Llei 40/2014, de l’11 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 de desembre del 2014 ha aprovat la següent:

llei 40/2014, de l’11 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Exposició de motius

La Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, va entrar en vigor el 23 de setembre del 2005. Des d’aleshores, el Codi penal vigent ha estat objecte de vuit reformes successives, les quals han tingut com a objectiu, d’una banda, acomplir els compromisos internacionals cada cop més importants contrets pel Principat d’Andorra, i d’altra banda, promoure les modificacions derivades de l’evolució de la política criminal davant una realitat canviant i introduir les adaptacions tècniques necessàries que l’experiència pràctica ha anat evidenciant.

En aquest sentit, en virtut de la Llei 17/2007, del 18 d’octubre, i de la Llei 29/2007, del 20 de desembre, es van modificar o addicionar diversos articles de la norma penal a l’efecte d’adaptar-la al Conveni penal sobre la corrupció, adoptat pel Consell d’Europa el 27 de gener de 1999, signat i ratificat per Andorra el 8 de novembre del 2001 i el 6 de maig del 2008, respectivament, i que va entrar en vigor l’1 de setembre següent.

Posteriorment, mitjançant la Llei 15/2008, del 3 d’octubre, es va dur a terme una reforma més important del contingut del Codi penal, atès que va abastar la modificació o l’addició de seixanta-quatre articles. Els canvis introduïts obeïen a la millora del sistema d’aplicació de les penes, com també a l’adaptació de la part especial de la norma penal per tal de modernitzar-ne el contingut des d’una perspectiva interna i conformar-lo a les recomanacions dels organismes internacionals dels quals Andorra és part i a les directrius dels convenis internacionals que s’havien ratificat llavors o que havien de ser ratificats properament.

El 18 de novembre del 2010 també es va aprovar una modificació de l’apartat 1 de l’article 425 del Codi penal, en virtut de la Llei 87/2010, amb la finalitat d’afavorir la confidencialitat de les actuacions policials en curs. I mitjançant la Llei 91/2010, del 15 de desembre, es van reformar quatre altres articles de la norma penal, a l’efecte de reforçar la persecució i el càstig de les conductes delictives de violència en l’àmbit domèstic.

Pel que fa a la Llei 18/2012, de l’11 d’octubre, va modificar en tot o en part vint-i-cinc articles del Codi penal, a fi d’acomplir les recomanacions efectuades pel Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa, d’acord amb l’informe d’avaluació del tercer cicle sobre Andorra, i les recomanacions del Comitè d’Experts d’Avaluació de les Mesures contra el Blanqueig del Consell d’Europa (Moneyval) en matèria de lluita contra el finançament del terrorisme, segons establia el quart informe d’avaluació d’Andorra. Al mateix temps, es van promoure canvis per adequar la norma penal a les obligacions derivades del Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant, relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, adoptat a Nova York el 25 de maig del 2000, signat i ratificat per Andorra el 6 de setembre del 2000 i el 30 d’abril del 2001, respectivament, i que va entrar en vigor el 18 de gener del 2002; el Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de la navegació marítima i el seu Protocol per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de les plataformes fixes situades a la plataforma continental, fets a Roma el dia 10 de març de 1988, als quals es va adherir Andorra el 17 de juliol del 2006 i que van entrar en vigor el 15 d’octubre següent, i el Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels menors contra l’explotació i l’abús sexuals, adoptat a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007, signat i ratificat per Andorra el 29 de juny del 2012 i el 30 d’abril del 2014, respectivament, i que va entrar en vigor l’1 d’agost següent.

Concretament, pel que fa a les recomanacions del GRECO i en relació amb els delictes de corrupció i tràfic d’influències, es van ampliar els conceptes del benefici i del destinatari, es va fer un tractament nou de les conductes d’omissió, es va aclarir el concepte d’acció o omissió injusta, tot preveient un agreujament dels tipus si concorre aquesta circumstància, i també es van augmentar les penes corresponents, d’acord amb els criteris de congruència i de proporcionalitat que calia aplicar.

Recentment, el GRECO va publicar les conclusions sobre l’assoliment de les recomanacions realitzades, en l’informe de seguiment del 18 d’octubre del 2013, cosa que feia necessari modificar, una vegada més, els articles 380, 381, 383, 384, 385 i 386 del Codi penal. D’aquesta manera, en virtut de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, es va incrementar el marc punitiu en relació amb les penes privatives de llibertat dels articles 380, 381, 383.1 i 385, i es va introduir la privació del dret de sufragi passiu com a pena complementària. Així mateix, es va deixar sense efecte la disposició addicional primera de la Llei 9/2005, que establia que l’article 387, relatiu al delicte de finançament il·legal dels partits polítics, no s’aplicaria fins que es promulgués una norma legal que en regulés el finançament, i es va adequar el contingut de l’article assenyalat a les disposicions de la nova Llei.

Si bé aquestes modificacions normatives permeten donar compliment a la majoria de les recomanacions del GRECO, s’ha constatat la necessitat d’incidir també en les penes accessòries assignades als tipus delictius que porten causa de la corrupció i el tràfic d’influències, a fi d’equiparar-les a les penes que es contenen en les normes penals dels altres països europeus. La qual cosa s’acompleix mitjançant aquesta Llei, en què també es fa desaparèixer l’excusa absolutòria del penediment eficaç que establia l’article 380 i que esdevé a partir d’ara una circumstància atenuant de la responsabilitat penal, que pot arribar a ser de significació especial.

D’altra banda, si bé la Llei 18/2012 també incloïa una modificació de l’article 155 del Codi penal, per acomplir les disposicions del Conveni de Lanzarote mencionat anteriorment, aquest article es modifica novament mitjançant aquesta Llei, a l’efecte d’esmenar un error de sistemàtica legislativa.

L’adequació de la norma penal a les disposicions del Conveni de Lanzarote, com també a les disposicions del Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011, signat i ratificat per Andorra el 22 de febrer del 2013 i el 22 d’abril del 2014, respectivament, i que va entrar en vigor l’1 d’agost següent, i a les del Conveni del Consell d’Europa sobre la cibercriminalitat, fet a Budapest el 23 de novembre del 2001, signat per Andorra el 23 d’abril del 2013 i que es preveu de ratificar en breu, va requerir-ne la modificació de diferents articles. Aquesta tasca d’adaptació va culminar amb la Llei 18/2013, del 10 d’octubre, en virtut de la qual també es van incorporar al Codi penal una part de les disposicions jurídiques europees que es relacionen en l’annex de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea el 30 de juny del 2011, la ratificació del qual va aprovar el Consell General el 24 de novembre del 2011.

Aquesta darrera reforma del Codi penal també va permetre actualitzar-ne el contingut des de la perspectiva d’agilitzar els procediments judicials penals. Així doncs i a tall d’exemple, es van eliminar determinades conductes típiques que podien trobar una resposta suficient i adequada davant la jurisdicció civil, es va adequar el marc punitiu de diferents contravencions penals i es va establir un nou marc punitiu en relació amb algunes penes complementàries. En definitiva, la Llei 18/2013 va incidir en quaranta-cinc articles del Codi penal, així com en el títol d’un dels capítols.

Mitjançant aquesta Llei prossegueix la tasca d’adequació normativa derivada dels compromisos adquirits per Andorra arran de la signatura i la ratificació de l’Acord monetari. En aquest sentit, es transposa la Decisió marc 2005/212/JAI, del Consell, del 24 de febrer del 2005, relativa al comís dels productes, instruments i béns relacionats amb el delicte, cosa que requereix la modificació de l’article 70 del Codi penal. Així, s’incorpora la figura del comís ampliat, que permet afectar béns que pertanyen a la persona condemnada, sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients que procedeixen, directament o indirectament, d’activitats delictives, i no s’acrediti el seu origen lícit. Tot establint, però, un àmbit d’aplicació restringit, circumscrit a un nombre limitat de delictes i enunciant els indicis objectius que han de concórrer. També es preveu una regulació més àmplia del comís de béns de terceres persones, que pot afectar no només aquests béns, sinó també els instruments, el producte i el benefici de l’activitat delictiva o la seva transformació eventual, que hagin estat adquirits o transferits a una tercera persona, sense perjudici de la protecció escaient que empara les terceres persones no responsables que els hagin adquirit de bona fe. Finalment, el comís de l’equivalent es fa extensiu als instruments del delicte, al producte obtingut, al benefici que se n’hagi derivat i a la seva transformació eventual.

