Decret 125/2024, del 27-3-2024, d’aprovació del Reglament dels requisits d’accés, del procediment d’adjudicació i de gestió dels habitatges de protecció pública i del Registre de sol·licitants dels habitatges de protecció pública.
Índex
[Mostra/Amaga]Exposició de motius
La Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge (en endavant, “l’INH”) defineix, entre altres matèries, els habitatges de protecció pública o habitatges socials, construïts sobre terrenys de titularitat pública o privada, destinats únicament al lloguer i adjudicats en funció de les necessitats socials detectades. A més, atribueix a l’INH funcions cabdals en aquesta àrea: mesurar la necessitat de promocionar els habitatges de protecció pública, proposar al Govern l’aprovació reglamentària dels requisits d’accés dels habitatges de protecció pública i, finalment, instruir i adjudicar aquests habitatges.L’aplicació del Decret 265/2022, del 22-6-2022, d’aprovació del Reglament dels requisits d’accés i el procediment d’adjudicació dels habitatges de protecció pública i de creació del Registre de sol·licitants dels habitatges de protecció pública (“el Registre”) va comportar la creació del Registre i la posada en funcionament dels habitatges de protecció pública de casa Aristot Mora. L’experiència acumulada d’ençà de l’aprovació del Decret 265/2022 i la posterior aprovació de la Llei 41/2022, de l’1 de desembre, de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge han fet aparèixer la necessitat d’incorporar millores i extensions als processos definits en el Decret 265/2022.
Aquest Reglament continua el pas decisiu en les polítiques d’habitatge endegat amb el Decret 265/2022 mantenint la gestió integral pública dels habitatges de protecció pública, de manera que l’INH continua assumint de forma directa la gestió econòmica dels habitatges, i preveient que la gestió social pugui ser proveïda de manera directa per l’INH o indirecta contractant una entitat social. D’aquesta manera, es faculta un abordatge integral de la gestió dels habitatges de protecció pública mitjançant tècniques professionalitzades dels àmbits econòmic, pressupostari i social.
L’objectiu general del Registre és mesurar les necessitats d’habitatge de protecció pública i vehicular les demandes d’habitatge de protecció pública. Per això, i en atenció a les necessitats específiques detectades i en funció de les característiques del recurs residencial disponible, l’INH pot activar per a col·lectius que es troben en un grau d’exclusió residencial greu o molt greu un programa de suport social adaptat, com el basat en el model Primer la llar (Housing first en anglès), que actualment s’aplica a casa Aristot Mora, o d’altres basats en experiències amb resultats contrastats.
El Reglament també pretén simplificar i agilitar el procediment d’adjudicació tot mantenint els principis rectors del procediment administratiu. A aquest efecte s’hi inclou la presentació telemàtica de la sol·licitud d’inscripció al Registre; s’amplia el contingut de l’oferta pública d’habitatge, que inclou els criteris de selecció; se suprimeix la publicació de la llista provisional de persones adjudicatàries, sense pèrdua de publicitat perquè prèviament s’ha publicat la llista de les persones que participen en el procediment d’adjudicació; se substitueix la llista d’espera estàtica, que prioritzava la durada d’inscripció al Registre, per una llista d’espera dinàmica que inclou tota persona inscrita al Registre fins a un mes abans de l’inici del procediment d’adjudicació de l’habitatge de protecció pública, que prioritza les persones inscrites al Registre que més s’adeqüen als criteris d’adjudicació, és a dir, les que més ho necessiten; i s’hi inclou la manca de pagament, l’incompliment dels compromisos vinculats al suport social i la renúncia voluntària com a causes de finalització de l’adjudicació de l’habitatge.
El Reglament manté la possibilitat de destinar habitatges de protecció pública a facilitar l’atenció eficaç i ràpida en situacions d’urgència, per atendre casos peremptoris però de caràcter temporal fins que la persona afectada i la seva família puguin accedir a un altre habitatge de l’àmbit protegit o del mercat ordinari.
Per preveure la incorporació d’habitatges de protecció pública al llarg dels anys vinents amb característiques diferenciades, tant pel que fa a la configuració física com al tipus de suport social que s’hi hagi d’associar, el Reglament defineix les eines necessàries per adjudicar habitatges de protecció pública en règim de gestió social directa o indirecta, segons escaigui, i per donar resposta a les necessitats detectades de les persones residents en funció dels habitatges de protecció pública disponibles. En conseqüència, es preveu una comissió avaluadora per a cada oferta pública d’habitatges de protecció pública, la qual cosa permetrà fer-ne un seguiment adaptat a les seves característiques.
