Llei 14/2025, del 15 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de juliol del 2025 ha aprovat la següent:

Llei 14/2025, del 15 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000

Exposició de motius

Aquesta modificació parcial del text vigent de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000 (d’ara endavant, “LGOTU”), amb les modificacions successives, respon sobretot a una voluntat de clarificar al màxim el conjunt de les normes urbanístiques aplicables a les instal·lacions forestals i agropecuàries (és a dir, a les instal·lacions destinades al desenvolupament d’activitats agrícoles, ramaderes i apícoles). L’objectiu és afavorir la construcció d’instal·lacions destinades als usos forestals, però sobretot i principalment als usos agropecuaris, de manera que el sector primari es pugui modernitzar i pugui disposar d’instal·lacions adaptades a les seves necessitats en funció de les activitats agropecuàries que es vulguin desenvolupar.

Un dels principals reptes que ha d’afrontar el sector agrari del país és el relleu generacional, el qual està directament vinculat a dos factors; d’una banda, el progressiu envelliment de la població que desenvolupa l’activitat ramadera, i de l’altra, el fet que s’estigui generant una tendència que el jovent interessat a desenvolupar aquestes activitats absorbeixi els caps de bestiar i les parcel·les de superfície agrària de les explotacions ramaderes que, arran de l’envelliment dels seus titulars, quan no hi ha possibilitat que es produeixi un relleu familiar, es veuen abocades a haver de concloure definitivament la seva activitat.

En aquest context, la Comissió Nacional de Ramaderia i Agricultura va impulsar una reflexió fructífera i compartida entre totes les institucions que en formen part (Consell General, Govern, comuns i Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra) a l’entorn de la necessitat d’adequar la Llei per afavorir el desenvolupament, la diversificació i la perdurabilitat del sector primari. En aquest sentit, els comuns, tot i que tenen la potestat d’establir criteris més restrictius en matèria d’urbanisme, han contribuït significativament al fet que el text legislatiu no permeti que puguin aplicar criteris més restrictius en els àmbits referits a les instal·lacions destinades a usos forestals i agropecuaris.

Així doncs, aquesta modificació legislativa té com a finalitat recercar una millor adaptació de la norma legal a les necessitats actuals dels sectors forestal i agropecuari, especialment pel que fa a les explotacions de cria i engreix d’espècies d’animals de renda declarades d’interès general d’acord amb el que a aquest efecte s’estableix a l’article 4.b) de la Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000. En concret, els animals de les espècies bovina, equina, ovina i caprina, en tant que espècies d’animals de renda susceptibles de rebre l’ajut a les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya; és a dir, l’ajut a la pràctica del pastoralisme.

També es pretén potenciar la producció i la cria del bestiar en el si d’instal·lacions més modernes i adaptades a les necessitats del sector perquè siguin més funcionals, per contribuir a facilitar el maneig i a reduir la càrrega de treball associada a la cria i a l’engreix del bestiar, i millorar tant les condicions de seguretat per a les persones que hi treballen com el benestar animal.

El fet que el procés de producció prengui en consideració el benestar dels animals constitueix, a més, un dels factors fonamentals per poder garantir la producció de la carn i altres productes agraris que es comercialitzen i es posen a l’abast dels consumidors sota els distintius o segells oficials que els identifiquen com a productes locals que han estat produïts sota règims de qualitat regulats i controlats, i, per conseqüent, per poder rebre els respectius ajuts a la producció de productes de qualitat de proximitat, d’acord amb el que, a aquest efecte, s’estableix a l’article 5 de la Llei 18/2018, del 26 de juliol, de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris i al marc reglamentari que la desenvolupa.

