Consulta vinculant en relació amb la deducció de la quota de tributació per a noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial.

Consulta

En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

Consulta:

Consulta fiscal en referència a la deducció per noves inversions en l’Impost sobre Societats

Normativa:

Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats (en endavant, TRLIS).



D’acord amb els requisits establerts a l’article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari, desenvolupats a l’article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs, manifestem expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.

La societat X (d’ara endavant i indistintament, la Societat) va procedir a la presentació d’una consulta vinculant, relativa a la deducció per noves inversions en el marc d’un pla de transformació tecnològica, operativa i organitzativa de la pròpia Societat, així com de les seves filials. En relació a dita consulta, el director d’aquest Departament va emetre una resolució amb número de consulta CV0210-2021.

En virtut del que disposa l’article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari, la societat planteja la següent consulta vinculant per a sol·licitar aclariment del contingut de la resposta emesa per aquest Departament.

Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes referents a la inversió plantejada en la present consulta per als períodes 2020 i següents.



La Societat sol·licita aclariment sobre determinades qüestions resoltes per aquest Departament en la consulta vinculant CV0210-2021, relativa a la deducció per noves inversions en el marc d’un pla de transformació tecnològica, operativa i organitzativa de la pròpia Societat, així com de les seves filials.

Per tal de facilitar l’enteniment dels aclariments sol·licitats, a continuació es mostra un resum d’aquelles conclusions reflectides en la resolució emesa per aquest Departament respecte dels que es sol·licita aclariment.

En relació amb la inversió relativa a Andorra:

• En relació a determinades línies d’actuació del “Projecte X”, aquest Departament es va manifestar contrari a l’aplicació de la deducció per noves inversions per considerar que les inversions efectuades constituïen “meres substitucions” d’actius intangibles ja existents, no complint les mateixes amb la finalitat de la deducció per a noves inversions, consistent en potenciar el creixement del teixit empresarial.
• Respecte a les línies d’actuació 4 (Implementació per primera vegada d’una metodologia de testing i creació d’una oficina de testeig de procediments), 5 (Implementació d’un nou sistema de ciberseguretat), 11 (Implementació d’una nova metodologia en el camp de les tecnologies de la informació) i 12 (Implantació de la nova eina middleware amb la finalitat d’integrar específicament les diferents noves eines i aplicacions de l’ecosistema tecnològic i informàtic de Grup), aquest Departament manifesta que no s’identifiquen els requisits d’identificació, control i beneficis econòmics futurs, previstos a la NIC 38 per considerar dites inversions com actius intangibles.
• En relació a les línies d’actuació 6 (Implementació de satèl·lits) i 10 (Homebanking), aquest Departament manifestà que a efectes comptables aquestes despeses no poden ser incorporades com més valor de l’actiu intangible, no havent-se de tenir en compte per determinar l’import de la deducció per noves inversions.
• Finalment, en relació a la línia d’actuació 9 (Implementació d’un nou ecosistema de gestió documental), aquest Departament no es va pronunciar al respecte de la potencial aplicació de la deducció per noves inversions.

En relació amb la inversió relativa a les filials:

• Respecte als imports satisfets a proveïdors amb propostes de serveis especifiques, entén aquest Departament que s’hauran de registrar com despesa de l’exercici en què s’incorre.
• En relació als imports satisfets als proveïdors amb contracte marc, aquest Departament considera que la documentació aportada no permet identificar ni especificar l’import assignat cada projecte, no complint-se per tant amb el requisits previstos a la NIC 38 per a considerar les inversions efectuades com actius intangibles, no podent resultar en conseqüència d’aplicació la deducció per inversions en actius fixos.

Consultes plantejades

Atenent als antecedents exposats en el present document així com en la consulta respecte la que es sol·liciten aclariments, la Societat presenta la següent consulta i aporta documentació addicional davant aquesta Administració, relativa als aspectes que es detallen a continuació.

En aquest sentit, en defecte de sol·licitud específica respecte d’alguna línia d’actuació en particular, es consulta de forma individualitzada per a la totalitat de línies d’actuació del “Projecte X”.

