculats entre si format per l’administració pública central i les altres persones físiques o jurídiques pot avaluar-se per separat respecte de cadascuna de les persones directament controlades per l’administració pública central d’acord amb la lletra a), o indirectament vinculades amb l’administració pública central d’acord amb la lletra b) i totes les altres persones físiques i jurídiques controlades per aquesta persona d’acord amb la lletra a) o vinculades amb aquesta persona d’acord amb la lletra b), inclosa l’administració pública central. Això mateix s’aplica en el cas de les administracions regionals o les autoritats locals.

Es considera que dos o més persones físiques o jurídiques que reuneixin les condicions establertes en les lletres a) o b) a causa de la seva exposició directa a la mateixa ECC pel que fa a les activitats de compensació no constitueixen un grup de clients vinculats entre si.

[…]

55. “Societat financera de cartera” és una entitat financera les filials de la qual són exclusivament o principalment entitats o entitats financeres, i que no és una societat financera mixta de cartera. Les filials d’una entitat financera són principalment entitats o entitats financeres en què almenys una d’elles és una entitat i en què més del 50% del capital, dels actius consolidats, dels ingressos, de la dotació de personal o d’altres indicadors de l’entitat financera considerats rellevants per l’AFA estan associats amb filials que són entitats o entitats financeres.”

[…]

2. Amb la finalitat de garantir que els requisits o les facultats de supervisió establerts en aquesta Llei i el seu reglament d’aplicació s’apliquin en base consolidada o subconsolidada de conformitat amb aquesta Llei i el seu reglament d’aplicació, els termes “entitat”, “entitat matriu al Principat d’Andorra” i “empresa matriu” també han d’incloure:

a) Les societats financeres de cartera i societats financeres mixtes de cartera a les quals s’hagi concedit l’autorització de conformitat amb l’article 5 bis de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
b) Les entitats designades del Principat d’Andorra controlades per una societat financera de cartera matriu o una societat financera mixta de cartera matriu al Principat, quan aquesta societat matriu no estigui subjecta a autorització de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 5 bis de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
c) Les societats financeres de cartera i societats financeres mixtes de cartera o entitats designades d’acord amb la lletra d) de l’apartat 5 de l’article 97.”

Article 2. Modificació de l’article 5 de la Llei 35/2018

Es modifiquen els apartats 1, 3 i 4 de l’article 5 de la Llei 35/2018, que queden redactats de la manera següent:

Article 5. Principis generals

1. Les entitats han de complir sobre una base individual les obligacions establertes en els capítols segon a cinquè, setè, setè bis i vuitè del títol III, d’aquesta Llei i el reglament d’aplicació, excepte el que disposa la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis.

[…]

3. Les entitats bancàries i les societats financeres d’inversió han de complir de forma individual les obligacions establertes en el capítol sisè del títol III d’aquesta Llei. Prèvia sol·licitud a l’AFA, les societats financeres d’inversió poden ser eximides del compliment de les obligacions establertes en el capítol sisè del títol III, així com en la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis, en virtut de la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats.

4. Les empreses d’inversió a les quals es fa referència a l’apartat 1 de l’article 48 i a l’apartat 1 de l’article 49, així com les entitats que, en virtut de l’apartat 1 de l’article 6, hagin estat eximides de l’aplicació dels requisits prudencials en base individual, no han de complir en base individual les obligacions establertes en el capítol setè i els corresponents requisits d’informació sobre la ràtio de palanquejament establerts en el capítol setè bis del títol III.”
Article 3. Modificació de l’article 7 de la Llei 35/2018

S’afegeix un paràgraf segon a l’article 7, que queda redactat de la manera següent:

Article 7. Excepció a l’aplicació dels requisits de liquiditat de forma individual

[…]

Quan, de conformitat amb aquest article, l’AFA eximeixi una entitat, totalment o parcialment, de l’aplicació del capítol sisè del títol III, també la pot eximir de l’aplicació dels requisits d’informació corresponents sobre liquiditat de la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis.”
Article 4. Modificació de l’article 9 de la Llei 35/2018

S’insereix l’apartat 3 bis, s’eliminen l’apartat 3 i la lletra a) de l’apartat 4, així com es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 9, de la Llei 35/2018, que queden redactats de la manera següent:

Article 9. Aplicació dels requisits sobre una base consolidada

1. Les entitats matriu amb domicili social al Principat d’Andorra han de complir les obligacions establertes als capítols segon a quart, setè i setè bis del títol III, sobre la base de la seva situació consolidada, excepte el que disposa la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis. Les entitats matriu i les seves filials han d’establir una estructura organitzativa adequada i mecanismes de control intern adequats per garantir que les dades necessàries per a la consolidació són degudament processades i enviades. En particular, han de garantir que les filials que no estan subjectes a aquesta Llei i al reglament d’aplicació apliquin sistemes, procediments i mecanismes per garantir una consolidació adequada.

2. Per tal de vetllar per l’aplicació en base consolidada dels requisits d’aquesta Llei i el reglament d’aplicació, els termes entitat, entitat matriu al Principat d’Andorra i empresa matriu, segons el cas, també es refereixen a les entitats i societats indicades a l’apartat 2 de l’article 3.

La situació consolidada d’una entitat de les que preveu la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 3 és la situació consolidada de la societat financera de cartera matriu o de la societat financera mixta de cartera matriu que no estigui subjecta a aprovació de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 5 bis de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. La situació consolidada d’una societat de les que preveu la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 3 és la situació consolidada de la seva societat financera de cartera matriu o de la seva societat financera mixta de cartera matriu.

[…]

3 bis. Les entitats matriu amb domicili social al Principat d’Andorra han de complir el que disposen el capítol sisè i la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis sobre la base de la seva situació consolidada, si el grup comprèn una o més entitats bancàries o societats financeres d’inversió. En el cas que el grup al Principat d’Andorra contingui únicament societats financeres d’inversió, l’AFA pot, cas per cas i prèvia sol·licitud, eximir les entitats matrius al Principat d’Andorra del compliment de les obligacions establertes al capítol sisè del títol III, així com a la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis, en base consolidada, en funció de la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats.

Quan s’hagi concedit una exempció en virtut de l’article 7, les entitats i, si escau, les societats financeres de cartera o les societats financeres mixtes de cartera que formin part d’un subgrup de liquiditat han de complir el que disposa el capítol sisè del títol III així com la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis, en base consolidada o subconsolidada del subgrup de liquiditat.”
Article 5. Modificació de l’article 10 de la Llei 35/2018

S’elimina l’apartat 2, es modifica l’apartat 1, i s’insereixen tres apartats, el 7, el 8 i el 9, a l’article 10 de la Llei 35/2018, que queden redactats de la manera següent:

Article 10. Mètodes de consolidació prudencial

1. Les entitats, les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera que estan obligades a complir els requisits esmentats en l’article 9 d’acord amb la seva situació consolidada han de dur a terme la plena consolidació de totes les entitats, les entitats financeres i les empreses de serveis auxiliars que són les seves filials. Els apartats 2 a 5 d’aquest article no s’apliquen quan el capítol sisè del títol III i la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 85 bis s’apliquin sobre la base de la situació consolidada d’una entitat, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera o de la situació subconsolidada d’un subgrup de liquiditat conforme a l’article 7.

[…]

7. Quan una entitat tingui una filial que sigui una empresa diferent d’una entitat, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars o tingui una participació en aquesta empresa, s’ha d’aplicar a aquesta filial o participació el mètode d’equivalència. Això no obstant, la utilització d’aquest mètode no constitueix una inclusió de les empreses de què es tracti en la supervisió en base consolidada.

Com a excepció del que disposa el paràgraf primer, l’AFA pot permetre o exigir a les entitats que apliquin un mètode diferent d’aquestes filials o participacions, incloent-hi el mètode exigit en el marc comptable aplicable, sempre que:

a) L’entitat ja no apliqui el mètode d’equivalència el 28 de desembre del 2024.
b) L’aplicació del mètode d’equivalència sigui injustificadament perjudicial o no reflecteixi adequadament els riscos que l’empresa a què es refereix el paràgraf primer representa per a l’entitat.
c) El mètode aplicat no tingui com a resultat la consolidació plena o la consolidació proporcional de l’empresa.


8. L’AFA pot exigir la plena consolidació o consolidació proporcional d’una filial o una empresa en què una entitat tingui una participació quan aquesta filial o aquesta empresa no sigui una entitat, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars i quan es compleixin totes les condicions següents:

a) Que l’empresa no sigui una entitat asseguradora, una entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra, una entitat reasseguradora, una entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra, una societat de cartera d’assegurances o una empresa exclosa de l’àmbit d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.
b) Que hi hagi un risc substancial que l’entitat decideixi donar suport financer a aquesta empresa en condicions de tensió, en absència o per sobre de qualsevol obligació contractual de prestar aquest suport.


9. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament aplicable per especificar en quines condicions s’ha d’efectuar la consolidació en els casos esmentats als apartats 3 a 6 i a l’apartat 8.”




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.