Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex que relaciona les disposicions jurídiques europees que el Govern haurà d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea relatives a la prevenció del blanqueig de capital, la prevenció del frau i de la falsificació, les normes sobre els bitllets i les monedes d’euro, la legislació en matèria bancària i financera, i la recopilació d’informació estadística.

Aquest Reglament s’emmarca en el compliment de l’Acord monetari referit en el paràgraf anterior, pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic andorrà determinades normes europees en l’àmbit de la solvència, la liquiditat i la supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió.

Entre la legislació esmentada hi ha la Directiva 2013/36/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de juny del 2013, relativa a l’accés a l’activitat de les entitats de crèdit i a la supervisió prudencial de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, per la qual es modifica la Directiva 2002/87/CE i es deroguen les directives 2006/48/CE i 2006/49/CE, així com el Reglament (UE) núm. 575/2013, del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de juny de 2013, sobre els requisits prudencials de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 648/2012. Aquesta Directiva i aquest Reglament europeus van ser aprovats amb l’objectiu d’enfortir la resiliència del sector bancari de la UE, recuperar la confiança del mercat i fomentar la igualtat de condicions en el sector bancari.

En aquest sentit, s’ha considerat oportú incorporar les disposicions esmentades en un doble nivell normatiu. En primer lloc, mitjançant una norma amb rang legal: la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Aquesta Llei va transposar a l’ordenament juridicofinancer andorrà la majoria de les disposicions de la Directiva 2013/36/UE, i també va introduir les obligacions principals del Reglament (UE) 575/2013 en matèria de requeriments de solvència, grans exposicions, liquiditat, palanquejament i transparència al mercat. A través d’aquest Reglament, es completa la transposició de la resta de disposicions de la Directiva 2013/36/UE, així com la majoria de les disposicions del Reglament (UE) 575/2013, l’aprovació del qual suposa un salt qualitatiu molt significatiu per equiparar les entitats que operen en el sector financer andorrà amb les entitats financeres europees amb les quals competeixen. Del referit Reglament europeu s’han transposat la totalitat de disposicions a excepció de les que fan referència a la utilització de models interns de riscos, i la cooperació i convergència supervisora amb organismes europeus, donat que l’Acord monetari amb la Unió Europea no preveu aquest nivell d’integració amb les estructures prudencials o macroprudencials europees. D’altra banda, aquest Reglament desenvolupa els requeriments en relació a l’exempció a la deducció del capital de nivell 1 ordinari de les inversions significatives en aplicacions informàtiques de les entitats bancàries i les empreses d’inversió previstes en l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per tal que les entitats puguin fer front a aquestes inversions que potenciïn el desenvolupament internacional del sector financer andorrà, així com facilitar la transformació digital de la societat civil, de tal manera que no suposi una sobrecàrrega en la solvència d’aquestes entitats. En aquest sentit, cal destacar que el Reglament s’anticipa, pel que fa a aquesta exempció de deducció, al procediment de revisió del Reglament (UE) 575/2013 que s’està portant a terme en l’àmbit europeu. Si bé la presidència austríaca de la UE i el Parlament Europeu han arribat a un acord, en les reunions del Diàleg Tripartit dels dies 21 i 22 de novembre del 2018, per a l’exempció de deducció de fons propis de les inversions en aplicacions informàtiques, el mecanisme i els detalls de l’exempció de deducció encara no s’han concretat. En aquest sentit, i per acomplir la Llei que desenvolupa aquest Reglament, s’ha previst un mecanisme d’exempció de deducció provisional fins que el Principat d’Andorra hagi de transposar, en virtut de l’Acord monetari, les disposicions europees actualitzades en matèria de solvència, liquiditat i supervisió prudencial previstes en la Directiva 2013/36/UE i el Reglament (UE) núm. 575/2013.

D’altra banda, el Govern, fent ús de l’habilitació prevista a la disposició final setena de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, desenvolupa amb aquest Reglament els requisits de contingut inclosos a la Llei esmentada. En aquest sentit, aquest Reglament regula amb detall els requisits de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió en nou títols: un primer títol de disposicions generals; un segon títol en el qual estableix els requisits dels elements de fons propis; un tercer títol en el qual es concreten els requisits de capital per risc de crèdit, per risc operatiu, per risc de mercat, per risc de liquidació i per risc d’ajust de valoració de crèdit, així com determinades disposicions en relació amb la fixació i el reconeixement de coixins de capital anticíclic específic i de risc sistèmic; un títol quart que detalla els requeriments en relació amb les grans exposicions; un cinquè títol en el qual es concreten els requisits en relació amb el risc de crèdit transferit en titulitzacions; un sisè títol centrat en els requeriments de liquiditat; un setè títol dedicat als requisits de transparència en relació amb el palanquejament; un vuitè títol que recull els requisits de divulgació d’informació i transparència al mercat que han d’observar les entitats bancàries i les empreses d’inversió; i un novè títol sobre mesures de supervisió prudencial.

Aquest Reglament també inclou fins a trenta-tres disposicions transitòries que regulen l’aplicació progressiva dels requisits de solvència en diferents calendaris d’entre quatre i vuit anys, en funció del tipus de requeriment nou, de cara a facilitar una adaptació progressiva dels requisits de capital amb el mateix calendari de què han disposat les entitats financeres europees quan es van aprovar la Directiva i el Reglament europeus el 2014.

A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 6 de març del 2019,

Decreta:

Article únic

S’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Índex

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar certes disposicions de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió en relació amb els requisits de solvència i el règim de supervisió de les entitats.

Aquest Reglament no regula els requisits de publicitat que siguin aplicables a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) en l’àmbit de la regulació i la supervisió prudencial d’entitats establerts en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquest Reglament és aplicable a les entitats bancàries i les empreses d’inversió establertes al Principat d’Andorra i als grups o subgrups consolidables d’entitats bancàries i empreses d’inversió amb matriu al Principat d’Andorra. Així mateix, resulta aplicable, d’acord amb els termes previstos a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a les societats financeres de cartera, a les societats financeres mixtes de cartera i als grups de les societats que siguin entitat matriu.

Article 3. Competències de supervisió

A l’efecte de garantir el compliment d’aquest Reglament, l’AFA compta amb les facultats i segueix els procediments que s’estableixen en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 4. Definicions

1. A efectes d’aquest Reglament, s’ha d’entendre per:

1. Actius de fons de pensió de jubilació de prestació definida: són els actius tal com es defineixen en el punt 1 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

2. Actius intangibles: són actius tal com es defineixen en el punt 2 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

3. Actius per impostos diferits: són actius tal com es defineixen en el punt 3 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

4. Actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs: són els actius per impostos diferits, el valor futur dels quals es materialitza únicament si l’entitat genera bases de tributació positives en el futur;

5. Agència externa de qualificació creditícia (o ECAI per les seves sigles en anglès): és una agència de qualificació creditícia tal com es defineix en el punt 4 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

6. Agència externa de qualificació creditícia designada: és una agència externa de qualificació creditícia designada per una entitat;

7. Ajustament per risc de crèdit: té el mateix significat que l’establert en el punt 5 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

8. Altre resultat integral acumulat: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

9. Altres instruments de capital: són els instruments de capital emesos per ens del sector financer que no entrin en la categoria de capital de nivell 1 ordinari, o de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, o elements dels fons propis de nivell 1 d’assegurances, elements dels fons propis addicionals de nivell 1 d’assegurances, elements dels fons propis de nivell 2 o de nivell 3 d’assegurances;

10. Altres reserves: són les reserves en el sentit del marc comptable aplicable que, d’acord amb aquest marc, es troben subjectes als requisits de divulgació, amb exclusió de tot import que hagi estat inclòs en un altre resultat integral acumulat o en els beneficis no distribuïts;

11. Autoritat competent: és una autoritat pública o un organisme oficial tal com es defineix en el punt 6 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

12. Bancs centrals: són els bancs centrals del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) i els bancs centrals de països tercers;

13. Bancs centrals del SEBC: són els bancs centrals nacionals que són membres del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), i el Banc Central Europeu (BCE);

14. Base consolidada: té el mateix significat que l’establert en el de punt 7 l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

15. Base subconsolidada: té el mateix significat que l’establert en el punt 8 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

16. Bé immoble residencial: és l’immoble residencial ocupat pel seu propietari o per l’arrendatari de l’immoble;

17. Benefici: té el mateix significat que l’establert en el punt 10 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

18. Beneficis discrecionals de pensió de jubilació: té el mateix significat que l’establert en el punt 11 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

19. Beneficis no distribuïts: té el mateix significat que l’establert en el punt 9 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

20. Bons garantits: són les obligacions, enteses com a títols valor mobiliaris representatius d’un deute garantit per una cartera d’actius, emeses per una entitat bancària que té el domicili social al Principat d’Andorra o en un país pertanyent a la UE i que està sotmesa per llei a una supervisió pública especial dissenyada per protegir els titulars de les obligacions;

21. Capital admissible:



22. Capital inicial: és la quantitat i el tipus de fons propis de les entitats bancàries i de les empreses d’inversió especificades en la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

23. Cartera de negociació: té el mateix significat que l’establert en el punt 13 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

24. Cobertura del risc de crèdit amb garanties personals: és una tècnica de mitigació del risc de crèdit en la qual la reducció del risc de crèdit de l’exposició d’una entitat es deriva de l’obligació per part d’un tercer d’abonar un import en cas d’impagament del prestatari o que es produeixin altres esdeveniments especificats;

25. Cobertura del risc de crèdit amb garanties reals o instruments similars: és una tècnica de mitigació del risc de crèdit en la qual la reducció del risc de crèdit de l’exposició d’una entitat es deriva del dret de l’entitat –en cas d’impagament de la contrapart o de si es produeixen altres esdeveniments de crèdit especificats prèviament en relació amb la contrapart– de liquidar determinats actius o imports, d’obtenir-ne la transferència o la seva propietat, o de retenir-los, o de reduir l’import de l’exposició a la diferència entre l’import de l’exposició i l’import d’un crèdit sobre l’entitat o substituir-lo per l’import corresponent a aquesta diferència;

26. Cobertura interna: és una posició que compensa de forma significativa els components de risc existents entre una posició o conjunt de posicions incloses a la cartera de negociació i una posició o conjunt de posicions alienes a la cartera de negociació;

27. Coixí de conservació del capital: són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir, de conformitat amb l’article 57 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

28. Coixí de capital anticíclic específic de cada entitat: són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir, de conformitat amb l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

29. Coixí de capital per a EIS: són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir de conformitat amb l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

30. Coixí de capital contra riscos sistèmics: són els fons propis que una entitat està o pot estar obligada a mantenir de conformitat amb l’article 60 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

31. Comprovació independent de preus: és el procés a través del qual es comprova periòdicament l’exactitud i la independència dels preus de mercat o de les dades utilitzades en la valoració segons model;

32. Compte de primes d’emissió: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

33. Contribució prefinançada d’una entitat al fons per a impagaments d’una ECC: és una contribució al fons per a impagaments d’una entitat de contrapartida central abonada per una entitat.

34. Control: té el mateix significat que l’establert en el punt 14 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

35. Crèdits a l’exportació amb suport oficial: són préstecs o crèdits per finançar l’exportació de béns o serveis per a la qual una agència oficial de crèdit a l’exportació proporciona garanties, assegurances o finançament directe;

36. Diferències temporànies: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

37. Direcció general: té el mateix significat que l’establert en el punt 15 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

38. Distribucions: té el mateix significat que l’establert en el punt 16 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

39. Elements de fons propis addicionals de nivell 1 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 1, i la seva inclusió estigui limitada pels actes delegats que s’adoptin;

40. Elements de fons propis de nivell 1 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 1;

41. Elements de fons propis de nivell 2 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 2;

42. Elements de fons propis de nivell 3 d’assegurances: són els elements de fons propis bàsics d’empreses subjectes als requisits de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, quan els elements esmentats estiguin classificats en el capital de nivell 3;

43. Empresa d’inversió: són determinats tipus d’entitats financeres d’inversió tal com es defineixen en el punt 18 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

44. Empresa d’inversió reconeguda de països tercers: és una empresa que compleix les condicions següents:



45. Empresa de serveis auxiliars: és una empresa de serveis auxiliars tal com es defineix en el punt 17 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

46. Empresa financera: és qualsevol de les entitats següents:



47. Empresa matriu: és una empresa matriu tal com es defineix en el punt 19 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

48. Ens del sector financer: és un ens del sector financer tal com es defineix en el punt 20 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

49. Ens del sector públic: és un ens del sector públic tal com es defineix en el punt 21 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

50. Entitat: té el mateix significat que l’establert en el punt 23 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

51. Entitat asseguradora: és una entitat asseguradora tal com es defineix en el punt 19 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

52. Entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra: és una entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

53. Entitat bancària: és una entitat bancària tal com es defineix en el punt 25 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

54. Entitat de contrapartida central (o ECC): té el mateix significat que l’establert en el punt 27 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

55. Entitat de contrapartida central qualificada (o ECCQ): és una entitat de contrapartida central que ha estat reconeguda per l’AFA o autoritzada o reconeguda oficialment per altres autoritats competents de països tercers;

56. Entitat financera: té el mateix significat que l’establert en el punt 28 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

57. Entitat matriu al Principat d’Andorra: és una entitat matriu al Principat d’Andorra tal com es defineix en el punt 29 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

58. Entitat reasseguradora: és una entitat reasseguradora tal com es defineix en el punt 27 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

59. Entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra: és una entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

60. Exposició de negociació: és l’exposició actual, inclòs el marge de variació a causa del membre compensador o al client, però encara no rebut, i qualsevol futura exposició potencial d’un membre compensador o d’un client, davant d’una entitat de contrapartida central originada per contractes i transaccions de les enumerades en les lletres a a e de l’apartat 1 de l’article 187, així com els marges inicials;

61. Factor de conversió: és el quocient entre l’import actual disponible d’un compromís que podria ser utilitzat, i per tant, quedaria pendent en el moment de l’impagament, i l’import actual disponible del compromís; la magnitud del compromís es determina tenint en compte el límit comunicat, llevat que el límit no comunicat sigui superior;

62. Filials: té el mateix significat que l’establert en el punt 33 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

63. Finançament comercial: és el finançament, incloent-hi les garanties, relacionat amb l’intercanvi de béns i serveis mitjançant productes financers de venciment fix i a curt termini (generalment menys d’un any), sense pròrroga automàtica;

64. Finançament especulatiu de béns immobles: és qualsevol préstec amb la finalitat d’adquirir terrenys, urbanitzar-los o edificar-hi en relació amb béns immobles, o que guardi relació amb aquests béns, amb la finalitat d’obtenir guanys amb la revenda;

65. Fons de comerç: té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

66. Fons per a impagaments: és un fons establert per una ECC per tal de limitar les seves exposicions de crèdit pel que fa als seus membres compensadors derivades de l’incompliment d’un o diversos membres compensadors, inclosa la incoació d’un procediment d’insolvència, i que pot ser utilitzat per cobrir pèrdues derivades dels membres compensadors que han incomplert les seves obligacions de pagament.

67. Fons per a riscos bancaris generales: en els casos en què el marc comptable aplicable així ho prevegi, integra els imports que l’entitat de crèdit decideixi assignar a la cobertura d’aquests riscos, quan motius de prudència ho exigeixin, tenint en compte els riscos particulars inherents a les operacions bancàries;

68. Fons propis: té el mateix significat que l’establert en el punt 34 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

69. Fons propis bàsics: són els fons propis tal com s’estableixen en l’apartat 1 de l’article 48 del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

70. Grup de clients vinculats entre si: té el mateix significat que l’establert en el punt 35 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

71. Instrument assimilat a efectiu: és un certificat de dipòsit, un bo, amb garantia o sense, o qualsevol altre instrument no subordinat que ha estat emès per l’entitat, l’import del qual ha estat íntegrament percebut per aquesta entitat i que ha de ser reemborsat per la mateixa entitat incondicionalment al seu valor nominal;

72. Instrument financer: té el mateix significat que l’establert en el punt 36 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

73. Instruments de fons propis: són els instruments de capital emesos per l’entitat que entren dins de la categoria de capital de nivell 1 ordinari o de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2;

74. Interès minoritari: té el mateix significat que l’establert en el punt 37 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

75. Marc comptable aplicable: té el mateix significat que l’establert en el punt 38 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

76. Mercat organitzat: és el mercat que compleix totes les condicions següents:



77. Mercat regulat: és un mercat d’instruments financers tal com es defineix en el punt 39 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

78. Millora creditícia: és l’acord contractual en virtut del qual la qualitat creditícia d’una posició de titulització augmenta respecte a la que hauria existit en cas de no realitzar-se la millora, inclosa la realitzada mitjançant trams de titulització subordinats i altres tipus de cobertura del risc de crèdit;

79. Obligació de referència: és l’obligació utilitzada per determinar el valor liquidatiu d’un derivat de crèdit;

80. Operació amb pacte de recompra: és qualsevol operació que es regeix per un pacte de recompra o de recompra inversa;

81. Òrgan d’administració: té el mateix significat que l’establert al punt 41 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

82. Organisme d’inversió col·lectiva (o OIC): és un organisme d’inversió col·lectiva tal com es defineix en l’article 2 del text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, inclosos els organismes d’inversió alternatius tal com es defineixen en l’article 31 del text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà;

83. Originadora: és una originadora tal com es defineix en el punt 42 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

84. Pacte de recompra i pacte de recompra inversa: és un pacte tal com es defineix en el punt 43 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

85. Pacte de recompra simple: és l’operació amb el compromís de recompra d’un únic actiu o conjunt d’actius similars no complexos, per oposició a un cistell d’actius;

86. Palanquejament: té el mateix significat que l’establert en el punt 44 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

87. Participació: té el mateix significat que l’establert en el punt 45 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

88. Participació qualificada: té el mateix significat que l’establert en el punt 46 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

89. Partides distribuïbles: és l’import dels resultats de l’últim exercici tancat, més els beneficis de l’exercici corrent i les reserves disponibles per a aquesta finalitat abans de les distribucions als titulars dels instruments dels fons propis, menys les pèrdues de l’exercici corrent, els beneficis no distribuïbles de conformitat amb la legislació o els estatuts de l’entitat, així com els saldos mantinguts en reserves no distribuïbles de conformitat amb la llei o els estatuts de l’entitat, sempre que aquestes pèrdues i reserves siguin determinades sobre la base dels comptes individuals de l’entitat i no dels comptes consolidats;

90. Passius per impostos diferits: té el mateix significat que l’atribuït en el marc comptable aplicable;

91. Patrocinadora: és una patrocinadora tal com es defineix en el punt 47 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

92. “Pauta de coixí” és el paràmetre de referència consistent en un percentatge de coixí calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 68.

93) Percentatge de coixí de capital anticíclic: té el mateix significat que l’establert a la lletra f, apartat 1 de l’article 54 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

94. Petita empresa” (PE), dintre de la categoria de PIME (vegeu-ho més endavant): es defineix com una empresa que ocupa menys de 50 persones en què el volum de negocis anual o el balanç general anual no supera els 10 milions d’euros. Es considera empresa tota entitat, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica. En particular, es considera empreses les entitats que exerceixin una activitat artesanal o altres activitats a títol individual o familiar, les societats de persones i les associacions que exerceixin una activitat econòmica de forma regular.

95. Petita i mitjana empresa: és una categoria d’empreses (PIME) que agrupa les microempreses, petites i mitjanes empreses. Es defineix com una empresa que ocupa menys de 250 persones i en què el volum de negocis anual no supera els 50 milions d’euros o el balanç general anual no supera els 43 milions d’euros.

96. Posició de retitulització: és l’exposició enfront d’una retitulització;

97. Posició de titulització: té el mateix significat que l’establert en el punt 48 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

98. Posicions mantingudes amb finalitat de negociació: són les següents:



99. Reducció del risc de crèdit: té el mateix significat que l’establert en el punt 40 de l’apartat 1 de l’article 3 de la de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

100. Requisits combinats de coixins de capital: té el mateix significat que l’establert a la lletra e de l’apartat 1 de l’article 54 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

101. Retitulització: és una titulització en la qual el risc associat a un conjunt d’exposicions subjacents està dividit en trams, i almenys una de les exposicions subjacents és una posició de titulització;

102. Risc d’un excessiu palanquejament: té el mateix significat que l’establert en el punt 51 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

103. Risc de dilució: té el mateix significat que l’establert en el punt 49 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

104. Risc de model: té el mateix significat que l’establert en el punt 50 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

105. Risc operacional: té el mateix significat que l’establert en el punt 52 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

106. Risc sistèmic: té el mateix significat que l’establert en el punt 53 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

107. Sistema de garantia recíproca: és el mecanisme que compleix totes les condicions següents:



108. Sistema de negociació multilateral (o SMN): sistema multilateral operat per una entitat operativa del sistema financer que presta serveis d’inversió o per un gestor del mercat que permet reunir dins el sistema i segons normes no discrecionals els diversos interessos de compra i de venda sobre instruments financers de múltiples tercers per donar lloc a contractes de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries que regulen l’autorització i el funcionament d’aquest tipus de sistemes de negociació;

109. Sistema de plans de pensió de jubilació: comprèn:



110. Situació consolidada: té el mateix significat que l’establert en el punt 54 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

111. Situació d’impagament d’un deutor: és la situació en què es produeix un impagament en relació amb un determinat deutor quan es doni almenys una de les circumstàncies següents:



En el cas de les exposicions minoristes, les entitats poden aplicar la definició d’impagament que es dona en les lletres a i b anteriors al nivell d’una línia de crèdit específica, en lloc de fer-ho en relació amb les obligacions totals d’un prestatari.

112. Societat financera de cartera: té el mateix significat que l’establert en el punt 55 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

113. Societat financera de cartera matriu al Principat d’Andorra: té el mateix significat que l’establert en el punt 56 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

114. Societat financera mixta de cartera: té el mateix significat que l’establert en el punt 57 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

115. Societat financera mixta de cartera matriu al Principat d’Andorra: té el mateix significat que l’establert en el punt 58 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

116. Societat mixta de cartera: té el mateix significat que l’establert en el punt 59 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

117. Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva: són les persones jurídiques, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;;

118. Sucursal: té el mateix significat que l’establert en el punt 61 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

119. Tinença indirecta: és qualsevol exposició davant d’un ens intermediari que tingui una exposició a instruments de capital emesos per un ens del sector financer quan, en cas d’amortització permanent d’aquests instruments de capital emesos per l’ens del sector financer, la pèrdua que en conseqüència patiria aquesta entitat no seria significativament diferent de la pèrdua en què incorreria l’entitat si posseís directament els instruments de capital emesos per l’ens del sector financer;

120. Tinença recíproca: té el mateix significat que l’establert en el punt 62 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

121. Tinença sintètica: té el mateix significat que l’establert en el punt 63 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

122. Titulització: té el mateix significat que l’establert en el punt 64 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

123. Tram: és el segment establert contractualment del risc de crèdit associat a una exposició o conjunt d’exposicions, de forma que una posició en el segment implica un risc de pèrdua de crèdit major o menor que una posició del mateix import en cada un dels segments restants, sense tenir en compte la cobertura del risc de crèdit ofert per tercers als titulars de les posicions en el segment o segments restants;

124. Valor de mercat: té el mateix significat que l’establert en el punt 67 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

125. Valor hipotecari: és el valor d’un bé immoble determinat mitjançant una avaluació prudent de la possibilitat futura de comerciar amb el bé esmentat, tenint en compte els aspectes de duració a llarg termini d’aquest bé, les condicions de mercat normals i locals, el seu ús en el moment de la taxació i els usos alternatius adequats;

126. Valoració a preu de mercat: és la valoració de les posicions a preu de tancament del mercat disponibles de forma immediata i obtinguts de fonts independents, tals com els preus de la borsa, cotitzacions electròniques o les cotitzacions de diversos intermediaris independents de prestigi;

127. Valoració segons model: és qualsevol valoració que s’obté prenent com a referència o extrapolant dades de mercat, o realitzant qualsevol càlcul a partir d’aquelles dades;

128. Vehicle especialitzat en titulització (o SSPE per les seves sigles en anglès): té el mateix significat que l’establert en el punt 68 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

129. Vincles estrets: té el mateix significat que l’establert en el punt 69 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

2. Les accions que constitueixin una tinença indirecta d’una propietat immobiliària poden ser tractades com una tinença directa d’una propietat immobiliària, sempre que aquesta tinença indirecta estigui regulada específicament en la legislació nacional del país tercer de què es tracti i, quan s’utilitzi com a garantia real, brindi una protecció equivalent als creditors.

3. El finançament comercial a què fa referència el punt 63 de l’apartat 1 no està compromès amb caràcter general, i exigeix justificants suficients de l’operació per cada sol·licitud de disposició de fons, de forma que l’operació pot ser rebutjada en cas de dubtes respecte a la solvència o la documentació aportada. Generalment, el reemborsament relatiu a les exposicions de finançament comercial té lloc independentment del prestatari, mentre que els fons provenen del producte de les operacions d’importació o vendes de béns subjacents.

Article 5. Definicions de caràcter específic dels requisits de capital en relació amb els riscos de crèdit

A efectes del capítol tercer, són aplicables les definicions següents:

1. Exposició: és una partida d’actiu o de fora de balanç;

2. Pèrdua: és la pèrdua econòmica, inclosos els efectes significatius del descompte, així com els costos significatius directes i indirectes associats al cobrament de l’instrument;

3. Pèrdua esperada (o EL per les seves sigles en anglès): és el quocient entre l’import que s’espera perdre en una exposició degut a l’impagament potencial de la contrapart o a la dilució al llarg d’un any, i l’import pendent en el moment de l’impagament.

Capítol segon. Excepcions a l’aplicació dels requisits prudencials en base individual, subconsolidada i consolidada

Secció primera. Excepcions a l’aplicació a escala individual dels requisits prudencials

Article 6. Excepció a l’aplicació dels requisits sobre participacions qualificades fora del sector financer

Cap entitat que sigui filial al Principat d’Andorra i es trobi sotmesa a supervisió per l’AFA o empresa matriu al Principat d’Andorra, i cap entitat inclosa en la consolidació prevista en l’article 10 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no està sotmesa de forma individual a les obligacions que estableixen els articles 56, 57 i 58 d’aquest Reglament.

Article 7. Excepció a l’aplicació dels requisits de liquiditat de forma individual

1. D’acord amb el que s’estableix a l’article 7 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot eximir, amb una sol·licitud prèvia, totalment o parcialment de l’aplicació del títol VI a una entitat, i a totes o diverses de les seves filials ubicades al Principat d’Andorra, i supervisar-les com un subgrup únic de liquiditat, sempre que es compleixin les condicions següents:



2. L’AFA també pot aplicar l’apartat 1 a les entitats que s’hagin adherit al mateix sistema institucional de protecció a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79, sempre que reuneixin totes les condicions establertes en aquest mateix apartat i article, i a altres entitats vinculades per una relació com la que es preveu en l’apartat 6 de l’article 79, sempre que compleixin totes les condicions que es fixen en aquest mateix apartat i article. En aquest cas, l’AFA ha de designar una de les entitats exemptes del compliment del títol VI sobre la base de la situació consolidada de totes les entitats del subgrup únic de liquiditat.

3. Quan s’hagi concedit una exempció en virtut de l’apartat 1, l’AFA pot aplicar l’article 25 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o parts del mateix article, en l’àmbit del subgrup únic de liquiditat, i eximir de l’aplicació de l’article 25 de la mateixa Llei o de parts d’aquest article, de forma individual.

Secció segona. Excepcions a l’aplicació a escala consolidada dels requisits prudencials

Article 8. Excepcions a l’aplicació dels requisits sobre una base consolidada

A més del que disposa l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan a efectes de supervisió estigui justificat per les característiques específiques del risc o de l’estructura de capital d’una entitat o quan la normativa exigeixi la separació estructural de les activitats dins d’un grup bancari, l’AFA pot requerir que les entitats estructuralment separades que acompleixin les obligacions establertes al títol II, al títol IV, al títol VI i al títol VIII d’aquest Reglament i el que disposen les seccions quarta i cinquena del capítol primer, secció segona del capítol tercer i capítol vuitè del títol III i el títol IV de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els articles 6 a 6 terdecies de la Llei 8/2013, de 9 de maig de 2013, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i els acords de garantia financera, sobre la base de la seva situació subconsolidada.

L’aplicació d’aquest enfocament s’ha de dur a terme sense perjudici de la supervisió efectiva en base consolidada i no pot suposar perjudicis desproporcionats per al conjunt o parts del sistema financer, ni pot crear obstacles al funcionament del mercat interior.

Article 9. Societats financeres de cartera o societats financeres mixtes de cartera que tinguin com a filials tant una entitat bancària com una empresa d’inversió

D’acord amb el que s’estableix a la lletra a de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera tingui com a filials almenys una entitat bancària i una empresa d’inversió, els requisits aplicables sobre la base de la situació consolidada de la societat financera de cartera o de la societat financera mixta de cartera s’han d’aplicar a l’entitat bancària.

Article 10. Aplicació dels requisits del títol V en base consolidada

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra c de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les empreses matrius i les seves filials subjectes a la referida Llei i a aquest Reglament han de complir les obligacions establertes en el títol V en base consolidada o subconsolidada, i han de vetllar per la coherència i l’adequada integració dels sistemes, procediments i mecanismes amb què hagin de comptar, per tal de poder facilitar qualsevol tipus de dades i informació pertinents a efectes de supervisió. En particular, han de vetllar perquè les filials que no estiguin subjectes a aquest Reglament disposin de sistemes, procediments i mecanismes que garanteixen el compliment d’aquestes disposicions.

2. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc addicional, d’acord amb l’article 272, a l’hora d’aplicar l’article 59 en base consolidada o subconsolidada, si un ens establert en un país tercer i inclòs en la consolidació d’acord amb l’article 10 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió vulnera el que estableixen els articles 270 o 271, sempre que aquesta infracció sigui significativa per al perfil de risc global del grup.

3. Les obligacions que resultin del títol V relatives a empreses filials que no es trobin per si mateixes subjectes al que disposa aquest Reglament no són aplicables si l’entitat matriu o les entitats controlades per una societat financera de cartera matriu o una societat financera mixta de cartera matriu poden demostrar a l’AFA que l’aplicació del títol V és il·lícit conforme a l’ordenament jurídic del país tercer on estigui establerta la filial.

Article 11. Excepció a l’aplicació dels requisits de fons propis en base consolidada als grups d’empreses d’inversió

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA, com a supervisor en base consolidada, té la capacitat d’eximir, cas per cas, de l’aplicació, en base consolidada, del títol III d’aquest Reglament i de la secció segona, del capítol tercer, del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sempre que:



Quan es compleixin els criteris establerts en el primer paràgraf, cada empresa d’inversió establerta al Principat d’Andorra ha de comptar amb sistemes que permetin fer el seguiment i el control de les fonts de capital i finançament de totes les societats financeres de cartera, empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars del grup.

2. L’AFA també pot aplicar l’exempció si les societats financeres de cartera posseeixen un import de fons propis inferior al calculat en virtut de lletra d de l’apartat 1, però no inferior a la suma dels requisits de fons propis que es requereixen amb caràcter individual a les empreses d’inversió, les entitats financeres, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació, i l’import total de tot possible passiu contingent a favor de les empreses d’inversió, les entitats financeres, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les empreses de serveis auxiliars que, d’una altra manera, serien objecte de consolidació. A efectes d’aquest apartat, els requisits de fons propis per a les empreses d’inversió, entitats financeres, societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i empreses de serveis auxiliars són requisits de fons propis nocionals.

Article 12. Excepció a l’aplicació dels requisits de ràtio de palanquejament en base consolidada als grups d’empreses d’inversió

D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan totes els ens d’un grup d’empreses d’inversió, inclosa l’empresa matriu, siguin empreses d’inversió que estiguin exemptes de l’aplicació dels requisits establerts al títol VII de forma individual de conformitat amb el que disposa l’apartat 4 de l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’empresa d’inversió matriu pot optar per no aplicar en base consolidada els requisits establerts en el títol VII d’aquest Reglament.

Article 13. Supervisió de les empreses d’inversió exemptes d’aplicar els requisits de fons propis en base consolidada

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les empreses d’inversió d’un grup al qual s’hagi concedit l’exempció prevista en l’article 11 han de notificar a l’AFA els riscos que puguin debilitar la seva situació financera, inclosos els derivats de la composició i l’origen dels seus fons propis, el seu capital intern i el seu finançament.

2. Quan l’AFA, com a autoritat encarregada de la supervisió prudencial de l’empresa d’inversió, renunciï a imposar l’obligació de supervisió en base consolidada segons el que preveu l’article 11, ha d’adoptar altres mesures adequades per vigilar els riscos, en particular els grans riscos, en el conjunt del grup, inclosa qualsevol empresa que no estigui establerta al Principat d’Andorra.

3. Quan l’AFA, com a autoritat encarregada de la supervisió prudencial de l’empresa d’inversió, renunciï a aplicar els requisits de fons propis en base consolidada, de conformitat amb l’article 11, els requisits que s’estableixen en el títol VIII s’han d’aplicar de forma individual.

Títol II. Fons propis

Capítol primer. Elements dels fons propis

Secció primera. Capital de nivell 1 ordinari

Article 14. Elements de capital de nivell 1 ordinari

1. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’entitat pot incloure en el capital de nivell 1 ordinari els beneficis interins o de tancament d’exercici abans que aquesta entitat hagi adoptat un acord formal que confirmi els resultats finals de l’exercici, només amb l’autorització prèvia de l’AFA. L’AFA ha de concedir l’autorització quan es compleixin les condicions següents:



La verificació dels beneficis provisionals o de tancament d’exercici ha d’oferir garanties suficients de que els beneficis esmentats s’han avaluat d’acord amb els principis establerts en el marc comptable aplicable.

2. L’AFA ha d’avaluar si les emissions dels instruments del capital de nivell 1 ordinari compleixen els criteris establerts a l’article 15. Pel que fa a les emissions posteriors al 20 de desembre del 2018, les entitats han de classificar els instruments de capital com a instruments de capital de nivell 1 ordinari únicament després de la concessió de l’autorització de l’AFA.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el significat del terme previsible, a l’efecte de determinar si s’ha deduït tota despesa possible o dividend previsible, de conformitat amb la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article.

Article 15. Instruments de capital de nivell 1 ordinari

1. Tal com disposa la lletra b de l’apartat 3, de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments constitutius del capital de nivell 1 ordinari només quan concorren totes les condicions següents:



Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra j del paràgraf primer tot i que s’incloguin els instruments en el capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 en virtut de l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, sempre que tinguin la mateixa prioritat en l’ordre de prelació de pagaments.

2. Es considera que es compleixen les condicions establertes en la lletra i de l’apartat 1 tot i que l’import del principal dels instruments de capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 s’amortitzi de forma permanent.

Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra f de l’apartat 1 tot i la reducció de l’import principal de l’instrument de capital en un procés de resolució o com a conseqüència d’una amortització dels instruments de capital exigits per l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB).

Es considera que es compleix la condició establerta a la lletra g de l’apartat 1 tot i que les disposicions que regulen l’instrument de capital indiquin de forma expressa o implícita que l’import del principal de l’instrument ha de o pot reduir en procés de resolució o com a conseqüència d’una amortització dels instruments de capital exigits per l’AREB.

3. Es considera que es compleix la condició establerta en l’incís iii de la lletra h de l’apartat 1 tot i que l’instrument pagui un dividend múltiple, sempre que aquest dividend no doni lloc a una distribució que representi una càrrega desproporcionada per als fons propis.

4. A efectes de l’incís i de la lletra h de l’apartat 1, la distribució diferenciada ha de reflectir únicament els drets de vot diferenciats. Referent a això, només s’ha d’aplicar una distribució més alta als instruments del capital de nivell 1 ordinari amb menys drets de vot o sense dret de vot.

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el següent:

Article 16. Conseqüències si els instruments de capital de nivell 1 ordinari deixen de reunir les condicions previstes

D’acord amb el que s’estableix a la lletra c de l’apartat 3 de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 1 ordinari deixa de reunir les condicions que preveu l’article 15 d’aquest Reglament, és aplicable el següent:

Article 17. Instruments de capital subscrits per les autoritats públiques en situacions d’urgència

En situacions d’urgència, l’AFA pot autoritzar les entitats a incloure en el capital de nivell 1 ordinari els instruments de capital que compleixin almenys les condicions establertes en les lletres b a e de l’apartat 1 de l’article 15, sempre que:

Article 18. Cobertures de fluxos d’efectiu i canvis en el valor dels passius propis

1. D’acord amb el que estableix la lletra b de l’apartat 5 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i sense perjudici del que disposa la lletra b de l’apartat 2 d’aquest mateix article, una entitat pot incloure en els seus fons propis l’import de les pèrdues o els guanys dels seus passius sempre que es compleixin les condicions següents:



2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar què constitueix l’estreta correspondència entre el valor dels bons i el valor dels actius, segons es menciona a la lletra c de l’apartat 1.

Article 19. Ajustaments per risc de crèdit

Tal com disposa l’apartat 3 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han d’aplicar el que disposa l’article 65 d’aquest Reglament a tots els seus actius valorats al valor raonable quan calculin l’import dels seus fons propis i, a més, han de deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de tot ajust de valor addicional que sigui necessari.

Article 20. Deducció de determinats elements com a alternativa a la seva ponderació al 1.250%

D’acord amb el que s’estableix a la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de l’exposició de determinats elements que reben una ponderació de risc del 1.250%, com a alternativa a l’aplicació d’aquesta ponderació del 1.250%. Els elements subjectes a aquesta deducció són els següents:

Article 21. Deducció d’actius intangibles

1. Als efectes del que disposa la lletra b de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels actius intangibles que s’han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, de la manera següent:



2. Les inversions en aplicacions informàtiques que es poden acollir a l’exempció de la deducció dels elements de capital de nivell 1 ordinari (inversions en aplicacions informàtiques elegibles) han de complir la lletra a i la lletra b o c següents:



Es consideren nous els productes, serveis o processos les característiques o aplicacions dels quals, des del punt de vista tecnològic, difereixin substancialment de les existents amb anterioritat;

3. El tractament que s’ha de donar a les inversions en aplicacions informàtiques que compleixin els requisits establerts en l’apartat 2 és el següent:



4. Malgrat el que disposa l’incís i de la lletra b i la lletra c de l’apartat 3, el termini de cinc anys d’exempció de deducció del capital de nivell 1 ordinari de les inversions en aplicacions informàtiques elegibles es pot ampliar al nombre d’anys de vida útil de l’actiu intangible en qüestió, mitjançant una sol·licitud motivada a l’AFA per part de l’entitat, acompanyada d’un informe d’un expert independent que acrediti la vida útil restant de la inversió en qüestió.

Article 22. Deducció d’actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs

1. Als efectes del que disposa la lletra c de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs que han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, d’acord amb aquest article.

2. Excepte quan es compleixi el que disposa l’apartat 3, l’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs s’ha de calcular sense detreure d’aquest import l’import dels passius per impostos diferits connexos de l’entitat.

3. L’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs pot reduir-se per l’import dels passius per impostos diferits connexos de l’entitat, sempre que es compleixen les condicions següents:



4. Els passius per impostos diferits connexos de l’entitat utilitzats a efectes del que estableix l’apartat 3 no poden incloure els passius per impostos diferits que redueixen l’import d’actius intangibles o d’actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides que hagin de ser deduïts.

5. L’import dels passius per impostos diferits connexos a què es refereix l’apartat 4 s’ha de distribuir entre els elements següents:



Les entitats han de distribuir els passius per impostos diferits connexos d’acord amb la part d’actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs que representin els elements indicats a les lletres a i b.

Article 23. Impostos abonats per excés, pèrdues fiscals retrotretes i actius per impostos diferits que no depenen de rendiments futurs

1. No s’han de deduir dels fons propis i estan subjectes a ponderació de risc, de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III, els conceptes següents:



2. Els actius per impostos diferits que no depenen de rendiments futurs es limiten als actius per impostos diferits que es deriven de diferències temporànies, quan es compleixen totes les condicions següents:



Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 100% als actius per impostos diferits quan es compleixin les condicions establertes en les lletres a, b i c.

Article 24. Deducció dels actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides

1. Als efectes del que disposa la lletra d de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de l’import dels actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides que s’ha de deduir s’han de detreure els imports següents:



Els actius utilitzats per reduir l’import a deduir han de rebre una ponderació de risc d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III.

2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els criteris que ha d’aplicar l’AFA per permetre que una entitat redueixi l’import dels actius del fons de pensió de jubilació de prestacions definides, de conformitat amb la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article.

Article 25. Deducció dels instruments propis de capital de nivell 1 ordinari

Als efectes del que disposa la lletra e de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els instruments propis del capital de nivell 1 ordinari basant-se en les posicions llargues brutes, amb les excepcions següents:

Article 26. Inversions significatives en un ens del sector financer

Als efectes de la deducció esmentada en la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’entén que l’entitat té una inversió significativa en un ens del sector financer quan es doni qualsevol de les circumstàncies següents:

Article 27. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer i quan l’entitat té una tinença recíproca destinada a incrementar artificialment els seus fons propis

Les entitats han d’efectuar les deduccions a què es refereixen les lletres f, g i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

Article 28. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions a què es refereixen les lletres g i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

Article 29. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari quan l’entitat no tingui una inversió significativa en un ens del sector financer

1. Als efectes del que disposa la lletra g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:



2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.

3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 1 ordinari que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 ordinari a deduir d’acord amb l’apartat 1, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per la proporció que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:



4. L’import de la tinença a què es refereix la lletra g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, un cop aplicades les disposicions dels incisos i a iii de la lletra a de l’apartat 1, no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III, i al que estableix al capítol cinquè del títol III, segons escaigui.

5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 ordinari que es pondera per risc d’acord amb l’apartat 4, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

Article 30. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari quan l’entitat tingui una inversió significativa en un ens del sector financer

Als efectes del que disposa la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import pertinent a deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari ha d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes cinc o menys dies hàbils i s’ha de determinar d’acord amb els articles 27 i 28, així com els articles 31 i 32.

Article 31. Exempció de la deducció a efectuar en els elements del capital de nivell 1 ordinari

1. A l’hora d’efectuar les deduccions que s’estableixen en les lletres c i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats no tenen l’obligació de deduir els imports dels elements que s’especifiquen en les lletres a i b d’aquest apartat que en termes agregats siguin iguals o inferiors a l’import llindar indicat a l’apartat 2:



2. Als efectes de l’apartat 1, l’import llindar ha de ser igual a l’import que figura a la lletra a d’aquest apartat multiplicat pel percentatge que figura a la lletra b d’aquest apartat:



3. Als efectes de l’apartat 1, les entitats han de determinar la part dels actius per impostos diferits en l’import total dels elements del capital de nivell 1 ordinari que no han de deduir-se dividint l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:



La proporció d’inversions significatives en l’import total de les partides que no han de deduir-se és igual a un, menys la proporció esmentada en el paràgraf primer.

4. Els imports dels elements que no es dedueixen d’acord amb l’apartat 1 tenen una ponderació de risc del 250%.

Article 32. Requisits de la deducció en cas de consolidació, de supervisió addicional o de sistemes institucionals de protecció

1. Als efectes del càlcul dels fons propis en base individual, consolidada o subconsolidada, quan l’AFA requereixi o permeti a les entitats l’aplicació del mètode 1, el 2 o el 3 de l’annex I de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, l’AFA pot permetre que les entitats no dedueixin la tinença d’instruments de fons propis d’un ens del sector financer en el qual l’entitat matriu, la societat financera de cartera matriu, la societat financera mixta de cartera matriu o l’entitat tinguin una inversió significativa, sempre que es compleixin les condicions establertes en les lletres a a e d’aquest apartat:



El mètode escollit s’ha d’aplicar posteriorment de forma constant.

2. Per tal de calcular els fons propis en base individual o subconsolidada, les entitats subjectes a supervisió amb base consolidada d’acord amb la secció segona i la secció tercera del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, com també amb la secció segona del capítol segon del títol I d’aquest Reglament, no han de deduir la tinença d’instruments de fons propis emesos per ens del sector financer inclosos en l’àmbit d’aplicació de la supervisió consolidada, llevat que l’AFA determini que aquestes deduccions són necessàries amb fins específics, en particular la separació estructural de les activitats bancàries i la planificació de la resolució.

L’aplicació del plantejament indicat en el paràgraf primer no pot suposar perjudicis desproporcionats per al conjunt o parts del sistema financer de països tercers, de manera que es creï o formi un obstacle al funcionament dels respectius mercats interiors.

3. Per calcular els fons propis en base individual o subconsolidada, l’AFA pot permetre a les entitats que no dedueixin la tinença d’instruments de fons propis en els casos següents:



4. Les tinences en relació amb les quals no s’apliqui la deducció d’acord amb els apartats 1, 2 o 3 es consideren exposicions i es ponderen per risc d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, com també amb la secció segona del capítol tercer del títol III d’aquest Reglament.

5. Quan l’entitat apliqui el mètode 1, el 2 o el 3 de l’annex I de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, ha de publicar els seus requisits de fons propis addicionals i la ràtio d’adequació del capital del conglomerat financer, calculats de conformitat amb l’article 7 i l’annex I d’aquesta mateixa Llei.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar les condicions d’aplicació dels mètodes de càlcul indicats en l’annex I, part II de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers a efectes de les opcions de deducció a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.

Secció segona. Capital de nivell 1 addicional

Article 33. Instruments de capital de nivell 1 addicional

1. D’acord amb el que estableix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments de capital de nivell 1 addicional només si concorren les condicions següents:



Es considera que es compleix la condició establerta en la lletra d del paràgraf primer, malgrat que s’incloguin els instruments en el capital de nivell 1 addicional o de nivell 2 en virtut de l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, sempre que tinguin la mateixa prioritat en l’ordre de prelació de pagaments.

2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els conceptes següents:

Article 34. Restriccions a la cancel·lació de distribucions per instruments de capital de nivell 1 addicional, i condicions que podrien impedir la recapitalització de l’entitat

Als efectes del que disposen l’incís v de la lletra l i la lletra o de l’apartat 1 de l’article 33, les disposicions que regulen els instruments de capital de nivell 1 addicional no poden incloure, en particular, el següent:

Article 35. Amortització o conversió d’instruments de capital de nivell 1 addicional

1. Als efectes del que disposa la lletra n de l’apartat 1 de l’article 33, als instruments de capital de nivell 1 addicional els són aplicables les disposicions següents:



2. L’amortització o la conversió d’instruments de capital de nivell 1 addicional han de generar, en virtut del marc comptable aplicable, elements que puguin considerar-se elements de capital de nivell 1 ordinari.

3. L’import dels instruments de capital de nivell 1 addicional reconegut en elements de capital de nivell 1 addicional es limita a l’import mínim d’elements de capital de nivell 1 ordinari que es generaria si l’import del principal dels instruments de capital de nivell 1 addicional s’amortitzés totalment o es convertís en instruments de capital de nivell 1 ordinari.

