Consulta vinculant en relació amb els criteris de tributació de les rendes obtingudes en trusts i amb la consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.
Consulta
Consulta En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l'entitat que la formula
ASSUMPTERègim fiscal de les operacions de reorganització empresarial - Consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial i aplicació del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.
El Sr. A en qualitat de president del consell i actuant en nom i representació de la societat mercantil andorrana B, compareix i com millor procedeixi en Dret;
LesLleis.com
MANIFESTA
Que mitjançant aquest escrit, i d’acord amb el previst a l’article 65 del Decret Legislatiu del 7-02-2018 de publicació del Text Refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari (d’ara en endavant, TRLBOT) i a l’article 25.1.b) del Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs (d’ara en endavant RAT), que en aquest moment no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que correspongués, plantejat en la present Consulta Tributària Vinculant.
Per tant, se sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació amb els assumptes referenciats anteriorment per als períodes impositius 2024 i següents:
ANTECEDENTS
La meva representada és una societat limitada unipersonal que va adquirir la nacionalitat andorrana com a conseqüència del trasllat del seu domicili social al Principat d’Andorra.
L’activitat principal de la meva representada és correspon amb la gestió del patrimoni dels béns propis, entre altres activitats.
En aquest sentit, l’actiu principal de la meva representada està composat per béns mobles. Un conjunt agrupat de béns mobles permet una gestió més acurada i una major rendibilitat en la seva explotació comercial. Entenem que cada conjunt de béns mobles, pot requerir d’una organització separada a conseqüència de les especialitats existents en la seva explotació econòmica que exigeix d’un model de gestió diferenciat, per tant cada conjunt de béns mobles es pot considerar una branca d’activitat independent de l’altra o altres, i en conseqüència cada branca es capaç de funcionar pels seus propis mitjans. Cada branca es pot arrendar en uns termes diferents que l’altra, en el preu, en la durada del contracte, en possibles vendes unitàries, etc.
D’altra banda, la meva representada és resident fiscal al Principat d’Andorra i, per tant, obligat tributari de l’Impost sobre Societats, quina base de tributació es determina pel mètode de determinació directa.
El soci únic de la meva representada des d’un punt de vista mercantil i registral és la societat C domiciliada a l’estranger l’activitat principal de la qual, segons el seu objecte social, és la gestió i l’administració patrimonial. Aquesta societat té, en la seva condició de beneficiària efectiva d’un Trust, com a soci únic la persona física D que és resident fiscal a Andorra.
La meva representada, es planteja la possibilitat de formalitzar una operació d’escissió parcial amb l’objectiu de facilitar la resolució de conflictes en l’àmbit familiar, permetent la reestructuració del patrimoni familiar de manera fiscalment neutra i donar compliment a la planificació successòria de la persona D.
La meva representada, es planteja la possibilitat de formalitzar una operació d’escissió parcial amb l’objectiu de facilitar la resolució de conflictes en l’àmbit familiar, permetent la reestructuració del patrimoni familiar de manera fiscalment neutra i donar compliment a la planificació successòria de la persona D.
En aquest sentit, a continuació es concreta la possible operació:
Una escissió parcial mitjançant la qual la meva representada transferiria a una altra entitat resident fiscal a Andorra de nova creació o ja existent, sense quedar extingida la primera, amb atribució fiscal a aquesta altra societat d’una de les branques d’activitat escindida, assignant els valors representatius del capital social de la entitat adquirent a la mateixa beneficiària i única sòcia de la societat C. Complint amb el requisit de branca d’activitat a l’existir tant en la transmissora com en la receptora una explotació autònoma, és a dir, un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans.
La meva representada vol posar de manifest que les operacions anteriorment esmentades tenen com a motius econòmics vàlids els que es concreten a continuació:
Facilitar la successió i el repartiment del patrimoni familiar.
Evitar enfrontament entre les futures generacions ja que propicia a una futura successió ordenada.
Facilitar i millorar la gestió del patrimoni, la presa de decisions i el relleu generacional.
Reestructurar el patrimoni familiar.
Motius organitzatius, de protecció del patrimoni davant de possibles responsabilitats, de simplificació, financers i successoris.
Garantir la supervivència dels negocis, facilitar el relleu generacional a mitjà termini, augmentant la probabilitat de continuïtat empresarial en el futur de les societats beneficiàries de l’escissió.
Ordenar i millorar la preparació de la successió de tot el patrimoni familiar, evitant les possibles divergències i conflictes que podrien sorgir entre els descendents dels socis.
En una possible crisi familiar el centralitzar els actius en cada Societat, simplifica la situació i no afecta a la continuïtat de l’activitat de cessió, ja que es mantindrien al marge del possible conflicte familiar.
Simplificar l’estructura empresarial que permeti una visió del patrimoni més senzilla i clara, centralitzant en una cada Societat beneficiària la planificació i presa de decisions simplificant la gestió i millorant l’eficiència.
Facilitar el procés successori. Amb aquesta estructura societària, juntament amb la implementació d’un protocol familiar, s’aconseguirà mantenir la integritat del patrimoni empresarial en el futur procés successori.
Conèixer la realitat econòmica i la viabilitat a futur del patrimoni de cada futur hereu, així con la seva rendibilitat i, en conseqüència, poder prendre les decisions oportunes en cadascuna d’elles.
La meva representada vol posar de manifest que les operacions anteriorment esmentades tenen com a motius econòmics vàlids els que es concreten a continuació:
Facilitar la successió i el repartiment del patrimoni familiar.
Evitar enfrontament entre les futures generacions ja que propicia a una futura successió ordenada.
Facilitar i millorar la gestió del patrimoni, la presa de decisions i el relleu generacional.
Reestructurar el patrimoni familiar.
Motius organitzatius, de protecció del patrimoni davant de possibles responsabilitats, de simplificació, financers i successoris.
Garantir la supervivència dels negocis, facilitar el relleu generacional a mitjà termini, augmentant la probabilitat de continuïtat empresarial en el futur de les societats beneficiàries de l’escissió.
Ordenar i millorar la preparació de la successió de tot el patrimoni familiar, evitant les possibles divergències i conflictes que podrien sorgir entre els descendents dels socis.
En una possible crisi familiar el centralitzar els actius en cada Societat, simplifica la situació i no afecta a la continuïtat de l’activitat de cessió, ja que es mantindrien al marge del possible conflicte familiar.
Simplificar l’estructura empresarial que permeti una visió del patrimoni més senzilla i clara, centralitzant en una cada Societat beneficiària la planificació i presa de decisions simplificant la gestió i millorant l’eficiència.
Facilitar el procés successori. Amb aquesta estructura societària, juntament amb la implementació d’un protocol familiar, s’aconseguirà mantenir la integritat del patrimoni empresarial en el futur procés successori.
Conèixer la realitat econòmica i la viabilitat a futur del patrimoni de cada futur hereu, així con la seva rendibilitat i, en conseqüència, poder prendre les decisions oportunes en cadascuna d’elles.
Fer constar que tant la meva representada com el seu soci únic indirecte i beneficiari efectiu d’aquest grup de societats familiars són residents fiscals al Principat d’Andorra complint amb el requisit i criteri administratiu establert pel DTF en relació amb el caràcter d’andorranitat.
QUALIFICACIÓ JURÍDICA
Règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial – Consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial i aplicació del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.
La Consulta Vinculant número CV0146-2019, del 8 de març del 2019, del Departament de Tributs i de Fronteres estableix que:
“S’ha de considerar si la figura del trust resulta compatible amb els principis del dret civil andorrà. En relació amb aquest aspecte, l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra no té en compte la institució del trust; aleshores, a efectes fiscals aquesta figura es considerarà transparent, és a dir, com a no constituïda,
De manera que les relacions jurídiques regulades per la mateixa figura no tindran efectes. Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals correspondrà al settlor o bé al beneficiari. Aquest criteri va ser manifest mitjançant el Comunicat del tècnic del 25-11-2015 sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de les rendes obtingudes a través de trusts i fundacions de dret estranger, emès pel Departament de Tributs i de Fronteres. El comunicat en qüestió, a l’apartat b, referent a les regles de tributació, expressa que:
En conseqüència, en el cas en qüestió, en què el consultant ha sigut el setllor i al mateix temps el beneficiari dels trust als quals es van transferir les accions, als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’entendrà que el consultant ha sigut propietari de les accions des del moment que es va constituir la societat l’any 2012.”
De manera que les relacions jurídiques regulades per la mateixa figura no tindran efectes. Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals correspondrà al settlor o bé al beneficiari. Aquest criteri va ser manifest mitjançant el Comunicat del tècnic del 25-11-2015 sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de les rendes obtingudes a través de trusts i fundacions de dret estranger, emès pel Departament de Tributs i de Fronteres. El comunicat en qüestió, a l’apartat b, referent a les regles de tributació, expressa que:
“b) Regles de tributació
[...]
En primer lloc, resulta clar que en cap supòsit es podrà entendre que el trustee (en la seva condició de tal) gaudeixi d’una posició equiparable a la del titular dels béns, en la mesura que es tracta d’un gestor dels mateixos béns, el qual, en virtut d’una obligació contractual, assumeix aquest deure de gestió en el marc (més o menys ampli) de les instruccions rebudes, però sempre en benefici i interès d’una altra persona (és a dir, el beneficiari).
Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals i, com a conseqüència, de les rendes que es puguin generar, s’haurà de fer, bé al setllor o bé al beneficiari, en funció de les característiques específiques del trust en qüestió.
En termes generals, s’ha de concloure que, atès que el trust com a tal i els seus efectes jurídics no es reconeixen des de la perspectiva del dret andorrà, com a regla general es considerarà que el settlor reté la titularitat dels béns a efectes fiscals i, per tant, serà considerat l’obligat tributari en relació amb les rendes generades pels béns integrants del patrimoni del trust.
[...]”
[...]
En primer lloc, resulta clar que en cap supòsit es podrà entendre que el trustee (en la seva condició de tal) gaudeixi d’una posició equiparable a la del titular dels béns, en la mesura que es tracta d’un gestor dels mateixos béns, el qual, en virtut d’una obligació contractual, assumeix aquest deure de gestió en el marc (més o menys ampli) de les instruccions rebudes, però sempre en benefici i interès d’una altra persona (és a dir, el beneficiari).
Per tant, l’atribució de la titularitat dels béns a efectes fiscals i, com a conseqüència, de les rendes que es puguin generar, s’haurà de fer, bé al setllor o bé al beneficiari, en funció de les característiques específiques del trust en qüestió.
En termes generals, s’ha de concloure que, atès que el trust com a tal i els seus efectes jurídics no es reconeixen des de la perspectiva del dret andorrà, com a regla general es considerarà que el settlor reté la titularitat dels béns a efectes fiscals i, per tant, serà considerat l’obligat tributari en relació amb les rendes generades pels béns integrants del patrimoni del trust.
[...]”
En conseqüència, en el cas en qüestió, en què el consultant ha sigut el setllor i al mateix temps el beneficiari dels trust als quals es van transferir les accions, als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’entendrà que el consultant ha sigut propietari de les accions des del moment que es va constituir la societat l’any 2012.”
En aquest mateix sentit resol la Consulta Vinculant número CV 0177-2020, del 10 de març del 2020, emesa pel Departament de Tributs i de Fronteres:
“l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra no té en compte la institució del Trust; aleshores, a efectes fiscals aquesta figura es considerarà transparent, és a dir, com a no constituïda. De manera que les relacions jurídiques regulades per la mateixa figura no tindran efectes”
L’article 1 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques: de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries (en endavant, la “Llei de Reorganització Empresarial”), estableix el següent:
“Article 1. Finalitat i àmbit d’aplicació
Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.
Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.”
Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.
Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.”
L’apartat segons l’article 2 de la Llei de Reorganització Empresarial estableix la definició d’operació d’escissió als efectes de l’esmentada llei:
“Article 2. Definicions
[...]
Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:
[...]
Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:
a)Una entitat transfereix a una o diverses entitats de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, una o diverses branques d’activitat, i manté al menys una branca d’activitat a l’entitat transmissora, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’entitat o de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.
D’altra banda, l’article 3 de la Llei de Reorganització Empresarial estableix que:
“Article 3. Règim de les rendes derivades de la transmissió
1.No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3,4 i 6 de l’article 2 quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat residents fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.
La transferència fora del territori andorrà dels elements patrimonials afectes a l’establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat adquirent no resident referits al paràgraf anterior suposa la integració a la base de tributació de l’establiment permanent, en el període impositiu en què tingui lloc aquesta transferència, de la diferència entre el valor de mercat d’aquests elements i el valor al qual fa referència l’apartat 1 de l’article 5, reduït, si escau, en l’import de les amortitzacions i correccions de valor que hagin estat deduïbles fiscalment amb posterioritat a l’operació acollida a aquest règim.
En el cas de les operacions de devolució d’actius, tampoc no s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats a un ús residencial en els termes previstos al segon paràgraf de l’apartat 6 de l’article 2, fins i tot si l’adquirent és una persona física no resident i els immobles transmesos no resten afectes a un establiment permanent a Andorra.
2. Es pot renunciar al règim establert al primer paràgraf de l’apartat anterior mitjançant la integració en la base de tributació de l’impost que sigui aplicable al transmitent de la totalitat de les rendes que hagi obtingut en les operacions referides als apartats 1, 2, 3, 4 I 6 de l’article 2.
3. Les rendes derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3 i 4 de l’article 2 s’han d’excloure de la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, fins i tot en els casos en què l’entitat adquirent gaudeixi de l’aplicació d’un tipus de gravamen o d’un règim fiscal especial.
En aquests casos, la transmissió dels elements patrimonials existents en el moment de l’operació, efectuada amb posterioritat per l’entitat adquirent, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del transmitent per aplicació del primer paràgraf de l’apartat 1 anterior sigui gravada en l’impost sobre societats o en l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals corresponent a l’entitat adquirent en el moment de la transmissió posterior, aplicant el tipus de gravamen general previst per l’article 41 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior per part de l’adquirent dels elements adquirits com a conseqüència de l’operació.”
1.No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3,4 i 6 de l’article 2 quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat residents fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.
La transferència fora del territori andorrà dels elements patrimonials afectes a l’establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat adquirent no resident referits al paràgraf anterior suposa la integració a la base de tributació de l’establiment permanent, en el període impositiu en què tingui lloc aquesta transferència, de la diferència entre el valor de mercat d’aquests elements i el valor al qual fa referència l’apartat 1 de l’article 5, reduït, si escau, en l’import de les amortitzacions i correccions de valor que hagin estat deduïbles fiscalment amb posterioritat a l’operació acollida a aquest règim.
En el cas de les operacions de devolució d’actius, tampoc no s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats a un ús residencial en els termes previstos al segon paràgraf de l’apartat 6 de l’article 2, fins i tot si l’adquirent és una persona física no resident i els immobles transmesos no resten afectes a un establiment permanent a Andorra.
2. Es pot renunciar al règim establert al primer paràgraf de l’apartat anterior mitjançant la integració en la base de tributació de l’impost que sigui aplicable al transmitent de la totalitat de les rendes que hagi obtingut en les operacions referides als apartats 1, 2, 3, 4 I 6 de l’article 2.
3. Les rendes derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3 i 4 de l’article 2 s’han d’excloure de la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, fins i tot en els casos en què l’entitat adquirent gaudeixi de l’aplicació d’un tipus de gravamen o d’un règim fiscal especial.
En aquests casos, la transmissió dels elements patrimonials existents en el moment de l’operació, efectuada amb posterioritat per l’entitat adquirent, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del transmitent per aplicació del primer paràgraf de l’apartat 1 anterior sigui gravada en l’impost sobre societats o en l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals corresponent a l’entitat adquirent en el moment de la transmissió posterior, aplicant el tipus de gravamen general previst per l’article 41 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior per part de l’adquirent dels elements adquirits com a conseqüència de l’operació.”
L’article 5 de la Llei de Reorganització empresarial estableix que:
“Article 5. Valoració fiscal dels elements patrimonials adquirits
1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’apartat 1 de l’article 3 hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.
2. Les regles de valoració descrites a l’apartat anterior no seran aplicables en cas que el transmitent hagi exercit l’opció de renúncia prevista a l’apartat 2 de l’article 3.”
1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’apartat 1 de l’article 3 hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.
2. Les regles de valoració descrites a l’apartat anterior no seran aplicables en cas que el transmitent hagi exercit l’opció de renúncia prevista a l’apartat 2 de l’article 3.”
D’altra banda, els articules 6 i 7 de la Llei de Reorganització empresarial estableixen que:
“Article 6. Règim fiscal de l’atribució d’accions o participacions als socis en les operacions de fusió i escissió
En les operacions de fusió i escissió, no s’han d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de l’atribució als socis de l’entitat transmitent de valors representatius del capital social de l’entitat adquirent, sempre que els socis siguin residents fiscals al Principat d’Andorra o, en cas de ser no-residents, que les accions o participacions rebudes siguin representatives de la participació en el capital social d’una entitat que tingui la seva residència fiscal en territori andorrà.
Article 7. Valoració fiscal de les accions o participacions rebudes pels socis en les operacions de fusió i escissió
1. Les accions o participacions rebudes pels socis com a conseqüència de les operacions de fusió o escissió es valoren a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel valor fiscal que tenien les accions o participacions entregades abans de l’operació. Les accions o participacions rebudes conserven la data d’adquisició de les entregades.