El procediment d’adjudicació finalitza mitjançant la signatura d’un contracte de cessió administrativa d’habitatge de protecció pública. Es tracta, doncs, d’un contracte de naturalesa pública, exclòs de l’àmbit d’aplicació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes i que possibilita la gestió eficient dels habitatges en tant que l’INH actua des de la seva condició d’Administració pública i, per tant, gaudeix de les prerrogatives administratives que la llei li atorga en cada moment. En compliment de la Llei 41/2022, de l’1 de desembre, de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge, que afegeix un article 15 ter al capítol quart de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’INH, es regula el procediment de desnonament administratiu i es requereix la instrucció prèvia d’un expedient administratiu, en el curs del qual la persona adjudicatària té dret d’audiència per fer les al·legacions que estimi convenients.
L’abast de les modificacions i millores esmentades i la facilitat de consultar la norma reglamentària aconsellen de no promoure un reglament que indiqui només les disposicions que es modifiquen, sinó d’aprovar-ne un de nou, per bé que gran part de les disposicions es mantinguin invariades en relació amb les del Decret 265/2022.
Ateses les consideracions anteriors, a proposta de la Ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, el Govern, en la sessió del 27 de març del 2023, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament dels requisits d’accés, del procediment d’adjudicació i de gestió dels habitatges de protecció pública i del Registre de sol·licitants dels habitatges de protecció pública.
Reglament dels requisits d’accés, del procediment d’adjudicació i de gestió dels habitatges de protecció pública i del Registre de sol·licitants dels habitatges de protecció pública
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte regular:
a) El Registre administratiu de sol·licitants d’habitatges de protecció pública (en endavant, “el Registre”).
b) Els requisits d’accés i de selecció de les persones beneficiàries.
c) El procediment i les condicions per accedir als habitatges de protecció pública, per deixar de tenir-hi dret i per activar el desnonament.
d) La gestió de la relació contractual i del proveïment, si escau, d’un suport social.
e) Les situacions d’urgència que donen lloc a l’accés de forma temporal a un habitatge de protecció pública.
b) Els requisits d’accés i de selecció de les persones beneficiàries.
c) El procediment i les condicions per accedir als habitatges de protecció pública, per deixar de tenir-hi dret i per activar el desnonament.
d) La gestió de la relació contractual i del proveïment, si escau, d’un suport social.
e) Les situacions d’urgència que donen lloc a l’accés de forma temporal a un habitatge de protecció pública.
Article 2. Finalitats del Registre
1. El Registre té com a finalitats:
a) Proporcionar informació a l’Institut Nacional de l’Habitatge i a les administracions públiques sobre les necessitats d’habitatge de protecció pública.
b) Proporcionar informació útil i fiable per establir indicadors de sexe, edat i procedència dels sol·licitants i les característiques de les llars.
c) Proporcionar informació sobre les persones beneficiàries dels habitatges de protecció pública.
d) Permetre el bon govern en la gestió del parc d’habitatges de protecció pública.
e) Constituir la base per adjudicar els habitatges de protecció pública, sense perjudici de les adjudicacions en situacions d’urgència.
b) Proporcionar informació útil i fiable per establir indicadors de sexe, edat i procedència dels sol·licitants i les característiques de les llars.
c) Proporcionar informació sobre les persones beneficiàries dels habitatges de protecció pública.
d) Permetre el bon govern en la gestió del parc d’habitatges de protecció pública.
e) Constituir la base per adjudicar els habitatges de protecció pública, sense perjudici de les adjudicacions en situacions d’urgència.
2. Els habitatges de protecció pública, adreçats de forma prioritària però no exclusiva a persones en situació d’exclusió social greu i sense llar, tenen com a objectiu oferir un habitatge, si escau amb suport social, per desenvolupar les activitats de la vida diària.
3. El suport social vinculat als habitatges de protecció pública s’inclou i es defineix, si escau, en l’oferta pública d’habitatge aprovada pel Comitè Director de l’INH atenent les característiques dels habitatges oferts i les necessitats de suport de la població a la qual van destinats.
