Llei 3/2009, del 7 de setembre, d’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 7 de setembre del 2009 ha aprovat la següent:

llei 3/2009, del 7 de setembre, d’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia

Exposició de motius

L’evolució de la crisi financera i econòmica internacional i la reunió del G20 el 2 d’abril del 2009 a Londres han assenyalat una clara voluntat de la comunitat internacional adreçada a avançar en la transparència de l’activitat financera. Aquesta voluntat comporta una correlativa pressió sobre els països que no disposin de normes i procediments adreçats a fer possible i facilitar l’intercanvi d’informacions tributàries i fiscals amb sol·licitud prèvia.
En aquest escenari internacional el Consell General assumeix, amb l’aprovació de la present Llei, la “Declaració del Principat d’Andorra”, que l’aleshores cap de Govern Albert Pintat Santolària va signar a París en data 10 de març del 2009. Declaració que suposava un ferm compromís d’establir ràpidament acords d’intercanvi d’informació en matèria fiscal que permetin l’intercanvi, amb sol·licitud prèvia de les autoritats dels Estats concernits, recollint els principis del model OCDE d’acords d’intercanvi d’informació.

La Declaració del Principat d’Andorra del 10 de març del 2009, que va permetre que l’OCDE deixés constància oficial, el mes d’abril del 2009, que Andorra s’havia compromès a fer evolucionar el seu marc legal, deia així:

“... el Principat d’Andorra és conscient que la seva legislació ha de ser prèviament reformada amb la finalitat d’aixecar el secret bancari en casos d’intercanvi d’informacions en el marc d’acords bilaterals d’intercanvi d’informacions fiscals convinguts amb els seus interlocutors.

Està disposat a agafar aquesta via i a fer aprovar pel Govern un projecte de llei en aquest sentit abans del primer de setembre del 2009, en vistes a una adopció pel Parlament andorrà, el més tard el 15 de novembre del 2009. El Principat d’Andorra proposarà aleshores als seus interlocutors, i en primer lloc a França, la signatura en aquella mateixa data d’un acord bilateral d’intercanvi d’informacions fiscals.

El Principat d’Andorra proposa, d’altra banda, a França negociar el més ràpidament possible i concloure, quan les condicions es donin, un conveni fiscal que elimini la doble imposició. Aquest conveni substituirà, quan arribi el moment, l’acord d’intercanvi d’informacions conclòs segons les modalitats més amunt esmentades.”.

L’evolució dels treballs de l’OCDE i del conjunt de la comunitat internacional en el període abril-juliol 2009 i la preparació de la nova reunió del G20 que se celebrarà als Estats Units d’Amèrica el 24 de setembre del 2009 aconsellen avançar ràpidament en l’acompliment dels compromisos establerts a París el 10 de març del 2009.

Amb aquesta voluntat el Consell General aprova la present Llei destinada a una modificació parcial de la normativa que protegeix el secret professional i, en conseqüència, el secret bancari.

La Llei estableix així una nova modulació del secret bancari que, tal i com ja té declarat el Tribunal Constitucional en el seu Aute de 13 de juliol del 2001, “... no és ni molt menys absolut a Andorra, ni únicament pot ser aixecat per l’article 145 del Codi penal.”.

Cal recordar que la Llei 11/2005, de 13 de juny, d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments d’estalvi en forma de pagament d’interessos, ja té establert unes formes d’intercanvi d’informació, amb la possibilitat d’optar per mesures de retenció sobre rendiments, com alternativa a aquestes formes d’intercanvi d’informació.

Alhora, la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, ja va introduir en la legislació andorrana -mitjançant les disposicions finals primera i segona- el reconeixement de l’intercanvi d’informació en matèria tributària.

D’altra banda la Llei estableix clarament una exoneració de responsabilitat, judicial i extrajudicial, dels dirigents i apoderats de les entitats bancàries i financeres que trametin informació dels seus clients amb sol·licitud prèvia de l’autoritat financera andorrana en el marc dels convenis d’intercanvi d’informació.