2. En cas que el soci persona física amb residència fiscal a Andorra que hagi rebut accions o participacions en el capital social d’una entitat no resident traslladi la seva residència fiscal a l’estranger amb posterioritat a la realització de l’operació, haurà d’informar anualment sobre el seu domicili, el manteniment de la titularitat de les accions o participacions i, en el seu cas, sobre la transmissió d’aquestes accions o participacions. Aquesta obligació d’informació substituirà durant els deu anys posteriors al trasllat de residència o mentre la plusvàlua derivada de la transmissió pugui quedar gravada a Andorra, si aquest termini fos inferior. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, l’Administració tributària podrà exigir el gravamen sobre aquesta renda, la qual s’imputarà a l’últim període impositiu en què el soci hagués estat subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, sense perjudici dels interessos moratoris i les sancions que corresponguin. Reglamentàriament, es determinarà la forma i el termini per portar a terme aquesta obligació d’informació.
La transmissió de les accions o participacions rebudes que s’efectuï amb posterioritat al trasllat de residència, però abans que hagin transcorregut deu anys des de la data d’adquisició de les referides accions o participacions, determinada segons l’apartat1 anterior, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del soci per aplicació de l’article 6 sigui gravada a Andorra. Aquesta renda s’ha d’imputar a l’últim període impositiu en què el soci hagi estat subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, mitjançant la representació d’una declaració addicional per l’impost corresponent sense sanció, interessos moratoris ni recàrrecs. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior de les accions o participacions rebudes com a conseqüència de l’operació de fusió o escissió.”
En les operacions de fusió i escissió, no s’han d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de l’atribució als socis de l’entitat transmitent de valors representatius del capital social de l’entitat adquirent, sempre que els socis siguin residents fiscals al Principat d’Andorra o, en cas de ser no-residents, que les accions o participacions rebudes siguin representatives de la participació en el capital social d’una entitat que tingui la seva residència fiscal en territori andorrà.
Article 7. Valoració fiscal de les accions o participacions rebudes pels socis en les operacions de fusió i escissió
1. Les accions o participacions rebudes pels socis com a conseqüència de les operacions de fusió o escissió es valoren a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel valor fiscal que tenien les accions o participacions entregades abans de l’operació. Les accions o participacions rebudes conserven la data d’adquisició de les entregades.
2. En cas que el soci persona física amb residència fiscal a Andorra que hagi rebut accions o participacions en el capital social d’una entitat no resident traslladi la seva residència fiscal a l’estranger amb posterioritat a la realització de l’operació, haurà d’informar anualment sobre el seu domicili, el manteniment de la titularitat de les accions o participacions i, en el seu cas, sobre la transmissió d’aquestes accions o participacions. Aquesta obligació d’informació substituirà durant els deu anys posteriors al trasllat de residència o mentre la plusvàlua derivada de la transmissió pugui quedar gravada a Andorra, si aquest termini fos inferior. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, l’Administració tributària podrà exigir el gravamen sobre aquesta renda, la qual s’imputarà a l’últim període impositiu en què el soci hagués estat subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, sense perjudici dels interessos moratoris i les sancions que corresponguin. Reglamentàriament, es determinarà la forma i el termini per portar a terme aquesta obligació d’informació.
La transmissió de les accions o participacions rebudes que s’efectuï amb posterioritat al trasllat de residència, però abans que hagin transcorregut deu anys des de la data d’adquisició de les referides accions o participacions, determinada segons l’apartat1 anterior, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del soci per aplicació de l’article 6 sigui gravada a Andorra. Aquesta renda s’ha d’imputar a l’últim període impositiu en què el soci hagi estat subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, mitjançant la representació d’una declaració addicional per l’impost corresponent sense sanció, interessos moratoris ni recàrrecs. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior de les accions o participacions rebudes com a conseqüència de l’operació de fusió o escissió.”
Tanmateix l’article 15 de la Llei de Reorganitzacions Empresarials estableix que les operacions que compleixin les definicions de l’article 2 podran aplicar el règim fiscal previst a la Llei, llevat que s’exerceixi l’opció de renúncia recollida en l’article 16. En aquest sentit, la CV0244-2022, del 4 de maig de 2022, estableix:
El contingut d’aquest text
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
La subscripció a LesLleis.com inclou:
- Accés il·limitat als textos refosos de lleis i reglaments
- Lectura de textos legals vigents anteriors al BOPA
- Inclusió de texts a demanda
- Sense publicitat