Altrament, en relació amb les condicions urbanístiques que han de complir les instal·lacions forestals i agropecuàries en sòl urbà no consolidat, apareix com a necessària la simplificació i l’esmena de la redacció vigent de l’article 27 de la LGOTU, atesa l’existència d’un possible encavalcament i incoherència parcial entre la redacció actual dels apartats 2 i 3, d’acord amb el que s’estableix a la disposició final primera de la Llei 31/2022, del 21 de juliol, per al desenvolupament i la diversificació dels sectors ramader i agrícola.

En aquest sentit, convé eliminar de l’apartat 27.2 tota referència a les dites instal·lacions, sense perjudici del fet que l’article 27.3 continuï fent referència de manera expressa a algunes de les condicions ressenyades a l’article 27.2 per implantar-les en sòl urbà no consolidat.

Amb la voluntat d’afavorir la diversificació de les activitats i les fonts d’ingressos del sector, la nova redacció de l’article 27.3 permet autoritzar, en sòl urbà no consolidat, en règim d’obres i actuacions provisionals, aquestes instal·lacions forestals i agropecuàries, i que una part dels seus espais es pugui destinar a l’emmagatzematge, al tractament o a la transformació de les matèries primeres procedents de l’activitat forestal o agropecuària que s’hi desenvolupi a títol principal. Així mateix, fa possible la comercialització dels productes que se’n puguin obtenir, d’acord amb el que s’estableix a l’article 8 de la Llei 12/2013, del 13 del juny, del comerç, sobre la base de la modificació que s’hi va introduir a través de la disposició final tercera de la Llei 31/2022, del 21 de juliol, per al desenvolupament i la diversificació dels sectors ramader i agrícola.

D’altra part, vist que els comuns continuen disposant de la potestat de fixar, en els respectius plans d’ordenació i urbanisme parroquials, unes condicions més restrictives que les indicades a l’article 27 en relació amb les instal·lacions forestals i agropecuàries, l’excepció relativa al sostre autoritzable per planta, fixat fins ara en, com a mínim, 400 metres quadrats, ha de ser modulada en funció de si es pretén desenvolupar una activitat forestal o agropecuària; però s’ha de diferenciar aquesta superfície en funció de si es tracta d’activitats agrícoles o apícoles o de si es tracta d’activitats ramaderes per a la producció, la cria i l’engreix de bestiar, les quals necessiten unes instal·lacions més específiques. En ambdós casos s’ha de prendre en consideració la màxima integració possible de les mateixes activitats pel que fa al paisatge.

En el mateix sentit, s’addiciona a l’article 27 l’apartat 3 bis. Aquesta nova disposició preveu mantenir la superfície de, com a mínim, 400 metres quadrats per planta per a les instal·lacions destinades als usos forestal, agrícola i apícola. De tota manera, l’edificació es limita a dos plantes (planta baixa i planta sotacoberta), i s’hi afegeix que la superfície d’ocupació màxima autoritzable per planta sigui de 500 metres quadrats i que la seva parcel·la d’implantació hagi de tenir, com a mínim, una superfície del doble de la superfície d’ocupació de la instal·lació que s’hi prevegi construir.

En el cas de la superfície de les construccions destinades a usos ramaders i, donat el cas, a la producció, la cria i l’engreix de bestiar de renda declarat d’interès general, la modificació de la Llei introdueix, amb l’addició a l’article 27 del nou apartat 3 bis, la possibilitat que aquestes instal·lacions puguin disposar d’una superfície d’ocupació modulable en funció del nombre de caps de bestiar de cada espècie animal que pugui tenir cada explotació ramadera d’acord amb la superfície agrària disponible, segons el que es preveu a la Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000 i la normativa reglamentària que la desenvolupa, a l’efecte d’assegurar, entre altres aspectes, una correcta gestió de les dejeccions (fem).

En aquest sentit, es pren en consideració el nombre de caps de bestiar en fase de producció (caps de bestiar adults), la cria, la recria per a la reposició i la renovació progressiva dels caps en producció, així com la possibilitat de poder disposar d’un espai cobert per a l’emmagatzematge del farratge i de l’aliment concentrat que s’empra per poder alimentar el bestiar durant l’eixivernat, i donat el cas, al llarg del procés d’engreix, d’un espai cobert per a l’emmagatzematge del fem, per evitar així el seu possible abocament incontrolat al medi, i un espai cobert on es pugui resguardar la maquinària.

