Consulta vinculant en relació amb el dret a deduir les quotes suportades de l’impost general indirecte derivades de l’adquisició de vehicles, sobre la consideració de despesa deduïbles per determinar la base de tributació de l’impost sobre societats que es puguin donar per aquestes adquisicions i sobre les implicacions fiscals que es poden donar per la cessió dels vehicles als socis.
| Número de consulta | CV0312-2024 |
| Data d'emissió | 28/05/2024 |
| Normativa | -Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques -Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats -Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte |
Consulta
En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula
CONSULTA TRIBUTÀRIA VINCULANTLa societat andorrana X, formula la present consulta tributària de conformitat amb el que al que estableix l’article 65 de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i l’article 25 del Decret d’11 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs, amb base a les següents al·legacions, antecedents i fonaments jurídics.
I.- MANIFESTACIONS PRÈVIES
En estricte compliment del que estableix l’article 25.1.b) del Decret d’ 11 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs, aquesta part informa que no s’està tramitant procediment o recurs administratiu algun relacionat amb el règim, la classificació o qualificació tributària relatius al motiu plantejat en aquesta consulta.
LesLleis.com
Aquesta part formula la present consulta tributària per quant té dubtes sobre el règim fiscal aplicable, en l’IGI, l’Impost sobre Societats i l’IRPF, en relació a l’adquisició, manteniment i transmissió d’automòbils de col·lecció i exclusius adquirits per a una posterior transmissió amb un objectiu inversor.
II.- DESCRIPCIÓ DELS FETS
DE LA SOCIETAT X, CREACIÓ I OBJECTE
La societat es va constituir a l’any 2023.
L’objecte social es veurà modificat els pròxims dies, introduint, en relació amb l’explotació i alienació de béns mobles: “La inversió en vehicles exclusius i de col·lecció amb la finalitat d’obtenir-ne rendibilitat.”
DELS BÉNS QUE LA SOCIETAT X VOL ADQUIRIR I QUE SÓN OBJECTE DE LA PRESENT CONSULTA TRIBUTÀRIA
La societat X, pretén adquirir vehicles de col·lecció, sèries exclusives i d’alta gama amb l’objectiu d’obtenir una rendibilitat en la seva venda futura, en un termini màxim de tres o quatre anys, fruit de la seva revaloració en el mercat pel pas del temps.
L’activitat essencial de la mercantil no és la de la compravenda de vehicles com a tal; tampoc tindrà una activitat continuada en relació a aquesta compravenda de vehicles sinó que de manera esporàdica, i quan la situació/oferta econòmica sigui favorable, la societat executarà aquesta activitat.
El destí d’aquests vehicles és, doncs, el de mera tinença i futura venda, si les condicions de la mateixa són propícies per a fer-ho.
Per la pròpia naturalesa del bé, els vehicles no tindran un ús continuat, si bé sí tindran un ús, encara que limitat a un màxim de 2.000 km anuals, doncs no resulta convenient quedin immobilitzats i, alhora, també és necessari que els vehicles es mostrin i s’exhibeixin per posar-los en valor. L’ús dels vehicles amb aquesta finalitat es farà, amb caràcter general, per al propietari i administrador de la societat propietària dels vehicles, podent també subcontractar-la en societats especialitzades.
DEL TRACTAMENT I REGISTRE COMPTABLE DELS VEHICLES
En la mesura en que el destí d’aquests vehicles és la seva ulterior venda es registraran comptablement com a existències, tenint en compte l’objecte social de la mercantil.
Amb base a tot l’anterior, tenint en compte l’objecte de la societat i el valor i destí dels vehicles que la societat ha adquirit, la representant de la societat mercantil X, formula la següent,
QÜESTIÓ PLANTEJADA
EN RELACIÓ AMB LA LLEI 11/2012, DEL 21 DE JUNY, DE L’IMPOST GENERAL INDIRECTE
TRACTAMENT DE L’IGI SUPORTAT EN LA COMPRA DE VEHICLES
L’article 61 de la Llei de l’IGI estableix que els obligats tributaris podran “deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques”.
L’article 63.2.b) de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte, que regula les limitacions del dret a deduir, disposa expressament que les quotes suportades per l’adquisició de béns que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de l’activitat empresarial es poden deduir en la proporció del 50% quan es tracti d’automòbils.
Per tant, amb base a l’anterior, es consulta en quin grau és deduïble per a la societat consultant l’IGI suportat en l’adquisició i/o importació dels vehicles, així com en les despeses de manteniment i altres necessàries (per exemple de transport, despeses d’intermediaris per la seva compra i la seva, etc.) relacionades amb els mateixos.
És a dir, si l’IGI suportat és íntegrament deduïble en relació als vehicles, és solament deduïble en el 50% o no es deduïble.
EN RELACIÓ AMB LA LLEI 5/2014, DEL 24 D’ABRIL, DE L’IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FISIQUES
RETRIBUCIÓ EN ESPÈCIE EN L’IRPF DEL SOCI ÚNIC DE LA SOCIETAT PER LA UTILITZACIÓ DELS VEHICLES
L’article 29 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que regula les rendes en espècie en el seu apartat primer, estableix expressament que “es consideren rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposi una despesa real per a qui les concedeix.”
En aquest sentit, el Comunicat tècnic en matèria tributaria, publicat al BOPA en data 27 de setembre de 2017 (Núm. 61) fa referència als criteris que aplica l’Administració tributària en relació a aquest tipus de cotitzacions en espècie.
Concretament, en l’apartat 3.2 del Comunicat, s’estableix:
“3.2. Lliurament o utilització de vehicles automòbils
3.2.1. Lliurament
Es considera renda en espècie el cost d’adquisició per al pagador, inclosos els tributs indirectes i altres quantitats satisfetes.
3.2.2. Utilització
Si el vehicle és propietat del pagador, es valorarà pel 20% anual del cost, segons el que es determina en l’apartat 3.2.1. Si no és propietat de l’empresa, es valorarà pel preu anual que satisfaci el pagador al propietari del vehicle per la seva cessió.”
3.2.1. Lliurament
Es considera renda en espècie el cost d’adquisició per al pagador, inclosos els tributs indirectes i altres quantitats satisfetes.
3.2.2. Utilització
Si el vehicle és propietat del pagador, es valorarà pel 20% anual del cost, segons el que es determina en l’apartat 3.2.1. Si no és propietat de l’empresa, es valorarà pel preu anual que satisfaci el pagador al propietari del vehicle per la seva cessió.”
Com ja s’ha comentat antecedentment (Antecedent Segon), l’Administrador i soci únic de la societat utilitzarà aquests vehicles, si bé de forma limitada i no continuada, doncs no resulta convenient quedin immobilitzats i, alhora, també és necessari que els vehicles es mostrin i s’exhibeixin per posar-los en valor.
Al respecte, cal considerar que a societat pot ser propietària de varis vehicles al mateix temps.
En aquest sentit, indicar que l’Administrador i soci únic disposarà d’altres vehicles, ja siguin propis o posats a la seva disposició per la societat per a l’ús particular.
En aquest sentit, i seguint amb l’objecte de la consulta, doncs, els vehicles que la societat X adquireix amb les finalitats que ja s’han expressat anteriorment, el fet de que l’Administrador i soci únic de la societat utilitzi aquests vehicles, es consulta si:
Aquest ús implicarà una retribució en espècie gravada en l’IRPF?
Si la resposta anterior és afirmativa,
Com s’ha de calcular aquesta retribució en espècie?
Quins serien els paràmetres a utilitzar per el càlcul d’aquesta remuneració. És a dir, quina seria la base de càlcul i quin seria el percentatge a considerar com a ús privatiu per a fixar la retribució en espècie. Al respecte, tal i com s’ha indicat, ressenyar que la societat pot arribar a ser propietària de varis vehicles de les característiques indicades i adquirits amb la finalitat anteriorment exposada.
Quins serien els paràmetres a utilitzar per el càlcul d’aquesta remuneració. És a dir, quina seria la base de càlcul i quin seria el percentatge a considerar com a ús privatiu per a fixar la retribució en espècie. Al respecte, tal i com s’ha indicat, ressenyar que la societat pot arribar a ser propietària de varis vehicles de les característiques indicades i adquirits amb la finalitat anteriorment exposada.
