Decret que aprova el Reglament de funcionament de la Mútua dels Empleats de l’Administració General i de l’Administració de Justícia

L’origen de les mútues com a associacions d’estalvi es remunta a l’edat mitjana, malgrat que no va ser fins al segle XVIII a Anglaterra on el concepte modern de mútua, tal com l’entenem avui dia, no es va instaurar de manera definitiva. Més tard, al segle XIX, neixen a França les societés de sécours mutuels i es creen a Alemanya les kassen, i després, àmpliament consolidades, les associacions mutualistes s’estenen durant el segle XX per tot el món.

Una mútua es defineix com una entitat sense ànim de lucre constituïda sota els principis de solidaritat i d’ajuda mútua en què unes persones decideixen unir-se per tenir accés a uns serveis. Els socis contribueixen al finançament de la institució amb una quota social, i amb el capital acumulat la institució brinda als seus socis mutualistes els serveis que necessiten.

Al nostre Principat, des de l’any 1964, els empleats de l’Administració general gaudien d’un sistema de previsió social obligatori de solidaritat, el qual preveia que l’empleat percebés el 100% del seu sou en cas de baixa. Aquesta primícia social clarament revolucionària a l’Andorra dels anys 60 va contribuir que el Consell General aprovés, el 12 de juliol de 1966, una ordinació per instituir un règim de seguretat social, que va començar a regir a tot el territori del Principat a partir de l’1 de gener de 1967.

No va ser, però, fins al mes de juliol de 1967 que els empleats de l’Administració general es van integrar dins del règim de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). L’aparició d’una seguretat social estatal va fer témer en un principi pel futur de les mútues arreu, però les mútues van aconseguir finalment mantenir el seu paper i van complementar i ampliar el nivell de prestacions de la seguretat social governamental. En el cas concret d’Andorra, per exemple, els empleats de l’Administració van passar d’una retenció del 10% en les seves nòmines, en concepte de mutualitat, a un 1% a partir de l’entrada en vigor del règim de seguretat social l’1 d’abril de 1968.

De llavors ençà, la Mútua dels empleats de l’Administració general i de l’Administració de la justícia ha estat mancada històricament d’una regulació formal i bàsica de funcionament, i l’operativa de gestió, els criteris i les condicions de l’atorgament de les prestacions complementàries han estat sempre basats en una pràctica no reglamentada; aquest fet ha provocat l’arribada del moment actual, en què un text normatiu que en reguli el funcionament s’evidencia com a fonamental per a la supervivència, la consolidació i la continuïtat.

La Mútua dels Empleats de l’Administració General i de l’Administració de Justícia (d’ara endavant, la Mútua) es defineix com un sistema de previsió social obligatori i de solidaritat que garanteix una prestació econòmica complementària a la cobertura econòmica establerta per l’organisme encarregat de la seguretat social, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), quan l’empleat es troba en una situació de baixa aprovada per la CASS (d’ara endavant, baixa CASS).

La Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, a més a més d’establir un marc legal comú i homogeni de normes reguladores de la funció pública a l’Administració general i a l’Administració de justícia, va introduir modificacions substancials en la regulació de la gestió dels empleats, i també va incorporar una filosofia i uns sistemes innovadors en la gestió dels recursos humans que han rescatat del passat i han situat l’Administració central del Principat al mateix nivell que les altres administracions dels nostres veïns.

Aquest Reglament, de conformitat amb el punt 3 de l’article 82 del capítol novè de la Llei de la funció pública, desenvolupa el funcionament de la Mútua i tracta el sistema de prestacions econòmiques complementàries del salari quan l’empleat es troba en situació de baixa CASS.

Cal destacar l’esforç dels membres de la Comissió de la Mútua per arribar a un text consensuat, amb conceptes senzills i entenedors, amb l’objectiu de permetre una aplicació directa i clara de l’articulat. Però més enllà de clarificar i ordenar, el Reglament pretén consolidar i garantir als empleats la permanència d’un sistema que busca el seu benestar i que complementa, en definitiva, un model de sistema social insuficient quant al nivell de protecció i cobertura sanitària.

El Reglament s’articula en 15 articles, quatre disposicions addicionals i dues disposicions transitòries. Al llarg del text s’estableix la definició específica de la Mútua, l’àmbit d’aplicació, l’entrada en funcionament, el model econòmic, el percentatge de cotització, el mínim i el màxim de retenció salarial, els conceptes retributius sobre el quals s’aplica, l’abast de les cobertures complementàries, la modalitat de pagament, els criteris i les condicions de gaudiment i, finalment, la gestió administrativa.

En relació amb l’àmbit d’aplicació, només cal destacar que, en lloc de limitar-se als funcionaris i als agents de l’Administració, s’ha cregut convenient mantenir l’àmbit d’aplicació actual, incloent-hi a tots aquells que, independentment de la durada de la seva permanència, treballen per a l’Administració i contribueixen a desenvolupar-la. Es parteix del principi d’igualtat entre els empleats amb la intenció d’assegurar una convivència harmoniosa i evitar greuges comparatius en un tema tan cabdal com la salut.

El paper de la Comissió de la Mútua, desenvolupat reglamentàriament i descrit al llarg del text, és fonamental en aquest Reglament. És l’òrgan de control (article 10) que revisa i verifica, de manera periòdica i formal (article 7), la situació economicofinancera de la Mútua a partir de l’anàlisi de les dades generals sobre l’evolució de les cotitzacions ingressades i les despeses cobertes, per assegurar-ne l’equilibri econòmic i financer i el model de gestió.

També hi participa de manera principal, tal com indica l’article 10, la Secretaria d’Estat de Funció Pública, gestionant administrativament el sistema, d’acord amb la normativa sobre confidencialitat i protecció de dades, per tal d’assegurar l’eficiència i l’eficàcia en la tramitació administrativa.

L’objectiu final d’aquest desenvolupament reglamentari és aconseguir una gestió eficaç i eficient de les aportacions dels empleats a la Mútua amb la finalitat d’aconseguir l’equilibri economicofinancer, d’acord amb els valors de transparència, participació activa, coresponsabilitat i solidaritat i respectant el principi general que la Mútua és dels empleats i per als empleats.

En forma de disposicions addicionals es recullen els compromisos del Govern vers la Mútua, així com la seva viabilitat present i futura.

Aquest Reglament és, doncs, el resultat de les reunions de treball de la Comissió de la Mútua, per acomplir la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica.

A proposta de la Comissió de la Mútua dels Treballadors, el Govern, en la sessió del 8 d’abril del 2009, aprova el Reglament de la Mútua de l’Administració general i de l’Administració de justícia, amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament de funcionament de la Mútua de l’Administració general i de l’Administració de justícia, que entrarà en vigor per raons tècniques, l’1 de maig del 2009.

Reglament de funcionament de la Mútua dels Empleats de l’Administració General i de l’Administració de Justícia

Article 1

Definició de la Mútua

1. La Mútua de l’Administració General i de l’Administració de Justícia (la Mútua) és un sistema de previsió social obligatori i de solidaritat que garanteix una prestació econòmica complementària a la cobertura econòmica salarial establerta per l’organisme encarregat de la seguretat social, la CASS, en cas que l’empleat es trobi en situació de baixa CASS.

2.- La baixa CASS és la situació de baixa mèdica laboral atorgada per la CASS que correspon a dies d’incapacitat laboral transitòria deguda a malaltia o maternitat.

3. El Govern assumeix el complement de la CASS corresponent als accidents laborals i a les malalties professionals, en els termes i les condicions que s’estableixen a les disposicions d’aquest Reglament.

Article 2

Àmbit d’aplicació

1. L’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament de la Mútua de l’Administració General i de l’Administració de Justícia abasta els funcionaris, els agents de l’Administració de caràcter indefinit, i també el personal de relacions especials, (a partir d’ara, empleats), des del mateix moment que entren a l’Administració general i a l’Administració de justícia.

Article 3

Funcionament

1. L’empleat percep una prestació econòmica garantida, constituïda per la quantia aportada per la CASS en el règim general i complementada per la Mútua, durant la baixa CASS corresponent, d’acord amb els criteris establerts.

Article 4

Conceptes retributius cotitzables a la Mútua

1. De l’estructura salarial establerta en la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, i la Llei de la funció pública de l’Administració de la justícia, del 27 de maig del 2004, els conceptes retributius que cotitzen a la Mútua són els següents:



2. Cotitzen a la Mútua els complements salarials de caràcter estructural derivats de l’aplicació del Reglament de compensació de les circumstàncies laborals, per homogeneïtzació amb els cossos especials.

3. També cotitzen a la Mútua els complements salarials de caràcter estructural establerts exclusivament per al personal del Cos de Policia, concretament el complement ad personam denominat dotzena part i el complement de la disposició addicional de la Llei qualificada del Cos de Policia, del 27 de maig del 2004. També el complement de la disposició addicional segona de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari.

Article 5

Tarifa de cotitzacions

1. La tarifa de cotització és el percentatge de retenció aplicat als conceptes salarials anteriors que assegura la viabilitat economicofinancera del sistema de la Mútua.

2. La tarifa la revisa i la fixa la Comissió de la Mútua cada 3 mesos tenint en compte l’evolució de les dades economicofinanceres per garantir la sostenibilitat del sistema.

3. La tarifa de cotització mínima s’estableix en l’1% sobre la base dels conceptes retributius, establert a l’article 4.

4. La tarifa de cotització màxima és de l’1,5%.