Decret d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús de gasos combustibles

Exposició de motius

Les normes que regulen les instal·lacions de gas són el Reglament de gas, del 8 de gener de 1997, que inclou com a annex la reglamentació relativa a instal·lacions de gas, del 15 de juliol de 1987 i modificat parcialment el 18 de setembre del 2013, el Decret d’11-2-98 pel qual es prenen diverses actuacions en relació al Reglament de gas i el Reglament per al subministrament de gasos combustibles, del 12 de juny del 2002.

Els canvis tecnològics que han tingut lloc aquests anys de vigència de les reglamentacions esmentades, l’aparició de nous materials, els canvis en les necessitats de la mateixa societat, com és l’ús del gas natural, que no es preveu en la reglamentació actual, la irrupció amb força de conceptes com l’estalvi energètic, les energies renovables, sense oblidar la cura del medi ambient, obliguen a adaptar les normes existents a les demandes i les necessitats dels ciutadans d’avui.

Aquest Reglament és, doncs, la conseqüència lògica de la implantació dels principis i els valors esmentats anteriorment amb l’objectiu d’aconseguir un ús segur i eficient de les instal·lacions de gas i harmonitzar alhora la diversa i dispersa normativa que hi ha hagut fins ara.

D’acord amb el text i l’esperit de la Llei de seguretat i qualitat industrial, del 22 de juny del 2000, el Reglament vol fixar les condicions tècniques i els requisits de seguretat que han de satisfer les instal·lacions de gas.

El Reglament també desenvolupa la Llei d’ordenació del sector dels gasos combustibles, del 22 de juny del 2000, i fixa els règims de concessió per a una eventual xarxa bàsica de gasificació, així com les seves característiques tècniques.

Al capítol primer, el Reglament fixa les disposicions generals, amb l’objecte, l’àmbit d’aplicació i les definicions d’alguns termes utilitzats en la redacció. També s’hi estableix la possibilitat d’autoritzar exempcions en casos de no poder adaptar algunes instal·lacions existents.

Al capítol segon, es regulen les condicions mínimes exigibles que les empreses i els tècnics han de complir per considerar-los aptes i competents en la matèria.

El capítol tercer inclou el règim de concessions, en el cas que s’estableixi una xarxa de distribució de gas.

El capítol quart tracta la resta de les instal·lacions de gas no sotmeses a concessió. En aquest cas, es defineixen dos tipus d’instal·lacions: les que necessiten l’autorització prèvia del Govern per poder-se realitzar i les que no necessiten autorització prèvia. S’hi determina l’obligació de declarar totes les instal·lacions objecte d’aquest Reglament i la possibilitat de les empreses subministradores de finançar les instal·lacions dels seus usuaris. S’hi regulen els subministraments temporals, els límits de propietat i, de manera general, les condicions de posada en funcionament i els controls de les instal·lacions (els detalls per a cada instal·lació es troben en la ITC que li correspon).

El capítol cinquè recull els deures i obligacions tant de les empreses subministradores i distribuïdores, com de l’usuari. En cas que una instal·lació incompleixi de manera greu la normativa, es determinen les accions a seguir, que poden fins i tot conduir a la paralització de la instal·lació de gas. També s’hi precisa el contingut de la factura i les fórmules que cal tenir en compte a l’hora de valorar un possible frau ocasionat per l’usuari.

Al capítol sisè es regulen les condicions mínimes exigibles per als comptadors de gas i de manera general les comprovacions, ja siguin revisions o inspeccions periòdiques, que s’han de fer a les instal·lacions.

Finalment, al capítol setè es detallen les accions a realitzar en cas d’accident i d’infracció al Reglament.

El Reglament es completa amb deu instruccions tècniques complementàries, de les quals sis regulen de manera més precisa, segons el tipus d’instal·lació, les condicions tècniques, les comprovacions, la posada en servei, el manteniment i les revisions i inspeccions periòdiques. Les instal·lacions previstes són les instal·lacions de distribució de combustibles gasosos mitjançant la canalització de concessió, les instal·lacions d’emmagatzematge de gasos liquats del petroli en dipòsits fixos, les instal·lacions d’emmagatzematge de gas natural liquat, les estacions de servei per a vehicles de gas, les instal·lacions d’envasos de gasos liquats del petroli per a ús propi i les instal·lacions de gasos liquats del petroli d’ús domèstic en caravanes i autocaravanes.

La instrucció tècnica 3 regula els centres d’emmagatzematge i distribució d’envasos de gas. S’hi concreten igualment quins requisits han de complir els punts de venda i les condicions per poder adquirir un envàs. La instrucció tècnica 8 tracta de les instal·lacions interiors i els locals que disposin d’aparells de gas, i la instrucció tècnica 9 estableix els requisits i coneixements mínims que ha de tenir un instal·lador de gas. Finalment, la ITC 10 recull les normes europees que han estat mencionades al llarg del Reglament.

Tot al llarg del Reglament se simplifiquen els requisits exigibles en les instal·lacions domèstiques alimentades per un únic envàs de butà, per bé que l’usuari ha de vetllar perquè la instal·lació compleixi certes condicions mínimes de seguretat. Per a aquest tipus d’instal·lacions, es preveu la possibilitat de canviar l’envàs buit per un de ple en punts de venda concrets de manera senzilla.

Pels motius exposats i a proposta del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del dia 28 de febrer del 2018,

Decreta

Article únic

S’aprova el Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús de gasos combustibles, que entrarà en vigor tres mesos després de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).

Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús de gasos combustibles

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Constitueix l’objecte d’aquest Reglament l’establiment de les prescripcions aplicables a les instal·lacions de gasos combustibles, en concret: