Llei 17/2021, del 17 de juny, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 de juny del 2021 ha aprovat la següent:

Llei 17/2021, del 17 de juny, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2

Exposició de motius

D’ençà del començament de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, el Consell General, d’acord amb els corresponents Projectes de llei promoguts pel Govern, ha anat aprovant plecs de mesures en els àmbits laboral, social, econòmic i sanitari, que han permès en la mesura del possible, minvar els efectes negatius de la crisi sanitària.

Així, el Consell General, d’acord amb el respectiu Projecte de llei promogut pel Govern, va aprovar un primer plec de mesures en el marc de la Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Aquestes mesures van ser posteriorment represes i ampliades per la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Posteriorment, la Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, modificada per les Lleis 1/2021, del 28 de gener, i 3/2021, del 18 de març, va ampliar i va donar continuïtat a les mesures ja vigents, per tal d’adaptar-se a la nova situació de contenció sanitària i als seus efectes col·laterals sobre el teixit econòmic del Principat d’Andorra. Per aquesta raó, mitjançant la dita Llei i les seves successives modificacions, es va cercar de donar suport a les empreses i, correlativament, a les seves persones assalariades, i a les persones que realitzen una activitat per compte propi l’activitat de les quals es trobava, directament o indirectament, afectada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Igualment, la Llei 6/2021, del 15 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, va venir a donar resposta a la necessitat que en aquell moment encara romania vigent, de reducció de la renda dels locals per a negoci, així com dels habitatges d’ús turístic.

Les mesures previstes en matèria de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral que tenien l’origen en la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2 van restar previstes com a màxim fins al 30 de juny del 2021. Ara bé, tenint en compte que la crisi sanitària avui dia afecta amb més contundència certs sectors de l’economia del Principat d’Andorra, s’ha considerat adient promoure aquesta Llei, amb la finalitat de pal·liar aquestes afectacions sobre els sectors econòmics que es troben més afectats per les mesures de contenció sanitària actuals, tant des de la vessant nacional com des de la internacional, a comptar del mes de juliol del 2021. En efecte, si bé es comprova un cert increment de l’activitat econòmica, lligada principalment a l’arribada de turistes dels països veïns, així com a l’alleugeriment de nous casos de SARS-CoV-2 gràcies a les campanyes de vacunació, existeixen certament afectacions més greus en una part del teixit empresarial del país.

Per aquesta raó, el contingut de les noves mesures que s’estableixen en aquesta Llei s’ha configurat de nou, de forma que les noves mesures han de permetre donar suport a totes aquelles empreses i, correlativament, a les seves persones assalariades, i a les persones que realitzen una activitat per compte propi l’activitat de les quals pateix més afectacions per causa de la pandèmia del SARS-CoV-2.

Les noves mesures que es recullen en aquesta Llei, reprenen les mesures anteriors quant a la suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral, i les prestacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi, si bé aquestes mesures es preveuen per a aquelles activitats que estiguin afectades per impediments que impactin negativament i de manera substancial en el normal desenvolupament de la seva activitat principal, en virtut de les limitacions o restriccions derivades de les mesures dictades per l’autoritat nacional o les autoritats internacionals i que tinguin una afectació en l’activitat principal de les empreses establertes legalment a Andorra, en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, segons es determini per decret del Govern.

En aquests mèrits, el Govern haurà d’establir, mitjançant decret, els sectors d’activitat que tinguin una afectació substancial i encara vigent, i que pateixin les conseqüències de la crisis sanitària de forma més considerable que els altres sectors d’activitat. Igualment, per decret del Govern es podrà establir el percentatge màxim de les persones assalariades que es poden afectar a una suspensió temporal dels contractes de treball o a una reducció de la jornada laboral segons els diferents sectors d’activitat.

Aquesta Llei està estructurada en tres capítols, desglossats en 29 articles, una disposició addicional, una disposició transitòria i tres disposicions finals.