EN RELACIÓ AMB LA LLEI 95/2010, DEL 29 DE DESEMBRE DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS
TRACTAMENT DE LES RENDES OBTINGUDES EN LA TRANSMISSIÓ DELS VEHICLES I DE LES DESPESES DERIVADES DE LA PROPIETAT DELS MATEIXOS EN RELACIÓ AMB L’IMPOST SOBRE SOCIETATS
Disposa l’article 9 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats, Concepte i determinació de la base de tributació que:
“1. La base de tributació està constituïda per l’import de la renda en el període impositiu.
2. La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa i, subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari.
3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la Comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26 (...).”
2. La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa i, subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari.
3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la Comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26 (...).”
Segons s’ha exposat la societat considera, en atenció al destí previsible dels vehicles, que l’ha de comptabilitzar com a existències.
Amb base a l’anterior, són objecte de consulta les qüestions següents:
1.- Si en aplicació de la Llei de l’Impost sobre Societats (LIS) és correcte el seu tractament com existències. Si no s’ajusta a la LIS el seu tractament com a existències, quin seria el seu tractament i si el mateix en fos el d’actius fixes:
Si la seva amortització teòrica tindria la consideració de despesa deduïble en l’impost sobre Societats i la mateixa es podria integrar en la base de tributació mitjançant un ajust a la base de tributació de l’impost sobre Societats.
Si per a que fora deduïble la seva amortització seria necessària la comptabilització dels vehicles com a actius fixes.
2.- Com s’ha de determinar el resultat obtingut en la seva transmissió als efectes de la seva integració en la base de tributació de l’Impost sobre Societats.
3.- Si les despeses relacionades amb l’adquisició, manteniment i transmissió dels vehicles tenen la consideració de fiscalment deduïbles i formen part de la base de tributació de l’Impost sobre Societats.
4.- En relació a l’IGI. Si es fixa que l’IGI suportat en l’adquisició i/o importació dels vehicles, així com respecte de les despeses vinculades amb la seva adquisició, manteniment i transmissió no és íntegrament deduïble, les quotes d’IGI no deduïble tindrien la consideració de despesa deduïble a integrar en la base de tributació de l’Impost sobre Societats.
Els antecedents es basen en els següents,
FONAMENTS JURÍDICS
FORMA
Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’ordenament tributari.
Decret d’11 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs.
Decret d’11 de febrer de 2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs.
FONS DE L’ASSUMPTE
Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte.
Llei 5/2014, de 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
Llei 20/2007, de 18 d’octubre, de Societats Anònimes i de Responsabilitat Limitada.
Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats
Comunicats tècnics en matèria tributària (BOPA, núm. 61 de 27 de setembre del 2017; BOPA núm. 43 de 5 de juliol de 2017).
Consulta vinculant de data 1 d’abril de 2019 (Número de Consulta CVo149-2019) i de data 17 de setembre de 2018 (Número de Consulta CVo131-2018)
Llei 5/2014, de 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
Llei 20/2007, de 18 d’octubre, de Societats Anònimes i de Responsabilitat Limitada.
Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats
Comunicats tècnics en matèria tributària (BOPA, núm. 61 de 27 de setembre del 2017; BOPA núm. 43 de 5 de juliol de 2017).
Consulta vinculant de data 1 d’abril de 2019 (Número de Consulta CVo149-2019) i de data 17 de setembre de 2018 (Número de Consulta CVo131-2018)
Resposta
En referència a la qüestió sobre el tractament de l’impost general indirecte suportat en la compra dels vehicles, d’entrada s’ha de determinar si la consultant actua com a consumidora final o com a empresària a l’efecte d’aquest impost. Pel que fa a la consideració d’activitat econòmica i d’empresari, la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, a l’article 5, estableix el següent:“Article 5. Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran reglamentàriament.”
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran reglamentàriament.”
De conformitat amb aquests preceptes, sempre que es doni l’ordenació d’un conjunt de mitjans personals i materials per desenvolupar una activitat empresarial o professional mitjançant la realització continuada de lliuraments de béns títol onerós, la consultant tindrà la consideració d’empresària a l’efecte de l’impost. En cas contrari, s’entendrà que actua com a consumidora final. Aquesta circumstància s’haurà d’acreditar davant un eventual comprovació de l’Administració.
El contingut d’aquest text
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
La subscripció a LesLleis.com inclou:
- Accés il·limitat als textos refosos de lleis i reglaments
- Lectura de textos legals vigents anteriors al BOPA
- Inclusió de texts a demanda
- Sense publicitat