Sentència 59-2024 del TSJA. Amortització dels béns immobles a efectes de l’IRPF. S’han de computar tots els anys des del moment que els béns es van posar en funcionament.
Extracte facilitat per Strategos
Resum: La sentència apel·lada estimava la demanda de la Sra. CRT en que considerava improcedent la sanció per infracció de defraudació lleu de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent als exercicis 2018 i 2019 que li havia estat imposada.El Tribunal unipersonal de la Batllia havia estimat dita demanda perquè considerava que la Sra. CRT no havia ocultat dades i que la seva interpretació de la norma fiscal resultava raonable.
En la sentència, el Tribunal Superior de Justícia repassa la seva pròpia jurisprudència en relació a l’amortització de béns immobles i l’aplicació de la disposició addicional segona de la Llei de l’IRPF. Així conclou que l’única interpretació raonable de la norma passa per entendre que, independentment de com es declarin les rendes procedents del lloguer de béns immobles, la data d’inici de l’amortització que s’ha de considerar és el de posada en funcionament del bé sense tenir en compte quan va adquirir els béns l’obligat tributari.
Per tant, la Sra. CRT s’havia deduït un import per concepte d’amortitzacions superior al que pertocava i, en conseqüència, havia incorporat unes rendes negatives superiors a les que li pertocaven. Aquest fet és constitutiu de la infracció de defraudació de l’art. 129.1 de la Llei de bases de l’ordenament tributari.
Així mateix, la solució a aquest assumpte és la mateixa que es va donar a la sentència núm. 24-2024.
Resolució: Estimar el recurs d’apel·lació presentat pel Govern i revocar la sentència apel·lada (Tribunal unipersonal de la Batllia, sentència núm. 11/2024).
Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.
C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
+376 805 705
strategos@strategos.ad
Objecte: Amortització dels béns immobles a efectes de l’IRPF. S’han de computar tots els anys des del moment que els béns es van posar en funcionament
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000026/2024
ORIGEN.- 1000028/2023 - 0
NIG: 5300545320230000050
SENTÈNCIA 59-2024
PARTS:
Apel·lant: GOVERN D’ANDORRARepresentant: Sra. VAX
Advocada: Sra. MBV
Advocada: Sra. MBV
Apel·lat: Sra. CRT
Representant: Sra. CRS
Advocada: Sra. CBF
Advocada: Sra. CBF
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL
| President: | Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA |
| Magistrades: | Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ |
Andorra la Vella, el 18 d’octubre de 2024.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions núm. 1000028/2023.
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La Sra. CRT va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària (CTT), de data 3 de febrer del 2023 i referenciada amb número 361506/2023, que acordà desestimar el recurs administratiu interposat per la part agent contra la resolució de 20 de setembre del 2022, emesa pel director del Departament de Tributs i de Fronteres. Mitjançant aquesta darrera resolució s’imposà a la Sra. CRT una sanció per infracció de defraudació lleu de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent als exercicis 2018 i 2019 per import de 9.622,27€.2.- En la sentència núm. 11/2024, el Tribunal unipersonal de la Batllia ha estimat la demanda promoguda per la part agent en considerar que la Sra. CRT, en la seva condició de subjecte passiu, no ha ocultat dades a l’Administració Tributària, i que la revisió i rectificació dels quantums d’amortització duts a terme per part de la Direcció Adjunta d’Inspecció Tributària en la seva resolució de 5 de maig del 2022, i que donà lloc a l’expedient sancionador que ens ocupa, es fonamenten justament en les valoracions que aportà la pròpia Sra. CRT en fase d’al·legacions del procediment de comprovació. La sentència considera també que, l’any 2017, el DTF ja incoà un primer procediment de comprovació en relació a les mateixes rendes però relatives a l’exercici 2016, i que, si bé aquest expedient s’arxivà per haver-se produït la seva caducitat, el DFT, podent-ho fer, no incoà un nou procediment de comprovació ni per aquest exercici ni pel següent.
