Decret 431/2022, del 26 d’octubre del 2022

Decret 431/2022, del 26-10-2022, pel qual s’aprova el Decret de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011, el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes, destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex que exposa les disposicions jurídiques europees que el Govern ha d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea, relatives, entre altres aspectes, a la legislació en matèria bancària i financera. L’annex de l’Acord monetari s’actualitza anualment i, en relació amb les normes de solvència i liquiditat i supervisió prudencial aplicables a les entitats bancàries i empreses d’inversió, el Principat d’Andorra va adquirir el compromís de transposar el Reglament (UE) 2019/630 del Parlament Europeu i del Consell, del 17 d’abril del 2019, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 575/2013, respecte a la cobertura mínima de pèrdues derivades d’exposicions dubtoses (Diari oficial de la UE, L 111, 25-4-2019, p. 4-12).

El Reglament (UE) núm. 575/2013 va ser transposat a Andorra a través de l’aprovació de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com amb l’aprovació del Decret del 6 de març del 2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018. La transposició dels reglaments europeus esmentats requereix modificar el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018.

En relació amb la transposició del Reglament (UE) 2019/630, cal indicar que l’establiment d’una estratègia per fer front a les exposicions dubtoses constitueix un objectiu important per a qualsevol sistema financer avançat, per tal d’augmentar la resiliència del mateix sistema financer. Si bé aquesta qüestió s’aplica principalment als bancs, la reducció del volum de les exposicions dubtoses i la prevenció de la seva acumulació excessiva en el futur i la consegüent aparició de riscos sistèmics en el sector no bancari són problemes que es pretenen abordar amb aquesta modificació reglamentària. És imprescindible fer front a la possible acumulació futura d’exposicions dubtoses per enfortir el sistema financer andorrà, ja que és essencial als efectes de garantir-ne la competitivitat, mantenir l’estabilitat financera i fomentar la concessió de préstecs, a fi de generar ocupació i creixement al Principat d’Andorra.

Cal completar les normes prudencials vigents relatives als fons propis amb disposicions que exigeixin una deducció dels fons propis quan les exposicions dubtoses no estiguin prou cobertes mitjançant provisions o altres paràmetres (mecanisme de protecció prudencial). En el cas que l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) comprovi en un cas concret que, tot i l’aplicació del mecanisme de protecció prudencial establert en aquest Decret, les exposicions dubtoses d’una entitat determinada no estan prou cobertes, ha de ser possible usar les facultats de supervisió que preveu la Llei 35/2018, inclosa la facultat d’exigir que les entitats apliquin una política específica de dotació de provisions o un determinat tractament dels actius pel que fa als requisits de fons propis. Per tant, és possible que, ateses les circumstàncies de cada cas, l’AFA vagi més enllà dels requisits establerts en aquest Decret per tal de vetllar perquè les exposicions dubtoses estiguin prou cobertes.

A l’efecte d’aplicar el mecanisme de protecció prudencial, convé introduir en el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 una sèrie de condicions clares per classificar les exposicions dubtoses, com per exemple les exposicions en situació d’impagament, tal com es defineixen a l’efecte de calcular els requisits de fons propis per risc de crèdit, i les exposicions deteriorades d’acord amb el marc comptable aplicable. Atès que les mesures de reestructuració o refinançament podrien influir en si una exposició es classifica com a dubtosa, els criteris de classificació es complementen amb criteris clars sobre la incidència de les mesures de reestructuració o refinançament. Les mesures de reestructuració o refinançament han de tenir com a fi tornar el prestatari a una situació sostenible de realització de reemborsaments. Per això, és convenient disposar que una mesura de reestructuració o refinançament concedida respecte d’una exposició dubtosa no resulti en el fet que aquesta exposició deixi d’estar classificada com a dubtosa, llevat que es compleixin determinats criteris estrictes per a aquest canvi de classificació. Altres aspectes que es regulen en aquesta modificació són: l’increment de la deducció com més temps faci que una exposició estigui classificada com a dubtosa; l’aplicació del calendari de deducció des de la data en què l’exposició dubtosa es va classificar originalment com a dubtosa en el cas d’exposicions dubtoses adquirides per una entitat; la consideració de les baixes parcials per traspàs a fallits a l’hora de calcular els ajustos per risc de crèdit específic (pel valor original de l’exposició previ a la baixa parcial per traspàs a fallits), i el tractament de les exposicions dubtoses garantides i de les exposicions dubtoses no garantides (més deducció i calendari accelerat de reconeixement de pèrdues), així com l’afectació de les mesures de reestructuració o refinançament a l’efecte d’aplicar el factor de cobertura aplicable.

A l’últim, el Decret també inclou dos correccions, corresponents als articles 6 i 7, d’errors de referència de la transposició inicial del Reglament (EU) núm. 575/2013.

Aquest Decret conté set articles i una disposició final que preveu la seva entrada en vigor.

A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 26 d’octubre del 2022,

Decreta: