Decret 444/2022, del 26 d’octubre del 2022

Decret 444/2022, del 26-10-2022, pel qual s’aprova el Reglament de participació ciutadana.

Exposició de motius

La Llei 33/2021, del 2 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i govern obert (d’ara endavant “Llei 33/2021”), en el seu títol IV, capítol segon, article 32 i següents, reconeix el dret a la participació ciutadana i possibilita el marc legal per a desenvolupar la potestat reglamentària del Govern en aquesta matèria.

La Llei 33/2021 dona una definició de la participació ciutadana com el dret a intervenir en les polítiques públiques, de forma directa o indirecta, a través de la deliberació i la recerca de consens, per mitjà de propostes i suggeriments de la ciutadania davant l’Administració general i els òrgans que en depenen o que es troben sota la seva direcció, a través dels processos de participació ciutadana, òrgans, mitjans i canals de participació que s’estableixen en el present Reglament, sens perjudici de les competències comunals en matèria de participació ciutadana, de les iniciatives legislatives populars previstes en la Constitució i en el Reglament del Consell General, i dels referèndums regulats en la Llei qualificada del referèndum.

El Govern, complint els mandats del Consell General i per iniciativa pròpia, aposta de manera ferma per la participació ciutadana a fi d’encarar amb garanties d’èxit els reptes que la societat andorrana té plantejats. Això implica posar en marxa mecanismes efectius de participació ciutadana per acostar les institucions al dia a dia de la ciutadania, mecanismes que van des de la transparència en la gestió i la rendició de comptes fins a accions concretes, com ara processos de participació ciutadana, de debat i de consulta ciutadana.

La participació ciutadana és un element de treball transversal per al conjunt de les polítiques dutes a terme pel Govern. Implica un apropament social entre la ciutadania i l’Administració pública. En aquest sentit, es tracta de crear un ambient de corresponsabilitat i confiança entre la població i l’Administració pública. Així, cal entendre la participació en un sentit transversal que cohesiona les estructures existents al nostre país.

Aquest concepte de transversalitat de la participació seria, doncs, la forma d’articular les persones en les xarxes relacionals existents, per tal d’aconseguir un creixement i un desenvolupament individual i col·lectiu.

Parlem, així, d’una democràcia participativa, entenent-la com la tendència de l’Administració a incloure i implicar la ciutadania en la planificació, el debat, o en els casos indicats en la presa de decisions, apropant-nos així a la responsabilitat compartida d’assumir les decisions que cal prendre entre l’Administració pública i tots els agents socials implicats. Es tracta, doncs, d’un instrument per influir en la transformació de la realitat.

El concepte de participació ciutadana ha variat molt en els darrers anys, en el sentit que, avui dia, participar no significa únicament rebre informació i opinar sobre actuacions concretes. Actualment cal buscar la qualitat de la democràcia, donar un sentit més ampli al concepte de participació i ampliar-ne les vies, per tal que la ciutadania recuperi la confiança en els poders públics i en la política, i per superar la crisi existent en les democràcies actuals. Aquesta recuperació de la credibilitat únicament s’aconseguirà amb una implicació real i recíproca entre les institucions i la ciutadania, fet que potenciarà la cohesió social.

A proposta de la ministra d’Administracions Públiques i Participació Ciutadana, en execució de l’acord de Govern del 26 d’octubre del 2022.

Decreta

Article únic.

S’aprova el Reglament de participació ciutadana, del 26 d’octubre del 2022, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

1. L’objecte d’aquest Reglament és desenvolupar el dret a la participació ciutadana de l’article 32 i següents del capítol IV del títol II, de la Llei 33/2021, del 2 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i Govern obert.

2. El dret a la participació ciutadana es pot exercir davant l’Administració general, a través de diversos procediments, eines, mitjans, canals i òrgans de participació que s’estableixen en aquest Reglament, sens perjudici de qualsevol altra forma de participació que s’estableixi en l’ordenament jurídic.

3. S’entén per participació ciutadana la capacitat de les persones residents a Andorra de prendre part activa de manera directa o indirecta, individual o col·lectiva, en les polítiques públiques a través de la deliberació i la cerca del consens, per mitjà de la presentació de propostes i suggeriments.

4. Les disposicions d’aquest Reglament complementen amb caràcter general altres formes de participació previstes en l’ordenament jurídic, sens perjudici de les competències comunals en la matèria, de les iniciatives legislatives populars previstes en la Constitució i en el Reglament del Consell General, i dels referèndums regulats en la Llei qualificada del referèndum, i no suposa en cap cas un menyscabament o limitació del dret de participació ni del sistema de representació democràtica.

Article 2. Àmbit d’aplicació

El dret a la participació ciutadana aquí regulat pot exercitar-se pels ciutadans de forma individual o col·lectiva, davant l’Administració general i els òrgans o entitats dependents o que es troben sota la seva direcció.

Article 3. Dret a la participació

1. El dret a la participació ciutadana s’exerceix en relació amb aquelles matèries que són competència del Govern o dels seus òrgans dependents.