LesLleis.com
A l’últim, la sentència apel·lada considera que la interpretació que efectua l’actora, consistent en conceptuar les rendes obtingudes per l’arrendament dels referits immobles com a rendes de capital immobiliari en lloc de rendes d’activitats econòmiques, d’on extreu que no li seria d’aplicació la disposició addicional segon de la LIRPF, no es presenta a priori com una interpretació irraonable de la norma, sense que es pugui traslluir una voluntat defraudadora, per la qual cosa el Tribunal d’instància entén que no se li pot imposar cap sanció.
3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Govern estima, en substància, que:
- Les amortitzacions dels béns immobles s’han de fer segons les regles establertes en la Llei de l’Impost sobre Societats (en endavant LIS).
- Al moment que la Sra. CRT va heretar els béns immobles, aquests ja estaven en funcionament i comptablement s’estaven amortitzant, per la qual cosa la llei precisa que en aquests casos el valor dels béns s’obté tenint en compte el valor de mercat a data 2014 (segons la valoració d’un expert independent), o el cost d’adquisició d’aquest béns acreditat de forma fefaent.
- La part agent no va seguir aquests criteris legals, i va basar les amortitzacions en les valoracions fetes l’any 2004 per una altra finalitat, que no es van fer per un expert independent, i a més, l’amortització es va calcular sense tenir en compte que es tractava de béns que existien i estaven en funcionament (com a hotels) des de l’any 1996, i sense tenir en compte tots aquests anys amortitzats.
- El Pla General de Comptabilitat, del 30 de març del 2022, preveu que els immobilitzats es valoraran pel seu preu o cost de producció.
- L’art. 129.1 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari (en endavant LBOT) recull que són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic per l’Administració tributària, i la Sra. CRT ha aplicat de forma improcedent la deducció d’un import de 194.222,70 euros en concepte d’amortitzacions dels béns heretats a cadascuna de les autoliquidacions de l’IRPF dels exercicis de 2018 i 2019, sent la diferència entre la partida negativa declarada i la partida negativa real de 96.222,73 euros, partides que són recuperables i compensables durant 10 anys, d’acord amb l’establert a l’art. 31 de la LIRPF.
- Al moment que la Sra. CRT va heretar els béns immobles, aquests ja estaven en funcionament i comptablement s’estaven amortitzant, per la qual cosa la llei precisa que en aquests casos el valor dels béns s’obté tenint en compte el valor de mercat a data 2014 (segons la valoració d’un expert independent), o el cost d’adquisició d’aquest béns acreditat de forma fefaent.
- La part agent no va seguir aquests criteris legals, i va basar les amortitzacions en les valoracions fetes l’any 2004 per una altra finalitat, que no es van fer per un expert independent, i a més, l’amortització es va calcular sense tenir en compte que es tractava de béns que existien i estaven en funcionament (com a hotels) des de l’any 1996, i sense tenir en compte tots aquests anys amortitzats.
- El Pla General de Comptabilitat, del 30 de març del 2022, preveu que els immobilitzats es valoraran pel seu preu o cost de producció.
- L’art. 129.1 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari (en endavant LBOT) recull que són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic per l’Administració tributària, i la Sra. CRT ha aplicat de forma improcedent la deducció d’un import de 194.222,70 euros en concepte d’amortitzacions dels béns heretats a cadascuna de les autoliquidacions de l’IRPF dels exercicis de 2018 i 2019, sent la diferència entre la partida negativa declarada i la partida negativa real de 96.222,73 euros, partides que són recuperables i compensables durant 10 anys, d’acord amb l’establert a l’art. 31 de la LIRPF.
4.- En la seva contesta, la part agent estima, en substància, que:
- La Sra. CRT ha actuat amb la màxima diligència.
- Per títol hereditari l’any 2004 va esdevenir propietària del 50% de l’hotel anomenat “X”, valorat l’any 2004 en 19.442.270 euros, i de l’H., valorat en aquell mateix exercici en 14.011.250 euros, tenint la seva germana la propietat de l’altre 50%, però van encarregar la gestió del negoci a la societat R. SL, societat que també és de les dues germanes al 50%.
- Van arrendar els dos immobles a la societat R. SL.
- L’explotació del negoci hoteler per part de la societat va començar abans de l’aplicació de l’impost sobre les rendes d’activitats econòmiques l’any 2012 al Principat, d’acord amb la Llei 96/2010 que regulà aquest impost, que fou derogada per la Llei 5/2014, de l’IRPF (en endavant LIRPF).