4. L’import agregat d’instruments de capital de nivell 1 addicional que s’ha d’amortitzar o convertir-se en el moment en què es produeixi la circumstància desencadenant no ha de ser inferior al més baix dels imports següents:



5. Quan es produeixi una circumstància desencadenant, les entitats han de procedir de la manera següent:



6. Una entitat que emet instruments de capital de nivell 1 addicional que es converteixen en capital de nivell 1 ordinari en el moment de produir-se una circumstància desencadenant ha de garantir que el seu capital social autoritzat sigui suficient en tot moment per poder convertir tots els esmentats instruments de capital de nivell 1 addicional en accions en cas que es produeixi l’esmentada circumstància desencadenant. Totes les autoritzacions necessàries s’han d’obtenir en la data d’emissió dels instruments convertibles de capital de nivell 1 addicional. L’entitat ha de mantenir en tot moment l’autorització prèvia necessària per emetre instruments de capital de nivell 1 ordinari en què es convertirien els instruments de capital de nivell 1 addicional en cas de produir-se una circumstància desencadenant.

7. Una entitat que emet instruments de capital de nivell 1 addicional que es converteixen en capital de nivell 1 ordinari en el moment de produir-se una circumstància desencadenant ha de vetllar perquè no hi hagi obstacles de procediment per a aquesta conversió, de conformitat amb la seva escriptura de constitució, els seus estatuts o estipulacions contractuals.

Article 36. Conseqüències en el cas que els instruments del capital de nivell 1 addicional deixin de reunir les condicions previstes

D’acord amb el que estableix la lletra c de l’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 1 addicional deixa de reunir les condicions que preveu l’apartat 1 de l’article 33, és aplicable el següent:

Article 37. Deducció de la tinença d’instruments propis de capital de nivell 1 addicional

Als efectes del que disposa la lletra a de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular la tinença dels instruments propis del capital de nivell 1 addicional basant-se en les posicions llargues brutes, tenint en compte les excepcions següents:

Article 38. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional d’ens del sector financer quan l’entitat tingui una tinença recíproca destinada a incrementar artificialment els fons propis

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres b, c i d de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

Article 39. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres c i d de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

Article 40. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional quan l’entitat no tingui una inversió significativa en un ens del sector financer

1. Als efectes del que disposa la lletra c de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:



2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.

3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 1 addicional que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 addicional que s’ha de deduir d’acord amb l’apartat 1 multiplicant l’import especificat en la lletra a d’aquest apartat per la proporció especificada en la lletra b d’aquest apartat:



4. L’import de les tinences a què es refereix la lletra c de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat un cop aplicades les disposicions dels incisos i, ii i iii de la lletra a de l’apartat 1 no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i la secció segona del capítol tercer del títol III, i amb el que estableix al capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament.

5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 1 addicional que es pondera per risc conforme a l’apartat 4 multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

Secció tercera. Capital de nivell 2

Article 41. Instruments de capital de nivell 2

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital i préstecs subordinats es consideren instruments de capital de nivell 2 si compleixen els requisits següents:

Article 42. Amortització dels instruments de capital de nivell 2

Tal com disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, la mesura en què els instruments de capital de nivell 2 es consideren elements del capital de nivell 2 en els cinc anys anteriors al seu venciment s’ha de calcular multiplicant el resultat obtingut en el càlcul a què es refereix la lletra a següent per l’import a què es refereix la lletra b següent:

Article 43. Conseqüències en cas que els instruments de capital de nivell 2 deixin de reunir les condicions previstes

Tal com disposa la lletra d de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si un instrument de capital de nivell 2 deixa de reunir les condicions que preveu l’article 41, s’ha d’aplicar el següent:

Article 44. Deducció de la tinença d’instruments propis de capital de nivell 2

Als efectes de la lletra a de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els instruments propis basant-se en les posicions llargues brutes, amb les excepcions següents:

Article 45. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 2 d’ens del sector financer quan l’entitat tingui una tinença recíproca destinada a incrementar artificialment els fons propis

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres b, c i d de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió d’acord amb el següent:

Article 46. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 2 d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres c i d de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió d’acord amb el següent:

Article 47. Deducció dels instruments de nivell 2 quan l’entitat no tingui una inversió significativa en un ens pertinent

1. Als efectes de la lletra c de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import pertinent a deduir multiplicant l’import a què es refereix la lletra a d’aquest apartat pel factor que resulta del càlcul a què es refereix la lletra b d’aquest apartat:



2. Les entitats han d’excloure les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils de l’import a què es refereix la lletra a de l’apartat 1, i del càlcul del factor a què es refereix la lletra b de l’apartat 1.

3. L’import a deduir d’acord amb l’apartat 1 s’ha de distribuir entre tots els instruments de capital de nivell 2 que es posseeixin. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 2 que s’hagi de deduir d’acord amb l’apartat 1, multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per la proporció que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:



4. L’import de la tinença a què es refereix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que sigui igual o inferior al 10% del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat, un cop aplicades les disposicions dels incisos i a iii de la lletra a de l’apartat 1, no s’ha de deduir i està subjecte a les ponderacions de risc aplicables d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió o amb la secció cinquena del capítol tercer del títol III d’aquesta Llei, segons correspongui, i amb la secció segona del capítol tercer del títol III i el capítol cinquè del títol III d’aquest Reglament, segons correspongui.

5. Les entitats han de determinar la quantitat de cada instrument de capital de nivell 2 que es pondera per risc conforme a l’apartat 4 multiplicant l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

Secció quarta. Requisits generals dels fons propis

Article 48. Distribucions basades en instruments de fons propis

1. D’acord amb el que disposa la lletra a de l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA ha de concedir l’autorització perquè els instruments de capital dels quals una entitat té discreció per decidir pagar distribucions en una forma diferent de l’efectiu o un instrument de fons propis, es qualifiquin com a instruments de capital de nivell 1 ordinari, instruments de capital de nivell 1 addicional o instruments de capital de nivell 2, únicament quan consideri que es compleixen totes les condicions següents:



2. D’acord amb el que disposa la lletra b de l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden utilitzar un índex general de mercat com una de les bases per determinar el nivell de distribucions dels instruments de capital de nivell 1 addicional i els de nivell 2.

3. L’apartat 2 no s’aplica quan l’entitat sigui una societat de referència en l’índex general de mercat esmentat, llevat que es compleixin les dos condicions següents:



4. Les entitats han de publicar i revelar els índexs generals de mercat en què es basin els seus instruments de capital.

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar les condicions d’acord amb les quals els índexs poden considerar-se índexs generals, a efectes de l’apartat 2 d’aquest article.

Article 49. Requisits de les deduccions i el venciment de les posicions curtes

Els requisits de venciment per a les posicions curtes a què fan referència la lletra a de l’article 28, la lletra a de l’article 39 i la lletra a de l’article 46 es consideren aplicables respecte a les posicions que es posseeixin quan es compleixin les condicions següents:

Article 50. Tinences d’instruments de capital a través d’índexs

1. Als efectes del que es disposa en la lletra a de l’article 25, la lletra a de l’article 28, la lletra a de l’article 37, la lletra a de l’article 39, la lletra a de l’article 44 i la lletra a de l’article 46, les entitats poden reduir el volum de la seva posició llarga en un instrument de capital en la porció d’un índex que s’elabori de la mateixa exposició subjacent que s’està cobrint, sempre que:



2. Quan l’AFA hagi donat la seva autorització prèvia, l’entitat pot utilitzar una estimació conservadora de l’exposició subjacent de l’entitat als instruments de capital inclosos en índexs, com a alternativa al càlcul per part de l’entitat de la seva exposició als elements previstos en les lletres a i/o b:



3. L’AFA ha de concedir l’autorització a què es refereix l’apartat 2 només si l’entitat demostra, a criteri de l’AFA, que tindria dificultats pràctiques per fer el seguiment de la seva exposició subjacent als elements referits en l’apartat 2, lletres a i/o b, segons sigui procedent.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació específic per precisar el següent:

Capítol segon. Interessos minoritaris i instruments de capital de nivell 1 addicional i del capital de nivell 2 emesos per filials

Article 51. Interessos minoritaris inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat

1. D’acord amb el que disposa la lletra a de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels interessos minoritaris d’una filial inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat deduint dels mateixos interessos el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:



2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, els interessos minoritaris d’aquesta filial no poden ser inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat.

3. Quan l’AFA eximeixi dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els interessos minoritaris de les filials a què s’aplica l’exempció no s’han de tenir en compte en els fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.

4. L’AFA pot decidir no aplicar aquest article a una societat financera de cartera matriu que satisfaci la totalitat de les condicions següents:



Si després del 24 de gener del 2019, una societat financera de cartera matriu que compleixi les condicions establertes en el paràgraf primer passa a ser una societat financera mixta de cartera matriu, l’AFA pot concedir l’excepció a què es refereix el paràgraf primer sempre que compleixi les condicions establertes en el paràgraf esmentat.

5. Quan les entitats establertes en un sistema de protecció institucional subjecte a les condicions establertes en l’apartat 7 de l’article 79 hagin establert un sistema de garantia recíproca que disposi que no hi ha cap obstacle material, pràctic o jurídic, actual o futur, per transferir l’import dels fons propis que superi els requisits regulatoris de la contrapart a l’entitat bancària, aquestes entitats estan exemptes de les disposicions d’aquest article relatives a les deduccions i poden reconèixer qualsevol interès minoritari derivat del sistema de garantia recíproca en la seva totalitat.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el càlcul de la subconsolidació requerit, de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article i amb els articles 52 i 53 d’aquest Reglament.

Article 52. Instruments de capital de nivell 1 admissibles inclosos en el capital de nivell 1 consolidat

1. D’acord amb el que disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import del capital de nivell 1 admissible d’una filial que està inclòs en els fons propis consolidats, detraient del capital de nivell 1 admissible d’aquesta empresa el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:



2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, el capital de nivell 1 admissible d’aquesta filial no pot ser inclòs en el capital de nivell 1 consolidat.

3. Quan l’AFA eximeixi de l’aplicació dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital de nivell 1 de les filials a què s’aplica l’exempció no poden ser reconeguts com a fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.

Article 53. Capital de nivell 1 admissible inclòs en el capital de nivell 1 addicional consolidat

D’acord amb el que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sense perjudici del que disposen els apartats 4 i 5 de l’article 51 d’aquest Reglament, les entitats han de determinar l’import del capital de nivell 1 admissible d’una filial inclòs en el capital de nivell 1 addicional consolidat detraient del capital de nivell 1 admissible d’aquesta filial inclòs en el capital de nivell 1 consolidat els interessos minoritaris de la mateixa filial inclosos en el capital de nivell 1 ordinari consolidat.

Article 54. Fons propis admissibles inclosos en els fons propis consolidats

1. D’acord amb el que disposa la lletra d de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar l’import dels fons propis admissibles d’una filial inclosos en els fons propis consolidats detraient dels fons propis admissibles d’aquesta filial el resultat de multiplicar l’import a què es refereix la lletra a pel percentatge indicat en la lletra b:



2. El càlcul a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en base subconsolidada per a cada filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Una entitat pot optar per no realitzar aquest càlcul per a una filial prevista en l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Quan una entitat adopti aquesta decisió, els fons propis admissibles d’aquesta filial no poden ser inclosos en els fons propis consolidats.

3. Quan l’AFA eximeixi de l’aplicació dels requisits prudencials de forma individual, tal com preveu l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments dels fons propis de les filials a què s’aplica l’exempció han de ser reconeguts com a fons propis en base subconsolidada o consolidada, segons escaigui.

Article 55. Instruments de fons propis admissibles inclosos en el capital de nivell 2 consolidat

D’acord amb el que disposa la lletra e de l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, malgrat el que disposen els apartats 4 i 5 de l’article 51 d’aquest Reglament, les entitats han de determinar l’import dels fons propis admissibles d’una filial inclosos en el capital de nivell 2 consolidat, detraient dels fons propis admissibles d’aquesta empresa que estan inclosos en els fons propis consolidats, el capital de nivell 1 admissible de la mateixa empresa que està inclòs en el capital de nivell 1 consolidat.

Capítol tercer. Participacions qualificades fora del sector financer

Article 56. Ponderació del risc i prohibició de les participacions qualificades fora del sector financer

1. Tota participació qualificada superior al 15% del capital admissible de l’entitat en una empresa diferent de les que s’indiquen a continuació es troba subjecta al que disposa l’apartat 3:



2. L’import total de les participacions qualificades d’una entitat en empreses diferents d’aquelles a què es refereixen les lletres a i b de l’apartat 1 que excedeixi el 60% del capital admissible d’aquesta entitat es troba subjecte al que disposa l’apartat 3.

3. En relació amb les participacions qualificades de les entitats a què es refereixen els apartats 1 i 2 anteriors, és aplicable el següent:

Article 57. Opció enfront de la ponderació del risc del 1.250%

Com a opció enfront de l’aplicació d’una ponderació de risc del 1.250% als imports que excedeixin els límits especificats en els apartats 1 i 2 de l’article 56, les entitats poden deduir aquests imports dels elements del capital de nivell 1 ordinari d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 58. Excepcions

1. Les accions d’empreses diferents d’aquelles a què fan referència les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 56 no s’han d’incloure en el càlcul dels límits de capital admissible que s’especifiquen en l’article esmentat si es dona alguna de les circumstàncies següents:



2. Les accions que no tinguin el caràcter d’immobilitzacions financeres, d’acord amb el marc comptable aplicable, no s’han d’incloure en el càlcul previst en l’article 56.

Títol III. Requisits de capital

Capítol primer. Requisits generals, valoració i comunicació

Secció primera. Nivell de fons propis necessaris

Article 59. Requisits de fons propis

1. L’import total de l’exposició al risc s’ha de calcular com la suma de les lletres a a f d’aquest apartat, tenint en compte les disposicions establertes en l’apartat 2:



2. En el càlcul de l’import total de l’exposició en risc a què es refereix l’apartat 1, s’han d’aplicar les disposicions següents:

Article 60. Requisits de capital inicial en condicions normals de funcionament

Els fons propis d’una entitat no poden arribar a ser inferiors a l’import de capital inicial requerit per la legislació vigent en cada moment per a l’autorització d’una entitat de nova creació.

Article 61. Excepció per a carteres de negociació de petit volum

1. D’acord amb el que s’estableix en la lletra a l’apartat 2 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan les entitats calculin el volum de les operacions de balanç i de fora de balanç per aplicar l’exempció per a carteres de negociació de petit volum, les entitats han d’aplicar el següent:



2. D’acord amb el que s’estableix en la lletra b de l’apartat 2 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si una entitat deixa de complir el que disposa la lletra b de l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió ho ha de notificar a l’AFA immediatament. Si l’AFA, després d’efectuar una avaluació, considera que no es compleix el que disposa la lletra a de l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i així ho notifica a l’entitat, aquesta última ha de deixar d’aplicar l’apartat primer a partir de la data següent de presentar la informació.

Secció segona. Exigències en matèria de càlcul i de comunicació de la informació

Article 62. Obligacions específiques de comunicació

1. D’acord amb l’apartat 3 de l’article 52 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de comunicar semestralment a l’AFA les dades per a cada un dels mercats immobiliari nacionals als quals estiguin exposades:



2. L’AFA ha de publicar anualment en base agregada les dades que s’especifiquen en les lletres a a f de l’apartat 1, juntament amb dades històriques, quan disposi d’aquestes dades.

3. L’AFA pot elaborar el comunicat tècnic per especificar els formats, definicions, freqüències i dates de comunicació, així com les solucions informàtiques, dels elements a què es refereix l’apartat 1.

Secció tercera. Requisits específics aplicables a la cartera de negociació, a la seva gestió, a la seva valoració prudent i a les cobertures internes

Article 63. Gestió de la cartera de negociació

D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 2 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’entitat ha de gestionar les seves posicions o conjunts de posicions de la cartera de negociació d’acord amb el següent:

Article 64. Inclusió a la cartera de negociació

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de disposar de polítiques i procediments clarament definits per determinar les posicions que s’han d’incloure a la cartera de negociació per a finalitats de càlcul dels requisits de capital, de manera coherent amb els criteris que estableix l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i la definició de cartera de negociació establerta al punt 23 de l’apartat 1 de l’article 4 d’aquest Reglament, tenint en compte les capacitats i les pràctiques de l’entitat en matèria de gestió de risc. L’entitat ha de documentar íntegrament el compliment d’aquests procediments i polítiques i els ha de sotmetre a auditoria interna periòdicament.

2. Les entitats han de disposar de polítiques i procediments clarament definits per a la gestió global de la cartera de negociació. Aquests procediments i polítiques s’han de referir com a mínim als elements següents:

Article 65. Requisits de valoració prudents

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, totes les posicions de la cartera de negociació han d’estar subjectes a les normes de valoració prudent que s’especifiquen en aquest article. Les entitats han de garantir, en particular, que la valoració prudent de les posicions de la cartera de negociació generin un grau de certesa adequat, tenint en compte la naturalesa dinàmica d’aquestes posicions, les exigències de solidesa prudencial i la manera de funcionament i l’objectiu dels requisits de capital pel que fa a les posicions de la cartera de negociació.

2. Les entitats han d’establir i mantenir sistemes i controls suficients per facilitar estimacions de valor prudents i fiables. Els sistemes i controls han d’incloure almenys els elements següents:



3. Les entitats han de valorar les posicions de la seva cartera de negociació almenys diàriament.

4. Sempre que sigui possible, han de valorar les seves posicions a preus de mercat, fins i tot quan apliquin el tractament en matèria de fons propis reservat a la cartera de negociació.

5. En valorar a preus de mercat, s’ha d’utilitzar l’extrem més prudent de l’interval preu de compra/ preu de venda, llevat que l’entitat pugui liquidar a preus mitjans de mercat. Quan les entitats apliquin aquesta excepció, han d’informar cada sis mesos l’AFA sobre les posicions de què es tracti i han de presentar proves que poden liquidar a preus mitjans de mercat.

6. Quan no sigui possible la valoració a preus de mercat, les entitats han de valorar de forma prudent les seves posicions i carteres mitjançant un model, fins i tot quan calculin els requisits de fons propis relatius a les posicions de la cartera de negociació.

7. A l’hora de valorar segons un model, les entitats han de complir els requisits següents:



A efectes de la lletra d, el model s’ha de desenvolupar o aprovar-se independentment del departament de negociació i ha de ser provat de forma independent. També han de validar-se les fórmules matemàtiques, les hipòtesis utilitzades i els programes informàtics.

8. A més de la valoració diària a preus de mercat o segons un model, les entitats han de realitzar una verificació de preus independent. La verificació dels preus de mercat i de les dades del model ha de dur-la a terme una persona o departament independent de les persones o els departaments que es beneficien de la cartera de negociació, amb una periodicitat, com a mínim, mensual (o més freqüentment, en funció de la naturalesa del mercat o de l’activitat de negociació). Quan no es disposi de fonts independents per determinar preus o les fonts per determinar preus siguin més subjectives, resulta adequat adoptar mesures prudents, tals com ajustos de valoració.

9. Les entitats han d’establir i mantenir procediments per prendre en consideració els ajustos de valoració.

10. Les entitats han de prendre formalment en consideració els ajustos de valoració següents: diferencials de crèdit no meritats, costos de tancament, riscos operatius, incertesa dels preus de mercat, cancel·lació anticipada, costos d’inversió i de finançament, costos administratius futurs i, quan sigui procedent, el risc associat a la utilització d’un model.

11. Les entitats han d’establir i mantenir procediments per calcular un ajust de la valoració corrent de les posicions menys líquides, que poden sorgir, en particular, com a conseqüència de fets relacionats amb el mercat o situacions que afectin l’entitat; per exemple, posicions concentrades o posicions en què el període inicialment previst de manteniment s’hagi sobrepassat. Les entitats han de realitzar aquests ajustos, si escau, de forma addicional a qualsevol modificació del valor de la posició que resultin necessaris, a efectes d’informació financera, i han de reflectir en aquests ajustos la liquiditat de la posició. En el marc d’aquests procediments, les entitats han de tenir en compte diversos factors per determinar si és necessari un ajust de valoració de les posicions menys líquides. Entre aquests factors figuren els següents:



12. En la utilització de valoracions de tercers o segons un model, les entitats han de considerar la conveniència d’efectuar un ajust de valoració. Així mateix, les entitats han de considerar la necessitat de preveure ajustos per a les posicions menys líquides i revisar de forma contínua la seva adequació. Les entitats han de valorar explícitament la necessitat d’avaluació dels ajustos relatius a la incertesa dels valors dels paràmetres usats en els models.

13. Respecte de productes complexos, com ara exposicions de titulització i derivats de crèdit d’enèsim impagament, les entitats han d’avaluar explícitament la necessitat de realitzar ajustos de valoració per reflectir el risc de model associat a la utilització d’un mètode de valoració potencialment incorrecte i el risc de model associat a la utilització de paràmetres de calibratge inobservables (i potencialment incorrectes) en el model de valoració.

14. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar la valoració prudent de les posicions de la cartera de negociació tal com es requereix en l’apartat 1.

Article 66. Cobertures internes

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 4 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les cobertures internes han de tenir, en particular, les característiques següents:



2. L’apartat 1 s’aplica sense perjudici de les disposicions aplicables a les posicions cobertes que es trobin excloses de la cartera de negociació.

3. Malgrat el que disposen els apartats 1 i 2, quan una entitat cobreixi una exposició al risc de crèdit aliena a la cartera de negociació o una exposició en risc de contrapart mitjançant un derivat de crèdit inclòs en la seva cartera de negociació (per mitjà d’una cobertura interna), l’exposició no inclosa a la cartera de negociació o l’exposició al risc de contrapart no es consideren cobertes a efectes del càlcul de l’exposició ponderada per risc, llevat que l’entitat compri a un tercer, proveïdor admissible de cobertura, un derivat de crèdit que reuneixi els requisits aplicables a les cobertures, amb garanties personals, del risc de crèdit aliè a la cartera de negociació.

Sense perjudici del que disposa la lletra h de l’apartat 1 de l’article 185, quan es compri aquest tipus de protecció de tercers i es reconegui com a cobertura d’una exposició aliena a la cartera de negociació a efectes del càlcul dels requisits de capital, no s’ha d’incloure en la cartera de negociació a efectes d’aquest càlcul ni la cobertura interna ni la cobertura de externa amb derivats de crèdit.

Capítol segon. Coixins de capital

Article 67. Càlcul dels percentatges de coixí de capital anticíclic específic de cada entitat.

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 1 l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de mantenir un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat equivalent a l’import de la seva exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, multiplicat per la mitjana ponderada de les taxes de coixins de capital anticíclics publicades per l’AFA.

2. El percentatge de coixí de capital anticíclic específic en funció de l’entitat consisteix en la mitjana ponderada dels percentatges de coixins anticíclics que siguin aplicables als territoris en què estiguin ubicades les exposicions creditícies pertinents de l’entitat, o que s’apliqui a efectes d’aquest article en virtut del que preveuen els apartats 1 o 3 de l’article 69.

Les entitats, a fi de calcular la mitjana ponderada a què es refereix el paràgraf anterior, han d’aplicar a cada percentatge de coixí anticíclic aplicable l’import total dels seus requisits de recursos propis per risc de crèdit, determinat de conformitat amb el capítol tercer i el capítol cinquè del títol III, i corresponent a les exposicions creditícies pertinents al territori en qüestió, dividit per l’import total dels seus requisits de recursos propis per risc de crèdit corresponent a la totalitat de les seves exposicions creditícies pertinents.

3. Les exposicions creditícies pertinents han d’incloure totes les categories d’exposicions, diferents d’aquelles a què es refereixen les lletres a a f de l’article 78, que estiguin subjectes al següent:



4. Per determinar el percentatge de coixí anticíclic aplicable a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra, s’ha d’atendre al que disposa l’article 68; i pel que fa a les ubicades en països tercers, a l’article 69.

5. Els percentatges de coixí anticíclic aplicables a exposicions ubicades als estats membres de la Unió Europea han de seguir els criteris següents:



6. El percentatge de coixí anticíclic aplicable a exposicions ubicades en països tercers resulta del següent:



7. Les entitats han d’identificar la ubicació geogràfica d’una exposició creditícia pertinent de conformitat amb les normes tècniques de regulació.

8. A efectes del càlcul previst en l’apartat 2, les decisions de l’AFA de fixar un determinat percentatge de coixí s’han d’adoptar de la manera següent:



Als efectes del que preveu la lletra b, es considera que tota modificació del percentatge del coixí anticíclic relatiu a un Estat no membre ha estat anunciada en la data en què l’autoritat pertinent del país tercer la publiqui de conformitat amb les normes nacionals aplicables a aquest efecte.

9. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el mètode mitjançant el qual es determina la ubicació geogràfica de les exposicions creditícies pertinents per calcular el percentatge de coixí de capital anticíclic específic de cada entitat indicat en l’apartat 7.

Article 68. Fixació dels percentatges dels coixins anticíclics per a exposicions ubicades al Principat d’Andorra

1. L’AFA ha de calcular cada trimestre una pauta de coixí que ha de prendre com a referència per fixar el percentatge del coixí anticíclic relatiu a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra.

Aquesta pauta de coixí ha de ser un paràmetre de referència consistent en un percentatge de coixí anticíclic i s’ha de calcular i publicar d’acord amb els criteris i el procediment que determini l’AFA. En tot cas, ha de reflectir de manera transparent el cicle creditici i els riscos derivats de tot creixement excessiu del crèdit al Principat d’Andorra, i ha de tenir degudament en compte les particularitats de l’economia andorrana. Així mateix, s’ha de basar en la desviació de la ràtio de crèdit respecte del producte interior brut de la seva tendència de llarg termini, tenint en compte, entre d’altres:



2. L’AFA ha d’avaluar i fixar el percentatge adequat del coixí anticíclic per a les exposicions creditícies al Principat d’Andorra amb caràcter trimestral i, en fer-ho, ha de tenir en compte els elements següents:



3. Quan l’AFA fixi per primera vegada un percentatge de coixí anticíclic superior a zero, o quan, posteriorment, incrementi el percentatge de coixí anticíclic vigent, ha de decidir així mateix la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest coixí incrementat a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic. Aquesta data no pot ser posterior en més de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat de conformitat amb l’apartat 5. Si la data és posterior en menys de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat, aquest termini abreujat d’aplicació ha de justificar-se sobre la base de circumstàncies excepcionals.

4. Si l’AFA redueix el percentatge del coixí anticíclic vigent, amb independència que passi o no a ser nul, ha de determinar així mateix un període indicatiu durant el qual no es preveu cap augment del coixí anticíclic. No obstant això, aquest període indicatiu no és vinculant per a la fixació d’un nou coixí anticíclic per part de l’AFA.

5. L’AFA ha d’anunciar la fixació trimestral del percentatge del coixí anticíclic publicant-ho a la seva pàgina web, acompanyada de la informació següent:

Article 69. Reconeixement del percentatges de coixins anticíclics de països tercers

1. Quan l’autoritat competent d’un país tercer no hagi establert ni publicat un percentatge de coixí anticíclic que les entitats autoritzades en aquell país hagin d’aplicar a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic, en cas que una o més entitats andorranes tinguin exposicions creditícies significatives, l’AFA pot fixar el percentatge del coixí anticíclic que les entitats autoritzades al Principat d’Andorra han d’aplicar a efectes del càlcul dels seus respectius coixins de capital anticíclic específic.

2. D’acord amb l’apartat 4 de l’article 58 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una autoritat designada o l’autoritat pertinent d’un país tercer hagi fixat un percentatge del coixí anticíclic superior al 2,5% de l’import total d’exposició al risc calculat d’acord amb l’apartat 1 de l’article 59, l’AFA pot reconèixer aquest percentatge a efectes del càlcul, per part de les entitats autoritzades al Principat d’Andorra, del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic.

3. Quan l’autoritat pertinent d’un país tercer hagi fixat i publicat un percentatge de coixí anticíclic aplicable a aquest país tercer, l’AFA pot fixar, pel que fa a aquest país, un percentatge de coixí diferent a efectes del càlcul, per part de les entitats autoritzades al Principat d’Andorra, del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic, si raonablement considera que el percentatge fixat per l’autoritat pertinent del país tercer no és suficient per protegir degudament les entitats i els seus grups consolidables davant els riscos de creixement creditici excessiu en aquest país tercer.

En fer ús de la facultat que confereix el paràgraf primer, l’AFA no pot fixar un percentatge de coixí anticíclic inferior al nivell establert per l’autoritat pertinent del país tercer, llevat que aquest percentatge superi el 2,5% de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, corresponent a les entitats amb exposició creditícia en aquest país tercer.

4. Quan l’AFA fixi un percentatge de coixí anticíclic aplicable a un país tercer, d’acord amb el que s’estableix als apartats 1 i 3, que incrementi el percentatge de coixí anticíclic vigent, ha de decidir així mateix la data a partir de la qual les entitats han d’aplicar aquest coixí a efectes del càlcul del seu respectiu coixí de capital anticíclic específic. Aquesta data no pot ser posterior en més de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí incrementat de conformitat amb l’apartat 5. Si la data és posterior en menys de dotze mesos a la data en què s’anunciï la fixació d’un coixí, aquest termini abreujat d’aplicació ha de justificar-se sobre la base de circumstàncies excepcionals

5. L’AFA ha de publicar al seu lloc web la fixació d’un percentatge de coixí anticíclic aplicable a un país tercer, d’acord amb els apartats 1 i 3, i s’hi ha d’incloure la informació següent:



6. En cas que, de conformitat amb l’apartat 2, l’AFA reconegui el percentatge del coixí, ho ha d’anunciar publicant-ho al seu lloc web. L’anunci ha d’incloure, com a mínim, la informació següent:

Article 70. Fixació del coixí de capital per a entitats d’importància sistèmica

1. Quan l’AFA exigeixi el manteniment d’un coixí de capital per a EIS en virtut de l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA l’ha revisar almenys un cop l’any.

2. Abans de fixar un coixí de capital per a EIS o de modificar-lo, l’AFA ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació de la decisió a què es refereix l’apartat 2 l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. En la notificació l’AFA ha de descriure detalladament els elements següents:



3. Sense perjudici del que disposen l’apartat 4 de l’article 60 i l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat d’importància sistèmica sigui una filial o bé d’una entitat d’importància sistèmica mundial (EISM) o d’una entitat d’importància sistèmica que sigui una entitat matriu fora del Principat d’Andorra i estigui obligada a mantenir un coixí de capital per a EIS en base consolidada, el coixí aplicable en base individual o subconsolidada per a l’entitat d’importància sistèmica al Principat d’Andorra no ha de sobrepassar el més elevat dels percentatges següents:



4. L’AFA ha de notificar al ministeri encarregat de les finances el nom de les entitats d’importància sistèmica i n’ha de fer públic el nom.

Article 71. Requeriment per mantenir un coixí contra riscos sistèmics

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 9 de l’article 60 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, abans de fixar un coixí contra riscos sistèmics o de modificar-lo en aquest sentit, l’AFA ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació de la decisió a què es refereix l’apartat 2 l’article 60 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Si el coixí és aplicable a exposicions ubicades a països tercers, l’AFA també ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances. En la notificació l’AFA ha de descriure detalladament els elements següents:



2. L’AFA ha d’anunciar la fixació del coixí contra riscos sistèmics publicant-ho a la seva pàgina web. L’anunci ha d’incloure, almenys, la informació següent:



La informació indicada a la lletra c es pot no incloure en l’anunci si la seva publicació pogués fer perillar l’estabilitat del sistema financer.

Article 72. Reconeixement del percentatge de coixí contra riscos sistèmics

D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan l’AFA reconegui un percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics establert per l’autoritat competent d’un país tercer, per aplicar-lo per les entitats autoritzades al Principat d’Andorra per a les exposicions ubicades en aquest país tercer, ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació.

Capítol tercer. Requisits de capital per risc de crèdit

Secció primera. Principis generals

Article 73. Mètodes relatius al risc de crèdit

1. En seguiment del que estableix la lletra b de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per a les exposicions de negociació i per a les contribucions al fons de garantia per a impagaments de les entitats de contrapartida central, les entitats han d’aplicar el tractament específic inclòs en la secció cinquena d’aquest capítol a l’hora de calcular les seves exposicions ponderades per risc a efectes de les lletres a i f de l’apartat 1 de l’article 59. Per a tots els altres tipus d’exposicions a una entitat de contrapartida central o ECC, les entitats han de tractar aquestes exposicions de la manera següent:



2. Als efectes de l’apartat 2 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica requisits de supervisió i regulació prudencials almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra. A falta d’aquesta decisió, les institucions han de seguir tractant les exposicions a les entitats a què es refereix l’apartat 2 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió com a exposicions enfront d’entitats.

3. Als efectes de l’apartat 2, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials a equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 107 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 2 de l’article 73.

Article 74. Ús de tècniques de mitigació del risc de crèdit segons el mètode estàndard

En seguiment del que estableix la lletra c de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per a les exposicions en què les entitats apliquen el mètode estàndard de la secció segona, l’entitat pot recórrer a la reducció del risc de crèdit de conformitat amb la secció tercera en calcular les exposicions ponderades pel risc a efectes de les lletres a i f de l’apartat 1 de l’article 59, o quan escaigui, les pèrdues esperades a efectes del càlcul previst en la lletra c de l’apartat 1 de l’article 35 d’aquest mateix Reglament.

Article 75. Tractament de les exposicions titulitzades en el mètode estàndard

En seguiment del que estableix la lletra d de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat utilitza el mètode estàndard conforme a la secció segona per al càlcul de les exposicions ponderades per risc corresponents a la categoria a la qual se li assignen les exposicions titulitzades d’acord amb l’article 78, ha de calcular l’exposició ponderada per risc corresponent a una posició de titulització d’acord amb els articles 152, 153 i 158 a 165.

Article 76. Tractament dels ajustaments per risc de crèdit

1. En seguiment del que estableix la lletra e de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que utilitzen el mètode estàndard han d’aplicar els ajustaments per risc de crèdit general d’acord amb la lletra c de l’apartat 1 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2. Als efectes d’aquest article i de la secció segona, els ajustaments per risc de crèdit general i específic han d’excloure els fons per a riscos bancaris generals.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el càlcul dels ajustaments per risc de crèdit general i específic d’acord amb el marc comptable aplicable en relació amb el següent:

Secció segona. Mètode estàndard

Article 77. Valor d’exposició

1. En seguiment del que estableix l’apartat 2 de l’article 65 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor de l’exposició d’una partida fora del balanç enumerada en l’annex I ha de ser el següent percentatge del seu valor nominal, reduït pels ajustaments del risc de crèdit específic:



Les partides fora del balanç incloses al primer paràgraf s’han d’assignar a les categories del risc indicades a l’annex I.

Quan una entitat utilitza el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera d’acord amb l’article 134, el valor d’exposició dels valors o matèries primeres venuts, entregats o prestats a través d’una operació de recompra o a través d’una operació de préstec o transaccions en préstecs de valors o matèries primeres, o d’una operació del préstec amb reposició del marge, s’ha d’incrementar amb l’ajustament de la volatilitat apropiada per a aquests valors o matèries primeres segons el que es preveu en els articles 134 a 136.

2. El valor d’exposició d’un instrument derivat enumerat en l’annex II s’ha de determinar d’acord amb la secció cinquena, tenint en compte les repercussions dels contractes de novació i altres acords de compensació a efectes d’aquests mètodes de conformitat amb la secció cinquena. El valor d’exposició de les operacions de recompra, de les operacions de préstec de valors o matèries primeres, o de les operacions a crèdit de valors o de matèries primeres, de les operacions amb liquidació diferida i de les operacions de préstec amb reposició del marge, es pot determinar d’acord amb la secció cinquena o amb la secció tercera.

3. Quan una exposició està subjecta a cobertures de risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars, el valor d’exposició aplicable a aquesta partida es pot modificar d’acord amb la secció tercera.

Article 78. Categories d’exposició

En seguiment del que estableix l’apartat 2 de l’article 66 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cada exposició s’ha de classificar en una de les categories següents:

Article 79. Càlcul de les exposicions ponderades per risc

1. Tal com estableix l’article 1 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a l’hora de calcular les exposicions ponderades per risc, a totes les exposicions s’hi ha d’aplicar ponderacions de risc, a menys que es dedueixin dels fons propis d’acord amb el que disposen els articles 80 a 100. L’aplicació de les ponderacions de risc es basa en la categoria d’exposició en la qual es classifica l’exposició i, en la mesura especificada en els articles 80 a 100, en la seva qualitat creditícia. La qualitat creditícia es pot determinar per referència a les avaluacions de crèdit de les ECAI o a les avaluacions de crèdit de les agències de crèdit a l’exportació d’acord amb el que disposa l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2. A efectes de l’aplicació de les ponderacions de risc incloses a l’apartat 1, el valor d’exposició s’ha de multiplicar per la ponderació de risc especificada o determinada d’acord amb el que disposen els articles 80 a 100.

3. En seguiment del que estableix la lletra b de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una exposició està subjecta a cobertures de risc de crèdit, la ponderació de risc aplicable a aquesta partida es pot modificar d’acord amb la secció tercera.

4. En seguiment del que estableix la lletra c de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import ponderat per risc de les exposicions titulitzades es calcula d’acord amb la secció quarta.

5. A les exposicions per a les quals no s’estableix cap càlcul en els articles 80 a 100 se’ls ha d’assignar una ponderació de risc del 100%.

6. En seguiment del que estableix la lletra d de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a excepció de les exposicions que donen lloc a elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, les entitats poden, amb l’autorització prèvia de l’AFA, optar per no aplicar els requisits de l’apartat 1 d’aquest article a les seves exposicions enfront d’una contrapart que és la seva empresa matriu, la seva filial, una filial de la seva empresa matriu, o bé una societat que està vinculada d’acord amb una relació de control. L’AFA pot autoritzar a les entitats que ho sol·licitin, si es compleixen les condicions següents:



Quan l’entitat, d’acord amb aquest apartat, està autoritzada a no aplicar els requisits de l’apartat 1, pot assignar una ponderació de risc del 0%.

7. En seguiment del que estableix la lletra e de l’apartat 3 de l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, amb l’excepció de les exposicions que donen lloc a elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2, les entitats poden, amb l’autorització prèvia de l’AFA, no aplicar els requisits de l’apartat 1 d’aquest article a les exposicions enfront de contraparts amb les quals l’entitat hagi subscrit un acord de responsabilitat contractual o legal, en el marc d’un sistema institucional de protecció, que protegeixi les entitats i, en particular, en garanteixi la liquiditat i solvència, a fi d’evitar la fallida, quan resulti necessari. L’AFA està facultada per concedir l’autorització quan concorrin les condicions següents:



Quan l’entitat, d’acord amb aquest apartat, decideixi no aplicar el que disposa l’apartat 1, ha d’assignar una ponderació de risc del 0%.

Article 80. Exposicions a administracions centrals o bancs centrals

1. A les exposicions enfront d’administracions centrals i de bancs centrals se’ls ha d’aplicar una ponderació al risc del 100%, tret que siguin aplicables els tractaments establerts en els apartats 2 a 6.

2. Les exposicions enfront d’administracions centrals i de bancs centrals per a les quals es disposi d’una avaluació creditícia realitzada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que s’estableix al quadre 1 que es correspongui amb l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb l’article 102.


3. A les exposicions enfront del BCE se’ls assigna una ponderació de risc del 0%.

4. A les exposicions enfront de l’Administració central del Principat d’Andorra, i de les administracions centrals i dels bancs centrals dels estats membres de la UE denominats i finançats en la moneda nacional de l’administració central corresponent i el banc central corresponent, se’ls assigna una ponderació de risc del 0%.

5. Per a les exposicions incloses en la disposició transitòria vint-i-vuitena:



6. Quan les autoritats competents d’un país tercer que apliqui disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra assignin una ponderació de risc inferior a la indicada als apartats 1 i 2 a les exposicions enfront de la seva administració central i del seu banc central denominades i finançades en la moneda nacional, les entitats poden ponderar de la mateixa manera aquestes exposicions.

Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica requisits de supervisió i regulació prudencial almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra.

7. Als efectes de l’apartat 6, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 7 de l’article 114 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 6 de l’article 80.

Article 81. Exposicions a administracions regionals o autoritats locals

1. Les exposicions enfront de les administracions comunals i de les administracions regionals o autoritats locals de països tercers han de tenir la mateixa ponderació de risc que les exposicions enfront d’entitats, tret que es tractin com a exposicions enfront d’administracions centrals segons el que es disposa en els apartats 2 o 4 o rebin una ponderació al risc com s’especifica a l’apartat 6. No resulta aplicable el tractament preferencial de les exposicions a curt termini que s’indica en l’apartat 2 de l’article 85, ni en l’apartat 2 de l’article 86.

2. A Les exposicions enfront de les administracions comunals del Principat d’Andorra se’ls ha d’aplicar una ponderació de risc del 0%. Les exposicions enfront d’administracions regionals o de les autoritats locals de països de la UE han de rebre el mateix tractament que les exposicions enfront de l’administració central de la jurisdicció en què estan establertes, quan no hi hagi cap diferència de risc entre aquestes exposicions a causa dels poders específics de recaptació dels primers i de l’existència d’acords institucionals específics, l’efecte dels quals és reduir el seu risc d’impagament.

3. Les exposicions enfront d’esglésies o a comunitats religioses constituïdes com a persones jurídiques de dret públic, en la mesura que recaptin impostos d’acord amb la legislació que els confereix el dret a fer-ho, es tracten com a exposicions enfront d’administracions regionals i d’autoritats locals. En aquest cas, l’apartat 2 no resulta aplicable.

4. Quan les autoritats competents d’un país tercer que apliqui disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra atorguin a les exposicions enfront de les administracions regionals i de les autoritats locals el mateix tractament que a les exposicions enfront de la seva administració central, i quan no hi hagi cap diferència de risc entre aquestes exposicions per la capacitat de recaptació específica de les administracions regionals i de les autoritats locals i l’existència de mecanismes institucionals concrets per reduir el risc d’impagament, les entitats poden ponderar de la mateixa manera les exposicions enfront d’aquestes administracions regionals i autoritats locals.

Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, una decisió sobre si un país tercer aplica disposicions de supervisió i regulació com a mínim equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra.

5. Als efectes de l’apartat 4, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 115 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 4 de l’article 81.

6. Les exposicions enfront d’administracions regionals i d’autoritats locals de països membres de la UE no incloses als apartats 2 i 4 i que estiguin denominades i finançades en la moneda nacional de l’administració regional o autoritat local pertinent reben una ponderació al risc del 20%.

Article 82. Exposicions a ens del sector públic

1. Les exposicions enfront d’ens del sector públic per als quals no es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, han de rebre una ponderació de risc en funció del nivell de qualitat creditícia assignat a les exposicions enfront de l’administració central del país en que està constituït l’ens del sector públic, d’acord amb el quadre 2 següent.


Pel que fa a exposicions enfront d’ens del sector públic constituïts en països en què l’administració central no tingui qualificació creditícia, la ponderació de risc a aplicar per les entitats ha de ser del 100%.

2. Les exposicions enfront d’ens del sector públic per als quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de tractar d’acord amb el que estableix l’article 86. No resulta aplicable a aquest ens el tracte preferent de les exposicions a curt termini indicat en l’apartat 2 de l’article 85 ni tampoc en l’apartat 2 de l’article 86.

3. Per a les exposicions enfront d’ens del sector públic amb un venciment original de tres mesos o inferior, la ponderació de risc a aplicar és del 20%.

4. En circumstàncies excepcionals, les exposicions enfront d’ens del sector públic poden rebre el mateix tractament que les exposicions enfront de l’administració central, de l’administració regional o de l’autoritat local de la jurisdicció en què es trobin establertes, quan en l’opinió de les autoritats competents d’aquesta jurisdicció, no hi ha diferència de riscos entre aquestes exposicions a causa de l’existència d’una garantia adequada per part de l’administració central, l’administració regional o l’autoritat local.

5. Quan les autoritats competents de la jurisdicció d’un país tercer que aplica disposicions de supervisió i regulació almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra atorguin a les exposicions enfront d’ens del sector públic el tracte previst en els apartats 1 o 2, les entitats poden ponderar de la mateixa manera les exposicions al risc enfront d’aquests ens del sector públic. En cas contrari, les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 100%.

Als efectes d’aquest apartat, l’AFA pot adoptar una decisió, amb la sol·licitud prèvia d’una entitat, sobre si un tercer país aplica requisits de supervisió i regulació prudencial almenys equivalents als aplicats al Principat d’Andorra.

6. Als efectes de l’apartat 5, es considera que els països de la UE apliquen disposicions de supervisió i regulació prudencials equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra. Per altra banda, quan les disposicions de supervisió i regulació prudencials d’un país tercer hagin estat reconegudes per la Comissió Europea com a equivalents a les aplicades a la UE als efectes de l’apartat 4 de l’article 115 del Reglament (UE) núm. 575/2013, es considera que aquestes disposicions de supervisió i regulació prudencials del país tercer són equivalents a les del Principat d’Andorra, a efectes de l’apartat 5 de l’article 82.

Article 83. Exposicions a bancs multilaterals de desenvolupament

1. Les exposicions enfront de bancs multilaterals de desenvolupament no incloses en l’apartat 2 es tracten de la mateixa manera que les exposicions enfront d’entitats. No resulta aplicable el tractament preferencial de les exposicions a curt termini que s’indica en l’apartat 2 de l’article 85, l’apartat 2 de l’article 86 i l’apartat 3 de l’article 87.

La Corporació Interamericana d’Inversions, el Banc de Desenvolupament i Comerç del Mar Negre, el Banc Centreamericà d’Integració Econòmica i la CAF - Banc de Desenvolupament d’Amèrica Llatina es consideren bancs multilaterals de desenvolupament.

2. A les exposicions enfront dels bancs multilaterals de desenvolupament següents se’ls assigna una ponderació de risc del 0%:



3. S’ha d’assignar una ponderació de risc del 30% a la fracció no desemborsada de capital subscrit en el Fons Europeu d’Inversions.

Article 84. Exposicions enfront d’organitzacions internacionals

A les exposicions enfront de les següents organitzacions internacionals se’ls assigna una ponderació de risc del 0%:

Article 85. Exposicions enfront d’entitats

1. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de ponderar per risc d’acord amb el que estableix l’article 86. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals no es disposi d’una avaluació creditícia per una ECAI designada s’han de ponderar per risc d’acord amb el que estableix l’article 87.

2. A les exposicions enfront d’entitats amb un venciment residual de tres mesos o un termini inferior, denominades i finançades en la moneda nacional del prestatari, se’ls assigna una ponderació de risc que estigui en una categoria per sota de la ponderació de risc preferent, segons el que preveuen els apartats 4 a 6 de l’article 80, assignat a les exposicions enfront de l’administració central en què estigui constituïda la entitat.

3. Les exposicions amb venciment residual de tres mesos o un termini inferior, denominades i finançades en la moneda nacional del prestatari, no poden rebre una ponderació de risc inferior al 20%.

4. Les exposicions enfront d’una entitat en forma de reserves mínimes el manteniment de les quals exigeixi el BCE o els bancs centrals dels estats membres de la UE reben la mateixa ponderació que les exposicions enfront de bancs centrals de països membres de la UE, sempre que:



5. Les exposicions enfront d’una entitat bancària andorrana o d’un país membre de la UE corresponents a les inversions en què es materialitza la reserva en garantia de dipòsits o la reserva en garantia d’inversions previstes en la disposició addicional primera de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, reben la mateixa ponderació que les exposicions enfront de l’Administració central del Principat d’Andorra.

