Consulta vinculant en relació amb la consideració del rendiment derivat d’un determinat producte financer i sobre la possibilitat de considerar aquest rendiment com a despesa deduïble per a l’entitat pagadora.

Consulta

En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

Ref. Impost sobre societats i impost sobre la renda de les persones físiques, període impositiu 2019 (i següents).

Els sotasignats, actuant en representació de la societat consultant, segons el previst en l’article 65 de la Llei 21/2014, de bases de l’ordenament tributari (en endavant LBOT), així com en els articles 23 i següents del Reglament d’aplicació dels tributs (en endavant RAT), formula la present consulta, a l’objecte de sol·licitar el criteri interpretatiu vinculant de l’Administració tributària que es descriu a continuació.

Als efectes pertinents, la societat consultant fa constar expressament que en el moment de lliurar la present consulta, no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària del tribut objecte de consulta tributària.

Antecedents i fonaments de Dret:

Primer.- La present consulta té com objectiu conèixer quin és el criteri d’aquest Departament de tributs i de fronteres (en endavant DTF), en relació a la tributació dels instruments de capital que la consultant està valorant la possibilitat d’emetre mitjançant els títols que es descriuran a continuació, i que complirien amb els requisits per a ser considerats com a elements de capital de nivell 1 addicional d’acord amb les disposicions de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió (en endavant Llei 35/2018).

L’abast d’aquesta consulta engloba la tributació en el moment del pagament dels rendiments aplicable per una banda a l’emissor dels títols (impost sobre societat - en endavant IS-), així com al titular dels mateixos (impost sobre la renda de les persones físiques - en endavant IRPF-).

Segon.- Concretament, la consultant està valorant la possibilitat, en base al nou marc regulador recollit a la Llei 35/2018, d’emetre uns títols o valors, dels quals a continuació se’n detallen i resumeixen les seves característiques principals:

- Els títols que s’emetrien, computarien en els fons propis de la consultant, com a capital de nivell 1 addicional;

- Els títols no serien convertibles en accions de l’emissor;

- Els títols constituirien obligacions subordinades de l’emissor, i serien emeses pari passu sense cap tipus de preferència entre els mateixos. Els drets dels tenidors dels títols front l’emissor i altres creditors d’aquests, en cas de suspensió de pagaments, fallida o liquidació de l’emissor tindrien el següent ordre de prelació:

o subjecte a obligacions que són obligatòriament preferents per exigència legal, després de les reclamacions de tots els creditors no subordinats;

o després dels drets i reclamacions dels titulars de tot l’endeutament subordinat de l’Emissor (incloent instruments de capital de nivell 2) que no consisteixi en: (i) qualsevol obligació subordinada, i (ii) qualsevol valor equivalent;

o pari passu sense cap preferència entre ells i pari passu amb qualsevol valor equivalent; i
o abans únicament dels drets i reclamacions dels titulars de qualsevol obligació subordinada.

- L’import principal dels títols (principal amount) podria ser reduït per part de l’emissor i tanmateix podria ser augmentat fins al seu nivell màxim inicial.

- Els títols donarien dret als seus tenidors a cobrar un interès periòdicament. Aquest interès podria ser cancel·lat en tot o en part per part de l’emissor.

- Els títols podrien ser amortitzats i cancel·lats.

Tercer.- La dificultat per a la societat consultant a l’hora de determinar la fiscalitat aplicable als rendiments generats pels valors, rau en la dualitat del tractament comptable i jurídic del mateix.

En primer lloc, cal destacar que des del punt de vista jurídic, aquests valors no tindrien la qualificació d’accions, al no atribuir als titulars cap dret polític ni econòmic similar al dels accionistes (dividends i quota de liquidació).

D’altra banda, i des del punt de vista comptable, aquests títols o valors es registrarien com a “altres instruments de patrimoni” a la consultant, i conseqüentment, el pagament periòdic de rendiments no representaria per a la consultant una despesa en el seu compte de resultats, al considerar-se una retribució dels fons propis.

Quart.- D’acord amb el contingut de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’IS (en endavant LIS), les retribucions del patrimoni net no representen una despesa deduïble en seu del pagador dels rendiments. Així doncs els pagaments de dividends als accionistes no representen una despesa deduïble en seu de l’IS.

En aquest mateix sentit, l’article 5.j) de la Llei 5/2014, del 24 d’abril de l’IRPF (en endavant LIRPF) preveu que “els dividends i altres rendiments derivats de la participació en el patrimoni net estan exempts”.

Ara bé, al contrari, si els rendiments derivats de la tinença dels títols que s’emetran no tenen la qualificació de dividends, aquesta despesa no constituirà una retribució del patrimoni net, i serà per tant una despesa deduïble en l’IS, i un rendiment que no gaudirà de l’exempció prevista en l’article 5.j) de la LIRPF.

Cinquè.- D’acord amb el contingut del Comunicat tècnic relatiu a la tributació en l’IRPF de determinats productes financers, publicat al BOPA nº 18 i de data 11 de març del 2015, als efectes de determinar la tributació de certs productes financers, cal analitzar “la seva naturalesa jurídica”. A aquests efectes, per a determinar la qualificació jurídica (i per tant tributària) dels rendiments derivats dels productes financers, aquest DTF determinà que:



Seguint doncs el criteri del DTF anteriorment exposat, en la mesura en que els títols no comportarien drets polítics per als seus titulars, malgrat la seva comptabilització i qualificació a efectes de solvència s’efectuï com a capital de nivell 1 addicional, cal entendre que jurídicament, i per tant fiscalment, els rendiments que s’abonarien als titulars dels mateixos no tindrien la qualificació de retribució del patrimoni net, i que i) serien una despesa deduïble en seu de l’IS per a l’emissor, i ii)serien considerats com a rendes del capital mobiliari en seu de l’IRPF del tenidor, sense possibilitat d’aplicar l’exempció prevista en l’article 5.j) de la LIRPF.

QÜESTIÓ PLANTEJADA