Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral. (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de setembre del 2014 ha aprovat la següent:

llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral

Exposició de motius

L’article 26 de la Constitució reconeix el dret dels andorrans a crear lliurement partits polítics i, alhora, estableix els trets fonamentals del seu règim jurídic: el seu funcionament i la seva organització han d’ésser democràtics; les seves actuacions, conformes a la llei; i la suspensió de les seves activitats i la seva dissolució hauran de ser efectuades pels òrgans judicials.

La Llei qualificada d’associacions, per la seva banda, disposa que, mentre que no s’adopti una legislació específica sobre partits polítics, aquests seran regits per aquella Llei, encara que amb algunes especificitats, degudes a les característiques també especials que concorren en aquestes organitzacions i que deriven directament de la Constitució.

Fins ara, doncs, els partits polítics s’han regit en gran part per la normativa general aplicable a les associacions. Ha arribat el moment, després de l’experiència acumulada, de regular de manera específica i amb caràcter general aquestes organitzacions, bàsiques per al funcionament del sistema de govern democràtic i representatiu que estableix la Constitució.

La Llei, en primer lloc, concreta el règim de creació, organització i funcionament dels partits polítics a partir de les previsions generals que conté la Constitució. Així, d’una banda s’estableix la llibertat de creació de partits polítics pels nacionals andorrans que siguin majors d’edat i estiguin en plena possessió dels seus drets civils i polítics i, d’una altra, la llibertat d’afiliació, que s’estén a tots els andorrans i els estrangers residents legalment a Andorra, majors d’edat i amb plena capacitat d’obrar, i que comprèn tant el dret de formar part d’un partit com el de no ser obligat a afiliar-s’hi o a romandre-hi.

La Llei estableix també el procediment de constitució d’un partit, d’acord amb el dret constitucional de crear-los, regulant a aquest efecte els diversos elements, substantius, formals i procedimentals, que són necessaris a aquest efecte. S’inclou a més, la regulació dels supòsits de dissolució i de suspensió dels partits polítics. De transcendència especial és el registre de partits polítics, que té caràcter constitutiu. Els partits, en efecte, adquireixen personalitat jurídica mitjançant la seva inscripció en el Registre, i la Llei regula de manera precisa i detallada les causes que poden justificar la denegació de la seva inscripció i el procediment que s’ha de seguir en cada cas, amb totes les garanties perquè es compleixin els criteris que determina la Constitució. L’última paraula, en relació a la inscripció d’un partit en el Registre, correspon a l’autoritat judicial.

En relació amb l’organització i el funcionament dels partits polítics, la Llei estableix les regles mínimes per assegurar el compliment d’allò que exigeix la Constitució en la matèria: que s’organitzin i funcionin de manera democràtica i que actuïn d’acord amb la llei. Entre altres mecanismes, la Llei fixa l’obligatorietat de prendre les decisions per majoria, així com d’establir procediments de control democràtic dels òrgans directius, de promoció de la paritat de gènere i de participació dels membres dels partits en la designació dels candidats electorals.

En aquest sentit, es regulen també els drets i els deures dels membres, amb les garanties corresponents. La suspensió i la dissolució dels partits, d’altra banda, no pot tenir lloc sinó per decisió judicial, tal i com estableix la Constitució. Així, la Llei concreta les causes que poden conduir a la suspensió d’activitats i a la dissolució forçosa dels partits, la competència jurisdiccional per portar a terme aquestes actuacions i els efectes que comporta.

En la regulació general dels partits polítics sembla oportú incloure també la del seu finançament. D’aquesta manera, la Llei aborda els règims de finançament dels partits i de les candidatures electorals, que es troben estretament vinculats, des d’una perspectiva general i amb un enfocament integrat, partint del principi de transparència i seguint les recomanacions que ha realitzat en aquesta matèria el Consell d’Europa, a través del seu Comitè de Ministres.

La Llei distingeix entre les fonts de finançament privat i públic. Entre les primeres, s’hi regulen les quotes, les donacions, els crèdits, els rendiments i les herències i llegats.
Totes elles es regulen de manera precisa, per assegurar la transparència en el finançament privat dels partits i la seva independència respecte de qui aporta fons pel seu funcionament i les seves activitats. S’estableixen així limitacions i controls detallats, que culminen en el Tribunal de Comptes.