2. Les persones poden exercir aquest dret de forma individual i/o col·lectiva i de la manera següent:



3. A l’efecte del que preveu l’article 29.1.c) de la Llei 33/2021, la participació ciutadana és el dret dels ciutadans a intervenir, de manera directa o indirecta, en les polítiques públiques a través de la deliberació i la cerca de consens, per mitjà de la presentació de propostes i suggeriments.

Article 4. Definicions

S’estableixen les definicions següents:

1. Actors. Persones que exerceixen el dret a la participació ciutadana en qualsevol canal de participació, que s’inclouen en l’article 3.2 del present Reglament.

2. Mapa d’actors. Estudis que identifiquen la tipologia d’aquestes persones (actors) que participen de forma individual i/o col·lectiva, segons els diferents interessos de cada procés participatiu, amb l’objecte d’habilitar els canals de participació més adients i inclusius en cada cas concret que permetin la seva intervenció de la forma més efectiva i eficaç.

3. Coproducció. Forma de treball participatiu conjunt i compartit entre els actors socials i l’Administració general o els seus òrgans dependents, respecte a una determinada actuació sotmesa a un procés de participació ciutadana.

4. Deliberació o debat públic. Intercanvi d’opinions en relació amb una determinada matèria o assumpte entre els diferents actors, i que està dirigit a obtenir la màxima eficàcia i utilitat del debat ciutadà, recollint les opinions dels assistents obtingudes amb els mitjans necessaris d’acord amb les característiques que aquestes persones requereixen.

5. Devolució/retorn. Informació o retorn d’informació a les persones interessades que han participat en un procés de participació ciutadana en relació amb els resultats, les conseqüències o l’impacte d’una determinada actuació. En aquesta fase s’exposen els aspectes aportats durant el procés participatiu, en el debat, en la presentació d’iniciatives i en les propostes, d’acord amb els criteris que n’han motivat l’acceptació o el rebuig.

6. Diagnosi participativa. Anàlisi en un determinat moment d’una realitat concreta, com a requisit necessari i previ a una modificació. És participativa quan s’implica el màxim nombre possible de persones i de discursos diferents, en un àmbit temàtic determinat i que recerca aproximar-se al màxim a la realitat, per la diversitat o la pluralitat de les persones, la integració de tècniques de recerca, la perspectiva de gènere, la diversitat cultural i, en general, la incorporació al debat de diferents actors individuals i col·lectius.

7. Tallers de participació o sessions participatives. Mitjans principals utilitzats en els processos de participació i de debat públic, que cerquen el contrast d’arguments i la recollida de les diverses opinions o alternatives sobre un tema determinat.

8. Espais i òrgans de participació. Espais de trobada, més o menys regulars, entre la ciutadania (organitzada i no organitzada) i l’Administració, destinats a debatre i tractar aspectes sobre les polítiques públiques en àmbits concrets, incidir en l’acció pública i promoure la coproducció de polítiques públiques. Poden tenir diferents noms, com ara grup de treball, taula de treball, taula, comissió, comitè, consell, o altres.

Article 5. Objectius

Aquest Reglament té com a finalitat:

1. Impulsar l’obertura dels poders públics a les necessitats i les dinàmiques socials.

2. Promoure i impulsar la participació ciutadana de dones i homes residents a Andorra, en condicions d’igualtat, en els assumptes públics, instaurant la participació en el funcionament de l’Administració en els diferents nivells de gestió.

3. Incrementar la transparència en l’acció del Govern i articular la vinculació entre la pròpia acció de l’Administració general i la societat andorrana.

4. Propiciar la implicació equilibrada de les dones i els homes que conformen la ciutadania en la gestió pública per aconseguir una ciutadania activa interessada en el bé comú.

5. Desenvolupar els drets democràtics de la ciutadania de forma individual o col·lectiva per mitjà dels processos, les pràctiques i els instruments de democràcia participativa que perfeccionin els drets i les tècniques de la democràcia representativa.

6. Fomentar la consolidació d’una cultura de participació ciutadana transversal en relació amb els principis que regeixen la igualtat d’oportunitats de dones i homes.

7. Afavorir la major eficàcia de l’acció política i administrativa a través de la col·laboració social, de manera que l’elaboració de les polítiques públiques i la valoració dels resultats assolits es beneficiïn de la riquesa que representen els coneixements i les experiències de la ciutadania, amb l’objecte que es visualitzin totes les aportacions.

8. Garantir al màxim el nivell de solidaritat i d’integració social contribuint de forma específica a la igualtat de gènere i a la defensa dels interessos de les persones que, pel fet de disposar de menys recursos econòmics, culturals i/o socials, es troben en una situació de desavantatge per a la defensa dels seus interessos.

9. Fomentar el teixit associatiu i difondre la cultura democràtica i dialògica i els hàbits participatius.

10. Col·laborar amb les entitats associatives en el foment de la participació ciutadana i en la realització de processos de participació.