Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989 (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de febrer del 2019 ha aprovat la següent:

Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989

Exposició de motius

L’evolució constant de les noves tecnologies, que afecta tots els àmbits d’actuació de les societats del segle XXI, té també el seu reflex específic en el funcionament de les grans corporacions, entre les quals s’inclou l’Administració pública definida a l’article 13 del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.

L’aplicació d’aquestes noves tecnologies s’ha introduït sistemàticament en l’àmbit del funcionament intern de l’Administració pública i es pot afirmar, en aquest moment, que gairebé totes les institucions públiques del país estan altament informatitzades i apliquen sistemes de treball en els quals les noves tecnologies tenen cada vegada una presència més important.

Fins avui, Andorra disposava d’una normativa de caràcter reglamentari, essencialment en l’àmbit d’actuació de l’Administració general, que havia iniciat la regulació d’aquesta matèria. Amb tot, aquesta forma d’actuació parcial deixava sense cobertura normativa l’Administració pública en el seu conjunt, que en absència d’una llei relativa a la utilització dels mitjans electrònics, no tenia una cobertura jurídica general que li era aplicable.

Aquesta iniciativa legislativa té per finalitat regular la utilització de les noves tecnologies que, sota la genèrica denominació d’Administració electrònica, engloba un seguit de mesures normatives que impulsen la modernització dels serveis públics, i dota l’ordenament jurídic d’un marc normatiu per ordenar la utilització d’aquests mitjans, tant en l’àmbit intern com en el de les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública.

Aquesta nova ordenació s’articula mitjançant la creació d’un nou capítol, ubicat a la part final del Codi de l’Administració, que introdueix vuit nous preceptes (articles 133 a 140) que regulen aspectes essencials del funcionament electrònic de l’Administració pública, i fixen conceptes clau com ara el Portal Electrònic de l’Administració pública; la Seu Electrònica; els sistemes de signatura electrònica admesos; i l’arxiu electrònic de documents i el sistema de gestió documental.

Un altre aspecte essencial relacionat amb la utilització dels mitjans electrònics per part de l’Administració pública és la possibilitat d’aconseguir la interconnexió dels arxius públics, així com la seva interoperabilitat.

Per aconseguir aquest propòsit, que es fonamenta en el principi constitucional d’eficàcia en l’actuació de l’Administració pública, s’ha introduït una mesura normativa que permet la cessió de dades de caràcter personal entre administracions públiques. Aquesta cessió no es podrà realitzar de forma indiscriminada, sinó d’acord amb l’exercici de les potestats públiques encomanades per l’ordenament jurídic, i en el transcurs de la tramitació dels procediments legalment establerts que requereixin necessàriament l’aportació d’aquestes dades informant el seu titular, sense ser necessari el seu consentiment havent, l’Administració pública requerida, de justificar que les dades són necessàries i proporcionals per a l’exercici de les seves competències. Per una qüestió de tècnica normativa, i amb la finalitat d’assegurar el compliment del principi de seguretat jurídica, aquesta mesura legal es du a terme mitjançant la introducció d’una Disposició final que modifica la norma que regula aquesta matèria al nostre ordenament: la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.

Per garantir al màxim l’ús correcte d’aquesta prerrogativa, la Llei, mitjançant la modificació prevista de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, introdueix una sèrie de mecanismes, com són la identificació necessària de la traçabilitat de l’accés a les dades; la possibilitat dels titulars de les dades de consultar, en qualsevol moment, com es gestionen i s’utilitzen aquestes dades; i la potestat de l’Administració pública requerida per analitzar l’exercici de la competència de l’Administració pública requeridora de les dades.

Considerant la naturalesa especial d’aquesta matèria, la Disposició final introduïda en l’article 22 estableix que tant la disposició final segona com l’article 18 que addiciona un nou article 137 al Codi de l’Administració tenen la condició de llei qualificada.

