Carregant...
 

Llei 11/2005, del 13 de juny, d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos (Text refós per LesLleis.com)

 Avís


1. Aquest text ha estat derogat per la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal amb el règim transitori següent:

a) Les obligacions dels agents pagadors regulades a la Llei 11/2005, relatives als rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos realitzats fins al 31 de desembre del 2016, seguiran sent aplicables el 2017 en els terminis establerts reglamentàriament;
b) L’obligació de transferència del Principat d’Andorra als estats membres de la Unió Europea regulada a la disposició addicional primera de la Llei 11/2015, relativa als rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos realitzats fins al 31 de desembre del 2016, seguirà sent aplicable el 2017;
c) L’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia que regula el capítol cinquè de la Llei 11/2005 és aplicable a les sol·licituds referides a les conductes definides al seu article 12 anteriors a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.


2. El deure de secret establert a l’article 11 de la Llei 11/2005 es manté amb posterioritat a aquesta derogació normativa.



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de juny del 2005 ha aprovat la següent:

Llei 11/2005, del 13 de juny, d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos

Exposició de motius

El 21 de febrer del 2005 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en la forma de pagament d’interessos.

L’Acord estableix l’obligació de practicar una retenció en origen sobre els pagaments d’interessos efectuats per agents pagadors establerts al Principat d’Andorra a beneficiaris efectius, persones físiques residents en un dels estats membres de la Unió Europea. L’import derivat d’aquesta obligació es transfereix en un 75 per cent als països on resideixin els beneficiaris efectius. Queden fora de l’àmbit d’aplicació de l’Acord els rendiments derivats dels contractes de pensions i d’assegurances.

Paral·lelament a aquesta retenció, l’Acord estableix un intercanvi d’informacions, restringit a determinats supòsits, d’acord amb un procediment de sol·licitud prèvia i limitat només als rendiments subjectes i que es basin en comportaments constitutius d’un delicte de frau fiscal en l’àmbit de la fiscalitat dels rendiments de l’estalvi. El Codi penal aprovat pel Consell General també el 21 de febrer del 2005 estableix a l’article 248 “Frau fiscal en l’impost sobre les rendes de l’estalvi” la tipificació del delicte de frau en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi.

Per a permetre la correcta aplicació de l’Acord el Principat d’Andorra ha d’adoptar les mesures necessàries per tal de garantir l’execució de les tasques requerides perquè els agents pagadors l’apliquin i ha de preveure de forma expressa les disposicions relatives als procediments i a les sancions.

Així, la Llei regula les obligacions dels agents pagadors i estableix un mecanisme de gestió i control. A tal efecte, la Llei determina el deure de secret de totes les persones que coneguin informacions en el marc del control efectuat, respectant el secret professional i el secret bancari.
LesLleis.com

La Llei també preveu el procediment d’intercanvi d’informacions amb sol·licitud prèvia en els casos de frau en matèria de la fiscalitat dels rendiments de l’estalvi, i estableix un règim d’infraccions i sancions relatiu a l’incompliment de les obligacions dels agents pagadors.

La Llei es compon de vint articles distribuïts en sis capítols. El primer capítol estableix les disposicions generals de la Llei. El segon capítol recull les definicions que regulen l’àmbit d’aplicació de la retenció. El tercer capítol defineix la retenció i les obligacions dels agents pagadors en relació amb l’Acord i la Llei. El quart capítol estableix un mecanisme de gestió i control de la retenció. El cinquè capítol determina un procediment per l’intercanvi d’informacions amb sol·licitud prèvia. Finalment, el capítol sisè estableix el règim d’infraccions i sancions. També formen part de la Llei dues disposicions addicionals, dues disposicions transitòries i una disposició final.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.