Carregant...
 

Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 2 d’abril del 2015 ha aprovat la següent:

llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries

Índex
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
Article 2. Definicions
Article 3. Objectius de la reestructuració i la resolució
Article 4. Principis de la reestructuració i la resolució
Article 5. Valoració
Capítol segon. Reestructuració
Article 6. Condicions per a la reestructuració
Article 7. Mesures de reestructuració
Article 8. Sol·licitud d’informació
Capítol tercer. Resolució
Secció primera. Supòsits de resolució
Article 9. Condicions per a la resolució
Article 10. Concepte d’entitat inviable
Secció segona. Procediment de resolució
Article 11. Obertura del procés de resolució
Article 12. Substitució de l’òrgan d’administració com a mesura de resolució
Article 13. Contingut de l’acte d’obertura del procés de resolució
Article 14. Notificació i publicació de l’acte d’obertura del procés de resolució
Secció tercera. Instruments de resolució
Article 15. Instruments de resolució
Secció quarta. Venda del negoci
Article 16. Venda del negoci
Secció cinquena. Entitat pont i societat de gestió d’actius
Article 17. Creació d’una entitat pont
Article 18. Segregació d’actius o passius o altres drets o obligacions
Article 19. Règim de la transmissió d’instruments de capital i altres elements a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius
Article 20. Devolució o transmissió dels elements de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius
Article 21. Durada i pèrdua de la condició d’entitat pont
Secció sisena. Operacions de recapitalització
Article 22. Operacions de recapitalització amb utilització dels mecanismes de finançament de l’AREB
Article 23. Accions ordinàries
Article 24. Instruments convertibles en accions ordinàries
Capítol quart. Amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització interna
Secció primera. Disposicions generals
Article 25. Amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització interna
Article 26. Avaluació dels actius i passius
Article 27. Efectes de l’amortització i conversió dels instruments de capital i la recapitalització interna
Secció segona. Amortització i conversió d’instruments de capital
Article 28. Amortització i conversió d’instruments de capital
Article 29. Regles per a l’amortització o conversió dels instruments de capital
Secció tercera. Recapitalització interna
Article 30. Recapitalització interna
Secció quarta. Passius admissibles per a la recapitalització interna
Article 31.Passius admissibles per a la recapitalització interna
Article 32. Passius exclosos obligatòriament de la recapitalització interna
Article 33. Passius susceptibles d’exclusió de la recapitalització interna per decisió de l’AREB
Article 34. Reconeixement contractual de la recapitalització interna
Secció cinquena. Aplicació de l’instrument de recapitalització interna
Article 35. Tractament dels accionistes
Article 36. Seqüència d’amortització i conversió
Article 37. Pla de reorganització d’activitats
Secció sisena. Altres contribucions a la recapitalització interna
Article 38. Condicions per a la contribució del FAREB
Article 39. Fonts alternatives de finançament
Capítol cinquè. AREB
Secció primera. Naturalesa i règim jurídic
Article 40. AREB
Article 41. Mecanismes de finançament i dotació pressupostària
Article 42. Consell d’Administració de l’AREB
Article 43. President de l’AREB
Article 44. Control parlamentari, financer i comptable
Article 45. Cooperació i coordinació amb altres autoritats competents nacionals
Article 46. Cooperació i coordinació amb altres autoritats competents internacionals
Article 47. Deure de secret
Article 48. Distorsió de la competència
Article 49. Adopció de recomanacions internacionals
Secció segona. Facultats de l’AREB
Article 50. Facultats de l’AREB
Article 51. Facultats mercantils
Article 52. Facultats administratives generals
Article 53. Caràcter executiu de les mesures
Article 54. Altres condicions aplicables
Article 55. Condicions aplicables a les operacions financeres i acords de compensació contractual
Article 56. Mesures d’urgència
Article 57. Publicitat
Article 58. Facultats de suspensió de contractes i garanties
Capítol sisè. FAREB
Article 59. FAREB
Article 60. Finançament
Capítol setè. Règim processal
Article 61. Recurs contra les decisions i els acords de l’AREB adoptats d’acord amb l’article 50
Article 62. Especialitats del recurs contra les decisions i els actes administratius dictats en el marc de processos de resolució
Article 63. Impossibilitat d’execució de sentències dictades en els recursos administratius als quals es refereix l’article 61 d’aquesta Llei
Capítol vuitè. Règim sancionador
Secció primera. Disposicions generals
Article 64. Subjectes infractors
Article 65. Competència per a la instrucció i resolució d’expedients
Article 66. Prescripció d’infraccions i sancions
Secció segona. Infraccions
Article 67. Classes d’infraccions
Article 68. Infraccions molt greus
Article 69. Infraccions greus
Article 70. Infraccions lleus
Secció tercera. Sancions
Article 71. Sancions
Article 72. Sancions per la comissió d’infraccions molt greus
Article 73. Sancions per la comissió d’infraccions greus
Article 74. Sancions per la comissió d’infraccions lleus
Article 75. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions molt greus
Article 76. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions greus
Article 77. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions lleus
Article 78. Criteris per a la determinació de sancions
Article 79. Responsabilitat dels càrrecs d’administració o direcció
Article 80. Nomenament temporal de membres de l’òrgan d’administració
Secció quarta. Normes de procediment
Article 81. Procediment sancionador
Article 82. Executivitat de les sancions i impugnació en via administrativa
Disposició addicional primera. Dotació inicial del FAREB
Disposició addicional segona. Efectes dels processos de reestructuració i de resolució sobre la continuïtat de les activitats de Banca Privada d’Andorra, SA
Disposició addicional tercera. Pressupost de l’AREB
Disposició addicional quarta. Règim de responsabilitat
Disposició addicional cinquena. Règim de la liquidació d’entitats bancàries
Disposició addicional sisena. Honoraris notarials
Disposició addicional setena. Reconeixement dels drets dels treballadors
Disposició addicional vuitena. Aprovació d’un crèdit extraordinari destinat al finançament d’empreses i negocis
Disposició transitòria primera. Funcions de l’INAF fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei
Disposició transitòria segona. Constitució inicial del Consell d’Administració de l’AREB
Disposició transitòria tercera. Mesures adoptades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei en relació amb el procediment d’intervenció de Banca Privada d’Andorra, SA
Disposició transitòria quarta. Procediments d’arranjament judicial o fallida declarats a l’entrada en vigor d’aquesta Llei
Disposició transitòria cinquena. Facultats de suspensió de contractes relatius a dipòsits
Disposició final primera. Modificació de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015
Disposició final segona. Modificació de la Llei 1/2011, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries
Disposició final tercera. Modificació del Decret, del 4 d’octubre de 1969, sobre els procediments d’arranjament judicial i fallida
Disposició final quarta. Modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats
Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques
Disposició final sisena. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
Disposició final setena. Modificació de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries
Disposició final vuitena. Facultat de desenvolupament
Disposició final novena. Entrada en vigor