Però la principal finalitat perseguida per aquesta iniciativa descrita en els paràgrafs anteriors requereix, per a la seva completa aplicació i desenvolupament, la modificació d’una sèrie de preceptes continguts en el Codi de l’Administració, i la introducció d’alguna novetat que, relacionada de manera indirecta amb l’Administració electrònica, exigeix una atenció especial.

La regulació necessària del concepte de notificació electrònica com a mitjà de comunicació entre els interessats i l’Administració pública per mecanismes d’aquesta naturalesa, ha comportat, al seu torn, una actualització del règim jurídic de les notificacions.

D’aquesta manera, es modifica l’article 47 del Codi de l’Administració. S’introdueixen elements nous (47 bis i 47 ter) que regulen els mitjans utilitzats per a la pràctica de les notificacions i els seus efectes, així com els efectes de la pràctica de notificacions per mitjans no electrònics.

Al seu torn, l’article 47 quater regula el règim jurídic de les notificacions practicades per mitjans electrònics.

Aquesta Llei preveu la utilització dels mitjans electrònics com a únic mecanisme de comunicació de l’Administració pública amb les persones jurídiques i les persones físiques que exerceixin una activitat professional, mercantil, comercial, industrial o de naturalesa anàloga; així com amb altres persones físiques, jurídiques i entitats identificats de forma determinada en aquesta Llei. Respecte a les persones físiques que no exerceixin aquestes activitats o no estan expressament identificades en aquesta Llei, es preveu la possibilitat d’utilitzar mecanismes electrònics en la seva relació amb l’Administració pública, de manera voluntària.

La segona modificació del Codi de l’Administració, quant a aspectes relacionats amb la regulació de l’Administració electrònica, afecta la matèria dels registres de l’Administració pública.

Aquesta iniciativa inclou tres nous preceptes que regulen els registres de l’Administració pública (article 106 bis); el sistema de finestra única (article 106 ter); i les regles per determinar el còmput de terminis en els registres de l’Administració pública (article 106 quater).

D’aquests tres nous preceptes, convé fer una menció especial al reconeixement legal del sistema de finestra única de l’Administració pública, que possibilita la presentació de qualsevol document destinat a les Administracions públiques, a qualsevol oficina d’aquestes administracions, sense necessitat que sigui l’Administració pública competent per al seu coneixement o resolució. No obstant això, aquest sistema de finestra única només és d’aplicació al Govern i als Comuns.

Es tracta d’una mesura d’agilització burocràtica adoptada a favor dels ciutadans, els quals poden gaudir d’un sistema molt més senzill i proper en la seva relació amb l’Administració pública.

El tercer bloc de mesures legals, introduïdes com a conseqüència de la regulació de l’Administració electrònica, el componen tres nous preceptes (articles 108 bis, 108 ter i 108 quater) que regulen les formes d’identificació de la persona interessada o del seu representant; els sistemes de signatura admesos, i els drets i les obligacions derivats de l’aplicació de mitjans electrònics a l’Administració pública.

La implantació d’aquest nou sistema de funcionament, que ha de procurar, a més, d’avançar en els sistemes d’interoperabilitat i interconnexió de l’Administració pública, requereix un temps prudencial d’implantació per ser operatiu, per la qual cosa es preveu una Disposició final que permeti l’aplicació plena de les mesures establertes en aquesta iniciativa normativa.

Article 1. Modificació de l’article 42

Es modifica l’apartat 4 de l’article 42 del Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:
“Article 42. Consulta de documents

[…]

4. Els documents que continguin dades personals de caràcter policial, processal, clínic o de qualsevulla altra naturalesa, que puguin afectar la seguretat de les persones, el seu honor, la intimitat de la seva vida privada i familiar, o la seva pròpia imatge, només podran ésser comunicats amb el consentiment exprés dels afectats o quan hagin transcorregut 25 anys de la seva mort o, si no se’n coneix la data, 50 anys a partir de la producció del document, o per manament judicial.”