Consulta vinculant en relació amb la consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial
Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula
ANTECEDENTSLesLleis.com
ASSUMPTE
Règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial – Consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial i aplicació del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.
El Sr. A, en qualitat de president del consell i actuant en nom i representació de la societat mercantil andorrana B, compareix i com millor procedeixi en Dret;
MANIFESTA
Que mitjançant aquest escrit, i d’acord amb el previst a l’article 65 del Decret Legislatiu del 7-02-2018 de publicació del Text Refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari (d’ara en endavant, TRLBOT) i a l’article 25.1.b) del Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs (d’ara en endavant, RAT), que en aquest moment no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongués, plantejat en la present Consulta Tributària Vinculant.
Per tant, se sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació amb els assumptes referenciats anteriorment per als períodes impositius 2023 i següents:
ANTECEDENTS
La meva representada és una societat limitada unipersonal que va adquirir la nacionalitat andorrana com a conseqüència del trasllat del seu domicili social.
L’actiu principal de la meva representada està composat per béns mobles. La meva representada vol posar de manifest que dins de la gestió, explotació i conservació dels béns mobles coexisteixen dues branques d’activitat, entenent-se com el conjunt d’elements d’actiu i passiu d’una divisió d’una entitat que constitueixen, des del punt de vista de l’organització, una explotació autònoma, és a dir, un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans.
D’altra banda, la meva representada és resident fiscal al Principat d’Andorra i, per tant, obligat tributari de l’Impost sobre Societats, quina base de tributació es determina pel mètode de determinació directa.
Els soci únic de la meva representada a efectes registrals/mercantils és una societat que no és resident fiscal a Andorra i que actua en qualitat de Trustee d’un trust (d’ara en endavant, el “Trust”) constituït a l’estranger.
En aquest sentit, la meva representada posa de manifest que als efectes d’atribuir la titularitat dels béns a efectes fiscals i, com a conseqüència, de les rendes i guanys que es puguin generar des de la defunció del Settlor del Trust, les persones C i D, residents fiscals al Principat d’Andorra, van esdevenir Beneficiaris del Trust en tan que persones que tenen la titularitat “econòmica” sobre els béns que constitueixen el Trust com a fons separat i que no formen part del patrimoni del Trustee.
Pel que fa a les condicions rellevants a efectes fiscals del Trust, es tracta d’un trust discrecional, revocable en certes condicions taxades.
Tan els Beneficiaris, en el marc d’un procediment de reestructuració i reordenació del patrimoni familiar, com la meva representada, es plantegen la possibilitat de formalitzar una operació d’escissió total proporcional o una operació d’escissió parcial no proporcional, permetent la reestructuració del patrimoni familiar de manera fiscalment neutra.
En aquest sentit, a continuació es concreten les dues possibles operacions:
Una escissió total mitjançant la qual la meva representada transferiria a dos entitats residents fiscals a Andorra de nova creació o ja existents la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingida, mitjançant l’atribució fiscal als Beneficiaris, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si s’escau, d’una compensació en diners que no superaria el 10% del valor nominal.
Una escissió parcial no proporcional mitjançant la qual la meva representada transferiria a dues entitats residents fiscals a Andorra de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, casi la totalitat del seu patrimoni, mitjançant l’atribució fiscal als Beneficiaris del Trust de valors representatius del capital social de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida. En concret, i malgrat que a efectes mercantils, el Trustee ostentaria la titularitat formal de les participacions en les entitats beneficiaries, a un dels Beneficiaris del Trust se li atribuiria fiscalment la totalitat dels valors representatius del capital social d’una de les entitats adquirides i a l’altre Beneficiari se li atribuiria fiscalment la totalitat dels valors representats del capital social de l’altra entitat adquirent.
Una escissió parcial no proporcional mitjançant la qual la meva representada transferiria a dues entitats residents fiscals a Andorra de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, casi la totalitat del seu patrimoni, mitjançant l’atribució fiscal als Beneficiaris del Trust de valors representatius del capital social de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida. En concret, i malgrat que a efectes mercantils, el Trustee ostentaria la titularitat formal de les participacions en les entitats beneficiaries, a un dels Beneficiaris del Trust se li atribuiria fiscalment la totalitat dels valors representatius del capital social d’una de les entitats adquirides i a l’altre Beneficiari se li atribuiria fiscalment la totalitat dels valors representats del capital social de l’altra entitat adquirent.
