Carregant...
 

Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 d’abril del 2017 ha aprovat la següent:

Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments

Exposició de motius

El Cos de Bombers, també denominat des de l’any 2000 Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, va ser creat l’any 1961 per un acord del Consell General, que en nomenava un cap amb l’encàrrec de constituir un cos dedicat a l’extinció dels incendis, i el va dotar del material necessari a aquest efecte. Aquell mateix any s’hi van incorporar sis efectius de bombers i es van adquirir un camió autobomba i una ambulància, atès que des d’un inici el Cos de Bombers va assumir no només la tasca principal per a la qual havia estat creat, sinó també les funcions de rescat de persones ferides i de transport sanitari.

Tanmateix, no va ser fins al 31 de setembre de 1980 que el Consell General va aprovar un primer reglament d’organització del Cos de Bombers, en virtut del qual es regulaven succintament la missió del Cos, les obligacions, el règim disciplinari, les condicions de treball dels seus membres i la provisió dels llocs de treball, entre d’altres. Posteriorment, el 28 de març de 1990, aquesta norma jurídica fou adaptada mínimament a l’estructura sorgida de la reforma de les institucions, mitjançant l’aprovació, pel Govern, d’uns estatuts i un reglament de servei interior del Cos de Bombers.

Deu anys després, amb l’aprovació de la Llei de la funció pública, el 15 de desembre del 2000, es reconeix el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments com a cos especial ja existent, i s’hi disposa que les condicions de treball dels funcionaris integrats en els cossos especials es regulen per aquesta Llei i les normes que la desenvolupen, i per les particularitats que estableixi la normativa específica corresponent.

Malgrat que la Llei de la funció pública només exigeix la regulació per la via legal dels cossos especials que es puguin crear al marge dels que reconeix expressament i que ja existien, no és menys cert que des d’aleshores, tots aquests cossos especials han estat dotats d’una norma amb rang de llei que en regula les funcions, l’estructura i l’organització, a excepció del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i del Cos d’Ensenyament. En efecte, aquestes lleis pròpies i específiques incideixen en matèries afectades per una reserva de llei, àdhuc de llei qualificada en alguns casos, com ara les normes que fan referència a l’accés a les places de la funció pública que pertanyen als cossos concernits, o al règim sancionador adaptat a les particularitats d’aquests cossos. Tanmateix, d’acord amb l’article 17 de la Llei de la funció pública, no existeix cap impediment perquè una norma de caràcter general emanada del Govern pugui definir i establir les particularitats d’un cos especial creat amb anterioritat a aquesta Llei, sempre que no la contradigui ni reguli matèries reservades a la Llei.

Així, a partir de l’any 2006, s’han anat succeint diversos decrets del Govern amb la finalitat de modernitzar la regulació del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, i adaptar-la alhora a les competències creixents que el Cos ha anat assumint i als canvis organitzatius i funcionals que se n’han derivat. En aquest sentit, el Decret del 8 de febrer del 2006 va crear el Departament del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments com a departament autònom de l’Administració general, i va redefinir les funcions, l’àmbit d’actuació i l’organització interna del Cos. Posteriorment, el Decret del 7 de novembre del 2007 va perfeccionar la regulació d’aquesta organització interna, mentre que el Decret del 4 de juny del 2008 va suposar l’aprovació del pla estratègic destinat a modernitzar el Cos, d’acord amb uns eixos i uns objectius precisos que van comportar modificacions de l’estructura organitzativa i l’establiment de mesures diverses de mobilitat geogràfica i funcional. Finalment, el Reglament del 10 de febrer del 2010 va aprofundir en la modernització del Cos, tot introduint canvis en les línies d’actuació i els objectius, així com en l’estructuració i l’organització internes.

Nogensmenys, aquests avenços normatius progressius no van consolidar una regulació prou àmplia i unitària del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments que permetés donar una resposta satisfactòria a totes les vicissituds inherents al seu funcionament. Per aquest motiu, el 14 de gener del 2015, el Govern va aprovar el Reglament regulador de les funcions, l’estructura i l’organització del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, que es configura com una norma reglamentària més completa, extensa i moderna, i que abasta força aspectes particulars del Cos. Però aquesta norma, que davalla de la potestat del Govern per ordenar l’estructura i l’organització dels serveis que en depenen i la relació estatutària de les persones que en formen part, té vocació provisional, atès que com es desprèn de l’exposició de motius, no pot incidir en les matèries afectades per la reserva de llei ni pot modificar les normes imperatives de la Llei de la funció pública.