• En relació amb la deducció per noves inversions i aquella part del “Projecte X” emprada per la Societat en el desenvolupament de la seva activitat habitual a Andorra:

• POTENCIAMENT DEL TEIXIT EMPRESARIAL

L’apartat 1.b) de l’article 44 del TRLIS disposa que els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributació “el resultat d’aplicar el 5 per cent a l’import de les noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial. Aquests actius s’han de mantenir durant un mínim de cinc anys des del moment en què s’adquireixin. En el cas que no es compleixi amb el manteniment de les inversions durant el període mínim de cinc anys, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora. No obstant, per determinar aquesta deducció no es tindrà en compte la part del preu d’adquisició dels actius que correspongui a una subvenció atorgada per una institució pública”.

Per la seva banda, l’única menció específica prevista a la normativa reguladora de l’Impost sobre Societats relativa a la relació entre la deducció per noves inversions i el potenciament del teixit empresarial la trobem en l’exposició de motius de la Llei reguladora de l’impost, on s’estableix que “s’introdueixen uns incentius significatius respecte de la creació de llocs de treball i noves inversions, l’objectiu dels quals és potenciar el creixement del teixit empresarial de les empreses andorranes”.

Aquest objectiu ha estat recordat i tingut en compte per aquest Departament de Tributs i de Fronteres en la seva consulta vinculant CV0005-2015, de 9 de juny, a l’hora de determinar l’aplicació d’aquesta deducció, assenyalant que “us informem que l’objectiu de la deducció per a noves inversions establerta en l’article 44, apartat 1.b de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, és potenciar el creixement del teixit empresarial de les empreses andorranes, tal com estableix l’exposició de motius de la mateixa Llei”.

En aquest sentit, si bé el Departament de Tributs i de Fronteres ha publicat diferents respostes a consultes vinculants presentades per obligats tributaris de l’Impost sobre Societats, en les que fa públic el seu criteri en relació a algunes qüestions relacionades amb aquesta deducció, en cap de les esmentades consultes ha desenvolupat el concepte de “potenciament del teixit empresarial”.

Finalment, tot i que les autoritats judicials andorranes tampoc ha desenvolupat de forma específica aquest concepte, sí que han manifestat un el seu criteri en relació a l’aplicació de la deducció per noves inversions. Al respecte, en les seves sentències 65-2021 i 10-2022, la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha manifestat que “s’ha d’entendre que són beneficiàries de la deducció les societats que hagin fet una nova inversió a Andorra en actius fixos afectes a l’activitat empresarial. La inversió, en el seu sentit gramatical i legal, comporta una despesa en béns de capital que s’apliquen a l’objecte social de l’empresa, mentre que l’exigència de que siguin “noves” implica l’aportació d’un capital que abans estava destinat a d’altres finalitats”. Per tant, el Tribunal superior de Justícia limita la potencial aplicació de la deducció per noves inversions a que es tracti d’una “nova aportació de capital destinada a l’activitat econòmica de l’empresa”.

Davant d’aquesta manca de pronunciaments específics per part de les autoritats administratives i judicials andorranes en relació al concepte de “potenciament del teixit empresarial”, entén la consultant que s’ha d’atendre a una definició de “potenciar” com la prevista al gran diccionari de la llengua catalana, entesa com l’acció de “fer esdevenir més potent; fomentar, impulsar”.

Com es desprèn de la definició anterior, de la mateixa manera que fa el Tribunal Superior de Justícia en les seves sentències 65-2021 i 10-2022, en cap cas es fa dependre l’existència o no del “potenciament del teixit empresarial” a l’existència prèvia d’actius o d’altres elements. Tampoc es fa esment a que “potenciar el teixit empresarial” faci referència o estigui condicionat a la implantació, establiment o creació de noves empreses en el Principat.

Com es reflexa en la documentació aportada, la Consultant ha estat i està treballant en un pla de transformació (Projecte X) que té com a principal objectiu dotar-se de noves solucions informàtiques que li permetin anar cobrint totes les futures necessitats funcionals i operatives en els diferents països en els que té presència. Aquestes noves solucions informàtiques estan basades en arquitectures obertes, que permeten la integració amb facilitat de noves solucions que vagin sorgint en el mercat. Tanmateix, estan orientades a maximitzar les capacitats analítiques, facilitant la integració de diferents orígens de dades i inclús fonts externes.

Per altra banda, a nivell de CiberSeguretat, la implantació del projecte ha permès establir els ciments de seguretat en base als quatre pilars bàsics de tota estratègia en la matèria: i) defensa i protecció, ii) monitorització, iii) resposta i iv) gestió i govern. La implantació s’ha realitzat amb els estàndards de seguretat més acceptats protegint l’organització d’amenaces internes o externes.