A aquests efectes, la meva representada vol posar de manifest que no seria necessària l’existència de branques d’activitat degut a que el 75% del Capital social de l’entitat escindida pertany a efectes fiscals directament als dos socis units per vincles de parentiu i “es donarien les dos condicions següents:
Que els dos Beneficiaris que conjuntament tenen aquesta participació fiscal directa d’almenys el 75 % tenen individualment una participació fiscal directa d’almenys el 5% en el capital social de l’entitat escindida.
Que, com a conseqüència de l’escissió, el control sobre una de les entitats beneficiaries de l’escissió recauria directament sobre una persona, diferent de la que posseeix el control de l’entitat escindida. En concret la persona C tindria la totalitat dels drets de vot d’una de les entitats beneficiaries de l’escissió quan actualment ostenta un 35% de la titularitat econòmica dels béns que composen el Trust.
Que, com a conseqüència de l’escissió, el control sobre una de les entitats beneficiaries de l’escissió recauria directament sobre una persona, diferent de la que posseeix el control de l’entitat escindida. En concret la persona C tindria la totalitat dels drets de vot d’una de les entitats beneficiaries de l’escissió quan actualment ostenta un 35% de la titularitat econòmica dels béns que composen el Trust.
1.4. La meva representada vol posar de manifest que les operacions anteriorment esmentades tenen com a motius econòmics vàlids els que es concreten a continuació:
Facilitar la successió i el repartiment del patrimoni familiar.
Evitar enfrontament entre les futures generacions ja que propicia a una futura successió ordenada.
Facilitar i millorar la gestió del patrimoni, la presa de decisions i el relleu generacional.
Reestructurar el patrimoni familiar.
Simplificar l’estructura actual.
Motius organitzatius, de protecció del patrimoni davant possibles responsabilitats, de simplificació, financers i successoris.
Reduir els riscos aliens a la pròpia activitat, separant els actius de cada Beneficiari del Trust.
Garantir la supervivència dels negocis, facilitat el relleu generacional a mitjà termini, augmentar la probabilitat de continuïtat empresarial en el futur de les societats beneficiàries de l’escissió.
Ordenar i millorar la preparació de la successió de tot el patrimoni familiar evitant les possibles divergències i conflictes que podrien sorgir entre els descendents dels socis.
En una possible crisi familiar el centralitzar els actius en cada Societat, simplifica la situació i no afecta a la continuïtat de l’activitat de cessió dels béns mobles, ja que es mantindrien al marge del possible conflicte familiar.
Simplificar l’estructura empresarial que permeti una visió del patrimoni de cada Beneficiari, forma més senzilla i clara, centralitzant en una cada Societat beneficiària la planificació i presa de decisions simplificant la gestió i millorant l’eficiència.
Facilitat el procés successori. Amb aquesta estructura societària, juntament amb la implementació d’un protocol familiar, s’aconseguirà mantenir la integritat del patrimoni empresarial en el futur procés successori.
Conèixer la realitat econòmica i la viabilitat a futur del patrimoni de cada Beneficiari, així com la seva rendibilitat i, en conseqüència, poder prendre les decisions oportunes en cadascuna d’elles.
Evitar enfrontament entre les futures generacions ja que propicia a una futura successió ordenada.
Facilitar i millorar la gestió del patrimoni, la presa de decisions i el relleu generacional.
Reestructurar el patrimoni familiar.
Simplificar l’estructura actual.
Motius organitzatius, de protecció del patrimoni davant possibles responsabilitats, de simplificació, financers i successoris.
Reduir els riscos aliens a la pròpia activitat, separant els actius de cada Beneficiari del Trust.
Garantir la supervivència dels negocis, facilitat el relleu generacional a mitjà termini, augmentar la probabilitat de continuïtat empresarial en el futur de les societats beneficiàries de l’escissió.
Ordenar i millorar la preparació de la successió de tot el patrimoni familiar evitant les possibles divergències i conflictes que podrien sorgir entre els descendents dels socis.
En una possible crisi familiar el centralitzar els actius en cada Societat, simplifica la situació i no afecta a la continuïtat de l’activitat de cessió dels béns mobles, ja que es mantindrien al marge del possible conflicte familiar.
Simplificar l’estructura empresarial que permeti una visió del patrimoni de cada Beneficiari, forma més senzilla i clara, centralitzant en una cada Societat beneficiària la planificació i presa de decisions simplificant la gestió i millorant l’eficiència.
Facilitat el procés successori. Amb aquesta estructura societària, juntament amb la implementació d’un protocol familiar, s’aconseguirà mantenir la integritat del patrimoni empresarial en el futur procés successori.
Conèixer la realitat econòmica i la viabilitat a futur del patrimoni de cada Beneficiari, així com la seva rendibilitat i, en conseqüència, poder prendre les decisions oportunes en cadascuna d’elles.
QUALIFICACIÓ JURÍDICA
Règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial – Consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial i aplicació del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.
La Consulta Vinculant número CV0146-2019, del 8 de març del 2019, del Departament de Tributs i de Fronteres estableix que:
“S’ha de considerar si la figura del trust resulta compatible amb els principis del dret civil andorrà. En relació amb aquest aspecte, l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra no té en compte la institució del trust; aleshores, a efectes fiscals aquesta figura es considerarà transparent, és a dir, com a no constituïda.
De manera que les relacions jurídiques regulades per la mateixa figura no tindran efectes. Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals correspondrà al settlor o bé al beneficiari. Aquest criteri va ser manifestat mitjançant el Comunicat del tècnic del 25-11-2015 sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de les rendes obtingudes a través de trusts i fundacions de dret estranger, emès pel Departament de Tributs i de Fronteres. El comunicat en qüestió, a l’apartat b, referent a les regles de tributació, expressa que:
[...]”
En primer lloc, resulta clar que en cap supòsit es podrà entendre que el trustee (en la seva condició de tal) gaudeixi d’una posició equiparable a la del titular dels béns, en la mesura que es tracta d’un gestor dels mateixos béns, el qual, en virtut d’una obligació contractual, assumeix aquest deure de gestió en el marc (més o menys ampli) de les instruccions rebudes, però sempre en benefici i interès d’una altra persona (és a dir, el beneficiari).
Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals i, com a conseqüència, de les rendes que es puguin generar, s’haurà de fer, bé al settlor o bé al beneficiari, en funció de les característiques específiques del trust en qüestió.
En termes generals, s’ha de concloure que, atès que el trust com a tal i els seus efectes jurídics no es reconeixen des de la perspectiva del dret andorrà, com a regla general es considerarà que el settlor reté la titularitat dels béns a efectes fiscals i, per tant, serà considerat l’obligat tributari en relació amb les rendes generades pels béns integrants del patrimoni del trust.
[...]”
En conseqüència, en el cas en qüestió, en què el consultant ha sigut el setllor i al mateix temps el beneficiari dels trusts als quals es van transferir les accions, als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’entendrà que el consultant ha sigut propietari de les accions des del moment que es va constituir la societat l’any 2012.”
De manera que les relacions jurídiques regulades per la mateixa figura no tindran efectes. Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals correspondrà al settlor o bé al beneficiari. Aquest criteri va ser manifestat mitjançant el Comunicat del tècnic del 25-11-2015 sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de les rendes obtingudes a través de trusts i fundacions de dret estranger, emès pel Departament de Tributs i de Fronteres. El comunicat en qüestió, a l’apartat b, referent a les regles de tributació, expressa que:
“b) Regles de tributació
[...]”
En primer lloc, resulta clar que en cap supòsit es podrà entendre que el trustee (en la seva condició de tal) gaudeixi d’una posició equiparable a la del titular dels béns, en la mesura que es tracta d’un gestor dels mateixos béns, el qual, en virtut d’una obligació contractual, assumeix aquest deure de gestió en el marc (més o menys ampli) de les instruccions rebudes, però sempre en benefici i interès d’una altra persona (és a dir, el beneficiari).
Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals i, com a conseqüència, de les rendes que es puguin generar, s’haurà de fer, bé al settlor o bé al beneficiari, en funció de les característiques específiques del trust en qüestió.