- El valor dels immobles s’havien de fixar pel seu “valor raonable” segons el Pla General de Comptabilitat de l’any 2012, i va partir del valor atorgat l’any 2004 al moment de l’acceptació de l’herència, segons els informes elaborats per Immobiliària l’E. SA.
- A partir de l’entrada en vigor de la LIRPF va continuar aplicant aquest valor.
- L’Administració Tributària va iniciar un altre procediment d’inspecció per l’IRPF de l’any 2016, procediment que va caducar sense que s’iniciés un altre, el que comportà que s’entengués que no s’havia detectat cap anomalia en el càlcul de les rendes netes de capital immobiliari.
- Es va aportar un nou informe de valoració dels béns relatiu a data 31/12/2014, que fou acceptat per l’Administració, la qual cosa demostra que no va haver intenció defraudatòria.
- El DTF va aplicar la disposició addicional segona de la LIRPF, descomptant sobre la valoració acceptada del 2014, una amortització acumulada dels immobles des de la seva posada en funcionament, és a dir, abans de que aquests actius s’adquirissin per títol hereditari, però aquesta disposició no és d’aplicació, compte tingut que la Sra. CRT no percep rendes d’activitat econòmica.
- La sanció aplicada és improcedent, ja que no s’ha actuat amb dol o culpa.
- S’ha de presumir la bona fe del contribuent.
- S’ha fet una aplicació raonable de la norma.
- No s’ha produït cap perjudici per l’Administració, ja que la base de tributació continua sent negativa.
- Per títol hereditari l’any 2004 va esdevenir propietària del 50% de l’hotel anomenat “X”, valorat l’any 2004 en 19.442.270 euros, i de l’H., valorat en aquell mateix exercici en 14.011.250 euros, tenint la seva germana la propietat de l’altre 50%, però van encarregar la gestió del negoci a la societat R. SL, societat que també és de les dues germanes al 50%.
- Van arrendar els dos immobles a la societat R. SL.
- L’explotació del negoci hoteler per part de la societat va començar abans de l’aplicació de l’impost sobre les rendes d’activitats econòmiques l’any 2012 al Principat, d’acord amb la Llei 96/2010 que regulà aquest impost, que fou derogada per la Llei 5/2014, de l’IRPF (en endavant LIRPF).
- El valor dels immobles s’havien de fixar pel seu “valor raonable” segons el Pla General de Comptabilitat de l’any 2012, i va partir del valor atorgat l’any 2004 al moment de l’acceptació de l’herència, segons els informes elaborats per Immobiliària l’E. SA.
- A partir de l’entrada en vigor de la LIRPF va continuar aplicant aquest valor.
- L’Administració Tributària va iniciar un altre procediment d’inspecció per l’IRPF de l’any 2016, procediment que va caducar sense que s’iniciés un altre, el que comportà que s’entengués que no s’havia detectat cap anomalia en el càlcul de les rendes netes de capital immobiliari.
- Es va aportar un nou informe de valoració dels béns relatiu a data 31/12/2014, que fou acceptat per l’Administració, la qual cosa demostra que no va haver intenció defraudatòria.
- El DTF va aplicar la disposició addicional segona de la LIRPF, descomptant sobre la valoració acceptada del 2014, una amortització acumulada dels immobles des de la seva posada en funcionament, és a dir, abans de que aquests actius s’adquirissin per títol hereditari, però aquesta disposició no és d’aplicació, compte tingut que la Sra. CRT no percep rendes d’activitat econòmica.
- La sanció aplicada és improcedent, ja que no s’ha actuat amb dol o culpa.
- S’ha de presumir la bona fe del contribuent.
- S’ha fet una aplicació raonable de la norma.
- No s’ha produït cap perjudici per l’Administració, ja que la base de tributació continua sent negativa.
5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
El contingut d’aquest text
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
La subscripció a LesLleis.com inclou:
- Accés il·limitat als textos refosos de lleis i reglaments
- Lectura de textos legals vigents anteriors al BOPA
- Inclusió de texts a demanda
- Sense publicitat