Igualment, finalitza l’adaptació de la norma penal derivada del Conveni d’Istanbul esmentat anteriorment, que es tradueix en la modificació de l’article 82 del Codi penal, per la qual s’estableix que el còmput del termini de prescripció en els delictes dolosos contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat, la llibertat sexual i les relacions familiars es computa a partir del moment en què la víctima compleix divuit anys. I s’ha considerat oportú preveure aquest mateix règim per als delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial, atès que el menor perjudicat difícilment prendrà coneixement de l’activitat il·lícita fins que assumeixi el control dels seus béns. Així mateix, s’introdueixen determinades disposicions, amb la finalitat que la resposta punitiva a determinades conductes delictives sigui més contundent quan aquestes conductes són comeses per una de les persones descrites a l’article 114 de la norma penal, o quan ho són sobre o davant d’un menor d’edat. Aquesta darrera circumstància, que només va ser introduïda en la modificació de l’any 2013 als articles 114, 139 bis i 143 bis, i que ara s’amplia als articles 107, 116 i 158.1.i, obeeix a una disposició concreta del Conveni d’Istanbul, en virtut de la qual el fet que el subjecte actiu formi part del cercle familiar, entès aquest cercle en sentit ampli, que el subjecte passiu sigui un menor o que aquest menor es trobi davant quan la conducta delictiva és comesa, ha de ser considerat una circumstància agreujant de la responsabilitat penal.

A banda de les modificacions exposades fins ara i que estan vinculades amb les dos darreres reformes del Codi penal, aquesta Llei també pretén acomplir altres recomanacions internacionals adreçades a Andorra en els darrers temps. Així, d’acord amb les observacions formulades el 21 de novembre del 2013 pel Comitè contra la Tortura, que analitza el seguiment que fan els estats part del Conveni contra la tortura i altres penes o tractaments cruels, inhumans o degradants, fet a Nova York el 10 de desembre de 1984, signat i ratificat per Andorra el 5 d’agost del 2002 i el 22 de setembre del 2006, respectivament, i que va entrar en vigor el 22 d’octubre següent, s’ha complementat la conducta prevista a l’article 110 de la norma penal, relativa al delicte de tortura. S’hi han inclòs les finalitats d’obtenir una confessió o una informació, o d’intimidar o pressionar la víctima o una tercera persona, de castigar la víctima per un acte que ella o una tercera persona hagi comès o se sospiti que hagi comès, i per qualsevol mòbil discriminatori, tot plegat a l’efecte de reproduir amb un major grau de fidelitat la redacció prevista a l’article 1.1 del Conveni esmentat. Igualment, s’ha augmentat la pena prevista per a aquest delicte, i s’ha establert expressament una clàusula de concurs, de forma que la pena mencionada ho és sense perjudici de les penes que corresponguin per a les infraccions de resultat. Consegüentment, aquesta clàusula s’ha introduït, en els mateixos termes, en el delicte previst a l’article 112, relatiu als tractes degradants, la penalitat del qual s’ha vist, altrament, augmentada. Alhora, s’han modificat els articles 81 i 84 del Codi penal, amb la finalitat que tant el delicte de tortura com la pena referida al mateix delicte no prescriguin en cap cas, equiparant-ho amb el delicte de genocidi i els delictes contra la humanitat.

La necessitat d’incriminar el tràfic d’éssers humans de manera més precisa i concreta en funció de les diverses finalitats d’explotació i els béns jurídics que escau protegir s’ha fet sentir especialment després de les recomanacions del Comitè contra la Tortura i de l’informe del 18 de juliol del 2014 del Grup d’Experts sobre la Lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans (GRETA), que segueix la implementació que fan els estats part del Conveni del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans, obert a la signatura a Varsòvia el 16 de maig del 2005, signat i ratificat per Andorra el 17 de novembre del 2005 i el 23 de març del 2011, respectivament, i que va entrar en vigor l’1 de juliol següent. Això ha comportat la modificació del títol de l’article 252 i la creació dels nous tipus delictius de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’extracció d’òrgans, de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’esclavatge o servitud i de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, en virtut dels articles 121 bis, 134 bis i 157 bis, respectivament, en què també s’ha establert una clàusula de concurs en relació amb les penes que corresponguin per la privació de llibertat; una circumstància agreujant de la responsabilitat criminal que consisteix en el fet d’haver posat en perill la vida de la víctima, i la imposició de la pena en la meitat superior quan la víctima és especialment vulnerable d’acord amb la seva condició física o psíquica, o pel fet de tenir una incapacitat o ser menor d’edat.