Exposició de motius

I

Mitjançant l’Acord monetari entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, del 30 de juny del 2011, el Principat d’Andorra es va comprometre a adaptar la seva legislació interna a la regulació de la Unió Europea, entre altres matèries, pel que fa a la seva legislació financera i bancària. Aquesta necessària adaptació deriva, bàsicament, de tres circumstàncies: l’euro n’és la moneda de curs legal, té dret a encunyar-ne i el sector bancari andorrà opera en estreta relació amb el de la zona euro.

Com a conseqüència dels compromisos internacionals assumits per Andorra mitjançant l’Acord monetari esmentat, s’ha de reformar l’ordenament jurídic andorrà per introduir-hi el que disposa la Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de maig del 2014, per la qual s’estableix un marc per a la reestructuració i la resolució d’entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió, i per la qual es modifiquen la Directiva 82/891/CEE del Consell, i les directives 2001/24/CE, 2002/47/CE, 2004/25/CE, 2005/56/CE, 2007/36/CE, 2011/35/UE, 2012/30/UE i 2013/36/UE, i els Reglaments (UE) núm. 1093/2010 i (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell.

Tot i que el termini per portar a terme aquesta reforma encara no s’ha esgotat, hi ha motius importants per avançar-ne la transposició parcial. Recentment han tingut lloc greus esdeveniments que podrien posar en perill l’estabilitat financera del Principat. La profunda crisi financera que, en l’últim lustre, ha colpejat els països occidentals, incloent-hi també els de la Unió Europea, ha posat de manifest que el sistema financer es troba estretament interconnectat, de tal manera que la crisi d’una entitat financera amb cert pes pot contagiar-se ràpidament i perillosament a altres entitats, al sistema en el seu conjunt i, per descomptat, a tota l’economia. Es tracta del que s’ha estat denominant risc sistèmic. Les experiències recents en el nostre entorn han posat en evidència la necessitat de disposar d’eines en l’àmbit administratiu més adaptades, en complement a l’establert en l’àmbit judicial.

El Principat d’Andorra no és immune a aquest risc. La situació viscuda exigeix adoptar, amb caràcter urgent, mesures fermes i alhora flexibles que evitin el risc que la crisi patida per una entitat bancària impacti en la resta d’entitats i en tota l’economia andorrana. Precisament la Directiva 2014/59/UE estableix una arquitectura legal que l’experiència europea mostra que és eficaç per aturar un possible contagi. Les previsions de la Directiva esmentada han inspirat la redacció d’aquesta Llei de mesures urgents, sense perjudici que en un moment posterior es dictin les disposicions legals o reglamentàries que siguin necessàries per complir els compromisos internacionals adquirits pel Principat d’Andorra en virtut de l’Acord monetari subscrit amb la Unió Europea.

Igual que la Directiva 2014/59/UE, el sistema dissenyat per aquesta Llei es basa en quatre grans pilars. El primer són els seus objectius i principis; el segon, els processos establerts; el tercer, les autoritats encarregades d’administrar aquests processos; i, l’últim, els instruments legals que es poden utilitzar en cadascun dels processos.

El primer pilar l’integren objectius i principis, perquè informen tota la Llei (sense perjudici de la seva aplicació en funció de les circumstàncies del cas concret i de les especificitats legals que s’estableixin). D’entre els objectius en destaquen tres: en primer lloc, assegurar, quan correspongui, la continuïtat de les activitats la interrupció de les quals podria pertorbar el bon funcionament de l’activitat econòmica; en segon lloc, protegir els dipositants els fons dels quals estan garantits pel sistema de garantia de dipòsits; i, en tercer lloc però amb caràcter essencial, assegurar una utilització òptima dels recursos públics que s’hagin pogut utilitzar per preservar l’estabilitat i el funcionament del sistema bancari; en altres paraules, l’impacte en les arques públiques ha de ser el mínim possible. D’entre els principis, destaca el referent al fet que els accionistes de l’entitat són els primers que han de suportar les pèrdues.

El segon pilar del sistema dissenyat per aquesta Llei el constitueixen dos processos singulars, de caràcter administratiu, que permeten a les autoritats administratives dotar-se de potestats necessàries per assegurar l’estabilitat financera. Es tracta de la reestructuració i la resolució. Aquests processos no s’han de confondre amb els tradicionals procediments de cessació de pagaments i fallida, ni necessàriament han de desembocar en la liquidació de l’entitat bancària. En efecte, l’experiència comparada ha demostrat que, en termes generals, la legislació tradicional en matèria d’insolvència no s’acomoda bé a les peculiaritats que envolten les entitats bancàries amb risc sistèmic.

Les noves competències que estableix aquesta Llei han de permetre a les autoritats mantenir un accés ininterromput als dipòsits i a les operacions de pagament, així com vendre parts viables d’una entitat, quan sigui procedent, i assignar pèrdues de manera justa i previsible. D’acord amb els principis de la Directiva 2014/59/UE, un mecanisme de resolució eficaç ha de reduir al mínim la possibilitat que els costos de resolució d’una entitat inviable siguin assumits pels contribuents. També ha de procurar que les entitats d’envergadura sistèmica siguin objecte de resolució sense posar en perill l’estabilitat financera. Entre d’altres, l’instrument de recapitalització interna (bail-in) persegueix aquest objectiu fent que es repercuteixin les pèrdues segons l’ordre de prelació previst en aquesta Llei.

El tercer pilar consisteix que gran part de l’administració del sistema dissenyat per la Llei s’atribueix a una Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) com a autoritat competent en matèria de resolució. També, amb la finalitat de finançar, en la mesura que calgui, les mesures acordades en aplicació d’aquesta Llei, es crea, segons el que preveu la Directiva 2014/59/UE, el Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB), entitat sense personalitat jurídica que serà gestionada per l’AREB.