Així, l’objectiu consisteix a dotar el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments d’una llei pròpia que reprengui, en primer lloc, moltes de les matèries que fan l’objecte del Reglament aprovat recentment, pel que fa concretament als principis i l’àmbit d’actuació; la missió i les funcions del Cos; l’estructura i l’organització, tant des de la perspectiva funcional com des de les perspectives jeràrquica i orgànica, tot definint ensems les competències respectives de la Direcció superior i de la Direcció del Cos; la formació; l’uniforme, les divises i els distintius d’identificació, i les condicions de treball, tant pel que fa a la retribució i les vacances, com a la jornada i l’horari de treball, i també a les situacions administratives. I que, d’altra banda, també reguli de forma específica i adaptada el que fa referència a l’accés i la promoció dins el Cos, i als règims estatutari i sancionador. Tot això es pretén assolir mitjançant aquesta Llei, que es desglossa en vuitanta articles, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria, deu disposicions finals i dos annexos.

El títol I, del qual formen part tres capítols, fa referència a les disposicions generals. En concret, el capítol primer estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la Llei, i defineix la denominació, la naturalesa, l’adscripció i la integració, l’àmbit d’actuació, els membres i els mitjans tècnics, operatius i materials del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

El capítol segon és relatiu al règim jurídic i regula els principis d’actuació, la missió i les funcions del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments; les facultats dels seus membres i, en concret, les competències inspectores i d’investigació que tenen atribuïdes; com es desenvolupen les actuacions que han de dur a terme en situacions de perill i emergència i prop de les representacions diplomàtiques i consulars, i les obligacions que són a càrrec seu.

Pel que fa al capítol tercer, està dedicat als principis de col·laboració institucional i de coordinació amb els comuns.

El títol II també es divideix en tres capítols. El capítol primer regula l’estructura i l’organització del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i, en concret, incideix en el ministeri que n’és responsable i en la Direcció superior i la Direcció del Cos, tot relacionant-ne les competències respectives. Al mateix temps, defineix l’estructura funcional, segons si els llocs de treball adscrits al Cos es corresponen amb els membres d’aquest Cos o amb les persones que formen part del Cos General però que hi fan funcions tècniques, administratives o de suport; l’estructura jeràrquica, d’acord amb unes escales i uns graus, i uns grups funcionals i uns nivells de classificació determinats, i l’estructura orgànica, que consisteix en una estructura general, i també en les àrees, les unitats, les seccions i els grups necessaris per acomplir les funcions especialitzades que el Cos té encomanades. Finalment, aquest capítol primer estableix i precisa els principis de jerarquia i de mobilitat interna, regula el Registre de Membres, i fixa el marc normatiu bàsic en relació amb les especialitats que poden desenvolupar els membres del Cos.

El capítol segon està dedicat a l’accés i la promoció prop del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments. Així, es regula la provisió de les places de Direcció, d’una banda, i la provisió de les places de membre del Cos, d’altra banda, tot definint de forma detallada el procediment que cal emprar a aquest efecte. També s’enumeren els requisits que cal acomplir per aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos; es fa una referència genèrica als sistemes i les proves que fan possible la cobertura d’aquestes places; es defineixen les bases de la convocatòria i el Comitè Tècnic de Selecció, i es llisten els mèrits que cal tenir en compte en cas que el procés de provisió es faci per promoció interna. A l’ensems, es regulen els períodes de formació i de prova que cal seguir un cop finalitza el procés de provisió d’una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos i fins que té lloc el nomenament definitiu a aquest efecte.

En relació amb el capítol tercer, fa referència a la formació inicial, continuada i específica. En aquest sentit, es preveu la possibilitat de subscriure acords i convenis formatius i s’estableix l’obligació dels membres del Cos de participar en les accions de desenvolupament professional que s’endeguin.

El títol III, relatiu al règim estatutari, es desglossa en cinc capítols, el primer dels quals estableix els drets i els deures dels membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments. En concret, aquest capítol enumera els drets i deures esmentats, i incideix de forma més específica en les normes relatives a la seguretat i la salut en el treball, i en la necessitat que els membres del Cos estiguin en les condicions físiques, psíquiques i sensorials adequades per dur a terme les funcions inherents al seu lloc de treball. En cas contrari, es preveu que siguin sotmesos a una revisió psicotècnica o mèdica per part d’un comitè mèdic, que també efectua els exàmens de salut específics dels membres del Cos. D’altra banda, també es regula la situació de reforma i les conseqüències que en dimanen. Finalment, el capítol primer incideix en la retribució dels membres del Cos, que es detalla en l’annex 2 de la Llei, i en les distincions, les recompenses i les gratificacions que se’ls pot atorgar.