LesLleis.com
En termes generals, s’ha de concloure que, atès que el trust com a tal i els seus efectes jurídics no es reconeixen des de la perspectiva del dret andorrà, com a regla general es considerarà que el settlor reté la titularitat dels béns a efectes fiscals i, per tant, serà considerat l’obligat tributari en relació amb les rendes generades pels béns integrants del patrimoni del trust.
[...]”
En conseqüència, en el cas en qüestió, en què el consultant ha sigut el setllor i al mateix temps el beneficiari dels trusts als quals es van transferir les accions, als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’entendrà que el consultant ha sigut propietari de les accions des del moment que es va constituir la societat l’any 2012.”
En aquest mateix sentit resol la Consulta Vinculant número CV 0177-2020, del 10 de març del 2020, emesa pel Departament de Tributs i de Fronteres:
“l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra no té en compte la institució del trust; aleshores, a efectes fiscals aquesta figura es considerarà transparent, és a dir, com a no constituïda. De manera que les relacions jurídiques regulades per la mateixa figura no tindran efectes”
L’article 1 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries (en endavant, la “Llei de Reorganització Empresarial”), estableix el següent:
“Article 1. Finalitat i àmbit d’aplicació
1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.
2. Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.”
1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.
2. Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.”
L’apartat segon de l’article 2 de la Llei de Reorganització Empresarial estableix la definició d’operació d’escissió als efectes de l’esmentada llei:
“Article 2. Definicions
[...]
2. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:
En cas que existeixin dos o més entitats adquirents, l’atribució als socis de l’entitat que s’escindeix de valors representatius del capital social d’alguna de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida només serà possible quan els patrimonis rebuts per les entitats adquirents constitueixin branques d’activitat. No obstant això, l’existència de branques d’activitat no serà exigible quan almenys el 75% del capital social de l’entitat escindida pertanyi, directament o indirectament, almenys, a dos socis units per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament i sempre que es donin les dos condicions següents:
[...]
2. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:
a) Una entitat transfereix a dos o més entitats de nova creació o ja existents la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingida, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.
b) Una entitat transfereix a una o diverses entitats de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, una o diverses branques d’activitat, i manté almenys una branca d’activitat a l’entitat transmissora, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’entitat o de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.
b) Una entitat transfereix a una o diverses entitats de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, una o diverses branques d’activitat, i manté almenys una branca d’activitat a l’entitat transmissora, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’entitat o de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.
En cas que existeixin dos o més entitats adquirents, l’atribució als socis de l’entitat que s’escindeix de valors representatius del capital social d’alguna de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida només serà possible quan els patrimonis rebuts per les entitats adquirents constitueixin branques d’activitat. No obstant això, l’existència de branques d’activitat no serà exigible quan almenys el 75% del capital social de l’entitat escindida pertanyi, directament o indirectament, almenys, a dos socis units per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament i sempre que es donin les dos condicions següents:
- Que, com a mínim, dos dels socis que conjuntament tenen aquesta participació directa o indirecta d’almenys el 75% tinguin individualment una participació directa o indirecta d’almenys el 5% en el capital social de l’entitat escindida.
- Que, com a conseqüència de l’escissió, el control sobre almenys una de les entitats beneficiàries de l’escissió recaigui directament o indirectament sobre una persona o sobre diverses persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, diferents de les que posseïen el control de l’entitat escindida. Als efectes d’aquest paràgraf, s’entendrà que es té el control sobre una entitat quan se’n posseeix més de la meitat dels drets de vot.”
- Que, com a conseqüència de l’escissió, el control sobre almenys una de les entitats beneficiàries de l’escissió recaigui directament o indirectament sobre una persona o sobre diverses persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, diferents de les que posseïen el control de l’entitat escindida. Als efectes d’aquest paràgraf, s’entendrà que es té el control sobre una entitat quan se’n posseeix més de la meitat dels drets de vot.”
D’altra banda, l’article 3 de la Llei de Reorganització Empresarial estableix que:
“Article 3. Règim de les rendes derivades de la transmissió
1. No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2 quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.
La transferència fora del territori andorrà dels elements patrimonials afectes a l’establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat adquirent no resident referits al paràgraf anterior suposa la integració a la base de tributació de l’establiment permanent, en el període impositiu en què tingui lloc aquesta transferència, de la diferència entre el valor de mercat d’aquests elements i el valor al qual fa referència l’apartat 1 de l’article 5, reduït, si escau, en l’import de les amortitzacions i correccions de valor que hagin estat deduïbles fiscalment amb posterioritat a l’operació acollida a aquest règim.
