Llei 2/2025, del 23 de gener, qualificada del registre d’entitats religioses.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 23 de gener del 2024 ha aprovat la següent:

Llei qualificada del Registre d’entitats religioses

Exposició de motius

La Constitució del Principat d’Andorra garanteix, a l’apartat 1 de l’article 11, la llibertat religiosa i de culte i que ningú no pot ser obligat a declarar o a manifestar-se sobre la seva ideologia, religió i creences. A l’apartat 2 de l’article constitucional esmentat, s’estableix que la llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences és sotmesa únicament a les limitacions incloses a la Llei que siguin necessàries per protegir la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públiques o els drets i les llibertats fonamentals de les altres persones. D’altra banda, l’apartat 3 del mateix article garanteix a l’Església catòlica l’exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col·laboració especial amb l’Estat d’acord amb la tradició andorrana i, finalment, reconeix les entitats d’aquesta Església que tenen personalitat jurídica, d’acord amb les seves pròpies normes, i la plena capacitat jurídica dins de l’àmbit de l’ordenament jurídic andorrà.

D’altra banda, la Declaració universal dels drets humans, vigent a Andorra en virtut de l’article 5 de la dita Constitució, reconeix, a l’article 18, que tota persona té dret a la llibertat de religió, que inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, la llibertat de manifestar-la, mitjançant l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança. Aquest dret es concreta en diferents instruments de les Nacions Unides signats per Andorra. Els que afecten més directament el dret esmentat són la Convenció sobre els drets de l’infant; el Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics; el segon Protocol opcional del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, i el Conveni sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial.

Altrament, cal considerar que Andorra, com a estat membre del Consell d’Europa, ha signat i ratificat el Conveni per la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals del 21 de desembre del 1995. Aquest Conveni, a l’article 9, es refereix a la llibertat de pensament, consciència i religió en la mateixa línia dels documents internacionals esmentats anteriorment. També ha signat altres instruments del Consell d’Europa relacionats amb la llibertat de religió i de culte –els principals són el Protocol núm. 12 de la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals fet a Roma el 4 de novembre del 2000; la Carta social europea (revisada), i el Protocol opcional al Conveni sobre l’eliminació de tots els tipus de discriminació envers la dona. Endemés, la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI), creada pel Consell d’Europa, en l’informe sobre Andorra del 2012, ja es feia ressò que les entitats religioses presents a Andorra voldrien ser reconegudes legalment com a tals per l’Estat, amb un estatus específic.

Així mateix, en el marc de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), Andorra va participar en la Decisió del 2013, adoptada per consens a la 20a Sessió del Consell de ministres de l’OSCE, sobre la llibertat de pensament, consciència, religió o creença i també en la declaració no adoptada a la 25a Sessió del Consell de Ministres de l’OSCE, sobre la millora dels esforços per promoure la llibertat de religió o creença i combatre la intolerància i la discriminació basada en la religió o creença. Aquesta Organització considera que les legislacions nacionals poden reconèixer la personalitat jurídica de les entitats religioses que els permeti la vida organitzativa. Per això, els estats participants en l’OSCE es varen comprometre a atorgar, a petició de les comunitats de creients que practiquen o desitgen practicar la seva fe en el marc constitucional dels seus estats, el reconeixement de l’estatut que per a elles es prevegi en els respectius països. En definitiva, consideren que el dret a poder disposar de personalitat jurídica resulta bàsic per a la plena realització del dret a la llibertat de religió i creences, ja que sense aquest estatus legal molts aspectes importants per a la vida de les entitats religioses serien difícils o impossibles.

Així doncs, es constata que, d’una banda, l’atorgament de la personalitat jurídica és una demanda de les entitats religioses presents a Andorra des de fa un temps i, d’altra banda, s’observa que a escala internacional hi ha un consens sobre el fet que els registres d’entitats religioses de caràcter públic són un instrument jurídic rellevant per garantir el dret a la llibertat religiosa.