D’altra banda, altres articles del Codi penal es reformen arran de les recomanacions de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància del Consell d’Europa (ECRI), expressades inicialment en l’informe sobre Andorra elaborat en el marc del quart cicle d’avaluació i aprovat el 21 de març del 2012. En aquest sentit, es promou una nova redacció de la circumstància agreujant establerta a l’apartat 6 de l’article 30, que acull la definició de mòbil discriminatori que es contenia a l’article 338. I es modifica substancialment aquest darrer article, de forma que passa a contenir conductes fins ara no penalitzades, entre les quals hi ha la incitació pública a la violència, l’odi o la discriminació contra una persona o un grup de persones o l’expressió pública d’una ideologia discriminatòria, amb el benentès que la menció “públicament” abasta no solament la gran difusió, sinó també les expressions versades en ocasió d’una reunió fins i tot privada de persones, o en els fòrums d’Internet. S’addiciona també un nou article 338 bis per castigar, respectant la proporcionalitat punitiva, els actes preparatoris de producció o possessió de material discriminatori amb la finalitat de difondre’l públicament, i mitjançant la modificació dels articles 359 i 360 també s’inclou el concepte de mòbil discriminatori en definir l’associació il·lícita i s’atribueix responsabilitat criminal a les persones que hi donen suport financer o de qualsevol altre tipus. Finalment, s’introdueix la temptativa en el delicte d’apologia del genocidi i se n’amplia l’abast, tot incorporant noves conductes que consisteixen en actes preparatoris d’aquest delicte, i el mateix es fa en relació amb el delicte de negació del genocidi, mitjançant la modificació dels articles 457 i 458. La penalització de l’apologia del genocidi en la forma desitjada per la recomanació emesa per l’ECRI motiva també la creació de dos nous tipus d’apologia i de negació: la dels delictes contra la humanitat i la dels crims de guerra o agressió, que tenen una estructura similar, segons estableixen els articles 465 bis, 465 ter, 475 bis i 475 ter.

Les modificacions restants obeeixen a criteris tècnics, principalment de sistemàtica punitiva. Cal destacar, d’una banda, l’augment de penes que ha operat el delicte de finançament del terrorisme, establert a l’article 366 bis, per adequar-les a les penes que estan aplicant els altres estats europeus, seguint les recomanacions que els han fet els avaluadors del Grup d’Acció Financera (GAFI) i el Moneyval. I, així mateix, el nou tractament que es preveu en relació amb les penes d’inhabilitació en els articles 55 i 65, de forma que les imposades per un període de fins a tres anys han de ser automàticament substituïdes per la pena de suspensió, mentre que aquesta substitució és facultativa del tribunal quan la pena d’inhabilitació imposada sigui per un període d’entre tres i cinc anys. També s’han reformat puntualment els articles 35, 115, 117.3, 134 i 476.1 a l’efecte de dotar la norma penal d’una coherència global més gran o esvair dubtes interpretatius eventuals.

En darrera instància, s’ha modificat el primer apartat de l’article 38 per precisar que la limitació temporal que s’assenyala en relació amb els delictes majors i menors fa referència, exclusivament, a la pena complementària de treballs en benefici de la comunitat. I, així mateix, per suprimir la pena de privació del dret de sufragi passiu com a pena complementària d’obligada imposició en cas de delicte major, atès que s’emmarca en la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics, d’acord amb l’article 45 del Codi penal, i, per tant, ja està regulada a l’apartat 2 de l’article 38.

Aquesta Llei finalitza amb quatre disposicions finals. La primera disposició final modifica puntualment els articles 129 i 174 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, com a conseqüència de la introducció coetània de les noves figures del comís a l’article 70 del Codi penal. La disposició final segona modifica, al seu torn, l’article 25.3 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, a fi d’adequar-ne el contingut a la disposició final primera de la Llei 17/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998. I les dos darreres disposicions finals encomanen al Govern la publicació dels textos consolidats corresponents i determinen la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.