Atenent a l’anterior, seguidament es detallen les principals magnituds tècniques dels actius resultants de les diferents línies d’actuació del “Projecte X” respecte les que aquest Departament ha manifestat que no es compleix amb la finalitat de potenciar el teixit empresarial, als efectes de reflectir el potenciament que les mateixes han comportat en l’activitat de la Consultant.

• Línies d’actuació 1 (Implementació del nou CORE Bancari), 7 (Tresoreria) i 8 (plataforma de mercat)

La implementació del nou CORE Bancari, així com de les noves plataformes de tresoreria i de mercats ha comportat, només en el període d’un any de funcionament, entre d’altres:

• Un increment dels actius sota gestió a nivell de Grup.
• Un increment de transferències o traspassos.
• Un increment en els accessos als canals digitals de la Consultant.
• Un increment en les altes als canals digitals de la Consultant.
• Línia d’actuació 2 – Implementació d’una nova eina de compliment normatiu

La implementació de la nova eina de compliment normatiu ha comportat, entre d’altres i addicionalment a la millora en la qualitat dels seus resultats:

• Un increment dels clients tractats.
• Un increment de les transferències processades.

Aquests increments s’han produït només en un període d’un any de funcionament.

Tal i com ja es va referenciar en la consulta inicialment plantejada, el “Projecte X” va ser objecte d’un estudi tècnic i comptable per part d’un tercer expert independent, de reconegut prestigi internacional. En aquest estudi, entre d’altres qüestions, s’analitzaven les funcionalitats i el potenciament que representaven cadascuna de les línies d’actuació que composen el projecte.

En virtut de l’exposat, entén la Consultant que la totalitat d’inversions derivades de les diferents línies d’actuació del “Projecte X” fan esdevenir més potent els sistemes i processos informàtics de la Consultant, impulsant de forma molt significativa la seva capacitat operativa i comercial, podent-se per tant entendre que les mateixes potencien el teixit empresarial andorrà, als efectes de l’aplicació de la deducció per noves inversions.

Així mateix, entén la Societat que no hi ha dubte de que les inversions efectuades segueixen el criteri establert pel Tribunal Superior en relació a la deducció per noves inversions, al tractar-se de noves aportacions de capital destinades a l’activitat econòmica de l’empresa.

• SUBSTITUCIÓ D’ACTIUS

Tal i com s’ha exposat en la descripció dels fets de la present consulta vinculant, en la resposta a la consulta vinculant respecte la que la Consultant sol·licita aclariments, en determinades línies d’actuació del “Projecte X”, aquest Departament es va manifestar contrari a l’aplicació de la deducció per noves inversions per considerar que les inversions efectuades constituïen “meres substitucions” d’actius intangibles ja existents.

En aquest sentit, considera la Societat que l’existència en determinades línies d’actuació d’eines prèvies (sempre amb funcionalitats sensiblement inferiors a les noves inversions respecte les que es consulta) no ha de considerar-se un impediment a l’aplicació de la deducció per noves inversions, doncs de la redacció de l’article 44 del TRLIS i de l’exposició de motius de la Llei reguladora de l’Impost sobre Societat no es desprèn que la voluntat del legislador sigui la de limitar la seva aplicació a noves empreses o a noves línies de negoci inexistents fins al moment.

Convé en aquest estadi tornar a posar de manifest allò manifestat pel Tribunal de Justícia Andorrà, segons el qual “s’ha d’entendre que són beneficiàries de la deducció les societats que hagin fet una nova inversió a Andorra en actius fixos afectes a l’activitat empresarial. La inversió, en el seu sentit gramatical i legal, comporta una despesa en béns de capital que s’apliquen a l’objecte social de l’empresa, mentre que l’exigència de que siguin “noves” implica l’aportació d’un capital que abans estava destinat a d’altres finalitats”.

En conseqüència, entén la Consultant que en la mesura que les inversions resultants del “Projecte X” tinguin la consideració d’actius nous (qüestió que no implica la inexistència d’actius antics), i sempre i quan puguin potenciar el teixit empresarial, les mateixes seran susceptibles de ser generadores de la deducció per noves inversions.