Per minimitzar l’impacte paisatgístic d’aquestes construccions, alhora també es preveu que únicament s’autoritzaran amb una única planta les instal·lacions ramaderes que, en funció dels paràmetres abans esmentats, puguin sobrepassar els 800 metres quadrats de superfície d’ocupació, i s’estableix un topall màxim de superfície d’ocupació de 1.200 metres quadrats. Igualment, també s’exigeix que la parcel·la d’implantació compti, com a mínim, amb el doble de la superfície de l’ocupació de la instal·lació que s’hi preveu construir.

En tots els casos d’instal·lacions forestals o agropecuàries, els espais que es puguin destinar al tractament o a la transformació de les matèries primeres que s’obtinguin de l’activitat que s’hi desenvolupi a títol principal, així com la posterior comercialització dels productes que se’n puguin obtenir, computen en el càlcul de la superfície total d’ocupació de la instal·lació que es pretengui construir.

Es modifica també l’apartat 4 d’aquest mateix article 27, en referència a la definició de les eres o pallers, amb l’objectiu de donar cabuda a una ubicació més moderna de la zona coberta destinada a l’emmagatzematge del farratge per al bestiar, atenent la necessitat d’afavorir la funcionalitat d’aquestes instal·lacions per facilitar el treball quotidià i les tasques d’alimentació del bestiar.

A més a més, convé modificar l’apartat 2 de l’article 30 del text vigent de la Llei, relatiu al règim del sòl urbanitzable, per precisar que les actuacions que s’hi duguin a terme en matèria d’instal·lacions forestals i agropecuàries s’hi autoritzen sempre amb règim provisional.

Quant a les condicions urbanístiques que han de complir les instal·lacions forestals i agropecuàries que s’implanten en sòl no urbanitzable, esdevé igualment necessària una sèrie de modificacions de l’article 51 del text vigent de la Llei.

D’una part, es modifiquen els apartats 2 i 4 de l’article 51 i s’hi afegeix l’apartat 5, de tal manera que aquestes instal·lacions es puguin autoritzar en sòl no urbanitzable, en règim d’obres i actuacions permanents; en conseqüència, es modifica la llista de condicions urbanístiques que els resulti aplicable segons el tipus d’activitat que es vulgui exercir.

D’altra part, l’article 51 també preveu que es puguin autoritzar en sòl no urbanitzable i en règim d’obres i actuacions permanents aquestes instal·lacions forestals i agropecuàries, de manera que una part dels seus espais es pugui destinar a l’emmagatzematge, al tractament o a la transformació de matèries primeres procedents de l’activitat forestal o agropecuària que s’hi desenvolupi a títol principal, així com a la comercialització dels productes que se’n puguin obtenir. De tota manera, es conserva l’obligació de fer els estudis de risc per poder avaluar-ne la vulnerabilitat i considerar-la assumible.

D’altra part encara, en els nous apartats 6 i 7 addicionats a l’article 51, es regulen les condicions i els requisits d’eventuals canvis d’ús posteriors de les activitats forestals o agropecuàries, així com l’obligació feta als promotors de les instal·lacions o als seus drethavents d’enderrocar-les a les seves costes, en el cas que cessin l’explotació de l’activitat autoritzada i no vulguin o no puguin canviar-ne l’ús.

Per coherència amb els canvis aportats a l’article 51, és també necessari modificar la lletra b) de l’apartat 3 de l’article 72 i addicionar l’apartat 4 bis a l’article 139 de la Llei, amb l’objectiu que els informes sectorials vinculants preceptius dels ministeris competents en la matèria, així com les resolucions dels comuns que atorguin llicències urbanístiques per a instal·lacions forestals i agropecuàries en sòl no urbanitzable en règim d’obres i actuacions permanents, hagin de ser expressament favorables, és a dir, que mai no es pugui considerar el silenci de les administracions com una acceptació tàcita.