Article 3. Registre
1. El Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública és de caràcter administratiu i està adscrit a l’INH, que n’és el responsable.
2. Per poder ser persona adjudicatària d’un habitatge de protecció pública, és requisit imprescindible estar inscrit en el Registre. S’exceptuen d’aquest requisit les persones o unitats de convivència en situacions d’urgència, amb l’informe favorable previ del ministeri encarregat dels afers socials.
3. La inscripció en el Registre dona dret a aspirar a l’adjudicació d’un habitatge de protecció pública, d’acord amb el procediment establert en aquest Reglament, però no dona lloc a cap altre dret ni suposa, en particular, l’adjudicació automàtica de cap habitatge.
4. El Registre està sotmès a la normativa vigent en matèria de protecció de dades.
Article 4. Formulari d’inscripció i documentació requerida
1. El formulari d’inscripció al Registre ha d’omplir-se en el model oficial disponible al lloc web www.inh.ad.
2. La informació proveïda ha de permetre a l’INH analitzar amb precisió si la persona sol·licitant i la unitat de convivència reuneixen els requisits establerts per a la inscripció al Registre.
LesLleis.com
3. La persona sol·licitant ha d’adjuntar al formulari la documentació següent:
a) El passaport o el document nacional d’identitat de la persona sol·licitant, si és estrangera, i de la resta de membres que configurin la unitat de convivència.
b) El document d’immigració de la persona sol·licitant i de totes les persones de la unitat de convivència.
c) El certificat de convivència de la unitat de convivència, expedit pel comú, a la data de presentació de la sol·licitud.
d) El certificat de naixement, literal o en extracte, de cadascun dels fills o filles que configuren la unitat de convivència.
e) En cas de separació o divorci, la resolució judicial o el conveni de separació referent a la guarda i custòdia de menors d’edat.
f) La targeta en què consti el número de compte IBAN de la persona sol·licitant.
g) Els documents que justifiquin el patrimoni i els ingressos relatius a la persona sol·licitant i a la resta de membres de la unitat de convivència i, en concret, amb caràcter no limitatiu:
h) El contracte d’arrendament de l’habitatge a nom de la persona sol·licitant o membre de la unitat de convivència o l’acord de compromís d’allotjament en establiments hotelers, així com el rebut que acredita el pagament de la renda de l’habitatge o equivalent. Si no hi ha contracte escrit, s’han de presentar els rebuts que acrediten el pagament de la renda de l’habitatge durant els quatre mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud.
i) El rebut de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil de l’habitatge en vigor, si n’hi ha.
j) Els documents justificatius del pagament dels serveis i subministraments complementaris relatius a l’arrendament de l’habitatge, o dels acomptes satisfets per aquest concepte.
k) La resolució del ministeri responsable dels afers socials que reconegui un grau de menyscabament del 33% com a mínim, d’acord amb la normativa sectorial aplicable, si escau.
l) La justificació de la necessitat d’habitatge. La informació relativa a l’estat ruïnós de l’edifici o la manca de cèdula o certificat d’habitabilitat de l’immoble en què actualment resideix la persona sol·licitant és obtinguda d’ofici per l’INH de les administracions responsables.
m) Qualsevol altra documentació o aclariment que l’INH consideri rellevant per tramitar la sol·licitud, analitzar la situació i determinar si la persona sol·licitant i la unitat de convivència reuneixen els requisits establerts.
b) El document d’immigració de la persona sol·licitant i de totes les persones de la unitat de convivència.
c) El certificat de convivència de la unitat de convivència, expedit pel comú, a la data de presentació de la sol·licitud.
d) El certificat de naixement, literal o en extracte, de cadascun dels fills o filles que configuren la unitat de convivència.
e) En cas de separació o divorci, la resolució judicial o el conveni de separació referent a la guarda i custòdia de menors d’edat.
f) La targeta en què consti el número de compte IBAN de la persona sol·licitant.
g) Els documents que justifiquin el patrimoni i els ingressos relatius a la persona sol·licitant i a la resta de membres de la unitat de convivència i, en concret, amb caràcter no limitatiu:
i) L’extracte d’ingressos i de bases de cotització de la CASS dels últims dotze mesos.
ii) Els justificants de tots els ingressos no relacionats amb la CASS dels dotze mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.
iii) La posició global del compte i els extractes bancaris dels comptes bancaris dels quals siguin titulars o cotitulars i els rebuts d’ingressos i despeses que no figurin en els extractes bancaris dels últims dotze mesos.
iv) Els certificats de totes les entitats bancàries, en què s’ha d’indicar si la persona sol·licitant i les persones membres de la unitat de convivència tenen contractats comptes, actius o productes financers, inclosos plans de pensions.
v) L’autorització de verificació de dades bancàries signada per totes les persones membres de la unitat de convivència.
vi) En cas que desenvolupin feines per compte propi, els comptes de pèrdues i guanys de l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.
vii) La declaració de l’impost de la renda de les persones físiques de les persones que estiguin obligades a presentar-la.
viii) Les pòlisses d’assegurança de vida i de productes financers vinculats a assegurances, si n’hi ha.
ii) Els justificants de tots els ingressos no relacionats amb la CASS dels dotze mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.
iii) La posició global del compte i els extractes bancaris dels comptes bancaris dels quals siguin titulars o cotitulars i els rebuts d’ingressos i despeses que no figurin en els extractes bancaris dels últims dotze mesos.
iv) Els certificats de totes les entitats bancàries, en què s’ha d’indicar si la persona sol·licitant i les persones membres de la unitat de convivència tenen contractats comptes, actius o productes financers, inclosos plans de pensions.
v) L’autorització de verificació de dades bancàries signada per totes les persones membres de la unitat de convivència.
vi) En cas que desenvolupin feines per compte propi, els comptes de pèrdues i guanys de l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.
vii) La declaració de l’impost de la renda de les persones físiques de les persones que estiguin obligades a presentar-la.
viii) Les pòlisses d’assegurança de vida i de productes financers vinculats a assegurances, si n’hi ha.
h) El contracte d’arrendament de l’habitatge a nom de la persona sol·licitant o membre de la unitat de convivència o l’acord de compromís d’allotjament en establiments hotelers, així com el rebut que acredita el pagament de la renda de l’habitatge o equivalent. Si no hi ha contracte escrit, s’han de presentar els rebuts que acrediten el pagament de la renda de l’habitatge durant els quatre mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud.
i) El rebut de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil de l’habitatge en vigor, si n’hi ha.
j) Els documents justificatius del pagament dels serveis i subministraments complementaris relatius a l’arrendament de l’habitatge, o dels acomptes satisfets per aquest concepte.
k) La resolució del ministeri responsable dels afers socials que reconegui un grau de menyscabament del 33% com a mínim, d’acord amb la normativa sectorial aplicable, si escau.
l) La justificació de la necessitat d’habitatge. La informació relativa a l’estat ruïnós de l’edifici o la manca de cèdula o certificat d’habitabilitat de l’immoble en què actualment resideix la persona sol·licitant és obtinguda d’ofici per l’INH de les administracions responsables.
m) Qualsevol altra documentació o aclariment que l’INH consideri rellevant per tramitar la sol·licitud, analitzar la situació i determinar si la persona sol·licitant i la unitat de convivència reuneixen els requisits establerts.
Article 5. Requisits d’accés
1. Poden accedir al Registre les persones que reuneixen, de forma cumulativa, els requisits següents:
A. Generals:
a) Residència. Cal complir el requisit de residència legal, efectiva i permanent a Andorra durant un període mínim de cinc anys, que han de ser immediatament anteriors a la inscripció al Registre.
b) Necessitat d’habitatge, bé per no disposar-ne o per no disposar-ne d’un d’adequat o assequible. S’entén que no es disposa d’habitatge o que aquest darrer no es troba a disposició de la persona sol·licitant o de cap membre de la unitat de convivència si s’esdevé alguna de les circumstàncies següents:
b) Necessitat d’habitatge, bé per no disposar-ne o per no disposar-ne d’un d’adequat o assequible. S’entén que no es disposa d’habitatge o que aquest darrer no es troba a disposició de la persona sol·licitant o de cap membre de la unitat de convivència si s’esdevé alguna de les circumstàncies següents:
i) La persona no disposa d’un habitatge en propietat, amb dret de superfície o usdefruit o arrendament.
ii) L’habitatge ha estat declarat en estat ruïnós. Aquest supòsit s’acredita mitjançant un informe de l’Administració competent.
iii) L’immoble no disposa de cèdula o certificat d’habitabilitat o no compleix les condicions d’habitabilitat exigibles per renovar-la.