Conjuntament amb les previsions esmentades, la Constitució del Principat d’Andorra estableix, a l’article 4, que la dignitat humana és intangible i, en conseqüència, garanteix els drets inviolables i imprescriptibles de la persona, que constitueixen el fonament de l’ordre polític, la pau social i la justícia, i afegeix l’article 9 que totes les persones tenen dret a la llibertat. Per aquest motiu, l’accés a la personalitat jurídica per part de les entitats i agrupacions religioses no pot anar en detriment de la dignitat i de la llibertat de les persones, motiu pel qual és important establir límits a aquest accés, quan es duen a terme actuacions de proselitisme abusiu o il·lícit, sempre que quedin degudament acreditats els elements de risc i que la mesura denegatòria adoptada sigui proporcionada i adequada a les finalitats perseguides. Com ha assenyalat el Tribunal Europeu de Drets Humans (sentència de l’Església Metropolitana de Bessaràbia i altres contra Moldàvia, del 13 de desembre del 2001), en l’àmbit del reconeixement i registre de les comunitats religioses, els estats estan facultats per verificar si un moviment o associació du a terme activitats nocives per a la població o que posin en perill la seguretat pública.

Un altre aspecte que cal considerar es refereix al tractament de les dades personals que constin en el Registre d’entitats religioses i l’accés al mateix Registre. La normativa de protecció de dades considera que les dades referents a les conviccions religioses tenen la consideració de sensibles. Tanmateix, segons l’article 9.2 de la Llei 29/2021, de 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals, no cal el consentiment explícit de la persona interessada quan la seva incorporació sigui necessària per raons d’interès públic essencial, circumstància que es compleix en aquesta Llei, ja que es justifica la intervenció de l’Estat per la seva finalitat de contribuir amb la creació del Registre a fer efectius els drets constitucionals a la llibertat religiosa i de culte, així com la dignitat i la llibertat de les persones. D’altra part, el tractament de les dades s’ha de fer d’acord amb el que estableix la normativa vigent de protecció de dades. Pel que fa a l’accés al Registre, se segueix el procediment que prescriu l’esmentada Llei de protecció de dades i la Llei 33/2021, del 2 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i govern obert.

Per elaborar aquesta Llei s’han mantingut reunions i s’ha escoltat el parer del Grup de diàleg interreligiós que treballa en cooperació amb la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco.

Aquesta Llei està composta per dos capítols, el primer dedicat a les disposicions generals, que integren els cinc primers articles, dedicats respectivament a l’objecte de la Llei, la naturalesa i l’adscripció del Registre d’entitats religioses, la determinació de les entitats que s’hi poden inscriure i les dades mínimes que ha de contenir, i el responsable i el responsable suplent del Registre. El capítol segon, que està format pels articles del 6 al 15, es refereix respectivament als aspectes procedimentals per a la inscripció al Registre esmentat, al procediment d’inscripció, a la declaració de funcionament i a la publicitat del Registre, a la documentació que s’ha d’aportar, als efectes de la inscripció al Registre, a la cancel·lació de la inscripció, al tractament de les dades personals, als drets constitucionals reconeguts a l’Església catòlica i a les seves entitats, a la comunicació i el diàleg amb les entitats, i a les entitats religioses no inscrites. Tanquen el text una disposició addicional relativa a la gestió electrònica dels procediments administratius i conservació de la documentació, una disposició transitòria referent a les entitats religioses que ja estiguin inscrites al Registre d’associacions, i quatre disposicions finals: la primera, relativa a una modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració en relació amb les persones refugiades per raons humanitàries; la segona, relativa a una modificació de la Llei 13/2018, del 31 de maig, del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra; la tercera, sobre el desenvolupament reglamentari i la consolidació de la legislació vigent, i la quarta, sobre l’entrada en vigor de la Llei.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta Llei és la creació i la regulació del Registre d’entitats religioses (d’ara endavant, “Registre”) i l’atorgament de personalitat jurídica a les entitats religioses que s’hi inscriguin.