6. Les exposicions enfront d’entitats financeres autoritzades i supervisades per les autoritats competents i subjectes a requisits prudencials comparables als aplicats a les entitats en termes de solidesa es tracten de la mateixa manera que les exposicions davant d’entitats.

Article 86. Exposicions enfront d’entitats qualificades

1. A les exposicions enfront d’entitats amb un venciment residual de més de tres mesos per a les quals es disposa d’una avaluació creditícia per una ECAI designada, se’ls assigna una ponderació de risc d’acord amb el que estableix el quadre 3, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableix l’article 102.


2. A les exposicions enfront d’una entitat amb venciment residual inferior o igual a tres mesos per a les quals es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, se’ls assigna una ponderació de risc segons el quadre 4, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableix l’article 102.


3. La interacció entre el tractament de l’avaluació creditícia a curt termini d’acord amb el que estableix l’article 97 i el tracte preferent general de les exposicions a curt termini que s’estableix en l’apartat 2 ha de ser la següent:

Article 87. Exposicions enfront d’entitats no qualificades

1. Les exposicions enfront d’entitats per a les quals no es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc en funció de la qualitat creditícia assignada a les exposicions enfront d’administració central del país en què estigui constituïda l’entitat, d’acord amb el que estableix el quadre 5.


2. Per a les exposicions enfront d’entitats no qualificades constituïdes en països tercers on l’administració central no tingui qualificació creditícia, la ponderació de risc a aplicar ha de ser del 100%.

3. Per a exposicions enfront d’entitats no qualificades amb un venciment efectiu original de tres mesos o un termini inferior, la ponderació de risc a aplicar és del 20%.

4. No obstant els apartats 2 i 3, per a les exposicions enfront d’entitats no qualificades relatives a transaccions de finançament comercial que siguin transaccions autoliquidables a curt termini, vinculades al comerç de béns i serveis, amb un venciment residual de fins a un any al qual es refereix el punt 63 de l’apartat 1 de l’article 4, la ponderació de risc a aplicar ha de ser del 50% i quan el venciment residual d’aquestes exposicions sigui de 30 dies com a màxim, la ponderació de risc és del 20%.

Article 88. Exposicions a empreses

1. Les exposicions en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc d’acord amb el quadre 6, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableix l’article 102.


2. Les exposicions per a les quals no es disposi d’aquesta avaluació de crèdit han de rebre una ponderació de risc del 100% o l’assignada a les exposicions enfront de l’administració central de la jurisdicció en què estigui constituïda l’empresa, si aquesta última fos superior, excepte les empreses de titularitat pública de dret andorrà que compleixin els criteris que defineixi l’AFA mitjançant un comunicat tècnic per equiparar-les a exposicions enfront de l’administració central de l’Estat. Aquest comunicat s’ha d’emetre tan bon punt sigui aplicable aquest Reglament.

Article 89. Exposicions minoristes

Les exposicions que compleixen els criteris següents tenen una ponderació de risc del 75%:



Per a les exposicions en països tercers enfront de petites i mitjanes empreses s’han de seguir els criteris definits en aquesta matèria per l’autoritat competent del país tercer en qüestió. En absència d’una definició de petita i mitjana empresa en un país tercer en el qual l’entitat tingui una exposició en aquest tipus d’empresa, s’han d’aplicar els criteris definits per a petita i mitjana empresa al Principat d’Andorra.

Les entitats disposen d’un període d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament per obtenir la informació econòmica financera de les empreses que es puguin qualificar com a petites i mitjanes empreses per tal d’acollir-se al tracte favorable que preveu la lletra a d’aquest article.

Els valors no poden pertànyer a la categoria d’exposicions minoristes.

Les exposicions que no compleixin els requisits de les lletres a a c del paràgraf primer d’aquest article no poden classificar-se en la categoria d’exposicions minoristes.

El valor actual dels pagaments mínims minoristes per l’arrendament poden classificar-se en la categoria d’exposicions minoristes.

Article 90. Exposicions garantides amb hipoteques sobre béns immobles

1. Les exposicions, o qualsevol part d’aquestes exposicions, íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles han de rebre una ponderació de risc del 100%, quan no es compleixen les condicions establertes als articles 91 o 92, llevat de qualsevol part de l’exposició que es classifiqui en una altra categoria d’exposició. A la part de l’exposició que excedeix el valor de la hipoteca del bé immoble s’hi ha d’assignar la ponderació de risc aplicable a les exposicions no garantides de la contrapart implicada.

La part d’una exposició que es consideri plenament garantida per béns immobles no pot ser superior a l’import pignorat del valor de mercat o el valor hipotecari del bé immoble en qüestió.

2. Basant-se en les dades recollides en virtut de l’article 62 i mitjançant qualssevol altres indicadors pertinents, l’AFA ha d’avaluar periòdicament, i almenys anualment, si la ponderació de risc del 35%, a la qual fa referència l’article 91, assignada a les exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, així com la ponderació de risc del 50%, a la qual es refereix l’article 92, assignada a les exposicions garantides per béns immobles comercials ubicats al Principat d’Andorra o en països tercers, està degudament fonamentada en els aspectes següents:



L’AFA pot establir, quan escaigui, un ponderació al risc més elevada o criteris més estrictes que els continguts a l’apartat 2 de l’article 91 i l’apartat 2 de l’article 92, sobre la base de consideracions d’estabilitat financera.

Pel que fa referència a les exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, l’AFA pot establir mitjançant un comunicat tècnic una ponderació de risc compresa entre els percentatges del 35% i el 150%, tant per a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra com en països tercers.

Pel que fa referència a les exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials, l’AFA pot establir mitjançant un comunicat tècnic la ponderació de risc entre els percentatges del 50% i el 150%, tant per a les exposicions ubicades al Principat d’Andorra com en països tercers.

En el marc d’aquest intervals, s’ha d’establir la ponderació al risc superior basant-se en l’historial de pèrdues i tenint en compte les perspectives futures dels mercats immobiliaris al Principat d’Andorra i països tercers en què les entitats tinguin exposicions rellevants, així com consideracions d’estabilitat financera. Quan l’avaluació posi de manifest que les ponderacions de risc indicades a l’apartat 2 de l’article 91 i l’apartat 2 de l’article 92 no reflecteixin els riscos reals relacionats amb cada un dels segments del mercat immobiliari d’aquestes exposicions, completament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials o comercials, l’AFA ha d’establir unes ponderacions de risc més elevades per a aquests segments d’exposició a béns immobles que corresponguin als riscos reals.

L’AFA ha de consultar amb el ministeri encarregat de les finances els ajustos de les ponderacions de risc i els criteris aplicats, que s’han de calcular d’acord amb els criteris establerts en aquest apartat així com les condicions que es defineixin en virtut de la lletra b l’apartat 4.

3. Quan l’AFA estableixi una ponderació de risc més elevada o uns criteris més estrictes, les entitats disposaran d’un període transitori de sis mesos per aplicar la nova ponderació al risc. L’AFA ha de publicar a la seva pàgina web les ponderacions de risc i els criteris observats en la fixació de ponderacions al risc superiors als valors inferiors dels intervals indicats en l’apartat 2 aplicables a les exposicions garantides amb hipoteques sobre béns immobles residencials i comercials ubicades al Principat d’Andorra, o les ponderacions de risc que siguin diferents de les ponderacions de risc fixades sobre aquest mateix tipus d’exposicions per altres autoritats competents de països tercers en què les entitats tinguin exposicions rellevants en aquestes jurisdiccions.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el següent:

Article 91. Exposicions garantides plenament i íntegrament per hipoteques sobre béns immobles residencials

1. Tret que l’AFA disposi el contrari en virtut de l’apartat 2 de l’article 90, les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials es tracten de la manera següent:



2. Les entitats només han de considerar que una exposició, o una part d’aquesta exposició, està plenament i íntegrament garantida als efectes de l’apartat 1 quan es compleixen les condicions següents:



3. Les entitats poden no aplicar el que disposa la lletra b de l’apartat 2, respecte de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials situats en el territori d’un país tercer, quan l’autoritat competent d’aquest país hagi publicat dades que demostrin la presència en aquest territori d’un mercat de béns immobles residencials ben desenvolupat i amb una llarga trajectòria, amb taxes de pèrdua que no superen els límits següents:



4. Si no es compleix un dels límits a què fa referència l’apartat 3 en un any determinat, deixa de ser possible utilitzar l’apartat 3, i la condició prevista en el punt b de l’apartat 2 s’ha d’aplicar fins que es tornin a satisfer les condicions de l’apartat 3 en un any posterior.

Article 92. Exposicions garantides plenament i íntegrament per hipoteques sobre béns immobles comercials

1. Tret que l’AFA disposi el contrari en virtut de l’apartat 2 de l’article 90, les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques en immobles comercial es tracten de la manera següent:



2. Les entitats només han de considerar que una exposició, o una part de l’exposició, està plenament i exposició garantida a efectes de l’apartat 1 quan es compleixen les condicions següents:



3. Les entitats poden no aplicar el que estableix la lletra b de l’apartat 2, respecte de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials situats en el territori d’un país tercer, quan l’autoritat competent d’aquest país hagi publicat dades que demostrin la presència en aquest territori d’un mercat de béns immobles comercials ben desenvolupat i amb una llarga trajectòria, amb taxes de pèrdua que no superen els límits següents:



4. Si algun dels límits a què es refereix l’apartat 3 no es compleix en un any determinat, deixa de ser possible utilitzar l’apartat 3, i la condició de la lletra b de l’apartat 2 s’ha d’aplicar fins que es compleixen les condicions de l’apartat 3 en un any posterior.

Article 93. Exposicions en situació d’impagament

1. La part no garantida de qualsevol element, en cas que el deutor es trobi en situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4, o, en cas d’exposicions minoristes, la part no garantida de qualsevol línia de crèdit en situació d’impagament, ha de rebre una ponderació de risc del:



2. Per determinar la part garantida d’un element en situació de mora, es consideren admissibles les mateixes garanties que a efectes de mitigació del risc de crèdit d’acord amb la secció tercera.

3. El valor de l’exposició restant, un cop efectuats els ajustaments per risc de crèdit específic de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, de conformitat amb l’article 91, ha de rebre una ponderació de risc del 100%, si s’ha produït una situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4.

4. El valor de l’exposició restant, un cop efectuats els ajustaments per risc de crèdit específic de les exposicions plenament i íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles comercials, de conformitat amb l’article 92, ha de rebre una ponderació de risc del 100%, si s’ha produït una situació d’impagament de conformitat amb el punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4.

Article 94. Elements associats a riscos especialment elevats

1. Les entitats han d’assignar, quan sigui procedent, una ponderació de risc del 150% a les exposicions, incloses les consistents en accions o participacions en organismes d’inversió col·lectiva, que comportin riscos especialment elevats.

2. Entre les exposicions amb riscos especialment elevats ha de figurar qualsevol de les exposicions següents:



3. En avaluar si una exposició diferent de les exposicions a què es refereix l’apartat 2 porta aparellada riscos especialment elevats, les entitats han de tenir en compte les característiques de risc següents:



4. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment per especificar quins tipus d’exposicions porten aparellats riscos especialment elevats i en quines circumstàncies.

Article 95. Exposicions en forma de bons garantits

1. Per poder acollir-se al tractament preferent establert als apartats 4 i 5, els bons als quals es refereix l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà (d’ara en endavant, “bons garantits”) han de complir els requisits establerts en l’apartat 7 i han d’estar garantits per algun dels actius admissibles següents:



Als efectes de la lletra c, l’incís ii de la lletra d i l’incís ii de la lletra e de l’apartat 1, els límits als quals es refereixen aquests punts no s’han d’aplicar a exposicions originades per la transmissió i gestió de pagament de deutors, o ingressos per liquidació, de préstecs garantits per béns immobles constituïts en garantia de participacions no subordinades o títols de deute.

L’AFA pot no aplicar en part el que preveu la lletra c de l’apartat 1 i autoritzar el nivell 2 de qualitat creditícia en relació amb una exposició total de fins a un 10% de l’import nominal dels bons garantits pendents de l’entitat emissora, sempre que es pugui demostrar que l’aplicació del requisit del nivell 1 de qualitat creditícia previst en aquesta lletra suposa importants problemes potencials de concentració tant en l’àmbit domèstic com en països tercers.

2. Les situacions esmentades en les lletres a a e de l’apartat 1 també han d’incloure garanties reals que estiguin exclusivament destinades, en virtut de la legislació, a la protecció dels titulars dels bons davant les possibles pèrdues.

3. Les entitats han de complir, respecte dels béns immobles que cobreixen els bons garantits, els requisits establerts a l’article 122.

4. Els bons garantits per als quals està disponible una avaluació de crèdit per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc segons el quadre 6 bis, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableix l’article 102.


5. Els bons garantits per als quals no es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada s’han de ponderar sobre la base de ponderació de risc assignada a les exposicions preferents no garantides enfront de l’entitat emissora. S’han d’aplicar les correspondències de ponderació de risc següents:



6. Els bons garantits emesos abans del 31 de desembre del 2012 no estan subjectes als requisits dels apartats 1 i 3. Poden acollir-se al tracte preferent a què es refereixen els apartats 4 i 5 fins al venciment.

7. Les exposicions en forma de bons garantits poden acollir-se al tractament preferent, sempre que l’entitat que inverteixi en els bons garantits pugui demostrar a l’AFA el següent:

Article 96. Elements corresponents a posicions de titulització

Les exposicions ponderades per risc corresponents a posicions de titulització s’han de calcular d’acord amb la secció quarta.

Article 97. Exposicions enfront d’entitats i d’empreses amb avaluació creditícia a curt termini

Les exposicions a entitats i empreses en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia a curt termini efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que estableixi el quadre 7, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI.

Article 98. Exposicions en forma de participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva (OIC)

1. Les exposicions en forma de participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva han de rebre una ponderació de risc del 100%, llevat que l’entitat apliqui el mètode d’avaluació del risc de crèdit que preveu l’apartat 2, l’enfocament de transparència que preveu l’apartat 4 o el mètode de la ponderació de risc mitjana que preveu l’apartat 5, en el supòsit que es compleixin les condicions de l’apartat 3.

2. Les exposicions en forma de participacions o accions en OIC en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que estableix el quadre 8, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableix l’article 102.


3. Les entitats han de poder determinar la ponderació de risc d’una OIC de conformitat amb els apartats 4 i 5, sempre que es compleixin els criteris d’admissibilitat següents:



4. Quan l’entitat conegui les exposicions subjacents d’un OIC, pot prendre-les en consideració a fi de calcular una ponderació de risc mitjana per a les seves exposicions en forma de participacions o accions en l’OIC d’acord amb els mètodes indicats en aquesta secció. En el supòsit que una exposició subjacent de l’OIC sigui, al seu torn, una exposició en forma de participacions o accions en un altre OIC que s’ajusti als criteris de l’apartat 3, l’entitat pot prendre en consideració les exposicions subjacents d’aquesta altra OIC.

5. Quan l’entitat desconeix les exposicions subjacents d’una OIC, pot calcular una ponderació de risc mitjana per a les seves exposicions en forma de participacions o accions en l’OIC d’acord amb els mètodes indicats en aquesta secció; per a això, ha d’assumir que l’OIC inverteix en primer terme, i fins on li ho permet el seu mandat, en les categories d’exposicions a les quals corresponen els majors requisits de capital, i realitza tot seguit inversions en ordre descendent fins a arribar al límit total màxim d’inversió.

Les entitats poden encomanar als tercers que a continuació s’indiquen el càlcul i la comunicació, d’acord amb els mètodes previstos en els apartats 4 i 5, de la ponderació de risc de l’OIC:



L’exactitud del càlcul a què es refereix l’apartat 1 ha de ser confirmada per un auditor extern.

Article 99. Exposicions de renda variable

1. Les exposicions següents es consideren exposicions de renda variable:



2. Les exposicions de renda variable reben una ponderació de risc del 100%, llevat que s’exigeixi la seva deducció d’acord amb el títol II, que se’ls assigni una ponderació de risc del 250% d’acord amb l’apartat 4 de l’article 31, o del 1.250% d’acord amb l’apartat 3 de l’article 56, o que es considerin elements d’alt risc de conformitat amb l’article 94.

3. Les inversions en renda variable o en instruments de capital reglamentaris emesos per les entitats s’han de classificar com a valors de renda variable, llevat que es dedueixin dels fons propis, rebin una ponderació de risc del 250% d’acord amb l’apartat 4 de l’article 31, o es considerin elements d’alt risc de conformitat amb l’article 94.

Article 100. Altres elements

1. Els actius materials, d’acord amb el marc comptable, han de rebre una ponderació de risc del 100%.

2. Els comptes de periodificació pels quals una entitat no pot determinar la contrapart d’acord amb el marc comptable han de rebre una ponderació de risc del 100%.

3. Els actius líquids pendents de cobrament han de rebre una ponderació de risc del 20%. L’efectiu en caixa i els actius líquids equivalents han de rebre una ponderació de risc del 0%.

4. L’or en lingots mantingut en caixes fortes pròpies o dipositat en custòdia, en la mesura que estigui recolzat per passius en forma de lingots d’or, ha de rebre una ponderació de risc del 0%.

5. Pel que fa a la venda d’actius amb compromís de recompra, així com als compromisos de compra a termini, les ponderacions de risc han de ser les corresponents als actius mateixos i no a les contraparts de les transaccions.

6. Quan una entitat proporciona cobertura del risc de crèdit per a una sèrie d’exposicions, amb la condició que l’n-èsim impagament d’entre aquestes exposicions activi el pagament i que aquest esdeveniment de crèdit extingeix el contracte, i quan el producte compti amb una avaluació creditícia externa efectuada per una ECAI, s’han d’assignar les ponderacions de risc que prescriu la secció quarta. Si el producte no compta amb la qualificació d’una ECAI, per obtenir el valor dels actius ponderat per risc, s’han de sumar les ponderacions de risc de les exposicions incloses en la cistella, llevat d’n-1 exposicions, fins a un màxim del 1.250%, i la suma s’ha de multiplicar per l’import nominal de la cobertura proporcionada pel derivat de crèdit. Per determinar les n-1 exposicions excloses de l’agregació, s’ha de tenir en compte que han de comprendre aquelles que individualment produeixen un import d’exposició ponderat per risc inferior al de qualsevol de les exposicions incloses en l’agregació.

7. En el cas dels arrendaments, el valor de l’exposició ha de ser els pagaments mínims per l’arrendament que s’han descomptat. Els pagaments mínims per l’arrendament han de ser els pagaments que, durant el període d’arrendament, ha de fer o pot ser obligat a fer l’arrendatari, així com qualsevol opció de compra que té una probabilitat raonable de ser exercida. En cas que es pugui obligar una part diferent de l’arrendatari a fer un pagament en relació amb el valor residual d’un actiu arrendat i que aquesta obligació de pagament compleixi els requisits que estableix l’article 116, relatius a l’admissibilitat dels proveïdors de cobertura, així com els requisits per reconèixer altres tipus de garanties recollits en els articles 126 a 128, l’obligació de pagament es pot prendre en consideració com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals, de conformitat amb la secció tercera. Aquestes exposicions s’han d’assignar a la categoria d’exposició pertinent d’acord amb l’article 78. Quan l’exposició és el valor residual d’actius arrendats, l’exposició ponderada per risc es calcula de la manera següent: 1 / t × 100% × valor residual, sent “t” igual a 1 o al nombre més proper d’anys sencers restants de l’arrendament, si aquest arrendament fos més gran.

Article 101. Utilització de les avaluacions creditícies realitzades per ECAI

1. D’acord amb el que s’estableix en la lletra a de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden utilitzar, per determinar la ponderació de risc d’una exposició de conformitat amb aquesta secció, una avaluació creditícia externa que hagi estat emesa per una ECAI o confirmada per una ECAI establerta a la UE i registrada de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1060/2009 del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de setembre del 2009, sobre les agències de qualificació creditícia, o una norma posterior que el substitueixi.

2. Les entitats han d’utilitzar la correspondència entre el nivell de qualitat creditícia dels que s’estableixen en aquesta secció i les pertinents avaluacions creditícies de les ECAI establertes a la UE i registrades de conformitat amb el Reglament (CE) nº 1060/2009 que designin, tal com estableixi l’Autoritat Bancària Europea en virtut dels apartats 1 i 3 de l’article 136 del Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de juny del 2013, sobre els requisits prudencials de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, o una norma posterior que el substitueixi.

3. Malgrat el que es disposa en els apartats 1 i 2, l’AFA pot emetre, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, un comunicat tècnic què estableixi la relació d’ECAI reconegudes a la UE les avaluacions creditícies de les quals no poden ser utilitzades per les entitats per determinar la ponderació de risc d’una exposició de conformitat amb aquesta secció.

Article 102. Correspondència de les avaluacions creditícies de les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra

1. D’acord amb el que s’estableix en la lletra b de l’apartat 3 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA ha d’establir mitjançant un comunicat tècnic, en relació amb totes les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra, la correspondència entre el nivell de qualitat creditícia dels que s’estableixen en aquesta secció i les pertinents avaluacions creditícies de les ECAI reconegudes específicament al Principat d’Andorra. Aquestes determinacions han de ser objectives i coherents.

2. En determinar la correspondència, l’AFA ha d’atendre els requisits següents:

Article 103. Utilització de les avaluacions creditícies realitzades per les agències de crèdit a l’exportació

1. Tal com disposa la lletra a de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i a l’efecte de l’article 80, les entitats poden utilitzar les avaluacions creditícies efectuades per una agència de crèdit a l’exportació que l’entitat hagi nomenat, si compleix alguna de les condicions següents:



2. Les exposicions objecte d’una avaluació creditícia realitzada per una agència de crèdit a l’exportació i reconeguda a efectes de ponderació de risc han de rebre una ponderació de risc d’acord amb el quadre 9.

Article 104. Requisits generals de l’ús de les avaluacions creditícies de les ECAI per determinar les ponderacions de risc

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cada entitat pot designar una o diverses ECAI per determinar les ponderacions de risc assignades als actius i els elements fora del balanç. L’entitat pot revocar el seu nomenament d’una ECAI. L’entitat ha de justificar la revocació si hi ha indicis concrets que la intenció subjacent a la revocació és reduir l’exigència dels requisits de capital. Les avaluacions creditícies no s’han d’utilitzar de manera selectiva. L’entitat ha d’utilitzar les qualificacions creditícies que ha sol·licitat. No obstant, pot utilitzar avaluacions creditícies no sol·licitades si l’AFA confirma que aquestes avaluacions de crèdit no sol·licitades d’una ECAI no difereixen en qualitat de les qualificacions creditícies d’aquesta ECAI. L’AFA ha de denegar o revocar aquesta confirmació, en particular si l’ECAI ha utilitzat una avaluació creditícia no sol·licitada per pressionar l’entitat qualificada per requerir una avaluació creditícia o altres serveis. En utilitzar les avaluacions creditícies, les entitats han de complir els requisits següents:

Article 105. Avaluació creditícia d’emissors i emissions

1. Quan hi hagi una avaluació creditícia per a un determinat programa o una determinada línia d’emissió a la qual pertany l’element constitutiu de l’exposició, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació per determinar la ponderació de risc assignada a aquest element.

2. Quan no hi hagi una avaluació creditícia directament aplicable a un element concret, però sí una avaluació creditícia referida a un programa o una línia determinada d’emissió a la qual no pertanyi l’element constitutiu de l’exposició o una avaluació creditícia general de l’emissor, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació en els dos casos següents:



En tots els altres casos, l’exposició s’ha de considerar com a no qualificada.

3. Els apartats 1 i 2 s’han d’entendre sense perjudici de l’article 95.

4. Les avaluacions creditícies corresponents a emissors d’un grup d’empreses no poden servir d’avaluació creditícia d’altres emissors del mateix grup.

Article 106. Avaluacions creditícies a curt i llarg termini

1. Les avaluacions creditícies a curt termini només s’han d’utilitzar per als elements de l’actiu i de fora de balanç a curt termini que representin exposicions enfront d’entitats i d’empreses.

2. Les avaluacions creditícies a curt termini s’han d’aplicar únicament a l’element al qual es refereixin i no s’han d’utilitzar per determinar ponderacions de risc d’altres elements, tret dels casos següents:

Article 107. Elements en moneda nacional i en divises

Quan una avaluació creditícia es refereixi a un element denominat en la moneda nacional del deutor, no s’ha d’utilitzar per determinar la ponderació de risc d’una altra exposició enfront del mateix deutor denominada en moneda estrangera.

En el supòsit que una exposició sorgeixi de la participació d’una entitat en un préstec atorgat per un banc multilateral de desenvolupament que tingui la condició de creditor preferent reconeguda en el mercat, l’avaluació creditícia relativa a l’element denominat en la moneda nacional del deutor pot utilitzar-se a l’efecte de ponderació de risc.

Secció tercera. Reducció del risc de crèdit

Article 108. Definicions

A efectes d’aquesta secció, s’apliquen les definicions següents:

1. Entitat creditora: és l’entitat que té l’exposició en qüestió.

2. Operació de préstec garantida: és tota operació que dona lloc a una exposició garantida mitjançant garanties reals que no inclogui una disposició que confereixi a l’entitat el dret a rebre marges com a mínim diàriament.

3. Operació vinculada al mercat de capitals: és tota operació que dona lloc a una exposició garantida mitjançant garanties reals que incloguin una disposició que confereixi a l’entitat el dret a rebre marges com a mínim diàriament.

4. Organisme d’inversió col·lectiva subjacent: és un organisme d’inversió col·lectiva en què han invertit altres organismes d’inversió col·lectiva.

Article 109. Principis per al reconeixement dels efectes de les tècniques de mitigació de risc de crèdit

1. Quan es compleix el que es disposa en els articles 111 a 129, les entitats poden modificar el càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb el que es preveu en els articles 130 a 148.

2. Les entitats han de donar a l’efectiu, els valors o les matèries primeres comprades, preses en préstec o rebuts en una operació de recompra o en una operació de préstec de valors o de primeres matèries o operativa a crèdit de valors o primeres matèries, la consideració de garanties reals.

3. En el cas que una entitat disposi de més d’una forma de mitigació del risc de crèdit per cobrir una única exposició, ha de procedir de la manera següent:



4. En el cas que una entitat cobreixi una única exposició mitjançant una cobertura del risc de crèdit proporcionada per un únic proveïdor i aquesta cobertura tingui terminis de venciment diferents, ha de procedir de la manera següent:

Article 110. Principis que regeixen l’admissibilitat de les tècniques de mitigació del risc de crèdit

1. En seguiment del que està establert a la lletra a de l’apartat 3 de l’article 69 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, la tècnica que s’utilitza per proporcionar cobertura del risc de crèdit juntament amb les mesures i disposicions adoptades i els procediments i les polítiques aplicats per l’entitat creditora, han de ser tals que constitueixin disposicions de cobertura del risc de crèdit jurídicament eficaces i executables en totes les jurisdiccions pertinents.

L’entitat creditora ha de proporcionar, prèvia sol·licitud per part de l’AFA, la versió més recent del dictamen o dictàmens jurídics independents, fonamentats i per escrit que ha utilitzat, per determinar si la seva disposició o disposicions de cobertura del risc reuneixen les condicions establertes en el paràgraf primer.

2. L’entitat creditora ha d’adoptar totes les mesures adequades per tal de garantir l’eficàcia del sistema de cobertura del risc de crèdit i fer front als riscos associats a aquest sistema.

3. Les entitats poden reconèixer la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars en el càlcul de l’efecte de la reducció del risc de crèdit només quan els actius en què es basa la cobertura reuneixin les dos condicions següents:



4. Les entitats poden reconèixer les cobertures del risc mitjançant garanties reals o instruments similars en el càlcul de l’efecte de la mitigació del risc de crèdit només en les que l’entitat creditora té dret a liquidar o retenir oportunament els actius en què es basi la cobertura en cas d’impagament, insolvència o fallida –o altres esdeveniments de crèdit previstos en la documentació de l’operació– del deutor i, si escau, del dipositari de la garantia real. El grau de correlació entre el valor dels actius en què es basa la cobertura i la qualitat creditícia del deutor no ha de ser excessivament elevat.

5. En el cas de les cobertures del risc de crèdit mitjançant garanties personals, el proveïdor de cobertura només és admissible quan està inclòs en la llista de proveïdors de cobertura de risc que figura en l’article 116.

6. En el cas de les cobertures del risc de crèdit amb garanties personals, l’acord de cobertura només pot ser admissible quan satisfà les dos condicions següents:



7. La cobertura del risc de crèdit ha de satisfer les condicions establertes en els articles 119 a 129, segons correspongui.

8. L’entitat ha de poder demostrar a l’AFA que disposa de procediments adequats de gestió del risc per controlar els riscos als quals pot trobar-se exposada pel fet d’aplicar tècniques de mitigació del risc de crèdit.

9. La presa en consideració de qualsevol reducció del risc de crèdit a l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc no eximeix les entitats de seguir portant a terme una avaluació exhaustiva del risc de crèdit de l’exposició subjacent, ni de demostrar, si és el cas, el compliment d’aquest requisit a l’AFA. En el cas de les operacions de recompra, les operacions de préstec de valors o de matèries primeres o l’operativa a crèdit de matèries primeres o valors, s’ha de considerar, únicament a efectes d’aquest apartat, que l’exposició subjacent constitueix l’import net de l’exposició.

10. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar en què consisteixen els actius suficientment líquids i quan els valors dels actius poden considerar-se suficientment estables a l’efecte de l’apartat 3.

Article 111. Compensació d’operacions de balanç

Les entitats poden recórrer, com a forma admissible de mitigació del risc de crèdit, a la compensació d’operacions de balanç que representen crèdits recíprocs entre la mateixa entitat i la seva contrapart.

Sense perjudici del que disposa l’article 112, l’admissibilitat s’ha de limitar als saldos recíprocs d’efectiu entre l’entitat i la contrapart. Les entitats només poden modificar les exposicions ponderades per risc respecte dels préstecs i dipòsits que han rebut elles mateixes i que són objecte d’un acord de compensació contractual d’operacions de balanç.

Article 112. Acords marc de compensació contractual relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operativa a crèdit de valors o de primeres matèries o altres operacions vinculades al mercat de capitals

Les entitats que adopten el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera que preveu l’article 134 poden prendre en consideració els efectes dels contractes bilaterals de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operativa a crèdit de valors o de primeres matèries, o altres operacions vinculades al mercat de capitals, subscrits amb una contrapart. Sense perjudici del que disposa l’article 185, la garantia acceptada i els valors o les matèries primeres presos en préstec d’acord amb aquests acords o operacions han de complir els requisits d’admissibilitat de garanties que estableixen els articles 113 i 114.

Article 113. Garanties reals admissibles

1. Les entitats poden utilitzar els elements següents com a garantia real admissible:



2. En relació amb la lletra b de l’apartat 1, es considera que els títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals inclouen:



3. En relació amb la lletra c de l’apartat 1, es considera que els títols de deute emesos per entitats inclouen:



4. Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible títols de deute emesos per altres entitats sense avaluació creditícia efectuada per una ECAI, sempre que els títols de deute compleixen totes les condicions següents:



5. Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible accions o participacions d’organismes d’inversió col·lectiva quan es compleixen totes les condicions següents:



En el cas d’organismes d’inversió col·lectiva que inverteixen en accions o participacions d’un altre organisme d’inversió col·lectiva, les condicions establertes en el paràgraf primer, lletres a a c, han de ser així mateix aplicables a l’organisme d’inversió col·lectiva subjacent.

La utilització d’instruments derivats per un organisme d’inversió col·lectiva per cobrir inversions permeses no ha d’impedir que les accions o participacions en aquest organisme siguin admissibles com a garantia real.

6. Als efectes del que disposa l’apartat 5, si un organisme d’inversió col·lectiva (“l’OIC original”) o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents no es limiten a invertir en instruments admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en aquest OIC com a garanties reals per un import igual al valor dels actius admissibles en poder de l’OIC, assumint que aquest últim o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents han invertit en actius no admissibles fins al límit màxim autoritzat en virtut dels seus mandats respectius.

Quan un organisme d’inversió col·lectiva subjacent posseeix organismes d’inversió col·lectiva subjacents propis, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en l’OIC original com a garantia real admissible sempre que apliquin la metodologia indicada en el paràgraf primer.

En aquells casos en què els actius no admissibles poden tenir un valor negatiu degut a passius o passius contingents derivats de la seva propietat, l’entitat ha de procedir de la manera següent:



7. En relació amb les lletres b a e de l’apartat 1, quan un valor té assignades dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI, les entitats han d’aplicar l’avaluació menys favorable. En els casos en què un valor té assignades més de dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI, les entitats han d’aplicar les dos avaluacions més favorables. Quan les dos avaluacions creditícies més favorables són diferents, les entitats han d’aplicar la menys favorable de totes dos.

Article 114. Altres garanties reals admissibles d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. A més de les garanties previstes en l’article 113, quan una entitat utilitza el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera que estableix l’article 134, l’entitat pot utilitzar com a garanties reals admissibles els elements següents:



En el cas que un OIC inverteixi en accions o participacions d’un altre OIC, les condicions de les lletres a i b d’aquest apartat s’han d’aplicar així mateix a l’OIC subjacent.

L’ús d’instruments derivats per un organisme d’inversió col·lectiva per tal de cobrir inversions en actius admissibles no ha d’impedir que les accions o participacions en aquest organisme siguin admissibles com a garantia real.

2. Si l’organisme d’inversió col·lectiva o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents no estan limitats a invertir en instruments reconeguts com a admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4 de l’article 113 i en els elements previstos en la lletra a de l’apartat 1, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en aquest OIC com a garanties reals per un import igual al valor dels actius admissibles en poder de l’OIC, assumint que aquest últim o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents han invertit en actius no admissibles fins al límit màxim autoritzat en virtut dels seus respectius mandats.

En aquells casos en què els actius no admissibles poden tenir un valor negatiu degut a passius o passius contingents derivats de la seva propietat, l’entitat ha de procedir de la manera següent:

Article 115. Altres béns i drets utilitzats com a garantia real

Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible els altres béns i drets següents:

Article 116. Proveïdors de cobertura admissibles

1. Les entitats poden recórrer als següents proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals:



2. L’AFA ha de mantenir i publicar la llista de les entitats financeres que es consideren proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals conforme al que disposa la lletra f de l’apartat 1, o els criteris que guien la determinació d’aquests proveïdors admissibles de cobertura, juntament amb una descripció dels requisits prudencials aplicables.

Article 117. Admissibilitat de les garanties com a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals

Les entitats poden utilitzar garanties com a cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties personals.

Article 118. Tipus admissibles de derivats de crèdit

1. Les entitats poden utilitzar com a cobertura del risc de crèdit admissible els tipus de derivats de crèdit següents, així com els instruments que poden estar compostos per aquests derivats de crèdit o ser similars a la pràctica des del punt de vista econòmic:



Quan una entitat compra cobertura del risc de crèdit a través d’una permuta de rendiment total i comptabilitza com a renda neta els pagaments nets rebuts en concepte de l’operació de permuta, però no comptabilitza el corresponent deteriorament del valor de l’actiu cobert, ja sigui mitjançant reduccions del valor raonable o mitjançant un augment de les reserves, aquesta cobertura del risc de crèdit no es considera admissible.

2. Quan una entitat du a terme una cobertura interna mitjançant un derivat de crèdit, perquè la cobertura es consideri admissible a efectes del que disposa aquesta secció el risc de crèdit transferit a la cartera de negociació s’ha de transferir a la vegada a un tercer o a tercers.

Quan s’hagi dut a terme una cobertura interna d’acord amb el paràgraf primer, i sempre que s’hagin complert els requisits d’aquesta secció, les entitats han d’aplicar les normes que s’estableixen en els articles 130 a 148 per al càlcul de les exposicions ponderades per risc quan adquireixin cobertures del risc de crèdit amb garanties personals.

Article 119. Requisits aplicables als acords de compensació d’operacions de balanç (diferents dels acords marc de compensació a què es refereix l’article 120)

Els acords de compensació d’operacions de balanç, diferents dels acords marc de compensació a què es refereix l’article 120, són admissibles com a tècniques de mitigació del risc de crèdit si es compleixen els requisits següents:

Article 120. Requisits aplicables als acords marc de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operacions a crèdit de valors o de primeres matèries o altres operacions vinculades al mercat de capitals

Els acords marc de compensació relatius a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o d’operacions a crèdit de valors o de primeres matèries o altres operacions vinculades al mercat de capitals, són admissibles com a tècniques de mitigació del risc de crèdit si les garanties reals aportades en virtut dels acords satisfan tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4 de l’article 121 i es compleixen, a més, els requisits següents:

Article 121. Requisits aplicables a les garanties reals de naturalesa financera

1. Les garanties reals de naturalesa financera i l’or es consideren garanties reals admissibles d’acord amb tots els mètodes, sempre que es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4.

2. No hi ha d’haver una correlació positiva elevada entre la qualitat creditícia del deutor i el valor de la garantia real. En cas que el valor de la garantia real es redueixi significativament, això no implica per si sol un deteriorament important de la qualitat creditícia del deutor. En el cas que la qualitat creditícia del deutor arribés a ser crítica, aquest fet no implica per si sol una reducció significativa del valor de la garantia real.

No es consideren garanties reals admissibles els valors emesos pel deutor ni per qualsevol entitat vinculada del grup. No obstant això, les emissions de bons garantits del mateix deutor que s’ajustin als termes de l’article 95 es consideren garanties reals admissibles quan s’han constituït com a garantia per a una operació de recompra i sempre que es compleixi el que disposa el paràgraf primer.

3. Les entitats han de complir tots els requisits contractuals i normatius relatius a l’exigibilitat dels acords sobre garantia real d’acord amb la legislació aplicable als seus drets sobre la garantia real i han de prendre totes les mesures necessàries per garantir aquesta exigibilitat.

Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient que confirmi l’exigibilitat dels acords sobre garantia real en tots els territoris pertinents. Les entitats bancàries han de dur a terme aquest estudi de nou quan és necessari per garantir-ne la contínua aplicabilitat.

4. Les entitats han de satisfer els requisits operatius següents:



5. A més de complir tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4, perquè les garanties reals de naturalesa financera siguin admissibles d’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, el venciment residual de la cobertura ha de ser almenys equivalent al venciment residual de l’exposició.

Article 122. Requisits aplicables a les garanties reals sobre béns immobles

1. Els béns immobles només es consideren garanties reals admissibles quan es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 6.

2. Pel que fa a la certesa jurídica, han de complir-se les condicions següents:



3. En relació amb el seguiment del valor dels béns immobles, han de complir-se les condicions següents:



S’estableix un període transitori de 24 mesos des de l’entrada en vigor del comunicat tècnic a què fa referència l’apartat 4 per poder portar a terme les taxacions dels immobles elegibles en garantia dels préstecs atorgats abans de l’entrada en vigor del Reglament.

Les entitats poden utilitzar mètodes estadístics per verificar el valor del bé i determinar els béns que necessitin una nova valoració.

4. Pel que fa a la valoració de béns immobles prevista en la segona frase de la lletra b de l’apartat 3, aquesta valoració ha de ser realitzada per un taxador independent en un valor igual al valor de mercat o a l’hipotecari. L’entitat ha d’exigir al taxador independent que documenti el valor de mercat o el valor hipotecari d’una manera clara i transparent, així com que no tingui en compte elements especulatius en la taxació del valor hipotecari. L’AFA ha d’emetre un comunicat tècnic on s’especifiqui els criteris metodològics que han de seguir els taxadors homologats al Principat d’Andorra en la realització de les taxacions indicades en la lletra b de l’apartat 3, així com concretar els requisits d’independència que han de complir els taxadors homologats al Principat d’Andorra.

5. Les entitats han de documentar amb claredat els tipus de béns immobles residencials i comercials que accepten i les seves polítiques de préstec al respecte.

6. Les entitats han de disposar de procediments per verificar que el bé immoble pres com a cobertura del risc de crèdit està adequadament assegurat contra el risc de danys.

Article 123. Requisits aplicables als drets de cobrament

1. Els drets de cobrament es consideren garanties reals admissibles sempre que es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 i 3.

2. Pel que fa a la certesa jurídica, han de satisfer les condicions següents:



3. Pel que fa a la gestió del risc, han de complir-se les condicions següents:

Article 124. Requisits per tractar les exposicions derivades d’operacions d’arrendament financer com a exposicions cobertes per garantia real

Les entitats han de tractar les exposicions derivades de les operacions d’arrendament com a exposicions garantides pel tipus de bé arrendat, sempre que es compleixen els requisits següents:

Article 125. Requisits aplicables a altres béns i drets utilitzats com a garantia real

1. Els dipòsits d’efectiu en una entitat tercera o els instruments assimilats a l’efectiu mantinguts per una entitat tercera poden optar al tractament que s’estableix a l’apartat 1 l’article 140, si es compleixen totes les condicions següents:



2. Les pòlisses d’assegurança de vida pignorades en favor de l’entitat bancària creditora han de ser admissibles com a garantia real quan es reuneixen totes les condicions següents:

Article 126. Requisits comuns a les garanties personals i als derivats de crèdit

1. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1 de l’article 127, la cobertura del risc de crèdit basada en garanties personals i derivats de crèdit es considera cobertura del risc de crèdit admissible sempre que es compleixen les condicions següents:



2. L’entitat ha de demostrar a l’AFA que posseeix sistemes per gestionar possibles concentracions de riscs degudes a la seva utilització de garanties personals o derivats de crèdit. L’entitat ha de poder demostrar, a criteri de l’AFA, que la seva estratègia en matèria d’utilització de derivats de crèdit i garanties personals resulta adequada amb la gestió del seu perfil general de risc.

3. L’entitat ha de complir tots els requisits contractuals i normatius relatius a l’exigibilitat de la seva cobertura del risc de crèdit amb garanties personals d’acord amb la legislació aplicable als seus drets sobre la cobertura del risc de crèdit i ha de prendre totes les mesures necessàries per garantir aquesta exigibilitat.

Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient que confirmi l’exigibilitat de la cobertura del risc de crèdit en totes les jurisdiccions pertinents. Han de repetir aquesta anàlisi quan sigui necessari per garantir-ne la contínua exigibilitat.

Article 127. Contragaranties d’emissors sobirans i d’altres ens del sector públic

1. Les entitats poden considerar que les exposicions a què es refereix l’apartat 2 estan protegides per una garantia proporcionada per les entitats enumerades en aquest mateix apartat, sempre que es compleixin les condicions següents:



2. El tractament que preveu l’apartat 1 s’ha d’aplicar a les exposicions cobertes per una garantia que estigui contragarantida per una de les entitats següents:



3. Les entitats han d’aplicar també el tractament que preveu l’apartat 1 a les exposicions contragarantides per entitats diferents de les enumerades en l’apartat 2, si la contragarantia de l’exposició està, per la seva banda, garantida directament per una de les entitats enumerades i es compleixen les condicions previstes en l’apartat 1.

Article 128. Requisits addicionals aplicables a les garanties personals

1. Les garanties personals han de ser admissibles com a cobertura del risc de crèdit quan, a més dels requisits que estableixi l’article 126, es compleixin totes les condicions següents:



2. En el cas de les garanties proporcionades en el context de sistemes de garantia recíproca o proporcionades o contragarantides per les entitats enumerades en l’apartat 2 de l’article 127, es considera que es compleixen els requisits de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article quan es compleixi qualsevol de les dos condicions següents:

Article 129. Requisits addicionals per a derivats de crèdit

1. Els derivats de crèdit han de ser admissibles com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals quan, a més dels requisits que estableix l’article 126, es compleixin totes les condicions següents:



Quan els esdeveniments de crèdit no incloguin la reestructuració de l’obligació subjacent descrita a l’incís iii de la lletra a, la cobertura del risc de crèdit pot, no obstant això, considerar-se admissible sempre que s’efectuï una reducció del seu valor d’acord amb el que especifica l’apartat 2 de l’article 141.

2. Els desfasaments entre l’obligació subjacent i l’obligació de referència del derivat de crèdit o entre l’obligació subjacent i l’obligació utilitzada a l’efecte de determinar si ha tingut lloc un esdeveniment de crèdit, únicament es permeten quan es compleixin les condicions següents:

Article 130. Bons vinculats a crèdits

Les inversions en bons vinculats a crèdit emesos per l’entitat creditora es poden considerar garanties reals en efectiu a l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars de conformitat amb els articles 130 a 140, sempre que la permuta de cobertura per impagament incorporada en el bo vinculat a crèdit sigui admissible com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals. A l’efecte de determinar si la permuta de cobertura per impagament incorporada en un bo vinculat a crèdit és admissible com a cobertura del risc de crèdit amb garanties personals, l’entitat pot considerar que es compleix la condició especificada en la lletra c de l’apartat 6 de l’article 110.

Article 131. Compensació d’operacions de balanç

Els préstecs i dipòsits en l’entitat creditora subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç han de ser considerats per aquesta entitat com a garanties reals en efectiu a l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars respecte d’aquells préstecs i dipòsits de l’entitat creditora subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç que estiguin denominats en la mateixa divisa.

Article 132. Utilització d’ajustos de volatilitat segons el mètode supervisor o el mètode d’estimacions pròpies en els acords marc de compensació

1. Quan les entitats calculen el “valor d’exposició plenament ajustat” (E*) corresponent a les exposicions subjectes a un acord marc de compensació admissible relatiu a operacions de recompra, operacions de préstec de valors o de primeres matèries o operacions a crèdit de valors o de matèries primeres en préstec o altres operacions vinculades al mercat de capitals, han de calcular els ajustos de volatilitat que han d’aplicar, ja sigui emprant el mètode supervisor o el mètode d’estimacions pròpies, segons s’exposa en els articles 134 a 137 en relació amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.

L’ús del mètode d’estimacions pròpies està subjecte a les mateixes condicions i requisits aplicables al mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.

2. A l’efecte del càlcul d’E*, les entitats:



3. Les entitats han de calcular E* d’acord amb la fórmula següent:
 


4. A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc respecte d’operacions de recompra o operacions de préstec de valors o de primeres matèries o operacions a crèdit de valors o de primeres matèries en préstec, o altres operacions vinculades al mercat de capitals, cobertes per acords marc de compensació, l’entitat ha d’utilitzar E*, calculada d’acord amb l’apartat 3, com el valor de l’exposició davant la contrapart resultant de les operacions subjectes a l’acord marc de compensació a efectes de l’article 79 i l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de conformitat amb el mètode estàndard.

5. Als efectes dels apartats 2 i 3, per “grup de valors” s’entén els valors emesos per una mateixa entitat, amb la mateixa data d’emissió i el mateix venciment i subjectes a les mateixes condicions i els mateixos períodes de liquidació que els indicats en els articles 135 i 136, segons escaigui.

Article 133. Mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera

1. Les entitats únicament poden utilitzar el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera quan calculin les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode estàndard. No s’han d’utilitzar alhora el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera i el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.