En relació al finançament públic, la Llei preveu que els partits i les candidatures només puguin rebre fons públics per una doble via: d’una banda, la subvenció de representació, amb vocació de ser destinada al funcionament ordinari i, de l’altra, la subvenció per sufragar les despeses electorals. La part de la Llei dedicada al finançament dels partits conté una regulació extensa i precisa dels controls als que se sotmet les seves finances. D’una banda, s’estableix un règim comptable rigorós, que ha de permetre conèixer fidelment la realitat. D’una altra, es preveu un conjunt de controls, interns i externs, que han de permetre vigilar que es compleixen les disposicions legals en la matèria.

I endemés, s’estableix un règim d’infraccions i sancions que ha de permetre castigar i corregir les vulneracions que eventualment es puguin produir. A la vegada es modifiquen algunes disposicions del Codi penal.

En el sistema de control que estableix la Llei hi juga un paper essencial el Tribunal de Comptes, que es reforça notablement i, en conseqüència, per adequar-lo a les seves noves funcions, es modifica la seva Llei reguladora. D’aquesta forma es reforça les competències del Tribunal de Comptes pel que fa a la fiscalització de l’activitat econòmica financera dels partits polítics, les coalicions i de les candidatures electorals.

Per últim, es deroga la Llei qualificada de finançament electoral, que passa a integrar-se amb modificacions en el capítol cinquè de la Llei, amb l’objectiu de regular i harmonitzar en un únic text la regulació dels partits polítics, el finançament d’aquests i el finançament electoral.

Capítol primer. Creació de partits polítics

Article 1. Concepte i finalitat dels partits polítics

Els partits polítics són associacions voluntàries de ciutadans dotades de personalitat jurídica, la finalitat de les quals és contribuir al legítim funcionament del règim democràtic constitucional amb la finalitat d’aconseguir el bé comú servint a l’interès nacional.

Els partits polítics són instruments necessaris de la política nacional, de tal manera que no es podrà limitar la seva activitat excepte en els casos i mitjançant els procediments previstos en la present Llei.

Els partits polítics nomenaran candidats als càrrecs públics electius, podent presentar candidatures de ciutadans no afiliats sempre que aquesta possibilitat estigui admesa en els seus estatuts.

Article 2. Llibertat de creació

1. Els andorrans tenen dret a la lliure creació de partits polítics, d’acord amb la Constitució. Aquest dret s’exercirà en els termes que preveu aquesta Llei qualificada.

2. Poden constituir-se com a promotors de partits polítics les persones físiques de nacionalitat andorrana que siguin majors d’edat i que estiguin en plena possessió dels seus drets civils i polítics.

3. Els partits polítics poden formar unions i federacions.

4. Els partits polítics poden crear seccions juvenils. Els membres o militants d’aquestes seccions juvenils han de tenir almenys 16 anys d’edat.

5. Els partits polítics poden federar-se o associar-se a partits i unions de partits de caràcter internacional.

Article 3. Llibertat d’afiliació

1. Els andorrans i els estrangers legalment residents a Andorra tenen dret a afiliar-se als partits polítics.

2. Per afiliar-se a un partit polític cal ser major d’edat i disposar de plena capacitat d’obrar.

Per afiliar-se a una secció juvenil d’un partit cal tenir almenys 16 anys d’edat.

3. L’afiliació i la permanència en un partit polític és voluntària. Ningú pot ser obligat a afiliar-se o a romandre afiliat a un partit polític.

4. No poden estar afiliats a partits polítics ni els batlles ni els magistrats ni els membres del Ministeri Fiscal. Els qui, estant afiliats a un partit polític ingressin a les institucions indicades, cessaran de ple dret en la seva condició d’afiliats i en els seus drets i obligacions com a tals.

Article 4. Constitució

Per constituir un partit polític cal l’acord de tres o més persones que compleixin els requisits de l’article 2.2, que manifestin en una acta fundacional la seva voluntat de constituir-lo, presentin uns estatuts provisionals i l’inscriguin en el Registre de partits polítics.

Article 5. Denominació

La denominació d’un partit polític no pot:

Article 6. Acta fundacional

1. L’acta fundacional ha de contenir:



2. L’acta fundacional s’ha d’elevar a escriptura pública davant Notari autoritzat a Andorra.