Arribats a aquest punt i davant la inexistència de pronunciaments quirúrgics de les autoritats administratives andorranes en relació al concepte “nou”, als efectes de la deducció per noves inversions, convé tornar a fer referència a la definició d’aquest concepte. En relació a aquesta qüestió, cap de les accepcions previstes al concepte nou és contraria a la interpretació de la Consultant, doncs per “nou” s’entén (segons les tres primeres accepcions d’aquest mot segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana) “que existeix, ha aparegut, ha est fet o s’ha esdevingut fa poc temps o per primera vegada”, “que encara no ha servit o ha servit poc” o “posterior a un altre que substitueix o al qual s’afegeix, no el mateix”.

• ACTIU A EFECTES COMPTABLES

En relació a la consideració del resultat de les diferents línies d’actuació com actius nous, convé posar de manifest que l’article 9 del TRLIS estableix la rellevància dels criteris comptables en tots aquells aspectes que no estiguin expressament previstos en la normativa reguladora de l’Impost sobre Societats. En aquest sentit, disposa l’apartat 3 de l’esmentat article 9 del TRLIS que “en el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26”.

Tal i com ja va quedar reflectit en la consulta vinculant presentada a aquest Departament, l’ajustament del tractament comptable atorgat per la Societat a les inversions resultants del “Projecte X” no només compleix amb les normes comptables que li resulten d’aplicació a la Societat, sinó que també ha estat validat per firmes auditores de primer nivell mundial, terceres i independents. En aquest sentit, per la seva materialitat, aquesta qüestió ha estat objecte d’un exhaustiu anàlisi a nivell d’auditoria.

En aquest sentit, entén la Consultant que el tractament comptable atorgat a les inversions resultants del “Projecte X” és conforme a les normes comptables que li resulten d’aplicació, directament aplicables en l’àmbit tributari en defecte de manifestacions contràries expressament previstes en la normativa reguladora de l’Impost sobre Societats.

A continuació es desenvolupen aquelles qüestions de caire comptable exposades per aquest Departament en la seva resposta a la consulta vinculant presentada respecte les que es sol·licita aclariments:

• Respecte a les línies d’actuació 4, 5, 11 i 12, aquest Departament manifesta que no s’identifiquen els requisits d’identificació, control i beneficis econòmics futurs, previstos a la NIC 38 per considerar dites inversions com actius intangibles.

Atenent al sector econòmic en el que duu a terme la seva activitat la Societat, convé atendre al contingut de les normes internacionals de comptabilitat, a l’hora de determinar el tractament comptable de qüestions com la plantejada en la present consulta vinculant. Al respecte, la Norma Internacional de Comptabilitat 38 (en endavant, NIC 38), en el seu paràgraf 8 disposa en relació als actius intangibles que “un activo es un recurso: (a) controlado por la entidad como resultado de sucesos pasados; y (b) del que la entidad espera obtener beneficios económicos en el futuro”, així com que “un activo intangible es un activo identificable, de carácter no monetario y sin apariencia física”.

En relació a la identificabilitat com element definidor d’un actiu intangible, el paràgraf 12 de la NIC 38 estableix que “Un activo es identificable si: (a) es separable, es decir, es susceptible de ser separado o escindido de la entidad y vendido, transferido, dado en explotación, arrendado o intercambiado, ya sea individualmente o junto con un contrato, activo identificable o pasivo con los que guarde relación, independientemente de que la entidad tenga la intención de llevar a cabo la separación; o (b) surge de derechos contractuales o de otros deechos de tipo legal, con independencia de que esos derechos sean transferibles o separables de la entidad o de otros derechos y obligaciones”.

Entén la Consultant que, en la mesura en que és possible determinar una vida útil específica (diferent a la prevista en les taules fiscals) dels diferents actius resultants del “Projecte X”, qüestió que ha estat validada per experts independents i acceptada per aquest Departament en la seva resposta a la consulta vinculant plantejada, la mateixa es troba en disposició d’identificar individualment aquestes inversions.

De la mateixa manera, del fet què la Societat és capaç d’identificar amb precisió els imports a repercutir a les seves filials per la utilització d’aquests actius es desprèn que les inversions efectuades són identificables amb detall i precisió.

Així mateix, en relació al control com elements definidor d’un actiu intangible, el paràgraf 13 de la NIC 38 disposa que “Una entidad controlará un determinado activo siempre que tenga el poder de obtenir los beneficios económicos futuros que procedan de los recursos que subyacen en el mismo, y además pueda restringir el acceso de terceras personas a tales beneficiós [...]”.