2. D’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, les entitats han d’assignar a les garanties reals de naturalesa financera admissibles un valor igual al seu valor de mercat determinat d’acord amb la lletra d de l’apartat 4, de l’article 121.

3. Les entitats han d’aplicar a les fraccions dels valors d’exposició que estan cobertes pel valor de mercat d’una garantia real admissible, la ponderació de risc que s’assignin d’acord amb la secció segona si l’entitat creditora tingués una exposició directa enfront de l’instrument que serveix de garantia. A aquests efectes, el valor d’exposició de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I ha de ser igual al 100% del seu valor, i no al valor d’exposició que s’indica a l’apartat 1 de l’article 77.

La ponderació de risc de la part garantida ha de ser com a mínim del 20%, excepte en les condicions previstes en els apartats 4 a 6. Les entitats han d’aplicar a la resta de l’exposició la ponderació de risc que assignen a una exposició no garantida davant de la contrapart, d’acord amb la secció segona.

4. Les entitats han d’assignar una ponderació de risc del 0% a la part garantida de l’exposició derivada d’operacions de recompra i operacions de préstec de valors o d’operacions de crèdit de valors que compleixin els criteris de l’article 138. Si la contrapart de l’operació no és un participant essencial en el mercat, s’ha d’assignar una ponderació de risc del 10%.

5. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 0%, fins al límit cobert per la garantia, als valors d’exposició determinats d’acord amb la secció cinquena corresponents als instruments derivats enumerats en l’annex II i subjectes a la valoració diària a preus de mercat que es garanteixin mitjançant efectiu o instruments assimilats a l’efectiu quan no hi ha desfasaments de divises.

S’ha d’aplicar una ponderació de risc del 10%, fins al límit cobert per la garantia, als valors d’exposició de les operacions que es garanteixin mitjançant títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals, als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona.

6. Pel que fa a operacions diferents de les previstes en els apartats 4 i 5, les entitats es poden assignar una ponderació de risc del 0% quan l’exposició i la garantia real estiguin denominades en la mateixa divisa i concorri una de les dos circumstàncies següents:



7. Als efectes dels apartats 5 i 6 es considera que els títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals inclouen:

Article 134. Mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. A fi d’atendre la volatilitat dels preus, a l’hora de valorar les garanties a efectes del mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera les entitats han d’aplicar els ajustos de volatilitat que preveuen els articles 135 a 138.

Quan la garantia real estigui denominada en una divisa diferent d’aquella en què estigui denominada l’exposició subjacent, les entitats han d’afegir a l’ajust de volatilitat que correspon a la garantia real un altre ajust que reflecteixi la volatilitat de la divisa d’acord amb el que disposen els articles 135 a 138.

En el cas de les operacions amb derivats OTC cobertes per acords de compensació reconeguts per les autoritats competents d’acord amb la secció cinquena, les entitats han d’aplicar un ajust de volatilitat que reflecteixi la volatilitat de la divisa quan hi ha desfasaments entre la moneda de la garantia real i la divisa de liquidació. Fins i tot en cas que intervinguin divises múltiples en les operacions cobertes per l’acord de compensació, les entitats han d’aplicar un únic ajust de volatilitat.

2. Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (CVA) de la manera següent:



En què:



Les entitats han d’utilitzar la fórmula prevista en aquest apartat a l’hora de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat per a totes les operacions, a excepció de les que estiguin subjectes a acords marc de compensació reconeguts, a les quals s’ha d’aplicar el que disposa l’article 132.

3. Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (EVA) de la manera següent:



En què:



Pel que fa a les operacions amb instruments derivats OTC, les entitats han de calcular l’EVA de la manera següent:



4. A l’efecte del càlcul d’E en l’apartat 3, el valor d’exposició de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I ha de ser igual al 100% del valor de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I, i no al valor d’exposició que indica l’apartat 1 de l’article 77;

5. Les entitats han de calcular el valor plenament ajustat de l’exposició (E*) prenent en consideració tant la volatilitat com els efectes de reducció del risc de la garantia real, de la manera següent:



En què:



6. Les entitats poden calcular els ajustos de volatilitat que han d’aplicar, ja sigui emprant el mètode supervisor que preveu l’article 135 o el mètode d’estimacions pròpies que preveu l’article 136.

No obstant això, quan una entitat utilitza el mètode d’estimacions pròpies d’ajust de la volatilitat, ha d’aplicar-lo a tota la gamma d’instruments, a excepció de les carteres poc significatives, en les quals pot utilitzar el mètode supervisor.

7. Quan la garantia real consisteixi en una sèrie d’elements admissibles, les entitats han de calcular l’ajust de volatilitat (H) de la manera següent:



En què:

Article 135. Ajustaments supervisors de volatilitat d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. Els ajustaments de volatilitat que les entitats han d’aplicar d’acord amb el mètode supervisor, suposant que s’efectua una revaluació diària, estan recollits en els quadres 1 a 4.





2. El càlcul dels ajustaments de volatilitat d’acord amb l’apartat 1 ha d’estar subjecte a les condicions següents:



3. En els quadres 1 a 4 de l’apartat 1 i en els apartats 4 a 6, el nivell de qualitat creditícia corresponent a l’avaluació creditícia del títol de deute ha de ser el nivell de qualitat creditícia que l’AFA determini que correspon a l’avaluació creditícia d’acord amb la secció segona.

A l’efecte de determinar el nivell de qualitat creditícia corresponent a l’avaluació creditícia del títol de deute a què es refereix l’apartat 1, ha de ser així mateix aplicable el que disposa a l’apartat 7 de l’article 113.

4. En el cas dels valors o primeres matèries no admissibles prestats o venuts d’acord amb operacions amb compromís de recompra o operacions de préstec de valors o primeres matèries o operacions a crèdit de valors o primeres matèries, l’ajust de volatilitat ha de ser igual al corresponent a les accions no incloses en un índex borsari principal però cotitzades en borses reconegudes.

5. En el cas de les accions o participacions admissibles en organismes d’inversió col·lectiva, l’ajust de volatilitat ha de ser la mitjana ponderada dels ajustos de volatilitat aplicables que corresponguin als actius en què ha invertit el fons, tenint en compte el període de liquidació de l’operació especificat en l’apartat 2.

Si l’entitat no coneix els actius en què ha invertit el fons, l’ajust de volatilitat ha de ser l’ajust més alt aplicable a qualsevol dels actius en els quals el fons tingui dret a invertir.

6. En el cas dels títols de deute sense qualificació emesos per entitats i que compleixin els criteris d’admissibilitat que preveu l’apartat 4 de l’article 113, els ajustos de volatilitat han de ser iguals als corresponents als valors emesos per entitats o empreses amb una qualificació de crèdit externa corresponent als nivells de qualitat creditícia 2 o 3.

Article 136. Estimacions pròpies dels ajustaments de volatilitat d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. L’AFA ha de permetre que les entitats facin servir les seves estimacions pròpies de volatilitat a l’hora de calcular els ajustaments de volatilitat que s’han d’aplicar a la garantia real i a les exposicions, sempre que satisfacin els requisits que estableixen els apartats 2 i 3. Les entitats que han estat autoritzades a utilitzar les seves estimacions pròpies de la volatilitat no han de revertir a l’ús d’altres mètodes, excepte per motius justificats i amb l’autorització de l’AFA.

Quan els títols de deute tenen una avaluació creditícia d’una ECAI equivalent com a mínim al grau d’inversió, l’entitat pot calcular una estimació de la volatilitat per a cada categoria de títol.

Pel que fa als títols de deute que tenen una avaluació creditícia d’una ECAI equivalent a un grau inferior al d’inversió, i en el d’altres garanties reals admissibles, l’entitat ha de calcular els ajustos de volatilitat per a cada element.

Les entitats que utilitzen el mètode d’estimacions pròpies han d’estimar la volatilitat de la garantia real o els desfasaments de divises sense tenir en compte les possibles correlacions entre l’exposició no garantida, la garantia real o els tipus de canvi.

A l’hora de determinar les categories pertinents, les entitats han de prendre en consideració el tipus d’emissor del valor, l’avaluació creditícia externa dels valors, el seu venciment residual i la seva durada modificada. Les estimacions de la volatilitat han de ser representatives dels valors inclosos per l’entitat en la categoria.

2. El càlcul dels ajustos de volatilitat ha de satisfer els requisits següents:


En què:



3. L’estimació dels ajustos de volatilitat ha de satisfer tots els criteris qualitatius següents:

Article 137. Increment dels ajustaments de volatilitat d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

Els ajustaments de volatilitat que preveu l’article 135 han de ser els ajustos que l’entitat ha d’aplicar en cas de revaluació diària. De la mateixa manera, quan una entitat utilitza les seves estimacions pròpies dels ajustos de volatilitat, de conformitat amb l’article 136, ha de calcular aquests ajustos, en primer lloc, a partir d’una revaluació diària. En cas que la freqüència de revaluació sigui inferior a la diària, l’entitat ha d’aplicar ajustos de volatilitat més elevats. Aquests ajustos es calculen incrementant els ajustos de volatilitat calculats sobre la base d’una revaluació diària, mitjançant la fórmula de l’“arrel quadrada del temps”:


En què:

Article 138. Condicions per a l’aplicació d’un ajustament de volatilitat del 0% d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. En relació amb les operacions de recompra i les operacions de préstec de valors o operacions a crèdit de valors, quan una entitat fa ús, per als ajustaments de volatilitat, del mètode supervisor, d’acord amb l’article 135, o del mètode d’estimacions pròpies, d’acord amb l’article 136, i sempre que es compleixin els requisits que preveuen les lletres a a h de l’apartat 2, les entitats poden, en lloc d’aplicar els ajustos de volatilitat calculats d’acord amb els articles 135 a 137, aplicar un ajust de volatilitat del 0%.

2. Les entitats poden aplicar un ajust de volatilitat del 0% quan es compleixin totes les condicions següents:



3. Els participants essencials en el mercat a què es refereix la lletra h de l’apartat 2 comprenen els següents:

Article 139. Càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

Les entitats han d’utilitzar E*, calculat d’acord amb l’apartat 5 de l’article 134, com a valor d’exposició a l’efecte del que està previst a l’article 79 i l’article 67 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. En el cas de les partides fora de balanç enumerades a l’annex I, les entitats han d’utilitzar E* com a valor al qual s’han d’aplicar els percentatges indicats a l’apartat 1 de l’article 77, per obtenir el valor d’exposició.

Article 140. Altres béns i drets utilitzats com a garantia real

1. Quan es compleixin els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 125, els dipòsits mantinguts en una entitat tercera poden ser considerats per aquesta entitat com a garanties reals.

2. Quan es compleixen els requisits establerts a l’apartat 2 de l’article 125, l’entitat ha de sotmetre la part de l’exposició garantida pel valor corrent de rescat de les pòlisses d’assegurança de vida pignorades a favor de l’entitat creditora ponderant per risc, utilitzant les ponderacions de risc especificades a l’apartat 3;

En cas de desfasament de divises, l’entitat ha de reduir el valor corrent de rescat d’acord amb el que preveu l’apartat 3 de l’article 141, i el valor de la cobertura del risc de crèdit correspon al valor corrent de rescat de la pòlissa d’assegurança de vida.

3. A efectes del que està disposat en l’apartat 2, l’entitat ha d’aplicar les següents ponderacions de risc basades en la ponderació de risc atribuït a una exposició preferent no garantida davant l’entitat asseguradora proveïdora de l’assegurança de vida:



4. L’entitat pot atorgar als instruments recomprats a instàncies del tenidor i admissibles d’acord amb l’apartat c de l’article 115 el tractament de garantia real de l’entitat emissora. El valor de la cobertura del risc de crèdit admissible ha de ser el següent:

Article 141. Valoració

1. A l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals dels articles 141 a 143, el valor de la cobertura del risc de crèdit amb garanties personals (G) ha de ser l’import que el proveïdor de la cobertura s’ha compromès a abonar en cas d’incompliment o impagament del prestatari o en cas que es produeixin altres esdeveniments de crèdit especificats.

2. En el cas dels derivats de crèdit que no incloguin com a esdeveniment de crèdit una reestructuració de l’obligació subjacent que impliqui una condonació o un ajornament del principal, els interessos o les comissions i que doni lloc a una pèrdua de crèdit, s’han d’aplicar les disposicions següents:



3. Quan la cobertura del risc de crèdit amb garanties personals estigui denominada en una divisa diferent d’aquella en què està denominada l’exposició, l’entitat ha de reduir el valor de la cobertura del risc de crèdit mitjançant l’aplicació d’un ajustament de la volatilitat d’acord amb la fórmula següent:



En què:



Quan no hi hagi desfasaments de divises, Hfx ha de ser igual a zero.

4. Les entitats han de basar els ajustos de volatilitat aplicables en cas de desfasament de divises en un període de liquidació de 10 dies hàbils, partint del supòsit d’una revaluació diària, i poden calcular-los d’acord amb el mètode supervisor o al mètode d’estimacions pròpies per a l’ajustament de la volatilitat previstos en els articles 135 i 136, respectivament. Les entitats han d’incrementar els ajustaments de volatilitat d’acord amb el que preveu l’article 137.

Article 142. Càlcul de les exposicions ponderades per risc en el cas de cobertura parcial i divisió en trams

Quan l’entitat transfereix part del risc d’un préstec en un o més trams, s’han d’aplicar les normes establertes en la secció quarta. Les entitats poden considerar que els llindars significatius per sota dels quals no s’efectuen pagaments en cas de pèrdua són equivalents a les posicions de primera pèrdua conservades i donen lloc a la transferència del risc per trams.

Article 143. Càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode estàndard

1. Als efectes de l’apartat 3 de l’article 79, l’entitat ha de calcular les exposicions ponderades per risc d’acord amb la fórmula següent:



En què:



2. Quan l’import cobert (G_A) sigui inferior al valor de l’exposició (E), l’entitat només pot aplicar la fórmula indicada en l’apartat 1 si la part coberta i la part no coberta de l’exposició tenen la mateixa prelació.

3. Les entitats poden fer extensiu el tractament que preveuen els apartats 4 i 6 de l’article 80 a les exposicions o parts d’exposicions garantides per l’administració central o el banc central, quan la garantia estigui denominada en la divisa nacional del prestatari i l’exposició estigui finançada en aquesta mateixa divisa.

Article 144. Desfasament de venciment

1. A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc, es produeix un desfasament de venciment quan el venciment residual de la cobertura del risc de crèdit és inferior al de l’exposició protegida. Quan la cobertura té un venciment residual inferior a tres mesos i un venciment inferior al de l’exposició subjacent, no es considera una cobertura admissible del risc de crèdit.

2. En cas de desfasament de venciment, la cobertura del risc de crèdit no es considera admissible quan el venciment original sigui inferior a un any.

Article 145. Venciment de la cobertura del risc de crèdit

1. Amb subjecció a un màxim de cinc anys, el venciment efectiu de l’exposició subjacent ha de ser el major termini restant possible abans que el deutor hagi de complir la seva obligació. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2, el venciment de la cobertura del risc de crèdit ha de ser el termini fins a la primera data possible en la qual pot finalitzar el període de vigència de la protecció o donar-se fi a la protecció.

2. Quan hi ha l’opció de donar fi a la cobertura a discreció del venedor de la cobertura, les entitats han de considerar que el venciment sigui el termini fins a la primera data possible en la qual es pot exercir aquesta opció. Quan hi hagi l’opció de donar fi a la cobertura a discreció del comprador de la cobertura i les condicions de l’acord de creació de la cobertura contenen un incentiu positiu perquè l’entitat exigeixi la realització de l’operació abans del venciment recollit en el contracte, les entitats han de considerar que el venciment efectiu sigui el termini fins a la primera data possible en què es pot exercir aquesta opció; en cas contrari, les entitats poden considerar que l’opció no afecta el venciment de la cobertura.

3. Quan no es pot evitar que el període de vigència del derivat de crèdit acabi abans que hagi expirat qualsevol període de gràcia necessari per poder determinar que efectivament s’ha produït l’impagament de l’obligació subjacent, les entitats han de restar del venciment de la cobertura el període de gràcia.

Article 146. Valoració de la cobertura

1. En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars d’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, quan hi hagi un desfasament entre el venciment de l’exposició i el de la cobertura, la garantia real no es considera una cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars.

2. En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera, les entitats han de reflectir el venciment de la cobertura del risc de crèdit i de l’exposició al valor ajustat de la garantia real segons la fórmula següent:



En què:



Les entitats han d’utilitzar el valor C_VAM com a valor C_VA, ajustat a més pel desfasament de venciment en la fórmula per calcular el valor plenament ajustat de l’exposició (E*) prevista en l’apartat 5 de l’article 134.

3. En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals, les entitats han de reflectir el venciment de la cobertura del risc de crèdit i de l’exposició en el valor ajustat de la cobertura segons la fórmula següent:



En què:



Les entitats han d’utilitzar el valor G_A com a valor de la protecció als efectes del que preveuen els articles 141 a 143.

Article 147. Derivats de crèdit de primer impagament (first-to-default)

Quan una entitat obtingui cobertura del risc de crèdit per a una sèrie d’exposicions amb la condició que el primer impagament d’entre aquests ha d’activar el pagament i que aquest esdeveniment de crèdit extingeix el contracte, l’entitat pot modificar el càlcul de l’exposició ponderada per risc i, si escau, de la pèrdua esperada de l’exposició que, en absència de la cobertura del risc de crèdit, produeixi el menor import de l’exposició ponderada per risc de conformitat amb aquesta secció. L’import de l’exposició ponderada per risc ha de ser el calculat segons aquest mètode estàndard.

El tractament establert en aquest article només té validesa si el valor de l’exposició és menor o igual al valor de la cobertura del risc de crèdit.

Article 148. Derivats de crèdit d’n-èsim impagament (nth-to-default)

En cas que l’n-èsim impagament d’entre les exposicions activi el pagament d’acord amb la cobertura del risc de crèdit, l’entitat que adquireixi la cobertura únicament pot reconèixer aquesta cobertura per al càlcul de les exposicions ponderades per risc i, si escau, de les pèrdues esperades, si també s’ha obtingut cobertura per als impagaments 1 a l’n-1 o quan ja s’hagin produït n-1 impagaments. En aquests supòsits, l’entitat pot modificar el càlcul de l’exposició ponderada per risc i, si escau, de la pèrdua esperada de l’exposició que, en absència de la cobertura del risc de crèdit, produeixi l’n-èsim import més baix de l’exposició ponderada per risc de conformitat amb aquesta secció. Les entitats han de calcular l’n-èsim import més baix segons s’indica en l’article 147.

El tractament establert en aquest article només té validesa si el valor de l’exposició és menor o igual al valor de la cobertura del risc de crèdit.

Totes les exposicions de la cistella han de complir els requisits que preveu l’apartat 2 de l’article 118, i a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 129.

Secció quarta. Titulització

Article 149. Definicions

Als efectes d’aquesta secció, s’entén per:

1. Clàusula d’amortització anticipada: és una clàusula contractual en titulitzacions d’exposicions renovables o en titulitzacions renovables que requereix, en cas de produir determinats esdeveniments, que les posicions dels inversors es reemborsin abans del venciment inicialment fixat per als valors emesos.

2. Excés de marge: és la recaptació per ingressos financers i d’altra índole percebuda pel que fa a les exposicions titulitzades, neta de costos i despeses.

3. Exposició renovable: és una exposició en la qual, dins d’uns límits convinguts, es permeten fluctuacions dels saldos pendents dels clients atenent les seves decisions de disposició i reemborsament.

4. Línia de liquiditat: és la posició de titulització que sorgeix d’un acord contractual amb la finalitat de proporcionar finançament per garantir la puntualitat dels fluxos de caixa als inversors.

5. Opció d’extinció: és una opció contractual en virtut de la qual l’entitat originadora pot recomprar o extingir les posicions de titulització abans que s’hagin reemborsat totes les exposicions subjacents, quan el saldo viu de les exposicions se situa per sota d’un nivell determinat.

6. Posició no qualificada: és una posició de titulització que no té una avaluació creditícia admissible realitzada per una ECAI segons s’esmenta als articles 166 a 168.

7. Posició qualificada: és una posició de titulització respecte de la qual es disposa d’una avaluació creditícia admissible realitzada per una ECAI segons s’esmenta als articles 166 a 168.

8. Programa de pagarés de titulització (programa ABCP, per les seves sigles en anglès): és un programa de titulitzacions en què els valors emesos adopten predominantment la forma de pagarés amb un venciment original d’un any o menys.

9. Titulització renovable: és la titulització en la qual es renova la mateixa estructura de titulització (és a dir, s’afegeixen o es retiren exposicions del conjunt de les exposicions) independentment de si les exposicions poden o no ser renovables.

10. Titulització sintètica: és una titulització en la qual la transferència del risc es porta a terme mitjançant el recurs a derivats de crèdit o garanties i les exposicions titulitzades continuen sent exposicions de l’entitat originadora.

11. Titulització tradicional: és una titulització que implica la transferència econòmica de les exposicions titulitzades. L’operació es realitza mitjançant una transferència de la propietat de les exposicions titulitzades per l’entitat originadora a una SSPE o mitjançant una subparticipació per una SSPE. Els valors emesos no representen obligacions de pagament de l’entitat originadora.

12. Tram de primera pèrdua: és el tram més subordinat d’una titulització, que és el primer tram de suportar les pèrdues en què s’incorri en relació amb les exposicions titulitzades i, per tant, ofereix protecció al tram de segona pèrdua i, si és el cas, als trams de major prelació.

Article 150. Titulització tradicional

1. L’entitat originadora d’una titulització tradicional pot excloure les exposicions titulitzades del càlcul de les exposicions ponderades per risc si es compleix alguna de les condicions següents:



2. Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit en els casos següents:



Si la possible reducció en les exposicions ponderades per risc que l’entitat originadora aconseguiria mitjançant la titulització no està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers, l’AFA pot resoldre, en vista de les circumstàncies específiques del cas, que no es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit.
3. Als efectes del que preveu l’apartat 2, s’entén per “posicions de titulització en trams de risc intermedi” les posicions de titulització a les quals és aplicable una ponderació de risc inferior al 1.250% i que tingui menor prelació que la posició amb major prelació de la titulització i menor prelació que qualsevol posició de titulització en la mateixa a la qual s’assigni un nivell 1 de qualitat creditícia de conformitat amb els articles 166 a 168.

4. Com a alternativa al que disposen els apartats 2 i 3, l’AFA ha d’autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit quan l’entitat originadora pugui demostrar, en tot cas de titulització, que la reducció dels requisits de fons propis que ha aconseguit mitjançant la titulització està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers.

L’AFA ha de concedir l’autorització exclusivament si l’entitat compleix totes les condicions següents:



5. A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 4 que resultin aplicables, s’han de complir totes les condicions següents:

Article 151. Titulització sintètica

1. L’entitat originadora d’una titulització sintètica pot calcular les exposicions ponderades per risc i, respecte de les exposicions titulitzades d’acord amb l’article 156, si es compleix alguna de les condicions següents:



2. Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit si es compleix alguna de les condicions següents:



Si la possible reducció en les exposicions ponderades per risc que l’entitat originadora aconseguiria mitjançant la titulització no està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers, l’AFA pot resoldre, en vista de les circumstàncies específiques del cas, que no es considera transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit.

3. Als efectes del que preveu l’apartat 2, s’entén per “posicions de titulització en trams de risc intermedi” les posicions de titulització a les quals sigui aplicable una ponderació de risc inferior al 1.250% i que tinguin menor prelació que la posició amb major prelació de la titulització i menor prelació que qualsevol posició de titulització en la mateixa a la qual s’assigni un nivell 1 de qualitat creditícia de conformitat amb els articles 166 a 168;

4. Com a alternativa al que disposen els apartats 2 i 3, l’AFA ha d’autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit quan l’entitat originadora pot demostrar, en tot cas de titulització, que la reducció dels requisits de fons propis que ha aconseguit mitjançant la titulització està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers.

L’AFA ha de concedir l’autorització exclusivament si l’entitat compleix totes les condicions següents:



5. A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 4 que resultin aplicables, la transferència ha de complir les condicions següents:

Article 152. Càlcul de les exposicions ponderades per risc

1. Quan una entitat originadora hagi transferit una part significativa del risc de crèdit associat a exposicions titulitzades d’acord amb els articles 150 a 151, aquesta entitat pot:



2. Quan l’entitat originadora hagi decidit aplicar l’apartat 1, ha de calcular les exposicions ponderades per risc prescrites en aquesta secció per a les posicions que pot mantenir en la titulització.

Quan l’entitat originadora no hagi transferit una part significativa del risc de crèdit o ha decidit no aplicar l’apartat 1, no té l’obligació de calcular les exposicions ponderades per risc corresponents a cap posició que pot mantenir en la titulització en qüestió, però ha de seguir incloent les exposicions titulitzades en el càlcul de les exposicions ponderades per risc com si no s’haguessin titulitzat.

3. Quan hi hagi una exposició a diferents trams d’una titulització, l’exposició a cada tram es considera una posició de titulització independent. Es considera que els proveïdors de cobertura creditícia a posicions d’una titulització mantenen posicions en la titulització. En les posicions de titulització s’hi han d’incloure les exposicions a titulitzacions resultants de contractes de derivats sobre tipus d’interès o divises.

4. Llevat que una posició de titulització es dedueixi dels elements del capital de nivell 1 ordinari en virtut de la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’exposició ponderada per risc s’ha d’incloure en el total d’exposicions ponderades per risc de l’entitat als efectes del que preveu l’apartat 1 de l’article 59.

5. L’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització es calcula aplicant al valor d’exposició de la posició, calculat segons el que estableix l’article 153, la pertinent ponderació de risc total.

6. La ponderació de risc total ha de ser igual a la suma de la ponderació de risc establerta en aquesta secció i tota possible ponderació de risc addicional de conformitat amb l’article 272.

Article 153. Valor de l’exposició

1. El valor d’exposició es calcula de la manera següent:



2. Quan una entitat tingui dos o més posicions encavalcades en una titulització, ha d’incloure, en la mesura que s’encavalquin, en el seu càlcul d’exposicions ponderades per risc només la posició o el percentatge de posició que produeixi les exposicions ponderades per risc més elevades. L’entitat pot reconèixer així mateix el dit encavalcament entre els requisits de fons propis per risc específic per a posicions de la cartera de negociació i els requisits de fons propis per a posicions de titulització de la cartera d’inversió, sempre que l’entitat pugui calcular i comparar els requisits de fons propis per a les posicions corresponents. A efectes d’aquest apartat s’entén per “encavalcament” el fet que les posicions representin, totalment o parcialment, una exposició al mateix risc, de manera que, en la mesura que s’encavalquin, constitueixen una sola exposició.

3. Quan la lletra c de l’article 167 s’apliqui a posicions en pagarés de titulització, l’entitat pot utilitzar la ponderació de risc assignada a una línia de liquiditat per calcular l’import de l’exposició ponderada per risc corresponent als pagarés de titulització, si el 100% dels pagarés emesos pel programa ABCP està cobert per aquesta o altres línies de liquiditat i totes aquestes línies de liquiditat tenen la mateixa preferència en l’ordre de prelació que la dels pagarés de manera que formen posicions encavalcades.

L’entitat ha de notificar a l’AFA l’ús que fa d’aquesta possibilitat.

Article 154. Reconeixement de la reducció del risc de crèdit en posicions de titulització

1. Les entitats poden reconèixer la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o personals obtingudes respecte a una posició de titulització de conformitat amb la secció tercera i amb subjecció als requisits establerts en aquesta secció i la secció tercera.

La cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties reals es limita a les garanties reals de naturalesa financera que són admissibles per al càlcul de les exposicions ponderades per risc d’acord amb la secció segona, tal com s’estableix en la secció tercera, i el reconeixement està supeditat al compliment dels requisits pertinents segons el que estableix la secció tercera.

2. La cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties personals i els proveïdors d’aquesta cobertura s’han de limitar als que són admissibles d’acord amb la secció tercera i el reconeixement està supeditat al compliment dels requisits pertinents establerts d’acord amb la secció tercera.

3. No obstant el que disposa l’apartat 2, els proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals que s’enumeren a les lletres a a h de l’apartat 1 de l’article 116, llevat de les entitats de contrapartida centrals qualificades, han de comptar amb una avaluació creditícia assignada per una ECAI reconeguda que hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia i que hi ha correspost com a mínim el nivell 2 de qualitat creditícia en el moment en què s’ha reconegut per primera vegada la cobertura del risc de crèdit.

4. No obstant el que disposi l’apartat 2, les SSPE poden ser proveïdors de cobertura admissibles quan posseeixen actius que poden ser considerats garanties reals de naturalesa financera admissibles i sobre els quals no hi ha drets o drets contingents de major o igual rang que els drets contingents de l’entitat que rep la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals, i quan es compleixen tots els requisits establerts en la secció tercera per al reconeixement de les garanties reals de naturalesa financera. En aquests casos, el valor G_A (l’import de la cobertura ajustat pels possibles desfasaments de divises i de venciment de conformitat amb el que preveu la secció tercera) es limita al valor de mercat d’aquests actius ajustat per la volatilitat i g (la ponderació de risc de les exposicions enfront del proveïdor de cobertura segons el que està previst d’acord amb el mètode estàndard) es determina com la mitjana ponderada de les ponderacions de risc que s’apliquen a aquests actius com a garanties reals de naturalesa financera de conformitat amb el mètode estàndard.

Article 155. Suport implícit

1. Les entitats patrocinadores o les entitats originadores que, pel que fa a una titulització, han recorregut als apartats 1 i 2 de l’article 152, en calcular els imports de les exposicions ponderades per risc o que hagin venut instruments de les seves carteres de negociació, de tal manera que ja no se’ls exigeixi disposar de fons propis davant els riscs d’aquests instruments, no poden prestar suport a la titulització més enllà de les seves obligacions contractuals per tal de reduir les pèrdues potencials o reals per als inversors. No es considera que una operació dona suport si s’executa en condicions de mútua independència per a les parts i es té en compte en l’avaluació de la transferència significativa del risc. Qualsevol operació d’aquestes característiques, amb independència que presti o no suport, s’ha de notificar a l’AFA i s’ha de sotmetre al procés d’examen i aprovació del crèdit realitzat per l’entitat. En avaluar si l’operació no està estructurada per donar suport, l’entitat ha de considerar convenientment, com a mínim, tots els paràmetres següents:



2. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha de publicar o adoptar d’organismes reconeguts internacionalment les directrius per determinar quines condicions constitueixen condicions de mútua independència per a les parts i quan no està una operació estructurada per donar suport.

3. Quan una entitat originadora o una entitat patrocinadora no compleixi el que disposa l’apartat 1 pel que fa a una titulització, aquesta entitat ha de tenir, com a mínim, fons propis enfront de totes les exposicions titulitzades com si aquestes exposicions no haguessin estat titulitzades.

Article 156. Tractament general

Per calcular les exposicions ponderades per risc per a les exposicions titulitzades, quan es compleixen les condicions que figuren a l’article 151 l’entitat originadora d’una titulització sintètica ha d’utilitzar, amb subjecció al que preveu l’article 157, els mètodes de càlcul pertinents establerts en els articles 152 a 165 i no els que estableix la secció segona.

Els requisits continguts en el paràgraf primer s’han d’aplicar a tot el conjunt d’exposicions inclòs en la titulització. Amb subjecció al que preveu l’article 157, l’entitat originadora ha de calcular les exposicions ponderades per risc pel que fa a tots els trams de la titulització de conformitat amb els articles 152 a 165, inclosos aquells respecte als quals l’entitat reconegui una reducció del risc de crèdit d’acord amb l’article 154. En aquest cas la ponderació per risc aplicable a aquesta posició es pot modificar d’acord amb la secció tercera, amb subjecció als requisits establerts en aquesta secció.

Article 157. Tractament dels desfasaments de venciment en les titulitzacions sintètiques

Per calcular les exposicions ponderades per risc de conformitat amb l’article 156, qualsevol desfasament de venciment entre la cobertura del risc de crèdit que constitueix un tram i per la qual es transfereix el risc s’ha de prendre en consideració de la manera següent:



En què:

Article 158. Ponderacions per risc

Sense perjudici del que disposa l’article 159, les entitats han de calcular l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització o retitulització qualificada aplicant la pertinent ponderació de risc al valor d’exposició.

La ponderació de risc pertinent ha de ser la ponderació de risc, segons s’estableix en el quadre 1, a la qual està lligada l’avaluació creditícia de la posició de conformitat amb els articles 166 a 168.


Sense perjudici del que disposen els articles 159 a 162, l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització no qualificada s’ha de calcular aplicant una ponderació de risc del 1.250%.

Article 159. Entitats originadores i patrocinadores

Per a una entitat originadora o patrocinadora, les exposicions ponderades per risc calculades pel que fa a les seves posicions en una determinada titulització poden limitar-se a les exposicions ponderades per risc que es calculen per a les exposicions titulitzades si no s’haguessin titulitzat, suposant que s’aplica una ponderació de risc del 150% als elements següents:

Article 160. Tractament de les posicions no qualificades

1. Als efectes del càlcul de l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització no qualificada, les entitats poden aplicar la mitjana ponderada de les ponderacions de risc que s’aplicaria a les exposicions titulitzades, d’acord amb la secció segona, una entitat que manté aquestes exposicions, multiplicada pel coeficient de concentració a què es refereix l’apartat 2. Amb aquesta finalitat, les entitats han de saber en tot moment quina és la composició del conjunt d’exposicions titulitzades.

2. El coeficient de concentració ha de ser igual a la suma dels imports nominals de tots els trams dividida per la suma dels imports nominals dels trams de menor o igual prelació que el tram en el qual es manté la posició, inclòs aquest últim tram. La ponderació de risc resultant no ha de ser superior a 1.250% ni inferior a qualsevol ponderació de risc aplicable a un tram de major preferència en l’ordre de prelació de pagaments i amb més qualificació. En els casos en què l’entitat no pot determinar les ponderacions de risc que s’aplicarien a les exposicions titulitzades de conformitat amb la secció segona, s’ha d’aplicar una ponderació de risc del 1.250% a la posició.

Article 161. Tractament de les posicions de titulització en un tram de segona pèrdua o millor en un programa ABCP

Amb subjecció a la disponibilitat d’un tractament més favorable per a les línies de liquiditat no qualificades d’acord amb l’article 162, una entitat pot aplicar a les posicions de titulització que compleixen les condicions que a continuació s’indiquen una ponderació de risc que sigui la més gran de 100% o la ponderació de risc més elevada que s’aplicaria a qualsevol de les exposicions titulitzades, de conformitat amb la secció segona, una entitat que manté les exposicions:

Article 162. Tractament de línies de liquiditat no qualificada

1. Les entitats poden aplicar un factor de conversió del 50% a l’import nominal d’una línia de liquiditat no qualificada, per determinar el seu valor d’exposició, quan es compleixen les condicions següents:



La ponderació de risc que s’ha d’aplicar ha de ser la més elevada que s’aplicaria a qualsevol de les exposicions titulitzades, de conformitat amb la secció segona, una entitat que manté les exposicions.

2. Per determinar el valor d’exposició de línies de liquiditat que constitueixen bestretes de tresoreria, es pot aplicar un factor de conversió del 0% a l’import nominal d’una línia de liquiditat que pot ser cancel·lada incondicionalment sempre que es compleixen les condicions establertes en l’apartat 1 i que el reemborsament de les disposicions de la línia tingui preferència sobre altres drets pel que fa als fluxos d’efectiu que sorgeixin de les exposicions titulitzades.

Article 163. Requisits addicionals de fons propis per a les titulitzacions d’exposicions renovables amb clàusules d’amortització anticipada

1. Quan hi ha una titulització d’exposicions renovables subjecta a una clàusula d’amortització anticipada, l’entitat originadora ha de calcular, de conformitat amb aquest article, una exposició ponderada per risc addicional en relació amb el risc d’augment dels nivells de risc de crèdit als quals s’exposa com a conseqüència de l’activació de la clàusula d’amortització anticipada.

2. L’entitat ha de calcular l’exposició ponderada per risc pel que fa a la suma dels valors d’exposició de l’interès de la porció originadora i la porció inversora.

Per a les estructures de titulització en què les exposicions titulitzades inclouen exposicions renovables i no renovables, l’entitat originadora ha d’aplicar el tractament que estableixen els apartats 3 a 6 a la part del conjunt subjacent que contenen exposicions renovables.

El valor d’exposició de la porció originadora ha de ser el valor d’exposició de la part nocional del conjunt d’imports disposats venuda en una titulització. La proporció en relació amb l’import del conjunt total venut en l’estructura determina la proporció dels fluxos d’efectiu generats per les recaptacions del principal i dels interessos i altres imports associats que no estan disponibles per efectuar pagaments als que mantenen posicions en la titulització. La porció originadora no pot estar subordinada a la porció inversora. El valor d’exposició de la porció inversora ha de ser el valor d’exposició de la part nocional restant del conjunt d’imports disposats.

L’exposició ponderada per risc, relativa al valor d’exposició de la porció originadora, s’ha de calcular com la d’una exposició proporcional respecte a les exposicions titulitzades com si no haguessin estat titulitzades.

3. Les entitats originadores dels tipus de titulització següents estan exemptes del càlcul de l’exposició ponderada per risc addicional que s’estableix a l’apartat 1:



4. Per a una entitat originadora obligada al càlcul d’una exposició ponderada per risc addicional d’acord amb l’apartat 1, el total de les exposicions ponderades per risc pel que fa a les seves posicions en la porció inversora i les exposicions ponderades per risc calculades d’acord amb l’apartat 1 no ha de ser superior al major entre:



La deducció dels guanys nets, si n’hi hagués, procedents de la capitalització de les rendes futures, exigida de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’ha de tractar a part de l’import màxim indicat en l’apartat anterior.

5. L’exposició ponderada per risc que s’ha de calcular de conformitat amb l’apartat 1 s’ha de determinar multiplicant el valor d’exposició de la porció inversora pel producte del factor de conversió oportú segons el que està indicat en els apartats 6 a 9 i la mitjana ponderada de les ponderacions de risc que s’aplicarien a les exposicions titulitzades si no s’haguessin titulitzat.

Es considera que una clàusula d’amortització anticipada està “controlada” quan es compleixen totes les condicions següents:



6. En el cas de les titulitzacions d’exposicions minoristes cancel·lables lliurement i incondicionalment, sense previ avís, que es troben subjectes a una clàusula d’amortització anticipada, quan l’amortització anticipada s’activa com a conseqüència de la caiguda de l’excés de marge a un nivell determinat, les entitats han de comparar la mitjana de tres mesos de l’excés de marge a partir dels quals l’excés de marge als que l’excés de marge ha de ser acumulat (és a dir, amb el nivell de captura).

En els casos en què la titulització no exigeix l’acumulació de l’excés de marge, es considera que el nivell de captura és 4,5 punts percentuals superior al nivell de l’excés de marge al qual s’activa l’amortització anticipada.

El factor de conversió que s’ha d’aplicar ha d’estar determinat per la mitjana real de tres mesos de l’excés de marge de conformitat amb el quadre 2.


En què:



7. En el cas de les titulitzacions d’exposicions minoristes cancel·lables lliurement i incondicionalment, sense previ avís, que es troben subjectes a una clàusula d’amortització anticipada que s’activa en funció d’un indicador quantitatiu diferent de la mitjana de tres mesos d’excés de marge, les entitats poden, sempre que l’AFA ho autoritzi, aplicar un tractament que s’aproximi molt al que prescriu l’apartat 6 per determinar el factor de conversió indicat. L’AFA ha de donar la seva autorització quan es compleixen les condicions següents:



8. Totes les altres titulitzacions d’exposicions renovables subjectes a una clàusula d’amortització anticipada controlada han d’estar subjectes a un factor de conversió del 90%.

9. Totes les altres titulitzacions d’exposicions renovables subjectes a una clàusula d’amortització anticipada no controlada estan subjectes a un factor de conversió del 100%.

Article 164. Reducció del risc de crèdit en relació amb posicions de titulització subjectes al mètode estàndard

En els casos en què s’obté cobertura del risc de crèdit en relació amb una posició de titulització, el càlcul de les exposicions ponderades per risc es pot modificar de conformitat amb la secció tercera.

Article 165. Reducció de les exposicions ponderades per risc

Quan s’assigna a una posició de titulització una ponderació de risc del 1.250 %, les entitats poden, de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i com a alternativa a la inclusió de la posició en el seu càlcul de les exposicions ponderades per risc, deduir del capital de nivell 1 ordinari el valor d’exposició de la posició. A aquests efectes, el càlcul del valor d’exposició pot reflectir la cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars, de manera coherent amb l’article 164.

Quan una entitat originadora fa ús d’aquesta possibilitat, pot restar 12,5 vegades l’import deduït, de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de l’import especificat en l’article 159 en concepte d’exposició ponderada per risc que es calcularia normalment per a les exposicions titulitzades en cas de no haver-se titulitzat.

Article 166. Utilització de les avaluacions creditícies realitzades per les ECAI

Les entitats poden utilitzar avaluacions creditícies per determinar la ponderació de risc d’una posició de titulització únicament quan l’avaluació creditícia ha estat emesa o confirmada per una ECAI reconeguda per l’AFA.

Article 167. Exigències que han de complir les avaluacions creditícies de les ECAI

A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb els articles 152 a 165, les entitats només han d’utilitzar l’avaluació creditícia d’una ECAI si es compleixen les condicions següents:



L’ECAI es compromet a publicar explicacions sobre la forma en què el comportament dels actius titulitzats afecta l’avaluació creditícia.

Article 168. Utilització de les avaluacions creditícies

1. Tota entitat pot designar una o diverses ECAI de les quals les avaluacions creditícies han de ser utilitzades per al càlcul de les seves exposicions ponderades per risc de conformitat amb aquesta secció (una “ECAI designada”).

2. L’entitat ha d’utilitzar les avaluacions creditícies de manera coherent i no selectivament en relació amb les seves posicions de titulització, d’acord amb els principis següents:



3. En els casos en què la cobertura del risc de crèdit admissible d’acord amb la secció tercera es proporciona directament a l’SSPE, i aquesta protecció es reflecteix en l’avaluació creditícia d’una posició efectuada per una ECAI designada, es pot utilitzar la ponderació de risc associada a aquesta avaluació creditícia. Si la cobertura no és admissible d’acord amb la secció tercera, no s’ha de reconèixer l’avaluació creditícia. Quan la cobertura del risc de crèdit no sigui proporcionada a l’SSPE sinó directament a una posició de titulització, no s’ha de reconèixer l’avaluació creditícia.

Secció cinquena. Risc de crèdit de contrapart

Article 169. Determinació del valor d’exposició

1. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels instruments derivats enumerats en l’annex II d’acord amb el que preveu aquesta secció.

2. Les entitats poden determinar el valor d’exposició de les operacions de recompra, les operacions de préstec de valors o de primeres matèries o les operacions a crèdit de valors o de primeres matèries, les operacions amb liquidació diferida i les operacions de préstec amb reposició del marge d’acord amb el que disposa aquesta secció, en lloc de fer ús del que preveu la secció tercera.

Article 170. Definicions

A efectes d’aquesta secció i del capítol setè d’aquest títol, s’entén per:

Termes generals:

1. Risc de crèdit de contrapart (en endavant, “risc de contrapart” o “RCC”): és el risc que la contrapart en una operació pugui incórrer en impagament abans de la liquidació definitiva dels fluxos de caixa d’aquesta operació.

Pel que fa als tipus d’operacions:

2. Operacions amb liquidació diferida: són les transaccions en què una contrapart es compromet a lliurar un valor, una matèria primera o una quantitat de divises contra efectiu, altres instruments financers o matèries primeres, o al revés, en una data de liquidació que, segons s’especifica per contracte, ha de ser posterior a la que es doni en primer lloc segons el que és habitual en el mercat per a aquest tipus concret d’operació o cinc dies hàbils després de la data en què l’entitat entri a participar en l’operació.

3. Operacions de préstec amb reposició del marge: són les transaccions en què una entitat concedeix un crèdit relacionat amb la compra, venda, transferència o negociació de valors. Les operacions de préstec amb reposició del marge no inclouen altres préstecs garantits basats en valors.

Conjunt d’operacions compensables, conjunt de posicions compensables i termes relacionats:

4. Conjunt d’operacions compensables: són un grup d’operacions entre una entitat i una mateixa contrapart que estan subjectes a un acord de compensació bilateral legalment exigible que estigui reconegut en virtut del que es preveu en els articles 181 a 184 i en la secció tercera.

Cada operació no subjecta a un acord de compensació bilateral legalment exigible que està reconegut en virtut dels articles 181 a 184 es considera per si mateixa un conjunt d’operacions compensables a efectes d’aquesta secció.

5. Posició de risc: correspon a un número de risc que s’assigna a una operació en el mètode estàndard establert en els articles 174 a 180 d’acord amb un algoritme predeterminat.

6. Conjunt de posicions compensables: és un grup de posicions de risc derivades de les operacions que pertanyen a un mateix conjunt d’operacions compensables, quan únicament s’utilitzi per determinar el valor d’exposició, d’acord amb el mètode estàndard dels articles 174 a 180, el saldo d’aquestes posicions de risc.

7. Acord de marge: és un acord o les disposicions d’un acord conforme als quals una contrapart està obligada a aportar una garantia real a una segona contrapart quan una exposició d’aquesta última enfront de la primera contrapart supera un nivell determinat.

8. Llindar de marge: és la màxima quantia a la qual pot arribar una exposició pendent abans que una part tingui el dret a demanar garanties reals.

9. Període de risc del marge: és el període de temps des de l’últim intercanvi de garanties reals que cobreixen un conjunt d’operacions compensables amb una contrapart en situació d’impagament fins que es liquiden les operacions i el risc de mercat resultant torna a cobrir-se.

10. Compensació entre productes diferents: correspon a la inclusió d’operacions de diverses categories de productes en el mateix conjunt d’operacions compensables d’acord amb les normes de compensació entre productes diferents que estableix aquesta secció.

11. Valor actual de mercat (en endavant denominat “VAM”): és, als efectes del que es preveu en els articles 174 a 180, el valor net de mercat de la cartera d’operacions incloses en un conjunt d’operacions compensables, utilitzant-se per al càlcul del VAM tant els valors de mercat positius com els negatius.

Riscs relacionats amb l’RCC:

12. Contrapart: és, als efectes del que es preveu en els articles 181 a 184, qualsevol persona física o jurídica que participa en un acord de compensació i té capacitat contractual per a això.

13. Acord de compensació contractual entre productes: és un acord contractual bilateral entre una entitat i una contrapart en virtut del qual es crea una obligació jurídica única (basada en la compensació de les operacions cobertes) que afecta tots els acords marc bilaterals i les operacions pertanyents a diferents categories de productes que s’incloguin en l’acord.

A efectes d’aquesta definició, s’entén per “diferents categories de productes”:



14. Component de pagament: és el pagament acordat en una operació amb instruments derivats OTC amb un perfil de risc lineal en què es preveu el lliurament d’un instrument financer a canvi d’un pagament.