iv) L’habitatge està ubicat en un edifici que no compleix la normativa d’accessibilitat vigent, sempre que no sigui possible eliminar les barreres arquitectòniques o fer els ajustos raonables i que la persona sol·licitant o membre de la unitat de convivència acrediti la condició de discapacitat amb mobilitat reduïda permanent.
v) L’habitatge ocupat per una unitat de convivència té una superfície que no permet respectar les superfícies mínimes del Reglament de construcció en atenció a la composició de la unitat de convivència.
vi) La persona sol·licitant o la unitat de convivència destina més del 35% dels seus ingressos al pagament de totes les despeses vinculades amb l’habitatge.
ii) L’habitatge ha estat declarat en estat ruïnós. Aquest supòsit s’acredita mitjançant un informe de l’Administració competent.
iii) L’immoble no disposa de cèdula o certificat d’habitabilitat o no compleix les condicions d’habitabilitat exigibles per renovar-la.
iv) L’habitatge està ubicat en un edifici que no compleix la normativa d’accessibilitat vigent, sempre que no sigui possible eliminar les barreres arquitectòniques o fer els ajustos raonables i que la persona sol·licitant o membre de la unitat de convivència acrediti la condició de discapacitat amb mobilitat reduïda permanent.
v) L’habitatge ocupat per una unitat de convivència té una superfície que no permet respectar les superfícies mínimes del Reglament de construcció en atenció a la composició de la unitat de convivència.
vi) La persona sol·licitant o la unitat de convivència destina més del 35% dels seus ingressos al pagament de totes les despeses vinculades amb l’habitatge.
Ni la persona sol·licitant ni cap membre de la unitat de convivència pot haver refusat un habitatge de protecció pública ni haver-ne estat desnonats, ni se’n pot haver finalitzat l’adjudicació per les causes e, g, h, i, j o k de l’article 15.1 en els últims dotze mesos.
B. Específics:
a) Ser major d’edat o menor emancipat.
b) Ser família unipersonal o unitat de convivència, entesa com el grup de persones físiques que acrediten conviure efectivament en un mateix domicili o es comprometen a fer-ho en un termini determinat, amb independència de si tenen relació de parentiu entre elles.
La unitat de convivència ha d’inscriure’s amb una persona representant, que està obligada a proporcionar les dades sol·licitades al formulari d’inscripció.
c) Que la persona sol·licitant o membre de la unitat de convivència disposi d’una font d’ingressos derivada d’un contracte laboral, un treball per compte propi, una pensió o un ajut econòmic ocasional dels previstos al Reglament regulador de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris.
d) Que la persona sol·licitant o la unitat de convivència disposin d’uns ingressos iguals o inferiors al llindar econòmic de cohesió social personal o familiar, segons correspongui, establert a la Llei de serveis socials i sociosanitaris.
e) Que la persona sol·licitant o el membre de la unitat de convivència no superi una quarta part del barem de valoració patrimonial establert a la Llei de serveis socials i sociosanitaris.
b) Ser família unipersonal o unitat de convivència, entesa com el grup de persones físiques que acrediten conviure efectivament en un mateix domicili o es comprometen a fer-ho en un termini determinat, amb independència de si tenen relació de parentiu entre elles.
La unitat de convivència ha d’inscriure’s amb una persona representant, que està obligada a proporcionar les dades sol·licitades al formulari d’inscripció.
c) Que la persona sol·licitant o membre de la unitat de convivència disposi d’una font d’ingressos derivada d’un contracte laboral, un treball per compte propi, una pensió o un ajut econòmic ocasional dels previstos al Reglament regulador de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris.
d) Que la persona sol·licitant o la unitat de convivència disposin d’uns ingressos iguals o inferiors al llindar econòmic de cohesió social personal o familiar, segons correspongui, establert a la Llei de serveis socials i sociosanitaris.
e) Que la persona sol·licitant o el membre de la unitat de convivència no superi una quarta part del barem de valoració patrimonial establert a la Llei de serveis socials i sociosanitaris.
2. No obstant el que disposa el punt 1, les persones o famílies que es trobin en un dels supòsits descrits a l’article 10 estan exemptes de complir tots els requisits i poden accedir de forma immediata a un dels habitatges per raó de la situació d’urgència, amb l’informe favorable previ del ministeri encarregat dels afers socials.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.