Finalment, en relació amb els beneficis econòmics futurs, el paràgraf 17 de la NIC 38 preveu que “Entre los beneficios económicos futuros procedentes de un activo intangible se incluyen los ingresos de actividades ordinarias procedentes de la venta de productos o servicios, los ahorros de costo y otros rendimientos diferentes que se deriven del uso del activo por parte de la entidad. Por ejemplo, el uso de la propiedad intelectual, dentro del proceso de producción puede reducir los costos de producción futuros, en lugar de aumentar los ingresos de actividades ordinarias futuros”.

En relació als conceptes anteriors, seguidament s’exposen de forma detallada algunes consideracions que la Societat considera suficients per a demostrar, addicionalment a la identificabilitat de les inversions efectuades, el control i l’existència de beneficis econòmics futurs:

• Línia d’actuació 4 – Creació i implementació d’una oficina de testeig

Aquesta oficina de testeig ha comportat la definició, parametrització i automatització d’una metodologia de proves o un model d’utilitat propi, amb la corresponent estructura d’eines informàtiques creades per al seu funcionament. L’anterior quedava acreditat en la documentació aportada en la consulta vinculant inicialment plantejada, o havent estat objecte en cap moment posat en dubte per aquest Departament.

Aquestes eines permeten una menor necessitat de recursos a l’hora d’introduir nous patrons i eines informàtiques, maximitzar els resultats de la Societat en dites actuacions, al mateix temps que minimitzant el risc per als seus clients, convertint-se en una eina d’alt valor afegit que diferencia a la Consultant dels seus competidors a l’hora de comercialitzar els seus nous productes.

Addicionalment a l’anterior, convé posar de manifest que, tal i com resa el paràgraf 28 de la NIC 38 en relació amb els actius intangibles, “son ejemplos de costos atribuibles directamente: [...] (c) los costos de comprobación de que el activo funciona adecuadamente”.

• Línia d’actuació 5 – Implementació d’un nou sistema de ciberseguretat

Tal i com queda acreditada en la informació facilitada en la consulta inicialment presentada, l’informe d’expert relatiu al “Projecte X” manifesta que no hi ha precedents dins la societat X per una aplicació de seguretat d’aquestes característiques.

Amb la implementació d’aquest nou ecosistema de ciberseguretat es minimitzen riscos i costos associats a l’activitat desenvolupada per la Societat, constituint a més d’una eina comercial significativa, una garantia de menors costos futurs. En aquest sentit, convé atendre al contingut de la NIC 38, paràgraf 27.b), que estableix que el cost de l’actiu intangible comprèn qualsevol cost atribuïble directament a la preparació de l’actiu pel seu ús previst. Actualment, no s’entén “ús previst” si no es té un sistema robust de ciberseguretat.

• Línia d’actuació 11 – Implementació d’una nova metodologia en el camp de les tecnologies de la informació.

El resultat d’aquesta línia d’actuació, que no existia amb caràcter previ a l’execució del “Projete X”, revesteix una eina de gran practicitat pels clients de la Societat, minimitzant la presència física del client a l’hora de mantenir determinades relacions amb la Consultant. Aquest eina també es configura com una eina comercial molt útil a l’hora de captar fidelitzar nous clients.

• Línia d’actuació 12 – Implantació de la nova middleware

Aquest bus integrador, que es configura com una gran novetat en el sí del funcionament tecnològic de la Societat i del Grup encapçalat per aquesta permet que totes les noves eines interactuïn entre sí, constituint una eina bàsica per al funcionament de la totalitat de les inversions del “Projecte X”.

Sortint de definicions tècniques, aquest actiu permet que totes les eines parlin el mateix “idioma”, amb independència dels proveïdors i dels “llenguatges” de cadascuna de les eines creades. Això permet integrar en un mateix sistema les millors eines especifiques per a cada funció i que les mateixes interactuïn automàticament i amb la màxima eficiència, garantint l’excel·lència en el servei prestat per la Societat al seus clients i, indirectament, maximitzant els seu resultats.

• En relació a les línies d’actuació 6 i 10, aquest Departament manifestà que, a efectes comptables, aquestes despeses no poden ser incorporades com a més valor de l’actiu intangible

Ambdues línies d’actuació compleixen els requisits previstos a la normativa comptable d’aplicació per a ser considerades com actius (això és identificació, control i beneficis econòmics futurs). Tant és així que, tal i com es desprèn de l’estudi efectuat per tercers experts independents, sense l’existència d’aquestes inversions el Core Bancari no estaria en disposició de ser utilitzat, quedant la vida útil de les mateixes vinculada al propi “Projecte X”.