Article 2. Naturalesa i adscripció

1. El Registre és públic i les persones interessades tenen dret a accedir a les dades que consten en l’article 4 en els termes establers en aquesta Llei i la Llei 33/2021, del 2 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i govern obert i les normes de desenvolupament.

2. El Registre s’adscriu al ministeri competent en matèria de justícia.

Article 3. Entitats que es poden inscriure al Registre

1. Es poden inscriure en el Registre totes les entitats religioses radicades a Andorra que practiquen o desitgen practicar la seva fe en el marc constitucional andorrà, respectant els principis de tolerància religiosa, i compleixin els requisits i el procediment establerts en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

A aquest efecte, s’entén per entitat religiosa l’entitat sense ànim de lucre constituïda per un mínim de vint persones físiques, en la que almenys hi ha de participar una persona major d’edat amb plenitud dels seus drets, ja siguin de nacionalitat andorrana o residents, que tenen en comú unes mateixes creences religioses i de culte. Aquest concepte d’entitat religiosa inclou les esglésies, confessions i comunitats religioses.

2. Les associacions i les fundacions de naturalesa no religiosa creades per una entitat religiosa per dur a terme altres activitats s’han d’acollir a la normativa general i inscriure’s en el registre corresponent. Així mateix, les associacions i fundacions esmentades s’han de fer constar en les dades del registre de l’entitat religiosa de la qual depenguin.

3. A l’efecte d’inscripció al Registre, les entitats i associacions centrades en l’estudi i l’experimentació dels fenòmens psíquics i parapsicològics o en la difusió de valors humanístics, espiritualistes o altres finalitats anàlogues alienes a les religioses no es consideren entitats religioses.

4. Es pot limitar la inscripció i els seus efectes, només en els casos establerts per la Llei que siguin necessaris per protegir la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públiques o els drets i les llibertat fonamentals de les altres persones. A aquest efecte, les entitats o les organitzacions que, a l’empara de la llibertat religiosa o de creença, utilitzin mitjans de captació que menyscabin la intangibilitat de la dignitat humana i la llibertat dels seus adeptes, i constitueixin aquestes actuacions expressions de proselitisme abusiu o il·lícit, no poden accedir al Registre, sempre que quedin degudament acreditats els elements de risc i que la mesura denegatòria adoptada sigui proporcionada i adequada a les finalitats perseguides.

Article 4. Dades del Registre

1. Al Registre hi ha de constar almenys les dades següents:



2. Annex al Registre es crea un arxiu en el que es conservarà un expedient per a cada una de les entitats inscrites amb tots els documents produïts per les entitats per a realitzar la inscripció. Aquests expedients es consideren part integrant del Registre.

Article 5. Responsable i responsable suplent

1. La persona responsable del Registre d’entitats religioses és nomenada pel Govern, a proposta de la persona titular del ministeri competent en matèria de justícia.

2. A proposta de la persona titular del ministeri competent en matèria de justícia, el Govern nomena també una o dos persones responsables suplents, que exerceixen les funcions atribuïdes a la persona responsable quan es troba absent, impossibilitada transitòriament o si concorre en la seva persona algun dels supòsits previstos al Codi de conducta per a l’Administració pública.

3. Sense perjudici del que preveu l’apartat anterior, amb informe previ de la direcció, la persona titular del ministeri competent en matèria de justícia pot decidir de forma motivada que la persona responsable del registre i la persona responsable o persones responsables suplents exerceixin, de manera indistinta i durant el període que es consideri adient, les funcions registrals que aquesta Llei els hi atribueix. En aquest supòsit, la persona responsable o les persones responsables suplents actuen amb la mateixa autonomia que la persona responsable, sense cap lligam de subordinació.

4. El nomenament i el cessament de la persona responsable i de les persones responsables suplents es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

5. Els assentaments en el Registre es fan exclusivament en virtut d’una resolució de la persona responsable o de la persona responsable suplent o, si escau, d’una resolució judicial.