Carregant...
 

Decret


Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant una llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;

Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final catorzena de la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, segons la qual s’encarrega al Govern que publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals que inclogui les modificacions introduïdes fins llavors en aquesta Llei;

Vist que, en compliment del que preveu la disposició final catorzena de la Llei 27/2017, es refon en aquest Decret legislatiu el contingut de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, en què s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei 26/2014, del 30 d’octubre, de patents, i de la Llei 27/2017 esmentada;

A proposta del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 30 de maig del 2018, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Article únic

S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 30 de maig del 2018

Antoni Martí Petit
Cap de Govern

Text refós de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals

Títol I. Àmbit d’aplicació i principis informadors

Article 1. Àmbit d’aplicació

Aquest Codi és aplicable a totes les relacions laborals que es desenvolupen al Principat. També és aplicable a les relacions laborals que s’inicien o es formalitzen entre empreses establertes al país i treballadors quan l’objecte del treball és a l’estranger, llevat que en el contracte les parts hagin convingut l’aplicació de la llei del país.
Article 2. Exclusions

1. Queden exclosos d’aquesta regulació:

a) El personal de l’Administració pública en la forma que ve definida al Codi de l’Administració quan, a l’empara d’una llei, la relació es regula per normes administratives o estatutàries.
b) El treball amistós quan es realitzi de forma esporàdica, sense retribució i, en tot cas, per una durada inferior a dos dies naturals.
c) Els treballs familiars excepte si es demostra la condició d’assalariats de les persones que els porten a terme.
Es consideren familiars, a aquests efectes, el cònjuge, els descendents, els ascendents i altres parents per consanguinitat o afinitat fins el segon grau inclòs.
Als efectes d’aquest Codi, té la consideració de cònjuge la persona unida per matrimoni o per situació legal de fet equivalent.
En tot cas, als treballs familiars realitzats per menors els són aplicables els articles 21, 22 i 24.
d) El treball gratuït al servei de la comunitat, anomenat de voluntariat social, i els treballs de bon veïnatge.
e) L’activitat que es limiti al sol fet d’exercir el càrrec de membre del Consell d’administració o dels òrgans directius d’una persona jurídica, realitzant únicament tasques inherents al càrrec, llevat que expressament s’indiqui el contrari.
f) El treball dels pastors i els contractes de parceria.


2. Es consideren relacions laborals de caràcter especial, regulades per aquest Codi amb caràcter no imperatiu i subsidiari en allò que no estigui expressament pactat:

a) Les dels penats en les institucions penitenciàries.
b) Les dels artistes en espectacles públics.
c) Les dels treballadors discapacitats, si treballen com a usuaris d’algun dels programes d’inserció laboral que es desenvolupin en el marc de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, de data 17 d’octubre del 2002.
d) Les dels esportistes professionals.
e) Les dels usuaris del Programa d’inserció sociolaboral del Govern, mentre estiguin donats d’alta com a assalariats del Programa.
f) Qualsevol altre treball que sigui declarat expressament com a relació laboral de caràcter especial per una llei.

Article 3. Jerarquia normativa

Els drets i les obligacions derivats de la relació laboral es regulen per:

a) Les disposicions contingudes a la Constitució.
b) Els tractats i acords internacionals vigents al Principat.
c) Les disposicions legals.
d) Els convenis col·lectius en els àmbits que determina l’ordenament jurídic.
e) Les disposicions reglamentàries.
f) En matèria de seguretat i salut en el treball, a manca de regulació expressa, tenen caràcter supletori les disposicions dels convenis aprovats per l’Organització Internacional del Treball (OIT).
g) La voluntat de les parts segons el contracte de treball, sempre que el seu objecte sigui lícit i no estableixi, en perjudici de la persona treballadora, condicions menys favorables o contràries a les disposicions legals o reglamentàries o als convenis col·lectius.
h) Els usos i costums professionals, que només són aplicables en defecte de disposicions legals, reglamentàries, convencionals o contractuals. Els costums i usos professionals requereixen sempre l’aportació de prova.


2. Els conflictes que es puguin originar en aplicació de dues o més normes laborals, estatals o convencionals, es resolen mitjançant l’aplicació de la disposició més beneficiosa per al treballador apreciada en el seu conjunt, i en còmput anyal, respecte als conceptes que siguin quantificables.
Article 4. Principis generals

Tant l’empresari com el treballador han d’obrar de bona fe en l’execució del contracte i evitar qualsevol abús de dret, conducta antisocial o discriminació per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, així com d’afiliació, o no-afiliació, a un sindicat. Són nul·les les clàusules que constitueixin un acte de discriminació i qualsevol de les parts, individualment o de manera col·lectiva, en pot demanar la declaració de nul·litat als tribunals.

Els manaments del Codi són imperatius i, llevat d’indicació contrària, constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris. En cas de dubte, la interpretació i l’aplicació s’ha de fer d’acord amb el principi in dubio pro operario.

Títol II. Contracte de treball

Capítol primer. Disposicions generals

Article 5. Definició

Es considera contracte de treball el contracte pel qual una persona es compromet, verbalment o per escrit, a prestar personalment un treball per compte d’una altra persona, dins el seu àmbit d’organització i direcció, mitjançant una remuneració de qualsevol naturalesa, anomenada salari.
Article 6. Classes de contractes segons la durada

El contracte de treball pot establir-se:

a) per temps indefinit o indeterminat
b) per un termini cert o determinat
c) per a una obra o un servei concret
d) per temporada
e) mitjançant contractes fixos discontinus.




Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.