El capítol segon introdueix les normes oportunes en relació amb l’uniforme, les divises i el distintiu d’identificació dels membres del Cos.

El capítol tercer regula succintament la jornada i l’horari de treball específics i adaptats a la idiosincràsia del Cos; estableix les normes particulars en relació amb les vacances, els permisos administratius i els dies compensatoris dels quals poden gaudir els membres del Cos, i detalla i norma les diferents situacions administratives en què es poden trobar, en concret l’adscripció en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça, la situació d’excedència i el trasllat a una plaça vacant o de nova creació dins el propi Cos.

Pel que fa al capítol quart, està dedicat a la seguretat social i a la jubilació dels membres del Cos, i al dret d’assegurança que els empara. Pel que fa la jubilació, però, es fa remissió a la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública.

Finalment, el capítol cinquè regula en primer lloc els drets sindicals dels membres del Cos i, en concret, defineix els conceptes de llibertat i d’activitat sindicals, i ressenya la normativa aplicable en aquesta matèria. I, d’altra banda, estableix les premisses i els límits que els membres del Cos han de respectar en l’exercici del dret de vaga, atès que presten uns serveis essencials per a la comunitat, i del dret de manifestació.

El títol IV està dedicat al règim disciplinari i es divideix en quatre capítols. El capítol primer, relatiu a les disposicions generals, defineix la responsabilitat disciplinària i enumera els drets dels membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments que són objecte d’un procediment disciplinari.

El capítol segon regula pròpiament el procediment disciplinari des d’una perspectiva seqüencial i, en concret, l’inici del procediment, la instrucció de l’expedient, i la resolució de l’expedient. També incideix de forma detallada en les mesures cautelars que es poden adoptar, i en les normes aplicables en cas que concorri un procés penal.

El capítol tercer classifica les faltes que poden cometre els membres del Cos en lleus, greus i molt greus, i les enumera d’acord amb els principis d’actuació, els deures i les obligacions específics que se’ls exigeixen. També regula el règim de prescripció corresponent.

Al seu torn, el capítol quart determina les sancions associades a les faltes esmentades, i incideix de forma més detallada en les sancions que consisteixen en la suspensió temporal de les funcions i en la reubicació obligatòria en un altre lloc de treball. D’altra banda, aquest capítol regula la graduació de les sancions; el règim de prescripció que en dimana; l’extinció de la responsabilitat; el procediment d’anotació i comunicació de les sancions, i també com s’esdevé la rehabilitació.

Finalment, la Llei es clou amb tres disposicions transitòries relatives a les disposicions que cal aplicar als expedients disciplinaris que s’estiguin tramitant a la data en què la Llei entri en vigor; als supòsits en què els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments no poden acollir-se a la jubilació voluntària, tots aquests supòsits vinculats a motius disciplinaris o penals taxats, i a la pèrdua eventual del complement específic en cas de reforma; una disposició derogatòria parcial del Reglament regulador de les funcions, l’estructura i l’organització del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, i deu disposicions finals.

La disposició final primera modifica l’article 20 de la Llei de navegació aèria per adequar-lo a les noves competències en matèria dels serveis de mitjans aeris atribuïdes en virtut d’aquesta Llei al Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments. La disposició final segona modifica l’annex 7 de la Llei de la funció pública, pel que fa a la taula salarial anual dels membres del Cos. Quant a la disposició final tercera, encomana al Govern el desplegament reglamentari d’aquesta Llei. La disposició final quarta estableix la nova denominació i classificació dels comandaments actuals del Cos, i la disposició final cinquena preveu la convocatòria d’un procés de provisió de places de nova creació d’oficial bomber de primera per promoció interna. La disposició final sisena incideix en l’obligació de jurar o prometre acatament i fidelitat a la Constitució per tal que els membres del Cos puguin adquirir la condició d’agents de l’autoritat. La disposició final setena fa referència a l’acompliment de les disposicions d’aquesta Llei en relació amb el Registre de Membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments. Finalment, la Llei conclou amb les disposicions finals vuitena i desena, que en qualifiquen determinades disposicions i en fixen la data de l’entrada en vigor, respectivament.

En darrera instància aquesta Llei també incorpora dos annexos que fan referència a les ocupacions professionals tipus, les classificacions professionals i els llocs de treball dels membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, i a la nova taula salarial anual que substitueix la que fins ara preveia la Llei de la funció pública.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

La Llei té per objecte establir i regular les funcions, l’estructura i l’organització del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, així com el règim estatutari i disciplinari dels seus membres.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.