Quan es tracti d’operacions en què es preveu un pagament a canvi d’un pagament, tots dos components de pagament venen determinats pels pagaments bruts acordats contractualment, inclòs l’import nocional de l’operació.

Article 171. Mètodes de càlcul del valor de l’exposició

1. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en l’annex II a partir d’un dels mètodes establerts en els articles 172 a 180, de conformitat amb el que disposa aquest article.

Les entitats que no poden acollir-se al règim que estableix l’article 61 no han d’utilitzar el mètode establert en l’article 172. Per determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en el punt 3 de l’annex II, les entitats no poden utilitzar el mètode establert en l’article 172. Les entitats poden utilitzar de forma combinada els mètodes establerts en els articles 172 a 180 de forma permanent dins d’un grup. Una mateixa entitat pot emprar de forma combinada els mètodes establerts en els articles 172 a 180 quan un es faci servir en relació amb els supòsits previstos en l’apartat 6 de l’article 180.

2. Quan una entitat compra protecció a través d’un derivat de crèdit per cobrir una exposició de la seva cartera d’inversió o una exposició amb risc de contrapart, pot calcular els seus requisits de fons propis respecte de l’exposició coberta d’acord amb els articles 141 a 143;

El valor d’exposició en risc de contrapart per a aquests derivats de crèdit ha de ser nul, llevat que l’entitat apliqui el mètode establert en l’incís ii de la lletra h de l’apartat 1 de l’article 185.

3. No obstant el que disposa l’apartat 2, una entitat pot decidir la inclusió sistemàtica, a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per risc de crèdit de contrapart, de tots els derivats de crèdit no inclosos en la cartera de negociació i adquirits com a protecció per cobrir una exposició de la seva cartera d’inversió o una exposició a risc de crèdit de contrapart, sempre que la cobertura del risc de crèdit reconegui l’empara d’aquest Reglament.

4. Quan una entitat tracti les permutes de cobertura per impagament venudes per una altra entitat com a cobertura del risc de crèdit proporcionada per aquesta i aquestes permutes estiguin subjectes a requisits de fons propis per risc de crèdit del subjacent per l’import nocional total, el seu valor d’exposició a l’efecte del risc de contrapart en la cartera d’inversió ha de ser nul.

5. D’acord amb tots els mètodes establerts en els articles 172 a 180, el valor d’exposició per a una contrapart donada és igual a la suma dels valors d’exposició calculats per a cada conjunt d’operacions compensables amb aquesta contrapart.

Per a una determinada contrapart, el valor d’exposició, calculat de conformitat amb aquesta secció, d’un conjunt donat d’operacions compensables amb instruments derivats OTC que s’enumeren en l’annex II ha de ser el més gran entre zero i la diferència entre la suma dels valors d’exposició de tots els conjunts d’operacions compensables amb la contrapart i la suma dels ajustos de valoració del crèdit corresponent a aquesta contrapart que l’entitat reconeix com una pèrdua de valor. Els ajustos de valoració del crèdit s’han de calcular sense tenir en compte l’import dels ajustos compensatoris de valor del càrrec atribuïts al propi risc de crèdit de l’empresa que ja s’hagi deduït dels fons propis en virtut del que disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

6. Les entitats han de determinar el valor de les exposicions resultants d’operacions amb liquidació diferida utilitzant qualsevol dels mètodes establerts en els articles 172 a 180, independentment del mètode que s’hagi triat per tractar els instruments derivats OTC i les operacions de recompra, les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres i les operacions de préstec amb reposició del marge.

7. En relació amb els mètodes establerts en els articles 172 i 173, les entitats han d’adoptar una metodologia sistemàtica per determinar l’import nocional de diferents tipus de productes i han de garantir que l’import nocional que s’ha de tenir en compte constitueix una mesura adequada del risc inherent al contracte. Quan el contracte prevegi una multiplicació dels fluxos de tresoreria, l’entitat ha d’ajustar l’import nocional a fi de tenir en compte els efectes de la multiplicació sobre l’estructura de riscs del contracte.

En el cas dels mètodes dels articles 172 a 180, les entitats han de tractar les operacions en què s’ha detectat un risc específic de correlació advers de conformitat amb el que es disposa a continuació:

Article 172. Mètode de valoració de la posició a preus de mercat

1. A fi de determinar el cost actual de reposició de tots els contractes amb valor positiu, les entitats han d’atribuir als contractes el valor actual de mercat.

2. A fi de determinar l’exposició creditícia potencial futura, les entitats han de multiplicar els imports nocionals o els valors subjacents, segons correspongui, pels percentatges del quadre 1, atenint-se als principis següents:




3. En el cas dels contractes relatius a matèries primeres, excepte l’or, a què es refereix el punt 3 de l’annex II, les entitats poden aplicar, en lloc dels percentatges del quadre 1, els percentatges del quadre 2, sempre que segueixin el sistema d’escala de venciments ampliat que estableix l’article 243 pel que fa a aquests contractes.


4. La suma del cost actual de reposició i de l’exposició creditícia potencial futura correspon al valor d’exposició.

Article 173. Mètode de l’exposició original

1. El valor d’exposició ha de ser l’import nocional de cada instrument multiplicat pels percentatges establerts en el quadre 3.


2. A l’efecte del càlcul del valor d’exposició dels contractes sobre tipus d’interès, les entitats poden optar per utilitzar el venciment original o el venciment residual.

Article 174. Mètode estàndard

1. Les entitats només poden utilitzar el mètode estàndard per calcular el valor d’exposició en relació amb els instruments derivats no negociats en mercats organitzats i les operacions amb liquidació diferida.

2. En aplicar el mètode estàndard, les entitats han de calcular, per separat per a cada conjunt d’operacions compensables, el valor d’exposició, net de garanties reals, com segueix:



En què:



En què:



En què:



A aquests efectes, els conjunts de posicions compensables corresponen a factors de risc per als quals es puguin compensar les posicions de risc de signe oposat per tal d’obtenir una posició de risc neta en la qual es basi el mesurament de l’exposició.



3. A l’efecte del càlcul previst en l’apartat 2:

Article 175. Operacions amb perfil de risc lineal

1. Les entitats han d’assignar les operacions amb perfil de risc lineal a posicions de risc d’acord amb les disposicions següents:



Quan, en alguna de les operacions esmentades en les lletres a, b o c, un component de pagament o l’instrument de deute subjacent estigui denominat en una moneda estrangera, aquest component de pagament o instrument subjacent s’ha d’assignar també a una posició de risc en aquesta moneda.

2. A efectes de l’apartat 1, la quantia d’una posició de risc d’una operació amb perfil de risc lineal ha de ser el valor nocional efectiu (preu de mercat multiplicat per quantitat) dels instruments financers o les matèries primeres subjacents, convertit a la moneda nacional de l’entitat mitjançant l’aplicació del pertinent tipus de canvi, excepte quan es tracta d’instruments de deute.

3. Per als instruments de deute i per als components de pagament, la quantia de la posició de risc ha de ser el valor nocional efectiu dels pagaments bruts pendents (inclòs l’import nocional), convertit a euros, multiplicat per la durada modificada de l’instrument de deute o component de pagament, segons escaigui.

4. La quantia d’una posició de risc d’una permuta de cobertura per impagament ha de ser el valor nocional de l’instrument de deute de referència multiplicat pel venciment residual de la permuta de cobertura per impagament.

Article 176. Operacions amb perfil de risc no lineal

1. Les entitats han de determinar la quantia de les posicions de risc corresponents a operacions amb un perfil de risc no lineal d’acord amb els apartats següents.

2. La quantia d’una posició de risc d’un instrument derivat OTC i amb un perfil de risc no lineal (incloses les opcions i les opcions sobre permutes financeres), el subjacent del qual no sigui un instrument de deute o un component de pagament, ha de ser igual a l’equivalent delta del valor nocional efectiu de l’instrument financer subjacent de l’operació, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 178.

3. La quantia d’una posició de risc d’un instrument derivat no negociat en mercats organitzats i amb un perfil de risc no lineal (incloses les opcions i les opcions sobre permutes financeres), el subjacent del qual sigui un instrument de deute o un component de pagament, ha de ser igual a l’equivalent delta del valor nocional efectiu de l’instrument financer o component de pagament multiplicat per la durada modificada de l’instrument de deute o del component de pagament, segons escaigui.

Article 177. Tractament de les garanties reals

Amb vista a determinar les posicions de risc, les entitats han de tractar les garanties reals com segueix:

Article 178. Càlcul de les posicions de risc

1. Les entitats han de determinar la quantia i el signe d’una posició de risc com segueix:



En què:



En què:



2. Les entitats han d’agrupar les posicions de risc en conjunts de posicions compensables. Per a cada conjunt de posicions compensables s’ha de calcular l’import del valor absolut de la suma de les posicions de risc resultants. La posició de risc neta ha de ser el resultat d’aquest càlcul i, a efectes de l’apartat 2 de l’article 174, s’ha de computar com segueix:

Article 179. Posicions de risc de tipus d’interès

1. Amb vista a calcular la posició de risc de tipus d’interès, les entitats han d’aplicar les disposicions següents.

2. Quan es tracti de posicions de risc de tipus d’interès derivades:



als quals s’apliqui una exigència de capital de l’1,60% o inferior d’acord amb el quadre 1 de l’article 218, les entitats han d’assignar aquestes posicions a un dels sis conjunts de posicions compensables per a cada moneda que s’estableixen al quadre 4.


3. Quan es tracti de posicions de risc de tipus d’interès associades a instruments de deute subjacents o components de pagament per als quals el tipus d’interès estigui lligat a un tipus d’interès de referència representatiu del nivell general dels tipus d’interès del mercat, el venciment residual correspon a la duració de l’interval de temps fins al proper reajustament del tipus d’interès. En tots els altres casos, ha de ser la vida residual de l’instrument de deute subjacent o, en el cas d’un component de pagament, la vida residual de l’operació.

Article 180. Conjunt de posicions compensables

1. Les entitats han d’establir els conjunts de posicions compensables d’acord amb els apartats 2 a 5.

2. S’ha d’establir un conjunt de posicions compensables per cada emissor d’un instrument de deute de referència que constitueixi el subjacent d’una permuta de cobertura per impagament.

El tractament de les permutes de cobertura per impagament d’n-èsim impagament sobre cistelles ha de ser el següent:



3. Quan es tracta de posicions de risc de tipus d’interès derivades:



S’ha d’establir un conjunt de posicions compensables per a cada emissor.

Quan un component de pagament replica un instrument de deute d’aquest tipus, també s’ha d’establir un conjunt de posicions compensables per a cada emissor de l’instrument de deute de referència.

Les entitats poden assignar, a un mateix conjunt de posicions compensables, les posicions de risc que sorgeixin d’instruments de deute d’un determinat emissor o d’instruments de deute de referència del mateix emissor que són replicats per components de pagament o que constitueixin la base d’una permuta de cobertura per impagament.

4. Els instruments financers subjacents diferents dels instruments de deute només s’han d’assignar als mateixos conjunts de posicions compensables si són instruments idèntics o similars. En tots els altres casos s’han d’assignar a conjunts de posicions compensables independents.

A l’efecte del que està previst en aquest apartat, les entitats han de determinar la similitud dels instruments subjacents d’acord amb els principis següents:



5. Els multiplicadors del risc de contrapart (en endavant denominats “MRCC”) per a les diverses categories de conjunts de posicions compensables han de ser els previstos en el quadre següent:


Els instruments subjacents dels instruments derivats OTC esmentats en el punt 10 del quadre 5 s’han d’assignar a conjunts de posicions compensables individuals diferents per a cada categoria d’instrument subjacent.

6. En el cas de les operacions amb un perfil de risc no lineal, o dels components de pagament i les operacions que tenen com a subjacents instruments de deute, en relació amb les quals l’entitat bancària no pot determinar el delta o la durada modificada, segons correspongui, mitjançant un model instrumental que l’AFA hagi aprovat per calcular els requisits de fons propis per risc de mercat, l’AFA ha de determinar la quantia de les posicions de risc i dels multiplicadors del risc de contrapart aplicables de forma prudent o ha d’exigir que l’entitat utilitzi el mètode establert en l’article 172. No es reconeix la compensació (és a dir, el valor d’exposició s’ha de determinar com si hi hagués un conjunt d’operacions compensables que comprenen només una operació).

7. Les entitats han de comptar amb procediments interns per verificar que, abans d’incloure una operació en un conjunt de posicions compensables, l’operació està coberta per un contracte de compensació legalment exigible que compleix els criteris establerts en els articles 181 a 184.

8. Les entitats que recorrin a garanties reals per atenuar el seu risc de contrapart han de comptar amb procediments interns per verificar, abans de reconèixer l’efecte de la garantia real en els seus càlculs, que aquesta garantia compleix les oportunes normes de certesa jurídica segons el que estableix la secció tercera.

Article 181. Reconeixement de la compensació contractual a l’efecte de la reducció del risc

Les entitats només poden reconèixer l’efecte de reducció del risc, d’acord amb l’article 184, dels tipus d’acords de compensació contractual que s’indiquin a continuació, i sempre que l’acord de compensació hagi estat reconegut per l’AFA de conformitat amb l’article 182 i l’entitat compleixi els requisits que estableix l’article 183:



La compensació entre operacions efectuades per diverses entitats jurídiques d’un grup no s’ha de reconèixer a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis.

Article 182. Reconeixement dels acords de compensació contractual

1. L’AFA únicament ha de reconèixer un acord de compensació contractual quan es compleixen les condicions de l’apartat 2.

2. Tots els acords de compensació contractual a què una entitat recorre a l’efecte de determinar el valor d’exposició d’acord amb el que preveu aquesta secció han de complir les condicions següents:



Si l’AFA no està convençuda que la compensació contractual és jurídicament vàlida i eficaç d’acord amb la legislació de cada un dels països a què es refereix la lletra b, l’acord de compensació contractual no es reconeix com a tècnica de reducció del risc per a cap de les contraparts. L’AFA ha d’informar sobre aquest aspecte les altres autoritats competents concernides.

3. Els dictàmens jurídics a què es refereix la lletra b poden elaborar-se per referència a categories de compensació contractual. Els acords de compensació contractual entre productes han de complir les condicions addicionals següents:

Article 183. Obligacions de les entitats

1. Les entitats han d’establir i mantenir procediments encaminats a garantir que la validesa i l’eficàcia jurídiques de la seva compensació contractual es revisen a la llum de les modificacions que s’introdueixin en la legislació dels països pertinents a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 182.

2. Les entitats han de conservar en els seus arxius tota la documentació exigida en relació amb la seva compensació contractual.

3. Les entitats han de tenir en compte els efectes de la compensació en el seu mesurament de l’exposició agregada al risc de crèdit de cada contrapart, i han de gestionar el seu risc de contrapart sobre la base dels efectes d’aquest mesurament.

4. En relació amb els acords de compensació contractual entre productes a què es refereix l’article 181, les entitats han de comptar amb procediments, d’acord amb la lletra c de l’apartat 2 de l’article 182, per verificar que tota operació que s’ha d’incloure en un conjunt de operacions compensables està coberta per un dictamen jurídic d’acord amb la lletra b de l’apartat 2 de l’article 182.

L’entitat, tenint en compte l’acord de compensació contractual entre productes, ha de continuar satisfent els requisits en matèria de reconeixement de la compensació bilateral i el que disposa la secció tercera en matèria de reconeixement de la reducció del risc de crèdit, segons escaigui, pel que fa a cada acord marc bilateral i operació que estan inclosos.

Article 184. Efectes del reconeixement de la compensació com a tècnica de reducció del risc

1. Els acords de compensació contractual estan subjectes al règim següent:



En què:



2. En calcular l’exposició creditícia potencial futura mitjançant la fórmula recollida en l’apartat 1, les entitats poden tractar els contractes perfectament congruents inclosos en l’acord de compensació com un únic contracte amb un principal nocional equivalent als ingressos nets.

En aplicar l’apartat 1 de l’article 173, les entitats poden tractar els contractes perfectament congruents inclosos en l’acord de compensació com un únic contracte amb un principal nocional equivalent als ingressos nets, i els imports del principal nocional es multiplicaran pels percentatges que figuren en el quadre 3.

Als efectes d’aquest apartat, han de ser contractes perfectament congruents els contractes a termini sobre divises o contractes similars en els quals el principal nocional ha de ser equivalent als fluxos de tresoreria, si aquests fluxos vencen en la mateixa data de valor i totalment en la mateixa moneda.

3. Pel que fa als altres contractes inclosos en un acord de compensació, els percentatges aplicables poden reduir-se com s’indica en el quadre 6:


4. En el cas de contractes sobre tipus d’interès, les entitats poden triar entre el venciment original i el venciment residual, previ consentiment de l’AFA.

Article 185. Elements de la cartera de negociació

1. En calcular les exposicions ponderades pel risc de contrapart dels elements integrats a la cartera de negociació, les entitats s’han d’atenir als principis següents:

Article 186. Definicions relatives als requisits de fons propis per exposicions enfront d’una entitat de contrapartida central

Als efectes dels articles 186 a 197, s’entén per:

1. Immune a la fallida (Bankruptcy remote) en referència a actius de clients: el fet que hi hagi mecanismes efectius que garanteixin la no disponibilitat dels actius per als creditors d’una entitat de contrapartida central (ECC) o d’un membre compensador en cas d’insolvència d’aquesta ECC o aquest membre compensador, respectivament, o el fet que els actius no estaran a disposició del membre compensador per cobrir les pèrdues que han afrontat com a conseqüència de l’impagament d’un o diversos clients diferents dels que van proporcionar aquests actius.

2. Operació vinculada a una ECC: correspon a qualsevol contracte o operació dels enumerats en l’apartat 1 de l’article 187, entre un client i un membre compensador que està directament vinculat a un contracte o una operació dels enumerats en aquest apartat, entre aquest membre compensador i una ECC.

3. Membre compensador: és una empresa que participa en una ECC i que és responsable del compliment de les obligacions financeres derivades d’aquesta participació.

4. Client: és una empresa amb una relació contractual amb un membre compensador d’una ECC que permet a aquesta empresa compensar les seves transaccions amb aquesta ECC o una empresa que ha establert acords de compensació indirectes amb un membre compensador.

Article 187. Àmbit d’aplicació material dels requisits de fons propis per exposicions enfront d’una entitat de contrapartida central

1. Als efectes dels articles 186 a 197, s’ha d’aplicar als contractes i operacions següents, en la mesura que es trobin pendents amb una ECC:



2. Les entitats poden triar si apliquen un dels dos següents règims als contractes i les operacions pendents amb una ECCQ enumerats en l’apartat 1:



3. Les entitats han d’aplicar el règim especificat a l’article 192, tret del tractament a què es refereix la lletra a de l’apartat 1 de article esmentat, i en l’article 195, si escau, als contractes i les operacions pendents amb una ECC no qualificada enumerada en l’apartat 1 d’aquest article.

Article 188. Supervisió de les exposicions a ECC

1. Les entitats han de supervisar totes les seves exposicions enfront d’ECC i establir procediments per informar periòdicament sobre aquestes exposicions la direcció general i el comitè o comitès pertinents de l’òrgan d’administració.

2. Les entitats han d’avaluar, mitjançant anàlisi d’hipòtesis i proves de resistència adequades, si el nivell de fons propis mantingut per fer front a les exposicions a ECC, incloses les potencials exposicions creditícies futures o resultants de les contribucions al fons per impagaments o, quan l’entitat actuï com un membre compensador en conseqüència, de les disposicions contractuals establertes en l’article 190, té una relació adequada amb els riscs inherents a aquestes operacions.

Article 189. Règim de les exposicions de membres compensadors a ECC

Quan una entitat actuï com a membre compensador, ja sigui per als seus propis fins o en qualitat d’intermediari financer entre un client i una ECC, ha de calcular els requisits de fons propis pel que fa a les seves exposicions enfront de l’ECC de conformitat amb els apartats 2 i 3 de l’article 187.

Article 190. Règim de les exposicions de membres compensadors a clients

1. Quan una entitat actua com a membre compensador i, en qualitat de tal, serveixi d’intermediari financer entre un client i una ECC, ha de calcular els requisits de fons propis per a les seves operacions amb el client vinculades a una ECC de conformitat amb els articles 169 a 184 d’aquesta secció i amb el capítol setè, segons escaigui. El mètode que l’entitat ha de fer servir per a una particular transacció relativa a una ECC ha de ser el mateix que se li ha permès utilitzar en cas que la transacció no sigui relativa a una ECC.

2. Quan una entitat que actua com a membre compensador subscriu un contracte amb un client d’un altre membre compensador que faciliti la transferència de les posicions i garanties reals a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 191, per a aquest client, i aquest contracte origini una obligació contingent per a aquesta entitat, aquesta última pot atribuir un valor d’exposició nul a l’obligació contingent.

3. Les entitats que actuïn com a membres compensadors podran multiplicar la seva exposició al moment de l’impagament per una magnitud escalar quan calculin el requisit de fons propis per les seves exposicions enfront de clients de conformitat amb el mètode de valoració a preus de mercat, el mètode estàndard o el mètode de l’exposició original. Les magnituds escalars que les entitats podran aplicar són les següents:



4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els períodes de risc de marge que les entitats poden emprar.

Article 191. Règim de les exposicions a clients

1. Quan una entitat és client ha de calcular els requisits de fons propis per a les seves operacions vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb els articles 169 a 184 d’aquesta secció i amb el capítol setè, segons escaigui.

2. Sense perjudici del mètode indicat en l’apartat 1, una entitat que és client pot calcular els requisits de fons propis per a les seves exposicions de negociació vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb l’article 192, sempre que es donin les condicions següents:



3. Sense perjudici de les condicions que s’especifiquen en l’apartat 2, quan una entitat que és client no està protegida davant de pèrdues en cas d’impagament del membre compensador i d’un altre client del membre compensador de forma conjunta, però es compleixen les altres condicions establertes en l’apartat 2, el client pot calcular els requisits de fons propis per a les seves exposicions de negociació vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb l’article 192, sempre que la ponderació de risc del 2% indicada en la lletra a de l’apartat 1 de l’article esmentat sigui substituïda per una ponderació de risc del 4%.

4. Quan una entitat que és client accedeixi als serveis d’una ECC mitjançant acords de compensació indirecta, aquesta entitat pot aplicar el règim indicat en els apartats 2 o 3 únicament quan les condicions que s’especifiquen en cada apartat es compleixen en cada nivell de la cadena d’intermediaris.

Article 192. Requisits de fons propis per les exposicions de negociació

1. Les entitats poden aplicar el règim següent a les seves exposicions de negociació amb ECC:



2. No obstant el que disposa l’apartat 1, quan els actius atorgats com a garantia a una ECC o un membre compensador són immunes a la fallida en el cas que l’ECC, el membre compensador o un o diversos dels altres clients del membre compensador es declarin insolvents, l’entitat pot atribuir un valor d’exposició nul a les exposicions al risc de crèdit de contrapart corresponents a aquests actius.

3. Les entitats han de calcular els valors de les seves exposicions de negociació amb una ECC de conformitat amb els articles 169 a 184 d’aquesta secció, segons correspongui.

4. Les entitats han de calcular els imports ponderats per risc de les seves exposicions de negociació amb ECC, als efectes del que disposa l’apartat 1 de l’article 59, com la suma dels valors de les seves exposicions de negociació amb ECC, calculats de conformitat amb els apartats 2 i 3 d’aquest article i multiplicats per la ponderació de risc que determina l’apartat 1 d’aquest article.

Article 193. Requisits de fons propis per contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECC

L’entitat que actua com a membre compensador ha d’aplicar el següent tractament a les seves exposicions derivades de les seves contribucions al fons per impagaments d’una ECC.

Article 194. Requisits de fons propis per contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECCQ

1. El valor d’exposició d’una contribució prefinançada d’una entitat al fons per impagaments d’una ECCQ (DF_i) és l’import pagat o el valor de mercat dels actius lliurats per l’entitat reduït en qualsevol quantia d’aquesta contribució que l’ECCQ ja ha utilitzat per absorbir les seves pèrdues arran de l’impagament d’un o més dels seus membres compensadors.

2. L’entitat ha de calcular els requisits de fons propis (K_i) per cobrir l’exposició derivada de la seva contribució prefinançada (DF_i) com segueix:


En què:



3. L’entitat ha de calcular K_CM com segueix:



4. Les entitats han de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc per a les exposicions derivades de la contribució prefinançada d’una entitat, als efectes de l’apartat 1 de l’article 59, com els requisits de fons propis (K_i) determinats de conformitat amb l’apartat 2, multiplicats per 12,5.

5. Quan KCCP és igual a zero, les entitats han d’atribuir a c1 un valor de 0,16% a l’efecte del càlcul previst en l’apartat 3.

Article 195. Requisits de fons propis per contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECC no qualificada i per contribucions amb garanties personals per una ECC no qualificada

1. Les entitats han d’aplicar la fórmula següent per calcular el requisit de fons propis (K_i) per les exposicions resultants de les seves contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECC no qualificada (DF_i) i de les contribucions amb garanties personals (DF_i) a aquesta ECC:



en què c₂ i μ estan definides en l’apartat 3 l’article 194.

2. Als efectes de l’apartat 1, per contribucions amb garanties personals s’han d’entendre les contribucions que una entitat que actuï com a membre compensador s’ha compromès per contracte a proveir a una ECC una vegada que aquesta última ha esgotat el seu fons per impagaments per cobrir les pèrdues que hagi patit arran de l’impagament d’un o diversos dels seus membres compensadors.

3. Les entitats han de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc per a les exposicions derivades de la contribució prefinançada d’una entitat, als efectes de l’apartat 1 de l’article 59, com els requisits de fons propis (K_i) determinats de conformitat amb l’apartat 1, multiplicats per 12,5.

Article 196. Càlcul alternatiu del requisit de fons propis per exposicions a una ECCQ

Les entitats poden aplicar la fórmula següent per calcular el requisit de fons propis (K_i) per les exposicions resultants de les seves exposicions de negociació i les exposicions de negociació del seu client (TE_i) i les contribucions prefinançades (DF_i) al fons per impagaments d’una ECCQ:

Article 197. Requisits de fons propis per exposicions a ECCQ que deixen de complir determinades condicions

1. Les entitats han d’aplicar el règim establert en aquest article quan es compleixi almenys una de les condicions següents:



2. Quan només es compleix la condició assenyalada en la lletra a de l’apartat 1, l’AFA ha d’examinar les raons per les quals l’ECC ha deixat de calcular K_CCP.

L’AFA, quan considera vàlides les raons a què es refereix el paràgraf primer, pot permetre a les entitats situades al Principat d’Andorra aplicar el règim establert en l’article 196 a les seves exposicions de negociació i a les contribucions del fons per impagaments a aquesta ECC. Quan concedeix el permís, ha de revelar les raons de la seva decisió.

Quan l’AFA considera que les raons a què es refereix el paràgraf primer no són vàlides, totes les entitats situades en el Principat d’Andorra, independentment del règim que han elegit d’acord amb l’apartat 2 de l’article 187, han d’aplicar el règim que s’estableix en les lletres a a d de l’apartat 3 d’aquest article.

3. Quan es compleix la condició assenyalada en la lletra b de l’apartat 1, independentment que es compleixi la condició assenyalada en la lletra a d’aquest mateix apartat, les entitats, en un termini de tres mesos des que sorgeixi la circumstància esmentada en la lletra b d’aquest mateix apartat, o abans si l’AFA de l’entitat així ho requereix, han de procedir de la manera següent pel que fa a les seves exposicions a l’ECC en qüestió:

Capítol quart. Requisits de fons propis per risc operatiu

Secció primera. Principis generals pels quals es regeix la utilització dels diferents mètodes

Article 198. Permís i notificació

Per poder aplicar el mètode estàndard, les entitats han de complir els criteris que estableix l’article 206, a més de les normes generals de gestió de riscs que s’estableixen en l’article 24 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com en l’article 6 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera. Abans d’aplicar el mètode estàndard, les entitats ho han de notificar a l’AFA.

L’AFA ha d’autoritzar les entitats a utilitzar un indicador alternatiu per a les línies de negoci “banca minorista” i “banca comercial” quan es compleixen les condicions establertes en l’apartat 2 de l’article 205 i l’article 206.

Article 199. Retorn a l’aplicació de mètodes menys complexos

1. Tal com s’estableix a l’apartat 2 de l’article 72 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que apliquen el mètode estàndard no poden tornar a aplicar el mètode de l’indicador bàsic, llevat que es compleixin les condicions previstes en l’apartat 2.

2. Una entitat només pot tornar a aplicar un mètode menys complex en relació amb el risc operatiu quan es compleixen les dos condicions següents:

Article 200. Ús combinat de diferents mètodes

1. Tal com s’estableix a l’apartat 3 de l’article 72 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden aplicar una combinació de mètodes sempre que estiguin autoritzades per l’AFA. L’AFA ha de concedir l’autorització si es compleixen els requisits que preveu l’apartat 2, segons el cas.

2. Una entitat pot sol·licitar autorització a l’AFA per utilitzar una combinació del mètode de l’indicador bàsic i del mètode estàndard únicament en circumstàncies excepcionals, com la recent adquisició d’un nou negoci que pot requerir un període transitori per a l’aplicació del mètode estàndard.

L’AFA només pot concedir l’autorització quan l’entitat s’ha compromès a aplicar el mètode estàndard seguint un calendari presentat a l’AFA i aprovat per aquesta última.

Secció segona. Mètode de l’indicador bàsic

Article 201. Requisits de fons propis

1. En el mètode de l’indicador bàsic, el requisit de fons propis per risc operatiu és el 15% de la mitjana durant tres anys de l’indicador rellevant definit a l’article 202.

Les entitats han de calcular la mitjana de tres anys de l’indicador rellevant basant-se en les tres últimes observacions de dotze mesos al final de l’exercici financer. Quan no es disposi de xifres auditades, les entitats poden utilitzar estimacions de negoci.

2. Quan una entitat ha estat operativa menys de tres anys, pot utilitzar les estimacions del seu pla de negoci en calcular l’indicador rellevant, sempre que comenci a utilitzar les dades històriques tan aviat com estiguin disponibles.

3. Quan una entitat pot provar a l’AFA que, pel fet que s’ha produït una fusió, una compra o una cessió d’entitats o activitats, la utilització de la mitjana de tres anys per calcular l’indicador rellevant donaria lloc a una estimació esbiaixada del requisit de fons propis per risc operatiu, l’AFA pot permetre que l’entitat modifiqui el càlcul per tenir en compte aquesta situació. En aquestes circumstàncies, l’AFA pot requerir així mateix, per pròpia iniciativa, que una entitat modifiqui el seu càlcul.

4. Quan per a una observació determinada l’indicador rellevant sigui negatiu o igual a zero, les entitats no han de tenir en compte aquesta xifra en el càlcul de la mitjana de tres anys. Les entitats han de calcular aquesta mitjana com la suma de xifres positives dividida pel nombre de xifres positives.

Article 202. Indicador rellevant

Prenent com a base les categories comptables del compte de pèrdues i guanys de les entitats, l’indicador rellevant ha de ser la suma dels elements que figuren en el quadre 1 d’aquest apartat. Les entitats han d’incloure cada element en la suma amb el seu signe positiu o negatiu.


Les entitats han d’ajustar aquests elements per reflectir les condicions següents:

Secció tercera. Mètode estàndard

Article 203. Requisits de fons propis

1. D’acord amb el mètode estàndard, les entitats han de dividir les seves activitats en les línies de negoci establertes en el quadre 2 de l’apartat 4 i de conformitat amb els principis que estableix l’article 204.

2. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc operatiu com la mitjana durant tres anys de la suma dels requisits de fons propis anuals de totes les línies de negoci a què es refereix el quadre 2 de l’apartat 4. El requisit de fons propis anuals per a cada línia de negoci ha de ser igual al producte del factor beta corresponent que s’esmenta en aquest quadre 2 i la part de l’indicador rellevant assignada a la línia de negoci corresponent.

3. En un any determinat, les entitats poden compensar, sense cap límit, els requisits de fons propis negatius en qualsevol línia de negoci, derivats d’una part negativa de l’indicador rellevant, amb requisits de fons propis positius en altres línies de negoci. No obstant, si els requisits de fons propis agregats de totes les línies de negoci en un any determinat resulten negatius, les entitats han d’afegir al numerador per a aquest any la xifra zero.

4. Les entitats han de calcular la mitjana de tres anys de la suma al fet a què es refereix l’apartat 2 basant-se en les tres últimes observacions de dotze mesos al final de l’exercici financer. Quan no es disposi de xifres auditades, les entitats poden utilitzar estimacions de negoci.

Quan una entitat pugui provar a l’AFA que -a causa que s’ha produït una fusió, una compra o una cessió d’entitats o activitats- el recurs a la mitjana de tres anys per calcular l’indicador rellevant dona lloc a una estimació esbiaixada del requisit de fons propis per risc operatiu, l’AFA pot permetre que l’entitat modifiqui el càlcul per tenir en compte aquesta realitat. En aquestes circumstàncies, l’AFA pot requerir així mateix, segons les circumstàncies, que una entitat modifiqui el seu càlcul.

Quan una entitat ha estat operativa menys de tres anys, pot utilitzar les estimacions del seu pla de negoci en calcular l’indicador rellevant, sempre que comenci a utilitzar les dades històriques tan aviat com estiguin disponibles.

Article 204. Principis aplicables a l’assignació a les línies de negoci

1. Les entitats han de desenvolupar i documentar polítiques i criteris específics per integrar l’indicador rellevant de les seves línies de negoci i activitats en el marc del mètode estàndard definit a l’article 203. Aquestes polítiques i criteris s’han de revisar i ajustar, segons el cas, als nous riscs i activitats econòmiques o la seva evolució.

2. Les entitats han d’aplicar els principis següents a l’assignació a línies de negoci:



3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per determinar les condicions d’aplicació dels principis que han de regir l’assignació a línies de negoci que preveu aquest article.

Article 205. Mètode estàndard alternatiu

1. D’acord amb el mètode estàndard alternatiu, per a les línies de negoci “banca minorista” i “banca comercial” les entitats han d’aplicar el següent:



2. Per ser autoritzades a utilitzar el mètode estàndard alternatiu, les entitats han de reunir totes les condicions següents:

Article 206. Criteris aplicables al mètode estàndard

Els criteris a què es refereix l’article 198, paràgraf primer, són els següents:

Capítol cinquè. Requisits de capital per risc de mercat

Secció primera. Disposicions generals

Article 207. Autorització de requisits generals

1. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2 i amb l’únic fi de calcular les posicions netes i els requisits de fons propis de conformitat amb aquest capítol en base consolidada, les entitats poden utilitzar les posicions en una entitat o empresa per compensar posicions en una altra entitat o empresa.

2. Les entitats només poden aplicar el que disposa l’apartat 1 amb l’autorització de l’AFA, que l’ha d’atorgar si es compleixen totes les condicions següents:



3. En cas que hi hagi empreses situades en països tercers, s’han de complir totes les condicions següents, a més de les previstes en l’apartat 2:

Secció segona. Requisits de fons propis per risc de posició

Article 208. Requisits de fons propis amb risc de posició

Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 73 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar els requisits de fons propis per risc de posició com la suma dels requisits de fons propis per al risc general i pel risc específic de les seves posicions en instruments de deute i de renda variable. Les posicions en titulitzacions de la cartera de negociació han de ser tractades com a instruments de deute.

Article 209. Càlcul de posicions netes

1. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 73 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de determinar la posició neta en cada un dels instruments com el valor absolut de l’import de les posicions llargues (curtes) que excedeixen les seves posicions curtes (llargues) del mateix instrument de renda variable, instrument de deute i instrument convertible, així com en idèntics contractes de futurs financers, opcions, certificats d’opció de compra i certificats d’opció de compra coberts. A l’hora de calcular la posició neta, les posicions en instruments derivats han de tenir la consideració establerta en els articles 203 a 205. Quan l’entitat tingui en cartera els seus propis instruments de deute, aquests elements no s’han de tenir en compte per al càlcul dels requisits de fons propis per risc específic d’acord amb l’article 218.

2. No es pot calcular la posició neta entre un valor convertible i una posició compensatòria mantinguda en el seu instrument subjacent.

3. Abans de ser agregades, totes les posicions netes, independentment del seu signe, han de convertir-se diàriament a la divisa de referència de l’entitat, al tipus de canvi de comptat vigent.

Article 210. Contractes de futurs i contractes a termini sobre tipus d’interès

1. Els contractes de futurs i a termini sobre tipus d’interès i els compromisos de compra i venda a termini d’instruments de deute es consideren combinacions de posicions llargues i curtes. D’aquesta manera, una posició llarga en futurs sobre tipus d’interès es considera la combinació d’un préstec rebut amb venciment en la data de lliurament estipulada al contracte de futurs i una tinença d’un actiu amb la mateixa data de venciment que l’instrument o la posició nocional subjacent del contracte de futurs de què es tracti. De manera similar, un contracte a termini sobre tipus d’interès venut es considera com a posició llarga amb una data de venciment igual a la data de liquidació més el període del contracte i com a posició curta amb un venciment igual a la data de liquidació. Tant el préstec com la tinença d’actius s’han d’incloure en la primera categoria que figura en el quadre 1 de l’article 218 per tal de calcular els requisits de fons propis per risc específic per als contractes de futurs i a termini sobre tipus d’interès. El compromís de compra a termini d’un instrument de deute es considera com una combinació de préstec rebut amb venciment en la data de lliurament i com a posició llarga (al comptat) en el mateix instrument de deute. El préstec s’ha d’incloure en la primera categoria que figura en el quadre 1 de l’article 218 a efectes del risc específic i l’instrument de deute, a la columna que resulti oportuna en el mateix quadre.

2. A efectes d’aquest article, s’entén per “posició llarga” aquella en què una entitat hagi fixat el tipus d’interès que ha de rebre en algun moment futur i per “posició curta” aquella en què una entitat hagi fixat el tipus d’interès que ha de pagar en algun moment futur.

Article 211. Opcions i certificats d’opció de compra

1. A efectes d’aquesta secció, les opcions i els certificats d’opció de compra sobre tipus d’interès, instruments de deute, valors de renda variable, índexs sobre valors de renda variable, futurs financers, permutes financeres i divises es consideren posicions amb un valor equivalent a l’import de l’instrument subjacent a què l’opció està vinculada, multiplicat per la seva delta. Es poden compensar aquestes últimes posicions amb qualssevol posicions simètriques mantingudes en els valors o derivats subjacents idèntics. El delta utilitzat ha de ser el del mercat organitzat de què es tracti. En el cas d’opcions OTC, o quan el delta no pugui obtenir-se a partir del mercat organitzat de què es tracti, les mateixes entitats poden calcular el delta utilitzant un model adequat, sempre que l’AFA ho autoritzi. L’autorització l’ha de concedir l’AFA si el model permet estimar de forma adequada la taxa de variació del valor de l’opció o certificat d’opció de compra pel que fa a petites fluctuacions del preu de mercat del subjacent.

2. Les entitats han de reflectir adequadament altres riscos, a part del risc del delta, associats a opcions en els requisits de fons propis que calculin.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal de definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscos, a part del risc de delta, previstos en l’apartat 2, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat en l’àmbit de les opcions i els certificats d’opció de compra.

Article 212. Operacions de permuta financera

A l’efecte del càlcul del risc de tipus d’interès, les operacions de permuta financera han de tenir la mateixa consideració que els instruments que figuren en el balanç. Per tant, una permuta financera de tipus d’interès en virtut de la qual una entitat rep un interès a tipus variable i paga un interès a tipus fix es considera equivalent a una posició llarga mantinguda en un instrument de tipus d’interès variable i amb un termini equivalent al període restant fins al moment de fixar novament el tipus d’interès, i a una posició curta en un instrument de tipus d’interès fix el termini del qual sigui el mateix que el de la mateixa permuta financera.

Article 213. Risc de tipus d’interès sobre instruments derivats

1. Les entitats que valoren la seva posició a preus de mercat i gestionen el risc del tipus d’interès sobre els instruments derivats que s’esmenten en els articles 210 a 212 sobre una base de fluxos de caixa descomptats poden utilitzar, prèvia autorització de l’AFA, models de sensibilitat per calcular les posicions a què es fa referència en aquests articles i emprar-los per a qualsevol tipus d’obligació que s’amortitzi durant el seu període restant de vigència, en lloc d’amortitzar mitjançant un únic reemborsament final del principal. L’AFA ha de concedir l’autorització si aquests models estableixen posicions amb la mateixa sensibilitat als canvis dels tipus d’interès que els fluxos de caixa dels subjacents. Aquesta sensibilitat s’ha d’avaluar amb referència als moviments independents d’una mostra de tipus al llarg de la corba de rendiments, amb almenys un punt de sensibilitat en cadascuna de les bandes de venciment que s’estableixen en el quadre 2 de l’article 221. Les posicions s’han de tenir en compte en calcular els requisits de fons propis per risc general dels instruments de deute.

2. Les entitats que no utilitzin models d’acord amb l’apartat 1 poden tractar com a posicions plenament compensades totes les posicions en instruments derivats previstes en els articles 210 a 212 que compleixin com a mínim les condicions següents:

Article 214. Derivats de crèdit

1. En calcular els requisits de fons propis per risc general i per risc específic de la part que assumeix el risc de crèdit (el “venedor de protecció”), excepte disposició en contra s’ha d’utilitzar l’import nocional del contracte de derivats de crèdit. No obstant el que disposa la primera frase, l’entitat pot decidir substituir el valor nocional pel valor nocional més el canvi net de valor de mercat que hagi sofert el derivat de crèdit des del seu inici, atribuint a un canvi net a la baixa des de la perspectiva del venedor de protecció un signe negatiu. Per calcular l’exigència per risc específic, excepte en relació amb les permutes de rendiment total, s’ha d’aplicar el venciment del contracte de derivats de crèdit en lloc del venciment de l’obligació. Les posicions es determinen de la manera següent:



El derivat de crèdit d’impagament d’n-èsim actiu genera una posició per l’import nocional en les obligacions de cada entitat de referència menys l’n-1 de les entitats de referència amb un requisit de fons propis per risc específic més baix. Si l’import del pagament màxim en cas de produir-se un esdeveniment de crèdit és inferior al requisit de fons propis segons el mètode que figura a la primera frase d’aquest apartat, aquest import pot considerar-se el requisit de fons propis per risc específic.

Quan un derivat de crèdit d’n-èsim impagament tingui una qualificació externa, el venedor de protecció ha de calcular el requisit de fons propis per risc específic utilitzant la qualificació del derivat i ha d’aplicar les ponderacions pertinents per risc de titulització.

2. Per la part que transfereix el risc de crèdit (“el comprador de protecció”), les posicions es determinen d’acord amb el principi de la imatge reflectida del venedor de protecció, a excepció dels bons vinculats a un crèdit (que no comporten una posició curta en l’emissor). En calcular el requisit de fons propis del “comprador de protecció”, s’ha d’utilitzar l’import nocional del contracte de derivats de crèdit. No obstant el que disposa la primera frase, l’entitat pot decidir substituir el valor nocional pel valor nocional més el canvi net de valor de mercat que hagi sofert el derivat de crèdit des del seu inici, atribuint a un canvi net a la baixa des de la perspectiva del venedor de protecció un signe negatiu. Si en un moment determinat hi ha una opció de compra combinada amb un increment del cost, aquest moment es considera el venciment de la protecció.

3. Els derivats de crèdit de conformitat amb els apartats 1 o 3 de l’article 220 s’han d’incloure únicament en la determinació del requisit de fons propis per risc específic de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 220.

Article 215. Valors venuts d’acord amb un pacte de recompra o prestats

L’entitat que transfereixi els valors o els drets garantits relatius a la titularitat dels valors en un pacte de recompra i l’entitat que presti els valors en un lliurament en préstec de valors han d’incloure aquests valors en el càlcul dels seus requisits de fons propis d’acord amb aquesta secció sempre que els valors siguin posicions de la cartera de negociació.

Article 216. Posicions netes en instruments de deute

Les posicions netes es classifiquen segons la divisa en què estiguin expressades i es calculen per separat per a cada divisa els requisits de fons propis per risc general i per risc específic.

Article 217. Limitació del requisit de fons propis per posicions netes

L’entitat pot limitar el requisit de fons propis per risc específic d’una posició neta en un instrument de deute a la pèrdua màxima possible derivada del risc d’impagament. Per a una posició curta, aquest límit es pot calcular com un canvi en el valor a causa de l’instrument o, si escau, als subjacents nominals que es converteixen immediatament en lliures de risc d’impagament.

Article 218. Requisits de fons propis per instruments de deute no consistents en titulitzacions

1. L’entitat ha d’assignar les seves posicions netes de la cartera de negociació en instruments que no siguin posicions de titulització, calculades com s’indica en l’article 209, a les oportunes categories que figuren en el quadre 1, d’acord amb el seu emissor o deutor, l’avaluació creditícia externa o interna i el venciment residual, i, a continuació, les ha de multiplicar per les ponderacions indicades en aquest quadre. El seu requisit de fons propis per risc específic es calcula sumant les posicions ponderades que es derivin de l’aplicació d’aquest article, amb independència que siguin llargues o curtes.


2. Les entitats poden calcular els requisits per risc específic de les obligacions que poden optar a una ponderació de risc del 10% de conformitat amb el règim que preveuen els apartats 4, 5 i 6 de l’article 95, com la meitat del requisit de fons propis aplicable per risc específic corresponent a la segona categoria del quadre 1.

3. Altres elements admissibles són els següents:



Les entitats que s’acullin al que disposen les lletres a o b han de comptar amb mètodes documentats per avaluar si els actius compleixen els requisits d’aquestes lletres i els han de notificar a l’AFA.

Article 219. Requisits de fons propis per a instruments de titulització

1. Respecte dels instruments a la cartera de negociació que siguin posicions de titulització, l’entitat ha de ponderar les seves posicions netes, calculant-les de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 209. En relació amb les posicions de titulització que estarien subjectes al mètode estàndard pel que fa al risc de crèdit a la cartera aliena a la cartera de negociació de la mateixa entitat, el 8% de l’import de la ponderació de risc d’acord amb el mètode estàndard segons figura en els articles 152 a 165 de la secció quarta del capítol tercer.

2. En el cas de les posicions de titulització que estiguin subjectes a una ponderació de risc addicional de conformitat amb l’article 272, s’ha d’aplicar un 8% del total de la ponderació de risc.

Exceptuant les posicions de titulització tractades de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 220, l’entitat ha de calcular els seus requisits de fons propis per risc específic sumant les posicions ponderades que es derivin de l’aplicació d’aquest article, amb independència que siguin llargues o curtes.

3. Quan una entitat originadora d’una titulització tradicional no compleixi les condicions relatives a les transferències significatives del risc previstes en l’article 150, aquesta entitat ha d’incloure en el càlcul dels requisits de fons propis que disposa aquest article les exposicions titulitzades en lloc de les seves posicions de titulització a partir d’aquesta titulització.

Quan una entitat originadora d’una titulització sintètica no compleixi les condicions relatives a les transferències significatives del risc previstes en l’article 151, aquesta entitat ha d’incloure en el càlcul dels requisits de fons propis que disposa aquest article les exposicions titulitzades a partir d’aquesta titulització, però no les cobertures del risc de crèdit obtingudes per a la cartera titulitzada.