Igualment i també per coherència amb els canvis aportats a l’article 51, s’ha detectat la necessitat d’adequar la terminologia fins ara emprada a la Llei. Des de l’aprovació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme l’any 2000, s’ha fet servir el terme “risc” per referir-se a la probabilitat d’un fenomen natural advers, quan en realitat aquest concepte es correspon amb “perillositat”, segons el vocabulari tècnic vigent. La perillositat fa referència a la probabilitat que es produeixi un fenomen potencialment perjudicial en un lloc i un temps determinats, mentre que el risc inclou, a més de la perillositat, la vulnerabilitat i l’exposició dels elements afectats.

En aquest context, la distinció entre els conceptes de “perillositat” i “risc” és fonamental per assegurar una aplicació correcta de la normativa urbanística i territorial. Una terminologia precisa permet una millor gestió del territori i facilita la presa de decisions informades per part de les administracions públiques i els professionals del sector.

La terminologia utilitzada des de l’any 2000 pot portar a confusions en l’aplicació de les mesures de prevenció i planificació territorial, la qual cosa fa necessària una actualització d’aquest concepte a efectes d’adaptar així el marc legislatiu als estàndards científics i tècnics internacionalment reconeguts.

Aquesta modificació de la terminologia permet que el text legislatiu sigui més clar i afavorirà que l’ordenació territorial es basi en la identificació de les característiques físiques i naturals del sòl per planificar-ne els usos de manera adequada i sostenible.

En aquest sentit, les cartografies de perillositat són l’eina clau per determinar les zones susceptibles de patir fenòmens adversos i han de proporcionar la base tècnica per decidir quins usos del sòl són viables o han de ser restringits, sense la necessitat d’analitzar l’impacte sobre els elements vulnerables i l’exposició d’aquests elements –la quantificació de les pèrdues humanes o materials–, cosa que correspon a etapes posteriors, quan s’avaluen els impactes socials i econòmics en termes de gestió de riscos. Així doncs, la diferenciació d’aquests conceptes és essencial per garantir que l’ordenació del territori es faci d’acord amb criteris objectius i científics, i permeti una correcta gestió urbanística.

Amb aquesta finalitat, l’article 6 introdueix una definició dels termes risc i perillositat i incorpora un canvi terminològic en diversos articles de la LGOTU per harmonitzar el marc normatiu amb els coneixements tècnics actuals, corregint l’ús del terme risc o riscos i substituint-lo per perillositat o perillositats quan es fa referència a la identificació de zones potencialment afectades per fenòmens naturals. Això permetrà una aplicació més rigorosa i efectiva de la planificació territorial, facilitarà la presa de decisions informades i contribuirà a una ordenació més coherent i sostenible del territori. Al mateix temps, la modificació normativa garantirà la coherència amb la terminologia tècnica utilitzada per la comunitat científica internacional, i afavorirà així una aplicació clara i efectiva de la normativa urbanística.

Finalment, una disposició transitòria única permet a les instal·lacions forestals i agropecuàries radicades en sòl no urbanitzable existents actualment i que van ser autoritzades en règim provisional sol·licitar la preceptiva revisió de la seva autorització per equiparar-se com a instal·lacions autoritzades en règim d’obres i actuacions permanents, sempre que compleixin les condicions i els requisits que els resulten aplicables.

Aquesta Llei està integrada per sis articles, que inclouen les modificacions legislatives referenciades anteriorment, per una disposició transitòria única i per tres disposicions finals, relatives a l’adaptació del Reglament de construcció, del 13 de maig del 2020, a l’elaboració del projecte de text consolidat de la Llei que es modifica, i a la seva entrada en vigor.