De fet en aquesta Llei s’està recollint i precisant diverses disposicions que ja existien en l’ordenament jurídic andorrà.

Tal era el cas de l’exoneració de cap mena de responsabilitat judicial que ja apareixia en l’article 4 de la Llei del règim disciplinari del sistema financer, després de la modificació establerta en la Llei 14/2003 del 23 d’octubre.

I també cal tenir present, com a antecedent legislatiu, el redactat inicial de l’article 50 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, que exonerava els subjectes obligats i el seu personal de qualsevol responsabilitat, de tot tipus, per causa de violació de les normes del secret i confidencialitat tant de caràcter general com de caràcter contractual.

Amb la present Llei es tracta ara d’adoptar els principis per a l’intercanvi d’informació en matèria tributària continguts al model de conveni fiscal redactat per l’OCDE. La Llei recull com a principis inspiradors els que estableix l’article 26 d’aquell model de conveni, en el seu text del 17 de juliol del 2008.

Aquest article estableix les modalitats dels intercanvis d’informació entre els estats contractants, amb unes regles estrictes de confidencialitat i secret.

Comporta que, abans de la seva aplicació, l’estat que no ho hagi fet encara ha de modificar la seva legislació o les seves pràctiques administratives que representen un obstacle per a una correcta aplicació dels principis establerts.

La Llei també té present la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que s’ha pronunciat reiteradament sobre la invalidesa de les proves obtingudes en procediments administratius tributaris si són emprades amb la finalitat de perseguir penalment al contribuent requerit.

Aquest és el sentit de diverses disposicions de la Llei. Així, l’apartat d) de l’article 5 estableix una limitació a l’intercanvi d’informació que es volgués obtenir per mitjà de la petició d’una informació que l’Estat requeridor no pogués obtenir en virtut de la seva pròpia legislació en base a l’aplicació de la seva legislació tributària.

D’igual manera el darrer paràgraf de l’article 8 assenyala clarament que el procediment establert, que és administratiu, no suposa cap menyscabament ni exclusió de les garanties del procediment penal andorrà, que es mantenen a tots els efectes.

Formalment aquesta Llei s’estructura en deu articles, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.

Es tracta d’un text que recull en el seu articulat l’evolució dels estàndards internacionals en matèria de cooperació internacional en la transparència de l’activitat financera i la cooperació en l’àmbit de la lluita contra l’evasió fiscal.

La finalitat de la Llei és també que Andorra pugui estar en situació, el 24 de setembre del 2009, de presentar a l’OCDE i a la comunitat internacional una clara i concreta evolució en l’assumpció dels seus compromisos de fer possible una cooperació en l’intercanvi d’informació fiscal amb sol·licitud prèvia, així com que el Govern, abans d’aquesta data, estigui en situació de signar en nom d’Andorra acords d’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia amb un mínim de 12 jurisdiccions, sempre que els terminis de negociació ho permetin, com a primer pas per a la signatura dels corresponents convenis per eliminar les dobles imposicions i sortir de la llista fosca de l’OCDE i de les llistes de paradisos fiscals dels nostres veïns.
Aquesta Llei confirma així, tal i com es diu en el darrer paràgraf de la Declaració del 10 de març del 2009, que “el Principat d’Andorra desitja continuar amb l’OCDE i els Estats membres, una relació basada en el respecte i la confiança mútua, que li permeti una adaptació progressiva de la seva legislació als estàndards internacionals més exigents.”.

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

Aquesta Llei regula els principis generals d’aplicació en el marc de l’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia entre el Principat d’Andorra i els Estats amb els quals es conclou ja sigui un acord d’intercanvi d’informació, a nivell administratiu, en matèria fiscal o bé un conveni per eliminar les dobles imposicions, amb clàusules d’intercanvi d’informació. La Llei segueix els principis de transparència i intercanvi d’informació desenvolupats per l’Organització de Cooperació i de Desenvolupament Econòmics (OCDE) i, en particular, els que estableix l’article 26 del Model OCDE de conveni relatiu a la tributació de la renda i el capital, en el seu text del 17 de juliol del 2008.