Article 220. Requisits de fons propis per a la cartera de negociació de correlació

1. La cartera de negociació de correlació consisteix en posicions de titulització i derivats de crèdit d’n-èsim impagament que compleixen tots els criteris següents:



Es considera que hi ha un mercat actiu d’oferta i demanda quan hi ha ofertes independents i de bona fe per comprar i vendre, de manera que es puguin determinar en un dia un preu raonablement relacionat amb l’últim preu de venda o cotitzacions competitives de bona fe ofertes i sol·licitades, i liquidar-se a aquest preu en un termini relativament curt i de conformitat amb els usos i costums del sector.

2. No poden formar part de la cartera de negociació de correlació les posicions relacionades amb un dels elements següents:



3. Una entitat pot incloure en la seva cartera de negociació de correlació posicions que no siguin ni posicions de titulització ni derivats de crèdit d’n-èsim impagament però que cobreixin altres posicions d’aquesta cartera, sempre que hi hagi un mercat líquid d’oferta i demanda d’acord amb l’apartat 1, últim paràgraf, per a l’instrument o els seus subjacents.

4. Les entitats han de determinar la major de les quantitats següents com el requisit de fons propis per risc específic per a la cartera de negociació de correlació:

Article 221. Càlcul del risc general en funció del venciment

1. A fi de calcular els requisits de fons propis per risc general, s’han de ponderar totes les posicions en funció dels venciments, tal com s’explica en l’apartat 2, a fi de determinar l’import dels fons propis exigibles en cada cas. Aquest requisit es redueix quan, dins de la mateixa banda de venciments, es mantinguin al mateix temps dos posicions ponderades de signe contrari. Així mateix, s’han de reduir els fons propis exigibles quan les posicions ponderades de signe contrari corresponguin a bandes de venciments diferents; la magnitud d’aquesta reducció ha de dependre de si les dos posicions corresponen o no a la mateixa zona i de les zones concretes a què corresponguin.

2. L’entitat ha de consignar les seves posicions netes en les bandes de venciments pertinents de les columnes segona o tercera del quadre 2 de l’apartat 4, segons correspongui. Per a això s’ha de basar en els venciments residuals, quan es tracti d’instruments de tipus d’interès fix, i en el període que ha de transcórrer fins a la següent fixació del tipus d’interès en el cas d’instruments de tipus d’interès variable abans del venciment final. L’entitat ha de distingir, a més, entre instruments de deute amb un cupó igual o superior al 3% i aquells el cupó dels quals sigui inferior al 3%, i els ha de consignar en la segona o tercera columna del quadre 2. S’ha de procedir llavors a multiplicar cadascuna de les posicions netes per la ponderació que, en la quarta columna del quadre 2, correspongui a la banda de venciment pertinent.

3. A continuació, l’entitat ha de procedir a efectuar, per a cada banda de venciments, la suma de les posicions llargues ponderades i la suma de les posicions curtes ponderades. L’import de les posicions llargues ponderades que tingui una contrapartida, dins de la mateixa banda de venciments, en les posicions curtes ponderades, constitueix la posició ponderada compensada d’aquesta banda, mentre que la posició llarga o curta residual ha de ser la posició ponderada no compensada d’aquesta mateixa banda. L’entitat ha de procedir, llavors, a calcular el total de les posicions ponderades compensades de totes les bandes.

4. La posició llarga ponderada no compensada de cada zona es troba a partir dels totals de les posicions llargues ponderades no compensades que l’entitat calcula per a les bandes compreses en cadascuna de les zones del quadre 2. De manera semblant, la suma de les posicions curtes ponderades no compensades de cadascuna de les bandes que componen una determinada zona ha de permetre calcular la posició curta ponderada no compensada d’aquesta zona. Aquella part de la posició llarga ponderada no compensada d’una zona determinada que tingui contrapartida en una posició curta ponderada no compensada a la mateixa zona constitueix la posició ponderada compensada de l’esmentada zona. La part de la posició llarga ponderada no compensada, o posició curta ponderada no compensada, d’una zona que no tingui aquesta contrapartida ha de constituir la posició ponderada no compensada d’aquesta zona.


5. L’import de la posició llarga (curta) ponderada no compensada de la zona “u” que tingui com a contrapartida la posició curta (llarga) ponderada no compensada de la zona “dos” ha de ser la posició ponderada compensada entre les zones “u” i “dos”. El mateix càlcul s’ha d’efectuar pel que fa a la part restant de la posició ponderada no compensada de la zona “dos” i a la posició ponderada no compensada de la zona “tres”, i el resultat ha de ser la posició ponderada compensada entre les zones “dos” i “tres”.

6. L’entitat pot, si ho desitja, canviar l’ordre proposat en l’apartat 5 i calcular la posició ponderada compensada entre les zones “dos” i “tres” abans de procedir al corresponent càlcul entre les zones “u” i “dos”.

7. La posició ponderada compensada entre les zones “u” i “tres”, per la seva banda, es troba compensant la part restant de la posició ponderada no compensada de la zona “u” amb aquella part de la posició ponderada no compensada de la zona “tres” que no s’hagi compensat amb la zona “dos”.

8. Un cop realitzades les tres operacions de compensació a què es refereixen els anteriors apartats 5, 6 i 7, s’ha de procedir a sumar les posicions residuals resultants de les operacions.

9. El requisit de fons propis de l’entitat s’ha de calcular sumant:

Article 222. Càlcul del risc general en funció de la duració

1. Per al càlcul dels requisits de fons propis per risc general a què estan exposats els instruments de deute, les entitats poden utilitzar un sistema que reflecteixi la duració en lloc del sistema exposat en l’article 221, sempre que l’entitat utilitzi aquest sistema de manera coherent.

2. D’acord amb el sistema basat en la duració esmentat en l’apartat 1, l’entitat ha de prendre el valor de mercat de cada instrument de deute de tipus fix i després de calcular el seu rendiment en el moment del venciment, que constitueix la seva taxa de descompte implícit. En cas d’instruments de tipus variable, l’entitat ha de prendre el valor de mercat de cada instrument i tot seguit ha de calcular el seu rendiment suposant que el principal es deu en el moment en què es pot modificar el tipus d’interès.

3. A continuació, l’entitat ha de calcular la durada modificada de cada instrument de deute sobre la base de la fórmula següent:



S’ha de corregir el càlcul de la duració modificada dels instruments de deute subjectes al risc de pagament anticipat. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre directrius o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment sobre la manera d’aplicar la correcció esmentada.

4. L’entitat ha de classificar cada un dels instruments de deute a la zona pertinent del quadre 3, procedint sobre la base de la durada modificada de cada instrument.


5. L’entitat ha de calcular a continuació la posició ponderada segons la duració de cada instrument, multiplicant el seu valor de mercat per la seva duració modificada i per la variació assumida del tipus d’interès quan es tracti d’un instrument amb la dita duració modificada (vegeu la columna 3 del quadre 3).

6. L’entitat ha de calcular les seves posicions llargues i curtes ponderades segons la duració dins de cada zona. L’import d’aquestes posicions llargues que estigui compensat per posicions curtes dins de cada zona ha de constituir la posició compensada ponderada segons la duració d’aquesta zona.

L’entitat ha de calcular llavors la posició no compensada ponderada segons la duració de cada zona. En relació amb les posicions ponderades no compensades, s’ha d’aplicar a continuació el mètode exposat en els apartats 5 a 8 de l’article 221.

7. El requisit de fons propis de l’entitat s’ha de calcular sumant el següent:

Article 223. Posicions netes en instruments de renda variable

1. L’entitat ha de sumar per separat totes les seves posicions llargues netes i totes les seves posicions curtes netes d’acord amb l’article 209. La suma dels valors absoluts d’ambdós imports ha de constituir la seva posició global bruta.

2. L’entitat ha de calcular, per cada mercat per separat, la diferència entre la suma de les posicions llargues netes i les posicions curtes netes. La suma dels valors absoluts de les diferències ha de constituir la seva posició neta global.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per definir el “mercat” a què fa referència l’apartat 2.

Article 224. Risc específic dels instruments de renda variable

Per tal de calcular el seu requisit de fons propis per risc específic, l’entitat ha de multiplicar la posició bruta global pel 8%.

Article 225. Risc general dels instruments de renda variable

El requisit de fons propis per risc general s’ha de calcular multiplicant la posició neta global de l’entitat pel 8%.

Article 226. Índexs borsaris

1. Els futurs sobre índexs borsaris, l’equivalent al delta ponderat en les opcions sobre futurs basats en índexs borsaris i els índexs borsaris, denominats d’ara endavant de manera general “contractes de futurs basats en índexs borsaris”, poden desglossar-se en posicions en cada un dels valors de renda variable que els constitueixen. Aquestes posicions es poden considerar posicions subjacents en els valors de renda variable de què es tracti, i poden compensar-se respecte de les posicions oposades en els mateixos valors de renda variable subjacents. Les entitats han de notificar a l’AFA la forma en què s’aplica aquest tractament.

2. Si un contracte de futurs basat en índexs borsaris no es desglossa en les seves posicions subjacents, es considera com un valor de renda variable individual. Això no obstant, es pot prescindir del risc específic sobre aquest valor si el contracte de futurs basat en índexs borsaris de què es tracti està negociat en mercats organitzats i representa un índex pertinent degudament diversificat.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per enumerar la llista d’índexs borsaris als quals es pot aplicar el tractament previst en la segona frase de l’apartat 2. Mentre no s’aprovi l’esmentat reglament tècnic d’implementació per enumerar la llista d’índexs borsaris, les entitats podran seguir aplicant el tractament que figura a la segona frase de l’apartat 2.

Article 227. Reducció de posicions netes

1. En el cas de l’assegurament d’instruments de deute i de renda variable, les entitats poden utilitzar el procediment següent per calcular els seus requisits de fons propis. Les entitats han de calcular en primer lloc les posicions netes mitjançant la deducció de les posicions d’assegurament ja subscrites o reassegurades per tercers sobre la base d’un acord formal. A continuació, han de reduir les posicions netes mitjançant els factors de reducció que figuren en el quadre 4 i han de calcular els seus requisits de fons propis utilitzant les posicions d’assegurament reduïdes.


“Dia hàbil 0” és el dia hàbil en què l’entitat es compromet, sense condicions, a acceptar una quantitat coneguda de valors a un preu convingut.

2. Les entitats han de notificar a l’AFA l’ús que facin de la possibilitat prevista en l’apartat 1.

Article 228. Reconeixement de la cobertura per derivats de crèdit

1. De conformitat amb els principis establerts en els apartats 2 a 6, s’ha de reconèixer la cobertura proporcionada pels derivats de crèdit.

2. Les entitats han de considerar un component la posició en el derivat de crèdit i, un altre component, la posició coberta que té el mateix import nominal, o, si escau, el mateix import nocional.

3. La cobertura s’ha de reconèixer sense restriccions quan els valors d’ambdós components vagin sempre en direccions oposades i, bàsicament, en la mateixa mesura. Aquest és el cas en les situacions següents:



En aquestes situacions, no s’ha d’aplicar un requisit de fons propis per risc específic a cap dels dos costats de la posició.

4. S’ha d’aplicar una compensació del 80% quan els valors de tots dos components vagin sempre en direccions oposades i coincideixin exactament l’obligació de referència, el termini de venciment tant de l’obligació de referència com del derivat de crèdit, i la moneda en la qual s’anomena l’exposició subjacent. A més, les característiques bàsiques del contracte de derivats de crèdit han d’impedir que les fluctuacions del preu del derivat de crèdit es desviïn significativament de les fluctuacions del preu de la posició en efectiu. En la mesura que l’operació transfereixi risc, s’ha d’aplicar una compensació del 80% per risc específic en el costat de l’operació amb un requisit de fons propis més elevat, mentre que els requisits per risc específic a l’altra banda han de ser nuls.

5. En situacions diferents de les previstes en els apartats 3 i 4, s’ha d’atorgar un reconeixement parcial en les situacions següents:



Per tal de concedir un reconeixement parcial, en lloc de sumar els requisits de fons propis per risc específic de cada costat de l’operació, només s’ha d’aplicar el requisit de fons propis més elevat de tots dos.

6. En totes les situacions no recollides en els apartats 3 a 5, s’ha de calcular per separat un requisit de fons propis per risc específic per a ambdós costats de les posicions.

Article 229. Reconeixement de la cobertura per derivats de crèdit de primer impagament i d’n-èsim impagament

En el cas de derivats de crèdit de primer impagament i d’n-èsim impagament, el tractament que s’exposa a continuació s’ha d’aplicar a l’efecte del reconeixement que es concedeixi en virtut de l’article 228:

Article 230. Requisits de fons propis per a organismes d’inversió col·lectiva (OIC)

1. Sense perjudici d’altres disposicions que figuren en els articles 230 a 232 d’aquesta secció, les posicions en OIC estan subjectes a un requisit de fons propis per risc de posició, específic i general, del 32%. Sense perjudici del que disposa l’article 235 en connexió amb el tractament modificat de l’or que estableix l’apartat 4 de l’article 234, les posicions en OIC han d’estar subjectes a un requisit de fons propis per risc de posició, específic i general, i per risc de tipus de canvi del 40%.

2. Llevat que s’indiqui el contrari en l’article 232, no està permesa la compensació entre les inversions subjacents d’un OIC i altres posicions mantingudes per l’entitat.

Article 231. Criteris generals aplicables als OIC

Els OIC poden utilitzar els mètodes exposats en l’article 232 quan compleixin totes les condicions següents:

Article 232. Mètodes específics aplicables als OIC

1. Quan l’entitat tingui coneixement diàriament de les inversions subjacents de l’OIC, pot utilitzar-les per calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic. Segons aquest plantejament, les posicions en OIC s’han de tractar com posicions en les inversions subjacents de l’OIC. Es permet la compensació entre posicions en les inversions subjacents de l’OIC i altres posicions mantingudes per l’entitat, sempre que aquesta última compti amb una quantitat suficient d’accions o participacions per permetre el reemborsament o la creació a canvi de les inversions subjacents.

2. Les entitats poden calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic, per a les posicions en OIC, partint d’una estimació de les posicions necessàries per reproduir la composició i el rendiment de l’índex generat externament o de la cistella tancada de valors de renda fixa o variable que s’esmenten en la lletra a, d’acord amb les condicions següents:



3. En els casos en què l’entitat no tingui coneixement diàriament de les inversions subjacents de l’OIC, pot calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic, d’acord amb les condicions següents:



4. Les entitats poden recórrer als tercers següents per calcular i declarar els requisits de fons propis per risc de posició en relació amb les posicions en OIC que entren en l’àmbit dels apartats 1 a 4, de conformitat amb els mètodes establerts en els articles 230 a 232 d’aquesta secció:



La correcció del càlcul ha de ser confirmada per un auditor extern.

Secció tercera. Requisits de fons propis per risc de tipus de canvi

Article 233. Mínim exempt i ponderació aplicable al risc de tipus de canvi

Tal com s’estableix a l’apartat 1 de l’article 74 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan la suma de la posició neta global en divises d’una entitat i la seva posició neta en or, calculades d’acord amb el procediment establert en l’article 234, supera el 2% dels seus fons propis totals, l’entitat ha de calcular un requisit de fons propis per risc de tipus de canvi. El requisit de fons propis per risc de tipus de canvi ha de ser la suma de la seva posició neta global en divises i la seva posició neta en or en la moneda de referència, multiplicada per 8%.

Article 234. Càlcul de la posició neta global en divises

1. La posició oberta neta mantinguda per l’entitat en cadascuna de les divises (inclosa la de referència) i en or s’ha de calcular sumant els elements següents (positius o negatius):



El delta utilitzat a l’efecte de la lletra d ha de ser el del mercat organitzat de què es tracti. En el cas d’opcions OTC, o quan el delta no pogués obtenir-se a partir del mercat organitzat de què es tracti, les mateixes entitats poden calcular el delta utilitzant un model adequat, sempre que l’AFA ho autoritzi. L’AFA ha de concedir l’autorització si el model permet estimar de forma adequada la taxa de variació del valor de l’opció o certificat d’opció de compra pel que fa a petites fluctuacions del preu de mercat del subjacent.

L’entitat pot incloure en el càlcul de la posició neta global en divises les futures despeses o ingressos nets que encara no s’hagin meritat però que ja estiguin coberts en la seva totalitat si ho fa de forma coherent.

L’entitat pot desglossar les posicions netes mantingudes en una divisa composta en les diferents divises de què es compongui, d’acord amb les quotes vigents.

2. Totes les posicions que una entitat hagi adoptat deliberadament per tal de protegir-se contra els efectes adversos del tipus de canvi sobre la seva ràtio de capital de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, es poden ometre, amb l’autorització de l’AFA, a l’hora de calcular les posicions obertes netes en divises. Les posicions omeses han de tenir caràcter estructural o no ser de negociació i qualsevol variació en les condicions de la seva omissió ha de comptar amb l’autorització de l’AFA. Sempre que es compleixin les mateixes condicions que s’indiquen més amunt, es pot aplicar el mateix tractament a les posicions que mantingui una entitat en relació amb partides ja deduïdes en el càlcul dels fons propis.

3. Les entitats poden utilitzar el valor actual net quan calculin la posició oberta neta en cada divisa i en or, sempre que l’entitat apliqui aquest mètode de manera coherent.

4. Les posicions netes curtes i llargues en cadascuna de les divises que no siguin la de referència i la posició neta llarga o curta en or s’han de convertir, aplicant els tipus de canvi de comptat, a la divisa de referència. Seguidament, s’han de sumar per separat per trobar, respectivament, el total de les posicions curtes netes i el total de les posicions llargues netes. El més elevat d’aquests dos totals correspon a la posició global neta en divises de l’entitat.

5. Les entitats han de reflectir degudament en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, inherents a les opcions.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats en l’àmbit de les opcions.

Article 235. Risc de tipus de canvi de les OIC

1. A efectes de l’article 234, pel que fa a les OIC s’han de tenir en compte les seves posicions reals en divises.

2. Les entitats es poden basar en la informació facilitada pels tercers següents sobre les posicions en divises de l’OIC:



La correcció del càlcul ha de ser confirmada per un auditor extern.

3. Si una entitat desconeix les posicions en divises d’un OIC, s’assumeix que aquest últim inverteix en divises fins al nivell màxim permès d’acord amb el seu mandat i les entitats, per a les posicions de la cartera de negociació, han de tenir en compte l’exposició indirecta màxima que podrien arribar a prendre posicions palanquejades a través de l’OIC en calcular el seu requisit de fons propis per al risc de tipus de canvi. Això s’ha de fer augmentant proporcionalment la posició de l’OIC fins a l’exposició màxima als elements d’inversió subjacents resultants del mandat d’inversió. La posició estimada de l’OIC en divises s’ha de tractar com a divisa independent d’acord amb el tractament de les inversions en or, amb la diferència que, si es coneix la direcció de la inversió de l’OIC, la posició llarga total pot afegir-se a la posició oberta llarga total en divises i la posició curta total pot afegir-se a la posició oberta curta total en divises. No es permet la compensació entre aquestes posicions amb anterioritat al càlcul.

Article 236. Divises estretament correlacionades

1. Les entitats poden preveure menors requisits de fons propis enfront de posicions en divises pertinents estretament correlacionades. Es considera que dos divises estan estretament correlacionades únicament quan la probabilitat que es produeixi una pèrdua (calculada considerant les dades diàries sobre el tipus de canvi dels últims tres o cinc anys) sobre posicions iguals i oposades en aquestes divises en els 10 dies hàbils següents, inferior o igual al 4% del valor de la posició compensada en qüestió (valorada en la divisa de referència), sigui, com a mínim, del 99% quan s’utilitzi un període d’observació de tres anys i del 95% quan el període d’observació sigui de cinc anys. El requisit de fons propis corresponent a la posició compensada en dos divises estretament correlacionades ha de ser el 4% multiplicat pel valor de la posició compensada.

2. En calcular els requisits d’aquesta secció, les entitats poden no prendre en consideració les posicions en divises que estiguin subjectes a un acord intergovernamental jurídicament vinculant destinat a reduir les fluctuacions d’aquestes divises respecte a altres cobertes pel mateix acord. Les entitats han de calcular les seves posicions compensades en aquestes divises i les han de sotmetre a un requisit de fons propis no inferior a la meitat de la variació màxima permissible, pel que fa a les divises implicades, establerta en l’acord intergovernamental de què es tracti.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació que enumeri les divises a què pot aplicar-se el tractament indicat en l’apartat 1.

4. El requisit de fons propis enfront de les posicions compensades en divises d’estats membres de la Unió Europea que participin en la segona fase de la Unió Econòmica i Monetària podrà ser l’1,6% del valor d’aquestes posicions compensades.

5. Només les posicions no compensades en divises previstes en aquest article s’han d’incorporar a la posició oberta neta global d’acord amb l’apartat 4 de l’article 234.

6. Si les dades diàries sobre el tipus de canvi dels últims tres o cinc anys que s’hagin produït sobre posicions iguals i oposades en un parell de divises en els 10 dies hàbils mostren que aquestes dos divises estan perfectament i positivament correlacionades i l’entitat sempre pot afrontar un diferencial entre el preu de compra i el de venda nul en les transaccions respectives, l’entitat pot aplicar, amb l’autorització explícita de l’AFA, un requisit de fons propis del 0% fins a finals del 2022.

Secció quarta. Requisits de fons propis per risc de matèries primeres

Article 237. Elecció del mètode de càlcul del risc de matèries primeres

Tal com s’estableix a l’apartat 1 de l’article 75 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i sense perjudici del que disposen els articles 238 a 240, les entitats han de calcular el requisit de fons propis per risc de matèries primeres aplicant un dels mètodes que figuren en els articles 241, 242 o 243.

Article 238. Activitats auxiliars amb matèries primeres

1. Les entitats que duguin a terme activitats auxiliars amb matèries primeres agrícoles poden determinar els requisits de fons propis corresponents a les seves existències físiques de matèries primeres al final de cada exercici de cara a l’exercici següent si es compleixen totes les condicions següents:



2. Les entitats han de notificar a l’AFA l’ús que facin de la possibilitat prevista en l’apartat 1.

Article 239. Posicions en matèries primeres

1. Tota posició en matèries primeres o derivats sobre matèries primeres s’ha d’expressar d’acord amb la unitat de mesura estàndard. El preu de comptat de cadascuna de les matèries primeres s’ha d’expressar en la moneda de referència.

2. Les posicions en or o en derivats sobre or es consideren subjectes a un risc de tipus de canvi i es tractaran de conformitat amb la secció tercera, a l’efecte del càlcul del risc sobre matèries primeres.

3. A efectes del que disposa l’apartat 1 de l’article 242, l’excés de les posicions llargues d’una entitat sobre les seves posicions curtes, o viceversa, en una mateixa matèria primera i en idèntics contractes de futurs, opcions i certificats d’opció de compra sobre matèries primeres constitueix la posició neta d’aquesta entitat en cadascuna de les matèries primeres. Els instruments derivats tenen la mateixa consideració, tal com s’estableix en l’article 240, que les posicions en la matèria primera subjacent.

4. Per tal de calcular una posició en una matèria primera, les posicions següents es consideren posicions en aquesta matèria primera:

Article 240. Instruments concrets

1. Els contractes de futurs sobre matèries primeres i els compromisos de compra i venda de matèries primeres individuals a termini s’han d’incorporar al sistema de càlcul com a imports nocionals expressats en la unitat de mesura estàndard i se’ls ha d’assignar un venciment amb referència a la seva data d’expiració.

2. Les permutes financeres de matèries primeres en què una part de la transacció sigui un preu fix i l’altra el preu corrent de mercat s’han de tractar com una sèrie de posicions igual a l’import nocional del contracte, de manera que, quan sigui procedent, cada posició correspongui a un pagament d’aquesta permuta i es consigni en les bandes de venciments que figuren en l’apartat 1 de l’article 241. Les posicions es consideren llargues si l’entitat paga un preu fix i rep un preu variable, i curtes si l’entitat rep un preu fix i paga un preu variable. A efectes del sistema d’escala de venciments, les permutes financeres sobre matèries primeres en què s’intercanviïn matèries primeres diferents s’han de consignar a la banda pertinent.

3. A efectes d’aquesta secció, les opcions i els certificats d’opció de compra sobre matèries primeres o sobre els seus derivats es consideren posicions amb un valor equivalent a l’import del subjacent a què l’opció està vinculada, multiplicat per la seva delta. Es poden compensar aquestes últimes posicions amb qualssevol posicions simètriques mantingudes en les matèries primeres o els derivats sobre matèries primeres idèntics subjacents. El delta utilitzat ha de ser el del mercat organitzat de què es tracti. En el cas d’opcions OTC, o quan el delta no pugui obtenir-se a partir del mercat organitzat de què es tracti, les mateixes entitats poden calcular el delta utilitzant un model adequat, sempre que l’AFA ho autoritzi. L’autorització s’ha de concedir si el model permet estimar de forma adequada la taxa de variació del valor de l’opció o certificat d’opció de compra pel que fa a petites fluctuacions del preu de mercat del subjacent.

Les entitats han de reflectir degudament en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, inherents a les opcions.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal de definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats en l’àmbit de les opcions.

5. Quan l’entitat sigui una de les següents, ha d’incloure les matèries primeres en qüestió en el càlcul dels seus requisits de fons propis per risc de matèries primeres:

Article 241. Sistema d’escala de venciments

1. L’entitat ha d’utilitzar per a cada matèria primera una escala de venciments independent seguint el quadre 1. Totes les posicions en aquesta matèria primera s’han de consignar en les bandes de venciments adequades. Les existències materials s’han de consignar en la primera banda de venciments, de 0 a 1 mes, inclusivament.


2. Les posicions en la mateixa matèria primera es poden compensar i consignar a la banda de venciments corresponent, amb el seu valor net, en els casos següents:



3. A continuació, l’entitat ha de calcular, per a cada banda de venciments, la suma de les posicions llargues i la de les posicions curtes. L’import de la suma de les posicions llargues que tingui una contrapartida, dins de la mateixa banda de venciments, en les posicions curtes constitueix la posició compensada d’aquesta banda, mentre que la posició llarga o curta residual ha de ser la posició no compensada d’aquesta mateixa banda.

4. La part de la posició llarga no compensada d’una banda determinada de venciments que tingui contrapartida en una posició curta no compensada, o viceversa, d’una altra banda de venciments més distant constitueix la posició compensada entre dos bandes de venciments. La part de la posició llarga no compensada, o de la posició curta no compensada, que no tingui aquesta contrapartida ha de constituir la posició no compensada.

5. El requisit de fons propis de l’entitat per a cada matèria primera s’ha de calcular, d’acord amb l’escala de venciments pertinent, sumant els elements següents:



6. Els requisits generals de fons propis de l’entitat per risc de matèries primeres s’han de calcular sumant els requisits de fons propis calculats per a cada matèria primera de conformitat amb l’apartat 5.

Article 242. Mètode simplificat

1. El requisit de fons propis de l’entitat corresponent a cada matèria primera s’ha de calcular sumant el següent:



2. Els requisits generals de fons propis de l’entitat per risc de matèries primeres s’han de calcular sumant els requisits de fons propis calculats per a cada matèria primera de conformitat amb l’apartat 1.

Article 243. Sistema d’escala de venciments ampliada

Les entitats poden utilitzar les taxes mínimes diferencials, de manteniment i íntegres que s’indiquen en el quadre 2 següent en lloc de les esmentades a l’article 241 sempre que les entitats:




Les entitats han de notificar a l’AFA la forma en què apliquen aquest article.

Capítol sisè. Requisits de fons propis per risc de liquidació

Article 244. Risc de liquidació/entrega

Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 76 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en les operacions en què els instruments de deute, els valors de renda variable, les divises i matèries primeres (excloses les operacions de recompra i el préstec i les operacions a crèdit de valors o de matèries primeres) romanguin sense liquidar després de la data de lliurament estipulada, l’entitat ha de calcular la diferència de preu a què es trobi exposada.

La diferència de preu s’ha de calcular com la diferència entre el preu de liquidació acordat per als instruments de deute, els valors de renda variable, les divises o matèries primeres de què es tracti i el seu valor actual de mercat, en el cas que aquesta diferència pugui comportar pèrdues per a l’entitat bancària.

Per tal de calcular el requisit de fons propis de l’entitat per risc de liquidació, aquesta ha de multiplicar la diferència de preu pel factor pertinent de la columna dreta del quadre 1.

Article 245. Operacions incompletes

1. Les entitats estan obligades a disposar de fons propis, tal com s’estableix en el quadre 2, en els casos següents:




2. Com a alternativa a l’aplicació d’una ponderació de risc del 1.250% a les exposicions de les operacions incompletes, de conformitat amb la columna 4 del quadre 2, que figura a l’apartat 1, les entitats poden deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari el valor transferit, més l’exposició positiva actual d’aquestes exposicions, d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i l’article 20 d’aquest Reglament.

Article 246. Excepció

En cas de fallada generalitzada del sistema de liquidació, compensació o d’una ECC, l’AFA pot dispensar dels requisits de fons propis calculats d’acord amb el que disposen els articles 244 i 245 fins que la situació es rectifiqui. En aquest cas, si una contrapart no liquida una transacció, això no es considera un impagament a efectes del risc de crèdit.

Capítol setè. Requisits de fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit

Article 247. Definicions de caràcter específic dels fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit

A efectes d’aquest capítol, s’entén per:

Article 248. Significat d’ajustament de valoració del crèdit

Als efectes d’aquest capítol i la secció cinquena del capítol tercer, per “ajust de valoració del crèdit” o “CVA” (per les seves sigles en anglès) s’entén un ajust de la valoració a preus mitjans de mercat de la cartera d’operacions realitzades amb una contrapart. Aquest ajust reflecteix el valor de mercat actual del risc de crèdit que representa la contrapart per a l’entitat, però no reflecteix el valor de mercat actual del risc de crèdit que representa l’entitat per a la contrapart.

Article 249. Àmbit d’aplicació

1. Tal com disposa l’article 77 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els requisits de fons propis per al risc de CVA per a tots els instruments derivats extraborsaris respecte de totes les seves activitats, tret dels derivats de crèdit reconeguts, a fi de reduir les exposicions ponderades per risc de crèdit.

2. Una entitat ha d’incloure les operacions de finançament de valors en el càlcul dels fons propis requerits d’acord amb l’apartat 1 si l’AFA determina que les exposicions al risc de CVA de la mateixa entitat, derivades d’aquestes operacions, són importants.

3. Queden excloses dels requisits de fons propis per risc de CVA les operacions amb una contrapart central qualificada i entre un client i un membre compensador, quan aquest últim actuï com a intermediari entre el client i una contrapart central qualificada, i les operacions que donin lloc a una exposició de negociació del membre compensador a la contrapart central qualificada.

4. Queden excloses dels requisits de fons propis per risc de CVA les operacions següents:



L’exempció de la càrrega per risc de CVA per a aquelles operacions de les indicades en la lletra c d’aquest apartat que es realitzin en virtut d’una exempció temporal s’ha d’aplicar mentre duri el contracte d’aquesta operació.

Pel que fa a la lletra a, en el cas que una entitat deixi d’estar exempta per haver superat el llindar d’exempció o degut a una modificació del llindar d’exempció, els contractes en vigor han de continuar exempts fins a la data del seu venciment.

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal de determinar de manera específica els procediments per excloure dels requisits de fons propis relacionats amb la càrrega per risc de CVA les operacions amb les contraparts no financeres establertes en un país tercer no pertanyent a la UE.

Article 250. Mètode estàndard

1. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de CVA d’una cartera per a cada contrapart d’acord amb la fórmula següent, tenint en compte les cobertures del risc de CVA que siguin admissibles de conformitat amb l’article 252:





2. Quan una contrapart estigui inclosa en un índex en què es basa una permuta de cobertura per impagament utilitzada per cobrir el risc de crèdit de contrapart, l’entitat pot restar l’import nocional atribuïble a aquesta contrapart, segons la ponderació de la seva entitat de referència, de l’import nocional de la permuta de cobertura per impagament lligada a l’índex i tractar-lo com a cobertura uninominal (Bi) de la contrapart individual amb un venciment basat en el venciment de l’índex.

Article 251. Alternativa a la utilització dels models AVC per calcular els requisits de fons propis

Com a alternativa a l’article 250, per als instruments esmentats a l’article 249 i amb la condició d’obtenir el consentiment previ de l’AFA, les entitats que utilitzin el mètode de l’exposició original previst en l’article 173 poden aplicar un factor multiplicador de deu (10) a les exposicions ponderades per risc resultants per al risc de crèdit de contrapart d’aquestes exposicions, en comptes de calcular els requisits de fons propis per al risc de CVA.

Article 252. Cobertures admissibles

1. Les cobertures es consideren “cobertures admissibles” a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per risc de CVA de conformitat amb l’article 250 únicament quan s’utilitzi per reduir el risc de CVA i es gestioni amb aquesta finalitat, i siguin una de les cobertures següents:



El requisit de la lletra b, és a dir, que la base entre el diferencial de qualsevol contrapart individual i els diferencials de les cobertures mitjançant permutes de cobertura per impagament vinculades a un índex es reflecteixi en el valor en risc i en el valor en risc en situació de tensió, també s’ha d’aplicar als casos en què s’utilitzi una aproximació per al diferencial d’una contrapart.

Per a totes les contraparts respecte a les quals s’utilitzi una aproximació, l’entitat ha d’utilitzar sèries temporals de base raonable extretes d’un grup representatiu de denominacions similars per a les quals es disposi de diferencial.

Si la base entre el diferencial de qualsevol contrapart individual i els diferencials de les cobertures mitjançant permutes de cobertura per impagament vinculades a un índex no es reflecteix a criteri de l’AFA, l’entitat ha de reflectir llavors en el valor en risc i en el valor en risc en situació de tensió només el 50% de l’import nocional de les cobertures vinculades a un índex.

2. Les entitats no han de reflectir altres tipus de cobertures del risc de contrapart en calcular els requisits de fons propis per risc de CVA. En particular, les permutes de cobertura per impagament per trams o d’n-èsim impagament i els bons vinculats a crèdits no constitueixen cobertures admissibles per calcular els requisits de fons propis per risc de CVA.

3. Les cobertures admissibles incloses en el càlcul dels requisits de fons propis per risc de CVA no s’han d’incloure en calcular els requisits de fons propis per risc específic d’acord amb el capítol cinquè ni tractar-se com reducció del risc de crèdit diferent de l’aplicable al risc de crèdit de contrapart de la mateixa cartera d’operacions.

Títol IV. Grans exposicions

Article 253. Objecte

Les entitats han de supervisar i controlar les seves grans exposicions d’acord amb el que disposa aquest títol.

Article 254. Exempcions

Tal com disposa l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, aquest títol no s’aplica a les empreses d’inversió que satisfacin els criteris establerts en l’apartat 1 de l’article 48, o en l’apartat 1 de l’article 49 d’aquest Reglament.

Aquest títol no s’aplica als grups sobre la base de la situació consolidada del grup, si aquest inclou únicament empreses d’inversió de les previstes en l’apartat 1 de l’article 48, o en l’apartat 1 de l’article 49 d’aquest Reglament, i empreses auxiliars, ni quan aquest grup no inclogui entitats bancàries.

Article 255. Definició d’exposició

Tal com disposa la lletra a de l’apartat 3 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, es considera exposició qualsevol actiu o element fora de balanç previst a la secció segona del capítol tercer del títol III d’aquest Reglament, sense aplicació de ponderacions de risc ni graus de risc.

Article 256. Càlcul del valor d’exposició

1. Les exposicions que es derivin dels elements a què es refereix l’annex II es calculen d’acord amb un dels mètodes que estableix la secció cinquena del capítol tercer del títol III d’aquest Reglament.

2. Les exposicions enfront de clients individuals de la cartera de negociació seran calculades per les entitats que calculen els requisits de fons propis corresponents a les operacions de la cartera de negociació de conformitat amb la secció segona del capítol cinquè del títol III, l’article 185 i amb el capítol sisè del títol III d’aquest Reglament, sumant els elements que figuren a continuació:



Als efectes de la lletra b, l’exposició neta s’ha de calcular deduint aquelles posicions d’assegurament que hagin estat subscrites o reassegurades per tercers mitjançant un acord formal, a les quals s’han d’aplicar els factors de reducció que estableix l’article 227.

Als efectes de la lletra b, les entitats han d’instaurar sistemes de vigilància i control de les seves exposicions d’assegurament durant el període comprès entre el compromís inicial i el dia hàbil següent, en funció de la naturalesa dels riscos en què incorrin en els mercats de què es tracti.

3. Les exposicions globals enfront de clients individuals o grups de clients vinculats entre si s’han de calcular sumant les exposicions de la cartera de negociació i les de la cartera d’inversió.

4. Les exposicions enfront de grups de clients vinculats entre si s’han de calcular sumant les exposicions davant de cada un dels clients del grup.

5. Les exposicions no han d’incloure:



5. Amb la finalitat de determinar l’exposició global respecte d’un client o d’un grup de clients vinculats entre si, en relació amb clients respecte dels quals l’entitat té exposicions a través de les operacions a què es refereixen les lletres m i o de l’article 78, o a través d’altres operacions en què hi hagi una exposició a actius subjacents, l’entitat ha d’avaluar les seves exposicions subjacents tenint en compte el contingut econòmic de l’estructura de l’operació i els riscos inherents a l’estructura de l’operació en si, per tal de determinar si es tracta d’una exposició addicional.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els aspectes següents:

Article 257. Definició d’entitat als efectes de grans exposicions

Als efectes del càlcul del valor de les exposicions de conformitat amb aquest títol, també s’entén per “entitat” tota empresa pública o privada, incloses les seves sucursals que, si estan establertes al Principat d’Andorra, s’ajustin a la definició del terme entitat, que hagi estat autoritzada en un tercer país que apliqui requisits prudencials de supervisió i regulació almenys equivalents als aplicables al Principat d’Andorra.

Article 258. Definició de gran exposició

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 3 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, es considera “gran exposició” l’exposició contreta per una entitat respecte d’un client o un grup de clients vinculats entre si quan el seu valor sigui igual o superior al 10% del seu capital computable.

Article 259. Requisits d’informació

1. Tal com disposa l’apartat 5 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de transmetre a l’AFA la informació següent sobre cadascuna de les grans exposicions, incloses les que estiguin exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260 d’aquest Reglament:



2. Les entitats han de comunicar a l’AFA, a més de la informació esmentada a l’apartat 1, la informació indicada a continuació i relativa a les seves 10 majors exposicions en base consolidada a les entitats, així com les seves 10 majors exposicions en base consolidada als ens no regulats del sector financer, incloses les grans exposicions exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260:



3. La informació s’ha de transmetre com a mínim dos vegades a l’any.

4. L’AFA pot elaborar el comunicat tècnic d’aplicació, amb la finalitat d’especificar el que es disposa a continuació:

Article 260. Limitació de la gran exposició

1. Tal com disposa l’apartat 6 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cap entitat no pot assumir davant d’un client o grup de clients vinculats entre si una exposició el valor de la qual excedeixi el 25% del seu capital admissible, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268 d’aquest Reglament. Quan aquest client sigui una entitat o quan el grup de clients vinculats entre si inclogui una o diverses entitats, aquest valor no pot sobrepassar el 25% del capital admissible de l’entitat o 150 milions EUR, si aquesta quantitat fos més elevada, sempre que la suma dels valors de les exposicions davant de tots els clients vinculats entre si que no siguin entitats, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268, no ultrapassi el 25% del capital admissible de l’entitat.

Quan la quantitat de 150 milions EUR sigui més elevada que el 25% del capital admissible de l’entitat, el valor de l’exposició, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268, no pot excedir un límit raonable en termes de capital admissible de l’entitat. Aquest límit ha de ser determinat per les entitats, de conformitat amb les polítiques i els procediments esmentats en l’article 20 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per afrontar i controlar el risc de concentració. Aquest límit no pot superar el 100% del capital admissible de l’entitat.

2. L’AFA ha d’establir o adoptar directius d’organismes reconeguts internacionalment en relació amb els límits agregats adequats per a les exposicions enfront d’entitats del sector paral·lel que realitzen activitats bancàries fora d’un marc reglamentat.

3. Sense perjudici del que disposa l’article 261, les entitats s’han d’atenir en tot moment al límit pertinent establert a l’apartat 1.

4. Els actius que constitueixin drets de crèdit i altres exposicions enfront d’empreses d’inversió reconegudes de països tercers poden rebre el mateix tracte que el que s’estableix a l’apartat 1.

5. Tal com s’estableix en la lletra c de l’apartat 8 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els límits fixats en aquest article poden superar-se en les exposicions de la cartera de negociació de l’entitat si es compleixen les condicions següents:



En cada un dels casos en què s’hagi superat el límit, l’entitat ha de comunicar sense demora a l’AFA l’import de l’excés i el nom del client en qüestió, i, si escau, el nom del grup de clients vinculats entre si.

Article 261. Compliment dels requisits enfront de grans exposicions

1. Tal com disposa l’apartat 7 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si, en un cas excepcional, les exposicions superen el límit fixat en l’apartat 1 de l’article 260, l’entitat ha de notificar immediatament el valor de l’exposició a l’AFA, que pot concedir a l’entitat bancària, si així ho justifiquen les circumstàncies, un període de temps limitat per atenir-se al límit.

Quan sigui aplicable l’import de 150 milions d’euros indicat en l’apartat 1 de l’article 260, l’AFA pot autoritzar, cas per cas, que es pugui sobrepassar el límit del 100% en termes de capital admissible de l’entitat.

2. Quan, en virtut de l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, una entitat quedi eximida, de manera individual o subconsolidada, del compliment de les obligacions imposades en aquest títol, o quan s’apliqui el que disposa l’article 8 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió a entitats matrius del Principat d’Andorra, s’han de prendre mesures que garanteixin una distribució de riscos apropiada dins del grup.

Article 262. Càlcul de requisits de fons propis addicionals a grans exposicions a la cartera de negociació

1. Per quantificar l’excés esmentat en la lletra b de l’apartat 5 de l’article 260, s’han de seleccionar els components de l’exposició total de negociació davant d’un client o grup de clients connectats que portin associats els requisits més elevats per risc específic d’acord amb la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits més elevats d’acord amb l’article 185 i al capítol sisè del títol III, la suma dels quals sigui igual a l’import de l’excés a què es refereix la lletra a de l’apartat 5 de l’article 260.

2. Si l’excés no s’ha mantingut durant més de deu dies, el requisit de capital addicional corresponent a aquests components ha de ser igual al 200% dels requisits esmentats a l’apartat 1.

3. Al cap de deu dies d’haver-se produït l’excés, els seus components, seleccionats d’acord amb l’apartat 1, s’han de consignar en la línia corresponent de la columna 1 del quadre 1 que figura a continuació, en ordre creixent dels requisits per risc específic de la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits de l’article 185 i el capítol sisè del títol III. El requisit de fons propis addicional ha de ser igual a la suma dels requisits per risc específic de la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits de l’article 185 i del capítol sisè del títol III, corresponents a aquests components, multiplicada pel factor corresponent de la columna 2 del quadre 1.

Article 263. Procediments per impedir que les entitats eludeixin el requisit de fons propis addicional

Les entitats no es poden sostreure deliberadament als requisits de fons propis addicionals que estableix l’article 262 que han de complir per a les exposicions superiors al límit fixat en l’apartat 1 de l’article 260, mantingudes durant més de deu dies, mitjançant transferències temporals de les exposicions considerades a altres empreses, pertanyents o no al mateix grup, o mitjançant transaccions artificials destinades a eliminar l’exposició durant el període de deu dies i crear una nova exposició.

Les entitats han de mantenir sistemes que garanteixin que qualsevol transferència que tingui l’efecte esmentat en el primer paràgraf sigui notificada immediatament a l’AFA.

Article 264. Tècniques admissibles de reducció del risc

1. Als efectes del que disposen els articles 265 a 268, el terme “garantia” ha d’incloure els derivats de crèdit reconeguts d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, a excepció dels bons vinculats a crèdit.

2. D’acord amb els articles 265 a 268, el reconeixement de les cobertures del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments equivalents o mitjançant garanties personals s’ha de supeditar al compliment dels requisits d’admissibilitat i altres requisits establerts en la secció tercera del capítol tercer del títol III.

3. Les entitats han d’analitzar, en la mesura que sigui possible, les seves exposicions enfront d’emissors de garanties reals, proveïdors de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals i actius subjacents d’acord amb el que disposa l’apartat 5 de l’article 256, per tal de determinar possibles concentracions i, si escau, han d’adoptar mesures i notificar qualsevol constatació significativa a l’AFA.

Article 265. Exempcions

1. Les exposicions següents queden exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260:



Els imports rebuts a través d’un bo vinculat a crèdit emès per l’entitat, així com els préstecs i dipòsits d’una contrapart a l’entitat o enfront d’aquesta entitat, subjectes a un acord de compensació d’operacions de balanç reconegut d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, es consideren inclosos en la lletra g.

2. S’eximeixen parcialment de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260 les exposicions següents pels percentatges que s’indiquen a continuació:



3. Per a les exposicions exceptuades parcialment de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260 en virtut de l’apartat 2, s’han de complir les condicions següents:

Article 266. Càlcul dels efectes de l’ús de tècniques de reducció del risc de crèdit

1. Amb la finalitat de calcular el valor de les exposicions a l’efecte de l’apartat 1 de l’article 260, les entitats poden utilitzar el “valor d’exposició completament ajustat”, calculat d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, tenint en compte la reducció del risc de crèdit, els ajustos de volatilitat i qualsevol desfasament de venciment (E*).

2. Tota entitat que apliqui el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera per calcular el valor de les exposicions a efectes de l’apartat 1 de l’article 260, ha de dur a terme proves de resistència periòdiques de les seves concentracions de riscs de crèdit, especialment en relació amb el valor realitzable de qualsevol garantia real acceptada.

Aquestes proves de resistència periòdiques esmentades en el primer paràgraf han d’atendre els riscs derivats de canvis potencials de les condicions de mercat que puguin afectar desfavorablement l’adequació dels fons propis de les entitats i els riscs derivats de l’execució de les garanties reals en situacions de tensió.

Les proves de resistència realitzades han de ser les adequades per avaluar aquests riscs.

En cas que la prova de resistència periòdica indiqui un valor realitzable de les garanties reals acceptades inferior al que es permetria tenir en compte aplicant el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera, s’ha de reduir corresponentment el valor de la garantia real que permet reconèixer per calcular el valor de les exposicions a efectes de l’apartat 1 de l’article 260.