Capítol primer. Suspensió temporal dels contractes de treball i reducció de la jornada laboral

Article 1. Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte regular la suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral que tinguin l’origen en la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

2. A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per suspensió temporal del contracte de treball el període temporal durant el qual la persona assalariada continua d’alta a l’empresa, però veu suspès el desenvolupament efectiu de la seva jornada laboral, i per reducció de la jornada laboral, el període temporal durant el qual la persona assalariada continua d’alta a l’empresa però veu reduït el desenvolupament efectiu de la seva jornada laboral.

Article 2. Àmbit objectiu aplicable

1. La suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral són aplicables a les persones assalariades, amb independència del règim contractual. Si bé no és necessari que ambdues modalitats concerneixin la totalitat d’aquestes persones dins l’empresa, ni de la mateixa manera, cal, per contra, que l’afectació d’aquestes mesures es planifiqui equitativament entre les persones assalariades de la mateixa categoria professional, establint si és necessari torns rotatius, i proporcionalment entre les diferents categories, llevat que hi hagi una causa justificada per no mantenir l’equitat i la proporcionalitat, que s’ha de motivar en la sol·licitud presentada davant el ministeri competent en matèria de treball.

2. Per decret del Govern es pot establir el percentatge màxim de les persones assalariades que poden resultar afectades per a una suspensió temporal del contracte de treball o per una reducció de la jornada laboral segons els diferents sectors d’activitat. El càlcul ha d’efectuar-se sobre la base de la plantilla que tenia l’empresa en el mes immediatament anterior a la data de la sol·licitud de què es tracti, i el nombre de persones assalariades que resulti del càlcul referit s’ha d’ajustar a la unitat superior. El decret del Govern ha de determinar el seu període de vigència.

A més, excepte en el cas de les empreses tancades obligatòriament, únicament poden resultar afectades per una suspensió temporal del contracte de treball o per una reducció de la jornada laboral, les persones assalariades que hagin estat contractades i donades d’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social amb anterioritat al dia 1 d’octubre del 2020.

3. Només poden resultar afectades per una suspensió temporal del contracte de treball o per una reducció de la jornada laboral les persones assalariades la prestació de serveis de les quals estigui directament vinculada a l’activitat de l’empresa que dona lloc a l’aplicació de la modalitat de què es tracti, segons els supòsits previstos a l’article 4.1.d).

4. Si el contracte de treball de la persona assalariada afectada per una suspensió temporal del contracte de treball o per una reducció de la jornada laboral és de durada determinada i venç durant aquesta afectació, aquest contracte es considera resolt a partir del venciment.

5. En el moment de presentar la sol·licitud de suspensió temporal del contracte de treball o de reducció de la jornada laboral, l’empresa ha d’informar de la durada i del tipus de contracte de treball i indicar-ne la data de finalització per a totes i cadascuna de les persones assalariades afectades, segons el que estableix l’article 7.

6. Si l’empresa vol mantenir la persona assalariada amb un contracte de durada determinada en plantilla més enllà de la seva data de finalització, cal que es formalitzi un nou contracte laboral, que, en cas de ser de durada determinada, està sotmès al que estableix l’article 14.4 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, pel que fa a la successió de contractes. Només es pot seguir subjectant aquella persona a qualsevol d’ambdues modalitats si no hi ha cap dia d’interrupció entre els dos contractes i l’empresa sol·licita l’ampliació temporal de l’afectació com si es tractés d’una prolongació de la suspensió temporal del contracte de treball o de la reducció de la jornada laboral, segons correspongui.

7. En cas de transmissió, cessió o canvi de titularitat d’una empresa en els termes regulats a l’article 12 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, es considera que la data de contractació de les persones assalariades, a l’efecte d’aplicació de la suspensió temporal del contracte de treball o de la reducció de la jornada laboral, és la data d’alta a l’empresa cedent, i l’empresa cessionària ha d’acreditar que s’ha subrogat en la titularitat dels drets i de les obligacions laborals respecte a les persones assalariades i que aquestes conserven les mateixes condicions de treball, l’antiguitat i la resta de drets laborals.

8. Les persones assalariades que es troben en alguna de les circumstàncies previstes a l’article 31.2 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, no es poden veure afectades per una suspensió temporal del contracte de treball o per una reducció de la jornada laboral fins que hagi finalitzat la circumstància corresponent.