Carregant...
 

Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals (Text refós per LesLleis.com)


Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte Image

Aquest Reglament regula les titulacions d’ensenyament superior estatals de diploma professional avançat (DPA), bàtxelor, bàtxelor d’especialització, màster i doctorat; estableix el crèdit europeu com la unitat de mesura de les formacions que condueixen a l’obtenció d’un títol estatal, així com els procediments per a la creació de títols, i regula l’acreditació, l’aprovació, el seguiment, la modificació, la renovació i l’extinció de plans d’estudis, d’acord amb els articles 7, 8 i 9 de la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior, l’article 24 de la Llei 15/2018, del 21 de juny, de la Universitat d’Andorra, i els principis i compromisos emanats de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Els títols de diploma professional avançat (DPA), bàtxelor, bàtxelor d’especialització, màster i doctorat regulats en aquest Reglament tenen caràcter estatal i validesa acadèmica i professional, i preparen per a l’exercici d’una professió regulada d’acord amb l’ordenament jurídic vigent.

Mostra redacció anterior, vigent del 16/07/2020 al 02/04/2025
Article 1. Objecte

Aquest Reglament regula les titulacions d’ensenyament superior estatals de diploma professional avançat (DPA), bàtxelor, bàtxelor d’especialització, màster i doctor/a; estableix el crèdit europeu com la unitat de mesura de les formacions que condueixen a l’obtenció d’un títol estatal, així com els procediments per a la creació de títols, i regula l’acreditació, l’aprovació, la renovació, la modificació i l’extinció de plans d’estudis, d’acord amb els articles 7, 8 i 9 de la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior, l’article 24 de la Llei 15/2018, del 21 de juny, de la Universitat d’Andorra, i les línies generals emanades de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Els títols de diploma professional avançat (DPA), bàtxelor, bàtxelor d’especialització, màster i doctor regulats en aquest Reglament tenen caràcter estatal, validesa acadèmica i professional i preparen per a l’exercici d’una professió regulada, si escau, d’acord amb l’ordenament jurídic vigent.

Modificat per l’article 1 del Decret 105/2025, del 26 de març del 2025, de modificació del Decret del 8-7-2020 pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals.


Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquest Reglament s’aplica a les titulacions d’ensenyament superior estatals d’Andorra.
Article 3. Definicions

En el marc d’aquest Reglament es defineixen els termes següents:
LesLleis.com

1. Convalidació de períodes d’estudi: reconeixement oficial, a efectes únicament acadèmics, de períodes d’estudis corresponents a qualificacions estatals andorranes o estrangeres d’ensenyament superior per períodes d’estudis de titulacions andorranes d’ensenyament superior estatals, dutes a terme en la mateixa institució o en una altra institució d’ensenyament superior.
2. Crèdit europeu o ECTS (European Credit Transfer System): és la unitat de mesura de l’ensenyament superior. Es defineix en funció de la càrrega total de treball que es demana a l’estudiant. Aquesta càrrega té en compte el conjunt de l’activitat exigida a l’estudiant, és a dir, l’activitat lectiva, el treball personal, la realització d’estades, la redacció de treballs o projectes i altres activitats.
3. Doble bàtxelor: dos títols de bàtxelor lliurats per una institució d’ensenyament superior reconeguda que corresponen a la combinació de dos bàtxelors complementaris d’aquesta institució d’ensenyament superior.
4. Menció: intensificació curricular afegida d’un pla d’estudis, que permet al titulat desenvolupar competències especialitzades en un àmbit del coneixement. Els crèdits ECTS de les mencions són de caràcter optatiu i el pla d’estudis estableix el nombre mínim de crèdits ECTS per a cada menció. La menció s’obté amb la superació de tots els crèdits ECTS que estableix el pla d’estudis per a cada menció. Les mencions han de constar en el títol.
5. Pla d’estudis: instrument de planificació i d’organització de les formacions d’ensenyament superior que planifica i distribueix les competències transversals i específiques en crèdits ECTS. Els plans d’estudis de les titulacions estatals s’han de concretar en plans docents per a cada unitat d’ensenyament.
6. Pla d’estudis conjunt: pla d’estudis únic desenvolupat i/o impartit de forma conjunta per dos o més institucions d’ensenyament superior reconegudes, que condueix a l’expedició d’un títol conjunt, o de títols dobles o múltiples. Això implica que els estudiants matriculats en aquests plans d’estudis han de dur a terme una part de la formació en dos institucions d’ensenyament superior, com a mínim. El mínim cursat en una institució no pot ser inferior a 30 crèdits ECTS.
7. Projecte de títol: proposta, no vinculant, per establir un títol estatal adaptat a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, elaborat per una institució d’ensenyament superior o per un altre organisme.
8. Reconeixement de crèdits europeus: procés que dona validesa acadèmica als estudis no reglats i a activitats no acadèmiques desenvolupades en la mateixa institució o en una altra institució d’ensenyament superior o en altres organismes.
9. Títol doble o múltiple: dos o més titulacions lliurades per almenys dos institucions oficials d’ensenyament superior, que corresponen a almenys dos titulacions estatals, a partir d’un pla d’estudis conjunt.
10. Títol conjunt: títol únic lliurat per almenys dos institucions reconegudes d’ensenyament superior, que correspon a almenys dos titulacions estatals, a partir d’un pla d’estudis conjunt.
11. Títol estatal: qualsevol títol, diploma o un altre certificat lliurat pel ministeri encarregat de l’ensenyament superior que acredita l’assoliment dels resultats d’aprenentatge d’un programa d’estudis d’ensenyament superior amb validesa acadèmica i professional a Andorra.
12. Títol propi: certificat expedit per una institució d’ensenyament superior que acredita la superació completa d’un ensenyament impartit en ús de la seva autonomia i sense els efectes que les disposicions legals atorguen als títols estatals. En els documents acreditatius d’aquests títols ha de constar explícitament que són títols propis, i tant la denominació com el text i el format amb què s’elaborin no s’han de confondre amb els dels títols estatals.
13. Unitat d’ensenyament: conjunt d’activitats d’aprenentatge que estructuren un pla d’estudis en funció de la dedicació temporal i dels resultats d’aprenentatge esperats. Aquestes unitats d’ensenyament es poden anomenar també assignatures, matèries, blocs o mòduls.

Capítol segon. Crèdit europeu o ECTS (European Credit Transfer System)

Article 4. Els crèdits europeus

1. El concepte de crèdit europeu o ECTS de l’article 8 de la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior i d’aquest Reglament s’aplica a les titulacions d’ensenyament superior estatals, així com als plans d’estudis que les desenvolupen.

2. El nombre de crèdits ECTS d’una titulació es distribueix entre la totalitat de les competències que integren el seu pla d’estudis.

3. Els crèdits ECTS es mesuren en hores. Un crèdit ECTS equival a trenta hores de dedicació perquè l’estudiant desenvolupi les competències transversals i específiques que integren un pla d’estudis.

4. En aquesta unitat de mesura s’inclouen les hores corresponents a les classes lectives, teòriques o estades formatives, les hores d’estudi, les hores dedicades a la realització de seminaris, treballs, pràctiques o projectes, i les exigides per preparar i fer els exàmens i les proves d’avaluació.

5. Els crèdits assignats a una unitat d’ensenyament s’expressen en múltiples de 0,5 crèdits ECTS.

6. Les unitats d’ensenyament han de tenir una càrrega mínima d’1,5 crèdits ECTS, i no poden tenir una càrrega superior a 15 crèdits ECTS.
Article 5. Qualificacions

1. L’obtenció dels crèdits europeus corresponents a una unitat d’ensenyament comporta haver superat l’avaluació corresponent.

2. L’aprenentatge assolit pels estudiants queda reflectit en l’expedient acadèmic.

3. Els resultats obtinguts per l’estudiant en cadascuna de les unitats d’ensenyament del pla d’estudis es qualifiquen en funció de l’escala numèrica de 0 a 10 següent, amb l’expressió d’un decimal, a la qual es podrà afegir la qualificació qualitativa corresponent:

De 0 a 4,9: suspès (S).
De 5,0 a 6,9: aprovat (A).
De 7,0 a 8,9: notable (N).
De 9,0 a 10: excel·lent (E).


4. La mitjana de l’expedient acadèmic de cada estudiant és el resultat d’aplicar la fórmula següent:

mitjana_expedient_acadèmic = ∑(Ci x Ni) / ∑Ci


Ci: nombre de crèdits europeus de la unitat d’ensenyament.
Ni: qualificació numeral de la unitat d’ensenyament


És a dir, la mitjana de l’expedient és la mitjana ponderada de les qualificacions de totes les unitats d’ensenyament, i el coeficient de ponderació és el nombre de crèdits de cadascuna.

5. La menció de matrícula d’honor es pot atorgar a estudiants que hagin obtingut una qualificació d’excel·lent. El nombre d’alumnes amb matrícula d’honor no pot excedir el 5% dels estudiants matriculats en una unitat d’ensenyament en l’any acadèmic corresponent.

Si el nombre d’estudiants del grup és menor de vint, el nombre de matrícules d’honor pot ser d’una com a màxim.




Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.