Les entitats esmentades en el paràgraf primer han d’incloure els aspectes següents en les seves estratègies destinades a gestionar el risc de concentració:

Article 267. Exposicions derivades d’activitats de préstec hipotecari

1. Per calcular els valors de l’exposició d’acord amb el que preveu l’article 260, una entitat pot reduir el valor d’una exposició o de qualsevol part d’una exposició completament garantida per béns immobles de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 91, per l’import pignorat del valor de mercat o del valor hipotecari dels béns immobles considerats, però no més del 50% del valor de mercat o el 60% del valor hipotecari, si es compleixen totes les condicions següents:



2. Per calcular els valors de l’exposició als efectes de l’article 260, una entitat pot reduir el valor d’una exposició o d’una part d’una exposició completament garantida per béns immobles de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 92, per l’import pignorat del valor de mercat o del valor hipotecari dels béns immobles considerats, però no més del 50% del valor de mercat o el 60% del valor hipotecari, si es compleixen totes les condicions següents:



3. Les entitats poden aplicar a tota exposició enfront d’una contrapart que es derivi d’un pacte de recompra inversa, en virtut del qual l’entitat hagi comprat a la contrapart privilegis hipotecaris independents i no accessoris sobre béns immobles de tercers, el mateix tracte que si es tractés d’una sèrie d’exposicions individuals a cada un d’aquests tercers, sempre que es compleixin les condicions següents:



A aquests efectes, l’entitat ha d’assumir que té una exposició enfront de cada un dels tercers en qüestió, per l’import del crèdit que la contrapart té sobre el tercer, en lloc del corresponent import de l’exposició enfront de la contrapart. La resta de l’exposició enfront de la contrapart, si n’hi ha, ha de seguir rebent el tracte d’una exposició enfront de la contrapart.

Article 268. Enfocament alternatiu

1. Quan una exposició davant d’un client està garantida per un tercer o per garanties reals emeses per un tercer, l’entitat pot:



Les entitats no han d’aplicar l’enfocament previst en la lletra b del paràgraf primer en els casos en què hi hagi desfasament entre el venciment de l’exposició i el venciment de la protecció.

Als efectes d’aquest títol, les entitats poden aplicar tant el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera com l’enfocament que preveu la lletra b del paràgraf primer, únicament en els casos en què estigui permès el recurs tant al mètode ampli com al mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera a efectes de l’article 59.

2. En cas que l’entitat apliqui la lletra a de l’apartat 1, s’ha de tenir en compte el següent:

Títol V. Exposicions al risc de crèdit transferit

Capítol primer. Disposicions generals

Article 269. Àmbit d’aplicació

El capítol segon i el capítol tercer s’han d’aplicar a les noves titulitzacions emeses l’1 de gener del 2016 o a partir d’aquesta mateixa data. A partir del 31 de desembre del 2018, el capítol segon i el capítol tercer s’han d’aplicar a les titulitzacions ja existents en cas que s’afegeixin noves exposicions subjacents o se substitueixin les existents després d’aquesta data.

Capítol segon. Requisits aplicables a les entitats inversores

Article 270. Interès retingut de l’emissor

1. Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 79 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, una entitat que no és originadora, patrocinadora o creditora original, pot estar exposada al risc de crèdit d’una posició de titulització en la seva cartera de negociació o d’inversió només si l’entitat originadora, patrocinadora o creditora original ha indicat explícitament a l’entitat que es disposa a retenir, de forma contínua, un interès econòmic net significatiu que, en qualsevol cas, no pot ser inferior al 5%.

Únicament es considera retenció d’un interès econòmic net significatiu d’un 5% com a mínim en els casos següents:



L’interès econòmic net es mesura en origen i s’ha de mantenir de manera constant. L’interès econòmic net, incloses les posicions, els interessos o les exposicions retinguts, no pot estar subjecte a reducció del risc de crèdit, ni a posicions curtes ni a altres tipus de cobertura, i tampoc no es pot vendre. L’interès econòmic net ha d’estar determinat pel valor nocional quan es tracti de partides fora de balanç.

No s’ha de procedir a cap aplicació múltiple dels requisits de retenció per a cap titulització.

2. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 79 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat bancària matriu, una societat financera de cartera, una societat financera mixta de cartera al Principat d’Andorra o una de les seves filials, com a originadora o com a patrocinadora, titulitzi exposicions de diverses entitats bancàries, entitats financeres d’inversió o altres entitats financeres incloses en l’àmbit de la supervisió en base consolidada, el requisit esmentat en l’apartat 1 es pot complir sobre la base de la situació consolidada de la corresponent entitat bancària matriu, la societat financera de cartera o la societat financera mixta de cartera al Principat d’Andorra vinculades.

El paràgraf primer només s’aplica quan les entitats bancàries, les entitats financeres d’inversió o les entitats financeres que han creat les exposicions titulitzades es comprometen a complir els requisits que estableix l’article 273 i faciliten, en temps oportú, a l’originadora o patrocinadora i a l’entitat bancària matriu, societat financera de cartera o societat financera mixta de cartera al Principat d’Andorra, la informació necessària per complir els requisits esmentats a l’article 274.

3. L’apartat 1 no s’aplica quan les exposicions titulitzades constitueixen exposicions davant dels ens següents o estiguin garantides, de forma total, incondicional i irrevocable, per aquestes:



4. El que disposa l’apartat 1 no s’aplica a les transaccions basades en un índex clar, transparent i accessible, quan les entitats de referència subjacents són idèntiques a les que constitueixen un índex d’entitats àmpliament negociat, o són valors negociables diferents de les posicions de titulització.

Article 271. Diligència deguda

1. Abans d’exposar-se als riscs d’una titulització, i a partir de llavors quan sigui oportú, les entitats han de poder demostrar a l’AFA, respecte de cadascuna de les seves posicions de titulització individuals, que les coneixen íntegrament i en tots els seus detalls, i que han aplicat les polítiques i els procediments formals adequats a la seva cartera de negociació i a la seva cartera d’inversió, i en proporció al perfil de risc de les seves inversions en posicions titulitzades per examinar i consignar:



Les entitats han de dur a terme periòdicament les seves pròpies proves de resistència, que han de ser adequades a les seves posicions de titulització. Amb aquesta finalitat, les entitats poden servir-se dels models financers desenvolupats per una ECAI, sempre que es pugui demostrar, quan així se’ls requereixi, que prèviament a la inversió van vetllar degudament per validar les hipòtesis pertinents i l’estructuració dels models, així com per entendre la metodologia, les hipòtesis i els resultats.

2. Excepte quan actuïn com a originadores, patrocinadores o creditores originals, les entitats han d’establir procediments formals adequats a la seva cartera de negociació i a la seva cartera d’inversió i en proporció al perfil de risc de les seves inversions en posicions titulitzades, per tal de fer un seguiment continu i oportú de la informació relativa a l’evolució de les exposicions subjacents a les seves posicions de titulització. Aquesta informació ha d’incloure, si escau, el tipus d’exposicions, el percentatge de préstecs que es trobin en situació de mora des de fa més de 30, 60 i 90 dies, les taxes d’impagament, les taxes d’amortització anticipada, els préstecs objecte d’execució hipotecària, el tipus i l’ocupació de les garanties reals, la distribució de freqüències de les qualificacions creditícies o altres mesures de la qualitat creditícia de les diferents exposicions subjacents, la diversificació sectorial i geogràfica, i la distribució de freqüències de les ràtios préstec/valor, amb amplituds de banda que facilitin una anàlisi de sensibilitat adequada. Quan les exposicions subjacents siguin al seu torn posicions de titulització, les entitats han de tenir la informació indicada en aquest apartat no només sobre els trams de titulització subjacents, com el nom de l’emissor i la qualitat creditícia, sinó també sobre les característiques i el rendiment dels conjunts subjacents a aquests trams de titulització.

Les entitats hauran d’aplicar també els mateixos paràmetres d’anàlisi a les participacions o subscripcions en emissions de titulització adquirides a tercers, tant si tenen intenció de mantenir aquestes participacions o subscripcions en la seva cartera de negociació com si tenen intenció de fer-ho en la seva cartera d’inversió.

Article 272. Ponderació de risc addicional

En el supòsit que l’entitat no satisfaci els requisits dels articles 270, 271 o 274 en relació amb algun aspecte substancial en raó d’una negligència o omissió de l’entitat, l’AFA pot imposar una ponderació de risc addicional proporcional, no inferior al 250% de la ponderació de risc (amb un límit màxim del 1.250%), que s’ha d’aplicar a les posicions de titulització pertinents, d’acord amb el que preveu l’apartat 6 de l’article 152, o en l’apartat 2 de l’article 219, respectivament. La ponderació de risc addicional ha d’augmentar progressivament amb cada infracció subsegüent de les disposicions en matèria de diligència deguda.

L’AFA ha de tenir en compte les excepcions aplicables a determinades titulitzacions que preveu l’apartat 3 de l’article 270, reduint la ponderació de risc que, d’una altra manera, imposaria en virtut d’aquest article respecte a una titulització a la qual és aplicable l’apartat 3 de l’article 270.

Capítol tercer. Requisits aplicables a les entitats organitzadores i patrocinadores

Article 273. Criteris aplicables a la concessió de crèdits

Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 80 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar a les exposicions que titulitzaran els mateixos criteris sòlids i ben definits de concessió de crèdits, de conformitat amb els requisits de l’article 18 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que apliquin a les exposicions que mantindran en la seva pròpia cartera aliena a la cartera de negociació. Amb aquesta finalitat, les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar uns mateixos procediments d’aprovació i, si escau, modificació, renovació i refinançament de crèdits.

En el supòsit que no es compleixin els requisits del paràgraf primer d’aquest article, l’entitat originadora no ha d’aplicar el que disposa a l’apartat 1 de l’article 152, i aquesta entitat originadora no pot excloure les exposicions titulitzades del càlcul dels seus requisits de fons propis d’acord amb aquest Reglament.

Article 274. Informació als inversors

Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 80 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que actuen com a entitats originadores, patrocinadores o creditores originals han de comunicar als inversors el nivell del seu compromís de mantenir, d’acord amb l’article 270, un interès econòmic net en la titulització. Les entitats originadores i patrocinadores s’han d’assegurar que els possibles inversors puguin accedir fàcilment a totes les dades pertinents sobre la qualitat creditícia i l’evolució de les diferents exposicions subjacents, els fluxos de caixa i les garanties reals que donen suport a una exposició de titulització, així com a tota aquella informació que sigui necessària per realitzar proves de resistència minucioses i documentades respecte dels fluxos de caixa i el valor de les garanties reals que donen suport a les exposicions subjacents. A aquest efecte, les dades pertinents s’han de determinar en la data de la titulització i, si escau a causa de la naturalesa de la titulització, després d’aquesta data.

Article 275. Condició uniforme d’aplicació

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els aspectes següents:

Títol VI. Liquiditat

Capítol primer. Definicions i requisits de cobertura de liquiditat

Article 276. Definicions

A efectes d’aquest títol, s’han d’aplicar les definicions següents:

1. Client financer: és un client que realitza una o diverses de les activitats enumerades en l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra com a activitat principal o que és un dels següents:



2. Dipòsit minorista: és un passiu davant d’una persona física o una PIME, si la persona física o l’empresa compleixen els criteris per pertànyer a la categoria d’exposicions minoristes d’acord amb l’article 89 de la secció segona del capítol tercer del títol III, i quan els dipòsits agregats respecte a totes aquestes empreses considerades en grup no superin 1 milió d’euros.

Article 277. Requisits de cobertura de liquiditat

1. Tal com s’estableix a l’article 81 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de mantenir actius líquids, la suma dels quals ha de cobrir les sortides de liquiditat menys les entrades de liquiditat, en situacions de tensió, amb la finalitat de garantir que les entitats mantenen un coixí de liquiditat suficient per fer front a qualsevol desequilibri entre les entrades i les sortides de liquiditat en situacions greus de tensió, durant un període de trenta dies.

En períodes de tensió, les entitats poden utilitzar els seus actius líquids per cobrir les seves sortides netes de liquiditat.

2. Les entitats han d’evitar el doble còmput de les entrades de liquiditat i els actius líquids.

3. Les entitats poden utilitzar els actius líquids a què es refereix l’apartat 1 per complir les seves obligacions en circumstàncies de tensió, tal com s’especifica en l’article 279.

4. El que disposa el capítol segon respecte als requisits de cobertura de liquiditat s’ha d’aplicar exclusivament a efectes d’especificar les obligacions d’informació que figuren en l’article 280.

Article 278. Finançament estable

1. Tal com s’estableix a l’article 82 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han d’assegurar que les seves obligacions a llarg termini, en tot cas superiors a 12 mesos, es cobreixen adequadament mitjançant una varietat d’instruments de finançament estable, tant en condicions normals com en situacions de tensió.

2. El que disposa el capítol segon respecte al finançament estable s’ha d’aplicar exclusivament a efectes d’especificar les obligacions d’informació que figuren a l’article 280.

Article 279. Compliment del requisits de liquiditat

Tal com s’estableix a l’article 83 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat no compleixi o quan prevegi que no pot complir el requisit establert a l’article 277, o l’obligació general que estableix l’apartat 1 de l’article 278, fins i tot durant els períodes de tensió, ho ha de notificar immediatament a l’AFA i li ha de presentar, sense demores injustificades, un pla per restablir ràpidament el compliment de l’article 277 o l’apartat 1 de l’article 278. Fins que no s’hagi restablert el compliment, l’entitat ha d’informar sobre els elements a què es refereixen, si escau, el capítol segon o el capítol tercer, diàriament al final de cada dia hàbil, llevat que l’AFA autoritzi una freqüència d’informació menor i un termini d’informació més llarg. L’AFA només pot concedir aquesta autorització basant-se en la situació individual d’una entitat i tenint en compte l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat. L’AFA ha de controlar l’execució del pla de restabliment i, si escau, exigirà un restabliment més ràpid.

Capítol segon. Informació de liquiditat

Article 280. Obligació d’informació i format de la informació

1. Tal com disposa l’apartat 5 de l’article 81 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de comunicar a l’AFA, expressats en una única divisa, independentment de la seva denominació real, els elements esmentats en el capítol segon i el capítol tercer, així com els seus components, inclosa la composició dels seus actius líquids, de conformitat amb l’article 281. Fins que el requisit de cobertura de liquiditat esmentat en aquest títol s’especifiqui i s’apliqui plenament d’acord amb l’apartat 4, les entitats han de comunicar els elements previstos en el capítol segon i l’annex III. La informació s’ha de transmetre com a mínim mensualment pel que fa als elements previstos en el capítol segon i l’annex III, i com a mínim trimestralment en el cas dels elements previstos en el capítol tercer.

Els formats d’informació han d’incloure tota la informació necessària i han de possibilitar que l’AFA avaluï si s’han contrarestat degudament les operacions de préstec garantit i de permuta financera amb garantia real, quan els actius líquids a què es refereixen les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 281 han estat obtinguts a canvi de garanties reals que no obeeixin al que preveuen les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 281.

2. Una entitat ha d’informar per separat a l’AFA sobre els elements previstos en l’apartat 1, expressats en la divisa prevista a continuació, quan aquesta entitat tingui:



3. L’AFA pot elaborar el comunicat tècnic que determini el següent:



4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el requisit general establert a l’apartat 1 de l’article 277. El reglament tècnic de regulació adoptat de conformitat amb aquest apartat s’ha de basar en els elements que han de comunicar de conformitat amb aquest capítol i en l’annex III, i ha de detallar en quines circumstàncies l’AFA ha d’imposar nivells específics d’entrades i sortides a les entitats bancàries per tal de prendre en consideració els riscos específics a què estiguin exposades, i respectarà els llindars establerts en la disposició transitòria segona de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 281. Informació sobre els actius líquids

1. Les entitats han de notificar els actius líquids següents, llevat que estiguin exclosos en virtut de l’apartat 2, i únicament en cas que compleixin les condicions establertes en l’apartat 3:



A l’espera que amb l’aprovació del reglament tècnic de regulació especificat en l’apartat 4 de l’article 280 es defineixi els termes de liquiditat i qualitat creditícia elevades i summament elevades, les mateixes entitats han de definir en una divisa determinada els actius transferibles que siguin de liquiditat i qualitat creditícia elevades o summament elevades. Mentrestant, l’AFA pot oferir orientacions generals, que han de seguir les entitats, per definir els actius de liquiditat i qualitat creditícia elevades i summament elevades. A falta d’aquestes orientacions, les entitats han d’aplicar criteris transparents i objectius a això, inclosos alguns o la totalitat.

2. No es consideren actius líquids:



3. Segons el que disposa l’apartat 1, les entitats han de notificar com a líquids els actius que compleixin les condicions següents:



Les condicions a què es refereixen les lletres c, d i e del paràgraf primer no s’han d’aplicar als actius a què fa referència l’apartat 1, la lletra a, l’incís i de la lletra c, i les lletres e i f.

La condició a què es refereix la lletra d del paràgraf primer no ha de ser aplicable en el cas d’actius líquids mantinguts per respondre a sortides de liquiditat en una moneda en què hi hagi una definició summament limitada d’admissibilitat pel banc central. En el cas d’actius líquids expressats en monedes de països tercers, aquesta excepció s’ha d’aplicar exclusivament si les autoritats competents del país tercer apliquen la mateixa excepció o una excepció equivalent.

4. No obstant el que disposen els apartats 1, 2 i 3, fins que no es determini un requisit obligatori de liquiditat d’acord amb l’apartat 4 de l’article 280 i al que disposa l’apartat 1, paràgraf segon, d’aquest article, les entitats han de notificar:



5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació que enumeri les divises que satisfan les condicions a què es refereix el paràgraf tercer de l’apartat 3.

6. Les accions o participacions en OIC poden ser tractades com a actius líquids fins a un import absolut de 500 milions d’euros en la cartera d’actius líquids de cada entitat, amb la condició que es compleixin els requisits de l’apartat 3 de l’article 98, i que l’OIC inverteixi únicament en actius líquids, dels esmentats a l’apartat 1 d’aquest article, a part dels derivats per reduir el risc de tipus d’interès, de crèdit o de divises.

La utilització (o possible utilització) per una OIC d’instruments derivats per tal de cobrir riscos d’inversions en actius admissibles no han d’impedir que aquesta OIC sigui admissible. En cas que el valor de les accions o participacions de l’OIC no siguin valorades regularment a preus de mercat per les terceres parts esmentades a les lletres a i b de l’apartat 3 de l’article 283, i l’AFA no estigui convençuda que una entitat disposa d’un mètode intern sòlid per a aquesta valoració segons el que estableix en la primera frase de l’apartat 4 de l’article 283, les accions o participacions d’aquesta OIC no han de ser tractades com a actius líquids.

7. Quan un actiu líquid deixa de ser admissible en la reserva d’actius líquids, l’entitat pot, no obstant això, seguir considerant-lo actiu líquid durant un període addicional de 30 dies naturals. Quan un actiu líquid en una OIC deixa de poder acollir-se al tractament que estableix l’apartat 6, les accions o participacions de l’OIC poden considerar-se no obstant això un actiu líquid per un període addicional de 30 dies sempre que aquests actius no sobrepassin el 10% dels actius totals.

Article 282. Requisits operatius aplicables a les tinences d’actius líquids

Les entitats només poden notificar com a actius líquids les tinences d’actius líquids que compleixen les condicions següents:



La condició a què es refereix la lletra b del paràgraf primer no s’ha d’aplicar als actius a què fa referència l’incís i de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 281.

Article 283. Valoració dels actius líquids

1. El valor d’un actiu líquid que s’ha de notificar ha de ser el seu valor de mercat, al qual s’han d’aplicar els descomptes adequats per tal de reflectir com a mínim la duració, el risc de crèdit i de liquiditat i els descomptes habituals de les operacions de recompra en períodes de tensió general dels mercats. Els descomptes han de ser com a mínim del 15% en el cas dels actius que preveu la lletra d de l’apartat 1 de l’article 281. En cas que l’entitat cobreixi el risc de preu associat a un actiu, ha de tenir en compte el flux de caixa resultant de la potencial liquidació de la cobertura.

2. Les accions o participacions en OIC a què es refereix l’apartat 6 de l’article 281, han de ser objecte de descomptes, tenint en compte, mitjançant l’enfocament de transparència, els actius subjacents com s’indica a continuació:



3. L’enfocament de transparència a què es refereix l’apartat 2 s’ha d’aplicar com segueix:



4. Les entitats han d’establir mètodes i procediments fiables per calcular i comunicar el valor de mercat i les correccions de valor de les accions o participacions en OIC. Només quan poden demostrar a criteri de l’AFA que la importància de l’exposició no justifica l’establiment de mètodes propis, les entitats poden recórrer als tercers següents per calcular i notificar els descomptes aplicables a les accions o participacions en OIC, de conformitat amb els mètodes exposats en les lletres a i b de l’apartat 3:



La correcció dels càlculs realitzats per l’entitat dipositària o la societat de gestió de l’OIC ha de ser confirmada per un auditor extern.

Article 284. Divises amb limitacions de disponibilitat d’actius líquids

1. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre directrius o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment en relació amb la disponibilitat per a les entitats dels actius líquids a què es refereix la lletra b de l’apartat 1 de l’article 281, en les divises que siguin pertinents per a les entitats establertes en països tercers.

2. Quan les necessitats justificades d’actius líquids a la llum dels requisits de l’article 277 superen la disponibilitat d’aquests actius en una divisa determinada, s’ha d’aplicar una o diverses de les excepcions següents:



3. Les excepcions aplicades de conformitat amb l’apartat 2 han de ser inversament proporcionals a la disponibilitat dels actius pertinents. Les necessitats justificades de les entitats s’han d’avaluar tenint en compte la seva capacitat de reduir, mitjançant una gestió sòlida de la liquiditat, la necessitat d’aquests actius líquids i la tinença dels mateixos actius líquids per altres participants en el mercat.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació que enumeri les divises que satisfan les condicions establertes en aquest article.

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar les excepcions previstes en l’apartat 2, incloses les condicions d’aplicació.

Article 285. Sortides de liquiditat

1. Mentre no es determini un requisit obligatori de liquiditat d’acord amb l’apartat 4 de l’article 280, les sortides de liquiditat que s’han de notificar han d’incloure:



2. Les entitats han d’avaluar periòdicament la probabilitat i el volum potencial de les sortides de liquiditat, durant els 30 dies següents, relatives als productes o serveis, que no estiguin previstes en els articles 287, 288 i 289 i que aquestes entitats ofereixen o patrocinen o que compradors potencials poden considerar associades a aquestes entitats, incloses no exclusivament les sortides de liquiditat que es deriven de qualsevol disposició contractual, com altres obligacions fora de balanç i obligacions contingents en matèria de finançament, incloses no exclusivament les línies compromeses de finançament, els préstecs i bestretes no utilitzats a contraparts majoristes, les hipoteques acordades però pendents de detracció, les targetes de crèdit, els descoberts, les sortides previstes en relació amb la renovació o ampliació de nous préstecs minoristes i no minoristes, efectes a pagar derivats planificats i productes relacionats amb les partides fora de balanç de finançament comercial, d’acord amb l’article 294 i l’annex I. Aquestes sortides s’han d’avaluar sobre la base d’un escenari de tensió combinada, idiosincràtica i estesa al conjunt del mercat.

Per a aquesta avaluació, les entitats han de tenir especialment en compte els perjudicis importants per a la seva reputació que pot comportar el fet de no donar suport en termes de liquiditat a aquests productes o serveis. Les entitats han de notificar a l’AFA, com a mínim un cop l’any, aquells productes i serveis en relació amb els quals la probabilitat i el volum potencial de les sortides de liquiditat a què es refereix el paràgraf primer siguin importants i l’AFA ha de determinar les sortides que s’assignaran. Les entitats han d’aplicar un índex de sortida de fins a un 5% per als productes relacionats amb les partides fora de balanç de finançament comercial, d’acord amb l’article 294 i l’annex I.

Article 286. Sortides sobre dipòsits minoristes

1. Les entitats han de notificar per separat l’import dels dipòsits minoristes emparats per un sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, o per un sistema de garantia de dipòsits equivalent d’un país tercer, i ho han de multiplicar pel 5% com a mínim, si el dipòsit compleix una de les condicions següents:



2. Les entitats han de multiplicar pel 10% com a mínim altres dipòsits minoristes diferents dels esmentats a l’apartat 1.

3. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment sobre els criteris per determinar les condicions d’aplicació del que disposen els apartats 1 i 2 en relació amb la identificació dels dipòsits minoristes objecte de diferents sortides i les definicions d’aquests productes a efectes d’aquest capítol. Aquestes orientacions han de tenir en compte la probabilitat que aquests dipòsits donin lloc a sortides de liquiditat durant els 30 dies següents. Aquestes sortides s’han d’avaluar sobre la base d’un escenari de tensió combinada, idiosincràtica i estesa al conjunt del mercat.

4. No obstant el que disposen els apartats 1 i 2, les entitats han de multiplicar els dipòsits minoristes que han obtingut en països tercers per un percentatge més elevat que el previst en aquests apartats si el percentatge està previst en requisits comparables d’informació del tercer país.

5. Les entitats poden excloure del càlcul de les sortides algunes categories de dipòsits minoristes clarament delimitades, sempre que l’entitat apliqui estrictament en cada cas les condicions següents a tota la categoria d’aquests dipòsits, excepte en circumstàncies concretes degudament justificades de dificultats financeres del dipositant:

Article 287. Sortides sobre altres passius

1. Les entitats han de multiplicar pel 0% els passius resultants de les seves despeses d’explotació.

2. Les entitats han de multiplicar els passius resultants d’operacions de préstec garantit i d’operacions vinculades al mercat de capitals tal com es defineixen a l’apartat 1 de l’article 108, per:



3. Les entitats han de multiplicar els passius resultants dels dipòsits que han de mantenir:



Pel 5% en el cas de la lletra a en la mesura que estiguin coberts pel sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions o un sistema de garantia de dipòsits equivalent d’un tercer país, o per un 25% en els altres casos.

Els dipòsits d’entitats bancàries col·locats en entitats centrals de crèdit que siguin considerats com a actius líquids de conformitat amb la lletra f de l’apartat 1 de l’article 281, han de ser multiplicats pel 100% del nivell de sortida.

4. La compensació, custòdia o gestió d’efectiu o altres serveis comparables a què fan referència les lletres a i d de l’apartat 3 només cobreixen aquests serveis en la mesura que es prestin en el context d’una relació establerta de la qual depèn substancialment el dipositant. No han de consistir merament en serveis de corresponsalia bancària o de corretatge preferencial i l’entitat ha de disposar de proves que el client no pot retirar els imports deguts legalment en un horitzó temporal de 30 dies sense comprometre el seu funcionament operatiu.

Fins que hi hagi una definició uniforme de la relació operativa assentada a què es refereix la lletra c de l’apartat 3, les entitats han de fixar per si mateixes els criteris per determinar que hi ha una relació operativa assentada respecte de la qual tenen proves que el client no pot retirar els imports deguts legalment en un horitzó temporal de 30 dies sense comprometre el seu funcionament operatiu, i notificar aquests criteris a l’AFA. L’AFA pot oferir orientacions generals que les entitats han de seguir a l’hora de determinar els dipòsits mantinguts pel dipositant en el context d’una relació operativa assentada.

5. Les entitats han de multiplicar pel 40% dels passius resultants de dipòsits de clients que no són clients financers en la mesura que no estan inclosos en el apartats 3 i 4 i han de multiplicar pel 20% l’import d’aquests passius coberts per un sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions o un sistema equivalent en un país tercer.

6. Les entitats han de prendre en consideració les sortides i entrades previstes en un horitzó de 30 dies en els contractes enumerats en l’annex II, en termes nets, de totes les contraparts i s’han de multiplicar pel 100% en el cas de sortida neta. Per termes nets s’entén també nets de les garanties reals que es reben i que puguin qualificar-se d’actius líquids d’acord amb l’article 281.

7. Les entitats han de notificar per separat els altres passius no previstos en els apartats 1 a 5.

8. L’AFA pot autoritzar l’aplicació d’un percentatge inferior de sortides, cas per cas, als passius de l’apartat 7 quan es compleixin totes les condicions següents:

Article 288. Sortides addicionals

1. Les garanties reals que no són actius dels esmentats a les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 281, i que aporti l’entitat per als contractes que s’enumeren en l’annex II, així com els derivats de crèdit, estan subjectes a un percentatge de sortides addicionals del 20%.

2. Les entitats han de notificar a l’AFA tots els contractes celebrats les condicions contractuals dels quals donin lloc, en un termini de 30 dies, a sortides de liquiditat o a necessitats addicionals de garanties reals resultants d’un deteriorament significatiu de la qualitat creditícia de l’entitat. Si l’AFA considera que aquests contractes són significatius en relació amb les sortides de liquiditat potencials de l’entitat, han d’exigir que aquesta afegeixi sortides addicionals per a aquests contractes corresponents a les necessitats addicionals de garanties reals resultants d’un deteriorament significatiu de la qualitat creditícia de l’entitat, com una rebaixa de la seva avaluació creditícia externa de fins a tres graons. L’entitat ha de revisar periòdicament l’abast d’aquest deteriorament significatiu d’acord amb el que sigui pertinent en virtut dels contractes que ha celebrat i ha de notificar el resultat de la seva revisió a l’AFA.

3. L’entitat ha d’afegir sortides addicionals corresponents a necessitats de garanties reals que siguin conseqüència dels efectes de condicions adverses del mercat en les operacions amb derivats, les operacions de finançament o altres contractes de l’entitat que siguin significatius.

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació a fi de determinar les condicions d’aplicació en relació amb el concepte de significativitat i els mètodes de mesurament d’aquestes sortides addicionals.

4. L’entitat ha d’afegir sortides addicionals corresponents al valor de mercat dels valors o altres actius venuts a curt i que s’han de lliurar en un horitzó de 30 dies, llevat que l’entitat tingui els valors que s’han de lliurar o els hagi pres prestats en condicions que obliguin a fer-ne la devolució únicament després del termini de 30 dies i aquests valors no formin part dels actius líquids de l’entitat.

5. L’entitat ha d’afegir una sortida suplementària corresponent a:



6. Els dipòsits rebuts com a garantia no s’han de considerar passiu a efectes de l’article 287 sinó que, quan escaigui, s’han de regir pel que disposa aquest article.

Article 289. Sortides de línies de liquiditat i de crèdit

1. Les entitats han de comunicar les sortides derivades de línies compromeses de crèdit i línies compromeses de liquiditat, que es determinen com a percentatge de l’import màxim que pot retirar-se en els 30 dies següents. Aquest import màxim que pot retirar-se es pot calcular excloent els requisits de liquiditat obligatoris d’acord amb l’apartat 2 de l’article 285, per a les partides fora de balanç de finançament comercial i excloent, de conformitat amb l’article 283, el valor de les garanties reals que han d’aportar-se, en cas que l’entitat pugui reutilitzar aquestes garanties i si les garanties reals constitueixen actius líquids de conformitat amb l’article 281. Les garanties reals aportades no han de consistir en actius emesos per la contrapart de la línia de crèdit o liquiditat o una de les seves empreses associades. Si l’entitat disposa de la informació necessària, l’import màxim que pot retirar-se de les línies de crèdit i liquiditat ha de ser l’import màxim que pot retirar-se tenint en compte les mateixes obligacions de la contrapart o tenint en compte el calendari preestablert de retirades contractuals que venci en els 30 dies següents.

2. L’import màxim que pot retirar-se, en els 30 dies següents, de les línies compromeses no utilitzades de liquiditat i de les línies compromeses no utilitzades de crèdit s’ha de multiplicar pel 5% si compleixen els criteris per ser considerades exposicions minoristes d’acord amb el que estableix l’article 89.

3. L’import màxim que pot retirar-se, en els 30 dies següents, de les línies compromeses no utilitzades de liquiditat i de les línies compromeses no utilitzades de crèdit s’ha de multiplicar pel 10% quan es compleixen totes les condicions següents:



4. L’import compromès d’una línia de liquiditat que s’ha ofert a una SSPE a fi de permetre que una SSPE adquireixi actius diferents de valors a clients que no són clients financers s’ha de multiplicar per un 10% en la mesura que aquest import superi l’import dels actius que estiguin sent adquirits en aquest moment als clients i en els casos en què l’import màxim que pot retirar està limitat contractualment a l’import dels actius que estan sent adquirits.

5. L’entitat ha de notificar l’import màxim que pot retirar-se, en els 30 dies següents, d’altres línies compromeses no utilitzades de crèdit i altres línies compromeses no utilitzades de liquiditat. Això s’aplica, en particular, a:



6. No obstant el que disposa l’apartat 5, les entitats que han estat establertes i patrocinades almenys per una administració regional o central d’un estat membre de la UE poden aplicar també els tractaments que estableixen els apartats 2 i 3 a les línies de liquiditat i crèdit que s’ofereixen a les entitats amb l’única finalitat de finançar directament o indirectament préstecs promocionals pertanyents a les categories d’exposicions previstes en els apartats esmentats. No obstant el que disposa la lletra g de l’apartat 2 de l’article 290, si aquests préstecs promocionals s’estenen a través d’una altra entitat intermediària (préstecs subrogats), les entitats poden comptabilitzar un percentatge simètric d’entrades i sortides. Aquests préstecs promocionals s’han de posar exclusivament a disposició de les persones que no siguin clients financers sobre una base no competitiva i no lucrativa, per tal de fomentar els objectius públics de l’administració regional o central. Només és possible recórrer a aquestes línies de liquiditat i crèdit després de presentar la sol·licitud raonablement esperada d’un préstec promocional i per l’import màxim d’aquesta sol·licitud i en relació amb la notificació subsegüent sobre la utilització de fons desemborsats.

Article 290. Entrades

1. Les entitats han de comunicar les seves entrades de liquiditat. Les entrades màximes de liquiditat han de ser les entrades de liquiditat limitades al 75% de les sortides de liquiditat. Les entitats poden eximir d’aquest límit les entrades de liquiditat de dipòsits mantinguts en altres entitats i als quals siguin aplicables els tractaments que estableixen els apartats 6 o 7 de l’article 79. Les entitats poden eximir d’aquest límit les entrades de liquiditat de pagaments pendents de prestataris i obligacionistes relatius a préstecs hipotecaris finançats amb bons que puguin acollir-se al tractament que estableixen els apartats 4, 5 o 6 de l’article 95, o amb els bons garantits tal com es defineixen a l’apartat 4 de l’article 22 del Text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà. Les entitats poden eximir les entrades de préstecs promocionals que les entitats han transferit. Amb l’aprovació prèvia de l’AFA, l’entitat pot eximir plenament o parcial les entrades en què el proveïdor sigui una entitat matriu o filial de l’entitat o una altra filial de la mateixa entitat matriu o estigui vinculat a l’entitat mitjançant una relació de control de tal manera que es gestionen de manera unificada en virtut d’un contracte celebrat amb aquesta empresa o clàusules estatutàries de l’entitat i aquesta empresa o els òrgans d’administració, de direcció o de control de l’entitat i d’aquesta empresa o més empreses es componen majoritàriament de les mateixes persones en funció durant l’exercici i fins a l’establiment dels comptes consolidats.

2. Les entrades de liquiditat es mesuren durant els 30 dies següents. Han de comprendre només les entrades contractuals d’exposicions que no estan en situació de mora i respecte de les quals l’entitat no té motius per esperar un incompliment en un horitzó de 30 dies. S’han de notificar plenament les entrades de liquiditat, presentant per separat les entrades següents:



3. Les sortides i entrades previstes en un horitzó de 30 dies en virtut dels contractes enumerats en l’annex II es reflecteixen en termes nets amb relació a totes les contraparts i s’han de multiplicar pel 100% de la sortida neta. Per termes nets s’entén també nets de les garanties reals que es reben i que poden qualificar-se d’actius líquids d’acord amb l’article 281.

4. No obstant el que disposa la lletra g de l’apartat 2, l’AFA pot autoritzar l’aplicació d’un flux d’entrada superior, cas per cas, per a les línies de crèdit i de liquiditat, quan es compleixen totes les condicions següents:



5. Les entitats no han de comunicar entrades derivades dels actius líquids notificats de conformitat amb l’article 281 que no són pagaments deguts pels actius que no es reflecteixin en el valor de mercat de l’actiu.

6. Les entitats no han de comunicar entrades derivades de noves obligacions adquirides.

7. Les entitats només han de prendre en consideració les entrades de liquiditat que es reben en països tercers en què hi hagi restriccions de transferència o que estiguin denominades en divises no convertibles, en la mesura que es corresponguin amb sortides respectivament al país tercer o la divisa en qüestió.

Article 291. Actualització de futurs requisits de liquiditat

Després de l’aprovació del reglament tècnic de regulació que especifiqui el requisit de liquiditat d’acord amb l’apartat 4 de l’article 280, el ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per especificar les condicions previstes en l’apartat 1 de l’article 286, l’article 287 (a excepció de l’apartat 8), i de l’article 289, per tal de tenir en compte les normes acordades internacionalment.

Capítol tercer. Informació sobre finançament estable

Article 292. Elements que proporcionen finançament estable

1. Les entitats han de notificar a l’AFA, de conformitat amb els requisits de notificació que preveu l’apartat 1 de l’article 280, i els formats uniformes de notificació a què es refereix l’apartat 3 de l’article 280, els elements següents i els seus components, per tal de permetre avaluar la disponibilitat de finançament estable:



2. Quan escaigui, tots els elements s’han de presentar en les cinc categories següents, en funció de la proximitat de la seva data de venciment i la primera data possible en què es pot exigir el pagament d’acord amb el contracte:

Article 293. Elements que requereixen finançament estable

1. Llevat que es dedueixin dels fons propis, els elements següents s’han de notificar a l’AFA per separat, per tal de permetre avaluar la necessitat de finançament estable:



2. Quan és procedent, tots els elements s’han de presentar en les cinc categories que es descriuen en l’apartat 2 de l’article 292.

Títol VII. Palanquejament

Article 294. Càlcul de la ràtio de palanquejament

1. De conformitat amb l’article 84 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular la seva ràtio de palanquejament de conformitat amb la metodologia exposada en els apartats 2 a 12.

2. La ràtio de palanquejament es calcula com la mesura del capital de l’entitat dividit per la mesura de l’exposició total de l’entitat i s’ha d’expressar com un percentatge.

Les entitats han de calcular la ràtio de palanquejament en la data de referència per a la comunicació d’informació.

3. A efectes de l’apartat 2, la mesura del capital ha de ser el capital de nivell 1.

4. La mesura de l’exposició total serà la suma dels valors d’exposició de:



5. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels actius, exclosos els contractes enumerats en l’annex II i els derivats de crèdit, de conformitat amb els principis següents:



6. L’AFA pot permetre que una entitat no inclogui en la mesura d’exposició les exposicions que puguin beneficiar-se del tractament que estableix l’apartat 6 de l’article 79. L’AFA pot concedir aquesta autorització únicament quan es compleixin totes les condicions exposades en les lletres a a d de l’apartat 6 de l’article 79, i quan hagin donat l’aprovació establerta en l’apartat 6 de l’article 79.

7. Com a excepció al que disposa la lletra d de l’apartat 5, les entitats poden determinar en termes nets el valor d’exposició de l’efectiu per cobrar i l’efectiu per pagar en les operacions de recompra, les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, les operacions amb liquidació diferida i les operacions de préstec amb reposició del marge amb la mateixa contrapart només si es compleixen totes les condicions següents:



A efectes de la lletra c del primer paràgraf, un mecanisme de liquidació dona com a resultat l’equivalent funcional d’una liquidació neta si, en la data de liquidació, el resultat net dels fluxos de caixa de les operacions en aquest mecanisme és igual a l’import net únic d’acord amb la liquidació neta.

8. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en l’annex II i dels derivats de crèdit, inclosos els que estiguin fora de balanç, de conformitat amb l’article 295.

9. Les entitats han de determinar el valor d’exposició de les partides fora de balanç, exclosos els contractes enumerats en l’annex II, els derivats de crèdit, les operacions de recompra, les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, les operacions amb liquidació diferida i les operacions de préstec amb reposició del marge, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 77. No obstant això, les entitats no reduiran el valor nominal d’aquestes partides mitjançant ajustos per risc de crèdit específic.

El valor d’exposició de les partides de baix risc fora de balanç esmentades a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 77, ha d’estar subjecte a un límit mínim equivalent al 10% del seu valor nominal.

10. Una entitat que sigui membre compensador d’una ECCQ pot excloure del càlcul de la mesura de les exposicions de negociació de les partides següents, sempre que aquestes exposicions de negociació es compensin amb aquesta ECCQ i compleixin, al mateix temps, les condicions establertes en la lletra c de l’apartat 1 de l’article 192:



11. Quan una entitat que sigui membre compensador d’una ECCQ garanteixi a la ECCQ el comportament d’un client que participi directament en operacions amb derivats amb la ECCQ, ha d’incloure, en la mesura de l’exposició, l’exposició resultant de la garantia com a exposició al client per derivats de conformitat amb l’article 295.

12. Quan els principis comptables generalment acceptats aplicables comptabilitzin en el balanç els actius fiduciaris, aquests poden quedar exclosos de la mesura de l’exposició total corresponent a la ràtio de palanquejament, sempre que els actius compleixin els criteris en matèria de no reconeixement de la norma internacional comptable (NIC) 39, i quan sigui procedent, els criteris en matèria de no consolidació.

13. L’AFA pot permetre que una entitat exclogui de la mesura de l’exposició les exposicions que compleixin totes les condicions següents:

Article 295. Valor d’exposició dels derivats

1. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en l’annex II i dels derivats de crèdit, inclosos els que estiguin fora de balanç, de conformitat amb el mètode que estableix l’article 172. Les entitats han d’aplicar la lletra a de l’apartat 1 de l’article 185 per determinar l’exposició creditícia potencial futura dels derivats de crèdit.

A l’hora de determinar l’exposició creditícia potencial futura dels derivats de crèdit, les entitats han d’aplicar els principis que estableix la lletra a de l’apartat 1 de l’article 185 a tots els seus derivats de crèdit, no únicament als que estiguin assignats a la cartera de negociació.

En determinar el valor de l’exposició, les entitats poden tenir en compte les repercussions dels contractes de novació i altres acords de compensació de conformitat amb l’article 181. No s’ha d’aplicar la compensació entre productes diferents. No obstant això, les entitats poden compensar dins de la categoria de producte esmentada a lletra c del punt 13 de l’article 170.

2. Quan la concessió de garanties reals en connexió amb contractes de derivats redueixi l’import dels actius en virtut del marc comptable aplicable, les entitats hauran d’invertir aquesta reducció.
3. A l’efecte de l’apartat 1, les entitats poden deduir el marge de variació en efectiu rebut de la contrapart de la part del cost corrent de reposició del valor de l’exposició, en la mesura que, d’acord amb el marc comptable aplicable, el marge de variació no hagi estat reconegut com una reducció del valor de l’exposició, i sempre que es compleixin totes les condicions següents:



A efectes de la lletra c, quan el contracte de derivats estigui subjecte a un acord marc de compensació qualificat, per moneda de liquidació s’entén qualsevol moneda de liquidació especificada en el contracte de derivats, l’acord marc de compensació qualificat aplicable o l’annex de suport al crèdit de l’acord marc de compensació qualificat.

Quan, en virtut del marc comptable aplicable, una entitat reconegui el marge de variació en efectiu pagat a la contrapart com un actiu pendent de cobrament, pot excloure aquest actiu de la mesura de l’exposició, sempre que es compleixin les condicions establertes en les lletres a a e.

4. A efectes de l’apartat 3, s’aplica el següent:



5. A més del tractament que estableix l’apartat primer, per als derivats de crèdit subscrits, les entitats han d’incloure en el valor de l’exposició els imports nocionals efectius referenciats pels derivats de crèdit subscrits reduïts per qualsevol variació negativa del valor raonable que hagi estat incorporada al càlcul del capital de nivell 1 respecte al derivat de crèdit subscrit. El valor de l’exposició resultant pot reduir-se per l’import nocional efectiu dels derivats de crèdit adquirits sobre el mateix nom de referència, sempre que es compleixin totes les condicions següents:



Quan l’import nocional d’un derivat de crèdit subscrit no es redueixi per l’import nocional d’un derivat de crèdit comprat, les entitats poden deduir l’import de l’exposició potencial futura individual d’aquest derivat de crèdit subscrit de l’exposició potencial futura total determinada de conformitat amb l’apartat primer d’aquest article correlativament amb l’apartat 2 de l’article 172, o amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 185, segons escaigui. En el cas que l’exposició creditícia potencial futura es determini en relació amb l’incís ii de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 184, l’exposició potencial futura individual dels derivats de crèdit subscrits pot deduir-se de la suma de les xifres de l’exposició creditícia potencial futura (PCE gross ) sense realitzar cap ajust en la ràtio net / brut (NGR).

6. Les entitats no han de reduir l’import nocional efectiu d’un derivat de crèdit subscrit quan comprin protecció creditícia mitjançant un swap de rendiment total i registrin com a benefici net els pagaments nets rebuts, però no registrin el deteriorament compensatori del valor del derivat creditici subscrit reflectit en el capital de nivell 1.

7. En el cas dels derivats de crèdit adquirits sobre una cistella d’entitats de referència, les entitats poden reconèixer una reducció de conformitat amb l’apartat 5 sobre els derivats de crèdit subscrits sobre noms de referència individuals, només si la protecció comprada és econòmicament equivalent a la compra de protecció per separat sobre cadascun dels noms individuals de la cistella. Si una entitat adquireix un derivat de crèdit sobre una cistella de noms de referència, només pot reconèixer una reducció sobre una cistella de derivats de crèdit subscrits si la cistella d’entitats de referència i el nivell de subordinació en ambdós operacions són idèntics.

8. No obstant el que disposa l’apartat 1 d’aquest article, les entitats poden utilitzar el mètode que estableix l’article 173 per determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en els punts 1 i 2 de l’annex II, només quan utilitzin també aquest mètode per determinar el valor d’exposició d’aquests contractes a l’efecte de complir els requisits de fons propis que estableix l’article 59.

Quan les entitats apliquin el mètode que estableix l’article 173, no reduiran la mesura de l’exposició per l’import del marge de variació en efectiu rebut.

Article 296. Addició per risc de crèdit de contrapart per a les operacions amb compromís de recompra, operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, operacions amb liquidació diferida i operacions de préstec amb reposició del marge

1. A més del valor d’exposició de les operacions amb compromís de recompra, les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, les operacions amb liquidació diferida i les operacions de préstec amb reposició del marge, incloses les que estiguin fora de balanç de conformitat amb l’apartat 5 de l’article 294, les entitats han d’incloure en la mesura de l’exposició una addició per risc de crèdit de contrapart, determinada de conformitat amb l’apartat 2 o 3 d’aquest article, segons escaigui.

2. A efectes de l’apartat 1, per a les operacions amb una contrapart que no estiguin subjectes a un acord marc de compensació que compleixi les condicions establertes a l’article 120, l’addició (E_i*), s’ha de determinar per cada operació, de conformitat amb la fórmula següent:



En què:



3. A efectes de l’apartat 1, per a les operacions amb una contrapart que estiguin subjectes a un acord marc de compensació que compleixi les condicions establertes a l’article 120, l’addició per a aquestes operacions (E_i*) s’ha de determinar per a cada acord de conformitat amb la fórmula següent:



En què:



4. Com a excepció al que disposa l’apartat 1 d’aquest article, les entitats podran utilitzar el mètode exposat en l’article 133, amb subjecció a un límit mínim del 20% per a la ponderació de risc aplicable, per determinar l’addició per a les operacions amb compromís de recompra, les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, les operacions amb liquidació diferida i les operacions de préstec amb reposició del marge, incloses les que estiguin fora de balanç. Les entitats poden utilitzar aquest mètode només quan ho facin per determinar el valor d’exposició d’aquestes operacions a l’efecte de complir els requisits de fons propis exposats a l’article 59.