En el cas de les operacions de devolució d’actius, tampoc no s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats a un ús residencial en els termes previstos al segon paràgraf de l’apartat 6 de l’article 2, fins i tot si l’adquirent és una persona física no resident i els immobles transmesos no resten afectes a un establiment permanent a Andorra.
2. Es pot renunciar al règim establert al primer paràgraf de l’apartat anterior mitjançant la integració en la base de tributació de l’impost que sigui aplicable al transmitent de la totalitat de les rendes que hagi obtingut en les operacions referides als apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2.
3. Les rendes derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3 i 4 de l’article 2 s’han d’excloure de la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, fins i tot en els casos en què l’entitat adquirent gaudeixi de l’aplicació d’un tipus de gravamen o d’un règim fiscal especial.
En aquests casos, la transmissió dels elements patrimonials existents en el moment de l’operació, efectuada amb posterioritat per l’entitat adquirent, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del transmitent per aplicació del primer paràgraf de l’apartat 1 anterior sigui gravada en l’impost sobre societats o en l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals corresponent a l’entitat adquirent en el moment de la transmissió posterior, aplicant el tipus de gravamen general previst per l’article 41 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior per part de l’adquirent dels elements adquirits com a conseqüència de l’operació.”
1. No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2 quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.
La transferència fora del territori andorrà dels elements patrimonials afectes a l’establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat adquirent no resident referits al paràgraf anterior suposa la integració a la base de tributació de l’establiment permanent, en el període impositiu en què tingui lloc aquesta transferència, de la diferència entre el valor de mercat d’aquests elements i el valor al qual fa referència l’apartat 1 de l’article 5, reduït, si escau, en l’import de les amortitzacions i correccions de valor que hagin estat deduïbles fiscalment amb posterioritat a l’operació acollida a aquest règim.
En el cas de les operacions de devolució d’actius, tampoc no s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats a un ús residencial en els termes previstos al segon paràgraf de l’apartat 6 de l’article 2, fins i tot si l’adquirent és una persona física no resident i els immobles transmesos no resten afectes a un establiment permanent a Andorra.
2. Es pot renunciar al règim establert al primer paràgraf de l’apartat anterior mitjançant la integració en la base de tributació de l’impost que sigui aplicable al transmitent de la totalitat de les rendes que hagi obtingut en les operacions referides als apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2.
3. Les rendes derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3 i 4 de l’article 2 s’han d’excloure de la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, fins i tot en els casos en què l’entitat adquirent gaudeixi de l’aplicació d’un tipus de gravamen o d’un règim fiscal especial.
En aquests casos, la transmissió dels elements patrimonials existents en el moment de l’operació, efectuada amb posterioritat per l’entitat adquirent, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del transmitent per aplicació del primer paràgraf de l’apartat 1 anterior sigui gravada en l’impost sobre societats o en l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals corresponent a l’entitat adquirent en el moment de la transmissió posterior, aplicant el tipus de gravamen general previst per l’article 41 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior per part de l’adquirent dels elements adquirits com a conseqüència de l’operació.”
L’article 5 de la Llei de Reorganització Empresarial estableix que:
“Article 5. Valoració fiscal dels elements patrimonials adquirits
1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’apartat 1 de l’article 3 hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.
2. Les regles de valoració descrites a l’apartat anterior no seran aplicables en cas que el transmitent hagi exercit l’opció de renúncia prevista a l’apartat 2 de l’article 3.”
1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’apartat 1 de l’article 3 hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.
2. Les regles de valoració descrites a l’apartat anterior no seran aplicables en cas que el transmitent hagi exercit l’opció de renúncia prevista a l’apartat 2 de l’article 3.”
D’altra banda, els articles 6 i 7 de la Llei de Reorganització Empresarial estableix que:
El contingut d’aquest text
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
La subscripció a LesLleis.com inclou:
- Accés il·limitat als textos refosos de lleis i reglaments
- Lectura de textos legals vigents anteriors al BOPA
- Inclusió de texts a demanda
- Sense publicitat