El quart i últim pilar són els instruments que les autoritats competents poden acordar i utilitzar en cas de reestructuració o resolució, i sempre tenint en compte les circumstàncies del cas concret.

Aquesta Llei preveu un ampli ventall de mesures, de les quals convé aquí esmentar-ne dos: d’una banda, l’amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització; i, de l’altra, la transmissió d’accions, instruments de capital, drets, actius o passius a una entitat pont. Pel que fa referència a la primera d’aquestes mesures, la Llei, seguint la Directiva 2014/59/UE, ha incidit en particular a determinar quins passius són admissibles per a la recapitalització interna, quins en queden exclosos necessàriament i quins, tot i ser admissibles, en poden ser exclosos atenent la concurrència de certes circumstàncies. Pel que fa referència a l’entitat pont, s’ha estimat oportú cristal·litzar específicament l’objectiu legal general, i per tant aplicable en tots els casos, de minimitzar o neutralitzar l’impacte de la resolució en els recursos públics. Per aquesta raó, quan hi hagi ingressos derivats de l’entitat pont, aquests ingressos correspondran en primer lloc a la recuperació de totes les despeses en què hagi incorregut l’AREB.

Finalment, tenint en compte la situació especial en què es troba en aquests moments el Principat d’Andorra i la necessitat de salvaguardar els interessos generals d’estabilitat financera i de bon funcionament de l’economia andorrana per tal de preservar el benestar general, la Llei preveu una dotació inicial i extraordinària del FAREB de trenta milions d’euros que realitzaran les entitats bancàries andorranes i l’obertura d’un programa de finançament de fins a cent milions d’euros destinat al finançament d’empreses i negocis.

II

Aquesta Llei s’estructura en vuit capítols, a més d’una sèrie de disposicions addicionals, transitòries i finals.

El capítol primer conté les denominades disposicions generals. Aquest capítol, a més d’identificar l’objecte de la Llei (dotar el Principat d’Andorra dels instruments adequats per fer front de manera eficaç als problemes de solidesa o al perill d’inviabilitat de les entitats bancàries), estableix els objectius i principis legals.

El capítol segon regula el procés de reestructuració, pensat per a les entitats que, sent viables, es troben immerses en dificultats.

El capítol tercer s’ocupa del procés de resolució, que serà procedent quan es compleixin certs requisits que permetin estimar que l’entitat és o resultarà inviable. Entre aquests requisits hi ha el de la concurrència d’un interès públic per aconseguir els objectius de la Llei.

El capítol quart detalla, de manera minuciosa, l’amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització.

El capítol cinquè està dedicat a l’AREB. L’extensió d’aquest capítol s’explica, d’una banda, per la novetat de la figura i, de l’altra, pel paper rellevant que, com ja s’ha indicat, ha de complir en l’aplicació d’aquesta Llei, cosa que explica les importants facultats que se li confereixen.

El capítol sisè estableix la regulació del FAREB.

El capítol setè desenvolupa certes qüestions d’índole processal.

El capítol vuitè estableix el règim sancionador.

La Llei es tanca amb les disposicions addicionals, transitòries i finals.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
1. Aquesta Llei té per objecte regular els processos de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, establir els mecanismes que redueixin el risc que es produeixi un supòsit de resolució, així com crear el règim jurídic de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries i del Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries, amb la finalitat de protegir la confiança, la credibilitat i l’estabilitat del sistema financer.

2. Aquesta Llei és aplicable a les entitats següents:

a) Entitats bancàries autoritzades a operar al Principat d’Andorra.

b) Les sucursals de les entitats bancàries previstes en la lletra anterior, autoritzades a operar en un altre país, sense perjudici dels instruments de cooperació que, si escau, siguin convenients o necessaris per compartir informació.

3. L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries, en aplicar els instruments o exigir les obligacions i els requisits previstos en aquesta Llei, han de tenir en compte, quan correspongui, les circumstàncies singulars de cada entitat derivades, entre d’altres, de la seva estructura, naturalesa i perfil d’activitat.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.