5. Quan una operació amb compromís de recompra es comptabilitzi com a venda en virtut del marc comptable aplicable, l’entitat invertirà totes les anotacions comptables relacionades amb la venda.

6. Quan una entitat actuï com a agent entre dos parts en operacions amb compromís de recompra, operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, operacions amb liquidació diferida i operacions de préstec amb reposició del marge, incloses les que estiguin fora de balanç, s’ha d’aplicar el següent:

Article 297. Requeriment de l’informe

1. De conformitat amb l’article 85 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de presentar a l’AFA tota la informació necessària sobre la ràtio de palanquejament i els seus components, d’acord amb l’article 294. L’AFA ha de tenir en compte aquesta informació en el moment de procedir a la revisió supervisora a què es refereix l’article 91 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2. L’AFA pot elaborar un comunicat tècnic, a fi d’especificar les plantilles uniformes per a la comunicació, les instruccions d’utilització d’aquesta plantilla, la freqüència i les dates de la transmissió de la informació i les solucions informàtiques, als efectes del requisit d’informació establert en l’apartat 1.

Títol VIII. Divulgació per les entitats

Capítol primer. Principis generals

Article 298. Àmbit d’aplicació dels requisits de publicació

1. Als efectes del que disposa l’article 86 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de divulgar públicament la informació establerta en el capítol segon, sense perjudici del que disposa l’article 299.

2. L’autorització de l’AFA, d’acord amb el títol III, es troba supeditada a la divulgació per part de les entitats de la informació allà establerta.

3. Les entitats han d’explicar, si se’ls sol·licita, les seves decisions de qualificació a les PIMEs i altres empreses sol·licitants de crèdit, proporcionant una explicació per escrit quan se’ls demani. Els costos administratius de l’explicació han de ser proporcionats a la quantia del crèdit.

Article 299. Informació no significativa, reservada o confidencial

1. Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 87 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden ometre un o més dels desglossaments d’informació enumerats en el capítol segon si els desglossaments facilitats no es consideren significatius, a excepció dels desglossaments que s’han de divulgar en virtut de la lletra c de l’apartat 2 de l’article 302, l’article 304, i l’article 315.

Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment, com a molt tard el 31 de desembre del 2019, sobre la manera en què les entitats han d’aplicar el criteri d’informació significativa en relació amb els requisits sobre divulgació del capítol segon.

2. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 87 de Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats també poden ometre un o més elements d’informació indicats en els capítols segon i tercer si aquestes dades inclouen informació que es considera reservada o confidencial, de conformitat amb el paràgraf segon i tercer, a excepció dels desglossaments que han de divulgar-se en virtut dels articles 304 i 315.

Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment, com a molt tard el 31 de desembre del 2019, sobre la manera en què les entitats han d’aplicar el criteri d’informació reservada i confidencial en relació amb els requisits sobre divulgació del capítol segon i el capítol tercer.

4. Els apartats 1 i 2 s’entenen sense perjudici de l’abast de la responsabilitat per manca de divulgació d’informació rellevant.

Article 300. Freqüència de publicació d’informació

Les entitats han d’avaluar la necessitat de publicar algunes o totes les dades amb una freqüència superior a l’any, tenint en compte les característiques pertinents de la seva activitat empresarial, com ara l’abast de les operacions, la gamma d’activitats, la presència en diferents països, la implicació en diversos sectors financers i la participació en mercats financers i sistemes de pagament, liquidació i compensació internacionals. Aquesta avaluació ha de prestar una atenció particular a la possible necessitat de publicar de forma més freqüent els desglossaments d’informació esmentats en l’article 304 i en les lletres c a e de l’article 305, i la informació sobre l’exposició al risc i sobre altres assumptes que puguin patir canvis ràpids.

Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment, a tot tardar el 31 de desembre del 2019, sobre les entitats que avaluïn la necessitat que es publiqui més freqüentment la informació a què fan referència el capítol segon i el capítol tercer.

Article 301. Mitjans de publicació

1. Les entitats poden determinar el mitjà, el lloc i la forma de verificació més adequades per tal de complir efectivament els requisits de divulgació que estableix aquest títol. En la mesura que sigui possible, tota la informació s’ha de presentar en un únic mitjà o lloc. Si una informació similar es divulga en dos o més mitjans de comunicació, s’ha d’incloure a cada un d’ells una referència a la informació similar apareguda en els altres mitjans.

2. La divulgació de dades equivalent efectuada per les entitats d’acord amb requisits de comptabilitat, cotització pública o d’un altre tipus, es pot considerar efectuada en compliment d’aquest títol. Quan la informació requerida no s’inclogui en els estats financers, les entitats han d’indicar inequívocament el lloc on pot trobar-se.

Capítol segon. Criteris tècnics sobre transparència i divulgació d’informació

Article 302. Polítiques i objectius en matèria de gestió de riscs

1. Als efectes de l’incís i de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els grups consolidables d’entitats i les entitats que no formen part d’un d’aquests grups consolidables han de fer públics els seus objectius i les polítiques de gestió de riscos per a cada categoria de risc, inclosos els riscos a què es refereix aquest títol. Aquestes informacions han d’incloure el següent:



2. Les entitats han de fer pública la informació següent, amb actualitzacions periòdiques, com a mínim anuals, sobre el sistema de govern corporatiu:

Article 303. L’àmbit d’aplicació

Als efectes de l’incís ii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre l’àmbit d’aplicació dels requisits establerts en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en aquest Reglament:

Article 304. Fons propis

1. Als efectes de l’incís iii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre els seus fons propis:



2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació, a fi d’especificar les plantilles uniformes que s’han d’utilitzar per a la comunicació prevista en les lletres a, b, d i e de l’apartat 1.

Article 305. Requisits de capital

Als efectes de l’incís iv de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre el compliment per l’entitat dels requisits que estableix els articles 15 i 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:

Article 306. Exposició al risc de crèdit de contrapart

Als efectes de l’incís v de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre el risc de crèdit de contrapart de l’entitat a què es refereix la secció cinquena del capítol tercer del títol III:

Article 307. Coixins de capital

1. Als efectes de l’incís vi de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent en relació amb el compliment del requisit de disposar d’un coixí de capital anticíclic, de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació, a fi d’especificar els requisits de divulgació previstos en l’apartat 1.

Article 308. Ajustaments per risc de crèdit

Als efectes de l’incís vii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre l’exposició de l’entitat al risc de crèdit i al risc de dilució:



Els ajustos per risc de crèdit específic i les recuperacions registrades directament en l’estat de resultats, s’han d’indicar per separat.

Article 309. Actius lliures de càrregues

1. L’AFA, mitjançant un comunicat tècnic i no més tard del 30 de juny del 2019, ha d’emetre directrius o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment que donin precisions sobre la divulgació dels actius lliures de càrregues.

2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació que doni precisions sobre la divulgació del valor de balanç per categoria d’exposició i qualitat dels actius i l’import total del valor de balanç que està lliure de càrregues, i a reserva que l’AFA estimi que aquesta divulgació complementària aporta informació fiable i útil.

Article 310. Utilització de les ECAI

Als efectes de l’incís ix de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’ha de fer pública la informació següent en relació amb cadascuna de les categories d’exposició que figuren en l’article 78:

Article 311. Exposició al risc de mercat

Als efectes de l’incís x de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que calculin els seus requisits de fons propis de conformitat amb les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, han de fer públics aquests requisits, separats per a cada risc esmentat en aquestes disposicions. Addicionalment, els requisits de fons propis per risc de tipus d’interès específic de les posicions de titulització s’han de divulgar per separat.

Article 312. Exposicions de renda variable que no figurin en la cartera de negociació

Als efectes de l’incís xii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre les exposicions de renda variable que no figurin a la cartera de negociació:

Article 313. Exposició de risc de tipus d’interès sobre posicions no incloses en la cartera de negociació

Als efectes de l’incís xiii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre la seva exposició a risc de tipus d’interès sobre les posicions no incloses en la cartera de negociació:

Article 314. Exposició a posicions de titulització

Als efectes de l’incís xiv de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que calculin les exposicions ponderades per risc de conformitat amb la secció quarta del capítol tercer del títol III, o els requisits de fons propis de conformitat amb els articles 219 o 220, han de fer pública la informació següent, per separat, si és el cas, per a la cartera de negociació i la cartera d’inversió:

Article 315. Política de retribucions

1. Als efectes de l’incís xv de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública com a mínim la informació següent sobre la seva política i les seves pràctiques de retribucions, en relació amb aquelles categories de personal les activitats professionals de les quals incideixen de manera important en el seu perfil de risc:



2. En el cas de les entitats que siguin importants per la seva mida, escala, organització interna i naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, la informació quantitativa a què es refereix aquest article també s’ha de posar a disposició del públic en el que afecta els membres de l’òrgan d’administració de l’entitat.

Les entitats han de complir els requisits establerts en aquest article d’una manera que sigui apropiada a la seva mida, escala, organització interna i de la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, i sense perjudici del que disposa la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.

Article 316. Palanquejament

1. Als efectes de l’incís xvi de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre la seva ràtio de palanquejament, calculada de conformitat amb l’article 294, i la seva gestió del risc de palanquejament excessiu:



2. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació, a fi d’especificar la plantilla uniforme que s’ha d’utilitzar per a la comunicació que preveu l’apartat 1 i les instruccions d’ús d’aquesta plantilla.

Capítol tercer. Criteris de selecció per a l’ús d’instruments i metodologies particulars

Article 317. Aplicació de tècniques de mitigació del risc de crèdit

Les entitats que apliquin tècniques de mitigació del risc de crèdit han de publicar la informació següent:

Títol IX. Supervisió prudencial

Article 318. Risc macroprudencial o sistèmic observat al Principat d’Andorra

1. El ministeri encarregat de les finances ha de designar una autoritat encarregada d’aplicar aquest article. L’autoritat encarregada de la supervisió del risc macroprudencial o sistèmic observat al Principat d’Andorra ha de ser o l’AFA o una autoritat designada a aquest efecte.

2. Si l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 observa canvis en la intensitat del risc macroprudencial o sistèmic del sistema financer andorrà capaços de comportar perjudicis greus per al sistema financer i l’economia real del Principat d’Andorra, i aquesta autoritat considera que aquest risc s’afrontaria millor mitjançant mesures més estrictes, ho ha de notificar al Consell General, al Govern, i si escau, a altres autoritats competents supranacionals i organismes internacionals responsables de la gestió del risc macroprudencial, i ha de presentar proves quantitatives i qualitatives pertinents de tots els elements següents:



3. Quan l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 rebi autorització per part del Govern per aplicar les mesures de conformitat amb aquest article, aquesta autoritat pot facilitar a les corresponents autoritats competents o autoritats designades de països tercers la informació pertinent que es consideri necessària per a l’estabilitat del sistema financer andorrà o el d’aquests països tercers en els quals les entitats operatives del sistema financer tinguin una presència significativa.

4. Una vegada autoritzada pel Govern, l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 pot adoptar immediatament les mesures per un període màxim de dos anys o fins que el risc macroprudencial o sistèmic deixi d’existir si això ocorregués abans.

5. Malgrat el que es disposa en l’apartat 3, l’AFA pot proposar al ministeri encarregat de les finances incrementar les ponderacions de risc en un 25% com a màxim respecte a les establertes en aquest Reglament per a les exposicions indicades en els incisos vi i vii de la lletra d de l’apartat 2 d’aquest article, i a reforçar fins a un 15% el límit de les grans exposicions fixat en l’article 260, per un període màxim de dos anys o fins que el risc macroprudencial o sistèmic deixi d’existir si això ocorregués abans, sempre que es compleixin les condicions i requisits de notificació esmentats a l’apartat 2 d’aquest article.

Article 319. Requisits prudencials

L’AFA o l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 318 poden sol·licitar al Govern modificacions d’aquest Reglament, per tal d’imposar, durant un període d’un any, requisits prudencials més estrictes pel que fa a les exposicions quan això sigui necessari per afrontar canvis d’intensitat dels riscos microprudencials i macroprudencials derivats de l’evolució del mercat i quan els instruments d’aquest Reglament i de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no siguin suficients per fer front a aquests riscs, en relació amb:



El Govern ha de presentar al Consell General, amb una freqüència almenys anual, un informe sobre els aspectes de l’evolució del mercat que poguessin fer necessari el recurs a aquest article.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Pèrdues no realitzades i valorades al valor raonable

1. Malgrat el que disposa l’apartat 4 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 les entitats només han d’incloure en el càlcul dels seus elements del capital de nivell 1 ordinari el percentatge aplicable de pèrdues no realitzades relacionades amb actius o passius, valorades al valor raonable i registrades en el balanç, excloent les previstes a l’article 18, així com totes les altres pèrdues no realitzades registrades en el compte de resultats.

2. El percentatge aplicable a efectes de l’apartat 1 que s’ha d’aplicar en funció de la data és el següent:

Disposició transitòria segona. Guanys no realitzats valorats al valor raonable

1. No obstant el que disposa l’apartat 4 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022, les entitats han de suprimir dels seus elements del capital de nivell 1 ordinari el percentatge aplicable de guanys no realitzats, relacionats amb actius o passius, valorats al valor raonable i registrats en el balanç, excloent els previstos en l’article 18, així com tots els altres guanys no realitzats, exceptuant aquells que estiguin relacionats amb béns d’inversió i s’hagin registrat en el compte de resultats. L’import residual resultant no s’ha d’eliminar dels elements del capital de nivell 1 ordinari.

2. A efectes de l’apartat 1, el percentatge aplicable ha de ser del 100% durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019 i, després d’aquesta data, s’han d’aplicar en funció de la data els percentatges següents:



3. No obstant el que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 18 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre l’1 de gener del 2018 i el 31 de desembre del 2022, les entitats no han d’incloure en els seus fons propis el percentatge aplicable, especificat en la disposició transitòria tretzena, de guanys i pèrdues valorades al valor raonable, procedents de passius derivats que siguin conseqüència de canvis en la pròpia qualificació creditícia de l’entitat. El percentatge aplicat a les pèrdues valorades al valor raonable que siguin conseqüència de canvis en la pròpia qualificació creditícia de l’entitat no ha de ser superior al percentatge aplicat a les pèrdues valorades al valor raonable que siguin conseqüència de canvis en la pròpia qualificació creditícia de l’entitat.

Disposició transitòria tercera. Deduccions en els elements de capital de nivell 1 ordinari

1. Malgrat el que disposa l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 s’aplica el següent:



2. Les entitats han de determinar la part de l’import total residual a què es refereix la lletra d de l’apartat 1, subjecte a l’apartat 5 de la disposició transitòria sisena, dividint l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:



3. Les entitats han de determinar la part de l’import total residual a què es refereix la lletra d de l’apartat 1, subjecte a l’apartat 9 de la disposició transitòria sisena, dividint l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:

Disposició transitòria quarta. Exempció de la deducció a efectuar en els elements del capital de nivell 1 ordinari

1. A efectes d’aquest article, els elements pertinents del capital de nivell 1 ordinari ha de comprendre els elements del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat calculats després d’aplicar el que disposa l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i realitzar les deduccions que preveuen les lletres a a g, els incisos ii a iii de la lletra j i la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, excepte els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1 de l’article 31, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 les entitats no han deduir els elements indicats a les lletres a i b d’aquest apartat que, en termes agregats, siguin iguals o inferiors al 15% dels elements pertinents del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat:



3. No obstant el que disposa l’apartat 4 de l’article 31, als elements exempts de la deducció d’acord amb el que disposa l’apartat 2 d’aquest article, se’ls ha d’aplicar una ponderació de risc del 250%. Els elements a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 d’aquest article, estan subjectes als requisits del capítol cinquè del títol III, segons escaigui.

Disposició transitòria cinquena. Exempció de la deducció de les participacions en el capital d’empreses d’assegurances en els elements del capital de nivell 1 ordinari

1. No obstant el que disposa l’apartat 1 de l’article 32, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2027, l’AFA pot autoritzar, cas per cas, que les entitats no dedueixin les participacions en el capital d’entitats asseguradores i entitats reasseguradores sempre que es compleixin les condicions següents:



2. La participació en capital que no es dedueixi de conformitat amb l’apartat 1 es considera com a exposició i se li ha d’aplicar una ponderació de risc del 370%.

Disposició transitòria sisena. Elements no deduïts en el capital de nivell 1 ordinari

1. No obstant el que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i en les lletres a a h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022, les entitats han d’aplicar el que es disposa en aquest article als imports residuals dels elements a què es refereixen l’apartat 3 de la disposició transitòria segona, i les lletres b i d de l’apartat 1 de la disposició transitòria tercera, segons escaigui.

2. No s’ha de deduir l’import residual dels ajustos de valoració de passius derivats resultants del propi risc de crèdit de l’entitat.

3. Les entitats han d’aplicar el següent a l’import residual de les pèrdues de l’exercici financer en curs a què es refereix la lletra a de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



4. Les entitats han de deduir dels elements del capital de nivell 1 l’import residual dels actius intangibles previstos en la lletra b de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

5. L’import residual dels actius per impostos diferits a què es refereix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no s’ha de deduir i està subjecte a una ponderació de risc del 0%.

6. Les entitats han d’aplicar el següent a l’import residual de les tinences d’instruments del capital de nivell 1 ordinari de conformitat amb la lletra e de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



7. Les entitats han d’aplicar el següent a l’import residual de les tinences d’instruments de capital de nivell 1 ordinari d’un ens del sector financer en cas de tinences recíproques amb aquesta entitat segons el que s’estableix en la lletra f de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



8. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereix la lletra g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



9. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereix la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:

Disposició transitòria setena. Introducció de modificacions a la norma NIC 19

1. Malgrat el que disposa la disposició transitòria quinzena, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2023, l’AFA pot permetre que les entitats afegeixin al seu capital de nivell 1 ordinari l’import aplicable de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article multiplicat pel factor aplicat de conformitat amb l’apartat 3.

2. L’import aplicable s’ha de calcular deduint de la suma obtinguda de conformitat amb la lletra a la suma obtinguda de conformitat amb la lletra b:



3. Són aplicables els factors següents:



5. Les entitats han de comunicar en els seus estats financers publicats els valors dels actius i passius de conformitat amb l’apartat 2.

Disposició transitòria vuitena. Introducció de la NIIF 9

1. Malgrat el que disposa l’article 31 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i fins al final del període transitori que estableix l’apartat 5 d’aquesta disposició transitòria, les entitats següents podran afegir al seu capital de nivell 1 ordinari l’import calculat de conformitat amb aquest apartat.



L’import a què es refereix el paràgraf primer (import ABSA) es calcula mitjançant la suma següent:



en què:



2. Les entitats han de calcular per separat l’import esmentat en el paràgraf 2 de l’apartat 1, com el més gran dels dos imports esmentats en les lletres a i b d’aquest apartat:



3. Les entitats han de calcular l’import pel qual l’import previst en la lletra a superi l’import esmentat a la lletra b per separat:



4. Quan l’import especificat de conformitat amb la lletra a de l’apartat 3 superi l’import especificat en la lletra b de l’apartat 3, les entitats han d’establir que A4,SA és igual a la diferència entre aquests imports; en cas contrari, han d’establir que A4,SA és igual a zero.

5. Les entitats han d’aplicar els factors següents per al càlcul de l’import ABSA a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1:



Les entitats que comencin a aplicar les normes comptables a què es refereix l’apartat 1 l’1 de gener del 2019 o posteriorment, han d’aplicar els factors pertinents acord amb les lletres a a e del paràgraf primer d’aquest apartat, començant pel factor corresponent a l’any de primera aplicació d’aquestes normes comptables.

6. Quan una entitat inclogui un import en el seu capital de nivell 1 ordinari d’acord amb l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, ha de calcular novament tots els requisits establerts en aquest Reglament i en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en els quals intervingui algun dels elements següents, sense tenir en compte els efectes que tenen sobre aquests elements les provisions per pèrdues creditícies esperades que hagi inclòs en el seu capital de nivell 1 ordinari:



En què:



7. Durant el període que estableix l’apartat 5 d’aquesta disposició transitòria, a més de fer pública la informació exigida en el títol VIII, les entitats que hagin decidit aplicar les disposicions d’aquesta disposició transitòria han de fer públics els imports dels fons propis, el capital de nivell 1 ordinari i el capital de nivell 1, la ràtio de capital de nivell 1 ordinari, la ràtio de capital de nivell 1, la ràtio de capital total i la ràtio de palanquejament que tindrien en cas que no haguessin aplicat aquesta disposició transitòria.

8. Les entitats han de decidir si apliquen les disposicions establertes en aquesta disposició transitòria durant el període transitori i han d’informar l’AFA de la seva decisió a tot tardar el 31 de març del 2019. Si una entitat ha rebut l’autorització prèvia de l’AFA, aquesta pot modificar una vegada la seva decisió inicial durant el període transitori. Les entitats han de fer pública qualsevol decisió adoptada de conformitat amb aquest paràgraf.

Les entitats que hagin decidit aplicar les disposicions establertes en aquesta disposició transitòria poden decidir no aplicar l’apartat 4, i en aquest cas han d’informar l’AFA de la seva decisió a tot tardar el 31 de març del 2019. En aquest cas, l’entitat ha de fixar en zero l’import a què fa referència l’apartat 1. Si una entitat ha rebut l’autorització prèvia de l’AFA, pot modificar una vegada la seva decisió inicial durant el període transitori. Les entitats han de fer pública qualsevol decisió adoptada de conformitat amb aquest paràgraf.

9. Mitjançant un comunicat tècnic, i a tot tardar el 31 de març del 2019, l’AFA pot elaborar directrius o adoptar d’organismes reconeguts internacionalment les directrius per als requisits de publicitat que estableix aquesta disposició transitòria.

Disposició transitòria novena. Deduccions en els elements de capital de nivell 1 addicional

Malgrat el que disposa l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 és aplicable el següent:

Disposició transitòria desena. Elements no deduïts en els elements de capital de nivell 1 addicional

1. No obstant el que disposa l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 els requisits establerts en aquesta disposició transitòria s’han d’aplicar als imports residuals previstos en la lletra b de la disposició transitòria novena.

2. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereix la lletra a de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



3. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereix la lletra b de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



4. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereixen les lletres c i d de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:

Disposició transitòria onzena. Deduccions en els elements del capital de nivell 2

Malgrat el que disposa l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 és aplicable el següent:

Disposició transitòria dotzena. Deduccions en els elements de capital de nivell 2

1. Malgrat el que disposa l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 els requisits establerts en aquesta disposició transitòria s’han d’aplicar als imports residuals previstos en la lletra b de la disposició transitòria onzena.

2. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereix la lletra a de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



3. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereix la lletra b de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



4. Les entitats han d’aplicar el següent als imports residuals dels elements a què es refereixen les lletres c i d de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:

Disposició transitòria tretzena. Percentatges aplicables a la deducció en elements de capital de nivell 1, nivell 1 addicional i nivell 2

1. Els percentatges aplicables a efectes de l’apartat 3 de la disposició transitòria segona, de les lletres a i c de l’apartat 1 de la disposició transitòria tercera, de la lletra a de la disposició transitòria novena, i de la lletra a de la disposició transitòria onzena, són els següents:



2. No obstant el que disposa l’apartat 1 respecte dels elements previstos en la lletra c de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que existien abans de el 24 de gener del 2019, els percentatges aplicables a efectes de la lletra c de l’apartat 1 de la disposició transitòria tercera són els següents:



3. Les entitats han d’aplicar els percentatges especificats en els apartats 1 i 2 en les deduccions següents:

Disposició transitòria catorzena. Reconeixement en els fons propis consolidats dels interessos minoritaris i del capital de nivell 1 addicional i el capital de nivell 2 admissibles

1. Malgrat el que disposen la lletra b de l’apartat 1 de l’article 51, la lletra b de l’apartat 1 de l’article 52 i la lletra b de l’apartat 1 de l’article 54, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 els percentatges previstos en aquests articles s’han de multiplicar pel factor aplicable especificat en l’apartat 2.

2. Els factors aplicables a efectes de l’apartat 1 són els següents:

Disposició transitòria quinzena. Deduccions i filtres addicionals

1. No obstant el que disposen els articles 29, 30, 33 i 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022, les entitats han d’efectuar ajustos dirigits a incloure en els elements del capital de nivell 1 ordinari, del capital de nivell 1, del capital de nivell 2 o dels fons propis, o bé a deduir d’aquests elements, el percentatge aplicable de filtres i deduccions, previstes de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 3 del Decret legislatiu del 12 de febrer del 2014 pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, i que no estan previstes en el títol II d’aquest Reglament.

2. Malgrat el que disposen la lletra h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i l’apartat 1 de l’article 32, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, l’AFA pot exigir o permetre a les entitats que, en cas que no es compleixin els requisits estipulats en la lletra b de l’apartat 1 de l’article 32, apliquin els mètodes a què fa referència l’apartat 1 de l’article 32, en lloc de la deducció prevista en virtut de l’apartat 1 de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. En aquests casos, la proporció de tinences dels instruments dels fons propis d’un ens del sector financer què l’empresa matriu tingui una inversió significativa que no sigui necessari deduir de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 32, la determina el percentatge aplicable previst en l’apartat 4 d’aquesta disposició transitòria. L’import que no es dedueixi està subjecte als requisits de l’apartat 4 de l’article 32, segons escaigui.

3. Els percentatges aplicables a efectes de l’apartat 1 són els següents:



4. A efectes del que disposa l’apartat 2, el percentatge aplicable se situa en el 50% per al període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019.

Disposició transitòria setzena. Àmbit d’aplicació relatiu a les operacions amb derivats amb fons de pensions

Pel que fa als contractes de derivats extraborsaris que redueixen de manera objectivament mesurable els riscs d’inversió directament relacionats amb la solvència financera dels sistemes de plans de pensions de jubilació, les entitats no han de calcular els requisits de fons propis per riscs CVA, tal com es disposa en la lletra c de l’apartat 4 de l’article 249 d’aquest Reglament.

Disposició transitòria dissetena. Aplicabilitat de les disposicions d’anterioritat als elements considerats de fons propis, d’acord amb la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996

1. Aquesta disposició transitòria és aplicable únicament als instruments i elements emesos en data 31 de desembre del 2016 o amb anterioritat a aquesta data i que fossin admissibles com a fons propis en data 31 de desembre del 2016.

2. Malgrat el que es disposa en els articles 32 i 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i en els articles 14, 15, 33 i 41 d’aquest Reglament, aquesta disposició transitòria s’ha d’aplicar entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026.

3. Sense perjudici de la disposició transitòria divuitena i el límit indicat en l’apartat 2 de la disposició transitòria dinovena, el capital social subscrit, de conformitat amb el marc comptable aplicable, més els corresponents comptes de primes d’emissió, considerats fons propis bàsics d’acord amb l’article 3 del Decret legislatiu del 12 de febrer del 2014, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, es consideren elements de capital de nivell 1 ordinari encara que no es compleixin les condicions establertes a l’article 15.

4. Sense perjudici del límit indicat en l’apartat 3 de la disposició transitòria dinovena, els instruments, més els corresponents comptes de primes d’emissió, que compleixin els requisits del paràgraf següent considerats fons propis bàsics d’acord amb l’article 3 del Decret legislatiu del 12 de febrer del 2014, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, es consideren elements del capital de nivell 1 addicional encara que no es compleixin les condicions establertes a l’article 33.

A efectes del paràgraf anterior, els instruments han de ser diferents dels previstos en l’apartat 3 i han de complir els requisits establerts en les lletres a i b següents:



5. Sense perjudici dels límits indicats en l’apartat 4 de la disposició transitòria dinovena, els elements, més els corresponents comptes de primes d’emissió, indicats en el paràgraf següent que siguin admissibles com a fons propis d’acord amb l’article 3 el Decret legislatiu del 12 de febrer del 2014, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, es consideren instruments del capital de nivell 2 encara que aquests elements no estiguin previstos en l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o no es compleixin les condicions establertes a l’article 41 d’aquest Reglament.

A efectes del paràgraf anterior, els elements admissibles són els següents:



A efectes de l’incís ii, si no ha estat fixada la data de venciment del deute, els crèdits afectats només poden ser reemborsables amb l’autorització prèvia de l’AFA de conformitat amb l’incís iv de de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera i la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Disposició transitòria divuitena. Admissibilitat de la inclusió en el capital de nivell 1 ordinari dels comptes de primes d’emissió relacionades amb elements considerats com a fons propis d’acord amb la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996

1. Aquesta disposició transitòria és aplicable únicament als instruments que s’hagin emès abans del 31 de desembre del 2015.

2. Els comptes de primes d’emissió relacionades amb el capital social subscrit, de conformitat amb el marc comptable aplicable, considerades com a fons propis originals d’acord amb l’article 3 del Decret legislatiu del 12 del febrer del 2014, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, es consideren elements de capital de nivell 1 ordinari si compleixen les condicions establertes a les lletres i i j de l’apartat 1 de l’article 15.

Disposició transitòria dinovena. Límits en l’aplicació de els disposicions d’anterioritat als elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional i del capital de nivell 2

1. Entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026, la mesura en què els instruments i elements previstos en la disposició transitòria dissetena es consideren fons propis queda limitada d’acord amb el que s’estableix en aquesta disposició transitòria.

2. L’import dels elements previstos en l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, que es consideren elements del capital de nivell 1 ordinari, queda limitat al percentatge aplicable de la suma dels imports indicats en les lletres a i b d’aquest apartat:



3. L’import dels elements previstos en l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena, que es consideren elements del capital de nivell 1 addicional, queda limitat al percentatge aplicable multiplicat pel resultat de restar de la suma dels imports indicats a les lletres a i b d’aquest apartat la suma dels imports indicats a les lletres e a f d’aquest mateix apartat:



4. L’import dels elements previstos en l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena, que es consideren elements del capital de nivell 2, queda limitat al percentatge aplicable del resultat de restar de la suma dels imports indicats a les lletres a a d d’aquest apartat, la suma dels imports indicats a les lletres e a h d’aquest apartat:



5. A efectes d’aquesta disposició transitòria, els percentatges aplicables previstos en els apartats 2 a 4 són els següents:

Disposició transitòria vintena. Altres elements dels fons propis exclosos de les disposicions d’anterioritat aplicables als elements de capital de nivell 1 ordinari o del capital de nivell 1 addicional

1. Entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de maig del 2026, les entitats poden tractar, com a excepció al que disposen els articles 32 i 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i els articles 33 i 41 d’aquest Reglament, com a elements previstos en l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena, el capital, més els corresponents comptes de primes d’emissió, a què es refereix l’apartat 3 de la disposició transitòria dissetena, exclòs dels elements del capital de nivell 1 ordinari per superar el percentatge aplicable indicat en l’apartat 2 de la disposició transitòria dinovena, en la mesura que amb la inclusió del capital esmentat i de les corresponents comptes de primes d’emissió no se superi el percentatge aplicable esmentat en l’apartat 3 de la disposició transitòria dinovena.

2. Entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de maig del 2026, les entitats poden tractar, com a excepció al que disposen els articles 32 i 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i els articles 33 i 41 d’aquest Reglament, els elements següents com a elements previstos en l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena, en la mesura que amb la seva inclusió no se superi el percentatge aplicable esmentat en l’apartat 4 de la disposició transitòria dinovena:



3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal d’especificar les condicions en què els instruments dels fons propis a què es refereixen els apartats 1 i 2 es consideren previstos en els apartats 4 o 5 de la disposició transitòria dinovena, durant el període comprès entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026.

Disposició transitòria vint-i-unena. Amortització dels elements que es consideren elements del capital de nivell 2 en virtut de disposicions d’anterioritat

Els elements previstos en l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena que puguin considerar-se elements del capital de nivell 2 esmentats en l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena, o en l’apartat 4 de la disposició transitòria dinovena, estan subjectes als requisits que estableix l’article 42.

Disposició transitòria vint-i-dosena. Instruments híbrids amb opció i incentius d’amortització

1. Entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026, els instruments previstos en l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena que incloguin en els seus termes i condicions una opció amb incentius d’amortització per part de l’entitat es troben subjectes al que disposa aquesta disposició transitòria, com a excepció al que disposa l’article 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i l’article 33 d’aquest Reglament.

2. Els instruments es consideren instruments de capital de nivell 1 addicional si es compleixen les condicions següents:



3. Els instruments es consideren instruments del capital de nivell 1 addicional amb el seu reconeixement reduït, de conformitat amb l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena, fins a la data del seu venciment efectiu, i posteriorment s’han de considerar elements del capital de nivell 1 addicional sense limitació, a condició que:



4. A partir del 24 de gener del 2019, els instruments no es poden considerar instruments del capital de nivell 1 addicional ni es troben subjectes al que disposa l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena, quan es compleixin les condicions següents:



5. Els instruments es consideren instruments del capital de nivell 1 addicional amb el seu reconeixement reduït de conformitat amb l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena fins a la data del seu venciment efectiu, i no es poden considerar posteriorment instruments del capital de nivell 1 addicional quan es compleixin les condicions següents:



6. Els instruments es consideren instruments del capital de nivell 1 addicional de conformitat amb l’apartat 4 de la disposició transitòria dissetena, quan es compleixin les condicions següents:

Disposició transitòria vint-i-tresena. Elements de capital de nivell 2 amb incentius d’amortització

1. Malgrat el que disposen l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i l’article 41 d’aquest Reglament, i durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026, els elements previstos en la lletra b de l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena que es consideressin admissibles d’acord amb l’article 3 del Decret legislatiu del 12 de febrer del 2014, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, i que incloguin en els seus termes i condicions una opció amb incentius d’amortització per part de l’entitat, estan subjectes al que disposa aquesta disposició transitòria.

2. Els elements es consideren instruments del capital de nivell 2 a condició que:



3. Els elements es consideren elements del capital de nivell 2 de conformitat amb l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena fins a la data del seu venciment efectiu i posteriorment s’han de considerar elements del capital de nivell 2 sense limitació quan es compleixin les condicions següents:



4. Els elements no es consideren elements del capital de nivell 2 a partir del 24 de gener del 2019 quan es compleixin les condicions següents:



5. Els elements es consideren elements del capital de nivell 2 amb la seva comptabilització reduïda de conformitat amb l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena fins a la data del seu venciment efectiu i no es consideraran posteriorment elements del capital de nivell 2 quan es compleixin les condicions següents:



6. Els elements es consideren elements del capital de nivell 2, de conformitat amb l’apartat 5 de la disposició transitòria dissetena, quan es compleixin les condicions següents:

Disposició transitòria vint-i-quatrena. Venciment efectiu

Als efectes del que disposen la disposició transitòria vint-i-dosena i la disposició transitòria vint-i-tresena, el venciment efectiu es determina de la manera següent:

Disposició transitòria vint-i-cinquena. Comunicació dels fons propis

1. Les entitats han d’aplicar el que disposa aquesta disposició transitòria durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026.

2. Durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022, les entitats han de comunicar la informació addicional següent sobre els seus fons propis:



3. Durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026, les entitats han de comunicar l’import dels instruments que poden considerar-se instruments del capital de nivell 1 ordinari, instruments del capital de nivell 1 addicional i instruments del capital de nivell 2 en virtut de la disposició transitòria dissetena.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per especificar plantilles per a la comunicació de conformitat amb aquesta disposició transitòria. Les plantilles han d’incloure els elements enumerats en les lletres a, b, d i e de l’apartat 1 de l’article 304, modificat per les disposicions transitòries primera a vint-i-quatrena.

Disposició transitòria vint-i-sisena. Disposicions transitòries aplicables a grans exposicions

1. Les disposicions relatives a les grans exposicions que figuren en l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com en els articles 253 a 268 d’aquest Reglament, no s’apliquen a les empreses d’inversió l’activitat principal de les quals consisteixi exclusivament en la provisió de serveis d’inversió o en activitats relacionades amb els instruments financers esmentats en les lletres e a g, la lletra j i k del punt 11 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera. Aquesta exempció es pot utilitzar fins al 31 de desembre del 2025 o fins a la data d’entrada en vigor, si escau, de modificacions d’aquest Reglament per introduir un règim adequat de supervisió prudencial de les empreses d’inversió referenciades en la primera frase d’aquest apartat, si aquesta data és anterior.

2. Malgrat el que disposa l’apartat 1 de l’article 260, l’AFA pot permetre a les entitats contraure qualsevol de les exposicions previstes en l’apartat 3 d’aquesta disposició transitòria que reuneixin les condicions establertes en l’apartat 4 d’aquesta disposició transitòria, fins als límits següents:



Els límits indicats a les lletres a, b i c del paràgraf primer d’aquest apartat s’han d’aplicar als valors d’exposició un cop considerat l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268.

3. Les disposicions transitòries establertes en l’apartat 2 s’han d’aplicar a les exposicions següents:



A efectes de les lletres a, b i c del paràgraf primer d’aquest apartat, les disposicions transitòries a què es refereix l’apartat 2 només s’apliquen a actius i altres exposicions, enfront de, o garantides per, ens del sector públic que rebin el mateix tractament que les exposicions enfront d’una administració central, una administració regional o una autoritat local, de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 82. Quan els actius i altres exposicions enfront de, o garantides per, ens del sector públic rebin el mateix tractament que les exposicions enfront d’una administració regional o una autoritat local, de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 82, les disposicions transitòries de l’apartat 2 només s’apliquen quan les exposicions enfront d’aquesta administració regional o autoritat local rebin el mateix tractament que les exposicions enfront d’una administració central, de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 81.

4. Les disposicions transitòries establertes en l’apartat 2 d’aquesta disposició transitòria s’han d’aplicar únicament quan una exposició esmentada en l’apartat 3 d’aquesta mateixa disposició transitòria compleixi totes les condicions següents:

Disposició transitòria vint-i-setena. Disposicions transitòries aplicables al capital admissible

Malgrat el que disposen l’incís ii de la lletra a i l’incís ii de la lletra b del punt 21 de l’apartat 1 de l’article 4, el capital admissible pot incloure capital de nivell 2 fins a un màxim:

Disposició transitòria vint-i-vuitena. Tractament de determinades exposicions enfront de les administracions centrals o els bancs centrals dels estats membres de la UE

Per al càlcul de les exposicions ponderades per risc a efectes de l’apartat 4 de l’article 80, fins al 31 de desembre del 2022 s’ha d’assignar la mateixa ponderació de risc en relació amb les exposicions enfront de les administracions centrals o els bancs centrals dels estats membres de la UE denominades i finançades en la moneda nacional de qualsevol estat membre de la UE que la que s’aplicaria a aquestes exposicions denominades i finançades en les seves respectives monedes nacionals.

Disposició transitòria vint-i-novena. Requisits de fons propis per exposicions enfront d’ECC

1. Fins a quinze mesos després de l’entrada en vigor de la transposició al Principat d’Andorra del Reglament (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell, del 4 de juliol del 2012, relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d’operacions, en virtut de l’Acord monetari, del 30 de juny del 2011, entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, així com les normes tècniques de regulació a què es refereixen els articles 16, 25, 26, 29, 34, 41, 42, 44, 45, 47 i 49 del Reglament (UE) núm. 648/2012 esmentat, o si es produeix en una data anterior fins al moment que l’AFA adopti una decisió, mitjançant un Comunicat Tècnic, per al reconeixement d’una ECC establerta en un país tercer, una entitat pot considerar que l’ECC és una ECCQ.

2. El ministeri encarregat de les finances pot prorrogar el termini establert en l’apartat 1 per 6 mesos més la disposició transitòria esmentada en l’apartat 1 en circumstàncies excepcionals en què això sigui necessari i proporcionat per tal d’evitar pertorbacions en el sistema financer andorrà.
3. Fins que concloguin els terminis definits en l’apartat 1 i la pròrroga de l’apartat 2 segons escaigui, quan una ECC no posseeixi fons per impagaments ni hagi celebrat acords vinculants amb els seus membres compensadors que li permetin utilitzar la totalitat o part del marge inicial rebut d’aquests membres com si fossin contribucions prefinançades, l’entitat ha de susbtituir la fórmula adequada de càlcul del seu propi requisit de fons propis (Ki) segons el que preveu l’aparat 2 de l’article 194 per la fórmula següent:



En què:

Disposició transitòria trenta. Exempció aplicable als operadors en matèries primeres

Les disposicions d’aquest Reglament relatives als requisits de fons propis no s’apliquen a les empreses d’inversió l’activitat principal de les quals consisteixi exclusivament en la prestació de serveis d’inversió o en activitats relacionades amb els instruments financers esmentats en lletres e a g, la lletra j i k del punt 11 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.

Aquesta exempció és aplicable fins al 31 de desembre del 2025 o fins a la data en què es modifiqui aquest Reglament per implementar un règim adequat de supervisió prudencial de les empreses d’inversió esmentades en el paràgraf primer, si aquesta data és anterior.

Disposició transitòria trenta-unena. Palanquejament

1. Malgrat el que disposen els articles 294 i 297, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2026 les entitats han de calcular i notificar la ràtio de palanquejament utilitzant com a mesura del capital:



2. Malgrat el que disposa l’apartat 1 de l’article 316, les entitats poden optar per transmetre la informació relativa a la ràtio de palanquejament basant-se en una o ambdós definicions de mesura del capital especificades en les lletres a o b de l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria. Quan les entitats modifiquin la seva decisió sobre la ràtio de palanquejament a notificar, la primera notificació que tingui lloc després d’aquest canvi ha de contenir una conciliació de la informació relativa a totes les ràtios de palanquejament notificades fins al moment del canvi.

3. No obstant el que disposa l’apartat 2 de l’article 294, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022, les entitats han de calcular la ràtio de palanquejament al final del trimestre.

Disposició transitòria trenta-dosena. Requisits de capital pel risc de crèdit en exposicions enfront de PIME

1. Els requisits de capital per al risc de crèdit en exposicions enfront de PIME es multipliquen pel factor 0,7619.

2. Als efectes d’aquesta disposició transitòria:



3. Les entitats han d’informar l’AFA, cada tres mesos, de l’import total d’exposicions enfront de PIME calculat d’acord amb l’apartat 2.

Disposicións finals

Disposició final primera. Desenvolupament de Reglament relatiu a l’adopció de normes tècniques de la Unió Europea aplicables en matèria de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es faculta el Ministeri de Finances per a la redacció, adaptació o actualització, segons escaigui, dels reglaments necessaris per l’adopció de normes tècniques de regulació i d’execució de la Unió Europea aplicables en matèria de solvència, liquiditat supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Disposició final segona. Entrada en vigor

1. Aquest Reglament entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. Aquest Reglament s’ha d’aplicar a partir de l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, amb l’excepció de:




Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 6 de març del 2019

Annex I
Classificació de partides fora del balanç

1. Risc alt:



2. Risc mitjà:



3. Risc mitjà/baix:



4. Risc baix:

Annex II
Tipus de derivats

Tipus de derivats

1. Contractes sobre tipus d’interès:



2. Contractes sobre tipus de canvi i contractes sobre or:



3. Contractes de naturalesa anàloga als esmentats en les lletres a a e de l’apartat 1 d’aquest annex i en les lletres a a d de l’apartat 2, relatius a altres índexs o elements de referència. Comprèn almenys tots els instruments esmentats les lletres d, e, f, g, j i k del punt 11 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig del 2013, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i acords de garantia financera que no estiguin inclosos d’una altra forma en els punts 1 o 2 d’aquest annex.

Annex III
Elements subjectes a notificació suplementària d’actius líquids

1. Efectiu.

2. Exposicions de bancs centrals, en la mesura que es pugui recórrer a aquestes exposicions en moments de tensió.

3. Valors mobiliaris que representen crèdits davant, o garantits per, emissors sobirans, bancs centrals, ens del sector públic no pertanyents a l’administració central, regions amb autonomia fiscal per imposar i recaptar tributs i autoritats locals, el Banc de Pagaments Internacionals, el Fons Monetari Internacional, la Unió Europea, el Fons Europeu d’Estabilitat Financera, el Mecanisme Europeu d’Estabilitat o bancs multilaterals de desenvolupament, i que reuneixen totes les condicions següents:



4. Valors mobiliaris diferents dels previstos en el punt 3 que representen crèdits davant, o garantits per, emissors sobirans o bancs centrals, emesos en les monedes nacionals de l’emissor sobirà o del banc central en la moneda i al país en el qual s’assumeixi el risc de liquiditat o emesos en altres divises, en la mesura que la tinença d’aquest deute es correspongui amb les necessitats de liquiditat de les operacions del banc en el país tercer de què es tracti.

5. Valors mobiliaris que representen crèdits davant, o garantits per, emissors sobirans, bancs centrals, ens del sector públic no pertanyents a l’administració central, regions amb autonomia fiscal per imposar i recaptar tributs i autoritats locals, o bancs multilaterals de desenvolupament, i que reuneixen totes les condicions següents:



6. Valors mobiliaris diferents dels previstos en els punts 3, 4 i 5 als quals pugui aplicar-se una ponderació de risc del 20% o més favorable d’acord amb el títol III, capítol tercer, secció segona o que, segons una qualificació interna, posseeixin una qualitat creditícia equivalent, i que compleixin alguna de les condicions següents:



7. Valors mobiliaris diferents dels previstos en els punts 3 a 6 als quals pugui aplicar-se una ponderació de risc del 50% o més favorable d’acord amb el títol III, capítol tercer, secció segona, o que, segons una qualificació interna, posseeixin una qualitat creditícia equivalent, i que no representin un crèdit enfront d’una SSPE, una entitat o una de les seves empreses associades.

8. Valors mobiliaris diferents dels previstos en els punts 3 a 7 garantits per actius als quals pugui aplicar-se una ponderació de risc del 35% o més favorable d’acord amb el títol III, capítol tercer, secció segona, o que, segons una qualificació interna, posseeixin una qualitat creditícia equivalent, i que estiguin totalment garantides per hipoteques constituïdes sobre béns immobles residencials de conformitat amb l’article 125.

9. Facilitats de crèdit contingent concedides per bancs centrals en el marc de la política monetària, en la mesura que aquestes facilitats no resultin garantides per actius líquids i excloent la provisió urgent de liquiditat.

10. Dipòsits mínims legals o estatutaris en entitats bancàries centrals i altres fons líquids estatutaris o contractuals disponibles de l’entitat o les entitats bancàries centrals que siguin membres de la xarxa a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79, en la mesura que aquests fons no estiguin garantits per actius líquids, si l’entitat bancària pertany a una xarxa en virtut de disposicions legals o estatutàries.

11. Participacions en capital ordinari negociades en mercats organitzats i compensades de forma centralitzada, que formen part d’un important índex borsari, denominades en la moneda nacional del país tercer i que no hagin estat emeses per una entitat ni per cap de les seves filials.

12. Or registrat en un mercat regulat, mantingut en custòdia.

Tots els elements, amb excepció dels esmentats en els punts 1, 2 i 9, han de complir totes les condicions següents:

1 Que es negociïn en mercats de comptat o mitjançant pactes individuals de recompra caracteritzats per un nivell baix de concentració;

2 Que tinguin un historial acreditat com a font fiable de liquiditat per pactes de recompra o venda fins i tot en condicions de tensió del mercat;

3 Que estiguin lliures de càrregues.