Decret d’aprovació del Reglament regulador del Servei d’Immigració

Exposició de motius

D’ençà de l’aprovació de la Constitució, el Servei d’Immigració ha estat el responsable d’assegurar la gestió administrativa en matèria d’immigració, i la seva necessària regulació reglamentària ha estat supeditada als canvis legals que s’han anat duent a terme en aquest àmbit.

En aquest sentit, d’ençà de la primera regulació del Servei d’Immigració amb posterioritat a la Constitució, mitjançant el Decret regulador del Servei d’Immigració, del 15 de febrer de 1996, s’han anat aprovant normes reglamentàries successives reguladores del Servei esmentat, amb la finalitat d’adaptar i conformar aquesta regulació a les diferents modificacions legislatives en matèria d’immigració, i acomplir d’altra banda el desplegament reglamentari que les normes legals aprovades exigien. La darrera d’aquestes normes, derivada de l’aprovació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, és el Decret del 17-10-2012 regulador del Servei d’Immigració, actualment vigent.

Tanmateix, la recent entrada en vigor de la Llei 16/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, comporta uns canvis normatius que no tenen cabuda en la regulació actual del Servei d’Immigració, motiu pel qual és necessària, una vegada més, la reforma del seu decret regulador. Malgrat que aquests canvis no requereixen una modificació substancial del contingut del Decret regulador del Servei d’Immigració en vigor, s’ha considerat oportú, no obstant això, dotar la norma reglamentària d’una nova estructura sistemàtica, adaptada a la mateixa estructura de la Llei que desenvolupa, cosa que ha de permetre una major comprensió del text normatiu i facilitar-ne la consulta i l’aplicació, tant per l’Administració com pels administrats.

Així doncs, s’incorporen inicialment dos articles que defineixen l’objecte d’aquest Reglament i els principis generals de funcionament del Servei d’Immigració i, seguidament, s’estableixen els preceptes normatius que desenvolupen cadascun dels aspectes indexats. En primer lloc, i sense efectuar canvis significatius en relació amb el contingut, més enllà de correccions puntuals adreçades a simplificar-ne la redacció, es regula el Servei d’Immigració mitjançant set articles i, a continuació, es detallen, en els cinc articles següents, els aspectes funcionals del Registre Central d’Immigració que exigeixen un desplegament reglamentari, en els mateixos termes que ja es contenen en el Decret actualment en vigor.

Però com s’ha dit, també s’introdueixen alguns canvis que porten causa dels criteris i els requisits que cal seguir i complir en la presentació de les diferents sol·licituds en matèria d’immigració, pel que fa a les noves modalitats d’autoritzacions d’immigració creades per la Llei 16/2013. Concretament, en relació amb l’autorització d’immigració per a entrenaments esportius i amb l’autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, tenint en compte que la resta de les noves autoritzacions d’immigració, com la de treball sense residència i la de residència i treball per compte propi, ja troben empara d’acord amb la regulació reglamentària existent. Igualment, es regula la comunicació per a la contractació de serveis d’una empresa estrangera o d’un professional autònom estranger per a una curta durada, és a dir, que no excedeixi 30 dies naturals per any natural, i s’estableix el règim de pagament de les taxes en matèria d’immigració com a conseqüència de la nova redacció dels articles 27.6 i 155.2 de la Llei qualificada d’immigració vigent.

Finalment, s’han incorporat altres modificacions que van més enllà de les disposicions de la Llei 16/2013, en concret en relació amb les característiques de la fotografia que cal adjuntar a les sol·licituds d’immigració, a fi d’adequar aquestes característiques a les establertes en el Decret de l’11-12-2013 d’aprovació del Reglament relatiu al passaport ordinari, i pel que fa, d’altra banda, a l’establiment d’un termini general d’expedició dels certificats que cal adjuntar a les sol·licituds esmentades, que se situa en un màxim de tres mesos abans de ser presentat, per tal de conferir més claredat i seguretat jurídica al text normatiu que ens ocupa.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 19 de febrer del 2014, aprova aquest Decret, que queda redactat com segueix: